Santandreu 62

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniasantandreu

liniasantandreu.cat · 27/10/2015 · Núm.62 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Entrevista a Ada ColauAlcaldessa de Barcelonapàgs 6 i 7

“He estat ingènua amb l’oposició:

hi ha qui es dedica a bloquejar el govern”

Equipaments pàg 10El consistori comprarà l’edificid’Hisenda de la Fabra i Coatsper donar-li un ús públic

Fundació Barcelona Comerç pàg 13Vicenç Gasca: “Hem d’aconseguireliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

Adif suspèn ara la licitació del’estació de tren de la SagreraLa decisió arriba després que el Col·legi d’Arquitectes denunciés que “es vulnerava l’interès general” pàg 8

Solidaritat pàg 8Últims retocs a la CasaBloc per a l’arribada dels primers refugiats

Societat pàg 8La quarta Fira d’EconomiaSolidària torna a omplir elrecinte de la Fabra i Coats

Comerç pàg 12Nou impuls a la reformadel Mercat de Sant Andreu

Esports pàg 14El Sant Andreu no aixeca el cap i Márquez serà cessat

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 27 octubre 2015líniasantandreu.cat

3 | líniasantandreu.cat27 octubre 2015Reportatge

Després de dotze anys sense, Bar-celona va tornar a celebrar fa dosdissabtes el Dia Sense Cotxes.L’any 2003, amb Joan Clos al’alcaldia, la jornada va ser un fra-càs -només hi va haver una re-ducció d’un 3% del trànsit-. Ara,el nou govern, per marcar perfil enla qüestió, ha tornat a impulsaraquesta celebració i, tal com haapuntat l’alcaldessa, Ada Colau,l’objectiu és fomentar “una ciutatmés verda” i “visualitzar els pos-sibles canvis d'ús que es podrienfer de l'espai públic”.

Enguany, l’Ajuntament quelidera Barcelona en Comú, queen el seu programa electoral jaapostava per una progressivareducció del trànsit privat, va dis-senyar un Dia Sense Cotxes ta-llant 11 carrers de la ciutat -un a

cada un dels 10 districtes i un deciutat, el tram de Diagonal entrela plaça Joan Carles i la plaçaMossèn Jacint Verdaguer-. Alllarg del dia tots els ciutadansque ho van desitjar van podergaudir de diferents activitats es-portives, de lectura, batucades,gegants, jocs infantils i punts depoesia.

La jornada, com era d’espe-rar, va aconseguir una disminu-ció dels nivells de pol·lució i desoroll a les zones on els cotxes novan circular, tal com ho van in-dicar els sensors que ho regis-tren. A l’espera del processa-ment de les dades, el descens deles partícules d’òxid de nitrogen-les més nocives per a la salut- vaser significatiu si es comparaamb les dades d’un dia normal.

Tot i això, la valoració de lajornada de l’associació Amicsde la Bici no ha estat gaire posi-tiva. En un comunicat, lamentenque “més que un dia sense cot-

xes va ser un dia de desviar elscotxes”. Al mateix temps, afir-men que “la percepció generalera d’un cap de setmana mésd’activitats al carrer”. En el co-municat, l’associació parla d’u-na Diagonal que “va ser un de-sastre, una zona sense conti-nuïtat i perillosa per la forma deseparar el trànsit que creuava eltram tallat” o d’un passeig Ma-ragall on hi faltava informació i“al final era un carrer més tallatocupat pels vianants”.

Qui no comparteix la visiód’Amics de la Bici és RicardRiol, president de l’associacióPromoció del Transport Públic(PTP). Riol creu que és “molt po-sitiu” que s’hagi tornat a celebrarel Dia Sense Cotxes, ja que va seruna jornada “per explicar moltescoses, fer reflexionar la gent i l’A-juntament va donar el missatgeque es preocupa per la qüestió”.El president de l’associació PTPafegeix que “les activitats de

conscienciació, els col·loquis o elsjocs educatius per a la canallasón molt útils”. Tot plegat, con-sidera Riol, “serveix per evolu-cionar el discurs”. Al mateixtemps també celebra que es fes-sin “talls selectius de trànsit onel transport públic podia conti-nuar circulant”.

DEBAT OBERTUn cop celebrada aquesta jor-nada, el debat que s’obre és finsa quin punt és viable aconseguiruna ciutat amb menys cotxes. Enprimer lloc, el mateix Riol re-corda que en “les últimes dèca-des, encara que ara la gent hohagi pogut oblidar, ja s’ha reduïtmolt el trànsit de cotxes i lacontaminació”. Riol consideraque la reducció passa per “mi-croactuacions, com les que ja esvan duent a terme, com aral’ampliació de voreres o més ca-rrils busos”. Per fer un pas en-davant en la reducció dels vehi-

cles, el president de l’associacióPTP considera que caldria anarcap a una “combinació de tresmesures: el peatge urbà, les ta-xes d’aparcament i la prohibicióde determinats vehicles”.

Per la seva banda, qui tambéhi ha de dir la seva en aquest de-bat és el RACC. L’entitat apuntaa les superilles, una de les einesque l’anterior govern va potenciari que el nou govern ho vol conti-nuar fent. “Són una visió a llargtermini que té molt de sentitperò també suposen una trans-formació radical de la ciutat queno es pot fer amb un pla parciali a curt termini”, ha alertat elRACC en diferents ocasions.

D’altra banda, el club d’au-tomobilistes, que admet que laqualitat de l’aire “és un proble-ma” i que el volum de trànsit“n’és un dels orígens”, també re-corda que per reduir la conta-minació cal incentivar la reno-vació del parc de vehicles.

Flor d’un dia o el futur?» Barcelona va celebrar fa dos dissabtes el Dia Sense Cotxes, dotze anys després de la seva última edició» Hi ha un consens generalitzat sobre la reducció de vehicles privats però cal veure com s’aconseguirà

La Diagonal i la Via Laietana, dues de les principals avingudes que van quedar tallades durant el Dia Sense Cotxes. Fotos: Plataforma Promoció del Transport Públic

Albert RibasBARCELONA

| 4Opiniólíniasantandreu.cat 27 octubre 2015

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Molts recordaran com, durant ladictadura franquista, per donaruna pàtina de credibilitat davantdels estats democràtics es vareninventar el terme “democràcia or-gànica” per definir la imitaciótramposa d’un sistema democrà-tic real i homologable. S’exerciaamb eleccions al terç familiar, alterç sindical i al terç municipal.Així passaren uns quants anys,fins a la mort del cagaelàstics. Al’època, fent befa del terme “de-mocràcia orgànica”, es traduïaper “democràcia per òrgans” (perno dir per collons). Ara, els seussuccessors segueixen el seu parti-cular camí i en aquests moments,cada vegada més, s’exercita el po-der per mitjà dels tribunals sub-misos i obedients al partit i al go-vern que té la majoria al Congrés.Es traspassa l’exercici de les deci-sions polítiques al poder Judicialper delegació de l’Executiu, men-tre una part del Legislatiu con-templa impotent la perversió dela democràcia, amb molts ciuta-dans (i no exclusivament noméscatalans) que reben inexorable-ment les consequè̈ncies d’aitalperversió. Hi ha exemples, a tot elmón, d’estats que en nom de lademocràcia fan i desfan lleis encontra dels drets humans méselementals. Seria molt llarga lallista, massa per desgràcia. En elmoment àlgid del conflicte entreCatalunya i Espanya hi ha unesgreus carències democràtiques is’ha de dir amb tota claredat,mentre no s’accepti que Catalu-nya és una nació i un subjecte po-lític, la qualitat democràtica es-panyola restarà sota mínims. Jaés hora de dir les coses pel seunom . Catalunya és una nació so-birana i la resta són collonades!

4Democràcia?per Jordi Lleal

#NiFuNiFa#UnAltreCop #Presidenta

4A Sant Josep de Calassançper Oriol Domingo

Sembla que es reobre el debatsobre la connexió dels tramviesper la Diagonal.

Sembla que hi ha gent a quino acaba d’agradar aquesta idea.

Sembla que és la mateixagent a qui, en el fons, no nomésno els agrada la connexió delstramvies per la Diagonal, sinóque no els agraden gaire elstramvies i, fins i tot, si m’apureuuna mica, no els agrada gens eltransport públic, entre d’altrescoses perquè no l’acostumen autilitzar.

Sembla que als homes ambcorbata i a les dones perfuma-des que van al Liceu, tal com ci-tava l’Anna Gabriel al seu dis-curs-fetitxe per als mitjans es-panyols, no els fa gens ni micade gràcia que la púrria de la ban-da baixa de la Diagonal puguemarribar en un tres i no res alsseus paradisos residencials iens puguem passejar pels seusparcs i jardins ben cuidats onpassegen els seus gossos que,aquests sí, fan els seus quatreàpats diaris, a diferència demolts infants dels barris de l’al-tre extrem de la Diagonal.

Sembla que als Jordis Pu-

jols i a les Martes Ferrusoles noels produeix gaire alegria que lapúrria de les lleres del Besòs elsembruti les noves rajoles de lanova Diagonal amb les soleshumils i miserables de les sevessabates. De fet, l’encàrrec quetenia l’exalcalde Trias era ar-reglar només el “seu” tram deDiagonal.

Sembla que és perillós quetota aquella gentussa de la ban-da nord de la ciutat, de “la ciu-tat oblidada” com diuen a laFAVB, algun dia puguin patir unatac de ràbia i agafin els tram-vies Diagonal amunt i desem-barquin a la zona alta de la ciu-tat i rebentin a cops de mall elsaparadors dels concessionaris decotxes de luxe i de les boutiquesamb noms amb reminiscènciesfranceses.

Sembla que els del 99% te-nim dret a somiar però no tenimdret a aconseguir els nostressomnis, entre d’altres coses per-què potser són els malsons delsde l’1%.

Sembla que el debat sobre laconnexió dels tramvies per laDiagonal va molt més enllà d’unsimple debat sobre mobilitat.

per Alberto Aquilué

4Sembla... sembla... sembla

Catalunya és una nació ambdret a la sobirania. Aquesta ésuna convicció majoritària delpoble català des de fa centenarsd'anys i avui expressada al car-rer, a les urnes i a les institucions.No és un somni de fa quatre dies,ni una mania d'Artur Mas, ni unasingularitat com diu Pedro Sánc-hez. Per exemple, Sant Josep deCalassanç ja defensava la naciócatalana al segle XVI contra ac-tuacions adoptades pel poder re-ial i la jerarquia eclesiàstica."Ara que alguns volen insinuarque la nació catalana és un inventrecent dels independentistes,evoco una anècdota de la vida desant Josep de Calassanç benil·lustrativa", escriu el savi esco-lapi Ramon M. Nogués en elquinzenal "El Pregó".

El sacerdot català Josep deCalassanç (Peralta de la Sal, 1557/ Roma, 1648) va ser el fundadorde les Escoles Pies. Ja en aque-lla època hi havia una ofensivaque avui se'n diria d'espanyolit-zar Catalunya. Nogués explica:"Calassanç assisteix a la visita ca-nònica a Montserrat, on coneixles violències associades a l'intent

de castellanització del monestiriniciat pels Reis Catòlics, quevan forçar del Papa Alexandre VIla subjecció de Montserrat, re-baixat a priorat, a l'obediència deValladolid. Aquesta política va sercontinuada per l'emperador Car-les i per Felip II. Aquestes vio-lències, que promovien l'entradaa Montserrat de novicis de Sala-manca i Valladolid i impedien lesentrades de catalans, van arribara generar disturbis greus".

Calassanç pren postura afavor del poble català. Així es de-mostra en cartes que envia a res-ponsables de l'Església. Explicaal pare sicilià Melcior Alachi queregeix una casa escolàpia a Gu-issona: "La nació catalana no téigual en el món per a qui s'hiporta bé. I tot el contrari per alqui s'hi porta malament". In-sisteix en una altra carta: "La na-ció catalana és singular en ben-volença per a qui s'hi porta bé,perquè son persones pràcti-ques i de gran judici i prudèn-cia, com vostra reverència ho ex-perimentarà si es comportaamb ells amb les qualitats d'unbon religiós".

@SenyorRequena: Primer escorcolls enplena precampanya plebiscitària, i ara de-tencions el dia que Marty McFly ve al futur.No respecten cap moment històric.

@encampanya: Imagineu-vos Artur Masdemanant vot secret al Parlament: 'presi-dentaaaa, posi les urneees'. #ForcadellPres-identa.

@jmrdezuribes: Tanto monta, montatanto, Isabel como Fernando, salvo algunascosas que diría Mariano Rajoy. #AlbertVs-Pablo.

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Envia’ns les teves cartes a: [email protected] | líniasantandreu.cat27 octubre 2015

@AgustiBordas: Espectacle de deten-cions i escorcolls amb la premsa avisada;potser es pensaven que l'Estat espanyolno es defensaria? #Parlamentproindy.

@DesobedienciaCi: Carme Forcadellcom a pròxima presidenta del Parlament,aquesta revolució té nom de dona. #For-cadellPresidenta.

@jordievole: Sobre el tema catalán:Rivera, que es catalán, no permitiría elreferéndum, mientras que Pablo Iglesias,que es madrileño, lo impulsaría.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Aquests darrers dies, la premsa madrile-nya, alimentada per certs polítics del PP,especula amb la possibilitat que el governde l'Estat activi la posada en marxa de l'ar-ticle 155 de la Constitució Espanyola, a fii efecte de suspendre l'autonomia catalana.Cas de dur-ho a la pràctica, caldrà servir-se del Senat per realitzar una mesura con-siderada excepcional, ja que seria el pri-mer cop que un fet semblant passés en de-mocràcia. Les conseqüències que s'esde-vinguin, no ens hauríem d'estranyar, po-den ser encara més sorprenents o ex-cepcionals per a tothom. Després dequasi quaranta anys d'existència de lacambra alta, per fi podríem convenirque aquesta haurà tingut alguna utilitat.Malgrat les negatives implicacions que pu-gui tenir pel nostre molt migrat autogo-vern, es tractaria, per a molts, d'unabona notícia pel parlamentarisme espa-nyol, que en els darrers temps aquestes nos'han prodigat massa, que diem. En unacosa sí que es semblen posar d'acord cen-tralistes i independentistes: cal acabaramb l'autonomia.

Els temps presents mostren una crei-xent desconnexió entre el que passa a Ca-talunya -i experimenten una majoria decatalans- i la interpretació que de tot ple-gat es fa des dels ambients polítics espa-nyols. El que per a uns té un sentit de-mocràtic, per als altres és sinònim de re-bel·lió o traïció contra les normes existents.La manca de comunicació mai no haviaestat tan gran i l'escletxa oberta cada diaque passa sembla fer-se un xic més gros-sa i més difícilment salvable. El camí capa la desconnexió resta obert, sobretot des-prés dels darrers resultats electorals; lesdinàmiques existents a Madrid semblenfacilitar l'enrocament i la resistència con-tra les "envestides" catalanes i res semblaalbirar cap intent d'acostament o de re-fredament de la tensió. La cursa per quiés més espanyol i també espanyolista se-gueix el seu rumb, amb un frec a frec cons-tant entre el PP i Ciutadans amb el degutseguiment, ara gens dissimulat, de so-cialistes i "podemistes". Tothom combregaamb l'arxifamós "antes roja que rota" ofins i tot "azul", si cal...

El poeta Antonio Machado, gran ad-mirador de Castella però també bon co-neixedor de les seves mancances, adver-tia encertadament que els vertaders pe-rills que podien amenaçar la unitat es-panyola venien molt més del centre queno pas de la perifèria catalana o basca.

Machado també ens regalava les oïdes avi-sant que "Castilla desprecia cuanto igno-ra". Dues sentències que ben bé poden servàlides per avui en un ambient marcat perla incomprensió, la desconsideració, ladeslleialtat i la manca de pragmatisme od'alçada de mires. De fet, no hauríem d'o-blidar que el què per als catalans el 1978era un punt de partida, per a una gran ma-joria d'espanyols era un punt final. Es po-drien assolir conquestes socials, noves lli-bertats individuals o fins i tot col·lectivesfins llavors mai no pensades -matrimo-ni entre persones del mateix sexe- però nopas llibertats nacionals per a Catalunya.El temps ha provat que entre les suposa-des ̈ bondats ̈de la Transició, l'encaix deCatalunya era poca cosa més que "laconllevancia orteguiana" i que, passat elcàrrec de consciència després de la dic-tadura, era qüestió de temps que l'Estatreiniciés una via recentralitzadora i uni-tarista que, amb matisos a dreta i esquerraespanyola, hom creia que mai no haviad'haver-se aturat. Uns per referents quedataven dels Reis Catòlics i l'Espanya im-perial i d'altres per models que procediende la Revolució francesa i les derivades deljacobinisme més centralista i homoge-neïtzador, i ambdós per menyspreu ama-nit d'ignorància o viceversa del fet nacio-nal, cultural i identitari català.

No seria el primer cop que els més ra-dicals i puristes en el fons siguin els mésineptes i barroers. Tampoc seria el primercop que rere un suposat pragmatisme s'a-magués una rebaixa en tota regla. I el queacabo de dir val per la CUP, lògicament,però també per CDC o per ERC. L'ad-versari té gent a tot arreu, compra vo-luntats, practica si cal el xantatge més des-pietat, perverteix la moral, juga amb lacarn i la butxaca i rescata els temors i odisenterrats. Davant d'aquestes circum-stàncies, menys gesticulacions i estètiquesi més compromís amb la gent i per a lagent. La valentia raïa, segons Aristòtil, enel terme mig entre la temeritat i la co-vardia. Ser antisistema, això també és car-regar-se el sistema espanyol, avui és apli-car la dita pragmàtica del preceptor d'A-lexandre el Gran. Immobilismes comels sectarismes que facin cap a la cua. Perguanyar hem d'avançar plegats, no hi haaltra manera. En els temps de tribulació,com és ara, dues coses: no fer mudança-dita jesuïta- i reagrupament de classes -Gramsci, pensador comunista-. Entendres'entén, falta que s'apliqui. Amén.

4L’article 155 de la Constitucióper Marc Gafarot

Els darrers mesos hem assistit a unconflicte que es mantenia latent entre elmón dels manters, que és present a la ciu-tat des de fa una colla d’anys, i la seva re-lació amb la ciutadania i el comerç local.La permissivitat policial en una ciutat ple-na fins dalt de turistes, en un entorn po-lític crispat, ha fet que el focus d’atencióse centrés en el col·lectiu més vulnera-ble, el dels manters, que lluiten per la su-pervivència diària a la ciutat.

Cal afrontar aquest problema ambvalentia, amb humanitat i amb empatia.No podem fer ulls clucs a un problemaendèmic de les grans ciutats, on hi ha per-sones que busquen la sortida en l’eco-nomia submergida, principalmentaquells que no disposen de documenta-ció en regla, ni de residència, ni de tre-ball. Es tracta, doncs, de col·lectius vul-nerables pels quals cal acceptar noves re-gles de joc i buscar mesures d’inclusió.Finalment estem parlant de persones.

Un cop més, la solució que hauria dedonar el govern central espanyol a un as-sumpte que és de la seva competèncial’estem traslladant a les polítiques locals.Cal més control de duanes i fronteres, ésveritat. Però també més polítiques d’a-tenció als migrants i una línia d’actua-ció clara. De la mateixa forma que calbuscar una solució per al cas de la pros-titució, on les mesures legals protegei-xin la vulnerabilitat de les que exercei-xen aquesta tasca, també cal fer-ho peraflorar una economia submergida i do-tar-la d’una mínima regulació.

El cas és similar al de les treballado-res de la llar, que es resolgué de formacol·lectiva fa un temps. Cal regularaquestes tasques, amb un epígraf espe-cial a la seguretat social per a personescom els immigrants que es dediquen ala venda ambulant, amb un permís d’es-tada temporal, amb unes limitacions i tri-butacions, la determinació d’espais con-crets de la ciutat –allunyats del comerçurbà– on exercir aquesta feina i amb unatutela municipal que n’asseguri la con-tinuïtat i el seu control.

En aquest sentit, cal també tenirmolt en compte que el mercat és el queés i que la precarietat laboral i econòmi-ca s’ha enquistat els darrers anys en elconjunt de la societat. No tan sols en elsmés desfavorits, els exclosos socialment,els immigrants sense papers, els sensesostre, etc. També en famílies amb mem-bres a l’atur, en petits comerciants de totsels barris i en veïns que fins ara vivien d’u-na forma modesta però còmoda. Nopodem oblidar el poble gitano i les sevescaracterístiques tan especials. Cal tenir-los en compte, també, en aquest debat.

Aquests darrers dies assistim a un nourepte, l’acollida i assistència a refugiats si-rians i d’altres nacionalitats. La ciutat i laseva ciutadania estem preparats, però calun acord conjunt per veure de quina for-ma, i amb quins recursos, hi fem front.

Entomar amb valentia tots aquestsassumptes és quelcom pendent de la ciu-tat de Barcelona, dels seus governants idels seus ciutadans.

4Els manters i el comerç:qüestió de valentia

per Lluís Llanas, president de l’eix comercial Creu Coberta

| 6 líniasantandreu.cat 27 octubre 2015

Està satisfeta dels primers 100dies al capdavant de l’Ajun-tament?

Molt satisfeta, però sense auto-complaença. Sóc conscient quequeden moltes coses a fer i que notot es pot resoldre amb pocs mesosde mandat. Però tenint en compteles limitacions, com el fet de ser ungovern de només 11 regidors i re-gidores, que per a molts de nosaltresés la primera experiència institu-cional i que hem tingut tots els focusa sobre des del primer dia, crec queels principals objectius els hem po-sat en marxa. I això és el més im-portant: els compromisos que vamadquirir ja els hem activat.

Vostè ha parlat recentment de di-ficultats i contradiccions. A què esrefereix?A què no tot depèn de tu. I repe-teixo, estem en minoria i això ens hoposa més difícil tot. També hem ha-gut d’aprendre com funciona lainstitució i interioritzar les regles deljoc i, mentrestant, intentar tirar en-davant el nostre programa.

Si pogués tornar a començar, fa-ria alguna cosa diferent?Ara que ja conec com funcionen elsmecanismes de l’oposició, segura-ment des del principi hauria in-tentat sistematitzar i fer pública larelació amb la resta de grups, per-què ens han retret que no col·la-borem amb ells però la veritat ésque no hem parat de parlar-hi.Potser no ho hem visibilitzat prou.De fet, nosaltres hem dit i repetitque estem oberts a pactes de ciu-tat i al consens, però algunes for-macions es dediquen a bombar-dejar i bloquejar el govern.

Està decebuda amb l’oposició?Bé, sí. Sento que he estat una micaingènua amb l’oposició. No vull po-sar tothom en el mateix sac perquèno tothom actua igual, però sí queés veritat que una pensa que elsgrups municipals actuaran en be-nefici dels interessos de la ciutat i nosempre és així. Hem vist que algunspartits utilitzen els mecanismes queté l’oposició amb ús partidista.

Expliqui’s.Alguns s’han dedicat, només co-mençar, a fer el que no s’havia fet maien cap altre mandat: convocar co-missions extraordinàries i plens ex-

traordinaris, entrar centenars depreguntes per secretaria per blo-quejar l’acció de govern... Nosaltresrespondrem totes les vegades quecalgui, però quan l’oposició et fa lamateixa pregunta en tres comissionsdiferents una setmana rere l’altraestà clar que ho fa des d’un interèspartidista per atacar i bloquejar elgovern.

Moltes crítiques van adreçades, enconcret, a vostè. L’exalcalde Triasja parla d’una alcaldessa que “bà-sicament es fa selfies”. Com s’hopren?Entenc que l’oposició faci les críti-ques que cregui convenients. Ésnecessari i saludable. Ara bé, crecque la ciutadania, ja no jo mateixa,agrairia que aquestes crítiques secentrin en temes concrets que l’a-fecten i que, sobretot, vagin acom-panyades de propostes.

Aquests primers mesos també haquedat clar que tindrà una fortaoposició per l’esquerra per part dela CUP. La preocupa?Preocupar-me, no. Però crec quehem d’estar d’acord amb unes reglesmínimes de respecte mutu perquèaquesta oposició sigui constructivai dels debats en surti alguna cosa in-teressant per a la ciutat, que al cap ia la fi és pel que estem aquí. Lliber-tat d’expressió tota, però sense co-accionar ni condicionar els altres.

Es veu quatre anys governant enminoria?Si fa falta, m’hi veig, sí. Ho estem fentja. Però també hem dit que som par-tidaris d’arribar a acords el més am-plis i estables possibles. Mentre aixòno succeeix, com a mínim treballemper arribar a pactes de ciutat sobretemes concrets, com en el cas delsrefugiats. Sigui com sigui, la portaestà oberta perquè puguem arribara acords més estables amb les for-ces que tenim coincidències pro-gramàtiques.

Pensa en el PSC i Esquerra? Hi aca-barà havent un pacte perquè en-trin al govern?Nosaltres estem oberts a parlar-ne,però de moment no hi ha conver-

ses concretes sobre això. Estem enun període electoral que no ho afa-voreix. Ja s’anirà veient.

Vostè ho preferiria, però.Jo sóc molt conscient que som el go-vern més en minoria que ha go-vernat Barcelona i, per tant, treba-llarem per arribar a acords el més es-tables possibles. Però en base al pro-grama, això sí, no a interessos par-tidistes.

Parlant del programa, una de lesdecisions que ha pres fins ara queha generat més polèmica ha estatla moratòria hotelera. Als barris onno hi ha conflictes amb el turismees moderarà o s’eliminarà la me-sura?Primer deixin-me dir que el que vo-lem fer és una política seriosa ambel turisme. Ens hem trobat un turis-me descontrolat que es va deixar to-talment en mans de la iniciativa pri-vada, com el cas de la Barceloneta,on els veïns ens segueixen pressio-nant i demanant reunions. Per aixòhem d’escoltar tothom. Fem unaproposta en positiu: cal posar ordrei els primers interessats són els em-presaris del sector. La mesura que ci-ten és temporal i ens ha de servir perfer una foto fixa i aplicar solucions.

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Marmol

“Cal posar ordre en el turisme: elsprimers interessats són els empresaris”

“Estem oberts a parlar del govern ambPSC i ERC, però perara no ho hem fet”

Entrevista

7 | líniasantandreu.cat27 octubre 2015

Canviant de tema, vostè destina-rà 96 milions del superàvit de l’an-terior govern a polítiques socials.A banda d’això, quines mesures es-tructurals prendrà per reduir lesdesigualtats?D’entrada hem posat en marxa me-sures de xoc com l’augment de be-ques menjador o els ajuts al llo-guer. Però cal pensar en una políti-ca a llarg termini. Des de mesures pergovernar l’economia de la ciutat i re-distribuir millor els beneficis, com lesrelacionades amb el turisme, fins agrans projectes de ciutat, com im-pulsar el transport públic desenca-llant el projecte del tramvia i reacti-vant les obres de la Sagrera. Tambéestem treballant per posar en mar-xa un pla de barris, ja que els més cas-tigats per les desigualtats necessitenuna intervenció extraordinària.

Parlant de pobresa, Barcelona haliderat la resposta de les ciutats en-vers el drama dels refugiats. Estàprevist que n’arribin uns 1.200. Laciutat està preparada?Sí, està molt més preparada que al-tres ciutats. Té grans serveis tècnics,d’emergència, protecció civil i social...Amb el nou responsable, IgnasiCalbó, estem treballant perquè s’a-daptin els plans que ja tenim aaquesta nova situació. És un reptemolt gran que tenim com a ciutatperquè estem davant d’una crisisense precedents. La xifra que citenencara no és oficial i, en tot cas, seràper al novembre. Després en po-drien venir més perquè estem par-lant de centenars de milers de per-sones que sol·liciten asil.

Tornant a temes més locals, ¿hi hauna voluntat expressa de tirarenrere projectes de CiU que ja es-taven molt avançats? La xarxaortogonal de bus, el pla de laRambla, la gestió de dues escolesbressol...Nosaltres apostem per la xarxa or-togonal, en som uns grans defen-sors, però s’ha endarrerit una faseperquè hi hagi participació veïnal peruna millor implementació. És unaclara aposta associada a la del tram-via. El que sí que hem fet, perquè eraun compromís, és aturar processosde privatització de serveis bàsics,com és el cas de les escoles bressols.

Aquest fet ha creat un problemaamb el nombre de places?Treballarem perquè no sigui així. Elque hi ha és un problema de fons,que és el govern espanyol del PP. Ungovern que atempta contra la sobi-rania catalana i municipal i que ambla Llei Montoro limita que no es pu-gui fer oferta i contractació pública.

El Top Manta és un altre dels rep-tes que afronta. El repunt de la pro-blemàtica es deu a una indefiniciódel seu govern amb la qüestió, talcom li han retret?En primer lloc, lamento que algunspartits de l’oposició hagin volgut uti-litzar el Top Manta per atacar el go-vern. Nosaltres hem mantingut elsdispositius de la Guàrdia Urbanaque ja funcionaven per encarar unconflicte que no és nou. I quans’ha produït un incident amb vio-

lència, hem estat taxatius i hem ditque no ho tolerarem. Dit això, el quehem fet ha estat ampliar la respos-ta. Només amb la gestió policial isancionadora de l’ordenança noés suficient, perquè el fenomen esmanté igual des de fa anys. Cal do-nar una resposta més integral quevagi als orígens. Cal ampliar la in-tervenció amb més educadors decarrer i fent un pla transversal per co-nèixer bé el fenomen i intentar in-tervenir més en les causes.

També volíem preguntar-li pelpetit comerç, un sector que el tépreocupat amb el tema de lesterrasses i amb decisions com lade prescindir de la pista de gel. Hacomençat amb bon peu amb elscomerciants?Hem dit sempre que el comerç deproximitat és essencial, i no nomésper ser una de les principals activi-tats econòmiques de la ciutat quegenera més llocs de treball que el tu-risme. És el nostre model de ciutat,diversifica l’activitat econòmica, co-hesiona els barris, genera més vida,seguretat, redistribueix la riquesa...Per tot plegat hem ampliat ajudesi intervencions. Una de les coses queha fet el nou comissionat de Comerç,

Miquel Ortega, és augmentar en160.000 euros les ajudes per gene-rar més activitats de carrer als dis-trictes i així beneficiar el comerç. Ianirem implementant diferents ac-tuacions. Sobre el fet de retirar la pis-ta de gel, la decisió responia a dife-rents motius i ha tingut molt con-sens a la ciutat. Seria criticable que

a canvi no féssim res, però diem quela pista privatitzava l’ús de la plaçaCatalunya amb una activitat poc sos-tenible i que la substituirem per ac-tivitats de carrer, familiars, i diversi-ficarem les actuacions perquè arri-bin a més barris i districtes.

No podem acabar sense pregun-tar-li pel procés sobiranista. Veu-rem un Ajuntament més implicaten el procés, a partir d’ara, peraconseguir el referèndum vincu-

lant que vostè reclama per des-bloquejar el conflicte?Aquest és un dels grans temesque no han de ser només cosa dela formació que és al govern, sinóque s’ha de decidir dialogant ambla resta de grups municipals. Peròcrec que és una evidència que calun referèndum, perquè el 27S hadeixat uns resultats molt igualats enclau plebiscitària però molt clars en-vers el dret a decidir. Hi ha una ma-joria de vots i d’escons que defen-sa que els ciutadans es puguin ex-pressar en un referèndum.

Es replanteja la seva posició res-pecte a l’entrada de Barcelona al’AMI?Nosaltres mantenim la nostra pos-tura al respecte. Creiem que cal unaconsulta a la ciutadania de Barcelo-na perquè pugui decidir-ho ella ma-teixa, però per fer-ho caldria que hihagués consens amb la resta degrups municipals. És una possibilitat,però crec que l’important no és si Bar-celona entra a l’AMI o no. L’importantés poder fer un referèndum a Cata-lunya per donar una sortida al con-flicte. I amb això, com a demòcrates,hi estarem compromesos i farem elque estigui a les nostres mans.

“Només amb lapolicia i les sancions

no se soluciona el Top Manta”

“Mantenim la nostrapostura respecte a

l’entrada de la ciutat a l’AMI”

Entrevista

Els veïns de la Meridiana han rei-vindicat recentment solucionsper pacificar-la i aconseguir quees transformi “en un eix cívic dereferència a la ciutat”. Vostèshan dit que ho estudiaran. Quèpot prometre als veïns?Volem fer de la Meridiana un eix onel protagonisme sigui dels via-nants, dels espais verds i de lleure idel transport públic. Una via queconvidi a la ciutadania a viure-la i

que no es mantingui com una ba-rrera entre barris i districtes, tal comés ara. I ho hem de fer des d’unaperspectiva de ciutat, fins i tot me-tropolitana, per avançar en la trans-formació d’una de les últimes au-topistes urbanes. Amb aquest ob-jectiu, en un màxim de dos mesoses posarà en marxa un grup de tre-ball amb entitats, veïnat i grups mu-nicipals per abordar el projecte depacificació de la Meridiana.

“En dos mesos es posarà en marxael grup de treball de la Meridiana”

SANT ANDREU

27 octubre 2015

| 8


Sant Andreu

Nou endarreriment. Adif ha sus-pès ara el procediment de con-tractació del projecte d’arquitecturai instal·lacions de l’estació de la Sa-grera després d'una resolució delTribunal Administratiu Centralde Recursos Contractuals datadael 16 d'octubre, segons ha publicatel Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

La suspensió arriba desprésde les reclamacions que el Col·legid’Arquitectes va presentar justdesprés de la licitació, ja que vaconsiderar que “el procedimentd’adjudicació vulnerava l’interèspúblic general”.

Així doncs, les dates que es vanconèixer a principis d’octubre, ique establien el 6 de novembrecom la data límit per a la presen-tació d’ofertes i la data d’obertu-ra d’ofertes econòmiques per al 26

de novembre, han quedat senseefecte. Ara, segons ha informatl'administrador d'infraestructuresferroviàries, dependent del Mi-nisteri de Foment, les noves da-tes relatives a la licitació “es pu-blicaran oportunament”.

Aquest nou gir arriba des-prés que, a principis de setembre,Pastor es comprometés amb Co-lau a què l’estació de l'AVE esti-gués acabada l'any 2020. Poste-riorment, el dia 17 d’aquest mes,

Adif va publicar al seu web l'a-nunci de licitació del projecte ar-quitectònic.

Sembla, doncs, que aquestnou episodi encara donarà més laraó a la tinent d'alcalde d'Ecolo-gia, Urbanisme i Mobilitat, JanetSanz, que la setmana passada vaavisar que no es podrà acabar l'es-tació abans del termini marcat el2020 si el govern espanyol no ac-celera les inversions i si Adif nomobilitza 140 milions d'euros.

Les obres de l’estació de la Sagrera patiran un nou endarreriment. Foto: Arxiu

Adif suspèn ara la licitació del’estació de tren de la Sagrera

» La decisió arriba després que el Col·legi d’Arquitectes denunciésque “el procediment d’adjudicació vulnerava l’interès general”

La Fira d’Economia Solidàriatorna a omplir la Fabra i Coats

SOCIETAT4La Fabra i Coats vatornar a ser l’escenari aquestpassat cap de setmana de laFira d’Economia Solidària deCatalunya (FESC), que enguanyarribava a la seva quarta edicióconsolidada com un referent.

Tal com ja va passar l’anypassat, el recinte fabril es va om-plir de públic durant els tresdies. Els visitants van podergaudir d’una àmplia oferta queva incloure des de roba de co-merç just, passant per la gene-ració d’energia, la fabricació en3D o la telefonia mòbil i fins a

bancs ètics o cooperatives queofereixen diferents serveis. L’es-pecialització de la fira no fa re-ferència als productes en con-cret, sinó en com es produeixin.

Divendres la fira va tenir lavisita de l’alcaldessa, Ada Colau,que va ser l’encarregada de lapresentació. Colau va recalcar elcompromís del seu govern “per-què l’economia social i solidàriacreixi i s’apoderi de tota l’eco-nomia”. “Volem que només hihagi aquesta economia perquè,si no, no podrem sortir de la cri-si”, va afegir Colau.

Últims retocs a la Casa Bloc peracollir els primers refugiats

SOLIDARITAT4Les reformes dela Casa Bloc, al carrer de la Re-sidència, que han de permetreadequar els seus diferents espaisper acollir refugiats sirians, af-ganesos i d’altres països en con-flicte ja estan a la seva recta fi-nal després que es posessin enmarxa fa quasi tres setmanes.

Les persones que s’instal·la-ran a aquest bloc, propietat del’Incasòl, arribaran de Grècia iItàlia, tot i que encara no s’ha es-pecificat ni quan serà ni laquantitat de refugiats. Les obress’han centrat en la renovació de

les cuines i els banys, ja que l’es-tat de conservació del bloc ésbastant bo. En total s’acabarand’habilitar 200 places de 26habitatges dúplex de dues i treshabitacions de les quatre plan-tes superiors. També disposarande diferents espais comuns,com ara un jardí i un menjador.

Està previst que el grup derefugiats que s’instal·lin a laCasa Bloc, on fins al passat mesde juliol vivien les vídues de l’e-xèrcit, s’hi quedin algunes set-manes fins que se’ls trobi undestí definitiu.

Aleida Guevara, una de les fillesdel Che, visita el districte

POLÍTICA4La segona filla delChe Guevara, Aleida Guevara, vafer una visita a l’Ateneu l’Har-monia i una xerrada al Casal del’Alba dimecres passat aprofitantla seva visita a la ciutat.

Aleida Guevara, pediatra deprofessió i implicada amb elsmoviments polítics i socials al-ternatius, va reivindicar la tas-ca que fan espais com l’Harmo-nia o el Casal de l’Alba, al mateixtemps que va poder conèixer el

seu funcionament. Va ser durantla visita al Casal de l’Alba quanAleida Guevara va pronunciaruna conferència sobre els ‘Rep-tes actuals de la Revolució Cu-bana’ davant d’un centenar depersones.

Posteriorment la filla delChe Guevara també va partici-par en una altra xerrada, enaquest cas organitzada pel Ca-sal de Cuba de Barcelona tam-bé al districte.

Comunicació | La revista ‘Sant Andreu de Cap a Peus’ fa 35 anysLa revista andreuenca ‘Sant Andreu de Cap a Peus’, la revista local més antiga de la ciutat, celebrarà aquest dissabte el seu 35è aniversari a l’auditori de la biblioteca Ignasi Iglésias. La festa començarà a les sis de la tarda amb una obra de teatre, que deixarà pas al debat

‘Periodisme local, trinxera del contrapoder’. A la nit la plaça Orfila acollirà diferents concerts.

RedaccióLA SAGRERA

Una imatge de la Fira. Foto: Fira Economia Solidària (Pere Nadal)

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | 27 octubre 2015 líniasantandreu.cat

| 10Sant Andreulíniasantandreu.cat 27 octubre 2015

El campanar de Sant Pius X ja no té l’estelada penjada

SOCIETAT4El campanar de laplaça del Congrés Eucarístic,del barri del Congrés i els In-dians, va aparèixer amb unaestelada penjada el passat 10 desetembre. Després de més d’unmes amb la bandera onejant,aquesta va ser retirada fa duessetmanes després que, segonsha informat BTV, la parròquiade Sant Pius X, que va denun-ciar els fets als Mossos d’Es-

quadra i a la Guàrdia Urbana,l’hagi fet despenjar per una em-presa de serveis verticals.

La tasca de retirada de l’es-telada no ha estat senzilla, ja quela torre té més de 50 metres d’al-tura i té l’accés per la base tapiat.

Aquesta, però, no és la pri-mera ocasió que es produeix lasituació. Precisament l’accés perla base està tapiat perquè fa dosanys va passar el mateix.

Una mostra fotogràfica recullles singularitats del Bon Pastor CULTURA4’Tan lejos, tan cerca’.Aquest és el nom de l’exposicióque el Centre Cívic Bon Pastoracull fins al 6 de novembre grà-cies a la tasca del fotògraf JordiOliver, que ha estat l’encarregatde liderar un taller fotogràfic quedurant un cap de setmana vapermetre que una quinzena d’a-ficionats a la fotografia, i tambéa fotògrafs professionals, pas-segessin pel barri per retratar elsseus espais més singulars.

El resultat del taller, plasmatara en aquesta exposició, permetdescobrir els secrets d’aquest ba-rri perifèric de la ciutat i captarel seu dia a dia. L’objectiu d’O-liver és endinsar-se en la reali-

tat dels barris menys conegutsde la ciutat i de l’àrea metropo-litana.

DENÚNCIA SOCIALOliver és un fotògraf especialit-zat en denúncia social que va co-mençar la seva carrera a prin-cipis de la dècada dels 90 foto-grafiant les dures condicionssocials del barri del Raval. El1993 va ser premiat pel seu tre-ball de fotografia documentalamb una beca Fotopres de laFundació la Caixa. El 2004 es vatornar a endur el mateix premipel retrat que va fer de les con-seqüències de la crisi econò-mica argentina.

L’Ajuntament ha decidit com-prar l’edifici d’Hisenda del dis-tricte amb la intenció de con-vertir-lo en un equipament mu-nicipal. Ara només falta que elpròxim ple de l’Ajuntament, quese celebrarà aquest divendres,doni llum verda a l’operació.

L’edifici, d’uns 12.000 me-tres quadrats, li costarà al con-sistori que lidera Ada Colau unmilió d’euros, una quantitat quesortirà dels 96 milions de supe-ràvit que l’equip de govern ac-tual disposa. Segons va explicarla setmana passada la regidoradel districte, Laia Ortiz, la vo-luntat del consistori “és destinar-lo a algun tipus de servei muni-cipal o donar-li un ús educatiuo cultural”.

Des de l’Associació de Veïnsde Sant Andreu de Palomarhan mostrat la seva satisfaccióper la decisió de l’Ajuntament.Montse Tarré, vocal de l’asso-ciació, valora positivament, endeclaracions a Línia Sant An-dreu, la notícia. “Feia un man-dat que ho reclamàvem i estemsatisfets”, apunta. Tarré afe-

geix que “hem suggerit, i tambéhi està d’acord l’eix comercial,que la nova funció de l’edifici si-gui d’un servei de ciutat que facivenir gent al barri i dinamitzi elcomerç i l’entorn, tal com pas-sava amb l’edifici d’Hisenda, jaque feia venir gent de tota la ciu-tat a fer tràmits”.

L’edifici, que actualment per-tany a Patrimoni de l’Estat i hafuncionat com a delegaciód’Hisenda, va formar part his-tòricament del recinte fabril dela Fabra i Coats. A la seva plan-

ta baixa els treballadors de la fà-brica i les seves famílies rebienatenció sanitària. “La compra del’edifici també servirà una altrapart del recinte fabril de la Fa-bra i Coats”, valora Tarré.

Aquest no és l’únic canvique podria viure aquesta zonadel districte, ja que el governtambé estudia dos projectesmés: la conversió en zona de via-nants del mateix carrer Gran deSant Andreu i la comunicació,també d’aquest carrer, amb laFabra i Coats.

L’edifici d’Hisenda passarà a mans municipals. Foto: Google Maps

L’Ajuntament comprarà l’edificid’Hisenda de la Fabra i Coats

RedaccióSANT ANDREU

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8811 | 27 octubre 2015 líniasantandreu.cat

27 octubre 2015

Comerç| 12


La reforma del centenari Mercatde Sant Andreu avança. Si almes de gener s’adjudicava laredacció de l’avantprojecte de lesobres de reforma d’aquest cèle-bre equipament a Daniel MòdolArquitecte –per un import de52.272 euros–, ara el ConsellPlenari ha fet un pas endavanten aquesta actuació.

I és que en la passada sessiódel 8 de febrer, tots els grups po-lítics, excepte la CUP que es vaabstenir, van votar a favor d’u-na proposició del PP que de-mana que “abans del 31 de des-embre, el govern municipal pre-senti una proposta de calenda-ri per a l’execució del projecte”,i que abans de la mateixa data,s’inclogui una partida econò-mica per a la “realització dels

projectes de les obres de remo-delació”, a més de demanar quela reforma estigui “consensuadaamb l’associació de paradistes”.De fet, durant el mateix ConsellPlenari ja es va informar que elconsistori està en conversesamb paradistes, entitats i veïns,per tal de tirar endavant el pro-jecte executiu d’aquesta reforma.

Una remodelació que ha demodernitzar un dels edificismés emblemàtics del districte.Situat al bell mig de la plaçaMercadal, el Mercat de SantAndreu té els seus orígens en unmercat a l’aire lliure de mitjansdel segle XIX, tot i que va néi-xer com a mercat municipall’any 1914.

Nou impuls a la reforma del Mercat de Sant Andreu

» El Consell Plenari aprova una proposició del PP perquè abans definals d’any el govern municipal presenti un calendari d’execució

L’augment de vendes animaels botiguers de cara a Nadal

ESTUDI4Més bones notíciesper al comerç de proximitat.L’Indicador Comerç Barcelona(l’IcoB) del tercer trimestre in-dica que les rebaixes d’estiud’enguany van ser les millors desdel 2013, una dinàmica que peral president de la Fundació Bar-celona Comerç, Vicenç Gasca,“és una demostració del canvicap a la tendència positiva”, al-hora que “referma el convenci-ment del món del comerç ques’espera una bona campanyaper a aquesta tardor i hivern”.

En dades quantitatives, l’es-tudi indica que les vendes de lesrebaixes d’estiu van créixer un0,88%, davant dels descensos del’any passat i l’anterior –en el

2014 la facturació va caure un1,9%, mentre que en el 2013 labaixada va ser del 4,42%–. D’a-questa manera, a poc a poc es vademostrant que els comerciantsperceben que hi ha més afluèn-cia de clients a les seves boti-gues. A més, de l’estudi es des-prèn que l’actitud dels compra-dors ha estat “lleugerament ani-mada” en aquests darrers tresmesos.

En aquest sentit, l’IcoB as-senyala que la millor facturacióde la setmana se sol fer el di-vendres a la tarda, seguida deldissabte al matí i els dijous. Percontra, el dia amb menys factu-ració és, curiosament, diven-dres al matí.

Satisfacció entre els botiguerslocals amb l’Atrapa la Tapa

GASTRONOMIA4Els botiguersde Sant Andreu han quedat, unany més, “molt contents” ambl’Atrapa la Tapa, la ruta de tapesmade in Sant Andreu on hanparticipat les diferents associa-cions comercials del districtedes del passat mes d’abril i quefinalitzarà demà dijous. A més,han manifestat la seva voluntatde repetir-la l’any que ve.

La ruta, on cada bar partici-pant ha ofert una tapa especial

cada dijous, ha fet guanyar“clients del districte i de fora delmateix”, explica Ruth Sans, di-namitzadora de l’Eix Sant An-dreu, una postura compartidaper Manel Robles, president deSant Andreu Nord, que destacaque els participants “han apujatles seves vendes els dijous”.

Per altra banda, l’Eix SantAndreu ja està preparant unaruta de tapes especial de cara a laFesta Major del barri.

Colau es desdiu i avançal’encesa dels llums de Nadal

TRADICIÓ4Marxa enrere de l’A-juntament. Si fa dues setmanesel comissionat de Comerç, Mi-quel Ortega, acompanyat del ti-nent d’alcalde d’Economia, Ge-rardo Pisarello, va anunciar quela ciutat no veuria encesos elsllums de Nadal fins a l’1 de des-embre, ara aquesta data s’haavançat. Finalment, la ciutat do-narà la benvinguda al Nadal el 27de novembre. Un canvi de dataque respon a la pressió del sector

comercial després de la decisiómunicipal d’endarrerir l’encesadels llums fins a l’1 de desembre.

Els comerciants barcelo-nins –que van signar un manifestconjunt en contra de la decisió depostposar l’encesa de l’enllume-nat fins al desembre– han donatper bona la nova data. L’Ajunta-ment, per la seva banda, segueixinsistint en el fet que els llumss’encendran més tard que l’anypassat i s’estalviarà energia.


Aquest és l’IcoB del tercer trimestre d’enguany. Foto: Arxiu

Art | Torna el concurs d’aparadors de l’Eix Sant AndreuL’Eix Sant Andreu ja escalfa motors per celebrar la 25a edició de la Mostra de Pintures als

Aparadors, un esdeveniment que els botiguers organitzen de manera conjunta amb l’Associació dePintors de Sant Andreu. Les botigues del barri mostraran obres de pintors locals als seus aparadors i

intentaran que estiguin en sintonia amb els seus productes. La millor composició rebrà un premi.

L’edifici del mercat data de l’any 1914. Foto: Mercats BCN

Entrevista13 | líniasantandreu.cat27 octubre 2015

Afronta un Nadal sense lapista de gel de plaça Cata-lunya. Considera encertada

aquesta decisió de l'Ajuntament?No. Era un acte consolidat i en-guany hauria estat el cinquè any. Peròl’espai on s’ubicava és públic i l’A-juntament el cedeix a qui creu. Res-pectem la seva decisió, tot i que pera nosaltres era molt important.

Com a alternativa a la pista, fa pocva parlar sobre una “descentralit-zació” dels actes de la Fundaciódurant el Nadal. En què consisti-rà aquest nou model?Quan ens van dir ‘no’ a la pista de gel,vam presentar un projecte amb di-verses activitats rotatives i itinerantsals diferents eixos de la ciutat. Ensagradaria, no obstant això, que la co-ordinació dels actes es fes entre laFundació i l’Àrea de Comerç. Però en-cara no sabem com es farà.

No hi haurà, llavors, cap acte cen-tral com la pista...Organitzat per la Fundació no. No sa-bem si l’Ajuntament celebrarà algu-na cosa. Nosaltres volem descentra-litzar els actes a tots els districtes. Lapista de gel, per les seves dimensions,no es podia ubicar a gaires llocs.

Per altra banda, el govern muni-cipal vol implementar un enllu-menat nadalenc “més sostenible”.Creu necessari aquest canvi?No ens podem posar benes abans defer-nos la ferida. Ara estem parlant de

l’enllumenat de Nadal del 2015 elqual, per a la tranquil·litat dels nos-tres companys botiguers, conti-nuarà sent igual que el passat, ja quela subvenció de l’Ajuntament esmantindrà. No passa el mateix, però,amb la subvenció per il·luminarMuntaner i Via Laietana, els dos ca-rrers que es volien enllumenar mit-jançant un concurs públic.

Finalment, l’Ajuntament ha cediti l’enllumenat nadalenc s’encendràel 27 de novembre tal com van de-manar els botiguers. Està satisfet?Ens sembla molt positiu que, a travésdel diàleg i mitjançant un acord, s’hagidecidit canviar aquesta data.

Amb més o menys llums, com espresenta la campanya de Nadal? Les expectatives són bones. Els indi-cadors econòmics ens mostren quela baixada de les vendes ja s’ha atu-rat. Això no vol dir, però, que hàgimde tirar coets. Ara ja estem començanta remuntar, i esperem que, de mit-jana, ens vagi millor.

Fa un any, vostè ens va dir en unaentrevista que el petit comerç bar-celoní “havia albirat terra”. Podemdir, dotze mesos més tard, que elsector ha arribat a la costa?Si no hi ha cap factor aliè que pro-voqui un canvi de la dinàmica, sí.

El top manta podria ser un d’a-quests factors externs de què emparla. Creu que l’Ajuntament ac-tua amb fermesa davant d’aquestfenomen? En aquesta problemàtica han coin-cidit diversos factors: un canvi d’Ajuntament, la sensació que el nou

equip de govern seria més permis-siu i el fet que a l’estiu hi ha més man-ters. Tot això ha provocat un augmentdels manters als carrers i menys efec-tius de policia amb unes directriusd’actuació, creiem, poc clares.

Ara ja ha passat l’estiu. Esperem que minvi la presència demanters a la ciutat i s’encari aquestproblema, que no només és una di-ficultat per als botiguers, sinó quetambé és una qüestió social. Com-prenem que aquesta és la forma deviure de moltes persones, però aixòs’ha de solucionar perquè no espot permetre que molts carrersamb fort trànsit de vianants estiguininundats de mantes.

O de terrasses... Considera ne-cessari reduir-les, tal com es plan-teja des del govern municipal?Aquest és un tema complicat. Hi hamolts bars que tiren endavant grà-cies a les seves terrasses. Els nostrespassadissos són els carrers de la ciu-tat, per on la gent hi passeja. Per tant,volem que estiguin ordenats, peròtambé creiem que les terrasses ani-men la vida dels nostres carrers.Hem de ser sensibles amb aquestaqüestió.

S’han posat en contacte amb vos-tès des de l’Ajuntament per trac-

tar la possible reducció o no de lesterrasses?No, però nosaltres som part interes-sada i hem demanat participar-hi.

Unes terrasses que se solen omplirde gent els diumenges. Comafronten l’obertura en festius decara a l’any vinent?En aquest tema hem de seure a ne-gociar amb totes les organitzacionsque formen part del món del comerçi els sindicats.

Aquests diumenges servirien peratraure turistes, un sector que l’A-juntament també s’ha proposat re-gular. Com afectaria al comerçuna reducció dels visitants?No es tancaran instal·lacions, els tu-ristes seran els mateixos. Ordenar lacasa no vol dir tancar-la. És bo, tan-mateix, que hi hagi una visió de fu-tur positiva perquè les inversionsno marxin. El que també seria bo ésesponjar el turisme a altres zones dela ciutat, perquè doni vida als barrisi els turistes puguin descobrir novesicones de Barcelona.

Nadal, terrasses, top manta, tu-risme... Creu que han començatamb bon peu amb el nou govern?Sí. L’escenari ha canviat i hi ha uns ac-tors que no coneixem, però creiemque hi ha d’haver una relació de con-

fiança perquè ens puguem conèixeri crear vincles que abans no hi erenperquè no ens coneixíem. Hem d’a-conseguir entre tots que no hi hagibarreres i tenir un diàleg franc.

Un punt de partida és el conveni decol·laboració que han signat re-centment?Sí. Aquest és un acord que valoremmolt positivament, perquè ens dónaeines importants per dinamitzar elsnostres eixos. A més, amb el comis-sionat de Comerç, Miquel Ortega,hem tingut diverses reunions i anempel bon camí pel que fa al diàleg i ala coneixença. Que després puguemestar d’acord amb moltes coses... elcamí ens ho dirà.

Sigui com sigui, seguirà VicençGasca al capdavant de la Fundacióper afrontar els reptes del comerçlocal en els pròxims anys?Acabo mandat a principis de l’anyque ve, però restaré a disposiciódel nou president.

Quina és la relació de la Fundacióamb Barcelona Oberta? Tots els criteris són respectables. A laFundació hi havia diferents posturesque feien que el discurs no fos tancomplet com ho és ara, on la majo-ria dels patrons de la Fundació de-fensem la mateixa línia.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Als peus d’un Mercat de Sant Antoni encara en obres, Vicenç Gasca, que finalitzarà el seu mandat a principis de l’any que ve, fa una crida al diàleg per consolidar el model barceloní de comerç de proximitat.

“Hem d’aconseguir eliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

27 octubre 2015

Esports| 14


Jornada de contrastos per alwaterpolo del CN Sant AndreuWATERPOLO4Els equips abso-luts de Divisió d’Honor de wa-terpolo del CN Sant Andreu vanviure la jornada passada de ma-nera ben diferent. Mentre que lesnoies van desfer-se del Terrassaper un còmode 12 a 5, els homesvan tornar a caure per la mínima,en aquesta ocasió a casa contral’Atlètic-Barceloneta (6-7).

Els homes de Xavier Juliàvan veure com, per quarta ve-gada en cinc partits, se’ls esca-

pava per poc el partit. Els an-dreuencs no van poder amb elsgrans favorits i cauen a la desenaposició, amb una victòria i qua-tre derrotes. Dissabte toca re-dreçar el camí contra el Mataró.

Les noies, per la seva banda,van fer els deures i van imposar-se clarament al Terrassa en unpartit plàcid que les consolida a latercera posició de Divisió d’Honorfemenina. Dissabte jugaran a An-dalusia contra el Dos Hermanas.

Bona arrencada andreuencaa la Lliga Nacional d’Esquaix

ESQUAIX4La primera jornadade competició de la Lliga Nacio-nal d’Esquaix, disputada el cap desetmana passat, va deixar moltbon regust de boca per a l’equipdel CN Sant Andreu, que va de-rrotar l’Igualada i el Sabadell.

El primer matx es va decidirgràcies a les victòries d’EdmonLópez –que va derrotar BernatJaume per 3 a 2–, Dani Pas-cual –va vèncer Joel Jaume per3 a 0– i Marc Gutiérrez –victò-

ria sobre Nil Munné per un idèn-tic 3 a 0–. En el segon partit, elSant Andreu va vèncer per 3 a 0al Sabadell, també amb victòriesde López, Pascual i Gutiérrez.

Amb aquest primer resultat,el CN Sant Andreu és colíderamb sis punts, juntament amb elMalibú Esports, l’actual campióde la lliga i autèntic rival a batreen aquesta nova temporada queva arrencar a les instal·lacions delCT Sabadell.

Més recursos per assegurarl’accés dels escolars a l’esport

INICIATIVA4L’Ajuntament estàdecidit a ampliar i fer créixer elprograma Convivim Esportiva-ment, una iniciativa que té coma objectiu assegurar l’accés delsjoves a l’esport.

En concret, la comissionadad’Esports, Marta Carranza, va ex-plicar fa uns dies que incremen-taran “en un 20% el pressuposttotal del programa”, a més “d’in-crementar les hores de monito-ratge” de les diferents activitatsde què consta la iniciativa. “Ambaquestes mesures, volem conso-lidar l’aposta de l’esport com un

instrument de cohesió social,molt especialment entre aquellscol·lectius i barris on pot ser es-pecialment efectiu”, va assegurarCarranza.

Des de l’inici del programa, elcurs 2012-2013, els participantshan passat de 1610 i 94 grups a2127 i 144 grups el darrer curs2014-2015.

Aquesta és una iniciativa in-terdepartamental, ja que impli-ca Serveis Socials, Salut, Educa-ció, els Districtes, Immigració iEsports, i està inclosa en el Pla del’esport extraescolar.

El Convivim Esportivament va néixer el curs 2012-2013. Foto: Arxiu

Ciclisme | Barcelona renova el compromís amb la Volta a CatalunyaLa Volta Ciclista a Catalunya seguirà passant per Barcelona, almenys un any més. Aquest és l’acordal qual han arribat l’Ajuntament i els organitzadors de la prova, que tindrà lloc del 21 al 27 de març

de l’any vinent. En concret, la Volta tornarà a finalitzar a la capital catalana, al parc de Montjuïc, tal com va passar en l’edició d’enguany. La jornada oferirà diverses activitats per a tota la família.

El vent bufa en contra per alSant Andreu. Després del des-cens de categoria, enguany ha-via de suposar una temporadaper redreçar l’equip i tornar, almés aviat possible, a Segona B.De moment, però, aquest ob-jectiu no només està lluny d’a-conseguir-se, sinó que l’equiphaurà de millorar si no vol patirdurant la present temporada. Iés que la derrota de diumengecontra el Manlleu (2-0), hacol·locat l’equip en places dedescens i ha deixat el seu entre-nador, Manolo Márquez, pen-jant d’un fil.

Ahir al matí entrenador i di-rectiva es van reunir per tal detractar la delicada situació, i totindica que el tècnic serà cessaten les pròximes hores.

Si aquesta premissa es com-pleix, Márquez seria el primerentrenador del grup cinquè deTercera destituït, després d’uninici de lliga molt discret: duesvictòries, tres empats i cinc de-rrotes, que deixen l’equip tercerper la cua.

Des d’ahir a la tarda ja hi ha-via rumors sobre els possibles

substituts per ocupar la ban-queta quadribarrada. Sona Ru-bén García, tècnic del planterque ja es va fer càrrec de l’equipl’any passat durant un tempsdesprés de la destitució de PitiBelmonte, i també va sonar el del’exentrenador de l’Hospi, KikoRamírez, fins que es va fer ofi-cial que havia fitxat pel Castelló.

El Sant Andreu no aixeca el cap i Márquez serà cessat » Els andreuencs perden a Manlleu i es col·loquen al descens

» Tot indica que l’entrenador quadribarrat no seguirà al capdavant


Márquez va arribar al club aquest estiu. Foto: UESA

Agenda15 | líniasantandreu.cat27 octubre 2015

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

104.20015.02511.025

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200104.200

404.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 30 D’OCTUBRE17:00 Túnel del terror a l’Espai Jove Garcilaso i

un espectacle de fama consolidada queapropa joves de tot el Districte per un reco-rregut terrorífic. / Centre Garcilaso.

DIVENDRES 30 D’OCTUBRE17:30 Xerrades sobre l’alletament, sobre per què

alletar és millor, com compatibilitzar l’alle-tament i la vida laboral i un taller per apren-dre quin tipus d’alimentació complementà-ria és millor. / Centre cívic Trinitat Vella.

DIUMENGE 8 DE NOVEMBRE11:00 Trentè aniversari del Centre cívic Trinitat

Vella, amb diferents activitats com ara cer-caviles, animació infantil, trobada de puntairesi un cafè teatre amb Els viatgers del temps. /Centre cívic Trinitat Vella.

FINS AL 30 D’OCTUBREMatí-Tarda Exposició sobre la lluita obrera

dels anys setanta del segle passat a la Pegaso,una història lligada estretament al districte./ Centre cultural Can Fabra.

FINS AL 6 DE NOVEMBREMatí-Tarda Correfoc, la màgia del foc. El centre

de Cultura Popular de Sant Andreu fa una mi-rada als correfocs com a tradició essencial dela cultural popular.

DISSABTE 31 D’OCTUBRE12:30Club Fnac kids: taller especial de Halloween,

amb modelatge de figures especialment dis-senyades per a aquesta època de l’any rela-cionada amb la por. / Fnac la Maquinista.

DIMARTS 3 DE NOVEMBRE17:30 El primer dimarts de cada mes se cele-

brarà un sorprenent taller per divulgar, a tra-vés dels llibres, les diverses àrees de conei-xement d’una manera lúdica i participativa./ Biblioteca Trinitat Vella.

DISSABTE 7 DE NOVEMBRE19:00 Partit de waterpolo entre el CN Sant An-

dreu i el CN Sant Feliu, corresponent a la no-vena jornada de Divisió d’Honor. / Piscina PereSerrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

La biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabraorganitza un taller per elaborar da-vantals de cuina solidaris, a càrrec dePuça Espectacles. Per participar, calaportar un euro o aliments.

Tardor solidàriaCuinem la solidaritat

Avui dm. 27 d’octubre a les 18:00

AGENDA MENSUAL

Jornades Professionals CultSurfing a laFàbrica de Creació Fabra i Coats, es trac-ta d’una iniciativa adreçada a profes-sionals de la cultura per catalogar. / Fa-bra i Coats.

Connectant projectesculturals singulars

Demà dc. 28 i dj. 29 d’octubre

Després de més de 10 anys pels esce-naris, The Great Toad vol compartir ambel públic la presentació del seu disc ambuna festa de swing, blues o dixie. / Cen-tre cívic la Sagrera La Barraca.

The Great Toaden concert

Ds. 31 d’octubre a les 19.00

Partit de futbol corresponent a l’onzenajornada de competició entre el Sant An-dreu i el Rubí. / Narcís Sala.

Partit de futbolSant Andreu-Rubí

Demà dc. 28 d’octubre a les 20:45

| 16 líniasantandreu.cat 27 octubre 2015 Pròxima edició: 25 de novembre

Documents

Santandreu 62