redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Jaume Collboni pàg 11“Tinc el ple suport deSánchez per arribar almillor acord amb Colau”

Opinió pàg 6Oriol Junqueras, vicepresidentdel Govern: ‘La injusta realitatde l’economia catalana’

Solidaritat pàg 8Una exposició repassaels 150 anys d’història de la Fundació Casa Asil

Polèmica pàg 8Laia Ortiz fa una peticióperquè els Legionarisabandonin les Casernes

Comerç pàg 12El Mercat de Felip II celebrael seu 50è aniversari

Esports pàg 14El CN Sant Andreu es quedaa les portes del títol de Copa

Compte enrere perquè la CasaBloc aculli els primers refugiatsLa Generalitat preveu que la setmana que ve s’hi instal·lin uns trenta sol·licitants d’asil que ja són a la ciutat pàg 8

pàg 9

El Canòdrom del segle XXIEn marxa el Parc de Recerca Creativa, un viver de cultura digital

Foto: A

riana

Nalda

liniasantandreu.cat · 22/3/2016 · Núm.67 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualsbarcelonalíniasantandreu

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 líniasantandreu.cat 22 març 2016

3 | líniasantandreu.cat22 març 2016Reportatge

Les rebaixes han finalitzat –al-menys de manera oficiosa– i elscomerciants barcelonins fan unbalanç positiu de la campanya,però amb matisos.

El president de la FundacióBarcelona Comerç, Vicenç Gasca,assegura a aquesta publicacióque enguany “han augmentat lesvendes”, i calcula que, de mitjana,s’ha venut al voltant d’un “3% mésque l’any passat”. “Hi ha sectorsque han venut més i altres quemenys,”, puntualitza Gasca. Amés, els botiguers esperen unamillora de les vendes de cara a latemporada de primavera-estiu.

Però malgrat els resultats, elpresident de la fundació reconeixque l’augment de vendes s’haproduït “a base de sacrificar elspreus” i, per tant, la rendibilitat“ha disminuït”, assenyala Gasca,que recorda que els descomptesdels primers dies de rebaixes os-cil·laven al voltant del 30%, men-tre que els dels últims dies de lacampanya han arribat al 70%.

Aquest “sacrifici” dels preuss’explica per dos motius. I el pri-mer d’ells és la climatologia. Lestemperatures d’aquest hivernmés altes que de costum –el méscàlid dels últims 100 anys– hanafectat les vendes de roba d’abri-gar. Per tal d’incentivar-les –jaque, segons remarca Gasca, “lesrebaixes serveixen per treure l’es-toc de la temporada”–, els boti-

guers han hagut de fer ofertes mésagressives. I, en segon terme, lesrendes familiars no són encara lesdesitjables. És per aquest motiuque també s’han abaixat els preus,una maniobra que té els seus in-convenients. Segons Gasca, “mol-tes botigues pateixen perquè notenen rendibilitat”, ja que “venenamb uns marges de benefici moltbaixos i tenint les mateixes des-peses”, lamenta.

A això cal afegir el fet que lespromocions i descomptes que esfan des de finals de novembre “de-biliten la força de les rebaixes”, talcom reconeix el president de lafundació. En aquest sentit, Gas-ca explica que “la crisi ha canviati consolidat uns nous hàbits decompra”, i reconeix que el petit co-merç “s’hi ha d’adaptar”.

» Els botiguers calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% respecte de l’any passat» El sector lamenta, però, que l’increment s’ha produït a base de “sacrificar preus” i reduir la rendibilitat

F. Javier RodríguezBARCELONA

LEGISLACIÓ4El Tribunal Cons-titucional ha declarat inconsti-tucionals dos articles del ReialDecret llei 20/2012, de 13 de ju-liol, en concret el 28.4 i el 28.5,recorreguts per la Generalitat ique fan referència als productesque es venen durant les rebaixes.

Una queixa sostinguda pelscomerciants, a més de l’avan-çament de les rebaixes que fanalgunes marques emparant-seen la legislació espanyola –la lleicatalana segueix suspesa pelConstitucional–, és que les gransempreses creen línies d’articles

específiques per a la campanya,quan “l’essència” de les rebaixes,tal com diu el president de laFundació Barcelona Comerç,és vendre l’estoc ja existent a lesbotigues.

Amb la decisió del Consti-tucional, d’ara endavant elsproductes de venda en rebaixeshauran d’haver estat inclososen l’oferta habitual de la boti-ga almenys durant un terminid’un mes, una decisió que deben segur ajudarà a preservaraquesta “essència” que defen-sen els botiguers.

El TC anul·la dos articles quefan referència a les rebaixes

Els descomptes de la campanya de rebaixes han oscil·lat entre el 30 i el 70%. Fotos: Ajuntament i arxiu

Una millora incompleta

| 4 líniasantandreu.cat 22 març 2016 Agenda Nacional

Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau NadeuBARCELONA

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | líniasantandreu.cat22 març 2016

| 6Opiniólíniasantandreu.cat 22 març 2016

publicitat 686 42 95 17líniasantandreu.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#ADeclarar#Diàleg #Preconcurs

4Ja són aquíper Jordi Lleal

Amb motiu del procés de reor-ganització de l’exèrcit de terraespanyol, la base militar delBruc de Barcelona i el campa-ment de Sant Climent de Ses-cebes passaran a formar partde la brigada Aragón I, ambbase al quarter general de Sa-ragossa. Això serveix per des-plaçar a Sant Climent de Ses-cebes un centenar de tancs ivehicles cuirassats de transportde tropes.

És una casualitat? El tempspotser ens ho deixarà clar. Ja hoveurem. Aquests fets es podenmirar des de dues perspectives:la negativa és que és una ame-naça per als catalans i la posi-tiva és que els podrem recupe-rar com a màquines per al’exèrcit català, que quan nego-ciem els actius i els passius al’hora de la nostra independèn-cia ens quedaríem com a pe-nyora del deute espanyol amb

Catalunya i, si de cas, com a po-ble pacifista que som els po-dríem vendre com a ferralla perfondre’ls i fer-ne acer per a es-tructures d’edificis per als sensesostre i recuperar uns calerons.

Encara que quedi mala-ment, podríem fer com aquellsapastre militarot exclamant:“Expropiense!”. Preparem-nos,doncs, que si arriba el moment,el govern espanyol es posa fla-menc i fa sortir els tancs, hau-rem de canviar de punt de vistai, en lloc de mirar cap a la Dia-gonal, com s’ha dit des de sem-pre, ara tocarà girar la vista capa la Meridiana per veure comentren les forces “dissuasives”.Ai las, quina por! No em toca lacamisa a la pell. Tenim al da-vant un exèrcit que no ha gua-nyat mai una guerra exterior.Només ha vençut quan ha es-clafat els seus conciutadans.Quina glòria més escarransida!

@KRLS (Carles Puigdemont): La reunióamb Pedro Sánchez demostra que lesdiscrepàncies no impedeixen el diàlegcordial.

@cristinaribar: Unió reconeix un deute de19 milions, encara més alt del que xifra elTribunal de Comptes. Es veu abocada a unpreconcurs de creditors.

@gerardotc: El juez ha llamado a de-clarar a Rita Barberá y ésta ha convocadouna rueda de prensa para hablar de otrascosas.

Tribuna

Vivim un moment extrema-dament difícil per a bona partde la societat catalana, coms'ha fet notar aquests dies alParlament de Catalunya durantel debat monogràfic sobre lapobresa. La demografia, lesconseqüències de la llarga cri-si econòmica i el convuls con-text polític i econòmic mundialestan posant en perill els me-canismes socials de redistri-bució que ajuden a esmorteir laduresa d'una crisi que ha fetmolt mal a desenes de milersde famílies.

Una realitat dura, doncs,que esdevé encara més injustaquan es posa de manifest quela societat catalana és capaç degenerar recursos suficients perfer front a totes aquestes ne-cessitats socials però, en can-vi, no en pot disposar per im-plementar les solucions. Unfet que explica bona part d’a-questa contradicció entre dis-posar d’una economia que pre-senta símptomes molt positius–per sobre de la mitjana euro-pea– i, en canvi, unes defi-ciències socials terribles. Perposar només alguns exemples,el 2015 l’economia catalana vacréixer un 3,4%, l’incrementmés alt de l’última dècada. I eldarrer trimestre de l’any, elritme de creixement va ser del4,1%. A més, la reducció de l’a-tur del passat mes de febrer haestat la més important delsdarrers 20 anys en un mes defebrer. I, això, en bona part, ésgràcies a la gran capacitat ex-

portadora de l’economia cata-lana, a l’increment de la re-captació provinent del turismei a la captació d’inversió estra-ngera. I, al costat de tot això, elmotor d’aquest dinamisme éstambé provocat per l’incre-ment de la demanda interna,malgrat les dificultats de les fa-mílies. És a dir, la despesa quefan els mateixos ciutadans.

Tot i aquest context positiu,els nivells d’atur continuensent altíssims, tenim població

ocupada, que malgrat estar-ho, rep una retribució per sotadel llindar de la pobresa, tenimun atur juvenil vergonyós, si-tuacions de falsos autònoms opersones aturades de llargadurada amb unes perspectivesmolt complicades. I malgratgenerar els recursos, no po-dem disposar-ne, entre d’al-tres qüestions, pel conegut dè-ficit fiscal, per la manca d’unahisenda pròpia que ens permetipoder lluitar amb eficàcia con-tra el frau fiscal o per les nom-broses dificultats que posa l’Es-

tat perquè ens en sortim. Enaquest sentit, l’Estat espanyolens deixa diners, que s’han re-captat a Catalunya, cobrant-nosun interès 16 vegades superioral que el Banc Central Europeuli presta a ell. Una estratègiaque suposa per a l’economia ca-talana un cost de 380 milionsd’euros en interessos, més delque costa el Pla de Xoc Social.A més, ha recorregut qualsevolintent d’aconseguir nous in-gressos amb l’aplicació de no-ves taxes, ha incomplert siste-màticament el pagament de lallei de dependència, la disposi-ció addicional tercera o no volfer efectiu el pagament de 1.400milions d’euros fins a juliold’aquest any de la liquidació de2014, quan és un deute reco-negut pel mateix Estat.

Mentrestant, hem de segu-ir treballant, amb el ferm com-promís de blindar tota la des-pesa social i implementar unpla de xoc que ajudi a esmor-teir aquesta dura realitat quecal plasmar en els nous pres-supostos. Reduir la taxa d’aturi la precarietat laboral i im-pulsar la creació de llocs de tre-ball de qualitat és la millor ga-rantia per fer que el creixementexistent sigui sostingut. Men-tre no disposem d'un Estat alnostre servei haurem d'opti-mitzar els recursos dels qualsdisposem, sempre insuficients,i per això mateix sempre, in-excusablement, al servei de lamajoria i ajudant els que mésho necessiten a sortir-se'n.

L’Estat espanyol ensdeixa diners que s’hanrecaptat a Catalunya

cobrant-nos un interèsque ens costa més que

el Pla de Xoc Social

per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya

Un diari participatiu

4La injusta realitat de l’economia catalana

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com7 | líniasantandreu.cat22 març 2016

@sanchezcastejon (Pedro Sánchez): Hayque normalizar las relaciones entre la Gen-eralitat y el Estado. Han sido cuatro añosde bloqueo institucional.

@xmiserachs: "Unió Democràtica deCatalunya acudirà a preconcurs de credi-tors per la greu situació financera". In-digència política, se'n diu.

@ierrejon (Íñigo Errejón): Frente al blan-queo y la "corrupción total" de Rita Barberá,transparencia y creación de una ComisiónAnticorrupción.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

4No hi ha turisme dolent: hi ha turistes mal informats

Barcelona té en el turisme un dels acti-us més importants, no només del seu pas-sat recent, sinó del seu futur immediat.Això és així gràcies a un model culturalsostingut els darrers trenta anys que haposicionat Barcelona com a capital delmediterrani, i de molts altres conceptesque han ajudat a fer de la nostra ciutat elque és avui: disseny, innovació, cultura,solidaritat, comerç, esport, natura, plat-ja, Gaudí... Tot plegat ofereix una deter-minada perspectiva de la nostra realitat,basada en la qualitat de vida i la cohesiósocial. Conceptes que interfereixen di-rectament en l’activitat econòmica, cul-tural, social i comercial.

Pràcticament tots nosaltres viatgem.Tots fem turisme. Avui ja no és una op-ció dels rics, sinó que s’ha democratitzatamb una política de transports ràpids ieconòmics, amb ofertes i amb la multi-plicitat d’opcions per recórrer altres pa-ïsos. Les noves tecnologies ens han obertels ulls a un món molt més proper i hanafavorit la interculturalitat i les ganes deconèixer altres països, cultures i en-torns naturals.

De forma paral·lela, i en els darrersanys de crisi econòmica, el turisme ha es-tat un dels motors de l’economia catala-na, mentre la resta de sectors patia re-cessió. El turisme no només s’ha man-

tingut, sinó que ha crescut. Avui ja suposala injecció de 20 milions d’euros diaris ala nostra societat.

Durant les darreres legislatures haanat imposant-se la idea de descentra-litzar pel territori les activitats turístiques,en diversos grans nuclis de la ciutat. Ciu-tat Vella, l’entorn de Passeig de Gràcia ide la Sagrada Família no deixaran d’és-ser visitats. Tanmateix, el fet de donar aconèixer nous espais, menys centrals, as-sociats a nous conceptes de ciutat, per-metrà no concentrar els visitants, tots elsdies que són a la ciutat, als mateixos es-pais. Esponjar el turisme cap als barrisque tenen possibilitats d’oferir un nouconcepte de ciutat i vendre’l als operadorsturístics. Esponjar els barris, amb unes ba-ses sostenibles, reduint l’impacte nega-tiu i augmentant el positiu. I això ho acon-seguirem implicant els actors veïnals, lacomunitat local i les empreses de serveisdistribuïdes arreu del territori, per tal defer-los sentir-se actors d’aquest projectecompartit.

Un altre dels elements necessarisper aconseguir aquesta implicació ha deser revertir en aquests barris els efectespositius del turisme, tant culturals comeconòmics. Per això són necessàries po-lítiques preventives. El turisme ha de co-nèixer l’abast de la ciutat, els seus cos-

tums, els seus barris treballadors, els seusmercats locals, la seva diversitat, res-pectant la vida dels seus ciutadans. Aixòes fa, tan sols, informant del que és Bar-celona i els seus barris. Un turista ben in-format sempre serà un turista respectu-ós i un turista que generarà un impactepositiu vers els ciutadans. El sector gas-tronòmic ja és un aliat poderós en aquestsentit, i ho ha de seguir sent, fomentantla restauració propera, de qualitat, local,de mercat.

D’altra banda, cal una política en elcas mediambiental que també preservila sostenibilitat d’aquests barris. Fo-mentar el transport públic per al turis-me, vigilar l’impacte de les deixalles, in-formar el turisme dels horaris, fomen-tar l’ús de la bicicleta, del descans del ve-ïnat, etc. Tot plegat han de ser elementsque es difonguin des del consistori i desdels actors del sector turístic per acon-seguir que la real distribució del turismea la ciutat no sigui només el canvi d’u-bicació d’un problema.

Al mateix temps, no crec en la sobre-regulació que s’ha aplicat. Cal, això sí, te-nir un registre del que existeix, apostar perun segell de qualitat propi, reconèixer lasingularitat i entendre que no hi ha no-més un tipus de turisme, sinó que en unaciutat com la nostra, amb una vintena de

milions de turistes l’any, que és tres copsla població de Catalunya, hi ha una di-versitat molt important respecte als queens visiten. Calen unes polítiques fermes,però mai contra al turisme, sinó a favorde la implicació dels ciutadans i dels pro-pis turistes en la relació que s’estableix en-tre uns i altres durant la seva visita.

És per aquest motiu que hem d’a-conseguir que el turista se senti un ciu-tadà més de la ciutat, un ciutadà tem-poral, que faci seva la ciutat, que la sen-ti com a pròpia. Fins i tot podríem ela-borar aquest discurs al voltant d’uncarnet del bon turista, o d’un segell dequalitat propi, al qual se sumin els ope-radors turístics, i que inclogui no nomésuns serveis de qualitat, i un recorregutturístic adient a les expectatives del vi-sitant, sinó una declaració de turista res-ponsable.

En aquest sentit, Creu Coberta ha cre-gut sempre en aquest turisme responsa-ble i per això he intentat aplicar aquestespolítiques positives durant la meva ges-tió. Amb la creació del Meeting Point, alvoltant dels conceptes de responsabilitat,cultura, ecologia, comerç, civisme... iamb la primera oficina de turisme ges-tionada per una associació privada, hemvolgut posar les bases del que creiem queés exportable arreu de la ciutat.

per Lluís Llanas, president de l’eix comercial Creu Coberta

Parlen elsveïns

Carmen“No coneixia la regi-dora. No he notatgrans canvis. M’a-gradaria que se so-lucionessin temescom el fet que algu-nes escoles encara

estan en barracons. N’hi ha moltes arreudel districte en aquesta situació i els nenshan d’estudiar en condicions pèssimes.”

Jonathan“Força bé. Com amínim en aquestsprimers mesos delmandat ha intentatfer coses. També éscert que caldria mi-llorar alguns aspec-

tes de la vida al districte, com l’incivisme,tot i que hi ha una part molt importantd’això que depèn de cada persona.”

Elena“S’està fent feina,tot i que aquí sem-pre s’ha viscut moltbé. Els veïns ens co-neixem, ens salu-dem pel carrer, devegades és com viu-

re en un poble. Tot i això, fora dels carrersprincipals hi ha alguns espais que estanuna mica descuidats.”

Albert“No crec que hagicanviat gaire lavida des del maigpassat, però tam-poc hi ha cap grantema que calgui re-soldre. Sant Andreu

és un barri tranquil i tenim tots els ser-veis necessaris i els mitjans per despla-çar-nos a buscar qualsevol altra cosa.”

Com valores la gestió de la regidora Laia Ortiz al Districte fins ara?

22 març 2016

| 8

líniasantandreu.cat

Sant Andreu

Sembla que el procés d’acollidadels primers refugiats a la ciutatés a punt d’arribar a bon portdesprés de mesos de declara-cions i pocs fets. I és que està pre-vist, tal com es va anunciar el 29de febrer, que la Casa Bloc acu-lli a finals d’aquest mes de marçuna trentena de sol·licitants d’a-sil que ja viuen a la ciutat.

Fonts del departament deTreball, Afers Socials i Famíles dela Generalitat han afirmat a LíniaSant Andreu que durant el quequeda de setmana no hi haurà no-vetats, però que “de cara a la set-mana que ve és molt probable queels primers refugiats comencin aarribar a la Casa Bloc”. Això seràpossible després que les obres quevan començar el passat novembreacabessin a finals de febrer. El pri-

mer grup de refugiats, que ja sóna la ciutat des de fa setmanes allot-jats en un alberg, són majorità-riament famílies ucraïneses, tot ique també n’hi haurà d’alguna al-tra nacionalitat. Tots han fugit depaïsos en guerra.

En una reunió celebrada a fi-nals de febrer, el Districte va ex-posar els detalls de l’acollida alsveïns de Sant Andreu de Palomar.Laia Ortiz, regidora del Districte,i Oriol Amorós, secretari d’I-

gualtat, Migracions i Ciutadaniadel Govern català, van subratllarque la Casa Bloc funcionarà comun centre d’estades temporals ique l’objectiu és garantir als re-fugiats el trànsit cap a l’autono-mia i la incorporació a la societatcatalana tan ràpidament com si-gui possible. Està previst ques’hi estiguin al voltant de sis me-sos, durant els quals faran cursosde llengües i rebran una prepa-ració per a la inserció laboral.

La Casa Bloc acollirà aviat els primers refugiats. Foto: Ajuntament

Compte enrere perquè arribin elsprimers refugiats a la Casa Bloc

» S’hi allotjaran una trentena de sol·licitants d’asil que ja són a la ciutat» Des de la Generalitat preveuen que hi arribin la setmana que ve

Laia Ortiz fa una peticióper fer fora els Legionaris

POLÈMICA4La tinent d’alcadei regidora del Districte, Laia Or-tiz, va demanar fa unes setmanesper carta al delegat especial del’Estat al Consorci de la ZonaFranca, Jordi Cornet, que cancelila cessió temporal dels terrenysde les Casernes a l’Hermandadde Antiguos Caballeros Legio-narios de Barcelona.

A la carta, segons va avançarEl País, Ortiz recorda que l’a-rribada dels legionaris va pro-vocar un “fort rebuig” entre elveïnat. De fet, quan aquestcol·lectiu va arribar a la zona,després que la cessió s’aprovés

mentre l’exalcalde Trias presidiael consorci, es van produir di-verses mobilitzacions de rebuig.

La regidora també demana ala carta que “s’agilitzi la urba-nització dels terrenys i la cons-trucció dels equipaments pre-vistos en aquest espai”, ja quel’Ajuntament té previst cons-truir-hi dos edificis destinats ala gent gran, un centre cívic, unaguarderia i un edifici d’oficinesmunicipals.

Per la seva banda, els legio-naris han deixat clar que nomésmarxaran si així ho indica unasentència judicial.

El Districte protegirà l’antiga masia Ca l’Estruch

PATRIMONI4Bones notíciesper al patrimoni històric deSant Andreu. El Consell Plena-ri del Districte va aprovar aprincipis de mes un pla especialurbanístic que permetrà prote-gir la façana i els elements devalor històric de l’antiga masiaCa l’Estruc.

La masia, situada al núme-ro 32 del carrer Pons i Gallarza,va ser construïda el segle XIX ifins fa cinc anys havia acollit laseu de l’escola d’educació es-pecial Gavina. D’ençà que vadeixar de ser la seu d’aquesta

escola ha estat buida i tancadai havia començat a degradar-se.

HISTÒRIATot i que no hi ha gaire docu-mentació històrica de Ca l’Es-truch, ja que els arxius de SantAndreu del Palomar van serdestruïts en èpoques anteriors,la masia es va començar a co-nèixer com a Ca l’Estruch quanl’última pubilla Riera es va ca-sar amb Eugeni Estruch i la ma-sia, que llavors es deia Can Rie-ra, va canviar de nom i va pas-sar a ser un habitatge noble.

Una mostra recorda els 150 anys de la Fundació Casa AsilEXPOSICIÓ4El Centre Cultu-ral Can Fabra acull a partir dedemà, i fins al 22 d’abril, l’ex-posició ‘150è aniversari de laFundació Casa Asil de Sant An-dreu de Palomar’.

La mostra té com a objectiuexplicar la història de la fundaciói la seva relació amb Sant Andreude Palomar. La mostra recull unasèrie de fotografies, plànols, ob-jectes i documentació, tant del’arxiu de la Casa Asil com d’an-

tics alumnes i de persones vin-culades a la casa.

Al mateix temps, l’exposiciótambé serà un homenatge a totesles dones i homes que han con-tribuït a fer de la Casa Asil el queés avui dia. La Fundació Casa Asilés una Fundació Privada funda-da l’any 1865, que ofereix serveisd’atenció a les persones grans desdels seus orígens i que des de1879 ofereix serveis d’educació alsinfants i joves.

Art | L’artista andreuenc Duba Cruz exposa a ParísL’artista andreuenc d’origen dominicà, Duba Cruz, va exposar a mitjans de febrer una mostra de 20de les seves obres més recents al Cercle de Delegats de la UNESCO a París. L’exposició, organitzadaper la Delegació Permanent de la República Dominicana a la UNESCO, va tenir per títol ‘ExpressióCòsmica en la Postmodernitat’. Cruz ha declarat que amb aquesta mostra ha complert “un somni”.

Albert RibasSANT ANDREU

Sant Andreu9 | líniasantandreu.cat22 març 2016

El projecte Radars s’ampliarà a tres barris més del districteINCLUSIÓ4El Consell Plenaridel Districte va aprovar a prin-cipis de mes, a proposta de CiU,una proposició que insta l’A-juntament a ampliar el projec-te Radars als barris de la Trini-tat Vella, el Baró de Viver i elBon Pastor.

Des de CiU han afirmat quel’ampliació d’aquest projecte enaquests tres barris “pot contri-buir a reduir el risc d’aïllamenti d’exclusió social de la gentgran del districte”.

El projecte Radars és unainiciativa nascuda al barri delCamp d'en Grassot-Gràcia Nova

del districte de Gràcia que técom a objectiu ajudar i facilitarque les persones grans queviuen o se senten soles puguincontinuar a la seva llar amb lacomplicitat del seu entorn almateix temps que es garanteixel seu benestar social.

El projecte està format peruna xarxa de prevenció de laqual en formen part veïns, co-merciants, voluntaris i profes-sionals de les entitats i serveisvinculats als barris. Des del seunaixement, el projecte Radarss’ha anat expandint per dife-rents barris de la ciutat.

El Canòdrom del segle XXI ja ésuna realitat. L’antic espai dis-senyat per l’arquitecte AntoniBonet i Castellana construït en-tre el 1961 i el 1964, i que ja famés de 10 anys que va deixard’acollir carreres de gossos, vareobrir les seves portes fa deudies després d’un llarg procés detransformació convertit en unaincubadora de projectes de cul-tural digital i noves tecnologies.

Així doncs, a partir d’aral’antic Canòdrom de la Meri-diana, batejat com a Parc de Re-cerca Creativa, és un espai al ser-vei dels emprenedors culturalsi té com a objectiu convertiridees creatives, en àmbits com elde la cultura digital, en projec-tes d’emprenedoria. A l’espai,que té 1.300 metres quadratsdestinats a espais de treball, sa-les de reunions, una sala poli-valent i diferents zones pel tre-ball en equip i 1.000 metresquadrats de terrassa, també s’hiportaran a terme programes deformació ocupacional, de su-port a la creació d’empreses id’alfabetització digital.

De moment l’espai allotjados nous projectes, el de Sity-Barcelona.com, que busca mi-llorar la qualitat de vida a la ciu-tat, i Game Bcn, una incubado-ra de videojocs de la ciutat. Du-rant els pròxims tres mesos estàprevist que s’allotgin tres nousprogrames destinats a donarsuport a iniciatives centrades entecnologies del turisme, educa-ció i la internet de les coses.

Durant la jornada de portesobertes celebrada el passat dia 12de març, el tinent d’alcalde deCultura, Jaume Asens, va afirmarque el Parc de Recerca Creativa

ha de convertir-se “en una de lespuntes de llança en creativitat iinnovació cultural” de la ciutat.Per la seva banda, la regidora delDistricte, Laia Ortiz, va remarcarla importància de l’equipamentper al barri del Congrés i va re-cordar que oferirà serveis alsveïns per apropar-lo al barri.

Per últim, Ortiz va assegurarque l’Ajuntament ja està plani-ficant la construcció d’una es-cola bressol i d’un poliesportiua la mateixa zona. Es tractad’uns equipaments els veïns fatemps que reclamen i que con-sideren prioritaris.

Una imatge de l’interior del nou Canòdrom. Foto: Ariana Nalda / ICUB

En marxa el Canòdrom del segleXXI, un viver de cultura digital

RedaccióEL CONGRÉS I ELS INDIANS

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 10 líniasantandreu.cat 22 març 2016

11 |

Entrevistalíniasantandreu.cat 22 març 2016

Estic davant del nou tinentd’alcalde de l’Ajuntamentde Barcelona?

[Somriu] No, està davant del presi-dent del grup socialista, que està in-tentant arribar a un acord perquèla ciutat sigui governable. I això pas-sa per tenir uns nous pressupostosque abordin les prioritats de laciutat, un pla de govern amb unamajoria que el sustenti i un nou exe-cutiu que tingui la capacitat, la so-lidesa i l’estabilitat per fer possibleel canvi que la gent va votar el mesde maig passat.

Tothom dóna per fet l’acord entrevostè i Colau. No és així?No, perquè el pacte no està fet. Ahores d’ara no hi ha un acord. I noés fàcil arribar-hi. Barcelona enComú i nosaltres tenim objectius si-milars, però la forma, les estratègiesper aconseguir-ho, de vegades sónmolt diferents. Nosaltres ho fona-mentem molt en la reactivació del’economia i en crear llocs de treball.

En el seu programa estrella, el‘Barcelona treballa’, vaja.Exacte. L’objectiu del qual és crear30.000 llocs de treball en cinc anys.

Com es fa això?Li posaré un exemple. A l’IBI d’a-quest any hem introduït una no-vetat, que si tot va bé s’haurà decomplementar amb els pressu-postos, que consisteix que els nousemprenedors que s’estableixin ala ciutat paguin zero euros d’im-postos el primer any. Ni IVA, ni taxesmunicipals... I a més tindran la Se-guretat Social bonificada.

Amb mesures com aquesta es potaconseguir crear 30.000 llocs detreball? És un càlcul realista?Miri, li diré que els economistes queens van ajudar a fer aquest pla ens

deien que érem conservadors... Ivull deixar clar que no és una pro-mesa: és un objectiu.

Un altre dels seus objectius ésl’impuls de les polítiques socialspredistributives, com introduiruna hora més d’anglès a les esco-les de primària.Sí, perquè la lluita contra les des-igualtats s’ha de fer sobretot ananta l’arrel, que no és altra que els pri-mers anys de vida i l’origen sociali familiar del nen o nena. És enaquest raonament on s’emmarca lamesura de l’hora extra d’anglès. Ino és una proposta supèrflua. Unade les causes de la desigualtatque hi ha entre els joves de la ciu-tat és precisament aquesta: elsque saben anglès i els que no. I aixòdetermina moltes coses, entre ellesles oportunitats laborals.

La veu bé, Colau, aquesta mesura?Sí. El que passa és que de vegadessembla que això sigui incompatibleamb continuar donant beques men-jador, per exemple. I no és així.

Hi ha recursos suficients per poder-ho fer tot?I tant. Una cosa no és incompatibleamb l’altra. Sense anar més lluny, te-nim un superàvit que jo defensoque s’ha de gastar. No és que si-guem rics, però tenim una bona sa-lut econòmica i l’hem d’aprofitar.

Invertint més de 200 milions d’eu-ros en tres anys a rehabilitar edifi-cis, per exemple?Sí. Aquest és un pla de rehabilitacióa gran escala que hem preacordatamb el govern i que servirà per dig-

nificar les cases i millorar la qualitatde vida de la gent de la ciutat, peròalhora reactivarà un sector de l’e-conomia que està molt deprimit: elde la construcció. No es tracta de tor-nar a posar tots els ous de la ciste-lla a la construcció, però ara estàanormalment baixa i cal fer-hi al-guna cosa.

Tot plegat només serà possible,però, si finalment arriben a unacord amb Barcelona en Comú.Després de la duresa de les pa-raules de Pablo Iglesias envers elseu partit, segueix sent tan opti-mista com dies enrere?Sí. Ho segueixo sent perquè, si arri-bem a un acord a Barcelona, seràperquè s’ha fet en clau de ciutat. I aixího he dit des del minut zero. No po-dem deixar condicionar més delcompte els acords que es puguindur a terme a la ciutat pel context es-panyol o català. En la mesura queaixò sigui així, jo sóc optimista.

I és així?Tant Pedro Sánchez com Miquel Ice-ta han desvinculat l’evolució delspossibles acords a nivell de l’Estat delspactes locals. Entre altres coses per-què tenim força més responsabilitatque la que ha demostrat fins ara elsenyor Pablo Iglesias, que, a part debastant maleducat, està practicant unnivell de sectarisme i d’agressivitat...Però bé, nosaltres no caurem enaquestes provocacions, que a méssón bastant infantils, perquè aleshoresno faríem res. La nova política con-sisteix en la capacitat d’acord, no enmuntar el número més espectacular.

De debò que no han tingut conse-qüències els retrets de “calç viva”?El PSC sempre ha tingut, des de laseva fundació, sobirania per esta-blir la seva política d’aliances, i nohi pensem renunciar. I la senyoraAda Colau no és exactament Po-dem. De fet, Podem és la part mi-noritària de la confluència de Bar-celona en Comú. Hi ha un altre par-tit molt important, Iniciativa, que he

de dir que està jugant un papermolt positiu per poder construiraquesta entesa i que és un factor atenir en compte. Per tant, nosaltrestampoc fem la interpretació auto-màtica de les bestieses que de ve-gades diu el senyor Pablo Iglesiasamb allò que segurament pensa lasenyora Ada Colau.

Bé, Colau ja ha defensat pública-ment el ‘no’ de Pablo Iglesias a Pe-dro Sánchez. Això no l’afecta en resa vostè?M’afecta igual que li pot afectar aella que jo els demani que votin quesí o que s’abstinguin i que facin elque nosaltres hem fet a València oa Madrid, que és possibilitar go-verns d’esquerres.

Uns governs que des del PSOE jas’ha amenaçat de fer caure si Igle-sias no dóna suport a Sánchez.Jo no ho qualificaria d’amenaça. Per-què em sembla legítim que se su-bratlli que nosaltres, podent sertan irresponsables i tan sectariscom el senyor Iglesias i podentfent caure governs sencers, no ho fa-rem. És una diferència de compor-tament substancial que segur queels ciutadans sabran valorar.

Per tant, vostè té via lliure des deMadrid per pactar amb Colau?Jo tinc el ple suport del senyor Pe-

dro Sánchez, així com del senyorMiquel Iceta i de la direcció nacio-nal del partit, per arribar al milloracord possible per Barcelona.

Vostè sempre ha defensat que elmillor acord possible és el més am-pli, pensant en les altres forcesd’esquerra, però ERC diu que cadacop està “més lluny” del pacte.Com ho veu?Això li hauria de preguntar al sen-yor Alfred Bosch. Però bé, en tot cascrec que el pacte en sentit ampli deles forces d’esquerra és possible. Ca-dascú el materialitzarà de maneradiferent. Nosaltres sempre hem ditque per al PSC l’acord ha de ser glo-bal: pressupost, PAM i govern. ERCdiu altres coses, la CUP també...Però jo em remeto al que ja hem fet,com per exemple les ordenances. Hiha hagut grans acords de l’esque-rra i, per tant, crec que en podemaconseguir d’altres, perquè no!

Faci un pronòstic. Colau ja ha po-sat data límit a l’acord: “no anarmés enllà de l’abril”. Tindrem pac-te de govern en aquest termini?Bé, el que hem de tenir primer sónpressupostos, i nosaltres volemfer les coses bé i que les nostresprioritats estiguin ben reflectideseconòmicament. Però sí, dit això,crec que és raonable que el mesd’abril hi hagi un acord.

“Tinc el ple suport de PedroSánchez per arribar al milloracord possible amb Colau”

“Nosaltres no faremcom Pablo Iglesias:

no serem tan sectarisi irresponsables”

Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt

més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així. Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que

és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.

Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC

Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de lesnegociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure desde Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer

vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.

Arnau NadeuBARCELONA

Foto: Neus Marmol

22 març 2016

Comerç| 12

líniasantandreu.cat

Satisfacció a l’Eix Sant Andreupel ‘Si l’encertes l’endevines’

CONCURS4Balanç positiu delsprimers dies del concurs Si l’en-certes l’endevines. “La primerasetmana ha estat un èxit. Els co-merciants estan contents i la gentha respost molt bé”, explica a Lí-nia Sant Andreu Rut Sanz, del’Eix Sant Andreu.

Aquesta iniciativa, impulsadapel Centre de Normalització Lin-güística de Barcelona amb lacol·laboració de l’Eix i de la Llot-ja Escola Superior de Disseny i

Art, consisteix a buscar i endevi-nar les frases fetes que s’amaguena les il·lustracions que s’exposenen els aparadors dels establi-ments associats a l’Eix. “Hemvist que molta gent participa enfamília. Estem molt satisfets ambla iniciativa i repetirem l’any queve”, afegeix Sanz.

De cara al mes d’abril, l’Eixprepararà punts de llibres perso-nalitzats per als seus associats,que es repartiran per Sant Jordi.

El Mercat de Felip II està d’ani-versari. Aquest 2016 l’equipa-ment compleix 50 anys i el ca-lendari d’actes per a aquest migsegle de vida es va estrenar dijouspassat amb la descoberta d'unaplaca commemorativa. Aquestaprimera jornada festiva es vacompletar amb un acte amb elsparadistes i els clients, que vanpoder degustar pastes i cava.

Aquesta, però, només és laprimera d’un conjunt d’activitatsque s’impulsaran des del mercatper celebrar aquesta efemèri-de. Divendres de la setmanaque ve a les 5 de la tarda hi hau-rà una jornada d’animació in-fantil. A més, durant el matí deldia 23 d’abril, els paradistes s’a-fegiran a la celebració de SantJordi regalant una rosa per cadacompra. Les activitats conti-nuaran el mes de maig. El dia 6hi haurà un dels plats forts de l’a-

niversari, amb el sorteig de 50experiències lúdico-gastronò-miques, mentre que al matí deldia 21 es farà una jornada de mà-gia per a tota la família.

ALIMENTACIÓ RESPONSABLETorna la campanya Mengem sa,mengem de mercat. Un any més,Mercats de Barcelona i la Fun-

dació F.C. Barcelona es donen lamà per impulsar aquesta iniciativaamb la qual es vol transmetre alsinfants i als joves el valor d'unadieta equilibrada i la pràctica ha-bitual de l'esport per tenir unavida saludable. El Mercat de SantAndreu, el Mercat del Bon Pastori el Mercat de Felip II participa-ran en totes les seves accions.

Una imatge d’arxiu del mercat. Foto: Facebook

El Mercat de Felip II celebra els seus 50 anys de vida

Fe d’errades | Comerços emblemàticsA la notícia que tractava de la protecció dels comerços emblemàtics publicada a l’edició anterior, la

comparativa entre els establiments que preveia l’anterior llista de CiU i l’actual de Barcelona en Comúera errònia. La comparació es va fer tenint en compte una llista provisional de CiU, que en contemplava

389, i no la que el govern de Trias va acabar aprovant aleshores i que ja va rebaixar la xifra a 228.

RedaccióSANT ANDREU

Una exposició recorda la vidacomercial de la Trinitat Vella

MEMÒRIA4Una mostra foto-gràfica repassa la història deles botigues de la Trinitat Vella.L’exposició, situada al Centre Cí-vic Trinitat Vella, recorda comeren una trentena de comerçosa la dècada dels 50 i dels 60 delsegle passat.

Sota el títol El comerç a laTrinitat Vella. Un viatge per lahistòria del barri, l’exposició,que romandrà al centre cívic

fins al dia 1 d’abril, explica demanera il·lustrada la històriade 28 negocis que es van trans-formant al mateix temps que hofa el barri i la seva gent.

La botiga de queviures Mas-só o el bar Aquí me quedo sónalguns dels comerços que hancedit les seves imatges a l’Asso-ciació Comissió per la Recerca iDivulgació de la Memòria de laTrinitat Vella.

13 | líniasantandreu.cat22 març 2016Serveis

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú–amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBARCELONA

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

22 març 2016

Esports| 14

líniasantandreu.cat

Àfrica Zamorano i Jèssica Vall,del CN Sant Andreu, seran a RioNATACIÓ4Dues nedadores delCN Sant Andreu, Àfrica Zamo-rano i Jèssica Vall, han segellatel seu bitllet per als Jocs Olímpicsque es disputaran a l’estiu a Riode Janeiro durant la celebraciódel campionat d’Espanya quese celebra aquests dies.

Vall va ser la primera en ga-rantir la seva presència a la citabrasilera en la prova dels 100metres braça. La nedadora an-dreuenca va nedar per sota de la

mínima exigida en la sèrie declassificació dissabte passat imés tard va aconseguir procla-mar-se campiona derrotant labelga Fanny Lecluyse i la mata-ronina Berta Cantó.

Per la seva banda, Zamoranova assegurar-se competir a laprova dels 200 metres esquena.Zamorano també va aconseguirel títol de campiona estatal de-rrotant Duane da Rocha i la bri-tànica Emma Bell.

No va poder ser. El CN Sant An-dreu va perdre la final de la Copadel Rei contra l’Atlètic Barceloneta(6-7) en un partit vibrant que esva jugar el passat 6 de març a lesinstal·lacions del CN Sabadell.

Els de Xavi Julià van aconse-guir un parcial de 2-0 gràcies a lagran actuació del seu porter, Ra-món Sentís. Jorn Winkelhorst iYago Bofill van ser els autors delsgols andreuencs. L’Atlètic va re-accionar al començament del se-gon període i el serbi Victor Ra-sovic va retallar distàncies quannomés s’havien jugat dos mi-nuts. I si en el primer quart Sen-tís havia estat un mur, en el segontemps López Pinedo va tenir unaactuació estel·lar. Els mariners vanaconseguir l’empat pocs minutsabans del descans gràcies a unllançament de Martin Famera.

Després del descans va co-mençar un intercanvi frenètic de

gols. Hernández va tornar a avan-çar el Sant Andreu, però Larum-be va equilibrar novament el mar-cador. Aleshores van reaparèixerels porters, aturant gairebé totesles accions ofensives dels dosequips, però dos gols més -un percada equip- que situaven el 4-4 alfinal del tercer quart.

Balazs Sziranyi va donar el pri-mer avantatge del partit a l’Atlè-tic al minut 3 de l’últim període.Hernández va aconseguir reesta-

blir l’empat al marcador, però elsegon gol de Rasovic tornava a si-tuar el Barceloneta per davant enel marcador. Els andreuencs vantornar a empatar el partit, però Al-bert Español va aconseguir el golde la victòria. Hernández va in-tentar empatar a 30 segons per alfinal, però el seu llançament vasortir alt.

Al final del partit, Sentís va re-collir el premi com a millor por-ter de la competició.

L’equip va lluitar fins al final però no va poder guanyar. Foto: CNSA

El CN Sant Andreu es queda a les portes del títol de Copa

Atletisme | La marató es reivindica amb un rècord per partida dobleRècord de participació i millor marca femenina a la història de la prova. La Marató, que es va

disputar el passat 13 de març, va tornar a demostrar el bon moment de les curses populars a casanostra. Més de 20.200 atletes van prendre la sortida de la competició en la que ja és una de les

grans cites europees de la modalitat. Valary Jemeli Aiyabei i Dino Sefir van ser els dos vencedors.

RedaccióSANT ANDREU

El Sant Andreu perd a casai s’allunya del ‘play-off’

FUTBOL4Derrota dolorosa. ElSant Andreu va perdre contra elSabadell B abans-d’ahir al Nar-cís Sala (2-4) i s’allunya a noupunts de la zona de play-off.

Els quadribarrats van acon-seguir el primer gol del partit alminut 40 gràcies a un gol d’Al-bert Yagüe, però el Sabadell B vaaconseguir l’empat al minut 5 dela represa després que Cesc Clo-tet aprofités una jugada embo-

licada a l’interior de l’àrea per su-perar Segovia.

El partit es va tornar d’ana-da i tornada a partir del minut70. Xavi Civil va avançar els vi-sitants al 72 però tres minutsdesprés Kevin Gissi reestablial’empat i donava esperances al’afició. Però el filial arlequinatva aigualir la reacció del SantAndreu i va remuntar gràcies ados gols més de Civil.

Agenda15 | líniasantandreu.cat22 març 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALagenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIVENDRES 8 D’ABRIL20:00 Noches de amor efímero serà la pròxima

obra representada al cicle Teatre d’aprop. Eltítol planteja una sèrie d’històries d’amor en-trelligades. / Centre Cívic Navas.

DIMARTS 29 DE MARÇ18:00 Conviure amb la fibromiàlgia. Xerrada so-

bre aquesta malaltia crònica a càrrec d’un grupd’estudiants del cinquè curs del grau de Far-màcia de la Universitat de Barcelona. / Casalde Barri l’Harmonia de Sant Andreu.

DIJOUS 7 D’ABRIL21:30 Primera sessió del taller Alemany per so-

breviure a les vacances, un divertit curset enel qual s’impartiran nocions les nocions bà-siques d’aquest idioma. Actitvitat gratuïta./ Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra.

FINS AL DIA 1 D’ABRILMatí-Tarda Dones del 36. Exposició que ret ho-

menatge a les dones anònimes que, d’algu-na manera, van participar a la Guerra Civil.La mostra vol despertar la consciència històricadels que la vegin . / Biblioteca Bon Pastor.

FINS AL DIA 16 D’ABRILMatí-Tarda La història es repeteix més de dies

vegades. El programa Sant Antoni Contem-porani impulsa aquesta mostra que reuneixartistes que aborden el passat des de diferents.perspectives. / Centre Cívic Sant Andreu.

DEMÀ 23 DE MARÇ17:00 Juguem en harmonia: jocs de taula i dibuix.

Aprofitant les vacances de Setmana Santa,l’Harmonia impulsa aquesta jornada lúdicapensada per a pares i fills. / Casal de Barril’Harmonia de Sant Andreu.

DIVENDRES 8 D’ABRIL17:00 Aina Cabau s’encarregarà de la primera

sessió de l’activitat trimestral L’art en famí-lia, pensada per a nens d’entre 3 i 6 anys. /Centre Cívic Navas.

DISSABTE 16 D’ABRIL18:00 Partit de waterpolo femení entre el CN

Sant Andreu i el CN Madrid Moscardó co-rresponent a la quinzena jornada de la Divi-sió d’honor. / Piscina Pere Serrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Òscar López serà l’encarregat del cursfamiliar Música per als més petits d'1a 3 anys, en el qual a través de jocs, can-çons i activitats adaptades s’intro-duirà els més menuts en el món de lamúsica. / Centre Cívic Navas.

El Centre Cívic Navas acull unaactivitat de música per a nens

Dl. 4 d’abril a les 17:00

El fajol és un cereal sense gluten moltapreciat pels celíacs. María Alcolado iMercè Homar, de l’empresa Mesque-menjar, ensenyaran a cuinar algunesreceptes amb ell. / Centre Cívic Navas.

Mesquemenjar ensenya a cuinar receptes amb fajol

Ds. 9 d’abril a les 10:30

La cantant Judit Neddermann serà l’en-carregada de posar el punt final a la se-gona edició del festival enciSAT!. L’ar-tista interpretarà els temes del seu discUn segon. / Sant Andreu Teatre.

Judit Neddermann clou la segona edició de l’enciSAT!

Dv. 1 d’abril a les 21:00

La UE Sant Andreu rep la visita del pe-núltim classificat, el CD Morell. L’equipapura les seves últimes opcions per seral play-off d’ascens a Segona divisió B./ Municipal Narcís Sala.

El Sant Andreu rep el Morell i aspira a tornar a la zona alta

Dg. 3 d’abril a les 12:00

| 16 líniasantandreu.cat 22 març 2016 Pròxima edició: 21 d’abril