Santandreu 65

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Entitats pàg 9L’Ateneu L’Harmonias’assegura dos anys més de gestió cívica

Celebració pàg 8La festa dels Tres Tombsomple un any més els carrers de Sant Andreu

Comerç pàg 10L’Eix Sant Andreu, a punt pera la 12a rua de Carnestoltes

Esports pàg 12El Sant Andreu perd el derbi amb el Júpiter (2-1)

El nou Mercat de Sant Andreuserà una realitat l’any 2019

L’associació de paradistes dóna el seu vistiplau al projecte de reforma que l’Ajuntament vol impulsar pàg 10

Reportatge pàg 3Barcelona supera la ratxahistòrica de dies senseploure i ja en suma 87

Concert pàg 8Anna Roig i l’Ombre de ton chienseran divendres que ve els protagonistes del cicle enciSAT!

pàg 8

La tradició és viva‘Som Cultura Popular’ aplega 13.000 persones a la Fabra i Coats

barcelona liniasantandreu.cat · 29/1/2016 · Núm.65 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualslíniasantandreu

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniasantandreu.cat 29 gener 2016

3 | líniasantandreu.cat29 gener 2016Reportatge

A principis d’abril del 2008 elconseller de Medi Ambient,Francesc Baltasar, va reconèixerque, tot i ser agnòstic, s’havia en-comanat a la Moreneta perquèplogués a Catalunya. Eren dieson el país patia una forta seque-ra. Si aquest 2015 que acabem dedeixar enrere Baltasar haguéstingut un càrrec polític a la ciu-tat de Barcelona, potser hauriatornat a demanar a la Morene-ta el mateix que el 2008.

I és que el 2015 ha estat undels anys més secs de la històriade la ciutat. Cal remuntar-se finsal 1878, quan van ploure329,2l/m, per trobar un any méssec que el passat. El 2015 la xifra

va ser lleugerament superior, jaque van ploure 345,5 l/m. Si nomirem tan enrere i ens fixem enles xifres de l’Observatori Fabra,que va començar a recollir dadesmeteorològiques el 1914 -les da-des anteriors són dels arxius delServei Meteorològic de Catalun-ya-, el 2015 ha estat l’any més sec.

RATXA RÈCORDPel que fa als dies de pluja, el 2015també ha estat un any dolent. Haplogut 42 dies, quan la mitjanadels últims 30 anys és de 55. Toti això, no ha estat el pitjor any, jaque el 1945 i el 2006 la xifra va serde 37 dies. Però especialmentcridanera ha estat la ratxa de finald’any, que ha acabat amb 58 diesseguits sense ploure. Si aquí hi afe-gim que, des de principi d’any, en-cara no ha plogut, la ratxa s’haallargat fins als 87 dies.

Alfons Puertas, meteoròlegde l’Observatori Fabra, explica aaquesta publicació que el 2015 haestat un any amb tan poquesprecipitacions a causa de “l’ab-sència de fronts atlàntics actius,poca precipitació a l’estiu i alspocs, i poc actius, temporals de lle-vant”. Puertas afegeix que “anyscom el 2015 presumiblement esrepetiran amb més freqüènciaperò a la pluviometria no s’ob-serva una tendència a què ploguimenys”. Al mateix temps deixaclar que aquesta situació “no espot atribuir al canvi climàtic”.

Pel que fa a la situació detants dies sense pluja, Puertasexplica que el 2007 hi va haveruna ratxa de 70 dies i que la mésllarga data de 1928, quan es vaprolongar fins als 85 dies. És adir, ahir es va superar la ratxamés llarga de la història.

En la mateixa línia que Puer-tas es mou Marc Prohom, cap del’àrea de climatologia del ServeiMeteorològic de Catalunya. Pro-hom afirma que el 2015 ha estat“un any molt anòmal des delpunt de vista de la precipitació”i lliga aquesta situació amb “l’e-pisodi d’El Niño, que provoca queles àrees mediterrànies tendeixina tenir anys més secs”. Igual quePuerta, Prohom afirma que “nohi ha lligam” amb el canvi cli-màtic i recorda que “el climamediterrani és molt variable”.“Les projeccions climàtiques in-diquen que hi haurà períodes desequera més llargs i intensos”,conclou Prohom.

TEMPERATURES ALTESEl 2015, però, no només ha es-tat un any molt sec, sinó tambémolt càlid. La temperatura mit-

jana anual ha estat de 16,6 ºC, elregistre més elevat de la sèrie cli-màtica, juntament amb el 2006,iniciada l’any 1914. Especial-ment calorós va ser el mes de ju-liol, amb una temperatura mit-jana de 26 ºC. Si es continuenobservant les dades que reculll’Observatori Fabra, també es potapreciar com aquest centre as-tronòmic va registrar per primercop una temperatura superior als20 graus durant un mes desem-bre (el dia 16), concretament20,6 ºC.

Les xifres cridaneres no s’a-turen aquí, ja que també va cau-re el rècord de temperatura mí-nima absoluta més alta: 7,1 ºC.Sembla doncs, que la Barcelonadel futur, tal com mostren les pro-jeccions i confirmen els experts,pot tendir a ser una ciutat mésseca i més calorosa.

Un any sense paraigües» El 2015 ha estat un dels anys més secs de la història de la ciutat i, des del 1878, no n’hi havia un de pitjor» El 2016 comença de la mateixa manera i ahir es va superar la ratxa històrica de 85 dies sense pluja del 1928

Albert RibasBARCELONA

A causa de la poca pluja els episodis d’alta contaminació han estat més freqüents (esquerra). L’Observatori Fabra recull les dades meteorològiques (dreta). Fotos: Línia i Alfons Puertas

| 4 líniasantandreu.cat 29 gener 2016 Agenda Nacional

“No són èpoques per a covards, per a te-morosos ni per a fluixos de cames. Ens tocaassumir responsabilitats i jo els prometo quem’hi deixaré la pell. Ho farem possible”. Aixíde contundent es va mostrar el nou presi-dent de la Generalitat, Carles Puigdemont,durant el seu discurs d’investidura del pas-sat 10 de gener. Poc més de tres quartsd’hora que van servir perquè Catalunya co-negués l’home que liderarà el govern de tran-sició cap a l’estat independent, desprésque l’acord entre Junts pel Sí i la CUP establísque Artur Mas renunciés a la presidència enfavor del fins ara alcalde de Girona.

Puigdemont va remarcar que Cata-lunya encara un “període excepcional de lapostautonomia i la preindependència” enel qual s’iniciarà “el procés per constituir unestat independent”, i va assegurar que tre-ballarà per “un país més just, amb més fei-na i de més qualitat i més transparent i par-ticipatiu”.

Per fer-ho, el nou president comptaamb un govern pactat per CDC i ERC, queja havien perfilat Mas i Junqueras, i que,tal com també s’havia negociat amb laCUP, s’organitza en tres grans àrees. Laprimera d’elles, l’econòmica, l’assumeix el

mateix Oriol Junqueras (ERC), home fortdel nou executiu, únic vicepresident iconseller d’Economia i Hisenda. D’ell de-pèn Agricultura, amb Meritxell Serret alcapdavant (ERC), Empresa i Coneixe-ment, amb el fins ara secretari de governJordi Baiget (CDC), Territori i Sostenibi-litat, amb Josep Rull (CDC), i el macro-departament que fusiona Benestar, Treballi Famílies, amb Dolors Bassa, fins fa poclíder de la UGT a Girona (ERC).

La segona gran àrea, la social, la pilotaràNeus Munté (CDC), un altre dels pilars delgovern, que segueix com a portaveu i queassumeix la cartera de Presidència. D’elladepenen el Departament de Salut, amb l’ex-socialista Toni Comín al capdavant (ERC),Cultura, amb Santi Vila (CDC), i Ensenya-ment, amb Meritxell Ruiz, ex d’Unió i finsara directora general d’Atenció a la Famí-lia i Comunitat Educativa (CDC).

Per últim, la tercera àrea, la institucional,la liderarà Raül Romeva (a proposta d’ERC),conseller d’Afers Exteriors, Transparència iRelacions Institucionals. D’ell penja Interior,on es manté Jordi Jané (CDC), Governació,també amb Meritxell Borràs (CDC), i Justí-cia, amb Carles Mundó (ERC).

Amb tot, el nou govern té un total de 13consellers, 7 proposats per Convergència i 6per Esquerra, coordinats en tres grans àre-es on, a diferència d’anteriors legislatures, esbarregen responsables d’un partit i l’altre.

» Puigdemont agafa el timó d’un govern que iniciarà “el procés per constituir un estat independent”» Junqueras, vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, esdevé l’home fort del nou executiu

Arnau NadeuBARCELONA

Els pilars de l’acció de governPLA DE XOCSOCIAL“S’HA DE GARANTIR LA PROTECCIÓ DELSMÉS VULNERABLES”La primera gran acció de

govern que va citar Puigdemont en el seudiscurs d’investidura va ser el pla d’e-mergència social, que assegura que s’had’impulsar “indefugiblement i de maneraurgent”. Això inclou diverses mesures,com la lluita contra la pobresa, la pro-tecció del dret a l’habitatge, l’atenció so-cial integral o el suport al tercer sector.

SEGURETATSOCIAL“CREACIÓ DE L’AGÈNCIACATALANA DE LASEGURETAT SOCIAL”Pel que fa al “disseny

definitiu de les estructures d’estat i laseva posada a punt”, Puigdemont va ex-plicar que el nou govern prioritzarà lacreació de l’agència catalana de la se-guretat social, la qual “assumirà lesprestacions que actualment cobreix laseguretat social espanyola, entre ellesles pensions i el subsidi d’atur”.

LLEI ELECTORALCATALANA“UNA LLEI MODERNA,EXEMPLAR I ACCEPTADAPER TOTHOM”En la llarga llista de me-

sures del programa de govern, Puigde-mont va fer una referència destacada a unaeterna assignatura pendent de Catalunyaque “ara sí”, diu, s’haurà de fer realitat: lallei electoral pròpia. Una llei que ha de ser“moderna, exemplar i acceptada per to-thom” i que “interpreti correctament elsdesitjos de la societat d’ara i del futur”.

PROCÉSCONSTITUENT“CULMINACIÓ DELPROCÉS EN LA SEVAFASE PARTICIPATIVA”En termes pròpiament

del procés sobiranista, la gran acció quevol impulsar el nou govern és un procésconstituent “de base ciutadana i asso-ciativa” per fer possible el futur Estat ca-talà independent. En aquest sentit, elprimer que es farà és la tramitació alParlament de l’avantprojecte de lleid’aquest procés constituent.

HISENDAPRÒPIA“PODER EXERCIR LAPLENA AUTONOMIAEN MATÈRIA FISCAL”L’altra gran estructura

d’estat ha de ser la hisenda pròpia. Espreveu reforçar-la organitzativament,continuar el desplegament de la xarxad’oficines de recaptació i gestió tribu-tària i posar en marxa els organismesque permetran “exercir la plena auto-nomia en matèria fiscal” en base a la lleide transitorietat jurídica.

RELACIONSINTERNACIONALS“ACONSEGUIR ELRECONEIXEMENT DELFUTUR ESTAT CATALÀ”Un altre gran objectiu de

Puigdemont és la internacionalitzaciódel procés. En aquest sentit, el nou pre-sident va dir que iniciarà “l’agenda de ne-gociació amb l’Estat espanyol, Europa i lacomunitat internacional per al reconei-xement de la proclamació del nou Estat ca-talà que naixerà de la futura constitucióreferendada pel poble de Catalunya”.

“Ho farem possible”

PERFIL4Carles Puigdemont, de 53 anysi fill de pastissers d’Amer (la Selva), és veíd’una Girona que, assegura, admira “pro-fundament”. Periodista de professió, vatreballar al diari El Punt, va fundar l’A-gència Catalana de Notícies i més tard lapublicació Catalonia Today.

Vinculat a la Joventut Nacionalista deCatalunya (JNC), la qual va contribuir afundar a Girona, no va ser fins al no-vembre de 2006 quan va fer el salt a la po-lítica institucional, prenent part per pri-mer cop en una candidatura electoral isent escollit diputat de les comarques gi-ronines per CiU. L’any següent va pre-sentar-se com a candidat dels convergentsa l’alcaldia de Girona, però va haver deconformar-se a liderar l’oposició. Quatre

anys després, però, va aconseguir trencarl’hegemonia del PSC a la ciutat i va ser es-collit alcalde, un càrrec que ha conservatfins ara i al qual ha hagut de renunciar,diu, “amb recança”.

Puigdemont està considerat un delsrepresentants de la branca socialdemò-crata de Convergència i ha expressat sem-pre fermes conviccions independentistes,fins i tot quan encara gairebé ningú depes del seu partit ho feia. De fet, el mónsobiranista l’ha descobert en els últimsmesos pel seu paper al capdavant de l’As-sociació de Municipis per la Indepen-dència (AMI), després de rellevar JosepMaria Vila d’Abadal.

El 27S va ocupar la tercera posició dela llista de Junts pel Sí per Girona.

Qui és Carles Puigdemont?

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | líniasantandreu.cat29 gener 2016

| 6Opiniólíniasantandreu.cat 29 gener 2016

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#NoOblidem#LaOtraCoalición #NovaVida

@albertcalatrava: Al PP l'estratègia delspròxims dies es basa en un desig: que alComitè Federal del PSOE els crítics freninun pacte amb Podem.

@xafemho_tot: Ya está el señor Ar-tur Mas dividiendo a la sociedad entrelos que son abuelos y los que todavíano lo son.

@Clautrioe: Un 27 de enero de 1945 la ar-mada rusa liberaba los campos de con-centracion de Auschwitz y mostraba el hor-ror del nazismo.

Un diari participatiu

4Pedofília políticaper David Rabadà

Els nous docents interins hand’acreditar no tenir delictesper poder optar a una feina.L’administració assegura queamb aquesta mesura es pre-tén un menor risc d’abusossexuals cap als nostres fills. Iaixí, i amb tal finalitat, s’hacreat un web on poder trami-tar aquesta paperassa. Perdesgràcia la pàgina estàcol·lapsada i resulta inútil in-tentar-ho. En conseqüència jafa dies que les cues per acon-seguir aquest cromo són qui-lomètriques.

Resulta obvi que aquestaidea ha sortit d’un despatxben allunyat de la realitat es-colar i social. L’assessor quel’ha proposat, i el polític quese l’ha cregut, han estat unsignorants del primer que calsaber abans de decidir: veureles dades publicades. El fet ésque el noranta per cent delsabusos sexuals es cometenentre familiars i no pas entredocents interins i alumnes.Així doncs, i si els familiarsvan primers, ¿per què no se’lsfa obtenir a tots els pares,

mares i parents aquest certi-ficat?

Òbviament això implicariatres coses: més cues quilo-mètriques per a l’adminis-tració, un major nombre devotants molestos i uns malsresultats a les urnes per alpartit que ha proposat aques-ta idea. En tal cas, i si la po-lítica continua creient queaquesta mesura eradicarà lapedofília, que facin presentaraquest atestat a tota la jerar-quia eclesiàstica, però aixòtambé importunaria milionsde fidels, el mateix Vaticà,l’OPUS i la resta de faccionscristianes.

Així doncs, i si els docentsinterins no són pedòfils, ¿perquina raó la política d’aquestpaís els fa fer cua per un cer-tificat de bona conducta?Doncs perquè un assessor i unpolític han estat uns medio-cres, ¿o potser ells pretenendesacreditar els educadorsd’aquest país? Què tal si dei-xem als mestres fer la seva fei-na i parem d’acusar-los de co-ses que no són?

Un diari plural

La sàtira, repartida equitativa-ment, no és masclisme. La crí-tica política no és masclisme.Les febleses de les persones, decadascun de nosaltres, no sónmasclisme. Són febleses. L'hu-mor que retrata realitats ase-xuades no és masclisme. La rà-dio no és masclisme. La televi-sió no és masclisme. El victi-misme no és masclisme. És vic-timisme.

Si haguéssim de repassartot el que no és masclisme, noacabaríem. Perquè el masclismeté una virtut i un defecte moltconcret, i és que només sol serallò que és. Tot el que no siguimasclisme, no ho és. És així desimple, de curiós i de fasci-nant. Per tant, la llista de coses,comentaris i fets que correnpel món i que no són masclismeés inacabable, infinita. No hi haprou arbres al món per arren-car-los d'arrel, fer-ne milions detones de paper i anotar-hi sen-se descans tots els conceptesque, per naturalesa, no sónmasclisme. No proveu de fer-ho, perquè morireu amb la plo-ma a les mans. El no masclismeés immens, inexplorable.

El riure, per exemple, tam-poc és masclisme. Ni l'hivern. Ni

una pilota de bàsquet. Anar aldentista no és masclisme. Quecaigui Twitter no és masclisme.Les flors no són masclisme;que es panseixin, tampoc. I re-gar-les, encara menys. Una tau-la parada no és masclisme. Itampoc ho és una taula paradael dia de Nadal, és igual, el diaés irrellevant. Anar al cinema noés masclisme. I no anar-hi,tampoc.

Arribar tard a una cita no ésmasclisme, és impuntualitat. Iarribar-hi massa d'hora és àn-sia, pura ànsia. Una cervesa noés masclisme, el teu cunyat noés masclisme, una opinió di-vergent no és masclisme. La ba-teria del mòbil fonent-se no ésmasclisme, la tramuntana no ésmasclisme, i ser president demesa en una nit electoral no ésmasclisme. És una putada. Lacarrera de Periodisme no ésmasclisme. Ni el Madrid gua-nyant la Champions. Res que nosigui masclisme és masclisme.I el que tampoc ho és, fixeu-vosque boig, el món, és el no mas-clisme.

Aquest article no és mas-clisme. Els que corren per aquítampoc ho són. L'únic que ésmasclisme, confirmat, però

masclisme del bo, és el mas-clisme. El masclisme és mas-clisme. Punt. La resta són altrescoses, però no masclisme. Sónatacs, crítiques, incendis, opi-nions, ironies, queixes, rancú-nies, consells, venjances o pa-rers diversos, però en cap casmasclisme. Són somriures denens, portes rovellades, ani-mals copulant, parades de me-tro, muntanyes del Canigó, car-reteres mal senyalitzades, cal-çots menjats amb guants, peròno en digueu masclisme.

Cada cosa té el seu nom, i sité un nom és perquè té una de-finició. També el masclisme.Aboquem totes les forces queens regalen les ments evolu-cionades del segle XXI per com-batre'l, però no l'engrandimencara més atorgant-li mèritsque no són seus. El masclismeés el que és, que malaurada-ment ja és molt, i la resta és totallò que seria masclisme si re-alment fos masclisme.

No engrandim un monstrefastigós per interessos parti-culars o col·lectius, perquèla bèstia ja és prou volumi-nosa i cavernària per anar-laalimentant a base d'estupi-desa humana.

per @ModernetdeMerda

4Si realment fos masclisme

Envia’ns les teves cartes a: [email protected] | líniasantandreu.cat29 gener 2016

@encampanya: En su plan para conquis-tar el mundo, Colau deja ya los grupitos deciudadanos concienzados y da el saltopara montar un partido. Lo normal.

@enricanals: Coscubiela a RAC1 disfres-sant la crisi de Catalunya Sí Que Es Potapel·lant al vell 'centralismo democrático':la crisi és dels altres.

@miriamperalta: El 26 de gener de fa 77anys les tropes franquistes entraven aBarcelona. I encara hi ha massa morts pertrobar i massa ferides per tancar.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Fa anys treballava en un programad'entreteniment on entrevistàvem ce-lebritats. Celebritats de veritat, no par-lo pas de youtubers ni de famosets de pasucat amb oli: Hugh Grant, Alicia Keys,Woody Allen, Robbie Williams, el pre-sident del Govern. Gent d'aquest pal.

Un dia va venir John McEnroe. Elputo John McEnroe. Vaig anar a parlaramb ell per explicar-li de què anava elprograma –una pràctica que sembla ha-ver-se perdut–, un gest de cordialitat perassegurar-nos que el convidat s'ho pas-sa bé i entén els acudits que li farem. Vaigentrar acompanyat d'un altre guionistaa la sala on estava el senyor McEnroe ila cosa va anar així:

–Hola, senyor McEnroe, som els gu-ionistes del programa. Vol que li expli-quem què farem?

–OK.–Al mig de l'entrevista li tirarem pi-

lotes de tennis pel cap i vostè les hauràde tornar amb la raqueta.

El McEnroe va callar. Va fer un copd'ull al rellotge –un preciós Franck Mu-ller d'or rosa–, ens va mirar amb els ullsfora de les conques i va començar a bra-mar com un boig.

–Us heu equivocat de persona, na-nos! Fa mitja hora que espero aquí! Uspenseu que podeu fer-me perdre mitjahora? Aneu a prendre pel cul! Us heuequivocat de persona! A prendre pel cul!

Vam sortir d'allà cagant llets. Laseva representant era fora. Vaig esten-dre els palmells de les mans i li vaig dir:"¿Qué coño le pasa a este señor?” Ellava arronsar les espatlles i va dir: "El se-ñor McEnroe es un poco especial".

Aleshores, ja amb els límits de la con-ducta àmpliament sobrepassats, vaig afe-gir: "Y un poco gilipollas también".

Però el senyor McEnroe és un pro-fessional. Quan va ser l'hora d'entrar aldirecte, el tio ho va fer amb un somriu-re encantador, va participar de totes lesbromes i va sortir una entrevista collo-nuda. Els ianquis ja ho tenen això: po-den ser uns gilipolles, però la feina és lafeina. Necessiten ser gilipolles 23 horesal dia per poder donar-te seixanta mi-nuts de glòria. No només ho entenc, sinóque ho comprenc.

En aquest món ple de subnormalson ens ha tocat viure ens hem de poderpermetre el luxe de ser gilipolles. Comaguantar la caterva d'energúmens ambquè ens creuem a la feina, al restaurant,a l'escola o al Twitter? Com fer front ales relacions socials en xarxa sense po-der engegar el 90% de la gent a prendrepel cul?

La qualitat humana decau tan ràpi-dament que sento un profund enyor perl'ésser extraordinari. El mite, l'estrella,el cantant, l'actor, el premi Nobel. Quepotser no s'han guanyat el dret a mirar-nos des de dalt? Simpatitzo més amb elfamós malcarat que amb l'infecte fanà-tic que demana selfies als futbolistes quebaixen de l'avió.

Col·leccionistes de fama aliena, pa-ràsits de la faràndula. La societat diuque els famosos són uns gilipolles,però, qui o què és la societat? La societatno és més que fum que s'endú la tra-muntana: una munió de boques ambtantes ganes de xerrar que encara nohan après a escoltar.

4Ser “gilipolles”per Jair Dominguez

Tenim Govern. Ara, segons ens han ditper activa i per passiva, pot començar ladesconnexió amb Espanya tot aplicantla resolució aprovada pel Parlament elpassat 9 de novembre. Som a la graellade sortida i ens diuen que això ara ja ésimparable. No seré jo qui posi bastonsa les rodes, però caldrà fiscalitzar ex-haustivament l’acció dels diputats in-dependentistes per assegurar que tot ar-riba a bon port i que l’acord de Junts pelSí i la CUP no ha estat exclusivament peranar tirant de sou públic per part demolts que fa vint-i-cinc anys que ho fan.Les societats amb un cert sentit demo-cràtic i que pensen per elles mateixes hande ser crítiques amb els seus dirigents.Ho fem? O bé ens deixem emportar so-vint per un sentimentalisme xaró queaprofiten alguns per perpetuar-se?

Llegeixo la famosa resolució i obser-vo que en el cinquè punt s’indica lite-ralment: “El Parlament de Catalunyaconsidera pertinent iniciar en el termi-ni de trenta dies la tramitació de les lleisde procés constituent, de seguretat sociali d'hisenda pública”. Què vol dir això? Fi-xem-nos que s’ha traslladat a l’opinió pú-blica que en un mes estaran enllestidesaquestes anomenades “estructures d’es-tat” quan, en realitat, el que diu és que“considera pertinent”. Aquesta és una ex-pressió que no obliga a res, és una sim-ple opinió. Més endavant la resolució enqüestió també apunta que el Parlamentno se supeditarà a les decisions de l’es-tat espanyol i, en particular, del Tribu-nal Constitucional. Però la cambra ca-talana ha publicat en el Butlletí Oficial delParlament de Catalunya la sentènciade l’esmentat tribunal que anul·la la re-solució 1/XI del 9 de novembre. Una ma-nera com una altra de continuar fent au-tonomisme amb l’estelada.

Només amb aquest parell de coses,i amb les declaracions del nou presidentde la Generalitat a l’entrevista de TV3amb Mònica Terribas, que van ser un ex-ercici d’inconcreció, o les de Neus Mun-té a RAC1, on deia que no ens podem en-cotillar en dates i terminis, existeixenmotius suficients per estar amatents ievitar que ens aixequin la camisa una al-tra vegada com han fet tantes vegades.L’anomenat procés pot esdevenir eterni permetre una jubilació tranquil·la a sesil·lustríssimes senyories.

Sospito que han aconseguit situar lapilota allà on volien. L’independentismesociològic, aquell que va a les grans ma-nifestacions i és activista de les xarxes so-cials, està tranquil i cofoi perquè pensaque ha fet la feina i ha aconseguit la fa-mosa “unitat”, i a l’independentisme méscombatiu han aconseguit fer-lo invisiblemomentàniament tot fent creure que

l’objectiu només l’assolirem amb elsomriure i dient que volem ser amics detothom. Tot plegat, un escenari immi-llorable per continuar amb la cantare-lla que Espanya no ens deixa votar, quehem d’anar creant les estructures d’es-tat i que hem d’eixamplar la base social“sobiranista”. Sense parlar mai que elnaixement d’un estat català o ve de la màde la negociació o de l’enfrontament, ique la presa de control del territori(per la força del poble si cal) és una con-dició imprescindible si Espanya no seua parlar, som majoria i proclamem la in-dependència.

Mentrestant tot són eufemismes,discursos naïfs i tota una legió de ter-minals (mediàtiques, de càrrecs políticsi de l’associacionisme oficial) que vantirant de la rifeta a còpia d’anar co-mentant o ballant al voltant de l’ac-tualitat del “procés”. A base de conye-tes o amb l’estil del saberut, ens voldranfer creure que som en bones mans. Moltbé. Ja ho comprovarem nosaltres ma-teixos sense els seus consells. Llavorsés quan cal que ens preguntem: quicontrolarà que es faci efectiva la inde-pendència de Catalunya?

Un cop salvades unes noves eleccionsque suposaven la desmobilització delselectors independentistes i la conseqüentensulsiada d’alguna formació, ara elspartits tornaran a la seva dinàmica deprioritzar els seus interessos i les lluitesde poder dins el nou govern seran el pade cada dia. Fa massa temps que gaire-bé tot gira al voltant de la improvisaciói la mediocritat, que són els pitjors en-emics per fer fracassar un objectiu degran envergadura com és el que tenimentre les mans.

D’altra banda, les entitats com l’ANC,Òmnium o Súmate, que haurien de ga-rantir que la cosa va de debò, ja tenencol·locats els seus dins el Parlament imai no exerciran un paper de fiscalit-zació inflexible i sense contemplacionscap als seus exdirigents. Han esdevingutla “pedrera” del Parlament.

Només queda una única solució. I ésque aquells independentistes que estanfora de qualsevol dependència de l’a-nomenat procés, i que no tenen cap re-lació directa amb els seus protagonistesoficials, tinguin la capacitat de coordi-nar-se i exercir el paper de fiscalitzadorsdel procés. Cal ser implacable amb les fe-bleses, les mitges tintes i els cínics som-riures. Perquè estem veient molta vo-luntat per mantenir càrrec, vanitatsamb aire de rector de poble i dèries ideo-lògiques tronades d’algun aprenent deChe Guevara. I, sobretot, que l’inde-pendentisme deixi de banda d’una ve-gada per totes l’ambient de festa major.

4Qui controla el procés?per Santiago Espot

29 gener 2016

| 8


Sant Andreu

Anna Roig i l’Ombre de tonchien passen per l’enciSAT!

CONCERT4La nova cita de l’en-ciSAT! tindrà com a protagonis-tes el grup Anna Roig i l’Ombrede ton chien. El concert se cele-brarà divendres que ve a partir deles nou del vespre al SAT Teatre.

Anna Roig i l’Ombre de tonchien és un grup de cançó cata-lano-francesa que en els últimsanys ha mostrat la seva solide-sa i després de fer més de 150concerts i editar dos discos s’haconvertit en una banda de refe-rència de l’escena pop catalana.

Divendres la banda que lide-

ra Anna Roig presentarà el seunou disc ‘Un pas i neu i un pas’.En aquest tercer disc, més repo-sat que els anteriors, Anna Roigevoca sensacions i paisatges ambuna base instrumental de cairemés contemplatiu.

La gira de presentació delnou treball està pensada comun espectacle global i amb un as-pecte visual molt potent gràciesa recursos agafats de diferentsarts escèniques. Un concert querepresenta una experiència queva més enllà de la música.

TRADICIÓ4La desfilada dels TresTombs va tornar a omplir el pas-sat 10 de gener els carrers deSant Andreu per commemorar,un any més, la celebració de SantAntoni Abat, el patró dels animals.

Després de la benedicció delsanimals per part del capellà de laparròquia de Sant Andreu dePalomar, es va posar en marxarla desfilada que consisteix entres voltes pels carrers de Sant An-dreu. Les carrosses i els genetsvan estar acompanyades de mú-

sica i banderes mentre avançavenpels carrers andreuencs i els dei-xaven plens de caramels per alpúblic. El recorregut va avançarpel passeig Torras i Bages i el ca-rrer Gran de Sant Andreu, va con-tinuar per la rambla de Fabra iPuig i va acabar al carrer de SantAdrià.

VISITA A CAN FONTANETUna de les novetats d’enguany vaser la visita que el públic va poderfer a Can Fontanet, que l’abril de

l’any passat va obrir les sevesportes com el Centre d’Interpre-tació dels Tres Tombs.

A Can Fontanet tots aquellsque ho desitgin poden descobrirla història dels Tres Tombs, unafestivitat que se celebra el dissabtemés proper a Sant Antoni Abat,una festivitat molt arrelada a lapagesia catalana que cau el 17 degener. A Sant Andreu aquesta fes-ta té uns lligams molt profunds,ja que s’hi celebra des de fa mésde 150 anys.

Anna Roig i l’Ombre de ton chien, un grup que no deixa indiferent. Foto: Facebok

Els Tres Tombs no fallen

Els animals són els grans protagonistes dels Tres Tombs. Foto: Districte

Sant Andreu, i més concreta-ment la Fabra i Coats, es vanconvertir entre els passats 21 i 24de gener en l’epicentre de la cul-tura popular catalana gràcies a lacelebració de la primera edició dela Mostra del Patrimoni Imma-terial ‘Som Cultura Popular’, im-pulsada per l’Ajuntament. La tro-bada neix amb la voluntat de ce-lebrar-se cada dos anys.

Al llarg dels quatre dies un to-tal de 13.000 persones van passarper l’antic recinte industrial an-dreuenc en una trobada que vareunir 130 associacions i que vapermetre al públic gaudir de gai-rebé 300 actes, que es van dividirentre els dirigits als grups de cul-tura popular i al món científic i, del’altra banda, els dirigits al públicen general.

Després d’un divendres on lamajoria d’activitats van ser lesadreçades als professionals i a lesescoles del Districte, dissabte va serel dia amb més presència de gent.El públic va poder gaudir, entred’altres, de l’actuació de la CoblaSant Jordi-Ciutat de Barcelona, dela demostració de les Festes de l’Ós-una tradició d’alguns pobles de laCatalunya Nord, de l’exhibiciósardanista i del Ball de Rams deSant Andreu de Palomar a càrrecde l’Esbart Maragall.

Un altre dels objectius del‘Som Cultura Popular’ era el de ge-nerar un trànsit d’idees entre totsels agents implicats en el món dela cultura popular. És per això queun dels punts forts va ser l’extensprograma de debats, com ara elsde temàtica castellera que van gi-rar al voltant del concurs de Ta-rragona i sobre els mitjans digitalsque tracten l’actualitat castellera.

Des de l’Ajuntament conside-ren que la primera edició d’a-questa mostra ha estat un “èxit”.

La mostra té la intenció de fer una edició cada dos anys. Foto: Adifolk

‘Som Cultura Popular’ reuneix13.000 persones a la Fabra i Coats» La mostra, que vol ser referent, es va celebrar del 21 al 24 de gener,va aplegar més de 130 associacions i va programar gairebé 300 actes

RedaccióSANT ANDREU

Celebració | Sant Andreu es prepara per al CarnestoltesQueden pocs dies perquè arribi Carnestoltes i Sant Andreu ja es comença a preparar. Enguany, a

banda de les tradicionals rues escolars de cada barri, a Sant Andreu també es podrà gaudir d’aquestafesta amb un taller de còmic, una festa de terror a l’Harmonia, espectacles infantils a la Fabra i

Coats, el ball de Carnestoltes a la Lira i un taller de disfresses de la sardina i el seu enterrament.

Sant Andreu9 | líniasantandreu.cat29 gener 2016

Organitzen un concert a favorde Proactiva Open Arms

SOLIDARITAT4L’AssociacióGoig Art Solidari organitza demàa les nou del vespre un concertsolidari a la Sagrada Família a fa-vor de l’ONG badalonina Proac-tiva Open Arms, que es dedica asalvar la vida a refugiats quearriben a les illes gregues deLesbos i Chios.

El concert, ‘Havaneres enfemení’, anirà a càrrec de la can-tant d’havaneres de Palafrugell

Neus Mar i del trio vocal Havà-name. L’entrada constarà d’undonatiu voluntari que anirà des-tinat directament a ProactivaOpen Arms.

Goig Art Solidari és un pro-jecte que “combina art i solidari-tat” els responsables del quals’encarreguen d’organitzar esde-veniments culturals solidaris perajudar entitats socials a difondrei finançar els seus projectes.

Sant Andreu, el segon districteamb la renda familiar més baixaDESIGUALTATS4Sant Andreués el segon districte de la ciutatamb la renda familiar més bai-xa. Així ho indiquen les conclu-sions de l’Informe de la RendaFamiliar Disponible de 2014que l’Ajuntament ha publicat re-centment.

Així doncs, segons les xifresde l’informe la renda familiardisponible per càpita, la mesu-ra que fa referència als ingres-sos de què disposen els habi-tants per destinar-los a con-sum o estalvi, del districte és de14.112 euros i se situa en 73punts en una escala on la mit-jana és de 100. Aquesta xifra su-posa una caiguda de gairebé

1,5 punts respecte de les dadesdel 2013, tot i que és una dèci-ma superior si es mira la xifra de2012.

En l’àmbit dels barris, laTrinitat Vella apareix com el pit-jor situat, ja que la renda fami-liar disponible se situa en 45,9punts i fa que aquest barri siguiel sisè més pobre de la ciutat. Al’altre extrem de Trinitat Vella,en el cas del districte, s’hi situaNavas, que és el barri més ric deldistricte i que presenta un aug-ment de la renda familiar dis-ponbile superior a la del 2013.Juntament amb la Sagrera ésl’únic barri que ha millorat enrelació amb l’any passat.

El model de gestió del casal deL’Harmonia es consolida. Elpassat dia 20 de gener la regi-dora Laia Ortiz i els represen-tants de la Federació d’EntitatsSocioculturals i de Lleure deSant Andreu van firmar el nouconveni de gestió d’aquest casalde barri que permetrà ampliardos anys més la seva gestió cívicai comunitària.

El conveni, segons va explicar laregidora Ortiz després de la fir-ma, s’emmarca en “l’aposta de-cidida d’aquest govern munici-pal per una gestió cívica i co-munitària dels equipaments”.

Des de L’Harmonia han ex-pressat la seva satisfacció per larenovació del conveni. “Estemmolt contents, ja que entre al-tres millores, es reconeix per fila voluntat i intenció de ferd’aquest espai un espai parti-cipatiu i de clara gestió popu-lar”, han afirmat en un comu-nicat. El mateix dia de la firma

des de l’Harmonia es va con-vocar a la plaça Orfila un brin-dis de celebració.

“TREBALL EN XARXA”El conveni signat estableix queels gestors del casal hauran d’a-favorir el “treball en xarxa ambles entitats i el veïnat” en qües-tions relacionades amb la “pro-moció de la cultura, la creació il’associacionisme, tot fomen-tant la participació i la corres-ponsabilitat”. Una de les gransnovetats serà la posada en mar-xa d’un servei de bar.

A l’exterior de l’Harmonia sovint s’hi fan activitats. Foto: Harmonia

L’Ateneu L’Harmonia s’assegurados anys més de gestió cívica


29 gener 2016

Comerç| 10


El procés de reforma dels mer-cats municipals segueix enda-vant. La setmana passada l’as-semblea de l’Associació de Co-merciants del Mercat de Sant An-dreu van donar el seu vistiplau alprojecte de renovació integraldel mercat.

La regidora del Districte, LaiaOrtiz, va valorar aquest anuncicom “una gran notícia” i va as-segurar que la intervenció és ne-cessària perquè el mercat “tornia ser un pol d’atracció”, ja que, enels últims anys, “ha anat perdentclients”, recorda Ortiz. I és que el27% de les botigues estan tanca-des. En aquesta línia es mou el re-gidor d’Ocupació, Empresa, Tu-risme i Comerç, Agustí Colom, elqual destaca que amb la reformahi hauran “parades amb espais

de degustació”, un element que,segons el Colom, “farà més atrac-tiu el mercat als veïns”.

Al llarg d’aquest any s’enca-rregarà el projecte bàsic i execu-tiu del mercat i el del mercat pro-visional –on es traslladaran elsparadistes d’aquí a un any, ubi-cat, previsiblement, als carrersd’Otger i Torres i Bages–. A con-tinuació s’encarregarà l’obra mit-jançant concurs públic. Les obresarrencaran durant el primer se-mestre de l’any que ve i tindran

una durada d’uns 24 mesos, pertant, el nou mercat podria estarenllestit durant els primers me-sos del 2019.

L’avantprojecte del mercatva ser elaborat l’any passat pelbufet d’arquitectura de DanielMòdol, però es va desvincular delprojecte després que sortís es-collit regidor pel PSC al maig depassat per incompatibilitats.

El mercat tindrà una plantasoterrada per a logística i noallotjarà cap supermercat.

L’edifici del mercat data de l’any 1914. Foto: Mercats BCN

El nou Mercat de Sant Andreuserà una realitat l’any 2019

» Llum verda dels paradistes al projecte de reforma de la instal·lació» Es vol impulsar un espai que ara té un terç de parades buides


Participació | Presenten els resultats de l’enquesta sobre els horaris d’estiuEl consistori presentarà el pròxim 2 de febrer a Barcelona Activa–al carrer Llacuna, 162– els resultats de

les anteriors fases del procés consultiu sobre l’obertura dels comerços els diumenges i els festius de l’estiu.Aquesta jornada tindrà lloc a partir de les sis de la tarda i estarà oberta tant a comerciants com a veïns, empreses i sindicats. Aquest procés d’enquestes online el va arrencar el consistori a mitjans d’octubre.

La cita de menjar urbà Eat Street s’instal·larà a la SagreraGASTRONOMIA4L’Eat Streetés una de les cites més esperadesper als amants de la cuina ur-bana i que aplega alguns dels mi-llors cuiners del món en aquestàmbit gastronòmic.

Enguany, els organitzadorshan anunciat que l’Eat Street esquedarà a la Nau Bostik de la Sa-grera, després d’haver passatper diversos indrets com el Cen-tre de Recursos per a Emprene-dors i Ciutadans (CREC), el Palo

Alto, les Glòries i el Moll deSant Bertran.

La Nau Bostik és una antigafàbrica d’adhesius en desús re-habilitada al llarg de l’any passata iniciativa de Xavier Bassiana,el responsable de la Nau Ivanow.

L’Eat Street arrencarà el seucamí a Sant Andreu el pròxim20 de febrer, quan es reuniranles millors propostes de menjarurbà i de qualitat a preus ac-cessibles i populars.

L’Eix Sant Andreu, a punt pera la 12a rua del Carnestoltes

FESTA4L’Eix Sant Andreu estàenllestint els últims detalls de laseva dotzena Rua de Carnestol-tes, que tindrà lloc el pròxim diu-menge dia 7 de gener. La desfi-lada arrencarà a partir de les 11del matí a la cruïlla de la ramblade Fabra i Puig amb ConcepcióArenal i recorrerà els principalscarrers del barri.

La tradicional comparsa estàoberta a la participació de to-thom, sigui amb amics o amb lafamília, i per tal de fer efectiva lainscripció cal omplir un formu-lari i enviar-lo a l’adreça de co-rreu electrònic [email protected].

El dia d’abans, però, l’eix ce-lebrarà una festa infantil a la salaJosep Bota del recinte de la Fa-bra i Coats. Serà la tercera edi-ció de la celebració, on l’únic re-quisit per participar és anatcompletament disfressat.

En aquest any de traspàs lafesta ha caigut més aviat del’habitual, ja que la primera llu-na plena de la primavera, que ésla que marca l’inici de la Set-mana Santa, tindrà lloc el dia 23de març. Tenint present la his-tòrica separació de 40 dies en-tre Carnestoltes i la setmanade passió –la Quaresma–, no-més cal fer comptes.

Una vintena d’escolars visiten la Cansaladeria Puig

FORMACIÓ4Les visites dels es-colars a les botigues de la ciutatdel programa El Comerç i les Es-coles han reiniciat la seva activi-tat després de l’aturada de Nadal.Des d’aquest mes de gener fins alpròxim abril, prop de 6.500alumnes de 73 col·legis barcelo-nins visitaran diferents comerçosde la ciutat.

Un d’aquests establimentsva ser la Cansaladeria Puig, si-tuada a Gran de Sant Andreu, on

fa uns dies 24 alumnes van po-der conèixer els diferents pro-cessos de producció artesanald’una cansaladeria, com ara lesdiferents espècies que s’hi utilit-zen o la maquinària, a més de lamanera d’exposar el producte alsaparadors.

Enguany el cicle compleix10 anys i des del consistori es des-taca que cada any ha anat crei-xent la participació, tant d’a-lumnes com de botigues.

La rua de l’eix ha esdevingut una tradició al barri. Foto: ESA


29 gener 2016

Esports| 12


Un gol de Joan Vives al minut 84va provocar diumenge passat laderrota del Sant Andreu a la Ver-neda. Tot i fer un bon partit, elsquadribarrats van perdre el der-bi de la vint-i-dosena jornada deTercera divisió per 2-1.

En un matxmarcat per l’ab-sència dels dos entrenadors, els deSant Martí van aconseguir inau-gurar el marcador al minut 11. PauDarbra va finalitzar un contraatacfulgurant del Júpiter amb una va-selina des de 35 metres. Segovia,que estava a l’alçada del punt depenal, no va poder evitar el gol del’equip gris-i-grana.Amb el mar-cador en contra van arribar els mi-llors minuts de l’equip. Un con-traatac conduït per Xavi Jiménezi Kevin Gissi va culminar en la mi-llor ocasió dels quadribarrats a laprimera part, però Unzué va atu-rar la rematada del migcampista.

Després d’uns minuts sensemassa perill a les àrees, el Júpiterva gaudir d’una clara oportunitatper part de Quim Molins, però eldavanter centre visitant va re-matar desviat. Abans d’arribar aldescans el Sant Andreu va teniruna altra clara ocasió per empa-tar. Després d’una jugada perl’extrem dret, la pilota va caure apeus de Canadell. La rematada delmitjapunta va ser defectuosa i elporter del Júpiter va aturar l’es-fèrica amb facilitat.

En els primers instants de larepresa el Sant Andreu va conti-nuar buscant la porteria dels de laVerneda, mentre que el Júpiter re-

plegava línies i amenaçava detornar a fer mal sortint a la con-tra. Al minut 60 l’esforç an-dreuenc va tenir recompensa.Després d’una passada entre lí-nies, Canalejo va fer una centra-da des de la banda dreta. La pilo-ta es va passejar per davant de laporteria gris-i-grana fins que Ya-güe, molt atent al segon pal, la vaempènyer al fons de la xarxa.Començava un partit nou quehavia de durar 30 minuts.

Esperonats per l’empat, elsquadribarrats van continuar ata-cant la porteria d’Unzue i al minut76 es va produir la jugada que hau-ria pogut trencar el partit. Un de-fensa del Júpiter va fer caure Gis-si dins l’àrea, però l’àrbitre GómezMeneses no va decretar penal.Vuitminuts més tard, el Júpiter vaaconseguir el gol de la victòria enuna acció molt similar al gol del’empat del Sant Andreu. Unacentrada rasa des de l’extrem es-querre de Marc González la va re-matar Vives per fer embogir el mu-nicipal de la Verneda.

El Sant Andreu va buscarl’empat amb més rauxa que senyi va gaudir d’una darrera ocasió,un xut llunyà de Canalejo que esva estavellar al pal.

L’equip buscarà trencar laseva mala ratxa de quatre partitssense guanyar demà passat alNarcís Sala en la visita del Sant-feliuenc. Els del Baix Llobregatocupen la catorzena posició a lataula, un punt i una posició persota del Sant Andreu. De cara aaquest matx, Joan Esteva no po-drà comptar amb el pitxitxi de l’e-quip, ja que Gissi complirà un par-tit de sanció per acumulació detargetes. Matabosch i Meca seranles baixes del Santfeliuenc.

AITOR TORRES MARXAPer altra banda, ahir el club vaanunciar que el defensa AitorTorres deixa l’entitat. El lateraldret reforçarà un dels rivals delclub a la categoria, l’Esport ClubGranollers, però continuarà vin-culat al Sant Andreu com a en-trenador del benjamí E.

La defensa es lamenta després del primer gol gris-i-grana. Foto: UESA

El Sant Andreu perd contra el Júpiter en un derbi vibrant

» Els quadribarrats cauen a la tretzena posició de la Tercera divisió» El Santfeliuenc visita el Narcís Sala aquest diumenge al migdia

El CN Sant Andreu publica elshoraris dels partits d’Eurolliga

WATERPOLO4El cap de setma-na que ve, la piscina Pere Serratserà l’escenari de tres partitsdel grup A de l’Eurolliga feme-nina de waterpolo.

Les amfitriones disputaranels tres partits d’aquesta fasecontra l’Uerdingen Krefeld ale-many el dia 5 de febrer a les20:45h, contra l’Uralochka Zla-toust rus el dia 6 a les 19:45h icontra el Kinef Kirishi el dia 7 ales 12:15h.

Abans, però, l’equip ha tornata la lliga després de l’aturada perla disputa de l’Europeu. Lesnoies de Javi Aznar i Dani Ballartvan jugar el partit corresponenta l’onzena jornada dissabte pas-sat a casa. L’equip va passar persobre del WP 98 02 (23-6) i di-lluns que ve visitaran la piscinadel CN Rubí.

Per la seva banda, el sèniormasculí jugarà demà a la PereSerrat contra el CD Navarra.

Recta final del procésd’inscripció per a la Mitja

ATLETISME4El compte enrereper a la Mitja Marató de Barce-lona enfila la seva recta final. Eldia 8 de febrer es tancarà elprocés d’inscripcions per a unade les proves atlètiques de llar-ga distància per excel·lència,que se celebrarà el dia 14 del mesque ve.

Un dels grans alicients de lacursa serà Florence Kiplagat,una de les grans especialistes d’a-questa distància. L’organitzaciója ha confirmat que l’atleta ke-niana participarà a la prova,

que ha guanyat en el dues da-rreres edicions, i intentarà batreel rècord del món que va establirl’any passat (1 hora, 5 minuts i 9segons). La cursa sortirà delpasseig de Pujades i transcorre-rà pels districtes de Sant Martí iCiutat Vella.

Un cop s’hagi fet aquestaprova, els runners de la ciutattindran una altra cita marcadaen vermell al calendari, la Ma-rató, que recorrerà bona part deldistricte durant la meitat delseu itinerari el dia 13 de març.


Aznar i Ballart durant una xerrada amb les seves jugadores. Foto: CNSA

Canvi | El Consell Municipal de l’Esport renova els seus membresEl Consell Municipal de l’Esport ha escollit recentment 26 membres per completar

la seva renovació en virtut d’un procés participatiu que va començar el passat dia 11 degener. La primera sessió del Consell, un espai de relació i participació entre els diversos

agents i actors del sistema esportiu de la ciutat, se celebrarà el pròxim dia 5 de febrer.


| 14Agendalíniasantandreu.cat 29 gener 2016

[email protected]

AGENDA [email protected]

AGENDA MENSUALDIUMENGE 31 DE GENER17:30 Wabi-sabi. Espectacle teatral que expli-

ca la història de dos curiosos personatges quees desempalleguen de la bola de paper on es-taven atrapats. / Sant Andreu Teatre.

DISSABTE 6 DE FEBRER11:00María Alcolado i Mercè Homar, del por-

tal mesquemenjar.com s’encarreguen d’unajornada en la qual ensenyaran a fer sopes icremes ràpides i gustoses per als mesosd’hivern. / Centre Cívic Navas.

FINS AL DIA 11 DE FEBRERMatí-TardaTaller La màgia del color. Curset dia-

ri a càrrec de la il·lustradora Gemma Zaragüetaque comparteix amb els seus alumnes els se-crets de la pintura amb aquarel·les, acríl·lics,... / Centre Cívic Sagrera La Barraca.

FINS AL DIA 31 DE GENERMatí-Tarda ExposicióPerspectiva fictícia. Col·lec-

ció d’imatges i textos a càrrec d’Anna Falgar.La mostra crea un personatge que desdibui-xa la línia entre allò real i allò imaginari. / Ca-sal de Barri Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu.

FINS AL DIA 5 DE FEBRERMatí-Tarda ExposicióDiaris il·lustrats de perso-

nes refugiades. Imatges de la vida de les per-sones refugiades capturades per la ComissióCatalana d’Ajuda al Refugiat. / Centre Cívic delBon Pastor.

DEMÀ DISSABTE 30 DE GENER11:00 Taller infantil de lindy-hop. Segona jor-

nada d’aquesta divertida activitat en la qualels més menuts podran aprendre els passosde ball d’aquest estil que va sorgir a la dècadade 1920. / Centre Cívic Trinitat Vella.

DIJOUS 4 DE FEBRER18:00 Narració Tia Tata Marieta Sánchez, co-

rresponent al cicle Lletra petita Sac de ron-dalles. L’accés a l’activitat serà gratuït. / Bi-blioteca del Bon Pastor.

DIUMENGE 14 DE FEBRER12:00 Partit de futbol entre la UE Sant Andreu i

el Terrassa FC corresponent a la vint-i-cinque-na jornada de la Tercera Divisió. / Estadi Muni-cipal Narcís Sala.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

L’actuació del cantautor hortenc ElSobrino del Diablo serà el plat fort delCarnestoltes de l’Harmonia. Poseu-vosla disfressa més terrorífica que tingueu!/ Casal de Barri Ateneu l’Harmonia deSant Andreu.

L’Harmonia celebra el Carnestoltes més terrorífic

Dv. 5 de febrer a les 22:00

Per segona setmana consecutiva, al C.C.Trinitat Vella s’organitza un seminarion es poden aprendre eines i exercicisútils per educar el gos i ensinistrar-lo./ Centre Cívic Trinitat Vella.

Segona sessió del tallerd’educació canina al districte

Demà 30 de gener a les 17:30

El segon concert d’aquest any del cicleenciSAT! anirà a càrrec del grup pene-desenc Anna Roig i l’Ombre de tonchien, que acostaran el seu pop al dis-tricte. / Sant Andreu Teatre.

Anna Roig i l’Ombre de ton chien arriben a l’enciSAT!

Dv. 5 de febrer a les 21:00

Partit corresponent a la tercera jornadade la fase grups de l’Eurolliga femeninade waterpolo entre el CN Sant Andreui el Kinef Kirishi, el tercer classificat del’any passat. / Piscina Pere Serrat.

El CN Sant Andreu organitzala fase de grups de l’Eurolliga

Dg. 7 de febrer a les 12:15


| 16 líniasantandreu.cat 29 gener 2016 Pròxima edició: 16 de febrer

Documents

Santandreu 65