Santandreu 68

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

Ensenyament pàg 15L’AMPA de l’Escola Ignasi Iglesias accepta l’ampliació del centre

Reivindicació pàg 15Els ocupants dels anticsLauren celebren unajornada d’activitats

Comerç en Línia pàg 11-14Neix el periòdic dels botiguersdels barris de Barcelona

Esports pàg 20Guerra oberta al Sant Andreudesprés de les 9 dimissions

La família del mestre del JoanFuster demana un milió d’eurosReclama la indemnització al Consorci d’Educació perquè creu que era responsable del menor que el va matar pàg 15

Tradició pàg 3La ciutat es prepara perviure intensament unanova diada de Sant Jordi

Literatura pàg 15La Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx, convidadade luxe de la fira Literal

pàgs 8-10

41 refugiats acollitsLínia Sant Andreu dóna veu a les persones que ho fan possible

barcelona liniasantandreu.cat · 21/4/2016 · Núm.68 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualslíniasantandreu

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniasantandreu.cat 21 abril 2016

3 | líniasantandreu.cat21 abril 2016Reportatge

El llibre i la rosa. Cultura i amor.Això és Sant Jordi. Això i tam-bé la festa de la cultura catalanaper excel·lència, la que aconse-gueix treure més gent al carrer,la més especial. Enguany calafegir que el 23 d’abril cau endissabte, cosa que significa quela seva intensitat i bellesa, ambtota probabilitat, encara agafa-ran més força.

Un any més Barcelona tor-narà a omplir-se de paradesamb gent venent roses i llibres.Però no només això, sinó que laciutat programa diferents acti-vitats per tal que els barceloninspuguin gaudir d’aquesta diadade la millor forma possible. L’ar-

teria principal tornarà a ser laRambla, que s’omplirà d’es-tands i escriptors signant lesseves darreres obres a uns lec-tors que, de ben segur, tornarana mostra una paciència infinitaper aconseguir la dedicatòriadel seu autor o autora preferits.La Rambla, però, no s’emportaràtot el protagonisme, ja que hihaurà actes a tots els districtesde la ciutat.

Alguns dels actes que es fa-ran als districtes són els se-güents: lectures en veu alta i unacantada d’havaneres a la Bar-celoneta (Ciutat Vella); un con-cert de Sant Jordi al barri d’Hostafrancs (Sants-Montjuïc)l’endemà de la diada; un cicle li-terari a Sarrià; la jornada deportes obertes al Recinte Mo-dernista de Sant Pau (Horta-Guinardó); la jornada ‘Lletres

Joves de Sant Andreu’; la co-berta amb roses vermelles de laCasa Batlló (Eixample); un con-ta contes i tallers al Mirall de Pe-dralbes (Les Corts); un Llibre-fòrum a Gràcia; activitats fami-liars al Castell de Torre Baró(Nou Barris) i, finalment, laquarta edició del ‘Sant JordiIntercultural’ de Sant Martí.Tots aquests actes conviuranamb una de les altres cares queté la diada de Sant Jordi: la pro-moció i la defensa de la culturai la llengua catalana.

PORTES OBERTES Sant Jordi també donarà a totsaquells barcelonins que ho vul-guin l’oportunitat de visitar al-guns espais de la ciutat que nor-malment estan tancats al públic.Un d’aquests és l’Ajuntament,que tindrà les seves portes ober-

tes de les deu del matí a les vuitdel vespre. Això permetrà des-cobrir a tots aquells que deci-deixin fer la visita espais tan sin-gulars com la Capella del BonConsell, el Salò de Cròniques, elSaló de la Reina Regent, el Salódel Consolat de Mar, la SalaTàpiesi o el despatx de l’alcal-dessa. Sant Jordi i la princesa elsencarregats de rebre els visitantsi acomiadar-los a l’entrada delcarrer de la Ciutat i al pati de l’A-juntament. El recorregut peraquests espais el portaran a ter-me personatges històrics recre-ats, com ara Ramon Muntanero els consellers Joan Fivaller iRafael Casanova.

Qui ho desitgi també podràaprofitar la seva visita al con-sistori per comprar una rosasolidària, que es vendran al patide l’entrada. L’import recaptat

es destinarà íntegrament a en-titats sense ànim de lucre.

CLAUDIO MAGRIS L’encarregat de fer el pregó d’a-quest Sant Jordi, que tindràlloc avui a les set de la tarda alSaló de Cent de l’Ajuntament,serà l’escriptor Claudio Magris.

Magris, nascut l’any 1939 aTrieste, és catedràtic de litera-tura germànica a la Universitatde Trieste. Assagista i traductord’Ibsen, Kleist i Schnitzler, en-tre altres, és una de les figuresmés destacades de la literaturaitaliana contemporània. Tambéés autor d’obres tan destacadescom ‘El Danubio’, ‘Microcos-mos’, ‘A ciegas’, ‘Utopía y des-encanto’ o ‘La literatura es mivenganza’. Aquesta última obral’ha escrit conjuntament ambMario Vargas Llosa.

El dia més especial de l’any» La ciutat es prepara per viure intensament una nova diada de Sant Jordi, que enguany cau en dissabte» Els barcelonins podran gaudir de la màgia de la Rambla o apostar pels diferents actes dels districtes

Albert RibasBARCELONA

Ja està tot a punt perquè Sant Jordi torni a omplir els carrers de llibres i roses. Foto: Arxiu

| 4 líniasantandreu.cat 21 abril 2016 Agenda Nacional

750 mesures concretes, 288 indicadors deseguiment, 79 objectius, 20 àmbits d’ac-tuació i 45 lleis. Són les xifres del pla degovern que ha presentat el presidentCarles Puigdemont per a aquesta legisla-tura i que, en paraules seves, es basa enun “compromís” doble: “revertir les re-tallades i situar Catalunya a les portes del’estat propi”.

Tot plegat, diu Puigdemont, en un “pe-ríode excepcional” en el qual cal “fercompatible l’atenció a les persones ambla creació d’estructures d’Estat, prioritzantles polítiques socials malgrat l’ofec eco-nòmic i financer i les amenaces de novesretallades del govern espanyol”.

El pla de govern s’estructura en tresgrans eixos. En primer lloc hi ha el que pre-tén aconseguir “un país més just fona-mentat en un nou estat del benestar”. Enaquest àmbit, detalla Puigdemont, “la llui-ta contra la pobresa serà un dels pilars”, através del pla de xoc social, i es posarà es-pecial èmfasi en les mesures relatives a lapobresa energètica i la garantia de l’habi-tatge. El president també assegura que, enel marc d’ajudar els més desafavorits, Ca-talunya serà un “actor internacional espe-

cialment actiu” pel que fa a l’acollida de lespersones refugiades que fugen dels seuspaïsos per culpa de la guerra.

El segon gran eix de mesures va en-caminat a fer possible “un país amb mési millor feina”, amb eines tan imprescin-dibles, a parer de Puigdemont, com el co-rredor ferroviari mediterrani o el traspàsde la gestió integral de Rodalies. I, per úl-tim, el tercer bloc fa referència al “país ambbones pràctiques” que diu voler fomentaraquest govern, en el qual la seguretat hade ser “un dels drets bàsics”. Per això, avi-sa Puigdemont, és necessari convocar laJunta de Seguretat de Catalunya.

Perquè tot plegat pugui tirar endavant,però, el president avisa que calen “unspressupostos que permetin implementarel pla en la seva totalitat”.

“PLANTAR CARA A L’ESTAT”Precisament la CUP, de qui depèn que s’a-cabin aprovant o no els pressupostos, ce-lebra que Puigdemont centri la seva accióde govern a revertir les retallades i aportar el país “a les portes” de la inde-pendència, però demana anar més enllàde la “declaració d’intencions”. Segons elsanticapitalistes, cal que tot plegat tinguiuna “vinculació pressupostària” que hau-rà de ser “desobedient” i que s’acompan-yi d’una predisposició a “plantar cara a l’es-tat” quan es vulneri la sobirania catalana.

» Puigdemont es compromet a garantir el benestar social i deixar el país “a les portes” de la independència» Presenta un pla de govern de 750 mesures però avisa que calen nous pressupostos per desenvolupar-lo

Arnau NadeuBARCELONA

Revertir les retallades i fer Estat

CRÍTICA4La reacció dels grups de l’opo-sició –la CUP a banda–al pla de govern pre-sentat per Puigdemont ha estat, com erad’esperar, molt crítica. De fet, tant Ciuta-dans com PSC, Catalunya Sí que es Pot i PPcoincideixen a titllar de poc creïble el pla,sobretot tenint en compte que està lligat auns pressupostos que, ara per ara, no estàclar que s’acabin aprovant.

Ciutadans tira d’ironia per valorar elfull de ruta de Puigdemont. “Hi ha moltbones intencions però, en realitat, ja co-neixem les pràctiques d’aquests governs,i dels d’Artur Mas, i al final no es fa res”,afirmen des del partit.

Més contundent es mostra la portaveudel PSC al Parlament, Eva Granados, queassegura que el pla de govern “fa aigües”,

recordant les “35 votacions” perdudes deJunts pel Sí al Parlament. Granados, a més,dubta que es puguin aprovar 45 lleis en 15mesos, tot i que Puigdemont deixar clar queel govern “no serà presoner de cap arma-dura en forma de calendari”.

En una línia similar s’expressa LluísRabell, de Catalunya Sí que es Pot, quetambé creu que 45 lleis en tan poc tempsés un repte difícilment “versemblant”. Amés, remarca que Puigdemont “ho ha fiattot” a uns pressupostos que “encara no té”.

Per últim, el PP és el partit que ha cri-ticat amb més duresa el full de ruta del go-vern. Els populars acusen Puigdemont d’u-tilitzar “de forma barroera el patiment deles persones i fer un discurs amenaçadori trampós a favor de la independència”.

L’oposició ho veu poc creïble

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | líniasantandreu.cat21 abril 2016

| 6Opiniólíniasantandreu.cat 21 abril 2016

publicitat 686 42 95 17líniasantandreu.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural

4Compartir entre totsper Jordi Lleal

La societat catalana està vivintuns moments històrics, no no-més pel procés polític que estàen marxa, sinó també en les re-lacions econòmiques, culturalsi socials que estan canviant enun grau superlatiu, que fan queles perspectives siguin del tot di-ferents i en què els referents sónuns altres. En definitiva, no hiha res estable per sempre i hemde canviar la nostra mentalitatper adaptar-nos al dia d’avui.

Quan un país com el nostre,de ciutadans d’origen immigrattan elevat –entre el 60 i el70%– vol forjar un futur entretots, els de sempre, els de fa untemps i els de fa poc, com es lli-ga? Com es pot conduir l’a-malgama de països d’origen,d’idiomes, de races, de creen-ces i costums? La paraula claués “compartir”: jo et reconec atu la teva diferència i tu me lareconeixes a mi, compartim el

català com a idioma de troba-da, compartim el territori i elsbarris, compartim els malstràngols i els bons moments,compartim un imaginaricol·lectiu, compartim el tre-ball i la riquesa i provem de serun sol poble amb les particu-laritats de cadascú, sense limi-tacions i dins del respecte mutuentre nosaltres.

Obrim els nostres cors i lesnostres ments, tinguem am-plitud de mires, no ens tanquemen el que és nostre des de sem-pre i acceptem que tot això estàcanviant. Som un país d’immi-grants i estem construint unpaís nou, una nova societat perser més lliures, justos, cultes isolidaris i això ho farem cohe-sionant-nos sense coaccions niimposicions sectàries, compar-tint la il·lusió i l’esperança queentre tots, podem fer una novaCatalunya. Ànims!

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#NouPlaDeGovern

@polforadada: El Govern pretén aprovar45 lleis en 15 mesos (més les 3 de la 'desconnexió'). En total la passada legis-latura se'n van aprovar 47.

#SantJordi

@GoldCatanna: M'agrada fer la llista detots els llibres que vull comprar per SantJordi. Els que vull regalar, els que vull queem regalin...

#EspanyaSenseAcord

@alexhaix: Recordeu que Catalunya s'en-fonsava perquè no s'arribava a un acordde govern? Doncs Espanya porta així cincmesos.

per Alberto Aquilué

4Sóc un radical?

500.000 ciutadans/es de Bar-celona s’adrecen a parròquies,casernes de bombers i gimna-sos d’escoles per donar mantesvelles –que en la majoria delscasos fan nosa a casa–. Recor-datori: la solidaritat és com-partir allò que tenim, no donarallò que ens sobra.

50.000 ciutadans/es deBarcelona signen una peticióonline de suport a les personesrefugiades de Síria, Iraq, Af-ganistan i d’altres països im-mersos en conflictes bèl·lics.

5.000 ciutadans/es de Bar-celona surten als carrers a con-centracions, manifestacions ocassolades per protestar contrales guerres que provoquen l’a-llau de persones refugiadescap a Europa.

500 ciutadans/es de Bar-celona practiquen algun tipusde boicot a productes i/o mar-ques comercials que provo-

quen o perpetuen aquestes si-tuacions d’injustícia.

50 ciutadans/es de Barce-lona retiren els diners de les se-ves entitats bancàries habitu-als en assabentar-se que aques-tes s’enriqueixen amb el tràficd’armes –armes que són aldarrere de les guerres que pro-voquen l’allau de refugiades aEuropa– i se’ls emporten abanques ètiques i cooperatives.

Aquestes últimes 50 perso-nes són/som unes radicals?

Com deia l’activista afroa-mericana Angela Davis en unafrase que trobarem ben aviatpels carrers –doncs ha estat es-collida com a eslògan per a lapròxima edició de la fira d’ideesi llibres radicals “Literal”–:“Radical vol dir simplementanar a l’arrel de les coses”. Ra-dical, de “radix”, arrel en llatí.

Així que si tinc els meus di-ners en la banca ètica coopera-

tiva en lloc de tenir-los allà a onem donin més interessos sensemés premisses sóc un radical?Si utilitzo el servei de bici com-partida en lloc de comprar-meuna bici “últim model” sóc unradical? Si compro al mercat oal petit comerç de proximitat enlloc d’anar amb el cotxe al cen-tre comercial sóc un radical? Sivaig a la feina en transport pú-blic en lloc de fer-ho amb trans-port públic, sóc un radical? Sicompro les verdures i fruitesecològiques, de temporada iprovinents de la pagesia deproximitat sóc un radical? Siimprimeixo els fulls a doblecara i a més en paper reciclat illiure de clor sóc un radical? Sitinc el servei de la llum contra-ctat a través d’una empresa co-operativa que només produeixenergia “neta” sóc un radical?

Potser sí, sí que ho sóc, sócun radical.

Envia’ns les teves cartes a: [email protected] | líniasantandreu.cat21 abril 2016

Un diari obert

Si em demaneu quina és la qualitat hu-mana més rara de veure us respondreaixò: l'autenticitat. Com és que costa tanttrobar gent autèntica? No sé la respos-ta, però podem jugar a especular. No sócneurocirurgià: la meva és una feina onestà permès –i fins i tot ben valorat–equivocar-se.

Què implica ser autèntic? Tot co-mença amb una cosa anomenada ho-nestedat. Hem de ser sincers, honestos:ho diuen els pares i els professors i ho diula Bíblia. Ser honest amb els altres, perdescomptat, però ser honest amb un ma-teix. Aquí està el puto quid. Si no t'agradacom ets, sempre ets a temps de canviar-ho o d'anar al psicòleg. Què és aquestamanca d'autoestima que veig pel carrer?Què collons us passa? Tinc un amic queun dia em va dir "he passat un dia sen-cer tot sol i he descobert que no em su-porto". Parlem-ne. Bé, ara no, potser unaltre dia.

Ser autèntic és ser honest, ser honesti que no t'importi que la gent ho vegi. No

ho confoneu amb l'exhibicionisme gra-tuït d'instagramers ni de blogaires depoesia torturada. No té res a veure ambaixò. Ahir vaig veure un tio autèntic: uncolombià que anava per la vida amb unasamarreta d'un prostíbul. No era un di-buix d'un prostíbul: era EL LOGO d'unprostíbul empordanès. Que una casa debarrets tingui marxandatge propi tam-bé és bastant autèntic –d'això també enparlarem un altre dia.

Però ser autèntic no vol dir ser un out-sider ni un Son of Anarchy ni una ion-qui àcrata. Segurament la vostra tieta An-tònia és més autèntica que vosaltres. Ettornes autèntic amb l'edat, això també caldir-ho: ningú més autèntic que l'aviJoan, que als noranta anys engega la fa-mília a prendre pel cul i es gasta l'herènciaen coca i putes. L'home havia passat no-ranta anys vivint una farsa perquè la so-cietat no li havia permès ser autèntic.Però potser el motiu és un altre, i aquí hiha el drama: el pobre no havia tingut maicollons de ser-ho.

4Autènticsper Jair Domínguez

4Front comú, campi qui puguiper Francesc de Dalmases

En política hi ha una actitud més noci-va que el seguidisme: l'immobilisme. Lesinèrcies fan difícil fonamentar cap trans-formació real i, per definició, l'immobi-lisme és contrari al canvi.

El sainet tediós de les negociacionsespanyoles ha conjugat totes dues acti-tuds. Els actors polítics, els nous i elsvells, han estat incapaços de superar lesinèrcies del torn de partits instaurat ambel règim del 78 i, alhora, han evidenciatel seu immobilisme quan s'han demos-trat inútils per gestionar un resultat allu-nyat de les majories més o menys con-fortables.

Els mesos que han passat des dels co-micis espanyols no només no han obertespais d'entesa sinó que han bunque-ritzat com mai les forces polítiques mésrellevants: el PP no té qui l'estimi, els so-cialistes continuen segrestats pels qua-tre barons regionals, Podemos es replegaen si mateix després d'una negociaciódesastrosa, i Ciudadanos excel·leix entril·lerisme ideològic.

No és que ens hagi d'interessar es-pecialment allò que encalla un nou go-vern a les espanyes però és rellevant al'hora de valorar dinàmiques polítiquesdiametralment oposades que obser-vem a Catalunya.

A casa nostra, efectivament, s'en-derroquen els murs dels partits: Con-vergència reinventa la Casa Gran del Ca-talanisme amb un Torn Obert que ha defer foc nou; Esquerra celebra la festa dela República imaginant hegemoniespolítiques; les CUP s'aboquen a referponts més enllà dels militants conven-

çuts, i fins i tot l'increïble partit minvant,Iniciativa, mira d'evitar la irrellevànciainventant confluències.

Més enllà de les fílies i fòbies políti-ques de cadascú, és esperançador en-carar el segle XXI amb propostes polí-tiques que volen enterrar la vella idea delpartit entès com a compartiment estanc.I existeix una relació entre aquest fe-nomen i el projecte polític que estemprotagonitzant i que persegueix establirun estat propi per a Catalunya.

El vas mig buit parla d'enfronta-ments somorts entre Convergència i Es-querra, i d'unes CUP dividides a l'inte-rior i amb poca predisposició al pacte al'exterior. Però el fet remarcable és quetotes tres forces polítiques –que enqualsevol altre espai polític serien an-tagòniques–, projecten la determinacióde ser fidels al mandat polític sorgit deles urnes el 27S. Perquè el mandat va seraquest: feu-ho plegats, feu-ho bé i feu-ho aviat.

Ni ha estat, ni és, ni serà fàcil. Peròho estem fent raonablement bé i cons-tituïm una experiència cívica, pacífica idemocràtica inèdita al món. I ens hemde repetir que ho estem fent bé. Eldubte permanent, el dit a l'ull i la sospitacontinuada són tòxiques en el camp po-lític i ho són per al conjunt de la socie-tat si en som còmplices.

Hem trencat les inèrcies espanyo-les i fugim de l'immobilisme autonò-mic cap a la independència. El futur,com mai, és a les nostres mans. I lapossibilitat d'espifiar-la, tampoc calser il·lusos, també.

@gironi100:De moment, no em crec queper "un referèndum català" la formacióPodemos no arribi a un acord de govern aEspanya. El contrari em sorprendrà.

@fermisantamaria: Algú deia que elscatalans no tenim capacitat de negociacióper arribar a un acord... I el que està passanta Espanya què és? Jo diria que no poden.

@encampanya: Un criteri pel fitxatge delPere Macias pot ser el de proximitat, tantcolauista. Viuen al mateix barri. La fornerasona com a cap de la Guàrdia Urbana.

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Oriol“Hi estic d’acord.Voldria que mar-xessin. Són una cosad’un altre temps i jano pinten res a unpoble com el nostre.Com abans marxin

millor. A més, per la part que em toca, totel que sigui reaprofitar l’espai per fer co-ses per als nens serà molt bo.”

Arantxa“Em sembla moltbé. Jo estaria moltmés còmoda si elslegionaris no hi fos-sin. No m’agrada elque representen, nom’identifica i aques-

ta mena de conflictes pel xoc d’ideologiess’haurien d’evitar. El solar es podriaaprofitar per fer-hi un parc.”

Guillem“Sí, crec que és unaassociació que nos’integra al barri,mai no hi ha ningúd’ells que intentiaproximar-se a totel que fem els veïns.

Són a un lloc públic i crec que caldriaconstruir-hi una escola bressol pública,que és el que més falta fa.”

Alba“És una molt bonainiciativa. Són a unespai públic i totaquest lloc hauriade ser per a nosal-tres. Em semblariabé que es fes servir

l’espai per a qualsevol tipus de servei,però el més urgent hauria de ser cons-truir-hi una escola.”

Et sembla bé la petició de Laia Ortiz que demana fer fora els legionaris?per Pau Arriaga

| 8Especial refugiatslíniasantandreu.cat 21 abril 2016

Les conseqüències de les guerressón, avui en dia, més globals quemai. Els conflictes armats que te-nen lloc a milers de quilòmetresd’aquí també poden tenir les sevesderivades locals. Un d’aquestsefectes col·laterals, precisament, esprodueix a Sant Andreu, que desde fa setmanes acull persones re-fugiades a l’edifici d’habitatgesde la Casa Bloc del passeig Torrasi Bages, propietat de la Generalitati símbol de l’arquitectura raciona-lista de la ciutat.

Les polítiques d’acollida i asilsón competència de l’Estat, que haexternalitzat l’acollida en tres enti-tats: la CEAR (Comissió Espanyolad’Ajuda al Refugiat) –la seva bran-ca catalana és la CCAR–, l’ONG AC-CEM i la Creu Roja. Ara bé, tot iaquestes carències competencialsde l’Ajuntament, és la ciutat qui repi integra les persones refugiades. Ésper això que s’ha creat el pla ‘Bar-celona, ciutat refugi’ –http://ajun-tament.barcelona.cat/ciutatrefugi–i s’ha reforçat el Servei d'Atenció alsImmigrants, Emigrants i Refugiats(SAIER) –un servei municipal quefunciona de forma activa des del1989–, el qual dóna suport a aques-

tes persones de diverses mane-res –per exemple, oferint allotja-ment temporal a les més vulnera-bles– i que supleix sovint les defi-ciències del programa de l'Estat.

De fet, l’Estat es va compro-metre l’any passat amb la Unió Eu-ropea a acollir prop de 17.000persones refugiades en dos anys,però només n’han arribat 18 i capd’elles a Catalunya. Ara bé, el quesí que està augmentant és el nom-

bre d’arribades espontànies a laciutat. El SAIER va atendre l’anypassat 1.374 persones pel que faa l’asil, el triple que el 2013, i durantel primer trimestre d’enguany jan’ha atès 690.

En aquest sentit, les personesque ara mateix s’allotgen a la CasaBloc, un total de 41, no formen partde les quotes europees, sinó quehan arribat pel seu compte a la ciu-tat, fugint dels seus països perqüestions de supervivència, i hansol·licitat asil. La seva arribada a laCasa Bloc va començar a finals de

març i el seu període d’estada a lacasa serà de sis mesos o de nou enels casos més vulnerables.

EL DIA A DIAPer tal d’afavorir aquesta nova re-alitat que viu Sant Andreu, s’hadesignat una persona que actuad’enllaç entre el Districte, el pla‘Barcelona, ciutat refugi’ i les entitatsque fan l’atenció a la Casa Bloc. Estracta de Nathalie Souto, que és tre-balladora social del Districte. Sou-to coordina qualsevol qüestió re-lacionada amb els serveis que hi haal districte, com ara tot allò que téa veure amb l’oficina d’atenció alciutadà per la qüestió dels empa-dronaments, amb l’ambulatori perla targeta sanitària o per les matrí-cules a les escoles.

La seva tasca té molta impor-tància en l’àmbit de la coordinació,que s’estableix a partir de les reu-nions que es fan en una taula tèc-nica on hi ha les entitats i que ser-veixen per detectar qualsevol ne-cessitat o incidència. A banda delsaspectes més tècnics, Souto expli-ca que els veïns de Sant Andreu es-tan responent d’una forma moltpositiva a l’arribada de persones re-fugiades al districte. “Sant Andreués un barri que al llarg de la seva his-tòria ha estat molt acollidor i aramateix hi ha gent molt sensibilit-zada amb l’arribada dels refugiats”,

explica. A més, afegeix que “tothoms’ha mobilitzat molt i ara hi ha unabona oportunitat de fer bé les co-ses i de demostrar que som un dis-tricte acollidor”.

Perquè tot aquest procés esdesenvolupi de la millor manerapossible s’han celebrat dues ses-sions informatives per informar elsveïns, que van omplir la seu del Dis-tricte. Natalie explica que “la gentestà responent bé, el feedbackque

tinc és molt bo, tant de professio-nals dels serveis de proximitat comdels veïns”. Tot i que afegeix que ales xarxes socials “es van detectarcerts missatges negatius”, una si-tuació que veu “inevitable”, es mos-tra satisfeta perquè en general laresposta de la gent “és positiva”.

Qui també valora de formapositiva la reacció dels veïns ambl’acollida de les persones refugia-des és la regidora del Districte,Laia Ortiz. Ortiz afirma a aquestapublicació que “Sant Andreu estàdemostrant que som un districte

que volem acollir i aportar el nos-tre gra de sorra a aquesta crisi hu-manitària”. Una actitud que con-trasta amb la del govern espanyoli la de la Unió Europea. “L’actitud del’Estat és vergonyosa, especial-ment després de veure les mostresde solidaritat ciutadana. Volematendre persones que fugen del’horror i l’Estat ha reaccionat ambuna insensibilitat total i incom-plint els compromisos amb la UnióEuropea, que també ha tingut unaactitud irresponsable”, afirma Ortiz.La regidora contraposa aquesta ac-titud amb la dels veïns, que “s’hanmostrat predisposats a ajudar, ja si-guin els comerciants, les associa-cions de veïns o persones a títol in-dividual”. Aquesta acollida ha estatpossible després que el Districte,segons explica Ortiz, hagi vetllatperquè “els veïns estiguessin in-formats i les coses no arribessin persorpresa, ja que en aquests pro-cessos de vegades el boca-orellapot fer mal i cal evitar distorsions”.

Així doncs, Sant Andreu, undistricte que ja fa dècades va ser re-ceptor d’immigració, torna a obrirles seves portes a un col·lectiu queaspira a trobar una pau inexistentals seus països i a posar els fona-ments d’un futur, el seu, que se-gurament encara està ple d’inte-rrogants però que ja és més espe-rançador ara que fa uns mesos.

Un districte acollidor» Els andreuencs mostren la seva solidaritat amb les persones refugiades de la Casa Bloc

» Sant Andreu, coordinat amb les entitats que gestionen l’acollida, ha fet xerrades informatives

Souto: “Hi ha gentmolt sensibilitzadaamb els refugiats”

RedaccióSANT ANDREU

El SAIER dóna suport als refugiats (a l’esquerra i a baix a la dreta), 41 dels quals viuen ara a la Casa Bloc de Sant Andreu, districte on s’han fet xerrades informatives (a dalt a la dreta). Fotos: Ajuntament

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

La regidora Ortizcelebra la reacció

“positiva” dels veïns

Especial refugiats9 | líniasantandreu.cat21 abril 2016


La Casa Bloc es va construir entre1933 i 1936 en el marc d’un pro-jecte impulsat per l’’Institut con-tra l’Atur Forçós’ de la GeneralitatRepublicana. La primera pedra del’edifici la va col·locar el presi-dent Macià el març de 1933 peròl’esclat de la Guerra Civil va obli-gar a aturar les obres quan pràc-ticament ja estaven acabades.Després de la guerra va passar amans de la Diputació i es va con-vertir en una residència per a fa-mílies de militars del bàndol fran-quista i, posteriorment, de la Po-licia Nacional.

Ara, l’edifici que el Grup d’Ar-quitectes i Tècnics Catalans per alProgrés de l’Arquitectura Con-temporània (GATCPAC), amb Jo-sep Lluís Sert, Josep Torres Clavéi Joan Baptista Subirana al cap-davant, va dissenyar per comba-tre la manca d’habitatge econò-mic ha recuperat la seva funciósocial amb l’acollida de personesrefugiades. En aquesta línia, la re-gidora Ortiz destaca que el fet quesigui la Casa Bloc l’espai que acu-lli els refugiats conté un “missat-ge poètic”, ja que “els seus arqui-tectes van acabar sent personesrefugiades”. “Sembla el destí d’u-na casa que era l’exemple de ladignitat dels obrers durant la Re-pública, ja que tenia uns equipa-ments que no s’havien dissenyatmai”, destaca Ortiz.

Aquest bloc d’habitatges téuna capacitat d’entre 80 i 90places i a dia d’avui ja acull 41persones refugiades. La majoriad’elles provenen d’Ucraïna i ja fauna mica més d’un any que sóna Barcelona. També n’hi ha queprovenen de Síria i d’algun altrepaís, com Eritrea. Totes ellesviuen en habitacions –no pi-sos– que formen part dels 25 ha-bitatges dúplex, de dues i treshabitacions, que hi ha a la CasaBloc. Els apartaments han estatmoblats gràcies a donacions icompres que han fet la CreuRoja i la Comissió Catalana d'A-juda al Refugiat i les cuines hanestat reformades.

LES ENTITATSMés enllà de l’edifici, qui juga unpaper fonamental en tot plegatsón les entitats a qui l’Estat dele-ga la gestió de tot aquest procési a qui la Generalitat ha cedit laCasa Bloc per tal de complir elscompromisos amb la Unió Euro-pea. Estel·la Pareja, directora de la

Comissió Catalana d’Ajuda al Re-fugiat (CCAR) –una de les tres en-titats que gestiona l’acollida–, ex-plica que l’objectiu que es mar-quen les entitats mentre les per-sones refugiades són a la CasaBloc és que aquestes “comencin atenir un espai de tranquil·litat, desaber que estan en un lloc seguri que se les protegirà”. Pareja ex-plica que durant aquest procéstambé es busca que el refugiat “co-negui l’entorn, aprengui l’idiomai pugui fer gestions ràpides coml’empadronament, la targeta sa-nitària o l’escolarització dels que te-nen fills” i, al mateix temps, acon-segueixi “benestar emocional i te-nir una bona salut física i mental”.

L’estada a la Casa Bloc suposa,doncs, que les persones refugia-des passin “per un procés d’a-companyament”, segons explicaPareja, que permeti que puguin“començar un projecte vital aquíamb igualtat de condicions i d’o-portunitats”. Per últim, Parejaagraeix la implicació dels veïnsamb tot el procés i assegura quedes de l’entitat estan “molt con-tents de venir a Sant Andreu”.

SOCIETAT4Qui també jugaun paper molt important en totaquest procés d’empara de lespersones refugiades és l’Associacióde Veïns de Sant Andreu, que tre-balla conjuntament amb les tresentitats que gestionen l’acollida.

El seu president, Santi Serra,explica a aquesta publicació que,de mica en mica, es van fent pas-sos per a la integració dels refu-giats. “La setmana passada vanarribar a la Casa Bloc unes famíliesucraïneses que vénen a travésde la Creu Roja i que ja eren a laciutat i fa pocs dies ja s’ha escola-ritzat una nena”, explica Serra.

Serra aposta per fer, a partird’ara, “trobades entre gent delbarri i les persones refugiades perpoder parlar, ensenyar-los SantAndreu, que coneguin el lloc onsón i vegin que tenim una llen-gua diferent”. Serra veu molt im-portant aquesta implicació veï-nal: “Tot això facilita aquest pro-

cés. Acompanyar-los a veure unpartit de futbol o una obra de te-atre facilita la integració i la nos-tra feina és aquesta, ja que no vo-lem que aquest col·lectiu es mar-gini, sinó que volem ajudar icompartir tot el que sigui”.

Pel que fa a la reacció delsveïns a l’arribada d’aquestes per-sones refugiades, Serra afirmaque, tot i que hi pot haver una pe-tita part del veïnat que expressi “laseva inseguretat”, la majoria de

veïns són “molt acollidors i estancontents de l’arribada d’aquestagent”. “Sant Andreu ha presenciatmanifestacions a favor dels refu-giats”, recorda Serra.

Per últim, el president del’Associació de Veïns, que re-marca la bona coordinació ambel Districte, es mostra molt críticamb el paper de l’Estat, a qui acu-sa de “no facilitar xifres més pre-cises de qui vindrà i qui no vin-drà”. “És vergonyós”, conclou.

L’Associació de Veïns, un actor clau

La funció social, recuperada» L’edifici Casa Bloc té entre 80 i 90 places i en aquests moments ja acull 41 persones refugiades» Construït durant la República per crear habitatge econòmic, recobra ara el seu esperit social


La Casa Bloc és un exemple d’arquitectura racionalista i ara ha estat reformada interiorment per acollir les persones refugiades. Fotos: Ajuntament

Santi Serra, president de l’Associació de Veïns. Foto: AVV Sant Andreu

| 10Especial refugiatslíniasantandreu.cat 21 abril 2016


Quina és la seva funciócom a responsable departicipació i sensibilit-

zació del pla ‘Barcelona, ciutatrefugi’?Sempre m’he dedicat al treballcomunitari i la meva tasca en el plahavia de ser canalitzar la voluntatde col·laboració i de participacióde la ciutadania cap a l’acció di-recta i a partir de la relació amb lesentitats. Les ganes i la voluntat d’a-juda hi són però com que l’Estat nocompleix els seus compromisoseuropeus i no arriben les personesrefugiades que hauria de reubicardes de Grècia i Itàlia, ara m’esticcentrant a canalitzar la solidaritatcap a una acció que tingui unprofit per a la ciutadania. Aprofitarl’empenta que hi ha perquè lagent pugui participar en algunacosa directament.

Què significa que Barcelona si-gui una ciutat refugi?Que continuï sent el que ha estatfins ara. És important remarcarque a Barcelona fa molts anys quevénen persones refugiades i araen continuen venint. No vénen to-tes les que veiem a la televisióaquests dies, però vénen perso-nes d’Ucraïna, de Síria, d’Eritrea,del Pakistan, del Sudan del Sud...Barcelona ciutat refugi vol dirque Barcelona és una ciutat aco-llidora en sentit ampli, i d’acolli-da per a tots els que vénen, enparticular. Ho sé perquè he tingutaquesta experiència, perquè josóc de fora.

Suposo que s’agraeix trobargent acollidora quan s’arribade fora.Jo vaig venir de fora i Barcelonaem va acollir. Fa deu anys que viscaquí i he tingut espais on partici-par, on formar-me, on gaudir, onbarrejar-me amb la gent... Això ésel que vol dir l’acollida. No vol dircrear estructures paral·leles o es-pecífiques per a les persones quevénen de fora, sinó que les es-

tructures i xarxes que ja tenim, ique són moltes (algunes de les ad-ministracions i altres ciutadanes),tinguin la capacitat, que la te-nen, d’acollir. Sense estigmatitzarni crear coses noves. Mai no hemcreat un pla d’acollida, per exem-ple, per als extremenys. Es tractad’apostar per la normalització.Ser acollidor és tenir la portaoberta i estar disposat que l’altret’influeixi i alhora influir-lo tu.

Un cop els refugiats són a la ciu-tat, quins són els recursos mu-nicipals que se’ls proporciona?Ha de quedar molt clar que lacompetència en l’atenció a lespersones refugiades és de l’Estat,que té un programa que delega enles entitats. L’Ajuntament, tot i notenir competències, ha demos-trat sempre que la ciutat està

oberta al món i té consciència so-cial. El 1989 va crear el SAIER (Ser-vei d’Atenció a Immigrants, Emi-grants i Refugiats), un recurs es-pecífic per a migracions de tot ti-pus. La resta de recursos no són es-pecífics per als refugiats, sinó pera la ciutadania en general. Els re-fugiats se’n podran beneficiarsempre que compleixin un mínimde requisits.

Tenen accés a uns recursos di-ferents?És important destacar, sobretot ensituacions de crisi i d’escassetat demitjans, que les persones refu-giades no tenen accés a més re-cursos que qualsevol altre ciuta-dà. Hi ha gent que diu: “A aquestsse’ls dóna un pis i a la meva filla,que està a l’atur, no”. No, això noés així. S’accedeix als recursosmunicipals per la mateixa porta.Una altra cosa és que, per la sevasituació, són mereixedors de pro-tecció internacional. Quan es posa

en marxa un recurs específic, comés el cas del SAIER, s’estalvia queaquest servei l’hagi de prestar unservei municipal que està méscol·lapsat. Un exemple d’això ésl’acord que estem arribant ara enl’àmbit municipal amb les entitatsper atendre persones refugiadesque són a Barcelona i que, per di-versos motius, han quedat exclo-ses del programa estatal.

Hi ha gent que amb aquestes no-tícies acaba fent un discurs xe-nòfob. Com es combat això?Amb informació. Cal que la gentestigui informada i que tingui vo-luntat d’informar-se. El racisme i laxenofòbia no deixen de ser pors:temors a allò que es desconeix.Ens hem d’apropar a això pertrencar els mites, fer sortir elsmonstres que poden tenir al capi que vegin que els refugiats sóngent com ells, amb les seves vir-tuts i els seus defectes. Com a ad-ministració tenim l’obligació d’a-propar aquesta realitat als veïns,però ells també s’han de deixaramarar per les persones que ve-nen, que tenen molt més a apor-tar que no a treure’ns. Són gentque vol començar una nova vidaper tornar a casa seva. És molt im-portant remarcar que el refugi ésun viatge que vol una tornada.

Hi ha molts veïns amb aqueststemors?Hi ha una dada que cal tenir encompte i és la de nous residents.Aquests darrers anys s’han empa-dronat a Catalunya desenes de mi-lers de persones. L’any passat, elSAIER va atendre prop de 1.400persones en relació a l’asil i el re-fugi. És un percentatge mínim; tévisibilitat perquè els mitjans enparlen. La resposta és negativa enuna part molt reduïda de la po-blació. Sempre la tindrem, i pot serlícita, però tots hem de treballarper desmuntar-la. Tindrem casosd’èxit, en què la gent s’aproparà icomençarà a relacionar-se ambaquestes persones, i hi haurà quimantindrà els prejudicis. L’admi-nistració té un paper obligatori atrencar aquests mites, però el rolimportant és el dels ciutadans.

Si un ciutadà vol col·laborar ambl’acollida, què pot fer?Al web del pla “Barcelona, ciutat re-fugi” tenim un decàleg en quèsuggerim diverses maneres de par-ticipar. És important remarcar duescoses. L’atenció a les persones re-fugiades, com que és una qüestióde dret, l’han de cobrir els profes-sionals. Aquestes persones tenen eldret que els atengui un metge, unpsicòleg, un advocat... Una altracosa és, i aquí entra en joc el rol im-portant de la ciutadania, la incor-

poració a la vida quotidiana un cops’ha passat el procés d’arribada. Elmés important és que nosaltres,com a veïns i veïnes, participem enla ciutat per fer-la acollidora.

I la segona?Hem signat un acord amb la Fe-deració Catalana de VoluntariatSocial perquè tothom que vulguiparticipar es pugui inscriure enuna base de dades de voluntariat,per quan sigui necessari. Ara perara la participació directa ambpersones refugiades és complexa,perquè hi ha molta solidaritatperò poca capacitat d’atenció di-

recta. Ara podríem posar tres per-sones voluntàries per a cada re-fugiat. Això, però, no vol dir que nopuguem participar ni que no espuguin fer coses. És important re-marcar que participar en el barri,l’AMPA o el Centre Cívic és feruna ciutat d’acollida. És dur su-portar la culpa quan mirem la te-levisió i veiem segons quinesimatges; no la podem superaranant allà a ajudar perquè nosom experts en cooperació in-ternacional, però sí que som ex-perts en millorar la vida dels altresdes de la nostra quotidianitat. Elnostre poder, com a veïns, és molttransformador.

Aquí hi ha un sentiment de per-tinença fort.Aquest sentiment de pertinença faque siguem més generosos perconvidar la resta a formar-ne part.Això és la virtut que pot tenir SantAndreu.

Un repte bonic.Sí, però també li hem de treure im-portància perquè estem parlantd’un equipament, la Casa Bloc,amb capacitat per a 80 o 90 places.És una incidència gairebé ridículaa Barcelona. Pensem la quantitatde turistes que arriben diàriamenta la ciutat. Hem d’estar molt tran-quils i molt contents de poderatendre aquestes persones. Depoder aprendre d’ells i que ellsaprenguin de nosaltres. Aquesta ésla part més bonica de tot plegat.

“Ser acollidor és tenir laporta oberta i estar disposat

que l’altre t’influeixi”Pablo Peralta / ‘Barcelona, ciutat refugi’

El responsable de participació i sensibilització del pla ‘Barcelona, ciutat refugi’ ensrep a l’Ajuntament, des d’on aporta el seu “gra de sorra” en el procés d’acollida derefugiats a la Casa Bloc. Tot i que avisa que no li agrada gaire aparèixer als mitjans,

es nota que Peralta està orgullós de formar part d’aquest pla municipal.


“El refugi és un viatge que vol

una tornada”

“Participar en elbarri és fer una

ciutat d’acollida”

Fires i mostres pàg 12

Els eixos de la Fundació BarcelonaComerç aprofiten la primavera perdonar a conèixer la seva oferta

Vicenç Gasca pàg 13

“En els últims quatre anyss’ha professionalitzat encara més la Fundació”

Els barris escalfen motors per al BCN Moda al Carrer

Ja està tot a punt perquè arrenquin els actes de moda al carrer dels eixos comercials de la Fundació Barcelona Comerç

comerç líniaenEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 1 · Abril 2016 · Fundació Barcelona Comerç

DINAMITZACIÓ/ Arriba el bon temps i,amb ell, el BCN Moda al Carrer, el cicle dedesfilades de moda impulsat per la Fun-dació Barcelona Comerç amb la col·labo-ració de l’Ajuntament i la Generalitat.

D’aquesta manera, els comerciantspodran mostrar les seves propostes decara a la temporada de primavera-estiu,tant per a home com per a dona i infants.Les botigues que participen en la inicia-tiva sobrepassen les 200, les quals vestei-xen els i les models professionals que

desfilaran per diferents tarimes especial-ment habilitades a diversos llocs de la ciu-tat. Enguany obrirà foc l’Eix SagradaFamília amb una desfilada programadaper al pròxim 20 de maig, i tancarà el cicleBarnavasi, de cara al 4 de juny. En total hiha programats sis actes de moda –veureinfografia–.

L’objectiu principal del BCN Moda alCarrer és exhibir una roba que es podràcomprar l’endemà a botigues situades apoca distància de la desfilada. Així, els co-

merciants poden presentar la seva ofertaa un gran nombre de públic en un sol cop.I és que, segons l’experiència dels 10 anysde vida del BCN Moda al Carrer, els assis-tents a aquests espectacles es comptenper milers. Cal destacar també que les bo-tigues participants creixen any rere any.

Per altra banda, les desfilades apropenla moda i els complements a la ciutadaniaseguint els mateixos patrons que les d’a-bast internacional, tot i que sempre orien-tades cap als articles de les botigues de

proximitat dels eixos comercials associatsa la Fundació Barcelona Comerç.

Una ocasió per ajudar a incrementarles vendes i fidelitzar els clients amb unsespectacles dissenyats i pensats fins a l’úl-tim detall i celebrats a llocs emblemàticsde cada districte.

El BCN Moda al Carrer farà un parèn-tesi abans de l’arribada de l’estiu, però esreprendrà de cara al mes d’octubre, ambles desfilades de tardor-hivern de la màd’altres eixos comercials.

11 |

| 12 comerç en línia Abril 2016 El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº1

Els eixos de la Fundació Barcelona Comerç aprofiten l’arribada del bon temps per organitzarmostres comercials al carrer que serveixen per donar a conèixer les seves botigues associades

Una primavera de fira MOSTRES/ L’abril i el maig no sónnomés els mesos de les desfilades delBCN Moda al Carrer. I és que, amb SantJordi i l’arribada del bon temps, els 18eixos comercials de la Fundació Barce-lona Comerç aprofiten per treure lesseves botigues al carrer per celebrarmostres i fires diverses.

Però què significa realment unamostra de comerç? Tothom n’ha vist al-guna a la seva vida o ha passejat pelscarrerons improvisats que s’hi confor-men, però al darrere d’aquests esdeve-niments hi ha un esforç dels botiguers iun objectiu clar: donar-se a conèixerentre els veïns i incrementar les vendes.“Concentrem el màxim possible degent en un mateix punt perquè ens co-negui”, explica Salvador Albuixech, vi-cepresident de la Fundació BarcelonaComerç, que també destaca l’ajut quesuposa per al petit comerç la celebraciód’aquestes jornades a l’aire lliure. “In-crementen les vendes d’un dissabte perconvertir-lo en el millor d’un mes”, asse-gura Albuixech.

A més, els botiguers poden publici-tar de manera més activa els seus arti-cles i les seves ofertes, fins al punt que,

de vegades, els clients que visiten lesfires descobreixen botigues que fins aaquell moment desconeixien.

Aquestes mostres, moltes de lesquals tenen dècades de vida, han anatadaptant-se als nous temps i ja formenpart del model de petit comerç barce-loní, un model “poc freqüent a la restad’Europa”, ressalta Albuixech.

UNA JORNADA LÚDICAA banda de l’aspecte més purament co-mercial, aquestes fires ofereixen, cadacop més, activitats lúdiques per a totala família, amb especial atenció als méspetits de la casa. Es tracta d’esdeveni-ments que apleguen el nucli familiar,que hi pot anar a comprar, passejar, ferel vermut –als espais de restauració quetambé s’hi instal·len–, aprendre algunacosa nova als múltiples tallers que s’hiimparteixen i mantenir la canalla entre-tinguda amb castells inflables i altresatraccions.

La dinamització de les fires sol veniracompanyada també d’exhibicions dedansa a càrrec d’escoles de ball, con-cursos i concerts que tanquen una jor-nada satisfactòria per a tothom.

ACTIVITATS/Una mostra comercial és un aparadorper als botiguers d’una zona, però no només això. Defet, pot ser una bona oportunitat per descobrir unanova afició o satisfer-ne d’altres, com pot ser la pas-sió per l’automobilisme o la dansa. Un exemple ésla Trobada de motos clàssiques de l’Eix Sant Andreudel 21 de maig, o la Festa Sarrià West BBQ del 7 demaig, que porta els aires de l’oest americà al barri ambuna barbacoa, un brau mecànic i dansa country.

Automobilisme, dansa‘country’ i barbacoes a

les fires del mes de maig

CELEBRACIÓ/Els eixos de la Fundació solen aprofi-tar les festes majors dels barris per sortir al carrer a ce-lebrar mostres. És una bona ocasió per ensenyar elsarticles a la gran quantitat de veïns que surten al ca-rrer. Un exemple és el de l’Eix Clot, que fa la seva Mos-tra de Comerç el 22 de maig, amb motiu de les Fes-tes de Primavera del Clot, o la Festa dels Colors de l’EixMaragall, a imatge i semblança del Holi de l’Índia, del14 de maig, durant la Festa Major de Navas.

Els eixos aprofiten lesfestes majors dels barris

per sortir al carrer

GASTRONOMIA/ Una de les activitats més demoda i que més públic visitant aplega són les rutesde tapes. En els últims anys han crescut exponen-cialment a Barcelona, i els eixos de la Fundació no hanestat aliens a aquest fenomen. La pròxima ruta quees posarà en marxa és l’Atrapa la Tapa de l’Eix SantAndreu, que durarà del 12 de maig fins al 25 agost,oferint una tapa i una beguda per un preu d’1,95 eu-ros cada dijous de sis de la tarda a 10 de la nit.

Les rutes de tapescreixen i es consoliden

com un bon reclam

“En els últims quatre anys s’haprofessionalitzat més la Fundació”

ENTREVISTA/ Vicenç Gasca fa balanç delsseus quatre anys al capdavant de la Fun-dació Barcelona Comerç, ara que cedirà eltestimoni un cop ha exhaurit el mandatmarcat pels estatuts.

Han estat quatre anys molt intensos alcapdavant de la Fundació Barcelona Co-merç. Amb què es queda?Em quedo amb haver pogut contribuir amantenir el model comercial de Barcelona,l’objectiu pel qual he treballat. Valoro moltpositivament tota la tasca que s’ha fet en laseva defensa.

Quatre anys durant els quals ha aug-mentat la presència al carrer de la Fun-dació, mitjançant els actes de moda al ca-rrer i les fires... Sí. I també amb la pista de gel, un esdeve-niment molt important per a la promoció delcomerç, i l’acte central de les activitats delseixos durant la campanya de Nadal. Malgratque aquest últim any no es va poder fer, elseixos han seguit realitzant al seu territori moltsactes per promocionar els dies de Nadal.

És Barcelona avui dia, gràcies a això, unmodel per al petit comerç europeu?Sí. Una de les característiques més importantsdel model de comerç de Barcelona és la sevamulticentralitat. Això és possible gràcies a lafeina que fan des dels eixos, molt sovint co-

ordinats per la Fundació. I per aquesta raó,associacions europees de botiguers, a travésde Vitrines d’Europa, visiten la ciutat per mi-rar i copiar el nostre model.

Quin creu que ha estat el seu èxit més granal capdavant de la Fundació?No parlaria d’èxits, sinó del treball del dia a dia.La Fundació és un ésser viu i té noves ne-cessitats. Hem de ser capaços d’escoltar el quedemana el botiguer i el que li demana el con-sumidor per modular aquestes necessitats.A més, durant aquests quatre anys s’ha pro-fessionalitzat encara més la Fundació, ambla figura del director, la qual ha completat l’or-ganigrama per millorar el servei als associats.

De cara al futur, quin és el repte principalde la pròxima junta?De ben segur la nova junta serà sensible ales necessitats del comerç de la ciutat. Cadajunta i cada president posen la seva perso-nalitat a la Fundació. Per això és importantque el temps màxim de mandat sigui dequatre anys.

Seguirà vinculat al món del petit comerç?Acabo una etapa com a president de laFundació i ara continuaré amb l’etapa depatró, quedant a disposició de la nova jun-ta per incorporar-me a les àrees que con-sideri oportunes. I evidentment conti-nuaré a Sant Antoni Comerç.

13 | El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº1 Abril 2016

ESTUDI/L’Indicador del Comerçde Barcelona (IcoB) del primer tri-mestre d’enguany ja s’ha co-mençat a elaborar. Aquest in-forme, que fa ESADE per encàrrecde la Fundació Barcelona Co-merç, aporta dades reals sobrel’activitat comercial a la ciutat apartir de les xifres de 600 esta-bliments dels sectors de l’ali-mentació, la llar, serveis profes-sionals, lleure i cultura. Aquest in-forme, molt respectat, té unaperiodicitat trimestral.

L’elaboració del’IcoB del primertrimestre, en marxa

CONSUM/ Més de la meitat delscompradors de l’estat prefereixencomprar online des del seu mò-bil o des d’una tauleta, encara quesiguin a casa. Això és el que esdesprèn d’un estudi de l’empre-sa Vente-Privee, que també indi-ca que un 76% dels compradorsprefereixen fer-ho per internet elsdies de pluja. Unes jornades tris-tes si es té en compte que el 60%dels menors de 30 anys opten percomprar roba fosca a internetdurant aquests dies.

Mòbils i tauletes,els preferits percomprar a internet

ESTADÍSTICA/ Segons dadesdel Banc d’Espanya publicades aprincipis d’abril, l’any passat vatancar amb un total de 70 mi-lions de targetes de crèdit i dè-bit en circulació a tot l’estat. D’a-questes, uns 45 milions corres-ponen a targetes de crèdit, men-tre que els altres 25 a dèbit. Peraltra banda, de les dades tambées desprèn que les compres ambaquest mètode de pagamentvan incrementar poc més del6% durant l’any passat.

A l’estat hi ha 70 milions detargetes de crèdit

COMIAT/ El mes de maig s’escollirà unanova junta de la Fundació Barcelona Co-merç. Per la seva banda, els membres del’actual seguiran formant part del patro-nat de la Fundació, començant pel mateixpresident, Vicenç Gasca, que ha estat alcapdavant de l’associació els últims qua-tre anys, tot i que en fa 10 ja va ocuparaquest càrrec durant dos anys.

Salvador Albuixech ha ocupat la vice-presidència primera de la Fundació des defa vuit anys i ha estat el responsable delcicle de desfilades BCN Moda al Carrer, re-

presentant de la Fundació Vitrines d’Eu-ropa –federació de comerciants europea–i de la comunicació de l’entitat.

Salvador Vendrell, per la seva banda,ha ocupat el càrrec de vicepresidentsegon en l’últim mandat i ha portat lesxarxes socials i la comunicació entre els di-versos eixos comercials.

I per acabar, el secretari de la junta haestat Joan Romero, que en els últims 10anys ha format part de tres juntes dife-rents, primer com a portaveu i despréscom a secretari i tresorer.

Els membres de l’actual juntade la Fundació seguiran al patronat

comerç en línia

Vicenç Gasca / president de la Fundació Barcelona Comerç

| 14El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº1comerç en línia Abril 2016

15 |

Sant Andreulíniasantandreu.cat 21 abril 2016

La família d’Abel Martínez, elprofessor de l’IES Joan Fusterque ara fa un any va ser assassi-nat per un alumne amb una ba-llesta, reclama al Consorci d’E-ducació de Barcelona –formatper l’Ajuntament i la Generali-tat– una indemnització d’un mi-lió d’euros pels danys morals queconsidera que aquesta mort elsha causat. Els impulsors de la re-clamació són el pares i els ger-mans del mestre.

Martínez, que tenia 36 anysi només feia una setmana queera a l’institut, on estava cobrintuna suplència, va morir apun-yalat amb la ballesta per l’a-lumne de 13 anys després d’in-tentar convèncer-lo que li en-tregués l’arma amb què havia fe-rit dues mestres i dos alumnes.

Segons va avançar el diariSegre, la demanda de la famíliaes basa en l’article 1903 delCodi Civil, que explicita que lespersones o entitats titulars d’uncentre d’ensenyament no supe-rior han de respondre pels danysi perjudicis que causin els seusalumnes menors quan estiguinsota el control del professorat ofent activitats escolars.

Des del Consorci han expli-cat a Línia Sant Andreu que ja

han posat en marxa el procedi-ment que permetrà redactarun expedient que servirà perdeterminar quina és la sevaposició en el cas. Avisen, però,que aquest procés, que va co-mençar a finals de març, dura-rà “uns sis mesos”.

Ahir a Lleida, d’on era elprofessor, es van celebrar dife-rents actes per recordar-lo i laUniversitat de Lleida ha creatuna càtedra amb el seu nom.

L’IES Joan Fuster va viure ara fa un any una tragèdia colpidora. Foto: Arxiu

La família del mestre assassinat al Joan Fuster demana un milió» Considera que el Consorci d’Educació era responsable del menor» L’ens públic ja està recollint informació per estudiar la situació

La Nobel Svetlana Aleksiévitx,convidada de luxe a la Literal

FIRA4La fira d’idees i llibres ra-dicals Literal, que se celebraràentre el 13 i el 15 de maig a la Fa-bra i Coats, tindrà enguany unaconvidada de luxe, l’última Pre-mi Nobel de Lliteratura, la bie-lorussa Svetlana Aleksiévitx.

Aleksiévitx, que serà a la firael dissabte 14 a les set de la tar-da per pronunciar una confe-rència, comparteix cartell ambaltres noms destacats, com els del’escriptor Nanni Balestrini, elpoeta Joan Margarit i la perio-dista i escriptora Ingrid Strobl,entre d’altres.. Enguany la fira,

que celebra la seva segona edi-ció, comptarà amb la presènciade més de 60 editorials i llibre-ries, que compartiran un espaide trobada i mostraran el mer-cat editorial crític i d’esquerres.

Des de l’organització re-marquen que l’edició d’enguanyvol “defensar la paraula viva ivol provocar inquietud i debaten un mercat massa acostumata la cultura oficial”. Des de lafira recorden que “el món edi-torial és més que un negoci i vo-lem provocar debat i aconseguirlectors crítics”.

L’AMPA de la Ignasi Iglesias accepta l’ampliació del centreENSENYAMENT4L’AMPA del’Escola Municipal Ignasi Iglesiasha anunciat que, “veient la pocaparticipació per part de les fa-mílies”, ha decidit “no continuaractuant en contra de la segona lí-nia”. Al mateix temps remar-quen que, a partir d’ara, treba-llaran “amb els actors principalsper vetllar que aquest nou pro-jecte sigui el més respectuós ambels nostres infants i l’Escola”.

L’AMPA liderava des de fauns mesos l’oposició a l’ampliacióa dues línies estructurals per al cursque ve, ja que consideren que

“massificarà els espais dels qualsdisposa l’escola i precaritzarà l’e-ducació dels infants”.

MÉS INSTITUTSD’altra banda, el procés Deci-dim.Barcelona ha posat de ma-nifest que una de les demandesmés vives al districte és la de laconstrucció de nous instituts. Laproposta amb més suports(436) demana un nou institut dela Sagrera. La segona propostaamb més vots (227) fa la ma-teixa demanda i també en re-clama un per a Sant Andreu.

Els ocupants dels antics Laurenfan una jornada d’activitats

REIVINDICACIÓ4Un grup d’an-dreuencs agrupats al voltantdel moviment Palomar Autò-nom van ocupar a principis d’a-bril els antics cinemes Lauren, ala rambla de Fabra i Puig, i vanrebatejar l’espai amb el nom deLa Cinètika.

L’edifici estava tancat desdel 2011. Després de l’ocupació,que es va produir un cop aca-bada una cercavila popular, elsocupants van definir el nou es-

pai com a “anticapitalista, au-tònom i feminista”.

El nou espai ja ha acollit di-ferents activitats. Una de lesprimeres va ser un dinar ambmembres de la PAH i aquest diu-menge va acollir una jornada queva arrencar amb un dinar po-pular i va continuar amb l’ac-tuació musical de Malamarasoundsystem, la projecció del do-cumental Somonte i un col·loquiamb “lluitadores per la terra”.

Urbanisme | El consistori compra el sòl de la presó de la Trinitat La reunió mantinguda fa uns dies entre el conseller de Justícia, Carles Mundó, i la tinent

d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va servir per acordar que l’Ajuntament comprarà el sòl del centre obert de la Trinitat Vella, l’antiga presó de joves. Això significa que el consistori

podrà construir pisos de reallotjament per als veïns del barri, que fa anys que esperen.


La Cinètika. Foto: Twitter (@Haidarx_)

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 16 líniasantandreu.cat 21 abril 2016

Comarca17 | líniasantandreu.cat21 abril 2016

Amb la voluntat de fomentar l'o-cupació a tota la demarcació deBarcelona atenent, de maneraespecífica, les necessitats delscol·lectius més vulnerables i enrisc d'exclusió, la Diputació deBarcelona impulsa el nou pro-grama complementari de fomentde l'ocupació i de suport a la in-tegració social, valorat en 30 mi-lions d’euros.

El programa es posa en mar-xa “no com una acció d’urgència,sinó com un desplegament delPla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, l’eina principal que la Di-putació posa a l’abast del territori”,explica la presidenta de la Dipu-tació, Mercè Conesa.

Destinat a prop de 5.000 per-sones, el projecte no nomésproposa l’opció clàssica de ge-

nerar llocs de treball sinó quetambé, segons detalla Conesa,incorpora “una línia de formació”i “una altra de suport a empresesd’inserció sociolaboral, centresd’inserció i entitats del tercersector perquè contractin per-sones de col·lectius especial-ment vulnerables”.

Per al vicepresident primerde la corporació, Dionís Guiteras,aquest nou pla d'ocupació “ésuna rebolcada a la LRSAL”, jaque “s'avança a una resolució delTribunal Constitucional”, donant“suport a les necessitats que te-nen els municipis”, indepen-

dentment de les atribucions queels atorgui aquesta polèmicallei estatal.

LÍNIES DE SUPORTEl programa està destinat alsmunicipis de la demarcació i a lesquatre entitats municipals des-centralitzades i compta ambdues línies de suport. La prime-ra, amb una dotació de 7,5 mi-lions d’euros, incorpora els clàs-sics plans d'ocupació adreçats aaquelles persones inscrites alsserveis d'ocupació i que estan ensituació de vulnerabilitat. Tambéaposta per poder donar ocupa-bilitat i formar les persones i ferpossible que els municipis col·la-borin amb les empreses del te-rritori facilitant els procedimentsde contractació.

La segona línia de suport téuna dotació de 22,5 milionsd’euros. Concebuda, principal-ment, per a les persones en riscd'exclusió social, aposta per la

seva contractació per empre-ses d'inserció sociolaboral, cen-tres d'inserció i entitats del ter-cer sector. En aquest sentit, tam-bé es treballa per impulsar lacontractació pròpia per partdels ajuntaments, a través delsmateixos equips de serveis so-cials municipals.

DISTRIBUCIÓPer distribuir aquests 30 milionsd’euros entre els governs locals,la corporació ha tingut com a re-ferència el nombre d'habitants (agener del 2015) i la mitjana depersones aturades durant un pe-ríode de sis mesos, per evitar l'es-

tacionalitat de les dades de l'atur(d'agost del 2015 a gener del2016).

Segons la presidenta de laDiputació, Mercè Conesa, el pro-grama ofereix llibertat als con-tractadors i defensa l'autonomialocal de cada ajuntament, ja queels consistoris tindran “llibertat perfixar quantes persones volen con-tractar” i “autonomia per fixarquin és el salari”, tot i que des dela Diputació es recomana un sa-lari de 1.000 euros i un contractemínim de sis mesos.

Aprovat en el marc del PlaXarxa de Governs Locals 2016-2019, aquest nou programa tam-bé preveu una línia de suport es-pecífic als municipis de fins a1.000 habitants, els quals comp-taran amb l'assignació d'un im-port fix en el moment de calcu-lar la distribució dels ajuts i tin-dran també la possibilitat dedemanar assistència tècnica ijurídica reforçada.

30 milions per a l’ocupació» La Diputació impulsa un nou programa de foment de l’ocupació i de suport a la integració social» El pla beneficiarà 5.000 persones i dóna llibertat als contractadors i autonomia als ajuntaments

El projecte fa èmfasien les persones enrisc d’exclusió social

RedaccióBARCELONA

El programa està destinat als municipis de la demarcació i inclou dues línies de suport. Fotos: Gonzalo Sanguinetti / Diputació de Barcelona

Dionís Guiteras: “És una rebolcada

a la LRSAL”

21 abril 2016

Comerç| 18

líniasantandreu.cat

Els bars i restaurants de l’EixSant Andreu ja estan escalfantels fogons per a la tercera rutaAtrapa la Tapa, una iniciativaque enguany augmenta el nom-bre d’establiments participantsi que començarà el pròxim 12 demaig. Fins al 25 d’agost, cada di-jous de sis de la tarda a 10 de lanit els locals participants oferi-ran una tapa –elaborada espe-cialment per a l’ocasió– i una be-guda per un preu d’1,95 euros.

El fet que la ruta només duriquatre mesos respon a “satisferels paladars més exigents” ambproductes de temporada, se-gons asseguren des de l’Eix SantAndreu.

Pel que fa a les anteriorsedicions, l’associació afirma quevan ser “un èxit de participació”,

fet que demostra “la salut de l’o-ci i l’esbarjo” dels carrers i pla-ces del barri, sempre “plenes devida que cal cuidar i mimar”.

La ruta gastronòmica tambécompta amb una pàgina webque s’actualitzarà amb la infor-mació dels bars i restaurantsparticipants en l’edició d’en-guany, amb una imatge de laseva corresponent tapa.

Per altra banda, l’Eix Sant

Andreu també està preparant laseva desfilada de moda al carrer,que tindrà lloc el 21 de maig ique mostrarà les propostes delsbotiguers locals. Aquest acteforma part del cicle BCN Modaal Carrer, de la Fundació Bar-celona Comerç.

Aquell mateix dia al migdia,a més, se celebrarà la segonaTrobada de Motos Clàssiques aSant Andreu.

La ruta començarà el pròxim 12 de maig. Foto: ESA

Tot a punt per a l’inici de la tercera ruta Atrapa la Tapa

» La iniciativa de l’Eix Sant Andreu es farà del 12 de maig al 25 d’agost» El recorregut oferirà els dijous una tapa i una beguda per 1,95 euros

Les fotos de la campanyapro terrasses, ara en un llibreLLIBRE4La llibreria Laie dePau Claris va acollir ahir la pre-sentació del llibre Terrasses aescena, 95 mirades de veïns iveïnes de Barcelona, una pu-blicació editada pel Gremi deRestauració de Barcelona querecull les fotografies que es vanfer fa uns mesos a diverses per-sonalitats del món de l’art, el ci-nema, el periodisme, la políticai la ciència, amb les quals vandonar suport públic a les te-rrasses en ple debat per la sevareducció o no.

L’acte va comptar amb laparticipació del director de ElPeriódico, Enric Hernández, id’altres personalitats que apa-reixen al llibre i del món del co-merç i de la política municipal.

El llibre mostra una foto-grafia amb cada personalitat,conjuntament amb el nom, elcàrrec o professió i un breu texton dóna suport a les terrasses.

Després de l’acte de pre-sentació es va fer un aperitiuamb cervesa, proporcionadaper San Miguel.

FORMACIÓ4El programa for-matiu El Comerç i les Escoles vatancar la seva desena edicióamb una gran festa celebradadimarts dia 12 al Born Centre deCultura i Memòria.

Durant l’última dècada,aquesta iniciativa ha anat crei-xent en participants, tant d’a-lumnes com de botigues. Si en laprimera edició només van par-ticipar set centres educatius dela ciutat, en aquesta darrera hohan fet un total de 150, els alum-

nes dels quals han visitat 65comerços per conèixer el seu diaa dia. El projecte també con-templa un concurs de dibuix, elsguanyadors del qual decoraranpunts de llibre per a Sant Jordi.

RECONEIXEMENT MUTUL’objectiu del programa és “afa-vorir el coneixement de l’entorncultural, social i històric entre l’a-lumnat”, mitjançant el comerç debarri, expliquen des del consis-tori. Per fer-ho, una de les acti-

vitats que s’organitzen, són les vi-sites educatives guiades a boti-gues per donar a conèixer oficisi tasques comercials. D’aquestamanera, els comerços “s’obrencom un espai per compartir ex-periències i coneixement entrecomerciants i alumnes, un espaiper al diàleg”, i afegeixen queaixò afavoreix “el reconeixementi el respecte mutu”. De cara alcurs vinent, els organitzadorsesperen seguir augmentant elnombre de participants.


El llibre es va presentar a la llibreria Laie. Foto: Twitter

El Comerç i les Escoles tanca el curs

Un moment de la gala del passat dia 12. Foto: Twitter

Successos | Roben en una joieria de NavasDos lladres van entrar a robar en una joieria situada al passeig de Maragall, al barri de

Navas, el passat divendres 8 d’abril. Segons els Mossos, els atracadors van lligar la pro-pietària i la van amenaçar amb armes de foc per accedir a la caixa forta. Els dos indivi-

dus van aconseguir fugir, mentre que la dona va ser traslladada a un CAP pels nervis.


21 abril 2016

Esports| 20

líniasantandreu.cat

Fa un parell de setmanes saltavala notícia al Narcís Sala. Vuit di-rectius –entre ells el gerent– i elsecretari tècnic del Sant Andreu,Ramon Maria Calderé, presenta-ven la seva dimissió “irrevocable”a causa de la política duta a termeper l’actual president, ManuelCamino. “Al llarg de la tempora-da s’han incomplert els compro-misos inicials [de Camino], ambpreses de decisions de maneraunilateral”, les quals “no han tin-gut en compte el treball i l’esforçde totes les persones que formenpart del club”, van assegurar elsdimissionaris en un comunicat.

A més, els nou càrrecs sortintsvan explicar que s’ha anat “so-bredimensionant” el pressupostacordat inicialment, “especulantamb ingressos futurs no assegu-rats”. Aquesta circumstància, se-gons ells, estaria provocant “si-tuacions que ja es van viure en el

passat”, les quals “posen en perillla viabilitat econòmica del club”.

El club va reaccionar seguida-ment amb un comunicat agraint“l’esforç i el temps que han dedi-cat [els dimissionaris] desinte-ressadament a l’entitat”, i tracta-va d’enviar un missatge de tran-quil·litat als aficionats i els socis decara al que resta de competició.

Dijous passat, els nou excà-rrecs van convocar una roda depremsa a la Societat Coral LaLira, on van explicar més a fons elsseus motius. Allà, els exdirectiusvan anunciar que havien fet unaproposta “de compra d’accions aCamino” i també van criticar lesseves presumptes intromissionsen les decisions tècniques. Pelque fa a aquesta acusació, el pre-sident considera “inadmissible”que se l’acusi de voler interveniren la feina dels tècnics i recordaque ja va demanar disculpes perhaver entrat al vestidor en el des-cans d’un partit.

Sobre la qüestió econòmica,Camino va explicar en un comu-nicat de resposta a la roda depremsa dels exdirectius que maihavia dit que el club no tinguésdeutes, i va assenyalar que “to-thom coneix la sanció injusta dela Seguretat Social per a cincclubs catalans”, entre els quals hi

ha el conjunt quadribarrat. Ca-mino va afirmar que la situacióeconòmica del club “el preocupa”i va anunciar una assemblea socialde cara a finals de temporadaper abordar el futur de l’entitat.

Uns dies complicats que sem-blen haver afectat al primer equip,ja que ha perdut els seus dos úl-tims partits. Dues derrotes que eldeixen sense opcions de tornar aSegona B, de moment. Ara per arasón novens amb 47 punts, a dot-ze del play-off. Aquest diumenge,els andreuencs jugaran a domicilicontra l’Ascó.

Per altra banda, ahir el tècnicdel Juvenil i exentrenador delprimer equip durant set partits dela temporada passada, RubénGarcía, s’acomiadava també enuna carta, tot i que, segons va as-segurar, la seva decisió “no ha tin-gut res a veure amb els problemesinstitucionals” dels últims dies.

MÉS FRONTS OBERTSUn altre dels fronts oberts del’entitat és la “necessària” reforma,tal com asseguren des del club, delNarcís Sala. Una petició que haquedat en tercera posició al Dis-tricte en el procés participatiuonline per elaborar el full de rutamunicipal, decidim.barcelona,amb 161 suports.

Guerra oberta al Sant Andreudesprés de les nou dimissions» Els excàrrecs critiquen l’“intervencionisme” del president Camino en la feina tècnica i diuen que volen “la totalitat” de les seves accions


Tot a punt per a la cursa de laMaquinista per la integració

ATLETISME4Ja queden pocsdies per a una nova edició de laCursa solidària de la Maqui-nista per la integració, que tin-drà lloc el pròxim 16 de maig, enuna jornada festiva –la segonaPasqua– per intentar incre-mentar la participació.

Enguany la cursa participa-rà amb la Creu Roja de Barce-lona en programes que ajuden apersones amb alguna discapa-citat. A més, els dies d’abans elmateix centre comercial orga-nitzarà diverses activitats, comara tallers i fires, relacionadesamb la solidaritat i l’esport.

Els organitzadors han creatun circuit urbà dividit en dostrams, una mesura que prenen consideració “totes les con-dicions físiques”, afirmen.

Per una banda, els més ex-perimentats podran participar enel recorregut de 10 quilòmetres.Per l’altra, també hi haurà un al-tre de només cinc, que recorre-rà la darrera part del gran de 10.El punt de sortida i d’arribada es-taran situats al mateix centre co-mercial de la Maquinista. Lesinscripcions estan obertes i es po-den fer a la pàgina web de la su-perfície comercial.

El CN Sant Andreu tancarà lalliga regular contra el SabadellWATERPOLO4La temporada re-gular de Divisió d’Honor de wa-terpolo arribarà a la seva fiaquest dissabte amb el CN SantAndreu classificat per al play-offpel títol, ja que ocupa la setenaposició a la classificació.

De fet, dissabte jugarà a casacontra el que serà segurament elseu rival a la fase final de la com-petició, el CN Sabadell, equipque ocupa la segona posició, onromandrà passi el que passi

demà passat a la Pere Serrat. ElSant Andreu, per la seva banda,també tancarà la lliga en setenaplaça, ja que hauria de perdrecontundentment i que el vuitè, elMediterrani, guanyés per moltsgols d’avantatge en el seu partit.

Sigui com sigui, els an-dreuencs podran mesurar les se-ves forces contra un rival que en-guany ha protagonitzat una moltbona temporada i que és un delscandidats per arribar a la final.

Un moment de la cursa de l’any passat. Foto: La Maquinista

Dades | L’oficina d’Atenció als Clubs Esportius n’atén 263 en l’últim anyL’Oficina d’Atenció als Clubs Esportius ha donat servei a 263 entitats de la ciutat des de la seva creació

ara fa tot just un any. En conjunt, s’ha donat resposta a 523 peticions d’assessorament i seguiment de la gestió administrativa i econòmica. Aquestes xifres suposen que una tercera part dels clubs esportius de la ciutat –segons l’Ajuntament 750 amb “activitat estable”– ha demanat suport a aquesta oficina municipal.

Dia de la presentació de Calderé (segon per la dreta), a l’octubre. Foto: UESA


| 22Agendalíniasantandreu.cat 21 abril 2016

[email protected]

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat · Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

FINS AL 27 D’ABRILTot el dia Cinquena edició del Festival Mixtur,

dedicat a les músiques d’investigació i crea-ció interdisciplinària. / Fabra i Coats.

23 i 24 D’ABRIL16:00 Tallers sobre la dansa-moviment i la per-

formance, en el marc d’Espai Neutre-Cultu-ra d’Afers Socials, un projecte artísticosocialamb pràctiques de moviment. No requerei-xen experiència prèvia. / Fabra i Coats.

DIVENDRES 6 DE MAIG10:00 Expressió fotogràfica. Primera sessió d’a-

quest taller bimensual a càrrec dels profes-sionals del centre Fotoespai. El preu total delcurs és de 90 euros. Cal inscripció prèvia. / Fo-toespai Barcelona Centre d’Imatge.

FINS AL 29 D’ABRILTarda Exposició fotogràfica sobre el treball de

ball Raw. Mostra que ensenya el treball de pro-cés de la peça guanyadora del premi Dare todance in public 2016 de la revista Weekly LosAngeles. / Centre Garcilaso.

FINS AL 30 D’ABRILMatí-Tarda Sant Andreu de Palomar: de l’annexió

forçada fins als nostre dies. Col·lecció que faun repàs a la trajectòria històrica del barri. /Casal de Barri l’Harmonia de Sant Andreu.

DISSABTE 30 D’ABRIL17:00Manualitats és un taller per als més pe-

tits organitzat per l’associació APLI. L’ani-madora Anna Caballé coordinarà tota la jor-nada. / FNAC La Maquinista.

DIJOUS 12 DE MAIG18:00 El llapis màgic serà el títol triat en aques-

ta edició de Llibres a escena del cicle Lletra pe-tita. Joan Bentallé explicarà aquesta històriaque girarà al voltant del professor Meravelles./ Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra.

DIADA DE SANT JORDI18:00 Partit de waterpolo masculí corresponent

a la vint-i-dosena jornada de la Divisió d’Honorentre el CN Sant Andreu i el CN Sabadell. / Pis-cina Pere Serrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Demà a la tarda, Can Portabella seràl’escenari d’una jornada creativa. Elsmés menuts podran participar en elconjunt d’activitats Crea el teu Sant Jor-di. / Casal de barri Can Portabella.

Els més menuts podrancrear el seu Sant JordiDemà 22 d’abril a les 17:30

Maki, nigiri, sashimi, komezu... enaquest taller de dues sessions es donarantotes les claus per cuinar les receptes desushi més tradicionals i les més avan-çades. / Centre Cívic Trinitat Vella.

Dues cites obligades per als fans del menjar asiàtic

3 i 10 de maig a les 19:15

Dijous dia 28 s’inaugura el dotzè Fes-tival Dansat, amb Triple Bill 2016, a cà-rrec de Phoenix Dance Theatre. / EspaiDansat.

Inauguració delFestival Dnsat

A partir del 28 d’abril

Partit de futbol corresponent a latrenta-sisena jornada de la Tercera di-visió entre la UE Sant Andreu i l’FC Vi-lafranca. / Municipal Narcís Sala.

El Sant Andreu rep lavisita de l’FC VilafrancaDg. 1 de maig a les 12:00


| 24 líniasantandreu.cat 21 abril 2016 Pròxima edició: 27 de maig

Documents

Santandreu 68