Santandreu 56

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniasantandreu

liniasantandreu.cat · Març 2015 · Núm.56 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Reportatge pàg 3Barcelona es consolidacom un pol d’atracció de congressos mundials

Urbanisme pàg 10Acord entre CiU i PSC per desencallar la reforma de la carretera de Ribes

Comerç pàg 18Ajudes per a botigues ambcentres comercials a prop

Esports pàg 20Gasclavat estrena una pista d’Scalextric de 40 metres

Reclamen més inversions iequipaments per a Sant AndreuLes associacions veïnals del nord-est denuncien durant un debat “l’aïllament que pateix el districte” pàg 10

La Fabra i Coats es fa gran

pàgs 12, 13 i 14

Foto: Pep Herrero

Estrena dues sales per convertir-se en centre d’art contemporani referent

Opinió especial pàg 6Línia Sant Andreu publical’article de Sánchez Piñolrebutjat per La Vanguardia

Música pàg 10Bruno Oro farà de Frank Sinatra el pròxim 14 d’abril enel marc del cicle EnciSAT!

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

Març 2015líniasantandreu.cat

Reportatge3 |

Març 2015 líniasantandreu.cat

“Reunió de savis, estudiosos,professionals o polítics vinguts dediversos indrets per a discutirqüestions de llur especialitat”.Aquesta és la definició que apa-reix al Diccionari de l’Institutd’Estudis Catalans de la paraula‘congrés’. És una de les paraulesde més actualitat a la ciutat, ja queBarcelona s’ha convertit en unapotència mundial en l’organitza-ció d’aquest tipus d’esdeveni-ments.

Mòbils (Mobile World Con-gress), logística (European SupplyChain & Logistics Summit), car-diologia (European Society ofCardiology), aeronàutica (WorldRoutes), mecànica computacio-

nal (World Congress on Compu-tational Mechanics)... Són no-més alguns exemples dels con-gressos de referència mundialque fan que es pugui considerarBarcelona com un pol d’atraccióen la matèria.

Segons l’informe Observatori2014 que elabora la Cambra deComerç, durant l’any 2013 –del2014 encara no hi ha les dades–Barcelona és la quarta ciutat delmón –només té al davant París,Madrid i Viena– en organitzacióde congressos internacionals i laprimera en nombre de delegats.La xifra total de congressos que vaacollir la ciutat, també durant el2013, va ser de 179 i va atreure122.877 delegats, segons la clas-sificació que elabora l'AssociacióInternacional de Congressos iConvencions (ICCA). A aquestesxifres cal afegir-hi que la ciutat ja

té més de 220 nous esdeveni-ments confirmats fins al 2021.

LA MARCA BARCELONALa projecció que donen els con-gressos ajuda a engreixar el pres-tigi del que es coneix com a mar-ca Barcelona. Marc Puig, directorde comunicació de l’Ajuntament,explica que el fet que Barcelona si-gui una ciutat capdavantera enacollir congressos “és molt im-portant, ja que això reverteix en labona imatge de la ciutat, que és delque parlem quan ens referim a lamarca Barcelona”.

Puig destaca que la celebraciódels congressos “permet generarun dinamisme econòmic impor-tantíssim”, al mateix temps que,afegeix, “es ven una imatge d’unaciutat que combina el compromísamb la cultura i la innovació i elque en diem la cultura de la feli-

citat, un concepte que engloba unamescla de factors humans i geo-climàtics. Aquesta combinaciógenera una imatge de ciutat ama-ble on s’hi poden fer negocis”.

Un dels pilars fonamentalsde tot aquest procés és el que té aveure amb les infraestructuresque acullen els congressos, que enla seva gran majoria són els re-cintes de la Fira de Barcelona. Elseu director general, Agustí Cor-dón, destacava recentment en undebat organitzat pel diari La Van-guardia que “Barcelona és gaire-bé cada dia capital d’alguna cosa.L’aposta ha de ser per les millorsofertes i defensar la qualitat deBarcelona i el valor de la marca”.

“EXCESSIU AUTOBOMBO”Qui analitza la qüestió des d’unaaltra òptica és la Federació d’As-sociacions de Veïns de Barcelona

(FAVB). El seu president, LluísRabell, afirma que “la projecció in-ternacional de la ciutat és positi-va i els beneficis econòmics sónbenvinguts, això està fora de de-bat”, però també considera ques’està caient en “una dinàmica ex-cessiva d’autobombo, ja que l’or-ganització d’aquests congressosestà poc vinculada amb tot elque no sigui promoció turística”.

Rabell afegeix que “acceptemla fórmula periodística, com araamb el congrés de mòbils, que diuque l’impacte econòmic ha estat de436 milions, però ningú explicad’on surt la xifra. Ni tampoc es par-la gaire de la precarietat de lagent contractada”. Finalment, Ra-bell també aposta perquè els con-gressos serveixin “per generar po-lítiques públiques destinades a al-tres vectors econòmics i a la rein-dustrialització de la ciutat”.

Pol d’atracció» Barcelona es consolida com una de les principals ciutats del món en organització de congressos

» Només París, Madrid i Viena acullen una xifra més gran d’aquest tipus d’esdeveniments

Albert RibasBARCELONA

El congrés de cardiologia i el de mòbils són dos dels més importants. Fotos: Arxiu i Mobile World Capital

| 4Març 2015líniasantandreu.cat Agenda Nacional

Per casualitat o premeditació, eldia que començava amb la pu-blicació de l’enquesta del CEOdenotant un lleuger retrocés de lasuma CiU-ERC al Parlament –node l’independentisme, que amb laCUP continua sent majoria– vaacabar amb un preacord de CDC,ERC, EUiA –amb reticències in-ternes–, MES, ANC, Òmnium iAMI per al full de ruta sobiranista.

Era divendres 13 de març a latarda. Aquesta vegada sense esti-res-i-arronses públiques, senseescenografia de gran ocasió ni capfoto oficial. Però el que s’haviaaconseguit era important si es te-nen en compte els episodis viscutsen els darrers mesos. Hi havia pre-acord sobre què fer després de leseleccions del 27 de setembre si lesurnes acaben recollint una majo-ria sobiranista.

No hi eren tots, és cert, peròhi poden acabar sent, perquè eldocument no se signarà fins a fi-nals de mes i després es mantin-drà obert perquè s’hi puguin su-mar les formacions que ho vul-guin fer més endavant. Tothomté clar que aquí, i com diriaaquell, no hi sobra ningú.

El principi d’acord sobre elspassos a seguir per construir el nouestat català tenen una fase zero: leseleccions del 27 de setembre.Aquests comicis, segons estableixel document acordat, han de ser-vir per “conèixer la voluntat del po-ble català sobre el seu futur polí-tic” i, per tant, adquireixen caràc-ter plebiscitari –estalviant-se ex-plícitament l’adjectiu–.

Si hi ha una majoria sobira-nista, el procés s’hauria de des-envolupar en quatre fases. Enprimer lloc, es començaria la le-gislatura amb una “declaració so-lemne” del Parlament de l’inici delprocés que “ens ha de dur a laconstitució del nou Estat o Repú-blica Catalana”. Seguidament s’im-pulsaria el procés “constituent”, esdesplegarien els “mecanismes detransició nacional” i les “estruc-tures d’Estat” i, finalment, arri-

baria la “culminació democràticadel procés per part del poble”.

PACTE “DE MÍNIMS”Precisament el redactat d’aquestúltim punt deixa la porta oberta aconvocar un referèndum pactatamb l’Estat espanyol. Aquesta fle-xibilitat del document i el fet de serentès com un pacte “de mínims” ésel que ha de permetre, segons elsseus impulsors, poder acabar su-mant-hi UDC i ICV. En el primercas, els democratacristians no de-cidiran fins al juny com encaren elprocés, mentre que, en el segon, elsecosocialistes ja han dit ‘no’ d’en-trada. Tot i això, proposen frac-cionar el document perquè puguindonar suport a alguns punts.

Aquesta falta de concreció cal-culada és, però, el que allunya demoment la CUP del pacte. La for-mació de l’esquerra independen-tista ha presentat recentment elseu propi full de ruta però no estanca a un acord ampli perquè, diu,els partits estan “obligats a posar-se d’acord”. “Hi ha molt terreny percórrer”, assegura el partit.

Sigui com sigui, i en un mo-ment que el sobiranisme semblaestar latent –“no podem estartensionats permanentment”, diuCarme Forcadell–, el preacord haservit, almenys, perquè el ‘Sí’ apar-qui els retrets i torni a alçar la veu.

El ‘Sí’ torna a alçar la veu» CDC, ERC, EUiA, MES i les entitats sobiranistes arriben a un principi d’acord sobre el full de ruta» El document és un pacte “de mínims” que busca sumar la CUP i, en el millor dels casos, UDC i ICV

AGENDA NACIONAL4Semblaque el preacord per al full deruta ha tornat a activar –si és ques’havien desactivat en algun mo-ment– les entitats sobiranistes. Iés que l’ANC, Òmnium i l’AMIpreparen un gran acte de suportals alcaldables independentistesel 24 d’abril al Palau Sant Jordi.

Segons ha transcendit, les en-titats sobiranistes preveuen om-plir els 15.000 seients del recin-te en una nova demostració deforça i de vitalitat del ‘Sí’. Carme

Forcadell, presidenta de l’ANC,explica que l’acte es farà “un mesabans de les municipals per donarimportància a les eleccions” i perfer possible que “hi hagi ajunta-ments independentistes”.

Forcadell assegura que l’acteestava decidit abans de conèixerl’enquesta del CEO i destaca queactualment hi ha la mateixa ma-joria independentista però re-partida d’una altra forma. A més,es mostra convençuda que laCUP se sumarà al full de ruta.

Suport als alcaldablesindependentistes

El nou preacord sobre el full de ruta pretén rellançar la il·lusió que el procés sobiranista ha despertat en els darrers anys. Foto: ANC

La CUP critica

la falta de concreció

del document però

diu que “hi ha molt

terreny per córrer”

El full de ruta,segons el preacord0. Eleccions 27-S:Mecanisme legal per conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític.

Si hi ha una majoria sobiranista, el procés s’estructurarà en quatre fases:

1. Declaració solemne del Parlamentque dóna inici al procés constituent.

2. Comença el procés constituent.

3. Desplegament dels mecanismes detransició nacional i de les estructuresd’Estat.

4. Culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya.

Arnau NadeuBARCELONA

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 |


| 6OpinióMarç 2015líniasantandreu.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#DíazSíQuePot#HiTorna #TragèdiaAèria

@QuicoVentallo: Duran fa "Construïm" iningú en fa cas, pensant, segurament, queno és un partit sinó un negoci més delsque fa a la suite del Palace Madrid.

@JuditHuerta: Començar a posar nom,saber de quins pobles eren i on tre-ballaven les víctimes catalanes de l'acci-dent d'avió fa més dura la tragèdia.

@RaulTarraga: Muchos piensan que eltema de las elecciones andaluzas está ok,pero si Podemos, C's y PP votan que no a lainvestidura, se repetirán.

¿Hi pot haver res més carregós,més fastiguejant i més digne d’a-nimadversió que els articles delsenyor José Antonio Zarzalejos?Passi el que passi al món, el se-nyor Zarzalejos dedicarà totes icada una de les seves peces pe-riodístiques a atacar, infamar i vi-tuperar el procés sobiranista.

El que acaba resultant inso-frible no són tant les opinions ex-posades com la reiterada idiote-sa dels arguments; la insidiosacançó de l’enfadós contra ArturMas, obtusa i sens dubte contra-produent, perquè l’assetjamentmonomaníac faria semblar sim-pàtic el mateix Barrabàs. El tod’estrateg de saló, de domador depuces. Els raonaments alieníge-nes. Les ínfules barates.

Siguem justos: la prosa zar-zalejiana no és exaltada ni foras-senyada; ni és estultícia furibun-da ni abunda en atzagaiades,però pateix un mal molt pitjor, unmal imperdonable en un homeque va de periodista d’elit: és delaboratori. Els catalans de quiparla diríeu que són molèculesenfocades per un microscopi. Iquan el nostre insigne exdirectorde l’ABC al·lega un sinceríssimamor per Catalunya, aquest sen-timent és tan creïble com im-modificable: ell ens estimaràsempre que els catalans siguinallò que ell exigeix que siguin: queno ho siguin.

A Madrid la política és cosa degabinet. Per a les elits espanyo-les, el carrer no existeix. Noméshi ha seus, cúpules i ministeris.Tan sols un món com l’aznariàpodia ser capaç de crear el voca-ble pancartero. I Zarzalejos ve d’a-quest món. Per tant, que la mi-

rada zarzalejiana intenti valorarel Procés és com demanar a undaltonià que ens descrigui l’Arc deSant Martí.

¿Quants secessionistes deuhaver convertit a la fe unionista,el senyor Zarzalejos? La pregun-ta és irrellevant. En una certa oca-sió em trobava en una remotaciutat del Congo on només hi ha-via dos blancs: jo i un vell mis-sioner belga. Recordo que li vaigpreguntar, de la manera més de-licada possible: “¿N’està segurque les idees religioses del milióde persones que ens envolten són

perfectament errònies i en can-vi les seves, que no manté ningúmés que vostè, són veritats d’u-na aclaparadora perfecció, in-qüestionables i superiors?” Res-posta: “Per descomptat”. La pre-gunta següent va ser quants afri-cans havia convertit a la fe apos-tòlica i romana en trenta anys demissió. “Ah, no, això no”, va con-fessar, tot cofoi: “Cap ni un”. Elque importava era l’apostolat.

Però tornem a la qüestió delprincipi: ¿hauríem de trobarodiós José Antonio Zarzalejos, oalmenys els seus articles fútils ibaladrers, els seus estrèpits d’i-deòleg arcaic i periclitat?

En un relat autobiogràfic,Herman Hesse explica que es varecloure en un balneari per su-perar una crisi nerviosa. Tot vabé fins que a l’habitació contiguas’hi instal·la un client holandès,impertinent i panxut, que li con-verteix l’estada en un infern.Només els separa un lleu envà,i l’holandès arrossega mobles, lesseves riallades són escandaloses.El seu llit grinyola i renilla, es-bronca la dona amb uns udolsguturals. Més que tossir, bra-mula. Hesse no pot més. I haviaacudit al balneari per superar unestat depressiu! Però aleshoreses fa una pregunta màgica: ¿i siper un instant, només un, sub-stitueixo l’odi per la commise-ració? Hesse intenta visualitzarl’holandès quan era petit, lesseves frustracions, les seves pe-nes. Tota la seva vida. Intentaimaginar quin dolor profundl’havia dut al balneari. La mati-nada següent, Hesse ja es mirael seu veí d’una altra manera.Combrega amb el seu sofriment.L’estima. ¿Podríem fer el mateixamb Zarzalejos? A veure.

Diuen del jove Churchill queel primer cop que va ocupar unescó, assegut al costat d’un vellparlamentari del seu mateix par-tit, va mirar les files rivals i va ex-clamar: “Ahahà! De manera queaquests són els nostres enemics!”(Recordem que el parlament an-glès no és un hemicicle, és un rec-tangle: els grups oposats seuencara a cara). I el veterà diputat licontesta: “No, jove, no; els d’aquídavant són els nostres adversaris.L’enemic seu darrere nostre”.

Al pobre José Antonio Zar-zalejos li passa el mateix.

Dir que la seva gent el vaapallissar seria quedar-se curt.Va ser triturat, esquarterat,anorreat en diverses pugnesd’aquestes de gabinet, tan ma-drilenyes, que les molècules noentenen. (I que els importen unrave, a més a més). ¿Com enspot resultar odiós un home queha sofert l’atac cavernari des detots els seus fronts? Jo no sabiaque la cosa fos tan salvatge finsque vaig llegir una sentència enquè el jutge condemnava Ji-ménez Losantos per haver di-famat Zarzalejos. Durant mésd’un any, pel que sembla, Lo-santos havia fet servir el seu mi-cròfon per dedicar-li els epítetssegüents: calvorotas (sic), men-tiroso, traidor, sicario, embus-tero, bobo, analfabeto funcional,inútil, zote, zoquete, fracasado,pobre diablo, pobre enfermo,nulidad, ruindad, pésimo di-rector, director incompetente,ignorante, escobilla para losrestos, Zanzalejos (sic), Carca-lejos (sic) i, per acabar-ho de re-matar, despojo intelectual i de-tritus humano. Amén.

Molt bé: l’estimarem. Unamiqueta, si més no. Però si usplau, que se’ns concedeixindues gràcies. Primera: que,abans de bramular que a Ca-talunya vivim un “ambientcrispat”, llegeixi en veu alta lessentències de les seves bata-lletes intestines. I segona: enlloc de fer-nos tant la murga,¿no es podria dedicar una micamés als seus enemics?

Nota de l'autor: Com molts in-teressats en la literatura i lectorsi seguidors meus ja deveu saber,últimament he mantingut certesdiscrepàncies amb la direcció deLa Vanguardia. Els meus dos úl-tims articles han estat refusats.Això, i d’altres qüestions, m’hanfet prendre la decisió de deixar decol·laborar amb el diari. En qual-sevol cas, em sabria greu queaquest meu últim article no veiésla llum, de manera que els com-panys del Grup Comunicació 21s'han ofert a publicar-lo en paper,i els ho agraeixo, igual que a totsels que em llegiu.

Ell ens estimaràsempre que els

catalans siguin allòque ell exigeix:

que no ho siguin

Un diari plural

4Zarzalejos, lejos, lejosper Albert Sánchez Piñol, escriptor



| 8Març 2015líniasantandreu.cat Pàgines especials

El passat 21 de març es va cele-brar la inauguració del renovatespai de Can Fontanet, un delsrecintes de l’antiga fàbrica in-dustrial Fabra i Coats, amb unajornada de portes obertes que vacomençar a les 5 de la tarda i queva comptar amb la presència dediferents representants de les as-sociacions veïnals i del governmunicipal.

D’ara endavant, Can Fonta-net serà el Centre d’Interpreta-ció dels Tres Tombs de SantAndreu, un espai que aprofita-rà la Societat per a la Festa deSant Antoni Abat de Sant An-dreu del Palomar.

Can Fontanet era un anticestable situat al número 25 delcarrer Parellada. A finals dejuny de l’any passat van co-mençar un conjunt de remode-lacions al seu interior però man-tenint el seu aspecte gràcies a lautilització de tancaments d’obra

vista, encavallades i teules. Enaquest sentit, quan van comen-çar les obres, el regidor Rai-mond Blasi va destacar que “lesactuacions en aquest espai sónessencials per a la recuperaciódel patrimoni històric del re-cinte fabril de la Fabra i Coats ide tot el districte de Sant An-dreu i serveixen per fer un pas

endavant en la transformaciód’aquest recinte en un impor-tant pol d’equipaments”.

Una altra novetat és unaconstrucció annexa que con-necta Can Fontanet amb un al-tre dels edificis de l’antic com-plex industrial, que servirà coma vestíbul per als visitants, tot ique l’espai manté l’entrada mo-dernista del carrer Parellada

per a l’entrada i la sortida de totsels carruatges i els cavalls.

UNA FESTIVITAT ARRELADASi es parla de festa i de tradició aldistricte de Sant Andreu, és obli-gatori pensar en la Festa dels TresTombs. Aquesta és una festivitatmolt arrelada a la història de lapagesia catalana. La diada se ce-lebra arreu del país amb motiu del’onomàstica de sant Antoni Abat(el 17 de gener), i consisteix en do-nar tres voltes a l’interior de la po-blació amb carros, cavalls i bes-tiar de tir. La Festa dels TresTombs té uns lligams molt pro-funds amb Sant Andreu, des-prés de més de 150 anys d’histò-ria en un territori que històrica-ment havia viscut de l’agricultu-ra i la ramaderia.

A Sant Andreu, les carrosses iels genets recorren diferents ca-rrers fins a arribar a la plaça Or-fila, on la gent s’aplega per tal queels seus animals domèstics siguinbeneïts. La desfilada de bandes demúsica, cavalls i carruatges segueixpels carrers i finalitza al carrer Fe-rran Junoy.

Can Fontanet, cor dels Tres Tombs» El passat 21 de març es va celebrar una jornada de portes obertes per inaugurar el recinte, que acolliràel Centre d’Interpretació dels Tres Tombs, gestionat per la societat que organitza la festa al districte

HISTÒRIA4El renovat espai deCan Fontanet serà aprofitat coma centre d’interpretació per la So-cietat per a la Festa de Sant An-dreu del Palomar, l’entitat an-dreuenca que vetlla per continuaramb aquesta històrica tradició.

La Societat va néixer el 1924de la mà de transportistes i altragent de Sant Andreu que viviendel món eqüestre. Ben aviat, elsmembres de l’entitat es van co-mençar a dotar de patrimoni,

van confeccionar la bandera elmateix any de la seva fundació iels guarniments per cavalls i ca-rros a final de la dècada de 1920.

La Societat ha participat entotes les edicions dels TresTombs, des de la seva creació finsavui, tret dels anys de la GuerraCivil, quan la festa no es va po-der commemorar.

Actualment, uns 40 membress’ocupen de mantenir viva aques-ta tradició centenària.

Mantenint viva la tradició

Els veïns van gaudir de la jornada d’inauguració de Can Fontanet. Fotos: Ajuntament

La Festa dels TresTombs se celebra fa

més de 150 anys

RedaccióSANT ANDREU

Pàgines especials9 |


L’espai de Can Fontanet és unanau diàfana que històricamentacollia quadres en l’època d’au-ge de l’agricultura a Sant Andreude Palomar, a finals del segleXIX. Compta amb una superfícieconstruïda d’uns 230 metresquadrats i amb les reformes ques’han dut a terme s’han creat di-ferents espais que aprofitarà laSocietat per a la Festa de SantAntoni Abat de Sant Andreu delPalomar amb diferents usos.

Quildo Serrano, membre de laSocietat, explica a Línia SantAndreu que “l’espai està pensatper apropar el món eqüestre a lapoblació. A més, es faran visitesde centres d’educació infantil iprimària”.

En un dels laterals hi ha unaquadra amb quatre comparti-ments per als cavalls de l’entitat.“No tindrem els animals allàsempre, seria complicat per te-mes de ventilació i temperatura,sinó que els portarem quan hihagi visites”, detalla Serrano.

D’altra banda, la zona centralde la nau és un espai diàfanpensat per a l’exposició dels ca-

rruatges dels Tres Tombs deSant Andreu. “Un dels que hihaurà exposat, el Carro de Ca-rrera, és un tipus de vehicle moltparticular, només n’hi ha 3 o 4semblants a Catalunya”, diu Se-rrano. També s’ha recreat unforn de ferrer i les eines neces-sàries per ferrar els cavalls. “Unaaltra de les peticions que hem fetdes de la Societat és un nou es-pai per restaurar els carros” afe-geix Serrano.

Per últim, al pis superior s’hahabilitat un espai audiovisual, ones projectaran documentals so-bre les quadres històriques i so-bre la història de Sant Andreu.


Un espai ple d’història queapropa el món eqüestre a tothom

Març 2015

Sant Andreu| 10


Un centenar de veïns del dis-tricte van participar el passat 14de març al’Espai 30 en el debatLa ciutat oblidada: de l’avin-guda Meridiana al riu Besòs,una jornada que va servir perquènou associacions veïnals de SantAndreu, més la FAVB, expo-sessin la marginació que, a pa-rer seu, pateix el districte i elsseus barris a l’hora de cons-truir el model de ciutat.

Tal com explica a aquestapublicació Pau Maduell, de l’as-sociació de veïns de Sant Andreude Palomar, la jornada de debatva servir “per parlar dels pro-blemes urbanístics que s’arros-seguen al districte i que des del’administració no se solucio-nen”. Segons Maudell, els barrisde Sant Andreu “estan oblidats”

per l’Ajuntament i el districte pa-teix un conjunt de problemes“crònics” que cal solucionar.

La jornada, a la qual van as-sistir l’alcaldable d’ERC, AlfredBosch, la de Barcelona EnComú, Ada Colau, i represen-tants del PSC, va servir per po-sar al damunt de la taula el fu-tur del districte i debatre’l. Unfutur que, segons els organitza-dors de la jornada, ha de passar,

entre altres, per “humanitzarla Meridiana, facilitar l’accés alriu Besòs i a Santa Coloma,connectar el Bon Pastor amb laVerneda i Sant Andreu amb laTrinitat, fomentar eixos cívics icomercials, resoldre el projectede l’estació de la Sagrera, man-tenir el sòl industrial, redissen-yar les zones verdes dels barriso promoure la construcció d’e-quipaments”.

Millorar la Meridiana, una de les reivindicacions. Foto: Google Maps

Reclamen més equipaments i inversions per a Sant Andreu

» Un centenar de veïns denuncien “l’aïllament que pateix el districte”durant el debat ‘La ciutat oblidada: de la Meridiana al riu Besós’

Desencallada la reforma de la carretera de Ribes

URBANISME4La reforma de lacarretera de Ribes, al barri de laTrinitat Vella, tirarà endavantdesprés de l’acord al qual hanarribat recentment el PSC i CiUi que contempla una partidapressupostària de 4,9 milionsd’euros per reurbanitzar aques-ta carretera i el seu entorn.

Aquestes obres, que els veïnsreclamen des del 2010, comen-çaran a l’estiu i serviran per se-parar aquest vial de l’avingudaMeridiana, enjardinar el solar

buit i abandonat que ara hi ha aldavant d’un bloc de pisos onviuen 56 famílies i fer un vial ala zona de la plaça de Josep An-dreu i Abelló, per poder cana-litzar el trànsit i connectar el ba-rri amb la Trinitat Nova.

Aquesta reforma, pendentdes del moment de la construc-ció del carril bus VAO, tot i queja va formar part d’un pla ur-banístic específic que el governde l’exalcalde socialista JordiHereu va aprovar l’any 2010.

MÚSICA4El cicle de concertsEnciSAT! acollirà el pròxim 14d’abril a partir de les nou delvespre el nou espectacle de Bru-no Oro & Vicens Martín DreamBig Band, que recuperaran lamúsica i veu que Frank Sinatrafeia amb la Count Quincy BasieOrchestra sota la direcció delQuincy Jones al casino Sands deLas Vegas amb l’espectacle ‘Si-natra 100 anys’.

Aquest espectacle, que viu-rà la seva estrena al SAT! Tea-

tre, servirà per commemorar elscent anys del naixement delcantant estatunidenc. Durantel concert, Oro i la Vicens Mar-tín Dream Big Ban faran unrepàs de les millors cançons deSinatra i permetran que el pú-blic pugui reviure la màgia del’artista, també conegut com‘La Veu’. El polifacètic actorposarà veu a uns estàndardsde sempre reinventats sota elseu estil personal amb la mag-nífica ajuda de la Dream Big

Band i sota la direcció i arran-jaments nous de Vicens Martín.

UN CONCERT MENSUALEl Cicle EnciSAT! ha programatdes del seu inici, el passat mesde setembre, un concert men-sual. Enguany els protagonistesdel cicle han estat la coral Can-tabile, el mes de gener; AndreaMotis, Joan Chamorro quintet& Rita Payes, el febrer i el grupde pop CyBee, el passat quatrede març.


La reforma de la carretera de Ribes s’ha desencallat. Foto: Google Maps

Bruno Oro fa de Frank Sinatra

Reconeixement | Premien la biblioteca de Bon Pastor La biblioteca de Bon Pastor ha estat la guanyadora del premi ‘Biblioteca Pública i Compromís Social’

que entrega la Fundació Biblioteca Social gràcies al seu projecte ‘Teixint una xarxa d’oportunitat’. Aquest projecte, que va començar fa 10 anys, treballa per a la inclusió social i digital i per generar

oportunitats, mitjançant l’educació, a totes aquelles persones que tenen més dificultats socioeducatives.



| 12Març 2015líniasantandreu.cat Sant Andreu

El passat dimecres 25 de març esva fer la presentació del nou por-tal web i de la nova senyalitza-ció del recinte Fabra i Coats, undels espais amb més història i di-namisme del districte, on hiconviuen cultura, creativitat,història i educació. El remode-lat espai virtual i la nova imat-ge gràfica són dues mostres mésde l’aposta per potenciar elsusos dels diferents espais d’a-questa antiga i històrica fàbricatèxtil.

UN FLAMANT PORTAL WEBDes del dia 25 ja està en marxael nou portal web de la Fabra iCoats, una eina mitjançant laqual el Districte ha volgut unifi-car totes les activitats que esfan al recinte, des del Centre d’artcontemporani fins a l’Agrupa-ment Ferroviari de Barcelona,passant per altres com l’Espai Jo-sep Bota, el Taller de músics, la

Germandat de trabucaires, ge-ganters i grallers de Sant Andreuo les diferents associacions pre-sents a l’Edifici Entitats.

Aquest nou lloc web haarrencat tot just un mes desprésde la posada en funcionamentdel nou espai virtual de l’Ajun-tament, al mateix temps quetambé es va aprofitar per dotard’una nova aparença els por-tals dels diferents districtes.

El lloc web presenta una apa-rença senzilla i molt visual, queexplica als usuaris l’agenda pro-gramada, refresca la història delrecinte, detalla els diferents es-pais amb els seus usos i publicamolts altres continguts de l’ac-tualitat que estan relacionatsamb Fabra i Coats. A més, els in-

ternautes rebran tots els detallsper saber com arribar fins alcentre i els horaris d’obertura.

PICANT L’ULLET AL PASSATPerò els canvis del recinte de CanFabra van molt més enllà d’a-questa nova aparença virtual.

I és que, per tal de distingirels usos dels diferents espaisdel recinte, s’ha dissenyat unanova identitat gràfica. Aquestescreacions tenen la peculiaritatque recuperen algunes de lestextures originals dels teixitsque es fabricaven a Can Fabra,de manera que la nova senyalit-zació significa una clara vincu-lació i un homenatge a la histò-ria passada del recinte.

En el procés de tria d’aques-ta nova identitat visual també s’hadissenyat un nou logotip queserà present als diferents espais.

Tant el canvi de portal webcom la nova senyalització ser-veixen, segons l’Ajuntament, perexplicar conjuntament el dia adia de l’antiga fàbrica an-dreuenca sota una mateixa granidentitat.

Un nou ‘look’ per a la Fabra i Coats» L’antiga fàbrica tèxtil catalano-britànica, un dels equipaments més dinàmics del Districte, estrena unportal web i una nova senyalització, feta a partir de les textures originals dels teixits que es fabricaven

CULTURA4Els equipaments cul-turals de Fabra i Coats, com elCasal de Barri o la biblioteca Ig-nasi Iglesias, seran diferenciatsamb un distintiu vermell.

EDUCACIÓ4L’escola Bressol Fi-ladora i l’escola d’infantil i pri-mària Can Fabra són els doscentres educatius amb els qualscompta el recinte. El seu coloridentificatiu és el blau marí.

CREATIVITAT4Els espais de CanFabra on s’aposti per la creati-vitat tindran un disseny verd a lafaçana. Actualment, hi funcionael Centre d’art contemporani.

HISTÒRIA4Diferents edificisvetllen per la memòria i la his-tòria, com els Amics de la Fabrai Coats o l’Agrupament Ferro-viari de Barcelona. Un logotipblau cel els identificarà.

Quatre usos, quatre dissenys

El portal i la senyalització serveixen per reafirmar el creixement de l’antic recinte industrial andreuenc. Fotos: Ajuntament i Arxiu

El nou web informarà

de totes les activitats

de l’antiga fàbrica


Sant Andreu13 |


Fabra i Coats va ser la fàbricatèxtil que va néixer de la fusió en-tre dues societats, l’empresa ca-talana Sociedad Anónima Suce-sora de Fabra y Portabella i lacompanyia escocesa J&P CoatsLtd.

Amb el temps, la fàbrica es vaconvertir en una de les empresestèxtils més importants d’Europa,arribant a donar feina a més de4.000 persones. A banda, i grà-cies als vincles amb el món bri-

tànic, la companyia va ser pio-nera en donar als seus treballa-dors una gran quantitat de dretslaborals que no estaven im-plantats a Catalunya ni a l’Estatespanyol, com el cobrament depart del salari en cas de malaltiao pagaments trimestrals un copels treballadors es jubilessin.

A més, l’empresa també ofe-ria ajuts per a l’habitatge, va cre-ar serveis mèdics i de pediatriaper als treballadors i els seusfills. Fabra i Coats també va im-pulsar diferents activitats cultu-rals i esportives per als empleats.

Anys més tard, la crisi del tèx-til i la reconversió industrial del

sector van propiciar el seu tan-cament l’any 2005, i l’Ajunta-ment va comprar els edificis pera la seva conservació i recon-versió. Al mateix temps va apa-rèixer un moviment ciutadà ano-menat ‘Can Fabra per al barri’que volia recuperar els espaisdels més de 20.000 metres qua-drats de l’antic recinte industrial.

D’aquesta manera, amb l’em-penta dels veïns i l’arribada d’en-titats de tota mena, Fabra i Co-ats és avui un espai multidisci-plinari que aposta per l’educació,la creativitat i la cultura i on espotencien equipaments que ofe-reixen serveis a la ciutat.


Can Fabra: passat, present i futur de Sant Andreu

Sant Andreu| 14


El Baró de Viver i el Bon Pastortambé tindran agents cívics

SOCIETAT4La iniciativa delsagents cívics del barri de la Tri-nitat Vella s’ampliarà pròxima-ment als barris del Baró de Vi-ver i el Bon Pastor.

Es tracta d’una mesura queel Districte va impulsar l’octubrede l’any passat a la Trinitat Ve-lla que consisteix en el desple-gament de quatre agents cívicsencarregats de denunciar pos-sibles conductes o accions in-adequades a la via pública.

La iniciativa també serveixper impulsar un pla d’ocupació

per a aturats de llarga durada, jaque els agents estan contractatsa través de la Fundació Trinijo-ve. Des que els quatre agents cí-vics van començar a desenvolu-par la seva tasca a Trinitat Vella,les seves intervencions han es-tat relacionades principalmentamb l’ús incorrecte de les pape-reres i els contenidors - com perexemple amb la recollida selec-tiva-, per donar informació alspropietaris dels gossos o pergestionar i comunicar problemesrelacionats amb el soroll.

La fàbrica Fabra i Coats continuala seva expansió per convertir-seen un dels centres d’art contem-porani referents de la ciutat des-prés que recentment hagi estre-nat dues noves sales per acollirexposicions i activitats culturals.

Es tracta de dos espais dequasi 500 metres quadrats ca-dascun que estaven en desús desdels anys 80 i que ara permetranla instal·lació de plafons mòbilsadaptables. Aquestes dues sales

s’afegeixen a la sala polivalent dela planta baixa, que ja fa tempsque funciona.

‘AFTER LANDSCAPE’ Les noves sales han estat inau-gurades amb l’exposició ‘Afterlandscape. Ciutat copiades’, quees podrà visitar fins al 17 demaig. La mostra aprofundeix enels factors que han propiciat elfenomen de les ciutats copiadesen el marc d’una societat con-temporània que ha tendit a ho-mogeneïtzar els paisatges.

Segons el comissari de l’ex-posició, Martí Peran, “el neoli-beralisme ideològic i l’econo-

mia global ha provocat la des-aparició de paisatges genuïns”.Un fenomen que a l’exposiciós’explica per diversos factorspolítics, econòmics, culturals isociològics (el truisme, la des-localització econòmica, l’expor-tació de models dominants o lagestió del territori) que han pro-piciat aquesta realitat i que ca-racteritzen aquestes ciutats re-petides, mancades d’identitatoriginal i homogeneïtzades. Totplegat, presentat a través d’unconjunt de treballs que tractenla qüestió des d’un ventall deperspectives polítiques, geogrà-fiques i culturals.

L’exposició ‘After Landscape’ ja ha acollit un bon nombre de visites. Foto: Pep Herrero

La Fabra i Coats inaugura duessales d’exposicions i activats


Una imatge del carrer de Sant Adrià, al Bon Pastor. Foto: Google Maps



línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 16Març 2015líniasantandreu.cat

Després de quasi un any i migd’obres, el passat divendres 20de març es va inaugurar el Cen-tre Cívic Baró de Viver. Aquestnou equipament, que també ser-virà com a espai per a gent gran,està situat entre els carrers Qui-to i Tucumán i l’obertura del ca-rrer del Beat Domènec Savio.Una de les parets laterals del cen-tre toca amb una nova plaça, quevol donar continuïtat i unifor-mitat a aquest espai.

Les obres d’aquesta plaçavan començar el passat mes denovembre. En aquell moment, elregidor del districte de Sant An-dreu, Raimond Blasi, va destacar“la clara aposta de l’Ajuntamentper valorar el barri de Baró de Vi-ver, un dels més petits de laciutat, amb una inversió de 3,7milions d’euros” en els dos equi-paments, i va afegir que “cal te-nir en compte que el centre cívicserà un edifici emblemàtic ar-

quitectònicament parlant gràciesal seu disseny innovador i, peraixò hem volgut urbanitzar laplaça en sintonia amb la imatgede l’equipament”. Blasi també vadestacar que es tracta d’una deles actuacions més significativesal districte.

Que la connexió de l’edifici ila nova zona verda és un fet espot veure només donant un copd’ull a la façana, on figuren ele-

ments de decoració vegetal, enuna tanca perimetral que pro-porciona al recinte protecciórespecte a l’entorn, i que fun-cionarà com element de controltèrmic en els mesos de més ca-lor de l’any. Quan es va presen-tar el projecte, els responsa-bles de Barcelona Infraestruc-

tures Municipals (BIM/SA) vanposar dos exemples d’arquitec-tura que, com el nou Centre Cí-vic Baró de Viver, compleixenamb els principis d’imatge mo-derna i diferent, al mateix tempsque són eficients energètica-ment. Es tracta del Museo Cai-xa Fòrum de Madrid, el MuseéQuai Branly de París o l’edificien mitgera que hi ha a la cruï-lla entre el carrer Berlín i l’a-vinguda de Josep Tarradellas deBarcelona.

L’OFERTA S’AMPLIAAmb aquest nou equipament,s’amplia l’oferta d’aquest tipus deserveis al districte. Així, els an-dreuencs tenen a la seva dispo-sició un centre cívic més, que s’a-fegeix al Centre Cívic Navas, alcarrer Navas de Tolosa, 312, aldel Bon Pastor, a la plaça RobertGerhard, 3, al de la Trinitat Ve-lla, situat al carrer Foradada,36, al Centre Cívic La Barraca dela Sagrera, al carrer Martí Mo-lins, 29, i al Centre Cívic Sant An-dreu, situat al carrer Gran deSant Andreu, 111.

Un nou espai social, verd i modern» El passat 20 de març es va inaugurar el Centre Cívic Baró de Viver, que també farà les funcions de casalper a gent gran, i que conforma un gran espai de lleure amb una nova plaça que té al seu davant

URBANISME4Durant la jorna-da d’inauguració del Centre Cí-vic Baró de Viver del passat dia20 també es va presentar al pú-blic la nova plaça que s’ha cons-truït a tocar d’aquest equipa-ment, i que està íntimament lli-gada a l’edifici. Aquesta zona ver-da s’ha concebut com un espaide passeig, i ha de funcionar comuna continuació del centre cívica l’aire lliure.

La plaça té més de 6000

metres quadrats de superfície, ial seu interior hi ha des de pis-tes de petanca fins a taules ibancs on es podrà menjar i àre-es de joc infantil.

Al centre d’aquesta plaçatambé hi ha l’escultura El Pontde les Maletes, de FernandoBravo. Aquesta obra va ser tria-da pels veïns en un procés par-ticipatiu que va estar obert entreel 17 de novembre i l’1 de des-embre de 2014.

Una nova plaça per al barri

Diferents moments de la inauguració del Centre Cívic i de la plaça. Fotos: Ajuntament

L’edifici cridal’atenció pel seu

disseny innovador

RedaccióBARÓ DE VIVER

Pàgines especials

Pàgines especials17 |


El nou Centre Cívic Baró de Vi-ver és un edifici destinat al lleu-re dels veïns andreuencs, en elqual hi ha diferents espais des-tinats als diversos perfils d’u-suaris que ja poden començar agaudir d’aquest equipament cul-tural i de barri.

D’una banda hi ha els espaisper a la gent gran, que confor-men una sala general de més de200 metres quadrats, dues ha-bitacions vinculades a aquesta

que funcionen com a taller, undespatx on es poden dur a termetasques de gestió, un bar (quepodria estar disponible tambéper als altres usuaris del centre),un magatzem i altres serveispropis.

Els altres grans espais són elsque consten de diferents saleshabilitades per fer activitats fí-siques (amb els vestidors co-rresponents), un taller preparatper usos múltiples que tambécompta amb un magatzem, unasala d’assaig i diferents espaisque serviran com taller de ma-nipulació o taller de cuina.

Per últim, l’equipament tam-

bé compta amb un conjunt d’es-pais d’ús comú, com una salad’actes d’uns 250 metres qua-drats a la que es pot accedir desdel vestíbul i que comunica ambel magatzem i els camerinos.Un altre dels recintes comuns ésla sala d’exposicions, que ocupala part central de la planta delcentre cívic, i que funciona coma eix d’organització de l’edifici.

A aquests elements cal afegirla parcel·la exterior, de formarectangular, que serveix com aelement de separació de l’edifi-ci respecte de l’escola Baró de Vi-ver, situada al número 1 del ca-rrer de Tucumán.

RedaccióBARÓ DE VIVER

Un equipament que destaca pel seu dinamisme

Març 2015

Comerç| 18


Equilibrar la balança. Davantels anuncis d’ampliació de cen-tres comercials de la ciutat –en-tre ells la Maquinista–, el governmunicipal va aprovar fa pocsdies un nou pla que vol fomen-tar la competitivitat del petitcomerç ubicat a prop dels centrescomercials. El projecte, que estàdotat amb una inversió de200.000 euros, “explora la pos-sibilitat de cooperació mútua irecerca de sinergies entre el co-merç de proximitat i les grans su-perfícies”, explica el regidor deComerç, Raimond Blasi.

Algunes de les mesures quevol implementar el pla és la pro-fessionalització de la gestió delseixos comercials, prioritzar ladigitalització de les botigues,millorar la seva sostenibilitat i fo-

mentar la col·laboració entre elcomerç de proximitat i els cen-tres comercials, entre altres.

Per la seva banda, els petitsbotiguers han acollit amb espe-rança aquesta nova iniciativaque “fa temps que reclamàvem”,tal com assegura a aquesta pu-blicació Pròsper Puig, presidentde l’Eix comercial de Sant An-dreu. “Esperem que aquesta me-sura no es quedi en el paper i s’a-cabi duent a terme”, afegeix Puig.

I és que el comerç andreuenc haestat un dels més bel·ligerantsamb les ampliacions comercials.Ara que sembla que l’ampliacióde la Maquinista ha fet un pasmés amb la requalificació dels te-rrenys per permetre executar elprojecte, Puig reconeix que “és di-fícil revertir una situació així”, ianuncia que estaran “amatentsperquè l’ampliació no porti mésproblemes al districte, tant per al’àmbit comercial com veïnal”.

L’ampliació de la Maquinista segueix amb el seu camí. Foto: Arxiu

Aproven un pla d’ajut al comerçproper als centres comercials

» Els botiguers del districte es mostren “esperançats” amb el projecte» La iniciativa vol fomentar sinergies entre els dos models de negoci

L’Ajuntament protegirà 228 botigues històriques

EMBLEMÀTICS4Finalment, elnou catàleg d’establiments his-tòrics de la ciutat només identi-fica 228 botigues d’aquestes ca-racterístiques a la ciutat, de les389 que va delimitar ara fa unany en un primer catàleg. Pertant, 161 comerços queden des-cartats i se’ls aixeca la suspensióde llicències decretada aleshores.

Sobre aquestes 228 botigueshistòriques s’estableix una pro-tecció de diferents nivells: 32d’elles comptaran amb una pro-tecció integral del seu patrimo-ni –la Farmàcia Guinart és el re-

presentant andreuenc de la llis-ta–; en 152 casos serà parcial laprotecció, mentre que en els 42restants es conservaran “ele-ments paisatgístics” característics.

Tanmateix, aquesta protec-ció es limita al patrimoni i no ala seva activitat, una qüestióque des de l’Associació d’Esta-bliments Emblemàtics es criti-ca. “No serveix de res protegirnomés els mobles, l’activitat deles botigues és un patrimonimés”, assegura a Línia SantAndreu Josep Maria Roig, se-cretari de l’associació.

Arrenca la tercera edició del’Obert al futur a Sant AndreuFORMACIÓ4Els comerciantsandreuencs tornaran a classeal llarg d’aquest mes amb latercera edició del programa deformació Obert al futur.

Per a aquesta nova ediciós’han programat 38 noves càp-sules i tallers formatius comple-tament gratuïts, cadascun d’unes3 hores de durada, i especialmentadaptats als horaris dels comer-ços. D’aquesta manera, els boti-guers de Sant Andreu tenen l’o-portunitat de poder-se formar endiferents aptituds com ara ladecoració, el màrqueting, la con-

tractació o la gestió dels benefi-cis de l’empresa, entre altres.

L’objectiu d’aquest cicle detallers és aconseguir millorar lagestió de les botigues i introduirel petit comerç en el món virtuali de les noves tecnologies de lainformació.

Les ubicacions on es faranels tallers són la Seu del Districtei al Casal de Barri de Sant An-dreu. Aquesta és una iniciativade la regidoria de Comerç através de Barcelona Activa iamb la col·laboració dels dife-rents Districtes.

La ciutat escalfa motors per alCongrés Mundial de MercatsTROBADA4Més de quarantamercats de productes alimenta-ris i no alimentaris distribuïts pertots els districtes. Aquest modelde mercats municipals de Bar-celona es donarà a conèixermundialment els pròxims dies26, 27 i 28 de març amb la cele-bració del novè Congrés Inter-nacional de Mercats, una troba-da organitzada per l’organitzacióProject for Public Spaces (PPS)i que compta amb el suport de

Nacions Unides i l’Institut Mu-nicipal de Mercats de Barcelona(IMMB).

El congrés també comptaràamb visites guiades a algunsmercats de la ciutat, com el deSants –recentment remodelat–,la Boqueria o el nou edifici delsEncants Vells.El congrés tambéacollirà visites guiades a diferentsmercats de la ciutat, entre ellsD’aquesta manera, els mercatstindran el seu propi congrés.


La històrica Farmàcia Guinart, de Sant Andreu. Foto: Google Maps

Iniciativa | Dos locals de Sant Andreu participen en el Family FansPer promocionar els restaurants adequats per acollir famílies amb infants i que promouen actes per

atraure aquest públic, s’ha posat en marxa la campanya Family Fans!, un projecte creat pel Gremi de Restauració de Barcelona que identifica aquest tipus d’establiment amb un distintiu. A Sant

Andreu n’hi ha dos: el Tommy Mel’s i La Mafia se sienta a la mesa, tots dos a la Maquinista

19 | Març 2015 líniasantandreu.catComerç

Un notable per al comerç » Els ciutadans valoren amb un 7,8 el comerç barceloní segons l’enquesta Òmnibus Municipal 2014» El consistori es mostra satisfet i recorda les activitats de dinamització que desenvolupa amb els eixos

Més del 70% dels enquestats compren en alguna zona comercial de la ciutat. A dalt a la dreta, una imatge d’una visita del programa El Comerç i les Escoles. Fotos: Ajuntament

El comerç barceloní aprova ambnota. Segons l’enquesta de l’Òm-nibus Municipal de Comerç del2014, la ciutadania valora amb un7,8 el comerç de la ciutat.

Les principals conclusionsque s’extreuen d’aquest informesón la valoració positiva per partdels barcelonins de l’oferta co-mercial, els horaris d’obertura il’atenció personal per part delsbotiguers. En aquest sentit, elmés valorat ha estat el tracte re-but als comerços, la professio-nalitat de les persones que atenenels clients i l’honradesa dels co-merciants –tots tres aspectessuperen el 90% de valoració–.

En aquesta línia, més de lameitat dels enquestats –el 52%–considera que les botigues de ba-rri o especialitzades són els esta-bliments on millor els atenen,per davant dels mercats munici-pals –21%–, supermercats –13%–

i centres comercials i grans ma-gatzems –amb un 3% cadascun–.Per altra banda, el 71% dels en-questats asseguren que semprecompren en alguna zona comer-cial de la ciutat, mentre que un26% diu que no ho fa mai.

COL·LABORACIÓ NECESSÀRIAAquestes dades han estat rebudesde manera positiva per part delconsistori, que recorda que des delmaig del 2013 desenvolupa, encol·laboració amb els botiguers, elPla d’impuls i suport al comerç2013-2016. “En una ciutat amb 21eixos comercials i 43 mercats ésessencial el suport municipal perimpulsar la tasca del teixit asso-ciatiu comercial”, assegura Rai-mond Blasi, regidor de Comerç.

En aquest sentit, el Pla d’im-puls del comerç té l’objectiu d’en-fortir el sector, facilitar la inte-rrelació i sinergies entre el comerçi altres activitats com el turismei obrir-lo a les noves tecnolo-gies. Un exemple d’això és la po-sada en marxa del programa Co-merç a la xarxa, una iniciativa

conjunta del consistori i la Fun-dació Barcelona Comerç que volfer visibles a Google més de4.000 comerços locals. Per altrabanda, el consistori també des-taca el consens assolit amb els ei-xos comercials per definir elsfestius d’obertura d’enguany.

ACCIONS DE DINAMITZACIÓLa col·laboració entre el consis-tori i els eixos comercials tambées tradueix en activitats de di-namització com ara els premisBarcelona, la millor botiga delmón, uns guardons que premienla tasca del comerç de proximi-tat barceloní des del 1997. A més,també s’organitza el programagratuït Obert al futur, un cicle deformació que s’imparteix als deudistrictes de la ciutat i que tot justara engega la seva tercera edició.I per tal de cohesionar el comerçamb el teixit social, una altra ini-ciativa que es desenvolupa des defa uns anys és ElComerç i les es-coles, un programa de visitesque apropa els escolars a les bo-tigues al llarg del curs acadèmic.

RedaccióBARCELONA

SOCIETAT4L’enquesta Òmni-bus del Comerç torna a posar demanifest la importància que elmodel del petit comerç té a laciutat. En aquest sentit, les bo-tigues de proximitat donen fei-na a 141.500 persones i repre-senten un 14% del Producte In-terior Brut (PIB) de la ciutat. “Elcomerç forma part de la llargahistòria de Barcelona”, assegu-ra el regidor de Comerç, Rai-mond Blasi, que recorda que “jades de l’època dels gremis” el co-merç era una de les principalsactivitats de la ciutat.

Tornant al present, el sectorcontinua tenint un paper clau, jaque, segons dades municipals, un34% de les despeses dels turisteses realitzen en compres. Amb tot,passat i present d’una activitat ca-racterística de Barcelona.

El comerç de proximitat: un model arrelat a la ciutat

Març 2015

Esports| 20


Qui no ha jugat alguna vegada afer curses amb cotxes en minia-tura en un circuit elèctric? Els so-cis del club d’slot Gasclavat SlotClub han dut a terme el somni detot amant d’aquestes joguines ihan creat una pista d’Scalextricde 40 metres de llargada on hipoden córrer fins a 6 cotxes a lavegada. El traçat compta ambcorbes en pendent, trams rectesi revolts amb angles de 180 graus,uns elements que requereixenmolta tècnica.

A més de fer córrer els cotxes,els membres del Gasclavat adap-ten els seus cotxes als regla-ments de cada categoria. Enaquest sentit, acostumen a com-petir amb cotxes a escala 1:32 i1:24 i n’arrangen peces del mo-tor, els engranatges i la suspen-

sió segons el nivell on competei-xin. Els preus d’aquests cotxespoden oscil·lar entre 20 i 80 eu-ros. També hi ha qui els pinta i elsdissenya al seu gust.

El Gasclavat és una entitatcreada l’any 2000 i des de fa mésd’un mes desenvolupa la seva ac-

tivitat al carrer de Renart. Elclub el formen 18 persones ambedats compreses entre els 14 i els60 anys, que es reuneixen cadadijous al vespre per competir imillorar els seus temps, per a méstard participar en trobades esta-tals i internacionals.

Al circuit hi poden competir 6 cotxes alhora. Foto: Ajuntament

Sant Andreu estrena una pistad’Scalextric de 40 metres

» Els socis del Gasclavat Club han dissenyat els elements del circuit» Al traçat, amb revolts amb pendent, hi poden córrer fins a 6 cotxes

Presenten un llibre sobre els valors de l’esport

SOLIDARITAT4Promoure elsvalors associats a l’esport a tra-vés de la pràctica del futbol.Aquest és el principal objectiu dela campanya FutbolNet, que or-ganitza la Fundació FC Barcelo-na, i que ara fa uns dies va pre-sentar el llibre i l’exposició Fut-bolNet. Valors a través del fut-bol, una obra que recull en imat-ges les històries de nens i nenesde tot el món que han participaten aquest programa.

A l’acte de presentació, cele-brat al Born Centre Cultural, van

assistir el president del FC Bar-celona, Josep Maria Bartomeu; latinent d’alcalde de Qualitat deVida, Igualtat i Esports, MaiteFandos, i l’acalde, Xavier Trias.L’obra consta de 87 fotografiesacompanyades de textos breus,i està dividida en tres parts.

En el marc del programaFutbolNet, a partir del pròxim 14d’abril arrencarà una nova accióde dinamització esportiva per ainfants i joves dels 8 als 21 anysamb discapacitat física, auditivao intel·lectual.

La UE Sant Andreu: set partits per evitar el descens

FUTBOL4Només falten 7 jor-nades per posar fi a la lliga i laUE Sant Andreu es troba ara perara en places de descens direc-te a Tercera. Els homes de Mi-guel Álvarez han completat unmal primer trimestre d’any i ladinàmica de l’equip ha de can-viar en 180 graus si vol aconse-guir mantenir-se a Segona B.

Les dificultats i la por al des-cens tornen de nou al NarcísSala, després que l’any passat els

quadribarrats aconseguissin lapermanència in extremis.

Sobre les últimes derrotesque ha patit el conjunt, l’entre-nador Miguel Álvarez creu que“l’equip treballa bé durant lasetmana”, tot i que li fa falta “sermés competitiu en els partits”.“No deixarem de persistir”, va as-segurar el tècnic després de la de-rrota contra el Reus (1-0) del pas-sat diumenge dia 22. Una màxi-ma que serà clau per no baixar.

La ciutat acollirà els europeusde waterpolo del 2018

WATERPOLO4Fa uns dies LligaEuropea de Natació (LEN), va feroficial la designació de Barcelo-na com a seu de la 33a edició delCampionat d’Europa de Water-polo del 2018. D’aquesta mane-ra, les piscines Picornell seranl’escenari d’un torneig on hi par-ticiparan prop de 30 seleccionsnacionals.

La tinent d’alcalde de Quali-tat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, destaca la im-

portància d’aquesta designació,la qual “significa la consolidacióde Barcelona com una ciutat ca-paç d’organitzar grans esdeve-niments esportius a escala in-ternacional”. Per la seva banda,el president de la Federació Ca-talana de Natació, Enric Ber-tran, apunta que “competicionscom aquesta fan que l’afició alwaterpolo creixi”. I és que Bar-celona també acollirà, a finals demaig, la Final Six europea.


La iniciativa FutbolNet ja compta amb el seu propi llibre. Foto: Ajuntament

Natació | Honrubia, del CN Sant Andreu, al CAR de Sierra NevadaEl nedador del CN Sant Andreu, Arnau Honrubia, ha estat seleccionat per la Federació Espanyola

de Natació per participar en una concentració al centre d’alt rendiment de Sierra Nevada, on l’esportista es prepararà per al Festival Olímpic de la Joventut Europeu, que se celebrarà el

pròxim mes de juliol. Honrubia entrenarà al centre granadí fins al pròxim 5 d’abril.



Agenda| 22


[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 16 D’ABRIL20:00 Cicle de concerts Música>BCN, un viat-

ge sonor per la història de la música. Enaquesta ocasió, serà el torn d’Esmuc Dab, quefarà una travessa pel món de la música afri-cana. / Centre cívic Navas.

DILLUNS 30 DE MARÇ21:00 Xerrada - cicle Dona cuida’t, a càrrec de

Raul Ceresuela, infermer de la unitat de cre-mats de la Vall d’Hebron. Col·loqui sobre elsaccidents domèstics a la llar i la seva prevenció./ Centre cívic la Sagrera.

DILLUNS 30 DE MARÇ16:30 Taller de Memory Country, a càrrec d’Il-

defons Vilanova, un taller que ensenya els pas-sos d’aquest ball de moda on, a més de tre-ballar el cos, s’exercita la memòria. / Centrecívic Navas.

FINS AL 31 DE MARÇMatí-Tarda Inspiracions - Variacions. Exposició

a càrrec d’Àngel Pàrrega, un pintor que ha trac-tat, a partir de la inspiració que li provoquenles obres dels grans autors, de promoure lacreació i un estil propi. / Centre cívic Navas.

FINS AL 2 D’ABRILMatí-TardaQuanta guerra! Dona i Guerra Civil.

Exposició sobre com la guerra va trastocar lavida quotidiana i les expectatives indivi-duals, i com les dones van mantenir la vidaa la rereguarda. / Centre cultural Can Fabra.

DIJOUS 9 D’ABRIL18:00Atreveix-te. Un club de lectura infantil que

té lloc el primer dijous de cada mes, on es faràuna repassada dels últims llibres juvenils a cà-rrec de Mon Mas. / Biblioteca Trinitat Vella.

DIVENDRES 10 D’ABRIL17:30 Taller infantil de Manga, on s’ensenyarà

a dibuixar personatges manga amb un cre-ador expert en el gènere com és Nacho Fer-nández, creador de Dragon Fall. Per a jovesa partir de 7 anys. / Biblioteca Ignasi Iglesias.

DISSABTE 11 D’ABRIL16:00 Partit de waterpolo entre el CN Sant An-

dreu i el Mataró Quadis, corresponent a la 20ajornada de Divisió d’Honor. / Piscina Pere Se-rrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat a càrrec de María Alcolado iMercè Homar –de Més que menjar–,on es faran plats fàcils i divertits percuinar junts per perdre la por al foc ials ganivets. / Centre cívic Navas.

Taller de cuina en família

A partir del 4 d’abril

Taller a càrrec de Rebeca Bermúdez ons’ensenyarà a dirigir els pensaments iles emocions en la direcció positiva pertenir una altra visió del passat i espe-rança envers el futur. / Centre cívic Na-vas.

Taller Viure en positiu

Dl. a partir del 13 d’abril

Amb motiu de Sant Jordi, la coral Tri-nitat Vella i Coral Jove Outsiders faràuna actuació poètica a càrrec del grupTres es multitud. / Centre cívic TrinitatVella.

Concer coral Trinitat Vella

Dj. 23 d’abril a les 18:00

El Sant Andreu rep a casa el filial delSaragossa en un partit corresponenta la 33a jornada de competició del grup3 de Segona B. / Narcís Sala.

Partit de futbolSant Andreu-Saragossa B

Dg. 12 d’abril

23 |

Collboni: “Em presento per guanyar i no per pactar”> L’alcaldable socialista Jaume Collboni demana passió per Barcelona, perquè “Barcelona ens espera”

10 PROPOSTES PER A BARCELONA

Compromís, voluntat iil·lusió, paraules queresumeixen la TerceraConvenció #acordar-bcn, la trobada que hamarcat les bases delque serà el programade les eleccions mu-nicipals del PSC: lacreació d’ocupació il’aposta per millorar laqualitat de vida delsbarcelonins ibarcelonines i per di-namitzar els barris obl-idats per Trias durantel seu mandat. Cente-nar de persones vanassistir a la cloenda dela convenció, l’alcal-dable socialista aBarcelona, JaumeCollboni qui va refer-mar el seu compromísamb la ciutat. “Aquestes eleccionssón per escollir unalcalde i resoldre elsproblemes del dia adia de Barcelona i joem presento amb ungovern de progrés iun programa de pro-grés per guanyar”, va

afirmar mentre expres-sava una forta voluntat guanyadora:“Em presento perguanyar i no perpactar”.

Per Jaume Collboniel repte més importantque té Barcelona, i elseu objectiu prioritaricom a alcaldable, és lalluita contra les de-sigualtats socials, “elrepte més importantés superar la crisieconòmica i sabercom superareml’escletxa de la de-sigualtat entre elsbarris”. L’empenta deJaume Collboni vacontagiar tot l’auditorique reflectia la sevaesperança per treureBarcelona de la grisoren què l’ha sumit elgovern de Trias. Il·lusiócontagiosa quan vademanar “Passió perBarcelona, passiópel progrés, passióper la igualtat, passióperquè Barcelonaens espera”.

El mes de març, en què s’han celebratles darreres comissions i plenari delmandat, ha servit per valorar els quatreanys del govern de CIU. El PSC de SantAndreu ha posat en evidència els incom-pliments de l’alcalde Trias i el pobre ba-lanç que deixa al districte.

Pel candidat socialista a Barcelona,Jaume Collboni, “el govern de Trias hademostrat tenir molt poc interès pelsbarris. Les grans inversions, les gransobres, les ha projectat a les zones ri-ques de la ciutat. Sant Andreu, encanvi, no ha estat entre les prioritatsde l’alcalde. Projectes de futur com

Casernes, l’Estació de l’AVE o la mi-llora de la zona de la presó de la Trini-tat Vella han estat paralitzats aquestsquatre anys”.

Els i les socialistes lamenten que du-rant aquest mandat el regidor del districtenomés s’hagi dedicat a posar en marxaequipaments pràcticament acabats o japressupostats per l’anterior govern. Aixímateix critiquen la poca iniciativa pròpiaen nous projectes i la manca de lideratgeen les decisions, que han rebut una grancontestació per part dels veïns, calentfins i tot en algun cas, la intervenció del'alcalde per donar-hi una solució.

Collboni està convençut que el seupartit té molt per oferir a Sant Andreu,“perquè ens preocupen tots els ciu-tadans i ciutadanes, independent-ment del barri on visquin. En elsdarrers mesos ho hem demostrataconseguint, amb el pacte de pres-supostos, els principals avençossocials d’aquests quatre anys. I aSant Andreu hem augmentat les in-versions per construir la nova es-cola bressol a Congrés-Indians i lafinalització de tot el projecte de laCarretera de Ribes a la TrinitatVella”.

Trias suspèn a Sant Andreu i a tot Barcelona

1. Impulsarem el projecte “Barcelona: zona zeroimpostos per a nous autònoms i noves autònomes”,destinant 15 milions d’euros per a una línia d’ajuts pera 5.000 nous autònoms i autònomes de Barcelona.

2. Farem un Pla de Xoc per combatre l’atur dellarga durada i l’atur juvenil, amb programes de formacióespecífica i ajuts a la contractació destinats especialmentals més de 25.000 aturats i aturades de molt llarga du-rada i als i les joves de menys de 30 anys.

3. Desenvoluparem un Pla de rehabilitació ur-bana, amb l’impuls a la rehabilitació per l’eficiència en-ergètica i en matèria d’accessibilitat dels edificis de laciutat, com a centre d’una actuació integral als barris.

4. Impulsarem un programa d’inversions socialsals barris i garantirem i fomentarem la participació ciu-tadana amb processos oberts i la consulta directa del10% de les inversions de cada districte.

5. Bonificarem l’IBI i l’IAE d’aquelles empresesculturals que demostrin reinvertir més del 75% delsseus beneficis per reforçar la promoció i producció cul-tural de la ciutat.

6. Destinarem una renda garantida infantil de100 euros mensuals als nens i nenes que viuen persota del llindar de la pobresa, incrementant l’abast de lamesura que vam pactar als pressupostos 2015 (quedotava a 7.500 infants de la ciutat d’aquesta renda) perfer-la arribar a 17.000 nens i nenes.

7. Impulsarem de nou la planificació, con-strucció i posada en marxa d’habitatges amb serveisper a gent gran. L’habitatge amb serveis ofereix l’ac-cés a un habitatge segur, i planificarem pels pròx-ims 10 anys una dotació semblant a la realitzadaabans del 2011.

8. Incrementarem el nombre de places d’escola

bressol de titularitat pública, a partir de l’elaboració ambel sector d’un nou mapa que s’adapti a les necessitats,i recuperarem les ràtios i la gestió directa, així com im-plantarem la tarifació social perquè les famílies paguinen funció de la renda.

9. Lluitarem contra l’escletxa salarial entre donesi homes. Ens comprometem que l’Ajuntament, com ainstitució model, garanteixi la paritat en els òrgans dedirecció i de lliure designació.

10. Ens comprometem que els càrrecs públicsde Barcelona només rebin una retribució. Quan s’os-tentin càrrecs en altres administracions o institucionsen representació de l’Ajuntament, s’entendrà cominclòs en el sou municipal totes les càrregues i de-speses que aquest pugui ocasionar i, per tant, no escobraran dietes o indemnitzacions d’aquestes insti-tucions o entitats.

| 24Març 2015líniasantandreu.cat Pròxima edició: 21 d’abril

Documents

Santandreu 56