Embed Size (px)
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniasantandreu/pdf/santandreu_53.pdf
Citation preview
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]
barcelonalíniasantandreu
Desembre de 2014 · Núm.53 · www.liniasantandreu.cat
Participació pàg 10El Pont de les Maletes,l’escultura escollida per ala plaça del Baró de Viver
Polèmica pàg 10Els veïns recorden lesmolèsties que ocasional’Espai 30, ara en entredit
Oci pàg 10El DAU es consolida com el festival dels jocs familiars
Esports pàg 20Prop de 800 participants en la cursa de Sant Andreu
Els veïns s’oposen al parctemàtic infantil de la Sagrera
El concurs per construir el complex Kids Sagrera està a hores d’ara aturat per manca de suport polític pàg 10
pàg 3
El comerç respira
Reportatge pàgs 8 i 9La viabilitat d’unpossible Estat català:dubtes amb resposta
Estrena pàg 20El nou entrenador delSant Andreu, Rubén Garcia,debuta amb derrota
3 | En Portada Desembre 2014 líniasantandreu.cat
Ja està tot a punt. Els torrons i elscaganers ja han envaït els carrersde tot el país i els comerciants espreparen per intentar millorar lesseves vendes i maquillar els re-sultats dels últims mesos. I és quedurant el Nadal, el balanç devendes dels botiguers milloraconsiderablement.
Des de la Confederació deComerç de Catalunya (CCC) s’es-pera que durant aquesta cam-panya de Nadal “s’incrementin lesvendes un 4% respecte a l’anypassat”, especialment en els sec-tors de l’alimentació, de l’elec-trònica i de la moda, entre altres.
Miquel Àngel Fraile, secreta-ri general de CCC, assegura aaquesta publicació que “la situa-ció de l’economia de les famíliesha millorat”, i assenyala que “l’a-tur s’ha reduït una mica, aspec-te que provoca que enguany hihagi més consumidors poten-cials”. A més, des de la CCC pre-veuen que l’ocupació en el sectoraugmenti entre un 2 i un 3%, elque podria significar la creació deprop de 6.000 llocs de treball.
Aquestes esperances se su-men a la lleugera millora dels re-sultats de venda durant l’últimsemestre d’enguany, malgrat lestemperatures anormals i lleuge-rament càlides de l’últim mes denovembre, un fenomen que haperjudicat el sector de la moda,que no ha pogut vendre gaire
roba de cara a aquesta tempora-da d’hivern.
IMPORTANT TRADICIONSDurant el darrer cap de setmanade novembre el sector es va su-mar a la campanya del Black Fri-dayo Divendres Negre, una tra-dició anglosaxona importada du-rant la qual el petit i gran comerçofereix descomptes d’entre el 20i el 50%. “Estem en un món glo-balitzat, i tot i que hem de refor-çar les nostres tradicions, si ambaquesta moda ajudem al fet quees mogui el consum, benvingu-da sigui”, afegeix Fraile.
El comerç català frisa pertrencar la dinàmica de pèrduesdels últims anys. “Veiem la llumal final del túnel, però encara noestem bé del tot”, conclou Fraile.
» Els comerciants afronten la campanya de Nadal amb la previsió d’un augment de les vendes del 4%» El Black Friday, o Divendres Negre, es comença a consolidar tant al petit com al gran comerç català
F. Javier RodríguezBARCELONA
REDACCIÓ4“Les vendes durantel pont de la Constitució han es-tat millors que les de l’any pas-sat, i això ens crea molt bones ex-pectatives de cara al global de lacampanya de Nadal”, explica aaquesta publicació Vicenç Gasca,president de la Fundació Barce-lona Comerç.
L’optimisme dels botiguersbarcelonins és palpable i, se-gons Gasca, enguany es produi-rà una millora dels resultats deles vendes. “L’augment de lafacturació estarà en una forqui-lla d’entre un 2 i un 4%”, augu-
ra Gasca, que també té esperan-ces en què la campanya nada-lenca 2014-2015 marqui un puntd’inflexió en el panorama deso-lador dels últims anys.
Sobre l’avançament de lesvendes de la temporada, Gascaposa com a exemple la campan-ya de la fundació Avui començael Nadal, on els comerciantsbarcelonins van premiar els seusclients amb vals de descompteper bescanviar a les compresdel mes de desembre. SegonsGasca, l’acollida per part delsclients va ser “molt bona”.
La campanya de Nadal arrenca amb força a la ciutat
El sector comercial preveu un augment de la contractació d’entre el 2 i el 3%. Foto: Mercats BCN
L’hora de la veritat
| 4OpinióDesembre 2014líniasantandreu.cat
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
Els mitjans de comunicació envan plens a vessar, Cuba i elsUSA restabliran relacions diplo-màtiques i per trencar el gel hanfet un intercanvi d’espies. Comés natural, segons els mitjans li-berals diuen que han guanyat elsseus i els esquerranosos que hanguanyat ells. És una simplificacióperversa, quan dues parts es po-sen d’acord sempre es perd al-guna cosa i es guanya una altra.Cinquanta-tres anys d’embarga-ment han fracassat i a l’hora derepartir les culpes i demanar res-ponsabilitats, n’hi ha per a tot-hom, sempre que hi ha un litigi ouna desavinença entre dues partses pot repartir a banda i banda.Fer aquest pas per part d’Obamai Castro, és cosa de dos estadistesvalents, deixant a banda el quèdiran ara els més encasellats envelles fórmules immobilistes, dequè el president dels USA haclaudicat i s’ha humiliat, mentreque des de l’altra banda diranque Castro s’ha venut al podereconòmic americà, que ha rene-gat dels principis socialistes i d’al-tres simplicitats. Tinc amics i co-neguts amb molts lligams a Cubai estic segur que tots se n’alegra-ran d’aquesta notícia, lligams defamília, d’amistat, de negocis,culturals i de solidaritat que ensfan sentir molt properes les bo-nes noves pels cubans. Des de famolts anys Catalunya i Cuba hanestablert relacions amistoses, es-perem que continuïn i millorinsi potser. Tots els contenciosos iguerres entre països, nacions, so-cietats o persones sempre s’aca-ben negociant al voltant d’unataula. En aquest cas el poble cubàés sense cap dubte el que hi gua-nya i ens hem de felicitar-nos.
4Bones notíciesper Jordi Lleal
#OperacióPandora#AdéuTorresDulce #FiDelBloqueig
4La defensa del Barçaper Sergi Villena
Ja fa trenta-cinc anys de la pri-mera vegada que vaig pensaren allò que anomeno “indica-dor xinès”. Va ser en un viatgea Paris que em va sorprendreveure una família d’origenoriental formada per pare,mare i tres nens. Els primersparlaven en mandarí entre ellsi als seus fills. Aquests darrersels responien en francès.
Poc més tard vaig ser tes-timoni del mateix fenomen aLondres (dins un McDonalds).A la taula veïna la conversa eraabsolutament mixta, amb elspares, un fill gran i un fill pe-tit parlant en xinès i dos fillsmitjans responent en anglès.Però quan vaig prendre real-ment consciència del factorinfantil mandarí com a “indi-cador de normalitat” fou aGant (Flandes). Hi vaig estaren un moment que la parla fla-menca encara era una mica fe-ble en relació al francès, mal-grat que els patriotes s’esfor-çaven a “desconèixer” la llen-gua dels valons responent enanglès qualsevol pregunta quese’ls feia en francès. Fou enaquest context que, entre im-migrants grecs, albanesos,africans i flamencs ligh, totsells parlant en francès, em vasorprendre veure un grup denens d’origen xinès jugant en-tre ells en neerlandès.
Els darrers dies he tingutoportunitat de copsar la reali-tat d’alguns patis d’escola del’eixample barceloní. Ningú sesorprendrà si us dic que la ma-joria de la quitxalla juga en es-panyol, però he pogut veureque quan han de dir-se algunacosa al marge de la represen-tació del joc fan servir el cata-là, l’espanyol o altres idiomes enfunció de l’origen dels membresdel grup. Així, doncs, no és rarque un grup heterogeni formatper barcelonins d’origen i ma-grebins parlin entre ells en ca-talà, encara que quan desprésels toca parlar als d’origen lla-tinoamericà es limitin a adre-çar-se en espanyol a la resta.
I què passa amb els xine-sos? D’entrada em pensava quefarien com els marroquins engrup (usant el català) i alhoracom els sud-americans si és ungrup homogeni xinès (és a dir,parlant en mandarí entre ells).Però m’ha sorprès que allò quehe vist no se sembla ni al Parísni al Londres de fa quarantaanys, però menys encara aFlandes. A totes quatre escoleshe vist grups xinesos parlantentre ells en la llengua del paísveí, en espanyol. M’ho prenccom un indicador. Hem digni-ficat molt la llengua catalana enaquests quaranta anys, peròens queda molta feina.
per Manel Fantassin
4L'indicador lingüístic xinès
Sí, és el problema endèmic alBarça des de fa anys i segueixsense resoldre’s. La lamentableplanificació esportiva no ha sa-but encara trobar la tecla o lespeces que li manquen al siste-ma defensiu de l’equip. I amb lapossible sanció de la FIFA -que podria deixar el club dosanys sense poder fitxar- en l’ho-ritzó, un té la sensació que la re-reguarda blaugrana està des-compensada i pot novamentconvertir-se en un colador quanarribin les cites importants.
Especialment flagrant és elcas del lateral dret. Dani Alves,que probablement deixarà l’en-titat a finals de temporada, ésl’única opció per a Luis Enriqueen aquesta demarcació. Els al-tres dos teòrics laterals drets
purs no representen a dia d’a-vui cap alternativa.
La inexplicable contracta-ció del brasiler Douglas ( juga-dor que sembla a anys llum detenir el nivell mínim per a ju-gar en aquest equip), i la inex-plicada situació de Montoya(relegat pel tècnic a una eternasuplència que segurament elportarà a marxar a un altre cluben l’imminent mercat d’hi-vern) fan que si no pot jugar Al-ves s’hagi de recórrer a experi-ments. La resta de variantspassen per utilitzar un esquer-rà a cama canviada com Adria-no, o provar amb un centralcom Bartra que ja havia jugaten aquesta posició durant laseva etapa al filial. Per tant, ladescompensació és patent.
@XSalaimartin: La dimissió de TorresDulce: nova confirmació de la deriva abso-lutista del PP i la seva manipulació sectàriade les institucions democràtiques.
@crazypolitoleg: Cuba s'ha obert al lliurecomerç i a allunyar-se de Veneçuela, peròsegons alguns "experts" els perdedors sónels Estats Units. Ai las!!
@ramircalvo: Algú em pot dir quantesbombes i armes guardaven els "terroristesanarquistes" que han detingut aquesta mati-nada a Barcelona?
publicitat 619 13 66 88
amb el suport de:
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
líniasantandreu.cat
15.000 exemplars
Dipòsit legal: B.11298-2010
| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 2014líniasantandreu.cat
@encampanya: Aquest Nadal Josep Pujolmenjarà sol a Can Ferrusola: “Amb el quet'hem ensenyat i no estàs ni imputat. Ets lavergonya de la familia”.
@martavilaltat: El problema del país no sesoluciona amb una partida amunt o avallals pressupostos: calen eleccions i mandatdemocràtic per fer la independència.
@anaoftherock: Ayer fue el peor atentadoen Pakistán (y ya es decir). Los niños sonuniversales. Cuanto más ligero es el ataúdmás pesado es de cargar.
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
Darrerament torna a haver-hi una ofen-siva en l’opinió publicada segons laqual la independència tindria uns cos-tos de transició massa grans per l’eco-nomia catalana i el seu empresariat.
És imprescindible no confondre lesconseqüències directes de l’emancipa-ció amb el que podríem anomenar “re-venja institucional espanyola”, que en-globaria la pèrdua de la condició de paísde la UE, l’aixecament de fronteres, elboicot absolut, la pèrdua de l’euro i del’accés al crèdit del BCE per part de lesinstitucions financeres catalanes.
Els diners generen un escenari deconfrontació on tothom perd: Espa-nya, Catalunya i la Unió Europea. Els di-ners no tenen cor, l’economia no té ads-cripcions emocionals històriques trans-cendents, més enllà dels interessos cre-matístics i de les garanties de cobrament.
Que els diners s’empassen les vo-luntats particulars i els patriotismes ésuna realitat històrica de la qual, amb mésvergonya que orgull, els catalans conei-xem en primera persona. El vell projectecatalanista, el reformador d’Espanya, esdesenvolupà sota un pacte tàcit que tin-gué sòlids beneficis per l’economia ca-talana. L’acord no escrit entre Catalunyai l’estat funcionava de la següent manera:
“Els catalans produïm i venem pro-ductes dins el mercat espanyol protegitsper lleis i polítiques monetàries que fa-cin difícil a la competència estrangera pe-netrar-hi. A canvi, els catalans ens pa-garem el fet diferencial amb volunta-risme i diners altruistes de la societat ci-vil -que quan ens entengueu gràcies alsnostres dots pedagògics esdevindreumàgicament plurinacionalistes-, i con-tribuirem solidàriament al desenvolu-pament polític –catalanisme- i econòmic–dèficit fiscal- de la resta de l’Estat. Sub-vencionarem les rendes de les regions es-panyoles més pobres perquè, de fet, es-tarem creant una població amb més po-
der adquisitiu pels nostres propis pro-ductes”.
Un escenari proteccionista es potpensar que és fora del procés de la glo-balització que ens envolta. Però això noés cert. Molts analistes de pa sucat amboli que pul·lulen per ràdios i diaris hau-rien d’intentar vendre un producte pro-pi al Japó, al Brasil, o a Rússia, abans d’a-nar donant lliçons a la babalà. Tant seval. El pacte Catalunya – Estat va mo-rir amb l’Euro, va morir amb la Unió Eu-ropea. Actualment, les empreses cata-lanes que van sobreviure les adquisicionsper part dels seus proveïdors estra-ngers a les darreries del segle passat, estroben que segueixen mantenint el pac-te de transferència de rendes amb Pa-lència o Jaén, i que els ciutadans que hiviuen es gasten els calerons en produc-tes de la seva competència italiana,americana o xinesa.
La mobilització de Madrid per tald’evitar la compra d’Endesa –una deles joies de la corona del modus ope-randi econòmic de l’altiplà- per part deGas Natural, sota l’únic argument que“una empresa estratégica no puede es-tar en manos catalanas”, ja hauriad’haver posat en guàrdia tot el teixitproductiu català, fins i tot a les arnesde Foment i de PIMEC, però és que elpagament a 30 dies de la vergonyosaindemnització de 1300 milions d’eurosde la plataforma Castor al senyor Flo-rentino Pérez, amb diners de tots pelssegles dels segles estel·lars reflectits alrebut de la llum, em sembla que tren-ca tots els records de la infàmia. L’a-fer Castor és el símptoma que corro-bora que no hi ha solució espanyola perles necessitats de prosperitat de l’eco-nomia catalana. Sembla mentida queencara hi hagi indocumentats que en-cara els faci por un futur català des-lliurat d’aquesta tríada maligna delBOE, Hisenda i la Llotja del Bernabéu.
4BOE, Hisenda i el Bernabéuper Carles Savalls
La Constitució espanyola s’està utilitzantper destruir, i no per construir, que eral’objectiu amb què va néixer. Els lídersde l’Altiplà estan utilitzant la Constitu-ció per destruir coses que d’altres pre-tenen construir, i no ho estan fent, encanvi, per construir quelcom que puguiservir d’alternativa a allò que ells volendestruir. Utilitzar una constitució –siguila que sigui- per destruir la deslegitimai, com a conseqüència, la desautoritza.Una constitució que no serveix per unir,sinó que divideix, és absolutament desentit comú que ha de ser canviada. I, sia tres quartes parts d’un territori uneixi a una quarta part divideix, potser im-plica que aquesta quarta part que no s’hiveu reflectida necessita una constituciópròpia. Tot això també és de sentitcomú, i estic convençut que per Madridho acceptarien en l’àmbit dels principis…si Catalunya no existís.
Una constitució, així mateix, ha deservir per protegir la llibertat. Les per-sones que es troben a l’àmbit d’aplicacióde la constitució han de considerar queaquesta constitució contribueix a la sevallibertat, que és una eina positiva per a lagent, que obre portes en comptes de tan-car-ne. Les grans constitucions del mónhan servit per eixamplar-ne la llibertat.La constitució americana, la constituciófrancesa, les diverses constitucions nòr-diques són sentides per les personesque les tenen com a referència legal mà-xima com una eina per garantir els seusdrets i per assegurar-ne la llibertat.
Avui la Constitució espanyola es tro-ba discutida per tants sectors que aquellsque diuen defensar-la haurien de fer unpensament. Com pot dir algú que defensala Constitució espanyola i al mateixtemps deixar que hi hagi un percentat-ge elevadíssim de persones amb ciuta-dania espanyola que no s’hi sentin gensni mica representats? Què ocorreria si, po-sem per cas (i, naturalment, m’ho in-vento) si a Califòrnia, a Illinois i a Flori-da hi hagués un deu per cent de ciutadansque no estiguessin gens ni mica d’acordamb la Constitució americana ni se la sen-tissin com a seva? Algú trobaria normalque a Baviera o a Westfàlia hi hagués undeu per cent de ciutadans que discutis-sin la Constitució alemanya sense que elgovern de Berlín mogués fitxa? Reac-cionarien els líders d’aquests països dientque els ciutadans dels estats díscols s’ha-guessin d’empassar les constitucions
respectives perquè una majoria consi-deressin que eren les adequades? Laresposta a totes aquestes preguntes emsembla, evidentment, òbvia.
Analitzem què ocorre en relació a laConstitució espanyola. Per començar, esva implantar sense el suport d’una de lesquatre nacions que formen el Regned’Espanya. En aquell moment, la naciódíscola va ser Euskadi. M’imagino que, siara hi fessin un referèndum, Euskadi tam-poc no aprovaria la Constitució espanyola.Però és que, ara mateix, tenim el cas deCatalunya, on el nou de novembre pas-sat 2.350.000 persones (xifra inexacta,però aproximadíssima) varen votar, enuna consulta prohibida pel TribunalConstitucional, sobre la independènciadel país, amb una xifra de vots favorablesa la independència que fregava els dos mi-lions. Quin percentatge de la població ca-talana amb dret a vot l’any 2014 votariaa favor de l’actual constitució? Quina partde la població catalana (o de la basca) sesent, avui en dia, compromesa amb el quediu la Constitució espanyola? Encaramés, ens podríem demanar quina part dela població espanyola estricta s’hi sent.
Des de l’aprovació de la Constituciófins avui les coses han canviat substan-cialment. Llavors sortíem del franquisme,i es pot entendre que molta gent, enca-ra que no li agradés, pogués acceptar-laper avançar cap a una societat més de-mocràtica. Però ara, almenys en teoria,ja gaudim d’una democràcia consolida-da. I tot apunta que els tabús que hem ar-rossegat durant prop de quatre dècadesestan caient com les fitxes d’un dòmino.
L’únic sentit que podria tenir, avui,la Constitució espanyola seria que fossentida per una majoria social a les qua-tre nacions ibèriques com una CartaMagna real, i no imposada. I, perquèaixò fos possible, les quatre se l’hauriende sentir seua. I cap col·lectivitat no hau-ria de sentir que la Constitució era uti-litzada per posar barreres, per tancarpossibilitats, per enderrocar il·lusions iesperances.
Però, perquè tot això fos possible, nos’haurien d’haver apropiat la Constitu-ció espanyola aquells que, si més no es-piritualment, se sentien més prop delsPrincipios Generales del Movimientoque no de la democràcia liberal. I creienmés en les essències inamovibles que noen la capacitat democràtica de la gent deprendre les seves pròpies decisions.
4CE: presó, destrucció? per Bernat Joan Marí, exdirector general de Política Lingüística
| 8Desembre 2014líniasantandreu.cat
L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·lega-litat d’una consulta sobre el futur polític deCatalunya ha impedit, fins ara, que s’hagifet un debat profund sobre els pros i elscontres d’un hipotètic Estat català inde-pendent. El debat s’ha centrat en les lleisi en la Constitució espanyola, obviant el querealment és important en aquest procés:els avantatges i inconvenients d’una pos-sible Catalunya independent.
No obstant això, i malgrat que el debatpúblic i mediàtic ha girat –forçosament–entorn de la legalitat o no d’una consulta,la societat civil fa temps que està treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments sòlids a favor d’un Estat propi.
Fa cosa d’un any i mig va néixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independència de Cata-lunya adreçada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat –entesa entots els sentits– de l’Estat propi. El projecte,impulsat per Òmnium Cultural, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associacióde Municipis per la Independència (AMI),conjuntament amb onze associacions mésde l’entorn sobiranista, desmunta tòpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependència de Catalunya en el seu dis-curs –moltes vegades de la por–.
Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos col·lectius ja s’havien po-sat a treballar –i ho segueixen fent– peroferir arguments sòlids a favor de la in-dependència. Un dels més importants,sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, formatper catedràtics catalans –principalmentd’economia– de renom mundial que vo-len “contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces”.
Un altre grup de catalans que treballaper a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma,en aquest cas per “respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional”. I també el Cer-cle Català de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis contrastats sobre el poten-cial econòmic i la viabilitat d’una Catalunyaindependent.
Nosaltres, en aquestes pàgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre l’Estat propi.
» Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi
Arnau NadeuBARCELONA
10 PREGUNTES AMB RESPOSTA
ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,
una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.
IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya
(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.
ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal
amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.
UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-
guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.
EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de
les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.
PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-
dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.
IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-
cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.
LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-
saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.
DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien
de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.
BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-
cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.
- www.elclauer.cat
- www.wilson.cat
- www.collectiuemma.cat
- www.ccncat.cat
La força del sentit comúReportatge
9 | Desembre 2014 líniasantandreu.cat
Un país mobilitzat
L’acceleració i velocitat del procés inde-pendentista s’explica –si no del tot, coma mínim en part– per la gran capacitat demobilització que ha demostrat la ciuta-dania, que en els últims anys ha estat ca-paç de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.
La sentència del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de l’Estatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-lític carregat de manifestacions i on l’in-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tència la que va provocar la primeragran mobilització ciutadana. Un milió depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una nació. Nosaltres decidim.
Dos anys i dos mesos més tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestacióva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-lió i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu del’Assemblea Nacional Catalana (ANC),que des d’aquell moment ja no ha aban-
donat el lideratge cívic de l’independen-tisme. Un any més tard, l’11 de setembrede l’any passat, l’ANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del país.
La quarta mobilització històrica, la dela Diada d’enguany, també va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tòria que ha aconseguit l’ANC ha anatacompanyada d’una dosi important d’o-riginalitat. Després de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, però no ha estat així. A l’abril,l’organització que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu pròxim objectiu erafer una V que omplís la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majúscul, peròes va tornar a aconseguir. Un total d’1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al món.
Votar. Tot i ser a través d’un procés par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat l’última –i més significa-tiva– mobilització de l’independentisme itambé d’una part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada històrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-nió sobre el futur polític de Catalunya.
Albert RibasBARCELONA
1 2
3
4
5
1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poblecatalà, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.
2 L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.
3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.
4 Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelonal’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.
5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.
Fotos: ANC
Reportatge
Desembre 2014
Sant Andreu| 10
líniasantandreu.cat
Sant Andreu de Palomar, BonPastor, la Sagrera, Verneda Alta,Sant Andreu Nord-Tramunta-na, la Maquinista i la FAVB.Aquestes són les associacionsde veïns que s’han unit en unfront comú contra el projecteKids Sagrera, que construiria unparc temàtic infantil en uns te-rrenys municipals al carrer JosepSoldevila, zona coneguda com eltriangle ferroviari.
Les entitats han signat unmanifest que s’oposa al que con-sideren una “privatització d’undels espais emblemàtics previs-tos per a equipament” i, contrà-riament, reclamen que l’espaisigui una zona verda. “Conside-rem que el millor parc infantilque es pot construir és el propiparc, amb espais verds, zones es-
portives, jocs infantils, terrasses,quioscos i les ludoteques i casalsde joves demanats pels barris quetoquem al parc”, afirmen, alho-ra que remarquen que “no hihaurà cap equipament privatque pugui millorar-ho”.
PROJECTE ATURATA hores d’ara, el projecte Kids Sa-grera està aturat, ja que el governmunicipal va retirar de la Co-missió d’Economia el punt que
feia referència a la licitació delconcurs per construir-lo. La de-cisió sembla que es va prendreper la manca de suports, espe-cialment la del PSC, que en unprimer moment era partidari del’abstenció però va acabar de-manant més temps per estudiarel projecte.
Ara, els veïns reclamen que estingui en compte la seva veu enun procés participatiu que no si-gui “cap tràmit de comparsa”.
L’espai on s’hauria de construir el Kids Sagrera. Foto: Google Maps
Oposició veïnal al parc temàticinfantil projectat a la Sagrera» Els veïns diuen ‘no’ al Kids Sagrera i volen una zona verda
» El concurs per construir el complex està a hores d’ara aturat
La polèmica de l’Espai 30: la versió dels veïns
SOCIETAT4“Està molt bé que eldirector de l’Espai 30 denunciï lasituació ‘crítica’ de la sala, però jovull donar a conèixer la versió delsveïns que en patim les conse-qüències”. Així de contundent esmostra Maurici Soravilla, el veíque ha arribat més lluny en la“lluita” contra les molèsties queaquesta sala de la Nau Ivanowprovoca al veïnat més proper.
Davant la notícia publicadaper Línia Sant Andreu en la pas-sada edició, on el director la-mentava que l’Ajuntament hagiordenat el cessament de la cele-
bració de concerts a l’espai per nodisposar de la llicència correspo-nent, Soravilla recorda que “faanys que dura aquest calvari” i que“ja era hora” que se n’ordenés elcessament, tot i que desconfiaque la solució sigui definitiva per-què “aquest senyor ha fet semprecas omís de tot”.
En aquest sentit, i tot que diuque ara les molèsties han “baixatmolt”, alerta que encara s’hi estancelebrant concerts “de maneraintermitent” i que els veïns esmantenen en alerta. “No li’n dei-xarem passar ni una”, conclou.
Comença la urbanització de la plaça del Baró de Viver
OBRES4‘El Pont de les Male-tes’. Aquesta és l’escultura queels veïns, mitjançant un procésparticipatiu, han triat finalmentper col·locar a la plaça del Baródel Viver, la urbanització de laqual ja ha començat i es preveuque quedi enllestida el pròximmes de març.
Entre el 17 de novembre i l’1de desembre es va obrir el pro-cés de participació per triar en-tre les dues propostes fetes perurbanitzar la plaça. Un totalde 60 veïns van participar-hi.L’obra guanyadora va rebre un
total de 50 vots i l’altra, ‘Canyaal Viver’, en va rebre 7. Hi va ha-ver 3 persones que van votar enblanc.
El nou espai, amb una in-versió de més d’un milió d’eu-ros, tindrà més de 6.000 metresquadrats de superfície i s’hidestinaran zones de joc, perseure o per passejar. Així que-darà definit un nou espai en l’i-lla compresa entre els carrers deQuito, Tucumán, Caracas i undels laterals del nou Centre Cí-vic Baró de Viver, que ara ma-teix està en construcció.
El DAU es consolida com el festival dels jocs familiars
OCI4Tot i la seva curta vida –tresanys d’existència–, el FestivalDAU ja s’ha consolidat com undels festivals de jocs familiarsmés importants del país. En poctemps ha triplicat l’espai exposi-tiu i ha ampliat l’oferta més enllàdels jocs de taula.
Durant el passat cap de set-mana del 13 i 14 de desembre, laFabra i Coats va bullir d’activitat.A més de tot l’espai per als jocs detaula, el festival va comptar amb
un notable programa d’activi-tats de jocs tradicionals i amb jocsde simulació històrica, de rol i deminiatures. És de destacar l’espaiespecífic per a les escoles de SantAndreu, on els seus nens i neneshan pogut fer tallers de creació dejocs i participar en concursosexclusius per a ells.
Com cada any, el festival haeditat una guia amb un recull delsmillors jocs que es poden trobaractualment a les botigues.
RedaccióLA SAGRERA
Equipaments | Ateneu L’Harmonia, el nom del Casal de BarriA finals de novembre, la Federació d’entitats de Sant Andreu “L'Harmonia”, que és l'entitat
gestora del Casal de Barri de Sant Andreu des del passat dia 1 de setembre, va encetar un pro-cés participatiu obert per decidir el nom d'aquest equipament. El resultat de la votació ha es-
tat clar: 730 persones (el 81,57% dels participants) han votat a favor d’Ateneu L'Harmonia.
15 |
Desembre 2014
Ciutatlíniasantandreu.cat
Política | Podem aposta per confluir amb GuanyemEl cercle de Podem a la ciutat apostarà per confluir amb Guanyem de
cara a les pròximes eleccions municipals del maig de l’any que ve. La decisió es confirmarà el pròxim mes de gener en una votació que es farà un cop s’hagi constituït formalment el Consell Ciutadà Municipal de Podem de la ciutat.
El metro celebra 90 anys ambun acte i un viatge històric
COMMEMORACIÓ4El metro dela ciutat ha celebrat recentmentel seu 90è aniversari amb unacte institucional al Gran Teatredel Liceu.
Durant l’acte es va presentarel llibre ‘90 anys del metro deBarcelona. 1924-2014’, que con-té una síntesi històrica i abun-dant material gràfic procedentdels fons de la Fundació TMB ide l’Arxiu Fotogràfic de Barce-lona. Després d’un sopar-còctel,
els participants van poder re-viure l’experiència dels primersviatgers del metro fent un tra-jecte amb el tren històric formatpels cotxes M1-M6-M8, que erenpart del parc mòbil del Gran Me-tro el 30 de desembre del 1924,quan es va inaugurar la línia en-tre Catalunya i Lesseps.
L’acte va comptar amb l’as-sistència del president de la Ge-neralitat, Artur Mas, i l’alcaldede la ciutat, Xavier Trias.
Barcelona ja té pressupostos pera l’any que ve. Divendres 22 dedesembre, el Ple va donar llumverda als comptes del governmunicipal per al 2015 amb el votfavorable de CiU, l’abstenció dePSC i UxB i el vot en contra de PPi ICV-EUiA.
L’aprovació va ser possibledesprés que l’alcalde de la ciutat,Xavier Trias, i l’alcaldable delPSC, Jaume Collboni, pactessindues mesures que van servirperquè els socialistes s’abstin-guessin en la votació dels pres-supostos. Concretament, Trias iCollboni van acordar una rebai-xa de la T-10 i una renda infan-til de 100 euros al mes per a lesfamílies més necessitades.
Pel que fa a la primera me-sura, aquesta servirà perquè elbitllet més utilitzat per a la ciu-tadania passi de 10,30 euros a9,95 euros. Aquest descens del
preu suposa una rebaixa del3,4%. En el pacte, els líders deCiU i PSC també hi van incloureuna ampliació en les condicionsd’ús de la Targeta Rosa i l’am-pliació del servei d’autobús.
Pel que fa al segon pacte,Collboni va anunciar fa uns diesun pla de rescat social valorat en20 milions d’euros. El pla inclou
una renda infantil garantida de100 euros mensuals per a les fa-mílies de la ciutat que estiguin enel llindar de la pobresa –amb unpressupost de 9,2 milions–. Tam-bé inclourà una partida de 8,3 mi-lions per fomentar l’ocupació i, fi-nalment, l’augment dels recursosmunicipals destinats a combatrela pobresa energètica.
A partir de l’any que ve viatjar amb la T-10 serà més barat. Foto: Arxiu
S’aproven els pressupostos 2015amb l’abstenció de PSC i UxB
RedaccióBARCELONA
El primer comboi del metro que es va utilitzar fa 90 anys. Foto: TMB
Desembre 2014
Comerç| 18
líniasantandreu.cat
Durant aquest Nadal, els co-merciants de Sant Andreu orga-nitzen tot un seguit d’activitatsper dinamitzar el carrer.
Entre ells, destaquen els ac-tes conjunts que celebraran en-guany algunes associacions co-mercials del barri, com el Trenetdel comerç, un tren articulatque portarà els clients pels prin-cipals carrers del districte, o lacampanya Temps per jugar, unespai que acollirà els infantsmentre els pares realitzen lescompres de Nadal –el servei ro-mandrà en marxa fins al pròxim30 de desembre al Centre cívicSant Andreu–. Aquestes duesiniciatives les duen a terme con-juntament l’Eix comercial SantAndreu i l’Associació de comer-ciants de Sant Andreu Nord.
Per altra banda, l’Eix SantAndreu està celebrant durantaquests dies una gimcana ambla temàtica dels Pastorets, on elsparticipants han hagut d’aju-dar a uns pastors que volten peldistricte i que desconeixien elcamí cap a Betlem.
Ja de cara a Reis, del 2 al 4 degener, la plaça del Comerç aco-
llirà la haima de Ses Majestats elsReis d’Orient, perquè els infantspuguin lliurar les seves cartesamb desitjos.
A més, els clients han pogutbescanviar al llarg d’aquest mesels seus vals de la promocióAvui comença Nadal, una cam-panya de descomptes de la Fun-dació Barcelona Comerç.
La jaima reial s’instal·larà a la plaça del Comerç. Foto: ECSA
El comerç andreuenc celebraun Nadal farcit d’activitats
» El districte acull el tradicional trenet i dóna la benvinguda als Reis» Alguns actes es fan conjuntament entre les associacions del barri
Una pantalla tàctil ambinformació sobre el comerç
INNOVACIÓ4Sant Andreu és elprimer districte de la ciutat quecompta amb una pantalla tàctilque permet els ciutadans i visi-tants descobrir dades interes-sants del territori, com poden serels comerços i els restaurants an-dreuencs.
El dispositiu està situat a laplaça Orfila i compta amb un di-rectori amb les adreces dels 214establiments comercials i dels 94locals de restauració de SantAndreu, a més d’altres equipa-ments municipals. Amb tot, elsusuaris poden conèixer altresaspectes d’interès de la zona,
com l’agenda d’activitats, l’ac-tualitat del districte, la previsiódel temps o la informació turís-tica o cultural.
Per altra banda, cal dir queaquesta informació es pot con-sultar des de qualsevol disposi-tiu amb connexió a internet. No-més cal descarregar-se una apli-cació a l’adreça webubime.cat/santandreu.
El servei donarà també in-formació detallada sobre lescampanyes que duguin a termeels comerciants del districte isobre grans esdeveniments comla Festa Major.
NADAL4La primera edició delconcurs d’ornamentació i deco-ració de Nadal en balcons, apa-radors de comerços i façanesd’edificis de la ciutat de Barcelonaja està en marxa. L’objectiu d’a-questa iniciativa, engegada des dela regidoria de Comerç, Con-sum i Mercats, és fomentar laparticipació de la gent en els ac-tes de Nadal que es fan a la ciu-tat. Els quatre pilars d’aquest cer-tamen són la tradició, la innova-ció, la sostenibilitat i la seguretat.
Amb la convocatòria d’a-quest certamen, l’Ajuntamentvol compartir amb la ciutadaniala responsabilitat d’aconseguirun enllumenat i una ornamen-tació nadalenca característica.
En el concurs es convoquentres categories adreçades a trespúblics diferents: una a la ciu-tadania –guarniments de bal-cons–, una altra als comer-ciants –decoració d’aparadors–i una última als hostalers i pro-pietaris d’edificis.
Pel que fa a la categoria d’es-tabliments comercials del con-curs, en aquesta han pogut par-ticipar tant els propietaris delscomerços com algun treballadordels mateixos, sempre i quan tin-guessin l’autorització per escritdel titular de la botiga.
Sobre els premis que es lliu-raran en aquesta categoria, elprimer tindrà una dotació eco-nòmica total de 4.000 euros, elsegon de 2.000 i el tercer de1.000 euros.
RedaccióSANT ANDREU
La pantalla està ubicada a la plaça d’Orfila. Foto: Ajuntament
Ornamentació amb premi
La dotació econòmica dels premis va dels 1.000 als 4.000 euros. Foto: Arxiu
Horaris | El Govern defensarà el model de comerç catalàEl Govern es personarà davant del Tribunal Constitucional (TC) per defensar
el model català de comerç, després que l’alt tribunal admetés a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat de l’executiu central contra la Llei catalana d’horaris, una
normativa que va ser aprovada amb un ampli consens entre les forces polítiques.
Desembre 2014
Esports| 20
líniasantandreu.cat
Atletisme | Kiplagat participarà en la Mitja Marató de Barcelona 2015La keniana Florence Kiplagat va confirmar fa pocs dies que correrà a la Mitja Marató de Barcelona2015, que se celebrarà el 15 de febrer. L’atleta, a més, es marca el desafiament d’aconseguir baixar
dels 65 minuts i batre així el seu propi rècord mundial en la distància de mitja marató, assolit justament a Barcelona durant la passada edició de la Mitja–1 hora, 5 minuts i 12 segons–.
Presenten una campanya perfomentar la pràctica esportiva
INICIATIVA4Fomentar la pràc-tica esportiva en els municipis dela demarcació de Barcelona.Aquest és l’objectiu de la novacampanya de la Diputació, Pen-ja’t una medalla!, una iniciativaque es va presentar fa uns dies alReial Club Tennis Barcelona.Entre els padrins d’aquesta cam-panya hi ha el capità del FC Bar-celona, Xavi Hernández, els ex-tennistes Albert Costa i JordiArrese i el jugador de waterpoloJordi Sans.
Durant l’acte de presenta-ció, el president de la Diputació,Salvador Esteve, va assenyalar
que “l’objectiu d’aquesta inicia-tiva és potenciar la pràctica es-portiva entre la meitat de la po-blació que no fa esport”, i també“engrescar a la gent perquè uti-litzi els equipaments esportiusmunicipals”.
La primera actuació de lacampanya serà el Festival de laInfància, que se celebrarà del 27de desembre al 4 de gener al re-cinte firal de Montjuïc. Per altrabanda, també es vol celebraruna jornada de portes obertes alsequipaments municipals de caraal mes de març per incentivar lapràctica esportiva.
Més de 800 participants en la 36a Cursa de Sant Andreu
PROVA4La rambla de Fabra iPuig va acollir el passat dia 8 dedesembre la 36a edició de laCursa de Sant Andreu, una pro-va atlètica de 5 quilòmetres queorganitza el CN Sant Andreu ique cada la corren molts veïnsdel districte i corredors d’altresparts de la ciutat.
Enguany els guanyadors dela carrera van ser Lucas Mola, encategoria masculina, amb untemps de 15 minuts i 46 segons,
i Fàtima Aouaj, en la modalitatfemenina, que va completar lacursa en 19 minuts i 31 segons.
Posteriorment a la disputad’aquesta prova, es van cele-brar tres curses infantils més almateix escenari, on els més pe-tits van poder competir i viurel’emoció de la competició.
El club va voler agrair laparticipació i el suport dels vo-luntaris i els patrocinadors delcertamen.
L’AE Sant Andreu celebraràun torneig de futbol sala
FUTBOL SALA4Els amants delfutbol que trobin a faltar la com-petició de lliga el cap de setma-na del 27 i 28 de desembre estand’enhorabona. El pròxim dis-sabte 27, l’Associació EsportivaSant Andreu celebrarà la pri-mera edició del Torneig de Fut-bol Sala de Nadal.
El torneig està format per 12equips creats per a l’ocasió. Elformat del campionat consistiràen una primera fase de grups i
una fase final d’eliminatòries. Enconcret, hi haurà 4 grups de 3equips, d’on sortiran 8 con-junts –els dos primers classifi-cats de cada grup– que jugaranuns quarts de final, unes semi-finals i una final.
El guanyador rebrà com apremi una panera i 300 euros,mentre que el segon classificatrebrà 120 euros i una paneramés petita. Una bona manera decelebrar un Nadal esportiu.
Un moment de la presentació. Foto: Òscar Giralt / Diputació
El debut de Rubén García al cap-davant de la UE Sant Andreu noha estat el desitjat. Els quadriba-rrats van perdre dissabte dia 20a Xàtiva davant l’Olímpic per 2gols a 1 en un partit marcat per lesnombroses baixes dels an-dreuencs, que tot i jugar bé no vanpoder aconseguir els tres punts.
García és el quart entrenadorde l’entitat en el que va d’any. PitiBelmonte, que va fitxar per l’en-titat quadribarrada a principis detemporada, va ser cessat la set-mana passada després dels malsresultats de l’equip a la lliga. Laderrota a casa contra l’Huracándel passat 14 de desembre va ac-celerar la destitució.
El fins ara entrenador delJuvenil A té només 26 anys.“Sóc jove però em sobren ganes”,
va assegurar el nou entrenadora l’acabament de la seva prime-ra sessió tècnica del passat dia 16de desembre. “Si no em sentíspreparat, no hauria acceptat elrepte”, va afegir.
Fonts del club han assegurata Línia Sant Andreu que el no-menament de García és definitiui que “actualment l’entitat noestà buscant entrenador”. Els
dirigents quadribarrats confienplenament en ell, ja que “és unhome de la casa”. I és que enaquest sentit, García fa deu anysque entrena equips de les cate-gories inferiors del club. De fet,jugadors que actualment militenal primer equip com Jilmar, Víc-tor o Marc van estar a les ordresde García a diversos equips de lapedrera andreuenca.
García amb el president, Marcos Martín, durant la presentació. Foto: UESA
Debut amb derrota de RubénGarcía davant el Xàtiva
» El nou tècnic comença la seva etapa perdent contra l’Olímpic (2-1) » El substitut de Piti té 26 anys i era fins ara l’entrenador del Juvenil A
RedaccióSANT ANDREU
Agenda| 22
Desembre 2014líniasantandreu.cat
AGENDA MENSUALFINS AL 31 DE DESEMBRETot el dia Amb l’arribada de Nadal, el Centre cí-
vic Trinitat Vella organitza un casalet especialnadalenc. / Centre cívic Trinitat Vella.
DILLUNS 29 DE DESEMBRE21:00 Taller de ball de sevillanes, que donarà
els consells i recomanacions bàsiques peraprendre a ballar aquesta dansa típicamentflamenca. / Centre cívic Baró de Viver.
DIMARTS 20 DE GENER19:15 En el marc del club de lectura de la Bi-
blioteca Bon Pastor, que té lloc cada tercer di-marts de mes es parlarà sobre l’obra Lo queel día debe a la noche, escrita per Yasmina Kha-dra. / Biblioteca Bon Pastor.
FINS AL 9 DE GENERMatí-Tarda Exposició fotogràfica El pessebre vi-
vent vist per Xavier Malet, al Centre munici-pal de Cultural Popular del carrer Arquime-des, 30. De dimarts a dissabte a la tarda.
FINS AL 13 DE GENERMatí-Tarda Exposició Els agricultors, recol·lec-
tar i/o manipular, una mostra de Sant AndreuContemporani de fotografies. Mostra co-missariada per Sema d’Acosta. / Centre cívicSant Andreu.
DIMARTS 23 DE DESEMBRE17:30 La Biblioteca Bon Pastor ofereix el Recull,
juga i viu Nadal, una festa dedicada als méspetits de la casa, amb diversos tallers infan-tils. / Biblioteca Bon Pastor.
DIMARTS 23 DE DESEMBRE18:00 Espectacle Cagatió, a càrrec de la com-
panyia de Teatre La Minúscula. La tradició ca-talana més divertida. Espectacle recomanatper a tota la família on tothom podrà parti-cipar-hi. / Centre cívic Navas.
DIVENDRES 26 DE DESEMBRE12:00 Taller de zumba dance, una activitat que
barreja l’aeròbic i els ritmes de la salsa. / Cen-tre cívic Baró de Viver.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Els infants andreuencs tenen al Cen-tre cívic de Baró de Viver un punt de re-collida de cartes per lliurar a Ses Ma-jestats els Reis d’Orient. L’horari per lliu-rar les cartes és el mateix que el delcentre.
Bústia reial al barride Baró de ViverFins al 5 de gener
Xerrada on s’escoltaran els estatsemocionals de les dones durant els ini-cis de la maternitat per enfortir les se-ves capacitats innates com a mares. /Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet.
Doula i llibres
Dm. 15 de gener a les 18:30
L’Espai Via Barcino ofereix represen-tacions vivents del pessebre de Nadal,una tradició que s’estén per tota la ciu-tat durant les dates nadalenques. / Es-pai Via Barcino.
Pessebre viventa l’Espai Via BarcinoFins al 23 de desembre
La UE Sant Andreu rep a casa el filialde l’Elx, en un partit corresponent a ladinovena jornada de lliga del grup 3de Segona divisió B. / Narcís Sala.
Partit de futbolUE Sant Andreu-Elx Ilicità
Dg. 4 de gener
| 24Desembre 2014líniasantandreu.cat Pròxima edició: 27 de gener
