Número 145 - Donatiu:3’50 € any XXXVIè - ABRIL / MAIG / JUNY … · 2020-04-27 · número 145 - donatiu:3’50 € any xxxviè - abril / maig / juny del 2020 oficisiestablimentsantics:

Número 145 - Donatiu:3’50 € any XXXVIè - ABRIL / MAIG / JUNY del 2020

OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS:LA CARNISSERIA DE CA LA SETA

Geca_84

@Geca_84

GECA

SINLEY, EL VESSANTMÉS HEAVY DE LA VALL

EL PERSONATGE:EN RAMONMARTÍ

GECA MAINADACAP DE SETMANA D'ESQUIAMB EL GECA JOVENT

SUSPESA

XLI LLETISSONADA 2020

Puigsacalm 145F.qxd:0 27/4/20 12:28 Página 1

Amb el suport de:

Circular Social del Grup Excursionista Culturali Alpinista de Sant Esteve d’en BasAdherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)l’any 1984

Núm. 145 - Any XXXVIèAbril / maig / juny del 2020

Donatiu: 3’50 €

CONSELL DE REDACCIÓ:

President GECASergi Plana

VOCAL REVISTA:Pere Gelis Torró

REDACTORS I COORDINACIÓ:Sergi PlanaRamon PuigvertJoan PujolriuLaia MartíAlícia CaritgXevi Collell

EDITA I PUBLICA:GECA17176 Sant Esteve d’en Basc/ Sant Josep, 3www.geca.cate-mail: [email protected]

Impressió:IMPREMTA PAGÈSC/ Can Planes Paratge s/n - 17160 Anglèswww.impremtapages.com - e-mail: [email protected]

Maqueta i disseny inicial:GELIS DISSENYADORS, S.L.Ctra. Sta. Coloma, 35 - 17800 Olotwww.igelis.com - e-mail: [email protected]òsit legal: GI-484/97

Maquetació i disseny:ROGER - DIGITAL PRESS & PRINT, SLUAv. Marignane, 26, baixos - 17600 Figuereswww.roger.es - e-mail: [email protected]

El cost del PUIGSACALM per als socis del GECA estàinclòs en la quota social.El GECA edita i publica PUIGSACALM en edició tri-mestral.El Pòrtic de PUIGSACALM expressa i reflecteix l’opi-nió, la línia i les inquietuds de l’entitat i el consell deredacció de la revista.Els escrits, els articles i les opinions expressades aPUIGSACALM són responsabilitat única i exclusivadels seus autors.

El GECA autoritza la reproducció dels articles amb la con-dició que s’esmenti la procedència de l’autor.

SUMARIPÒRTICper Sergi Plana Planagumà

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...LA COVID-19 CONTRA L’EXCURSIONISME

L’AUTO FANTASMAper Pere Gelis

OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICSDE SANT ESTEVE D’EN BASLA CARNISSERIA DE CA LA SETAper Laia Martí

EL PAS DE LES GUERRES PERSANT ESTEVE I LA VALL D’EN BASGUERRA DELS SEGADORS I ALTRESCONFLICTES AMB FRANÇAper Xavier Solà

DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓA LA GUERRA DEL FRANCÈSper Miquel Puig

EL PERSONATGE:EN RAMON MARTÍper Laia Martí

XLI LLETISSONADA. UN RECORREGUTHISTÒRICper Pere Gelis

SOCIALS

“SINLEY”, ELVESSANTMÉS HEAVYDE LAVALLper Laia Martí

JOCS DE GUERRA I BOMBES DEVERITATper Pere Gelis

SECCIÓ MAINADACAPDE SETMANA D’ESQUÍAMB ELGECAper Laia Sànchez Vila

FITXES DE LES SORTIDESPRIMER TRIMESTRE DEL 2019per Joan Teixidor

SORTIDES SOCIALS

3

4

5

6

10

12

14

18

21

22

24

26

28

31

El Puig sa Bastida, a la dreta, queda empetitit per lapotència de la mola del Pla d'Aiats.Foto: Pere Gelis

Portal de la carnisseria de Ca la Seta

En Ramon Martí amb els seu néts Richard i Daphne.

Cap de setmana d’esquí.

Missatge d’optimisme sobre la COVID-19 de la Berta i l’Arlet Martí


PUIGSACALM

145

3

PÒRTIC

El temps ho mitiga tot i l’adaptació que tant enscaracteritza no ens deixa aturar, som inquietsper naturalesa, adaptem els vells sistemes detreball als nous de teletreball, apareixen novesformes de veure antigues maneres de fer, totaixò tan sols maquilla el nostre dia a dia peròalmenys seguim, de manera ínfima, el nostre ferde temps passats, i per primera vegada fem lareunió de junta a través de videoconferència,per a prendre, de forma més efectiva i afec-tuosa, decisions difícils, i el passat 14 d’abrildecidim passar de la suspensió a l’anul·lació deles activitats.No sabem quant durarà aquesta incertesa, lesmesures preses inicialment per poders supe-riors, segurament necessàries i ja hem vist quetardanes, han provocat un alentiment en tots elsmoviments posteriors i avui, després d’un mes imig de reclusió, no es veuen signes de llibertatper enlloc, però almenys els més petits de casapodran sortir una estona, ells sí que són d’ad-mirar.Des del GECA no deixarem de treballar perquèquan sortim puguem seguir portant-vos d’ex-cursió i tirar endavant noves edicions de Lletis-sonades i Cames de Ferro i tornarem ambganes, totes les ganes que aquest temps tan-cats ens ha robat.Som i serem i serem el què aquests dies som.Una abraçada molt forta a tothom.

Sergi Plana PlanagumàPresident del GECA

Sòcies, amics, companyes i simpatitzants,lamento comunicar-vos que els tres esdeveni-ments més coneguts i poder de convocatòria delGECA queden anul·lats, així doncs; tant el II BasMountain Festival, com la 41a Lletissonada, comla 6a Cames de Ferro al Puigsacalm aquest anyno es podran celebrar.Sé que és una entrada dura, però molt més durssón els temps que estem vivint, moments difí-cils, sense precedents, que de sobte se’ns hantirat al damunt amb una trepitjada forta i sal-vatge, una crisi nouvinguda provocada per unvirus amb el sòrdid nom de Covid-19.D’aquelles primeres notícies de finals dedesembre, que se sentien en forma de remordes de la Xina, tan sols n’han passat tres mesosi ens n’han canviat la vida, la vida de tot allò quedesfruitàvem cada dia amb la llibertat al capda-vant seguida de molt a prop de la sociabilitatinnata del nostre teixit associatiu, provocanthaver-nos de tancar portes endins i evitar almàxim els camins que ens feien convergir ambtots vosaltres, tot ha estat relegat en un segonpla, els esdeveniments es precipiten i per res-ponsabilitat social i seguint les indicacions deles autoritats sanitàries, a mig març, decidimsuspendre totes les activitats que ens fa el quesom, en aquell moment el confinament ja estàen boca de tothom i comencem a intuir que noserà cosa d’uns dies, que tot s’allargarà.Les setmanes passen, les mesures s’agreugen,l’evolució de la pandèmia es fa notar arreu delpaís, estem quiets i reclosos i no només física-ment, la por a la desconeixença del “què pas-sarà” no ens deixa pensar amb claredat, ens técapficats, la societat pateix i pateix també elnostre món, enclaustrats a casa sense podersortir; tant és l’excepcionalitat del moment quevivim, que aquesta és la primera vegada a lahistòria del GECA que hem d’anul·lar la Lletisso-nada, després de quaranta anys de celebrar-lade forma ininterrompuda. Estem tristos perquètot el que ens caracteritza ha quedat relegat enun segon pla.

tí

Programes de les vuit primeres edicions de la Lletissonada.


PUIGSACALM

145

4

teníem preparades una sèrie de con-ferències i xerrades amb personatges deprimeríssim nivell encapçalades per enFerran Latorre, molt a pesar nostre,també ho hem hagut de posposar.I per últim la CAMES DE FERRO, fins i totla nostra activitat més solidària quedaràajornada per culpa del coronavirus queestà atacant a tota la població mundial.Ho teníem tot a punt en un any que tornà-vem a formar part del circuit de la CopaCatalana de Curses per Muntanya i tambéaltres novetats que quedaran segura-ment per a l’any vinent.Bé, ens trobem amb això, el que està pas-sant és terrible i a hores d’ara no sabemquè passarà. Ara com ara les notícies sónesgarrifoses, els infectats ja es comptenper desenes de milers i els morts permilers.Els mitjans ens bombardegen ambinformació a cada minut, portant lanostra resistència psicològica al límit,això afegit al confinament, ens trans-met molta pressió, per això potser noseria massa demanar als mitjans queen comptes de difondre el nombre demorts i infectats, com si fóssim en elsúltims minuts del temps afegit d’unacompetició esportiva, que ens infor-messin sobretot des d’una òptica deservei i des d’un caràcter el més positiupossible.

Pere [email protected]

...Per primeravegada en

quaranta anys,no podremcelebrar la

LLETISSONADA,...

...Els mitjans ensbombardegen ambinformació a cadaminut, portant lanostra resistènciapsicològica al límit

....

Des del Puigsacalm estant...

Quan estàvem a punt de tancar aquestnúmero del PUIGSACALM s’ha declarat lapandèmia de la COVID-19, això ha trasto-cat els plans del món i òbviament tambéels del GECA.El mes de maig, a en Bas i especialmental GECA, és el nostre gran moment del’any, no en va, la popularíssima LLETIS-SONADA, l’acabat d’estrenar BAS MOUN-TAIN FESTIVAL i la solidària CAMES DEFERRO, se celebren al començament i alfinal d’aquest florit mes. Per a en Bas,també és importantíssim la celebració dela cursa dels REMENCES que organitzenels companys del CLUB CICLISTA BAS.Per primera vegada en quaranta anys,no podrem celebrar la LLETISSONADA,cap esdeveniment social o elementmeteorològic havia aconseguit ajornarmai, des de l’any 1979, la nostraemblemàtica marxa. Ha hagut de ser unperillós i diminut virus el que ens pri-varà d’ensenyar-vos els camins i acci-dents geogràfics que us teníem prepa-rats. Ja sabeu que treballem durantmolts mesos per mirar de sorprendre-us any darrere any, guiant-vos perracons i indrets meravellosos i descone-guts, com cada any us teníem prepara-des sorpreses en forma de recupera-cions de camins i històries de persones,cases, camins, cims o serres per onteníem previst trepitjar.Tot això, quasi amb tota seguretat, quedaajornat per a l’any vinent.Igualment passarà amb la més jove de lesactivitats de l’entitat, el BAS MOUNTAINFESTIVAL, que organitzem conjuntamentamb l’Ajuntament de la Vall d’en Bas. Us

LA COVID-19CONTRAL’EXCURSIONISME


PUIGSACALM

145

la seva dona seguint el cotxe cridant auxili.En Tomàs, així es deia l’home, no va tornarmai.

També em van explicar que l’Auto Fantasmaes va emportar el capellà d’una casa depagès i un propietari lligat a l’estamentjudicial. Al primer el van abandonar amb untret al cap, al coll de Condreu, i, al segon, alrevolt de Terrús, els van assassinar ambpocs dies de diferència, els dies 13 i 17 d’a-gost de 1936.

El propietari lligat a l’estament judicialvivia a Barcelona i els del Comitè el vananar a buscar allà, hi van anar diversesvegades abans no el van trobar. Es veu queuna part del servei eren noies d’en Bas ivan reconèixer a algun dels paramilitars iaquests testimonis van servir per detenir-los quan va acabar la guerra, van ser afuse-llats a Girona després de passar pels judi-cis sumaríssims i sense garanties que esfeien en aquells moments.

Els comitès més sanguinaris i temuts de lesnostres comarques van ser el d’Orriols i elde Salt, que actuaven per tota la demarca-ció de Girona. A la Garrotxa, també va sermolt temut el de Sant Joan les Fonts.

Pere Gelis

...a molts pobles,hi actuaven elsanomenatsComitès

Antifeixistes, queeren unes cèl·lules

paramilitarsd’esquerres quesembraven elterror...

...Els comitès méssanguinaris itemuts de les

nostres comarquesvan ser el

d’Orriols i el deSalt...

Durant la guerra, a en Bas i a molts pobles,hi actuaven els anomenats Comitès Antifei-xistes, que eren unes cèl·lules paramilitarsd’esquerres que sembraven el terror i elpànic entre la població.

La majoria d’aquests comitès estaven for-mats per individus civils armats que per-tanyien a organitzacions anarquistes comla CNT o la FAI.

Actuaven a partir de denúncies que altresindividus del poble feien sobre els cape-llans o les persones lligades a l’estamentreligiós, també sobre ciutadans que erende dretes, empresaris o simplement denun-ciaven algú perquè tenien alguna disputapersonal.

A partir de les denúncies, a la nit, venienuns individus amb un cotxe negre, l’AutoFantasma. Aquests individus sempre erende pobles llunyans per tal que no els cone-guessin i s’emportaven les personesdenunciades que generalment executavenal cap de pocs quilòmetres d’un tret de pis-tola al cap i els abandonaven en qualsevolrevolt de la carretera.

Terrible va ser a en Bas el dia que van venira buscar l’encarregat de la fàbrica, el vantreure del llit i el van lligar darrere el cotxe,arrossegant-lo pels carrers del poble amb

5

L’Auto fantasma

Amb motiu de l’entrevista al Personatge d’aquest número, en Ramon Martí, fa una petita referència

a un dels grans tabús i fets que van generar més terror durant la Guerra Civil espanyola del 1936-

39, els segrestos i assassinats per part de paramilitars anarquistes i m’ha semblat adient fer aquest

petit article per explicar el que al llarg dels anys em van explicar algunes persones que ho van viure.


L

PUIGSACALM

145

...En dir-se igualque la seva

progenitora, vancomençar aanomenar-laRoseta, i deRoseta, Seta...

6

La Rosa va seguir fent de carnissera, i elmatrimoni Fígols-Torró va tenir tres fills: laRosa, en Josep (Pepis) i en Ramon, que vamarxar al Paraguai.La Rosa (filla) va quedar-se a fer de carnis-sera amb la seva mare. En dir-se igual quela seva progenitora, van començar a ano-menar-la Roseta, i de Roseta, Seta. D’aquíve el nom de ca la Seta, que era la casa onva establir-se la família de la Rosa i l’Es-teve, situada al mateix edifici que la carnis-seria.La Rosa Torró va morir l’any 1944 i la Rosetava continuar amb el negoci iniciat per laseva mare i es va casar amb en FrancescRiera Blanch, el qual morí molt jove, abansdels quaranta anys. Tot i això, el matrimoniva tenir dos fills: la Rosario Riera Fígols il’Esteve Riera Fígols.La Roseta va morir de tifus l’any 1948 i laseva filla Rosario traspassà dos mesos méstard, amb només 33 anys, a causa de lamateixa malaltia. Per tant l’Esteve Riera

OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS DE SANT ESTEVE D’EN BASOFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS DE SANT ESTEVE D’EN BAS

Tots coneixem la família de ca la Seta per la seva actual empresa d’embotits i antic escor-xador, però tot va començar amb una petita carnisseria, la propietària de la qual era la RosaTorró Pinós. Ens hem de remuntar a l’any 1860, quan ella tenia el seu establiment al carrerde Santa Anna, baixant de la plaça d’en Bas, just al costat de can Setze. Aproximadamentals voltants del 1870, el negoci va ser traslladat al carrer Sant Esteve número 15.

a Rosa es va casar amb l’Esteve Fígols, unpicapedrer que venia de Sant Climent deMirabé, un poble de Lleida. Ell va continuarfent de picapedrer. Entre altres coses, vaesculpir la creu que hi ha a les escales delcementiri d’en Bas i també alguns nínxols.

La Rosa Torró (al mig) amb la seva filla, la Rosa Fígols, a ladreta, i el seu fill, Pepis, a l’esquerre

La carnisseria de ca la Seta.


PUIGSACALM

145

...Al soterrani del’edifici, un parellde cops per

setmana matavenels animals: xais,conills, porcs,pollastres...

...El 1949, desprésd’estar un any imig treballant sola la carnisseria,l’Esteve es va

casar amb la MariaVilarrasa, quevenia de canGasana,...

7

quedà sol. Ell i el seu oncle, en Josep Fígols,conegut com a Pepis, van continuar amb elnegoci de la carnisseria i vivint tots dos a cala Seta.Cal dir que en Pepis era una persona moltavançada per l’època en què vivia. Eratambé molt elegant i sempre vestia vestitd’home, trajo. Ja havia estat vivint a Barce-lona i treballant als Magatzems Jorba. Teniamolta mà esquerra per la moda i va posaruna botiga de roba a en Bas, justament a cala Seta, al costat de la carnisseria.El 1949, després d’estar un any i mig treba-llant sol a la carnisseria, l’Esteve es vacasar amb la Maria Vilarrasa, que venia decan Gasana, del veïnat de Pocafarina delCorb. Ella tenia només divuit anys i es vaposar de seguida a treballar a ca la Setaamb el seu marit. Mai havia fet de carnis-sera i, de fet, abans de casar-se, feia pràcti-ques amb un podall a can Gasana. Tot i aixòla Maria arrià el negoci i durant els vintanys en què ella va ser-hi, la carnisseria vatenir molta anomenada. La Maria i l’Estevevivien a ca la Seta juntament amb en Pepis,que es casà més endavant.

Al soterrani de l’edifici, un parell de copsper setmana mataven els animals: xais,conills, porcs, pollastres... que els portaventots de cases de pagès del poble. La Mariamatava els pollastres i conills, i els xais elsmatava l’Esteve. En Jaume de la Casetamatava els porcs, i les botifarres les feia laMolinera.

Carnisseria de ca la Seta, on en Pepis també venia roba. A l’esquerre, Esteve Riera. A la dreta, Pepis. Foto datada el 1945.

La cantonada de ca la Seta. A dalt: Maria Vilarrasa, ConsolCodina i Assumpció Raset. A baix: Rosa Fígols, Roser Fei-xas i Joana Giralt.


PUIGSACALM

145

...L’Esteve i laMaria van tenirdos fills: la RosaMaria i en Xevi...

...L’any 1960, però,quan encara viviena ca la Seta, la

Dolors Plana de laPomareda va

entrar a treballar ala carnisseria...

8

Això va ser fins a l’any 1955, en què vanconstruir l’escorxador a la casa del davant,al costat de can Valentí, i anys més tard vanconstruir-hi la casa a sobre. L’Esteve i laMaria van tenir dos fills: la Rosa Maria i enXevi, i l’any 1968 es van traslladar tots qua-tre a viure a la nova casa.L’any 1960, però, quan encara vivien a ca laSeta, la Dolors Plana de la Pomareda vaentrar a treballar a la carnisseria, ja que laMaria tenia molta feina al nou escorxador.La Dolors va començar a ca la Seta ambnomés dinou anys. No havia estat mai fentcap feina semblant, de fet treballava al sec-tor del gènere de punt, al Casanova, però liagradava molt estar de cara al públic i vapensar que el canvi li aniria bé. La Maria vaser qui li va ensenyar a tallar carn, i deseguida en va aprendre.Quan la Dolors feia tres anys que treballavaper la Maria, la seva mestressa li va fer unaproposta. Ella no ho podia fer seguir tot i vadecidir traspassar la carnisseria i quedar-se treballant a l’escorxador. Primer ho vaoferir a la Concepció (la persona de con-

La carnisseria de Ca la Seta

L’altar de Corpus a davant de ca la Seta. Esquerra: Rosario Riera, Rosa Torró, Esteve Riera (els altres no els sabem). Dreta:Josep Fígols (Pepis), la Rosa Fígols (la seva mare), la Consol i el seu home (Josep Codina).

L’Esteve Riera i la Maria Vilarrasa.


PUIGSACALM

145

I la Dolors va estar divuit anys al capdavantde la carnisseria. Ella matava els conills, iels porcs venien de l’escorxador. Els pollas-tres i els xais ja els hi portaven morts. Siplovia, la Maria duia i recollia la Dolors a laPomareda i, si nevava, fins i tot es quedavaa dormir a ca la Seta. Treballava molteshores: de 8 a 2/4 de 2 i de 4 a 9, de dillunsa diumenge.Quan la Maria i la seva família es van tras-lladar a la casa de davant, on hi havia l’es-corxador, van fer obres a la carnisseria i atota la casa. La Dolors es va casar quan elseu xicot tornà de la mili i es quedaren aviure a ca la Seta, que havia quedat buidarecentment. El pis de dalt de tot encaraquedava buit i el van llogar a una altrafamília.Quan la Dolors tenia al voltant de 36 o 37anys, ella i el seu marit anaren a viure enuna casa que s’havien fet al Mallol i la car-nisseria va ser traspassada a la DolorsBlanc (la filla de l’Enrica). La Dolors Planava anar a treballar a l’escorxador, que desde l’any 1970 ja havia estat traslladat a baixal poble, a la carretera de Vic.La Dolors Blanc va tenir la carnisseria poctemps i llavors la va agafar la Teresa Fei-xas de can Tista, que va enfocar el negocials pollastres a l’ast; ella fou l’última per-sona que va portar la carnisseria, que,finalment, va acabar tancant entre elsanys 1988 i 1989.

Laia Martí

...I la Dolors vaestar divuit anys alcapdavant de lacarnisseria. Ellamatava elsconills...

...La Dolors Blancva tenir la

carnisseria poctemps i llavors lava agafar la TeresaFeixas de canTista, que va

enfocar el negocials pollastres a

l’ast...

fiança que li portava la casa), però, en con-testar-li que no, va dir-ho a la Dolors, queen aquell moment tenia vint-i-dos anys, i deseguida va acceptar. En aquella època teniael seu xicot a la mili, al qual l’informà a tra-vés d’una carta.

9

La Maria Vilarrasa amb la Vespa.

En aquesta primera fotografiadatada del 1897 poden veurel’Esteve Fígols amb la RosaTorró Pinós i els seus fills: enRamon Fígols (a la dreta), laRosa Fígols, la Seta (a l’es-querra), i en Pepis (al mig).

En l’altre fotografia fita fune-rària que hi ha a les escalesdel cementiri d'en Bas, obrade Esteve Fígols

La Dolors Plana i la Maria Vilarrasa en l’actualitat.


E

PUIGSACALM

145

masos sense joves que els cuidin?, falta màd’obra? Alguns soldats, com el paraire PereFaja, “morí en lo citi de Salsas”.Entre 1641 i 1653 –any de l’acabament de laguerra– les notícies sobre la guerra arreu delPrincipat arriben quasi diàriament, ambl’afegit de guerra encara que afecta els vol-tants. El problemes que esclaten el 1640 esmultipliquen durant la dècada següent. Elmaig de 1644 es fa una declaració sobreunes càrregues de civada per als cavalls queestan allotjats al Mallol, i el consell gran dela vila d’Amer decideix manllevar 150 lliuresper resoldre el subsidi de la vila i pagar elsendarreriatges del batalló. El 27 de setem-bre de 1645 es reuneix el consell general del

10

...La guerra esdesenvolupa a

partir de la tensióentre les

monarquieshispànica i

francesa a partirde 1640...

...A més hi afegimles baixes

ocasionades perles lleves i elsreclutaments desoldats que se’nvan al Rosselló alluitar a la força...

Guerra dels Segadors (1640-1659) i altres conflictes amb França

GUERRES (I PESTES) A LAVALLD’EN BAS EN ELSEGLE XVIIHi ha dos elements extraordinaris que pertorben totalment les rela-cions i la vida quotidiana de la gent de la vall d'en Bas durant el segleXVII: la pesta bubònica i la guerra.

ls brots de pesta bubònica apareixen cadacert temps en el darrer terç del segle XVI, finsque el 1650 esclata amb gran virulència i s’a-llarga alguns mesos. La guerra es desenvo-lupa a partir de la tensió entre les monar-quies hispànica i francesa a partir de 1640(primer amb la coneguda guerra dels Sega-dors i després amb la guerra de Separació),i continua fins a les darreries de segle. Laseva llarga durada, per tant, fa que la gents’habituï a conviure amb ella. Tant la gent deles viles com la delsmasos pateix els efectesde les malalties contagioses i la violènciadels soldats que es dirigeixen al camp debatalla. I així queda palès a la documenta-ció, per exemple, en l’arrendament del masToralles de Puigpardines de 1665, on l’arren-dador –Nicolau de Toralles– diu “se obliga adesocupar la casa acceptat en cas de con-tagi o guerra, en tal cas se reserva la casadesobre assenyalada per ell y sa família ytambé per son anar y venir”. A més hi afegimles baixes ocasionades per les lleves i elsreclutaments de soldats que se’n van al Ros-selló a lluitar a la força. Pagesos i artesanses veuen obligats a marxar, abandonant elmas o el taller. Així doncs, queden cases i

Imatge del Corpus de Sang, 1907. Antoni Estruch, Museud'Art de Sabadell.

Terrible escena de Jacques Callot, La vida d'un soldat, 1633, Biblioteca Nacional de França.

Resum de la conferència de Xavier Solà del dia 24 de gener de 2020 a Can Tista

E L PA S D E L E S G U E R R E S P E R S A N T E S T E V E I L A V A L L D ’ E N B A S


PUIGSACALM

145

El 15 d’agost es realitza una crida al some-tent des del Mallol. El 27 d’agost hi ha unaaltra demanda “de y sobre lo anar a treballarper lo Rey Nostre Sr. per lo rebato donà alfrancès, y aportar cavalcaduras allí per tre-ballar”, que correspon a JaumeMassegur i aJoan Gravalosa, pagesos de la parròquia deSant Privat, els quals porten quatres mules—dues de la Pinya i Puigpardines i dues deSant Privat d’en Bas– i demanen que tractinbé al bestiar de bast. El 1637 i el 1639 la uni-versitat d’Amer es reuneix per discutir la dis-tribució dels pagaments extraordinaris de laguerra i dels allotjaments de soldats.Entre 1657 i 1658 es destrueixen les esglé-sies de Sant Miquel d’Amer i de Sant Just delMallol. L’església de Sant Just del Mallolresta quasi permanentment ocupada pelssoldats tot el curs de l’any 1657; per exem-ple, el 8 demaig de 1657 el consell de la uni-versitat es queixa que no es pot reunir dinsl’església, com era habitual, i ho fa al masAlbert de Sant Privat, per nomenar i ferextracció de cònsols. A principis del 1658 éspresa i atacada de nou per les tropes reialsespanyoles que la destruïren, juntament alcastell contigu. Mentrestant, l’església deSant Miquel d’Amer també és destruïda perconvertir-se, segurament, en un arsenal.

Xavier Solà Colomer

...La presènciairregular o

esporàdica desoldats, camí deFrança, provocaaldarulls i

malestar entre elsvilatans, més queentre la pagesia...

...El 8 d’agost de1637 hi ha unacrida a vescomtatd’en Bas de

voluntaris per tald’anar a fortificarel castell dePerpinyà...

vescomtat d’en Bas, a la capella de SantJust, per discutir sobre la distribució de lestalles entre els habitants de vescomtat, con-cloent que es repartiria entre tothom, pro-pietaris i masovers. La presència irregular oesporàdica de soldats, camí de França, pro-voca aldarulls i malestar entre els vilatans,més que entre la pagesia. Alguns testimonisexpliquen els casos en què soldats abusende la seva condició militar, robant, violant omatant quan algú s’interposa entremig.Existeixen diferents lleves locals per anar alluitar als fronts oberts dins la monarquiahispànica, encara que propers, la majoriasón al Rosselló. Al mateix temps, les univer-sitats es reuneixen per distribuir els soldatsde manera equitativa a totes les famíliesdels pobles i de les masies. El 1597 a la valld’en Bas, el vescomte de Cabrera realitzauna crida simultània a la mobilització per lalluita i a la distribució de dotze soldats a lavall. El 8 d’agost de 1637 hi ha una crida avescomtat d’en Bas de voluntaris per tal d’a-nar a fortificar el castell de Perpinyà, però notothom hi està disposat o pot anar-hi, i final-ment és elegit el treballador Jacint Clapera.

11

Xavir Solà durant de la conferència.

Mapa d'Europa, 1644. Biblioteca Nacional de França. ElPrincipat de Catalunya se situa dins els territoris de lamonarquia francesa.


E

PUIGSACALM

145

hagué més remei que reconèixer Felip Vcom a rei.Però l’esperada pau fou en realitat untemps de repressió, de passar comptes ambels que s’havien significat en la causacomuna de l’austriacisme. El cas més signi-ficatiu és el del basenc Francesc Vilana iVilamala, a qui els borbònics li segrestarenles terres, però també es coneixen casos degent no tan rellevant de la Vall d’en Bas queforen objecte de sospites i delacions. El1716, la implantació del Decret de NovaPlanta i la imposició sobre tots els catalansdel carregós impost del Cadastre deixarenel país profundament tocat. No és d’estra-nyar que el 1719, en el marc de la guerraeuropea de la Quàdruple Aliança, en algu-nes comarques tocant a França es plantegésun canvi de sobirania. A Olot i a la comarcadel seu entorn, grups de miquelets france-sos (segurament exiliats catalans) aconse-guiren que es rebutgés Felip V i que s’hi ins-taurés una mena d’espai tutelat per França(ara disconforme amb l’actuació europeadel seu antic protegit) en el qual es retornàal govern anterior a la Nova Planta. Aquestasituació sorprenent i poc coneguda duràmig any i se saldà de nou amb una ferotgerepressió, penes de mort incloses.

...els francesoss’ensenyoriren dela Garrotxa amb unúnic objectiu:

exigir importantscontribucions atots els pobles irequisar tot elmenjar que

pogués haver-hi...

...El 1716, laimplantació delDecret de NovaPlanta i la

imposició sobretots els catalansdel carregósimpost delCadastre...

12

n aquell 1706, perquè el futur es miravaamb optimisme, el síndic de Sant Esteved’en Bas elevà un memorial al nou rei Car-les III per a demanar-li diversos favors,entre els quals hi havia el de deixar de servila baronial, és a dir, no haver de dependredel vescomte de Bas, el marquès d’Aitona,un filipista reconegut. I en aquell mateixany es proposaren fer de nou el retaulemajor de l’església i ampliar-ne el presbi-teri i la sagristia, perquè la població haviacrescut.Mes ai, aviat l’exèrcit francès tornà a trepit-jar el territori per a ajudar el pretendentFelip de Borbó, en el marc de l’anomenadaguerra de Successió (a Catalunya, 1705-1714). Ni la Vall d’en Bas ni Olot no eren capobjectiu militar que reclamés l’atenció delsfrancesos, però no per això s’escapà de labarbàrie de l’invasor: tant a la tardor de1709 com a primers de febrer de 1711, elsfrancesos s’ensenyoriren de la Garrotxaamb un únic objectiu: exigir importantscontribucions a tots els pobles i requisartot el menjar que pogués haver-hi en elsgraners, les cases o on fos, perquè malgratque alguns intentaven d’amagar-lo, els sol-dats francesos ho rebentaven tot fins a tro-bar-lo. Un cop aconseguit aquest objectiu,es retiraven amb els carros a vessar d’avi-tuallament. Però, per desgràcia, la Vall d’enBas també hagué de suportar el pas del’exèrcit reial austriacista i, sobretot, delscossos voluntaris –els temuts miquelets–que anaven a l’encalç dels francesos, peròque també exigien diners, molts diners, imenjar per a ells i els seus cavalls pertotarreu d’on passaven. El juliol de 1713, pocdesprés que els francesos conquerissin laplaça forta de Girona, Olot i darrere d’ell elspobles de la comarca, hagueren de cedir.Estaven exhaustos i empobrits. No hi

De la guerra de Successió (1703-1714) a la guerra del Francès (1808-1814)

Per a la gent de Sant Esteve d’en Bas el 1706 semblava un bon any. Catalunya s’havia

decantat amb èxit per reconèixer com a sobirà Carles III, arxiduc d’Àustria, després de

fer fora –literalment– el pretendent Felip de la família francesa dels Borbons, que

havia mostrat intencions contràries a les llibertats catalanes. Els basencs encara

recordaven la darrera vegada que l’exèrcit francès havia entrat a sac a la seva vall, el

1695, amb la intenció de cremar-ne les cases i com n’havien estat de valents per a fer-

los-en fora en aquella memorable jornada del 10 demarç de 1695, quan el nom de Sant

Esteve d’en Bas aparegué amb dignitat en les gasetes europees. Ves si ara un parent

del rei francès havia de ser senyor de Catalunya!

En Miquel Puig en el moment de la conferència.


PUIGSACALM

145

implantant dràstiques i terrorífiques mesu-res sobre aquesta població i la de l’entorncomarcal. A la vegada la Vall d’en Bas, con-vertida en un lloc clau de comunicacionscap a la Catalunya interior, fou escenari dediverses topades, com la que tingué lloc el4 d’octubre de 1813 i que fou retratada endibuix (i després impresa) pel militarfrancès J. Ch. Langlois.Aquesta fou la darrera guerra de tota lanostra història contra l’exèrcit d’un estatestranger. A partir de llavors, i en absènciade participació en conflictes internacionals,els militars espanyols buscaren brega enles guerres d’independència de les colò-nies o, pitjor, intrigaren en la política del’estat espanyol i no tingueren mania aintervenir-hi. Però això ja és matèria de lesdues pròximes conferències que resten d’a-quest cicle.

Miquel Puig i Reixach

...Entrats en elsegle XIX, la Valld’en Bas patí

encara els efectesd’una altra guerra,

la guerra delFrancès (1808-

1814).

...com li passà al’alcalde major deCamprodon que,titllat d’afrancesat,

fou encalçati mort en el Bosc

de Tosca...

Vingué després un llarguíssim període detemps en el qual, per a benaurança de lagent de la Vall d’en Bas, cap guerra no petjàaquestes terres. Però això no vol pas dirque fos un temps de plena pau, perquè elsegle XVIII fou un segle de forta incidènciamilitar i guerres a l’exterior, que forçà amobilitzar el jovent, en detriment del seutreball. La situació es truncà el 1793, ambuna nova guerra absurda –com solen sertotes– coneguda amb el nom de la GuerraGran. La motivà el despit de Carles IV con-tra el poble francès que, en plena RevolucióFrancesa, acabava de guillotinar qui haviaestat rei amb el nom de Lluís XVI. No obli-dem que tant un rei com l’altre eren de lafamília Borbó. La guerra s’inicià amb la in-vasió del Rosselló per l’exèrcit de Carles IV,però després l’exèrcit francès els feu retro-cedir i avançà pel nord de les comarquescatalanes que toquen a la ratlla de França,sense acabar d’arribar a la part poblada dela Garrotxa. Però calgué reclutar joves per aavançar-se a aturar-los i pagar contribu-cions. Al final, després de dolor, despesa igrans sacrificis, Carles IV s’avingué a untractat de Pau que deixava les coses talcom eren abans de la guerra, fent palès elfracàs i el despropòsit de les preteses solu-cions militars.Entrats en el segle XIX, la Vall d’en Bas patíencara els efectes d’una altra guerra, laguerra del Francès (1808-1814). La Françanapoleònica volia ensenyorir-se d’Europa iles seves tropes tornaren a campar per lesnostres contrades, provocant entre elshabitants la ira i la comunió entre tots ells.Bé, llevat que algú semblés que confrater-nitzava amb els ocupants, com li passà al’alcalde major de Camprodon que, titllatd’afrancesat, fou encalçat i mort en el Boscde Tosca. Si bé en els primers anys els fran-cesos restaren allunyats de la Vall d’en Bas,a partir de l’ocupació de Girona, el desem-bre de 1809, la seva presència a la comarcafou més freqüent, fent cada vegada méspesat el jou de la guerra amb els seus cos-tos humans i socials. A partir de l’abril de1812, els francesos s’instal·laren de formapermanent a Olot i construïren un fortí alMontsacopa. Això només ho pogueren fer

13

En l’anterior revista, la núm. 144, hi ha publicat aquest dibuix il·lus-

tratiu del Pas de les Guerres per la Vall d’en Bas però hi mancava

de posar en nom de l’autor que és GGuuiiffrréé PPaassttóó.

Imatge de la Guerra del Francès a Tarragona, on es repre-senta el que suposava l'arribada de exèrcit enemic alspobles.

FE D'ERRATES


PUIGSACALM

145

14

aprendre molt. Amb ell vaig fer-hi tota l’ense -nyança primària. Els nens de diferents edats anà-vem tots junts (en Milio de la Cau, en Milio delsMartins, en Tonet de la Dou, en Mestrehumà...)vaig anar a col·legi fins als 12 o 13 anys.

Durant els anys que va anar a escola també tre-ballava?Sí, vaig fer moltes feines. Recordo que una d’ellesera anar a guardar els xais de la carnisseria de calBord. Compraven xais i els tenien a cal Bord i joels anava a pasturar a la Costa de Vilamala. ElBord em donava una propina d’entre 10 i 15 cèn-tims. Vol dir que ja em guanyava un jornalet. Jollavors tenia 10 o 12 anys. Era una cosa normalque fèiem molts nois de la meva edat. Durant lesvacances d’estiu altres nens anàven a guardarvaques a una casa de pagès quan necessitavenun vailet.També anava a ajudar el meu amic, en Cle, a pas-sar farina a la fleca de casa seva. La farina novenia tan refinada com ara i l’havíem de passarpels sedassos. De passada cada setmana m’en-duia un pa rodonet sota el braç i, sempre que hianava, la Ventureta de can Cle em donava dinar oberenar.Quan vaig ser més grandet, ja vaig poder ajudar apassar correu perquè, a casa, la tia es cuidava delcorreu. Jo ho feia a l’hora del “recreo” de la tarda.La tia Mercè ja m’ho tenia tot a punt i, quan aca-bava, tornava a l’escola.També anava a passar els papers de l’Ajunta-ment, ja que el meu pare era l’agutzil, però ell tre-ballava i jo anava a tot el poble i a les cases depagès a passar els papers amb la bicicleta. Anavaamb les cames entremig del quadro perquè asse-gut a dalt no arribava als pedals.

I als 13 anys, quan va acabar els estudis, a quèes va dedicar?Vaig començar a fer de manobre amb el meupare, però no aguantava a l’obra perquè la feinaera molt dura i jo no estava prou fet. El pare vadecidir que deixés l’obra i vaig anar a treballar ala Casa Nova, a can Trona. Portaven la fàbrica elsgermans Xicu i Juanitu Espuña. Era una fàbricade gènere de punt. Allà vaig entrar al despatxamb en Juanito. Vaig acabar fent factures i set-manals per a les nòmines de les dones. Emfeien un taló i anava a Olot al Banco HispanoAmericano. Hi anava en bicicleta, que me la

Vostè va néixer en plena guerra civil...Sí, i la planta baixa de la casa de can Lil estavaintervinguda pels “Comitès revolucionaris”. Hede dir que tot i que les idees eren molt diferents,quan la meva mare es va posar de part, un mem-bre del comitè va anar amb el l’auto fantasma aOlot a buscar la llevadora perquè jo pogués néi-xer. Quan va entrar l’exèrcit republicà vam haver d’a-nar a viure a can Sopa, a casa els avis paterns, iel pare va haver de marxar.

Què era l’auto fantasma?L’auto fantasma era un vehicle que tenia elcomitè per als seus serveis. Era un furgó tot pin-tat de color negre. A mi m’havien explicat que feiamolta por. La gent quan el veia tenia molta por.

Quins records té de la seva infància a en Bas?Vaig tenir una infància normal, com tots els nensi les nenes del poble. Ens passàvem el dia alcarrer i ens inventàvem jocs. La nostra escolaera el carrer. Tot i així no vam deixar mai d’anara escola.

On anava a l’escola?Primer vaig anar amb les monges, però era coma guarderia. També em van fer molt de cangur latia i l’oncle de can Benet, els hi dec molt, ja queels meus pares treballaven. La mare treballava ala fàbrica i el pare de paleta. El primer lloc on vaig anar a col·legi va ser ambel senyor Fàbregues, a l’edifici on ara hi ha l’A-juntament. Llavors ja vam baixar a l’escola debaix amb el senyor Tornabell, amb qui vam

En Ramon Martí va néixer a en Bas, a can Lil,el 29 de novembre del 1936, quatre mesosdesprés d’haver començat la guerra.

...Sí, vaig fermoltes feines.Recordo que unad’elles era anar aguardar els xais dela carnisseria decal Bord...

...El pare va decidirque deixés l’obra i

vaig anar atreballar a la CasaNova, a can Trona.Portaven la fàbricaels germans Xicu iJuanitu Espuña....

El personatge: EN RAMON MARTÍ

En Ramon a l’escola del Sr. Tornabell.

En Ramon amb la seva mare, la Tereseta de can Lil, l’any1937.


PUIGSACALM

145

del 1956 vaig anar a Barcelona a treballar per-què en Fernando de ca l’Oix, que ja hi era, em vadir que hi anés. Em va dir: “Vine i descobriremnoves feines!”. Vaig decidir anar-hi perquè emfaltava poc per fer la mili i abans volia marxar decasa. Jo no havia estat mai a Barcelona. Vaig arribar-hi en tren. Primer fins a Girona, i llavors vaigagafar un altre tren fins a Barcelona. Anàvem enFernando, jo, la seva germana i el seu marit, ques’acabaven de casar i anaven de viatge de nuvis.Quan vaig arribar a Barcelona, vaig anar a parara la Fonda Fidel, on, el mateix dia, vaig conèixer-hi una noia que hi treballava que es deia Mont-serrat i vaig pensar: “Mira quina noia mésmaca”. Va ser la primera noia que vaig conèixera Barcelona.En Fernando i jo ens vam establir allà. Jo dormiaen una habitació de la fonda, però que no es tro-bava al mateix edifici, sinó una mica més avall, almateix carrer, al carrer Ferlandina del Rabal. I tre-ballàvem tots dos en una empresa constructora.

Vostè va ser un dels paletes que construí elrefugi de Meranges. Ens ho pot explicar?

Sí, va ser al cap de poc d’estar a Barcelona.Una empresa constructora del Vilar d’Urtx vagua nyar el concurs per fer el refugi de Meran-ges, que pertanyia al districte forestal deGirona. Necessitaven personal i a través d’unamic hi vam anar en Fernando i jo. Així que elmateix any d’arribar a Barcelona ens en vamanar cap a la Cerdanya durant el juliol, l’agost,el setembre i l’octubre.Vam establir la base a Urtx, a la fonda de calMallol. De fet, a Urtx, només hi estàvem el capde setmana, però durant tota la setmana vivíem

...Anàvem amb labicicleta a Olot peranar a ballar a la

Indústria.Deixàvem labicicleta a can

Guix...

...a la Fonda Fidel,on, el mateix dia,vaig conèixer-hiuna noia que hitreballava que esdeia Montserrat...

deixava la Lurdes de can Raspau, que treba-llava a la fàbrica. A la fàbrica, jo també ajudavaa plegar mitjons. Durant una temporada, vamcoincidir amb un germà d’en Mon i d’en Salva-dor de l’Estació. Ell em va ensenyar molt la partadministrativa. A part, durant aquella època, els vespres joanava a conferència amb el senyor Tornabell al’escola, on ens ensenyava “tenidoria de lli-bres”. Jo tenia 13 o 14 anys.Llavors vaig tornar a treballar a l’empresa delmeu pare, el soci del qual era en Llens, enRamon Torras. L’empresa es deia Torras i Martí.Els empleats eren els fills de l’un i de l’altre ialguns operaris més. Jo feia d’aprenent depaleta amb el meu pare. Una de les coses quevam fer va ser la tanca del camp de futbol d’enBas.El meu pare, però, em va fer anar a treballar aOlot. L’any 1952, als 16 anys, vaig entrar d’apre-nent en una empresa que es deia Bullido, quefeia feines per a la Cooperació Fabril, quannecessitaven fer alguna obra. Però va tenir bai-xada de feina i vaig anar a treballar a l’empresaMiquel Sidera Vinyeta i em vaig fer molt amic delfill. Vam fer molta amistat i, a més, em van ense -nyar molt l’ofici de paleta. Em consideraven unmés de la família. Hi anava cada dia en bicicletaamb la fiambrera penjada al quadro.

Com es divertien el jovent d’en Bas?Anàvem amb la bicicleta a Olot per anar a ballara la Indústria. Deixàvem la bicicleta a can Guix oa la Gasolinera. També anàvem al cine, al Colon,al Núria, a l’Ideal o al Teatre Principal.

I quan anà a viure a Barcelona?Va arribar el moment de canviar, i el 26 d’abril

15

Comunió solemne. Any 1948. En Ramon és el penúltim de la fila de dalt.


PUIGSACALM

145

va fer gran i vaig anar a una empresa que es deiaPere Cases. Durant aquella època anava poc aen Bas.

Quan es va casar?Ens vam casar l’any 1962 i vam llogar un pis alcarrer Ferlandina, al mateix carrer de la Fonda.Ella tenia 21 anys i jo 25. Ens vam casar al poblede Pi, el poble de la Montse, situat a la Cerdanya.El meu germà em va fer de padrí de noces. Totsels convidats d’en Bas van venir amb un autocar,menys el senyor Torró i la seva senyora, que jatenien cotxe i van venir amb el 600. El senyorCases de Barcelona també va venir amb un 600, inosaltres vam tornar amb ell a Barcelona.Una anècdota d’aquell dia va ser que l’autocard’en Bas va quedar-se sense gasoil a la tor-nada, a la Collada de Toses. Encara no hi haviala benzinera i van haver d’anar a buscar gasoila Puigcerdà.Com que l’economia no estava gaire bé, vam ferun petit viatge a Tarragona, 3 o 4 dies; on vamdormir en una casa particular on llogaven habi-tacions.

Quan va néixer la vostra filla?Va ser l’any 1964, quan encara vivíem al carrerFerlandina.

...Vam anar aballar a Price,

una sala polivalenton feien boxa, ball,i altres activitats.Ella anava ambunes amigues i laiaia de la fonda...

...Ens vam casarl’any 1962 i vamllogar un pis alcarrer Ferlandina,al mateix carrer dela Fonda. Ella tenia21 anys i jo 25.

16

al refugi, en una tenda que ens vam fer amb dospals i una pedra molt gran que ens feia d’es-quena. També hi vam posar uns pals travessers iho vam cobrir amb una lona.A l’octubre, quan vam acabar, vam continuar tre-ballant per la mateixa empresa, però a baix, alpoble d’Urtx, on vam continuar vivint a calMallol. Vam fer l’escola, la casa del mestre i lacasa del secretari.

Fins quan s’hi va estar a la Cerdanya?Vaig estar-hi fins al Nadal del 1956. Llavors vaiganar a passar el Nadal a en Bas i vaig tornar aBarcelona. El meu company, en Fernando, vatornar a la Cerdanya perquè hi va trobar unaxicota. Vaig tornar al carrer Ferlandina a princi-pis del 1957 i vaig estar-hi tot un any.Durant aquell any ens vam anar coneixent ambla Montse. Sortíem tota una colla d’amics, finsque un dia li vaig demanar relacions formals. Vaser el dia del meu 21è aniversari, el 29 denovembre del 1957. Vam anar a ballar a Price,una sala polivalent on feien boxa, ball, i altresactivitats. Ella anava amb unes amigues i la iaiade la fonda. Des de llavors ja vam començar asortir. Ella vivia a la mateixa fonda.

Però després vostè va haver d’anar a la mili.Sí, vaig anar a la mili el gener del 1958. Vaigestar-hi fins al juliol del 1959. Primer vam estaral campament de la Pobla de Segur, però des-prés ja vam fer tota la mili a Lleida. Quan teniapermisos anava a veure la Montse a Barcelona.Li escrivia una carta cada dia. Jo era el cabofurriel, l’encarregat de nomenar les guàrdies,l’armament i l’equipament de la companyia.Vaig tenir de seguida responsabilitat.

I un cop va acabar el servei militar?Un cop llicenciat de la mili vaig continuar treba-llant a Barcelona. Vaig anar a treballar amb elsenyor Sallent-Aragall. Aquest senyor, però, es

El personatge: EN RAMON MARTÍ

Meranges quan construïen el refugi. En Ramon és el de ladreta.

El casament d’en Ramon i la Montse amb els pares (Ramon i Tereseta) i el germà d’en Ramon (Josep Martí).


l’Experiència, de la Universitat de Barcelona.Assagem a l’aula Capella de la Universitat.També vaig tenir l’oportunitat d’assistir a clas-ses que ofereix la Universitat de Barcelona per agent gran. Jo vaig escollir el programa de filoso-fia, que consistia en dos anys, més un any mésd’extensió. Per mi va ser una molt bona expe-riència. De fet, la Coral Gaudium va néixer d’a-quests cursos que ofereix la universitat. Quan soc a Barcelona, vaig a caminar pràctica-ment cada dia al matí, des de casa fins a veureel mar i torno a pujar. A la tarda, vaig a ferencàr recs o bé estic a l’ordinador navegant perinternet. També he estudiat molt d’anglès iinformàtica... I quan soc a en Bas em dedicosobretot a l’hort.

Laia Martí

PUIGSACALM

145

...També ens vamcomprar un doscavalls i veníemmolt sovint a enBas i també

anàvem a Pi, elpoble de laMontse...

...També hempassat molt detemps als EstatsUnits. Durant una

temporadallarga...

I on van anar a viure quan deixaren el pis delcarrer Ferlandina?Vam comprar un pis a l’avinguda Roma, onencara vivim. Llavors l’Eva tenia ja 5 o 6 anys. Defet, la Montse, des que ens vam casar, va deixarde treballar a la fonda.També ens vam comprar un dos cavalls i veníemmolt sovint a en Bas i també anàvem a Pi, elpoble de la Montse.Recordo que ens vam treure el carnet de conduira la vegada la Montse, el meu germà i jo. Era alvoltant del mes de juny del 1965.

Encara seguia treballant a l’empresa del senyorCases?Vaig deixar-la al cap de poc de néixer l’Eva, quanjo i dos socis més vam fundar una empresaconstructora que es va dir empresa Carràs. Ensvam dedicar molt al manteniment de fàbriques inaus industrials. Construíem i fèiem el manteni-ment de grans indústries. L’any 1981 vam dissoldre l’empresa perquè elssocis s’havien fet grans i jo vaig fitxar per una granempresa metal·lúrgica de Sant Adrià. Vaig ser capde manteniment i cap de magatzem. Llavors va sercomprada per una altra empresa de Sant Andreude la Barca i Castellbisbal. Jo vaig anar a treballarsempre a Sant Adrià, i els últims anys vaig estar aCastellbisbal, fins que em vaig jubilar.

A què es dedica des que es va jubilar?Durant un temps vaig arreglar el pis de Barcelonai també el pis d’algun familiar. Vaig reformar lacasa d’en Bas quan es va morir la mare. Tambéhem passat molt de temps als Estats Units.Durant una temporada llarga, ens hi estàvem dosmesos a l’estiu i dos mesos a l’hivern. La nostrafilla hi viu i, mentre els nets van ser petits, hi anà-vem molt.També he estat anant al gimnàs a Barcelona, alJoan Miró. I ara fa ja set anys que formo partd’una coral: la Coral Gaudim de la Universitat de

17

RECOMANI’NSUUNN CCOOLLOORR: M’agraden els colors càlidsde tardor (grocs, taronges, vermells...)

UUNNAA CCAANNÇÇÓÓ:: Els boleros i la música degrans orquestresUUNN LLLLIIBBRREE:: El correo del Tsar, de MiquelStrogoff

UUNNAA PPEELL··LLÍÍCCUULLAA:: Allò que el vent d’en-dugué

UUNN PPRROOGGRRAAMMAA DDEE TTEELLEEVVIISSIIÓÓ:: Qualsevoldocumental Cultural i també el TN de TV3UUNN LLLLOOCC PPEERR VVIIUURREE:: Allà on visc ara,entre en Bas i Barcelona

UUNN MMOOMMEENNTT IINNOOBBLLIIDDAABBLLEE:: El naixementde la meva filla

En Ramon amb la seva dona, la Montse, la seva filla Eva iels seus nets, Richard i Daphne a la cruïlla de la ciutat deCopertino.

Durant la construcció del camp de futbol d’en Bas, d’esquerra a dreta: JosepBerga, Manel Pereira, Ramon Riera, Ramon Martí (pare), Miquel Feixas,Ramon Urgell, Ramon Lluís (fill), Narcís Espunya, Manel Serramitjana (delPrat).


PUIGSACALM

145

...hi ha un altrepont antic i defactura claramentmedieval en elterme de SantEsteve d’en Bas,és el pont de la

Dou...

...Ferrers,establiments dequeviures, canvisde cavalleries isobretot hostals,van créixer i donarllum al poble queavui coneixem comels Hostaletsd’en Bas.

18

ELS PONTS MEDIEVALS DE L’ALTA VALLDEL FLUVIÀCom cada any, després dels petards que mar-quen les 7 del matí, sortirem del Parc de l’Es-tació d’en Bas en direcció sud-oest, cap alpont medieval de can Benet. Alguna vegadaja he escrit que aquest pont, fins a finals delsegle XIX, era l’únic que hi havia en tot elrecorregut del Fluvià per la Vall d’en Bas; totsels passos, excepte aquest, eren a gual. A latornada, entrarem al poble de Sant Esteved’en Bas, a través d’un altre pont medieval, elde la Calm. És ben curiós que els pocs pontsque hi havia a la part sud de la comarca d’O-lot fossin tots a la conca alta del Fluvià dinsl’antic terme de Sant Esteve d’en Bas. He par-lat del pont de can Benet i del de la Calm, dosponts que donaven pas al camí ral de Vic aOlot. El primer segurament és posterior alsegon, atès que el camí ral es desplaçà cap al’oest a partir del moment que es comença-ren a assecar els aiguamolls que hi havia pertota la plana d’en Bas. Fins a aquell moment,el camí sempre anava fins al poble d’en Bas isortia o entrava justament pel pont de laCalm, per això dedueixo que aquesta era unainfraestructura més antiga. Però encara hi haun altre pont antic i de factura claramentmedieval en el terme de Sant Esteve d’enBas, és el pont de la Dou, que donava pas aun altre camí ral, el que anava o venia de SantFeliu de Pallerols.

ELS HOSTALETS D’EN BASSant Esteve d’en Bas, en l’antiguitat s’este-nia pels veïnats de la Calm i el Grau al sud,pel de Bigorra i el Mercadal al sud-oest, percan Trona a l’oest, pel de l’Estanyol al nord, ipel de Vilallonga, a l’est. Al segle XVII, la des-secació dels aiguamolls de la plana d’en Basja devia ser un fet, perquè en aquella època,a la zona del veïnat de Bigorra, hi creixia unalineament de cases per a donar servei a lagent que venia o anava cap a travessar el

Collsacabra. Ferrers, establiments de queviu-res, canvis de cavalleries i sobretot hostals,van créixer i donar llum al poble que avuiconeixem com els Hostalets d’en Bas. Aquestalineament de cases, com no podia ser d’al-tra manera, conserva avui el nom de carrer deVic, a través d’aquest carrer entrarem alsHostalets per tot seguit anar cap a la Torre dela Clapera i una mica més al sud, després detravessar el torrent dels Terrers, agafar elcamí de la Portellera.

EL CAMÍ DE LA PORTELLERAL’any 1983 vam celebrar la IV LLETISSONADA,que tenia com a màxim objectiu assolir latalaia del Pla d’Aiats. Per arribar-hi, vamrecuperar l’antic camí de la Portellera, el vamestassar i marcar i en l’indret, on hi ha laporta i una muralla, hi vam aparedar unaplaca commemorativa que avui encara hi ésen bon estat. Explicàvem llavors que probablement aquestcamí havia sigut un punt de pas controlat, fosper protegir la seu militar dels vescomtes deBas a Sant Miquel del Castelló, o per contro-lar el pas de mercaderies i animals a dominisd’altres administracions, així ho testimo-niava la muralla, en part llavors, i avui encaraben visible.

A finals de març, teníem a punt el número 145 de PUIGSACALM, però abans d’envia

r-

lo a impremta ja es veia a venir que amb tota probabilitat l

es futures activitats del

GECA quedarien ajornades o suspeses f

ins a l’any vinent. Així ha sigut, no cal en

trar

en detalls, ja que, per desgràcia, són pr

ou coneguts per tothom.

Malgrat això, com que ho teníem enllestit i escrit, hem decidit publicar igu

alment

l’article de la XLI LLETISSONADA que en un moment o altre celebrare

m.

Pere Gelis Torró, vocal encarregat de la

revista PUIGSACALM

XLI Lletissonada. Un recorregut històricEls ponts medievals de la conca alta del Fluvià. Els Hostalets d’en Bas, un poble que neix per donar serveial camí ral. La Portellera, un camí amb història. El Puig sa Bastida, una talaia militar?, un punt d’observa-ció?, què era? La serra Mateus, divisòria d’aigües Ter-Fluvià, coronada per una torre telegràfica amb possi-ble origen molt més antic. El camí ral de Vic a Olot, l’artèria que va donar vida als nostres avis.

Carrer de Vic, als Hostalets d’en Bas.


PUIGSACALM

145

del Collsacabra i gràcies a la seva situació,com un braç separat i avançat d’Aiats, desud-oest cap a nord-est, té una panoràmicaprivilegiada sobre les valls d’en Bas, d’Olot,la serralada del Puigsacalm, l’alta Garrotxa iel Pirineu Gironí.Lligada amb la seva privilegiada posició i alseu nom de Bastida, sempre havia pensatque allà hi devia haver hagut alguna mena deconstrucció de tipus militar o una torre d’ob-servació o telegràfica, i més encara, perquèen el punt més extrem d’aquest braç, s’hiobserven restes d’una construcció, no sabriadir-vos si aquestes ruïnes són antigues o mésrecents, he buscat en tots els llibres de lameva biblioteca familiar i no he trobat capreferència a cap construcció ni civil ni militaren aquell indret, de fet, he trobat moltpoques referències al puig sa Bastida.Des del punt de vista excursionista, quedem-nos amb el fet que és un objectiu de primerordre pel que fa a la panoràmica.

LA SERRA MATEUSUna serra discreta, sense una gran llargària iamb cap cim important, sense grans desni-vells entre els seus punts més alts i els mésbaixos, sense calcular-ho amb gran precisió,estic segur que no hi ha cap punt on el des-nivell superi els 100 metres. Llavors, com ésque aquesta serra hagi gaudit sempre demolt prestigi entre els excursionistes i entreels geògrafs?Les raons d’aquest reconeixement són per-què és l’accident geogràfic que separa, desdel punt de vista físic, no administratiu, lesterres de Pruit amb les de Falgars, també ésdivisòria d’aigües entre el Ter i el Fluvià i és lalínia física que separa el Collsacabra osonencdel garrotxí. Encara hi podria afegir que, anti-gament, travessar la serra Mateus pel colletde Pixa Núvies, suposava acabar la pujada de

...El puig saBastida, de 1.242

metres, ésl’objectiu principalde la Lletissonadad’enguany. No ésel més popular iconegut de la

zona...

...Des del puntde vista

excursionista,quedem-nos ambel fet que és unobjectiu de primerordre pel que fa ala panoràmica.

Enguany hi tornarem a passar venint des d’enBas i els Hostalets, pel camí veureu un boscmolt més madur que el que vam trobar ara fatrenta-set anys, ho és tant que a cada ven-tada o nevada cauen i s’arrenquen moltsarbres que, allargassats a terra, trenquenl’harmonia visual que és tan plaent de veureen les fagedes. Malgrat tot, l’ascensió per lafageda que va des de la riera de la Corominafins a dalt dels plans de Pujolriu, us ompliràd’energia positiva i us farà gaudir d’un pai-satge dolç i amable.

19

La Portellera.

EL PUIG SA BASTIDAEl puig sa Bastida, de 1.242 metres, és l’ob-jectiu principal de la Lletissonada d’en-guany. No és el més popular i conegut de lazona, Cabrera i el pla d’Aiats li fan una evi-dent ombra. Cabrera, de 1.307 metres, per-què és més alt i perquè és un destí excursio-nista de primer ordre. El pla d’Aiats de 1.303metres perquè també és més alt i sobretotperquè té un perfil immens que difuminatotalment el seu.De totes maneres, el puig sa Bastida, tot iestar a l’ombra dels dos cims més populars

Aiats omnipresent i sa Bastida a la dreta.


PUIGSACALM

145

El modest cim on estava edificada la torre téuna vista panoràmica de primer ordre.

EL CAMÍ RAL DE VIC A OLOTQue una gran via de comunicació travessi unterritori sol ser un signe de progrés per aaquest.Durant molts segles, el camí ral de Vic a Olotfou la gran via de comunicació des de la costaMediterrània cap a l’interior de Catalunya.Tenim referències històriques de diversosgrans exèrcits que van transitar-hi i l’engi -nyeria aplicada en alguns punts del seu traçatdona la mida de la importància d’aquesta via.Els nostres avis i antecessors anaven a ven-dre, als mercats de Vic, animals, cereals imatèries primeres. Ho feien a través del camíral o camins paral·lels, depenent de la classede càrrega o transport que necessitessin.Hi havia camins més planers, el camí del Rei,que va pel grau de Tràfec, nom que ja ensevoca un pas més suau del desnivell existententre el Collscabra i les terres planes d’enBas, el camí ral que venia de Joanetes perSant Miquel, els camins més drets com el queesmentàvem abans de la Portellera, i moltsaltres que quan eren dalt del Collsacabra o abaix de la plana d’en Bas, tots aquestscamins auxiliars s’ajuntaven en un que elsmenava cap a l’oest o cap al nord, cap a Vic ocap a Olot a través del camí ral de Vic a Olot.Nosaltres acabarem el nostre periple lletisso-naire d’enguany, arribant a la plana d’en Baspel seu camí més noble i segurament méstransitat durant molts segles, el camí ral deVic a Olot.

Pere Gelis

...La torre del puigAfra. En l’extremoriental de la serraMateus, just sobreel coll de Pruit, hihavia edificadauna torre

telegràfica...

...Durant moltssegles, el camí ralde Vic a Olot fou la

gran via decomunicació desde la costa

Mediterrània cap al’interior deCatalunya...

20

més de 600 metres des de la Vall d’en Bas i,a partir d’aquest punt, encarar un viatge mésportador i menys perillós en direcció a Vic,evidentment, anant cap a Olot significavajust l’inrevés, volia dir entrar en un territorique fins als Hostalets o en Bas, havies de tra-vessar paratges solitaris i molt feréstecs.La torre del puig Afra. En l’extrem oriental dela serra Mateus, just sobre el coll de Pruit, hihavia edificada una torre telegràfica sobre elpuig Afra que Noguera Massa, l’home quemés ha estudiat i publicat sobre el Collsaca-bra, citava com a bessona de la nostra Torrede Murrià, de totes dues deia que tenien unabase romana i també que, a través del telè-graf, una depenia visualment de l’altra.

XLI Lletissonada. Un recorregut històric

Panoràmica des del Puig Afra.

El Puigsacalm des del començament de la serra Mateus.


PUIGSACALM

145

21

Sortides socials

Dia 8: Pic de la Dona i Bacivers ITINERARI: Vallter, Portella de Mantet, pic de laDona, pic de Bacivers, Bastiments, coll de laMarrana i VallterDURADA: 4.30 hores de marxa efectiva.VOCALS: ADAC i GECASORTIDA: 7.15 h del local social del GECA i

7.30 h aparcament del Consum Telèfon: 606 651 591 MenguisSortida conjunta dels 30 cimsCal portar dinar de motxilla.

Dia 21: Berguedà ITINERARI: santuari de Paller, cap del Juncà, SantMarc de Brocà, Bassa de Tarnes, Roc rodó i santuaride Paller.DURADA: 4.30 hores de marxa efectiva.VOCALS: Jordi M. CasadevallSORTIDA: 6.15 hores, aparcament trencant de Joane-tes, abans de la rotonda del tunel de Bracons.Telèfon: 679 703 271 Jordi M. Casadevall i 677 318530 Francesc BretchaDesprés de la caminada, per qui ho vulgui, hi ha dinarde restaurant, cal apuntar-s’hi amb temps.

juny

muntanya

jovent

Dia 28: El TallóITINERARI: Molí de la Coma, Sant Andreu dePorreres, coll del Triadú, el Triadú, salt de Porre-res, font Resclusanys, el Talló, cingles delsBàlecs.LLOC DE SORTIDA: Can Tista (part del darrere)HORARI: 7.30 del matí

juny

muntanya

jovent

Dia 28: Bicicleta St. Esteve d’en Bas –Girona i piscina al parc de la DevesaITINERARI: Sortirem de St. Esteve d’en Bas i pelcarril bici arribarem fins a Girona amb bicicleta. Enacabar l’activitat ens banyarem a la piscina del parcde la Devesa. LLOC DE SORTIDA: Parc de l’Estació St. Esteve d’enBasHORARI: 7.00 horesHORES DE MARXA EFECTIVA: 4 horesVOCALS: monitors GECAjoventAquesta sortida serà de dia complet, així que ésnecessari que porteu esmorzar i dinar i, per a la pis-cina, tovallola i

juny

Socials

PREMIS CONSTÀNCIA

1. BARCONS, QUIM2. JUANOLA, JOAN3. COLOMER, TERESA4. PUJOLRIU, JOAN5. MILLAN, AGUSTÍ6. PLANA, JORDI7. BRETCHA, FRANCESC8. MARGUÍ, ROSA9. HIDALGO, LLUÏSA10. RIERA, BENET11. MUÑOZ, JORDI12. ORTIZ, DAVID13. MARGUÍ, MAGDA14. GÜELL, JOANA15. PLANAGUMÀ, CARME16. CARBONÈS, JOSEP17. CANAL, ANNA18. ROCA, LLUÍS19. AMARGANT, CARME20. BAGÓ, JAUME

D’esquerra a dreta: Joan Juanola, AgustíMillan i Joaquim Barcons, el burro es vaslliurar a l’Agustí Millan

SUSPES

SI PAULATINAMENT

ES PODEN REPRENDRE

INFORMAREM

A TRAVÉS DEL WEB

geca.cat


PUIGSACALM

145

22

U Back home again, del grup nord-americà Cin-derella i Cuerpo a cuerpo, de Sangre Azul. Talcom expliquen els membres del grup, elstemes propis eren tots en castellà, perquè erala llengua que havien estudiat a l’escola i per-què en aquella època tota la música heavy eraen castellà i en anglès.En Manel es va entossudir fins que va trobarun altre bateria, en Pep Junyent, de Ripoll, quees va incorporar a la banda i així van començarels assajos amb un grup complet: cantant,dues guitarres, baix i bateria.El primer concert va ser a la plaça Major d’enBas, impulsat per en Joan Prat, del mític barl’Esquellerinc, situat a la mateixa plaça. El car-tell el completava el grup Arkanus, de SantFeliu de Guíxols. Després va arribar la segona maqueta, on elgrup ja va passar a dir-se Sinley. La idea delnom va venir d’en Manel, molt fan de SangreAzul, el qual tenia un tema anomenat Reinosin ley. A més, tot els havia costat tant, quesempre deien que “allà no hi havia gairellei...”. En la maqueta hi havia cinc temes, tots propis,gravats als baixos de casa d’en Manel. Lamúsica la feia en Xevi, i les lletres en Manel ien Joan. Era l’any 1990 i aquest grup d’estil“heavy melòdic” començava a tenir cara i ulls.Havien tret dues maquetes, anaven fent temespropis i els van començar a sortir més con-certs: al Mundial de Ripoll, al Mariscal de l’Es-tartit...Tot i això en Xino va estar temporalment en unaltre grup anomenat Kirlian i en aquellamateixa època en Pep, el bateria, va deixarSinley. En Manel, però, en va trobar un altre,en Carles Miquel, de Ribes de Freser. Llavorsen Xino es va reincorporar i tots cinc van pas-sar una molt bona època com a grup. Assaja-ven dos cops per setmana, i en Carles baixava

n d’ells, en Xevi Mayola, era guitarrista delgrup Feeling Clap. En Xino (Josep Casamit-jana) i en Manel Torras venien d’un altre grup,en Xino, com a guitarrista, i en Manel, com abaixista.En deixar tots tres les seves formacions ante-riors, van començar a trobar-se per tocarcançons que els agradaven i practicar amb elsinstruments, però sense cap projecte de fer ungrup, simplement per aprendre i passar-ho béfent el que més els agradava. Tenien aleshoresentre vint i vint-i-un anys i el lloc de trobadaera la saleta de casa d’en Manel.A en Bas, hi havia un amic seu, en Joan Bosch,que era molt aficionat a cantar. Entonava frag-ments de cançons de grups que li agradaven itenia molt sentit musical i molt de ritme. EnXevi Mayola, li va proposar que anés a cantaramb ells, però s’hi va resistir perquè no haviaestat mai en cap grup, i ni tan sols era músic.Finalment, però, després de la insistència d’enXevi, en Joan va acceptar d’anar-hi, i així va sercom va començar la formació, sense més pre-tensions, de moment.El primer tema que van versionar amb la veud’en Joan va ser Doctor doctor, d’en MichaelSchenker. Tocaven amb bateries programadesutilitzant una caixa de ritmes. Durant un tempsvan tenir a la percussió en David Espuña, de lesPreses, però ho va deixar.Van estar un temps més sense percussionista,i fins i tot el grup va estar a punt de desfer-se.Van posar anuncis a l’Aula de Música i Jazz deBarcelona, on estudiaven en Xevi, en Xino i enManel, i van trobar un bateria andalús, peròno va funcionar. El primer nom del grup va ser Damned, iaquest va ser el nom també de la seva primeramaqueta, gravada a la saleta de casa d’enManel amb un miniestudi portàtil. Hi haviaquatre temes propis i també versions com

...Tenien aleshoresentre vint i vint-i-un anys i el lloc detrobada era lasaleta de casad’en Manel...

...els temes propiseren tots en

castellà, perquèera la llengua quehavien estudiat a

l’escola...

Sinley, el vessant més heavy de la vall

Els integrants del grup Sinley,d’esquerra a dreta:Joan Bosch, Xevi MayolaJosep Casamitjana (Xino),i Manel Torras,

Tot va començar pels volts de l’any 1988, quan quatre nois d’en Bas aficionats al heavy-metalvan ajuntar-se per formar el primer i únic grup de rock dur del nostre poble: Sinley.


PUIGSACALM

145

23

D’esquerra a dreta, Manel Torras, Josep Casamitjana (Xino), Xevi Mayola, Joan Bosch.

EEnnllllaaççooss yyoouuttuubbee::

Sinley 1988-1992 - Víctimes del futurhttp://youtu.be/50ta9i_SKj0

Sinley - Ets com Judeshttps://youtu.be/VRXnTfp5a9g

Els Sinley actualment. D’esquerra a dreta: Manel Torras,Joan Bosch, Josep Casamitjana i Xevi Mayola.

Agraïments: Joan Bosch, JosepCasamitjana, Xevi Mayola i ManelTorras

...El primer concertva ser a la

plaça Major d’enBas, impulsat peren Joan Prat,del mític bar

l’Esquellerinc,...

...Ha valgut lapena recordar lahistòria d’aquestsquatre anys delsSinley, un grupformat per quatrelletissons...

expressament de Ribes i no es perdia mai capassaig.L’any 1991, coincidint amb el boom del rock encatalà, van gravar la tercera maqueta ambquatre temes propis i en català: Caçador deldestí, Soldat desconegut, Víctimes del futur iEts com judes. En Joan i en Manel van agafar la maqueta i vancomençar a visitar discogràfiques i a enviar-laa revistes especialitzades de heavy-rock. Vansortir en alguna d’aquestes revistes, que erend’àmbit estatal. D’aquesta manera van rebrecartes de fans que volien escoltar la sevamúsica, i ells els responien i els enviavenexemplars de les maquetes. També van arribara tenir grupies a Olot.Era una època amb molta afició als concerts, iles sales s’omplien. Tots els grups es conei-xien i la gent que hi assistia, també. Hi haviamolta cultura de la música en viu. Van tocar alJazzalpí de Banyoles amb moltíssima gent,també a la plaça Major d’Olot per Festes delTura, i al bar de la plaça del Mig, on es feienconcerts setmanalment. Seguien fent temes propis i també versionsdels grups que més els agradaven: Ratt, JoséAntonio Manzano, Whitesnake, MSG... I tot ique no vivien de la música i mai no van tenircap mànager, arribaven a cobrar 10.000 pes-setes (60 € d’avui, però que llavors significa-ven molt més!) cada un per concert. Els Sinley van continuar junts fins a l’any

1992. Van veure que, o bé s’hi posaven serio-sament o bé era millor deixar-ho, i, a més, totstenien altres projectes. Tampoc no comptavenamb cap representant que els busqués actua-cions, i era molt difícil seguir així. Durant l’úl-tima etapa, assajaven només un cop per set-mana, i ja no feien concerts. En Xevi va entrar com a guitarrista al grup Claude Cinc, on va estar uns quants anys. En Maneli en Joan van formar un grup amb el bateria i elguitarra del grup Arkanus (amb qui havien com-partit el primer concert a la plaça d’en Bas). Elnou grup es digué Krayel (les tres primeres lle-tres d’Arkanus i les tres últimes de Sinley cap-girades).Després de Krayel, en Joan i en Manel vantenir un altre grup de power-metal que es deiaDogma, amb el qual van gravar dos temes jun-tament amb l’exguitarrista d’Aspid, en MarcLópez. Van anar fent actuacions fin a l’any1997 i fins i tot van gravar als estudis MusicLan d’Avinyonet de Puigventós, on han passatmúsics com Fito y Fitipaldis, Manolo Garcia oSopa Cabra, que hi ha gravat el seu últim tre-ball. Ha valgut la pena recordar la història d’a-quests quatre anys dels Sinley, un grup formatper quatre lletissons amants de la músicaheavy-metal i que tot el que van aconseguir vaser pels seus propis mèrits, en una època enquè no existien els mòbils, ni internet ni lesxarxes socials. Fa poques setmanes, però, van tenir la idead’agafar algunes cançons i fer-ne uns vídeosamb unes quantes fotos i penjar-los a You-Tube. En podeu sentir un parell a través delsenllaços o des del codi QR.Si voleu escoltar més temes dels Sinley uspodeu subscriure al canal de YouTubeMATOCO, on els trobareu tots.Esperem poder sentir molts més temes deSinley a YouTube i que la música heavy, des-prés de trenta anys, torni a sonar a la nostravall.

Laia Martí


PUIGSACALM

145

24

ñas Bélicas estaven escrites en aquestidioma i suposo que en castellà quedava mésautèntic i violent.

A casa meva, el meu pare ho va saber i em vatocar el rebre, i llavors ell ho va explicar a laGuàrdia Civil que van anar al riu amb unagalleda i van treure totes les que es veien.

Durant anys, també de grans, dies desprésde cada aiguat, anàvem a mirar si la riuadahavia descalçat alguna granada. Molts anysenrere, això era habitual, no en fèiem res, lesdeixàvem allà. Enguany, després del recenttemporal Gloria, amb en Menguis hi vam tor-nar i, oh, sorpresa!, n’hi vam trobar 14.

Les vam senyalar i, com que ara som grans ihem posat seny, vam anar fins a la properarotonda de la Serra, que hi havia els Mossosde trànsit treballant i els vam ensenyar lesfotos de la nostra troballa. Aquests van avi-sar als de seguretat ciutadana i aquests alsartificiers, els TEDAX, i al vespre ja se leshavien endut totes. Bé, totes les que esveien.

...Al Fluvià,havíem fet un

descobriment queens tenia en tensióa tots. Sota el pontde can Pipaire hihavíem trobat,literalment, unarsenal,...

...Durant anys,també de grans,dies després decada aiguat,

anàvem a mirar sila riuada haviadescalçat alguna

granada...

Jocs de guerra i bombes de veritat

De petits jugàvem al carrer, al bosc i als riusdels voltants del poble d’en Bas, jugàvem totel dia fora de casa, sobretot a l’estiu, sempreestàvem voltant.

Un dels nostres passatemps favorits eren lesbarraques al bosc.

Un grup de nois, els que vivíem a la part norddel poble, fèiem les barraques al proper boscde la Coma i al del Castell Nou; altres collesen feien en indrets diferents, perquè al poblehi havia diverses colles de nois amb qui jugà-vem, competíem i guerrejàvem.

Des del Castell Nou, anàvem cap a la zona delveïnat de can Trona i allà coincidíem amb elsnois d’aquelles cases que venien a l’escolad’en Bas, amb ells anàvem a la riera de Joa-netes i al Fluvià. Al Fluvià, havíem fet un des-cobriment que ens tenia en tensió a tots.Sota el pont de can Pipaire hi havíem trobat,literalment, un arsenal, en el llit del riu, hihavia bombes de mà!

Això passava a mitjans dels anys seixanta delsegle passat, teníem 10-12 anys. Sense dirres a casa nostra, vam recollir amb unagalleda tantes granades com vam poder. Elsecret no devia ser absolut, perquè altrescolles del poble també en tenien i això va ferque competíssim per veure qui en tenia mésd’amagades a la seva barraca. No sé quantesen van recollir les altres colles, però a la nos-tra colla en teníem un bon nombre. Lesteníem apilonades en forma de piràmide, cal-culo que en cada piló n’hi teníem unes dotze,recordo que almenys teníem tres pilons.

Suposo que els nois que vivíem a la zonanord del poble, en ser més a prop del lloc dela troballa, hi vam arribar abans i en vamtreure més. Els companys de Can Trona ens hivan ajudar molt.

Què en fèiem?, doncs quan fèiem guerresamb els de les altres barraques, les exhibíemi fèiem veure que els hi tiràvem, tot imitant elgest de treure l’anella i llançar-la cap ontenien la barraca els suposats “enemics”.També imitàvem el soroll de l’explosió i elsgemecs dels ferits i, tot seguit, els convidà-vem a rendir-se, això sí, tots els diàlegsbèl·lics, sempre foren en castellà. Les Haza-

Lloc degudament assenyalat on vam trobar les restes debombes de la guerra civil.


Granada Universal B3.

Granada de mà Polaca "WZ GR 31".

PUIGSACALM

145

...van manar [...]que portessin apeu tanta municiócom poguessin ales posicions delsseus companys ique la restal’estimbessin

daltabaix del pontde can Pipaire....

...En acabar laguerra, van retirarles armes llarguesi altres municionsque hi havia dinsel riu. És evidentque no ho van fer

massa aconsciència....

Com van anar a parar al riu aquelles bombes?El meu pare, que havia sigut soldat de larepública a la guerra civil, em va explicar quedurant la retirada del mes de febrer de 1939,un comboi militar que transportava muni-cions i armes per a les tropes que hi haviaapostades a la zona d’en Bas i els Hostaletsper dificultar l’entrada dels soldats franquis-tes per donar temps al gruix de l’exèrcit i a lapoblació civil d’emprendre la retirada cap aFrança va quedar atrapat a la cruïlla de lescarreteres de Santa Coloma i la de Vic, es veuque el col·lapse va ser immens i va durardiversos dies. Els oficials que comandaven elcomboi van veure que no podrien passaramb els camions per a abastir els soldats queestaven al campanar de l’església d’en Bas, ala part alta de la casa Desprat, a la Torre de laClapera i a altres cases de pagès i puntsestratègics de la zona i van manar que dei-xessin els camions i que portessin a peutanta munició com poguessin a les posicionsdels seus companys i que la resta l’estim-bessin daltabaix del pont de can Pipaire.Heus aquí l’origen d’aquell arsenal.

En acabar la guerra, van retirar les armes llar-gues i altres municions que hi havia dins elriu. És evident que no ho van fer massa aconsciència.

Al llarg dels anys, algunes persones m’hanexplicat que en el punt, on avui hi ha l’albergi la cruïlla de les carreteres de Vic i SantaColoma, la situació era gravíssima. Des del’hostal del Grau, l’artilleria pesant nacionalbombardejava contínuament les columnesde refugiats, els avions italians també passa-ven diàriament sobre les columnes i elsmetrallaven i bombardejaven. Allà confluïenmilers de civils i militars, que fugien cap aFrança provinents de la zona d’Amer i tambéels que venien per la carretera de Vic i elscamins rals que travessaven el Collsacabra,que en aquella època encara eren absoluta-ment vigents, tant és així que les tropes fran-quistes van entrar a la Garrotxa i a Olot justa-ment a través del camí ral de Vic a Olot.

Pere Gelis

25

Fragment d’una bomba d’aviació recollida als voltantsdel cementiri d’en Bas, després d’un bombardeig, per lallavors infant, Elvira Puigvert.


PUIGSACALM

145

...Sempre m'haagradat molt estarenvoltada per lanatura i gaudir de

tot allò queaquesta et

proporciona,...

...els dies 8 i 9 defebrer vam fer una

sortida a laMasella amb lasecció del jovent,per gaudir d'uncap de setmanaesquiant...

26

Cap de setmana d'esqui amb el GECAjovent

ola a tots, abans d'explicar-vos les anècdo-tes més interessants del cap de setmanad'esquí amb la secció del jovent, m'agrada-ria presentar-me com la nova monitora delGECAmainada. El meu nom és Laia Sànchez, i fa uns mesosque em vaig incorporar al grup com a moni-tora de la secció mainada. La meva incor-poració és gràcies a en Sergi Plana, quesempre busca persones noves i amb ganesde viure aventures perquè s'apuntin a com-partir-ho amb els més menuts. Semprem'ha agradat molt estar envoltada per lanatura i gaudir de tot allò que aquesta etproporciona, de manera que, quan en Sergim'ho va proposar, no vaig tardar gaire aacceptar-ho. Tot i que em va enganyar per-què formés part d'aquest petit grup, tambéhaig de dir que quan em deia que m'ho pas-

saria molt bé, no li faltava raó, i més, sientre setmana estàs a Barcelona i necessi-tes aire fresc per desconnectar. Actual-ment, estudio criminologia a la UniversitatAutònoma de Barcelona, de manera que nopasso gaire temps amb la natura que tantm'agrada. Soc de Sant Hipòlit de Voltregà,una mica lluny de Sant Esteve d'en Bas,però val la pena per veure gaudir els nensenvoltats de naturalesa. Com he anunciat anteriorment, els dies 8 i9 de febrer vam fer una sortida a la Masellaamb la secció del jovent, per gaudir d'uncap de setmana esquiant. Vam sortir deSant Esteve d'en Bas amb autocar, demanera que els monitors no vam poderdescansar gaire durant el viatge fins a pis-tes, perquè allò semblava un galliner. Elsjoves estaven molt emocionats per passar


PUIGSACALM

145

els joves mengessin a l'hora de sopar, grà-cies a l'exercici físic que havien fet duranttot el dia, no va ser tan fàcil poder dormir,gràcies als roncs que alguns feien a l'habi-tació. Després de donar moltes voltes al llitpels sorolls que sentíem, tots vam cauremorts de cansament fins que es va sentir elcant d'un gall, a les 7 del matí, del desper-tador de la Laia Amat. El diumenge va ser un dia espectacular, totsvam poder gaudir d'un dia d'esquí assolellat,trepitjant la neu des de bon matí. Aquestsegon dia, es va fer molt més fàcil per a totsels joves que ja havien practicat el dia ante-rior, de manera que tots van poder gaudirmés, però, consegüentment, també van aca-bar més cansats que la diada anterior. En tancar les pistes, vam haver de preparartotes les bosses i traslladar-les fins a l'au-tocar que ja ens esperava per tornar cap acasa. La tornada encara va ser una micamés llarga que l'anada, ja que vam engan-xar les interminables retencions que es fancada diumenge tornant de Masella, però,això, ens va proporcionar que tots pogués-sim gaudir, dins el bus, d’una estona mésde bajanades d'alguns membres del grup. Personalment, era la meva primera sortidade dos dies amb el grup, i la veritat és quel'ambient proper que es fa amb cada und'ells és magnífic. Els joves, i fins i tot elsmés menuts, m'han agafat confiança moltde pressa, cosa que fa que els momentsque comparteixo amb ells siguin molt grati-ficants. En definitiva, el cap de setmana vaser fantàstic, vam poder gaudir de la neucompartint moments que segur que capdels presents oblidarem.

Laia Sànchez VilaMMoonniittoorraa ddeell GGEECCAAmmaaiinnaaddaa

...vam fer grupssegons

l'experiència quecada un tenia, iaixí tothom

pogués aprendreal seu ritme i s'hopogués passard'allò més bé...

...era la mevaprimera sortida dedos dies amb elgrup, i la veritat ésque l'ambientproper que es faamb cada un d'ellsés magnífic...

un cap de setmana esquiant amb els seusamics, i ja es començaven a explicar algu-nes anècdotes de quan hi havien anataltres cops amb la seva família. En arribar a pistes, tots junts, vam descar -regar les bosses, plenes de provisions, del'autocar per traslladar-les fins a l'alberg apeu de pistes de la Masella, on ens queda-ríem els dos dies. Un cop acabada aquestafeina laboriosa, ja que és difícil carregarmaletes i materials d'esquí amb nens vol-tant amunt i avall, vam anar directes a llo-gar material i a preparar-nos per començara esquiar. Per tal que tots els joves poguessin gaudird'aquesta diada vam fer grups segons l'ex-periència que cada un tenia, i així tothompogués aprendre al seu ritme i s'ho poguéspassar d'allò més bé, tot i que n'hi haviatres o quatre que en sabien més que totsels monitors junts. Tot i que en sabien molt,no ens vam salvar de veure alguna caigudarodolant per la pista, seguit d'unes riallesinevitables per part de tots els altres. Un cop acabat l'esquí del dissabte, vaminstal·lar-nos a l'alberg, on vam començar apreparar-nos per anar a sopar i seguida-ment a dormir. Tot i que va ser fàcil que tots

27Imatge de la Laia l’autora de l’article.


PUIGSACALM

145

28

Fitxes de les sortides del primer trimestre del 2020

ESMORZAR DE LES MARIES29 de desembre de 2019 — 82 participantsHorari efectiu: 4.02 h — Horari total: 5.30 horesVVooccaall:: Maria Nierga Itinerari: Sant Privat d'en Bas, el Valentí, pla d'enXurri, el Gurd, l'Amat, bauma del Gotllo, el Gotllo,cal Turner, Basse de l'Empriu, la Creu del Macià, elSolà, la Canova de Mont, cal Cuc, cal Monjo i SantPrivat d'en Bas. Altura màx.: 771 m – Altura mín.: 530 mDesnivell aprox.: 609 m.Quilòmetres: 12,310 –Mitjana: 3 km/hTemps: bon temps

SORTIDA A LA NEU(GRA DE FAJOL)12 de gener de 2020 — 5 participantsHorari efectiu: 2.30 h — Horari total: 4.23 h VVooccaall:: B. PlanagumaItinerari: aparcament Refugi d'Ulldeter, el Ter,refugi d'Ulldeter, camí de Núria a Ulldeter, coll de la Marrana, Gra deFajol i tornada pel mateix camí. Altura màx.: 2.714 m – Altura mín.: 2.090 m Desnivell aprox.: 640 mQuilòmetres: 6,060 –Mitjana: 2,6 km/h Temps: bon temps

MARXA DE SANT NICOLAU 3a CAMINADA 900 ANYS PARRÒQUIA DE SANT ESTEVE6 de desembre de 2019 — 88 participantsHorari efectiu: 4.03 h.— Horari total: 5.12 hVocal: Maria Nierga Itinerari: Sant Romà de Joanetes, Solell de laGuàrdia, cal Prim, la Masó, la Serra, el Rourell,Sant Antoni, Santa Maria de Puigpardines, Tora-lles, Massegur, mas Oliver, Sant Bartomeu delMallol, el Tortonell, Molí de les Comas i Joanetes. Altura màx.: 648 m — Altura mín.: 450 mDesnivell aprox.: 345 mQuilòmetres: 15,020 – Mitjana: 3,7 km/hTemps: bon temps

SANTA PAU - SANT JULIÀ DEL MONT (PORTADA DEL PESSEBRE)15 de desembre de 2019 — 52 participantsHorari efectiu: 3.38 h — Horari total: 5.36 hVocal: Joan i JosepItinerari: Santa Pau, can Rimerol, Mascou, cal'Aulet, les Roques dels Corbs, coll de Sant Martí,ermita de Sant Julià del Mont, coll de Sant Martí,Coll Satrapa, serrat de Sant Martí, Sant Martí Velli Santa Pau.Altura màx.: 906 m — Altura mín.: 443 mDesnivell aprox.: 520 mQuilòmetres: 11,390 –Mitjana: 3,3 km/hTemps: bon temps


PUIGSACALM

145

29

OIX (PLA GALÍ - BAUMA DEL CORNETA)23 de febrer de 2020 — 36 participants

Horari efectiu: 3.40 h — Horari total: 5.48 horesVVooccaall:: Agustí Millan

Itinerari: pla Galí, pont Trencat, riera de Oix, la Tutad'Escales, riera d'Escales, feixes del Maranyó, elMaranyó, coll de la Bassa, bauma del Corneta, collde la Bassa, Santa Maria d'Escales, el Puig, canMel, palanca d'Agafa l'Ase, cal Coc i pla Galí.

Altura màx.: 641 m – Altura mín.: 315 mDesnivell aprox.: 601 m.Quilòmetres: 9,230 –Mitjana: 3,4 km/hTemps: bon temps

ROCACORBA (1a SORTIDADELS 30 CIMS GIRONINS)8 de març de 2020 — 56 participantsHorari efectiu: 3.20 h — Horari total: 4.36 h VVooccaall:: Quim OliverItinerari: prat de Sant Nicolau, pla de Martí, camídels Morts, Santa Maria i castell de Rocacorba,l'Escaleta, can Vives, can Mitja, portell d'enSalica, puig Sestorres, turó Rodó, turó de Espi-nassors, coll Saposa, Roca Plana de Golany,pedra dels Tres Senyors i prat de Sant Nicolau.Altura màx.: 932 m – Altura mín.: 721 m Desnivell aprox.: 515 mQuilòmetres: 8,970 –Mitjana: 2,8 km/h Temps: bon tempsConjunta: Centre Excurcionista Banyoles.

EXCURSIÓ PARCS DE BARCELONA19 de gener de 2020 — 30 participants

Horari efectiu: 3.45 h — Horari total: 5.40 h

Vocal: Lluís Avellana

Itinerari: parc del Laberint, ronda del GeneralMitre, turó del Putxet, les Tres Creus, parc Güell,la casa Trias, turó de la Rovira, parc del Guinardoi Av. de la Mare de Déu de Montserrat.

Altura màx.: 263 m — Altura mín.: 90 m

Desnivell aprox.: 490 m

Quilòmetres: 10,480 –Mitjana: 3 km/h

Temps: bon temps

Conjunta: CEO

PUIG DE BASSEGODA9 de febrer de 2020 — 34 participants

Horari efectiu: 4.30 h — Horari total: 6.08 h

Vocal: David Ortiz

Itinerari: Can Agustí de Riu, Mare de Déu de lesAgulles, Caire de Comadells, puig de Bassegoda,pla de la Bateria, coll de Principi, corral de Prin-cipi, balmes del Canem, la placeta Blanca i CanAgustí.

Altura màx.: 1.374 m — Altura mín.: 600 m

Desnivell aprox.: 890 m

Quilòmetres: 9,130 –Mitjana: 2,1 km/h

Temps: bon temps


PUIGSACALM

145

30

II

VERNTALLATAGROBOTIGUES

Joan Maragall, 1517176 SANT ESTEVE D’EN BAS


Carrer Olot, 17 - 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Tel. 972 690 150 - Fax 972 691 047

Línea BBVA 902 22 44 66 / www.bbvanet.com

MOBILIARI D’OFICINA, FOTOCOPIADORES,FAX, PROJECTORS VíDEO, AUTOIMPRESSORES,AUDIOVISUAL, COPISTERIA, MATERIAL ESCOLAR

I D’OFICINA, VENDA AL MAJOR I DETALL

Ctra. de Riudaura, 14 - 17800 OLOTTels. 972 26 86 65 - 972 26 86 25 - Fax 972 26 09 59

[email protected]

CUINAVOLCÀNICA

DES DE 1994

RESTAURANTBRASERIA

Esmorzars · Dinars · Sopars

TANCAT ELS DIUMENGES

C/ Vic, 10

Tel. 972 690 066

17177 ELS HOSTALETS D’EN BAS (Girona)

c/ de Vic, 18 - 17177 Els Hostalets d’en Bas (la Garrotxa, Girona)

Tel. 972 69 00 06

e-mail: [email protected]

www.restauranthostalet.com

MULTIPINTATSD’EN BAS

Tels 972 690 732 · 636 124 294 · 620 377 564www.multipintats.cat · [email protected]

Crta. dels Martins, 24 · 17176 Sant Esteve d’en Bas

PUIGSACALM

145

31

[email protected] • www.ferranmaso.com

Carrer d'Olot, 2117176 SANT ESTEVE D'EN BAS

PERRUQUERIA

MIRALL’S

GLÒRIACANALS

972 690 247972 690 255 (part)


electricitat • aigua • calefacció

Daniel Guijo Caparrós

Ctra. Santa Coloma,1417176 Sant Esteve d’en BasTel. 663 773 [email protected]

Anàlisi / Disseny de Soft

SSEERRVVEEIISS IINNFFOORRMMÀÀTTIICCSS

Passeig de Barcelona, 3 - 2n 2a - 17800 OLOT (Girona)

Tel. 972 26 14 46 - Fax 972 26 61 32

E-mail: [email protected] Web: www.adssl.com

c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES

Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com

Josep Compte PalomeraGERENT - Tel. 608 73 34 90

Pol. Ind. Matabosch - C. del Ter, 129 - Apt. Correus 2608570 Torelló (Barcelona) - Tel. 93 859 11 72 - Fax 93 850 49 53

[email protected] - www.tctorello.com

Horari feiners 8,30h a 14 h - 16 h a 19,30 hHorari festius 8,30 h a 14 hPer trucar fins a les 19 h - Dilluns tancat

C/ Sant Rafel, 52 - 17800 OLOTTel. 972 26 95 64 - Fax 972 27 11 59

C/ Pare Lluís Rodés, 13 - Te. 972 87 72 7317430 SANTA COLOMA DE FARNERS

e-mail: [email protected]

PUIGSACALM

145

32

VENDA, REPARACIÓ I LLOGUER DE

MAQUINÀRIA AGRÍCOLA I JARDINERIA

I TAMBÉ DE L’IROBOT ROOMBA


E M B O T I T S D E P R O D U C C I Ó E C O L Ò G I C A

ESTEVERIERACAR NS I EMBOTITSECORIERA S.L. I T. 972 690 168 I www.ecoriera.comCtra. de Vic, s/n. 17176 Sant Esteve d’en Bas (Girona)

PUIGSACALM

145

33

C e n t r e d e f i s i o t e r à p i aA n n a R o d r í g u e z

Tractaments per a problemes d’esquenaLesions esportivesDolors musculars i articulars

C/ d’Eugeni d’Ors, 16 (baixos 2a) - SANT ESTEVE D’EN BASTel. 972 69 08 78 / 652 65 08 86 • [email protected]

Xavier [email protected]

972 69 11 47 - Ctra. dels Martins, 2417176 SANT ESTEVE D’EN BAS


RAMON BARCONS SL

C/ Mestre Viver Puig, 1 Pol. Ind. La Serra

17176 Sant Esteve d’en Bas

[email protected] 972 69 04 69

Cons t rucc ió -Rehab i l i t ac i ó

FARMÀCIACOROMINAS SACREST

C/ OLOT, 13 – TEL 972 69 00 42

SANT ESTEVE D’EN BASFARMACIOLA

ANTIGUES ESCOLES, S/N –TEL 972 69 49 90

SANT PRIVAT D’EN BAS

ATENCIÓ FARMACÈUTICA • DERMOFARMÀCIAORTOPÈDIA • FÓRMULES MAGISTRALSPRODUCTES NATURALS • HOMEOPATIA

DIETÈTICA I NUTRICIÓ • PRODUCTES INFANTILS

LA BARRA D’EN REGUEGASTROBAR

AV. REIS CATÒLICS, 3T. 972 27170517800 OLOT (GIRONA)[email protected]

TANCAT:

DIMARTS I DIMECRES TOT EL DIA

DIUMENGES AL MIGDIA

PUIGSACALM

145

34


Av. Pirineus, 14 - La Canya (17857)

Tel. 972 290 240e-mail: [email protected]

Tel. 972 690 06417176 JOANETES (La Garrotxa)

fondabarris.com

Ben bé

d’Olot !

Sant Rafel, 5 - Tel. 972 26 08 59

C/ Roser, 5 - Tel. 972 26 10 61C/ Sant Esteve, 8 - Tel. 972 26 35 36

Llibreria Ma. Antònia

AL VOSTRE SERVEI

c/ Olot, 28

Tel. i Fax 972 69 10 36

SANT ESTEVE D’EN BAS

AllotjamentsColomeri Cullell

Restaurant Sant Miquel - Tel. 972 690 [email protected]

Allotjaments Colomer Cullell - Tel. M. 689 514 364Mas Colomer - 17176 Sant Esteve d’en Bas

www.allotjamentsrurals.com - [email protected]

PUIGSACALM

145

35

CENTRAL LES PRESES Tel. 972 69 30 88SANT ESTEVE D’EN BAS Tel. 872 20 25 76PASTISSERIA LES PRESES Tel. 972 69 30 90



Documents

Número 145 - Donatiu:3’50 € any XXXVIè - ABRIL / MAIG / JUNY … · 2020-04-27 · número 145 - donatiu:3’50 € any xxxviè - abril / maig / juny del 2020 oficisiestablimentsantics: