Santandreu 66

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

Reportatge pàg 3Ciclistes i vianants: una convivència que esposa a prova dia rere dia

Cultura pàg 8El grup de Sant PaciàTeatre estrena amb èxitL’Avar de Molière

Música pàg 8La segona edició del festival Cara-B arriba amb un cartell de luxe

Fotografia pàg 8Trinitat Vella acull la mostra‘Perifèries 2009-2012’

Comerç pàg 10L’Eix Sant Andreu fa un bon balanç del Fora Estocs

L’Ajuntament només protegiràset botigues històriques

Sant Andreu passa de tenir 40 comerços emblemàtics a menys de 10 en la nova proposta municipal pàg 10

pàg 12

Una reforma “urgent”El Sant Andreu demana que es reprenguin les obres del Narcís Sala

Confederació de Comerç pàg 11Fraile: “El tren del comerç témolts vagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

liniasantandreu.cat · 16/2/2016 · Núm.66 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualsbarcelonalíniasantandreu

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniasantandreu.cat 16 febrer 2016

3 | líniasantandreu.cat16 febrer 2016

“El perfil del ciclista de Barcelo-na no és, ni de bon tros, el d’un ci-clista incívic”. Qui fa aquesta afir-mació no és cap membre d’algu-na plataforma de ciclistes, sinóJoan Estedeordal, el presidentde Barcelona Camina, una entitatque defensa els drets dels vianantsa la ciutat.

El desgraciat accident que vapatir la diputada Muriel Casalsamb un ciclista –i que ha causatla seva mort aquest cap de set-mana– va revifar el debat al vol-tant de la convivència entre via-nants i ciclistes. El problema,però, és que aquest debat sovintes genera a través de percep-cions i queixes d’afectats que no

es poden prendre com una reali-tat representativa. A més, quanparlem de topades entre bicicle-tes i vianants, les úniques esta-dístiques existents són les dels ac-cidents que acaben en ingréshospitalari, que assenyalen que el2015 només hi va haver un acci-dent greu per atropellament d’unvianant per part d’un ciclista i queel 2014 aquesta xifra va ser dequatre. És a dir, avui dia no hi hadades que quantifiquin els acci-dents lleus i això és un problema.

Què cal fer, doncs, si no tenimdades? Per saber per on van elstrets cal parlar amb alguns caps vi-sibles dels representants de les pla-taformes de ciclistes i de vianants.Estedeordal té més coses a dir. “Elprincipal problema per als via-nants són els cotxes, que provo-quen 600 atropellaments a l’any”,afirma convençut el president de

Barcelona Camina, que col·loca lesbicicletes molt avall en l’escala deproblemes dels vianants. “Un al-tre problema dels vianants és lapèrdua d’espai que hem patit elsdarrers anys. Les terrasses i el mo-biliari urbà cada vegada omplenmés les voreres”, afegeix. Quan seli pregunta per les bicis, Estede-ordal afirma que “més aviat estemdavant d’un ciclista que no va perla calçada perquè té por”. Una si-tuació que s’ha de combatre, diu,amb una aposta per “reduir la ve-locitat a la ciutat i crear ‘Espais30’ –zones on la velocitat dels cot-xes està limitada a 30 km/h–, peròaixò és un procés que tardaràuna mica”.

Qui també hi diu la seva en totplegat és Albert Garcia, membred’Amics de la Bici. Quan Garciaparla, de seguida transmet unadefensa enèrgica dels ciclistes.

“S’ha criminalitzat la bicicleta deforma infundada, hi ha una alar-ma social falsa”, assegura. Segonsaquest representant d’Amics de laBici, “a la gent li fa por tot el quedesconeix. Amb la bici hi ha mol-ta desinformació i és molt fàcil in-duir a l’opinió pública. La majo-ria d’atropellaments a la vorera elscausen els cotxes i ningú protes-ta”. Garcia, que lamenta que “vasen bici i estàs assenyalat”, insis-teix en la necessitat que “a les es-coles es faci educació viària enclau europea, activa i que ensen-yi a ser responsable i a fer-se curadels vianants”.

ELS VIANANTS, L’EIX CENTRALSegons el departament de Mobi-litat de l’Ajuntament, a Barcelo-na cada dia es fan 2,5 milions dedesplaçaments a peu. Aquestarealitat fa que Ole Thorson, pre-

sident de l’Associació de Preven-ció d'Accidents de Trànsit i en-ginyer de camins especialitzat entrànsit, remarqui que “el més im-portant és que la ciutat estigui pre-parada per als vianants”.

Thorson considera que la re-lació entre vianants i ciclistes “ésuna mica tensa” i ho atribueix,principalment, al fet que “l’espaique té el vianant ha quedat reduït”.“No estem acostumats que la vo-rera sigui un espai tranquil, iavançar en els ‘Espais 30’ evitariaque el ciclista vagi per la vorera”,afegeix Thorson. Nascut a Dina-marca, aquest expert té clar que“aquí el ciclista no és com el nòr-dic i a alguns els falta responsa-bilitat, però aquesta és de tothomi la clau és una bona convivènciaentre totes les parts”. Queda clarque ciclistes i vianants no tenenmés remei que entendre’s.

Condemnats a entendre’s» L’augment dels ciclistes a la ciutat provoca que creixi el debat sobre la convivència amb els vianants » La relació entre els dos col·lectius no és conflictiva tot i que sí que es viuen episodis amb tensió sovint

Albert RibasBARCELONA

El debat sobre la convivència entre ciclistes i vianants torna a agafar força. Foto: Generalitat

Reportatge

| 4Opiniólíniasantandreu.cat 16 febrer 2016

publicitat 686 42 95 17líniasantandreu.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Com acostuma a ser habitual, elBarça tornarà a jugar la final de laCopa del Rei i, a l’hora dels prole-gòmens, quan entra Felip VI a lallotja, sonarà la marxa real. Quinaserà la reacció del públic? Hihaurà un sector que serà de se-guidors del Sevilla, que potser pi-caran palmas o vés a saber què.Però els culés què faran? Xiula-ran, es giraran d’esquena, bran-daran estelades (si és que les dei-xen entrar al camp)? La cavernaja ha iniciat la campanya: xiularl’himne espanyol és un greuge alrei i un insult als espanyols i s’hande prendre mesures coercitivesen contra del club que els seusaficionats xiulin. En virtut delsxiulets a la final del 30 de maig de2015, la Fundación para la De-fensa de la Nación Española vapresentar una denúncia per in-júries al rei, apologia de l’odi i ul-tratge a Espanya. El jutge San-tiago Pedraz no va admetre atràmit la querella, per considerarque xiular mentre sona l’himneespanyol està emparat per la lli-bertat d’expressió.

Pel que fa a on s’ha de jugar elpartit, com és natural sembla queels dos clubs voldrien que fos alSantiago Bernabéu per proximitatgeogràfica i capacitat d’especta-dors. Aquí ja entra en joc el que hapassat altres vegades. Encara queels blocs sanitaris del Bernabéuestan en perfectes condicions, novolen que, si el Barça torna a gua-nyar la Copa, ho celebri al seucamp. Posaran l’excusa que nodesitgen que al seu camp es xiulil’himne. Proposo que, en lloc dexiular, tots els aficionats del Barçacantin a cor És l’hora dels adéusagafats de les mans i balancejant-se a un costat i l’altre. Que bonic!

4Xiular o cantar?per Jordi Lleal

#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics

4Rajoy, contradictorioper David Rabadà

El meu avi sempre em deia que“ser agraït és de gent bona i ho-nesta” i els meus pares insistienque “sols reconeixent les apor-tacions dels altres hom es legi-tima per exercir la critica i assolircredibilitat”. Aquests consells oafirmacions han estat presentsen els meus pensaments des quehe conegut la mort de MurielCasals. En primer lloc, perquè laMuriel era una dona honesta, demirada agraïda i acollidora, queestimava i es feia estimar, per-què sabia reconèixer les apor-tacions dels altres i valorava eltreball de l'equip.

Per aquests motius, trans-metent serenitat i compromís,encarnava la lluita pels dretsnacionals amb tranquil·litat in-tegradora i amb la determinaciócapaç de superar tot obstacle.Una determinació que la porta-va a incentivar el diàleg com aeina capaç d'identificar els puntsd'encontre, per vertebrar solu-cions i defugir de la confrontaciódestructiva pròpia dels tempsconvulsos i complexos com elsactuals. Sens dubte la Murielcanalitzava l'energia de moltscors que bateguen, més enllàd'ideologies, il·lusionats per ver-tebrar un nou país, ja que, comha afirmat l'expresident Mas,ella “encarnava totes les virtutsdel projecte independentista”.

Agraïment, reconeixementa les aportacions dels altres i ca-pacitat de diàleg són qualitats que

no abunden amb escreix i laseva mancança és, sense capdubte, els nutrients de la mancade solucions per entomar unfutur integrador, que asseguri elprogrés social, i foragitar la ra-cionalitat i objectivitat requeridaper identificar i forjar la unitat enel si d'una societat plural, diver-sa i en evolució constant.

És en la complexitat i en lessituacions de cruïlla quan la ra-cionalitat simbiòtica amb elssentiments permet identificarles estratègies per assolir els rep-tes des de la llibertat d'expressiói el debat en la diversitat d'inte-ressos i d'opinions. Un debatque no té altre límit que el res-pecte a l'altre i la convivència, totacceptant que tota opció i opinióés vàlida si s'argumenta ambcoherència i respecte.

La Muriel ens ha deixat. Elsseus valors ètics, morals i intel·lec-tuals, que sustentaven els seusdiàlegs, esdevenen imprescin-dibles per sumar en els mo-ments difícils. Uns valors indis-pensables i que sols perduraransi els assumim amb plenitud i ac-ceptem que les aventures isola-des difícilment tenen èxit. Uns va-lors necessaris per avançar en elprocés que ella va saber impul-sar canalitzant múltiples volun-tats i que sols tindrà èxit si inte-rioritzem, amb un somriure aco-llidor, que ningú sobra i que en-cara són molts els que cal sumar-hi des de la llibertat de decisió.

per Antoni Garrell

4Muriel, el somriure acollidor

El presidente en funciones delGobierno de España ha estadoaños acusando a los indepen-dentistas de no abordar el prin-cipal problema de la nación, lacrisis económica.

Hace escasos días contra-venía su discurso de antañocon otro paradójico. Ante los po-sibles pactos entre PSOE y Po-demos, ahora Rajoy afirma queel principal problema de Espa-ña es el independentismo. ¿Enqué quedamos?, ¿la crisis, o elseparatismo? La verdad es queno es la primera vez que Rajoyse reitera en algo durante me-ses y luego cae en paradojas. De-fendía la unidad española perorespetaba Gibraltar ante el Re-ino Unido; decía que los cata-lanes separatistas perderían sunacionalidad europea ante una

ley que no lo dice; olvidaba elSáhara Occidental, Filipinas o elRosellón como partes de Espa-ña entregadas a otros pero ex-ige a Cataluña su pertenencia alReino; eleva la Constituciónespañola como estandarte de launidad nacional aunque lamayoría de jóvenes españolesjamás la hayan votado; y por úl-timo predica que el intento ca-talán divide a la sociedad espa-ñola pero no para de intentarque su España rompa con las delos otros partidos políticos.

Ahora para Rajoy lo másimportante es el separatismocatalán. Pues si quieren marc-harse los catalanes mejor te-nerlos como amigos que comoenemigos. La unidad da la fu-erza, el ataque de Rajoy lacontradicción.

@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | líniasantandreu.cat16 febrer 2016

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniasantandreu.cat 16 febrer 2016

@japtapias: El referéndum es una prácticademocrática ante la crisis de legitimidadde la actual configuración del Estado enCataluña.

@Casfetera: Amb l’anunci de la marxad'Esperanza Aguirre, el Partit Popular litreu una dimissió d'avantatge a Con-vergència.

@encampanya: Fer una chirigotafalangista a Santoña no té cap gràcia. Elque és divertit seria fer-la al casc antic deDonosti.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Parlem-ne. Hi ha un debat atemporalque de tant en tant treu el cap als mit-jans de comunicació, però sense quedar-s'hi massa. Ve i se'n va. Mai acabem d'en-llestir-lo. És un debat magnífic sobre elsnostres polítics, la seva vàlua com a re-presentants públics i la responsabilitatque el càrrec els atorga.

És un debat de preguntes. Es pot serministre d'Agricultura sense saber del totqui és, per exemple, el president d'Unióde Pagesos? Es pot dur la cartera de laconselleria d'Ensenyament sense tenircap mena d'experiència en l'àmbit edu-catiu o sense haver trepitjat mai una es-cola pública? És sensat gestionar lacultura d'un país sense saber defensarplenament la seva llengua o sense en-tendre les necessitats de la majoria delsector?

Si creiem que sí perquè ser ministreo conseller és només un encàrrec polí-tic i no tècnic, llavors ens semblarà lò-gic que aquell mateix ministre de Fo-ment acabi sent-ho més tard de Justícia,saltant d'un ministeri a l'altre amb unaagilitat admirable. Perquè, total, és no-més un càrrec polític. Els tècnics que hihagi a sota ja s'encarregaran de fer fun-cionar la maquinària de veritat. L'im-portant és que el conseller o ministre deSalut de torn tingui una bona trajectò-ria professional, encara que aquestatrajectòria hagi passat per despatxosd'advocats, multinacionals del sector ali-mentari o vestuaris d'equips de prime-ra divisió. Ja farem el fet.

Seguint aquesta teoria meravellosa,però, vostè mateix podria ser consellerd'Interior si acredita una experiència no-table com a responsable del gardenque dirigeix des de 1985, perquè si haacumulat prou anys de coneixementcol·locant les plantes a lloc, de ben segurque podrà col·locar també els manifes-

tants a lloc el dia que li esvalotin el car-rer. Té la saviesa adient per dirigir elsMossos, la seguretat, les grans opera-cions d'Estat i el que faci falta. Si hi hares més concret, deixi-ho per la secretariageneral. Vostè limiti's a guiar les líniesbàsiques del departament, que ho faràmolt bé.

Volem això? Volem que ens gover-ni gent preparadíssima, però prepara-díssima per a altres àmbits que no sónels que acaben gestionant? No seria mi-llor que qui tingués la màxima respon-sabilitat en un departament fos algú queconeix el sector com ningú, per evitar aixíque als molts errors que cometrà, segur,s'hi sumin també els errors per desco-neixement del gremi? No seria més efi-cient reduir aquest marge d'error ambalgú que no sigui vist des de baix com unpersonatge aliè a la professió? No hi haningú més que pugui ser ministre deTreball amb més garanties? No hi haningú que pugui representar Benestar iFamília havent viscut de primera mà quèes cou en aquests conceptes tan fona-mentals i delicats com són el benestar iles famílies?

No cal dir noms, les carteres que ano-meno són aleatòries. Ens sortirien moltsnoms de governs anteriors, i molts delsgoverns actuals. Tant espanyols com ca-talans. En aquest sentit, som força igu-als. Per desgràcia, els criteris per no-menar polítics d'alta volada continuenallunyant-se del sentit comú i acos-tant-se cada vegada més a raons perso-nals o de confiança. I sembla que la ten-dència va per llarg.

Encara no hem entès que precisa-ment el que transmet més confiança, elque realment pot fer respirar tranquil unpresident i una societat, no és aquellapersona correcta i coneguda, sinó aquellpolític que sap de què parla.

4Ministres de tot per @ModernetdeMerda

Vivim un drama humanitari amb unamediterrània convertida en malson i ce-mentiri blau. Els governs europeus, en-tre calculadors, egoistes i porucs, no s’a-treveixen a l’acollida. No es tracta d’u-na qüestió de solidaritat, només, sinó dedret internacional i d’asil. Cal dir, no obs-tant això, que el govern alemany, ambcrisi interna i en el partit que li dóna su-port, fa un esforç.

Dins d’altres crisis com la socioeco-nòmica, la crisi de refugiats és un nou ar-gument per al populisme de dretes i elsque atien la xenofòbia. Tots ells adver-saris de la democràcia. Veiem a Alema-nya la funesta actuació de PEGIDA, lacrema de cases per a refugiats i la por dediversos governs europeus que rebaixenles previsions d’acollida, com a mínim,o promulguen lleis de confiscació debéns a les persones refugiades.

Cal una societat activa i reivindica-tiva davant d’aquesta Europa glacial, toti el canvi climàtic, comanada pel pen-sament conservador i l’austeritat que hadut una part de la població europea a pa-tir atur i pobresa. Cal més democràciaen aquesta ‘democràcia’ que aixecamurs i tanques de filferro davant l’aco-llida als 4,6 milions de sirians que fugende la guerra, com d’altres persones del’Afganistan, de l’Iran, d’Eritrea.

El populisme titlla de perill les per-sones que “ens vénen a prendre serveispúblics”. Ho fa per desviar l’atenció deles veritables causes de la crisi. Preténresponsabilitzar dels problemes les víc-times dels despropòsits d’un sistema quenecessita profundes reformes; preténresponsabilitzar les persones que fugende l’Estat Islàmic i de la guerra, atrapa-des a Turquia i presoneres de les màfiesper arribar a les illes gregues.

On és el lideratge de l’esquerra eu-

ropea? On és l’humanisme d’Atenesi/o de Jerusalem que ens fonamentacom a europeus, en paraules d’Steiner?

La resposta a molts dels reptes de laglobalització i l’europeització de l’eco-nomia és en les ciutats, en els seus bar-ris, en la participació i en construiramalgama de persones i entitats que po-sin els drets humans al davant. Drets perals quals ja vivim aquí i pels que fugintde la guerra tenim el deure d’acollir.

Sí, deure. Dèiem que no és nomésuna qüestió de solidaritat. És una qües-tió de Dret. Després de la II Guerra Mun-dial, el 1951, es va elaborar la Conven-ció de Ginebra per acollir persones des-plaçades. I ara els estats, que ens fancomplir la llei, de vegades fent ús del mo-nopoli de la força, vulneren el dret in-ternacional i el d’asil.

El politòleg nord-americà Benja-min R. Barber creu que el món estariamés ben governat si fos en mans d’al-caldes, i proposa un parlament mundiald’alcaldes. S’està demostrant a Europaque, davant la inacció dels estats, són elsbarris actius i les ciutats associades quiestan davant de la sensibilització. Des deColònia fins a Lesbos, des de Lampedusaa Barcelona. El pròxim dissabte 27 de fe-brer sortirem al carrer per reclamar viessegures per a les persones refugiades.

El moviment essencial és el retorn.Tornem a les ciutats i als barris, com ala Sagrada Família i a Gràcia a Barcelo-na, amb moviments solidaris a favor del’acollida. Fem-los confortables, espaisde drets i deures, invertim-hi els recur-sos públics i privats de manera coordi-nada, amb objectius compartits, i veu-rem com les crisis s’afebleixen. I veuremque els drets humans no són només gra-fies negres sobre paper blanc, paperblanc de vegades tacat de sang.

4Darrere la crisi dels refugiatsper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciència Política (UAB)


16 febrer 2016

| 8

líniasantandreu.cat

Sant Andreu

Estrena amb èxit de l’Avar deMolière al Teatre de Sant Pacià TEATRE4El Teatre de Sant Pa-cià va acollir dissabte i diu-menge les dues primeres re-presentacions de l’obra teatralL’Avar de Molière a càrrec delgrup teatral Sant Pacià Teatre.El cap de setmana que ve es tor-naran a celebrar dues repre-sentacions més.

Tant dissabte com diumen-ge el Teatre de Sant Pacià vapresentar un aspecte molt bo. Eldirector de l’obra, Pau Maduell,s’ha mostrat molt satisfet per l’a-collida del públic i ha celebrat

aquest “gran cap de setmana”després de les dues primeres re-presentacions.

L’Avar de Molière és unacomèdia clàssica en cinc actesdel dramaturg francès Jean-Baptiste Poquelin, conegut coma Molière, que no ha perdutforça amb el pas del temps.L’espectacle se centra en la fi-gura de Harpagon, un homemolt ric dominat per una ava-rícia extrema i que està disposata fer el que calgui per casa elsseus dos joves fills.

EXPOSICIÓ4El Centre CívicTrinitat Vella acull des del pas-sat dia dos de febrer i fins al 27d’aquest mateix mes l’exposició‘Perifèries 2009-2012’, un pro-jecte fotogràfic de la fotògrafabrasilera Anna Oswaldo Cruz.

L’exposició, que va estar ex-posada quatre mesos al MUH-BA, traça un recorregut sobre laconstrucció de la imatge de lesmetròpolis contemporà nies i laseva història a través d’una vi-deoinstal·lació que Cruz proposa

a partir del seu treball fotogrà- fic. L’autora aconsegueix mos-trar tot un seguit de recorregutsque van de la primera a la se-gona dècada del segle, amb unaitinerància inèdita, breu i in-tensa. El seu treball es caracte-ritza pel retrat dels espais límit,per la circulació pels intersticisentre barris, en tre municipismetropolitans i entre eixos via-ris i fluvials. Tot, a través de latroballa de formes, significats isensacions inesperades.

Aquesta exposició formapart del projecte ‘In Situ’, onAnna Oswaldo Cruz mostra laseva mirada fotogràfica de Bar-celona. ‘In Situ’ fa referència aaquells objectes que no han es-tat moguts del lloc original onvan ser dipositats.

Anna Oswaldo Cruz viu aBarcelona des del 1986. Desprésd’haver fotografiat molts espaisdel centre de la ciutat, des del2009 ha desplaçat la seva mi-rada cap a la perifèria.

Foto de família del grup teatral Sant Pacià Teatre. Foto: Sant Pacià Teatre

Les ciutats, des de la perifèria

El Besòs, una de les zones fotografiades. Foto: Anna Oswaldo Cruz

La Fabra i Coats serà l’escenariaquest divendres i dissabte de lasegona edició del festival de mú-sica independent Cara-B, quearriba amb un cartell de luxe queinclou noms com Los Punsetes,Betunizer, beGun dj set o Bay-waves.

Després de l’exitosa primeraedició de l’any passat, el Cara-Bd’enguany presenta un progra-ma amb un total de 13 artistes ,on també hi haurà GuadalupePlata, Yung Beef (PXXR GVNG),Extraperlo, The Parrots, Le Pa-rody, El Coleta, Beach Beach,Sen Senra i The Saurs. El festi-val aposta per un format queproposa una àmplia visió sobrela cultura musical independenti amb la intenció de ser el reflexdel seu estat actual tant a Cata-

lunya com a tot l’Estat. El Cara-B congrega i barreja en el seu es-pai diferents creadors i gèneresmusicals, com ara rock, pop,garage, electrònica i rap perdescobrir les tendències i disci-plines artístiques que intervenenen la creació d’aquests estilsmusicals.

En paral·lel el festival tambéorganitza el Cara-B CLIPS, un

festival de videoclips que buscapremiar i estimular la creació au-diovisual gestada al voltant de lamúsica independent.

Per últim, el festival tambéacollirà l’exposició BSUAL, co-produïda amb el festival Nrmalde Ciutat de Mèxic. Es tracta d’u-na mostra de cartells de concertsde diferents dissenyadors i ar-tistes plàstics.

Una imatge de l’edició del Cara-B 2015. Foto: Cara-B

La segona edició del Cara-B arriba amb un cartell de luxe

» El festival de música independent se celebra divendres i dissabtea la Fabra i Coats amb una proposta que inclou 13 artistes

RedaccióSANT ANDREU

Obres | L’esvoranc de la plaça Islàndia, tapatUna brigada d’operaris de l’Ajuntament va tapiar dimecres passat al matí

l’esvoranc de la plaça Islàndia, al barri de Navas, que un camió de la netejade l’empresa Urbaser va fer a mitjans de gener després de pujar sobre la

vorera. El forat, de tres metres de llarg, ha estat quasi un mes de llarg.

Sant Andreu9 | líniasantandreu.cat16 febrer 2016

El Bon Pastor continuarecuperant la seva història

MEMÒRIA4La Biblioteca delBon Pastor acollirà aquest dis-sabte, a partir de les deu delmatí i fins a dos quarts de duesdel migdia, un taller per recolliraquells esdeveniments, fets his-tòrics i altres aspectes que tots elsassistents a l’acte vulguin recor-dar del passat del barri.

Aquesta activitat forma partdel projecte ‘Fem la memòriadel Bon Pastor’, que pretén mos-trar la memòria del Bon Pastor enalguns dels seus espais públics através dels fets més rellevants dela història del barri. Aquest pro-jecte va néixer el novembre del

2013, quan l’Associació de Veïnses va posar en contacte amb elCentre de Recerca Polis: Art Ciu-tat, Societat (CR Polis) de la Uni-versitat de Barcelona.

Així doncs, aquest procés derecuperació de la memòria hapermès que en determinats ca-rrers, places o altres espais del ba-rri es mostrin fets històrics rela-cionats amb el barri. D’altra ban-da, el projecte també ha permèsla recuperació de fotografies, di-buixos, documents i escrits apor-tats pels veïns que fan que la me-mòria històrica del Bon Pastorcontinuï molt viva.

Els veïns de la zona sud de SantAndreu de Palomar podran gau-dir del nou Casal de Barri deCan Portabella a partir d’aquestdissabte.

La inauguració d’aquest an-tic palauet transformat en casalde barri es farà a dos quartsd’una del migdia. Abans, a par-tir de les deu del matí, es faranactivitats infantils i familiars i un

cop s’hagi fet la inauguració ofi-cial, a la una del migdia, un es-pectacle posar el punt final a lajornada.

El casal el gestionarà l’Asso-ciació de Veïns Sant Andreu Sudi dóna suport i cedeix espais a lesentitats del barri. Entre els pro-jectes que impulsarà, hi ha elBanc del Temps, l’armari de CanPortabella, l’escola de mares i pa-res o Sant Andreu en acció i s’hifaran tallers, xerrades, confe-rències i espectacles per a totesles veïnes i veïns.

L’edifici, que ocupa un antic

palauet del segle XIX, ha estat re-habilitat per l’arquitecte JosepBunyesc, que ha prioritzat l’es-talvi energètic i ha passat de te-nir dues plantes a tres.

A la planta baixa hi ha una salad’actes per a 75 persones, uns ma-gatzems per a l’Associació VeïnalSant Andreu Sud. La primeraplanta està preparada per acollir-hi les entitats socials del barri i ala segona hi ha sales per fer-hi ta-llers i una terrassa exterior. Des-prés de la reforma els jardins del’edifici comuniquen amb la pla-ça de Can Portabella.

Imatge de Can Portabella un cop acabada la seva transformació. Foto: Ajuntament

Dissabte s’inaugura el nou Casal de Barri de Can Portabella


Fotografies històriques del barri. Foto: Fem la memòria del Bon Pastor

16 febrer 2016

Comerç| 10


El consistori amplia la sevaproposta de festius d’obertura

PROPOSTA4Mig pas enrere del’Ajuntament respecte dels ho-raris comercials. Si a principis demes presentava una propostaque contemplava l’eliminaciódels 10 diumenges d’obertura al’estiu i la creació de quatre denous al maig i a l’octubre –unaproposta que va ser rebuda ambdivisió entre els botiguers i bel·li-gerància entre els partits de l’o-posició–, ara el govern local haplantejat que aquests dies festiusd’obertura s’ampliïn a cinc.

Aquesta nova proposta, feta lasetmana passada pel regidor deComerç, Agustí Colom, busca elconsens de les formacions polí-tiques per tal que s’aprovi al Ple

del pròxim dia 26. I és que CiU,la principal força de l’oposició, java mostrar el seu desacord ambla primera proposta municipalperquè, segons van assegurar,feia “saltar pels aires el consensassolit amb el sector” la passadalegislatura. Des de Ciutadans iPSC també es va criticar aques-ta primera oferta.

Per la seva banda, els comer-ciants van divergir a l’hora de va-lorar aquella primera proposta. Siels eixos més turístics aplegats aBarcelona Oberta van mostrar-se“indignats”, els de la FundacióBarcelona Comerç, que agrupales associacions dels barris, vanveure amb bons ulls la proposta.

L’IcoB alerta que el petitcomerç “no acaba d’arrencar”ESTUDI4El petit comerç nose’n surt encara. Aquesta és laconclusió més clara que es potextreure de l’últim estudi de l’I-coB, presentat el dia 2 de febreri que feia referència al quart tri-mestre de l’any passat.

Segons aquest estudi, elabo-rat per ESADE i encarregat perla Fundació Barcelona Comerç,les diverses campanyes iniciadesdes de finals de novembre i elmateix Nadal no han aconseguit

“deixar enrere la crisi”. “El co-merç no fa res més que reflectirla realitat de l’economia de les fa-mílies”, explica Vicenç Gasca,president de la fundació.

Per la seva banda, el cate-dràtic de màrqueting d’ESADEi autor de l’estudi, Josep-Fran-cesc Valls, opina que el petitcomerç “va a una velocitat moltmés lenta per sortir de la crisi”,i afirma que “caldrà analitzar-neles causes”.

Sagnia emblemàtica a Sant An-dreu. El nou catàleg municipal decomerços històrics protegits no-més n’inclou 7 al districte, 33menys dels que recollia l’anteriorllista elaborada pel govern deTrias, on arribaven a 40. Es trac-ta de la cansaladeria Puig, a Grande Sant Andreu, 147; l’estancSant Andreu, al carrer Ajunta-ment, 13; la farmàcia Guinart, aGran de Sant Andreu, 306; la far-màcia Llorens, a Pons i Gallarza,1; la farmàcia Franquesa, a Grande Sant Andreu, 256; la fleca Gi-rabal, a Servet, 34; i la matalas-seria F. Lázaro, a Gran de SantAndreu, 184.

En total, la nova propostamunicipal inclou 211 establimentsque seran beneficiaris de pla deprotecció de les botigues històri-

ques que es portarà al pròxim Pledel 26 de febrer. Unes mesuresque ja han rebut el vistiplau delgrup de CiU, que considera que elnou pla “beu i s’inspira” en el queva presentar l’any passat.

El nou pla té com a objectiuprotegir aquests negocis, tot ique reconeix la seva incapacitat desalvaguardar l’activitat dels co-merços, que és el que justamentdemanava l’Associació de Co-merços Emblemàtics. “No hi hahagut cap canvi respecte de la pro-posta anterior”, lamenta JosepMaria Roig, secretari de l’entitat.

Com a contrapartida, el con-sistori hi destinarà 1 milió d’eu-ros anuals en ajudes en l’IBI –defins al 95%– i bonificacions perfer obres als locals, unes ofertesque tampoc convencen els pro-pietaris dels comerços. “No hemdemanat cap subvenció, seria ungreuge comparatiu amb la restade botiguers”, critica Roig.

El pla estableix tres categoriesde protecció patrimonial. Totplegat, unes mesures que no il·lu-sionen els botiguers, que estannegociant amb el PSC per portarla qüestió al Parlament.

Colau només protegirà setbotigues històriques del districte» Sant Andreu passa de tenir 40 comerços emblemàtics a 7 en lanova proposta municipal, que els botiguers consideren “insuficient”


L’Eix Sant Andreu fa un bon balanç del Fora Estocs

MOSTRA4L’Eix Sant Andreuva celebrar el passat 30 de generuna nova edició del seu ForaEstocs d’hivern, que va ocupar elcarrer Gran de Sant Andreu –en-tre Malats i Rubén Darío– duranttot aquell dia amb una vintena deparades associades.

“Els botiguers van quedarmolt contents”, expliquen aaquesta publicació des de l’as-sociació comercial, tot destacantque els resultats finals van ser mi-

llors que les expectatives ini-cials que tenien.

La cita va servir per fer unarematada de les rebaixes, per talque els comerciants poguessinoferir tot l’estoc disponible deroba d’hivern.

De fet, a la mostra comercialvan assistir sobretot botigues demoda i complements de tot tipus,tot i que també hi va participar al-gun establiment dedicat als ob-jectes de regal.

La cansaladeria Puig és una de les botigues protegides. Foto: Google Maps

El consistori vol eliminar els diumenges d’obertura a l’estiu. Foto: Ajuntament

Formació | Prop de 300 visites fins a l’abril a ‘El Comerç i les Escoles’Les visites dels escolars a les botigues de la ciutat del programa El Comerç i les Escoles han reiniciat la seva activitat després de l’aturada de Nadal. Fins al pròxim mes d’abril,

prop de 6.500 alumnes de 73 col·legis visitaran diferents comerços de la ciutat en 299 visites guiades. Enguany, el cicle ofereix novetats com ara un taller de pizzes.

11 |

Entrevistalíniasantandreu.cat 16 febrer 2016

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

F. Javier RodríguezBARCELONA

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

16 febrer 2016

Esports| 12


El Sant Andreu ha rebut les de-claracions del conseller tècnic delDistricte, Suso López, a Ràdio Tri-ni Jove (RTV) on assegurava quela reforma del Narcís Sala no erauna prioritat per a l’Ajuntament,com un “gerro d’aigua freda”, se-gons ha dit a Línia Sant Andreuel gerent del club, Jordi Royo. Lareforma, que només ha comple-tat la primera fase –centrada alGol Nord–, està ara aturada.

Segons Royo, aquest anuncidel conseller tècnic col·loca larepresa de les obres, com a mí-nim, per a l’any vinent, una si-tuació que “generarà molèsties alsaficionats i al club”. De moment,el club ha explicat que seguirà“reivindicant” unes intervencionsque considera “urgents”, ja quemai en els 46 anys de vida de l’es-

tadi s’ha fet una reforma integralcom la que es vol fer ara. De fet,de cara a principis de març clubi Ajuntament tenen previst reu-nir-se per abordar aquesta qües-tió i trobar-hi solucions.

I és que, segons ja va denun-ciar l’entitat, l’acabament de lesobres és necessari per “minimit-zar riscos”, segons afirma Royo.I és que la situació de provisio-nalitat de les actuacions pot com-portar algun perill. De fet, la bu-gaderia, tradicionalment ubicadaal Gol Nord i actualment al Gol

Sud per les obres, té una instal·la-ció elèctrica provisional, una si-tuació que, segons Royo,“caldriaque no s’allargués”.

Segons López, l’aturada dela reforma té a veure amb el fetque els pressupostos municipals“estan prorrogats”, i tampoc vadonar cap garantia que es reacti-vi un cop s’aprovin els comptes.Des del club, per la seva banda,afirmen que no contemplen “capescenari que suposi l’aturadapermanent de les obres”. El serialacaba tot just de començar.

Les obres de reforma del Narcís Sala estan aturades. Foto: UESA

El Sant Andreu veu “urgent”acabar les obres del Narcís Sala» El conseller tècnic del Districte assegura a RTV que la reforma de l’estadi quadribarrat “no és una prioritat” i el club ho lamenta

F. Javier RodríguezSANT ANDREU

Kipruto i Kiplagat guanyenuna Mitja marcada pel vent

ATLETISME4Poques novetatsa la Mitja Marató. La prova,celebrada diumenge passat, vadeixar com a guanyadors alskenians Vicent Kipruto i Flo-rence Kiplagat, tot i que no vanaconseguir l’objectiu que es vanmarcar per a aquesta carrera:batre els rècords d’anys ante-riors. El fort vent que bufava ala ciutat va ser determinant perevitar millorar cronòmetres d’al-tres anys.

Kipruto, per la seva banda, vacreuar la línia de meta amb uncronòmetre d’una hora, dos mi-nuts i 54 segons, mentre que Ki-plagat –que revalida el triomf aBarcelona per tercer any conse-cutiu–, va fer un temps final d’u-na hora, nou minuts i 19 segons,

més modest que els dels seus rè-cords anteriors assolits a Barce-lona: una hora, cinc minuts i 12segons el 2014 i una hora, cincminuts i 9 segons l’any passat.

Els dos primers atletes esta-tals van ser Eneko Agirrezábal,26è amb un temps d’una hora,sis minuts i 26 segons, i MartaEsteban, amb una meritòriavuitena posició al rànquing dedones –una hora, 13 minuts i 16segons–. A més, Esteban vaaconseguir la marca mínimaper poder participar al Mundiald’aquesta especialitat.

L’edició d’enguany de la Mit-ja també va aconseguir un altrerècord, en aquest cas de parti-cipació: 16.500 persones es vanllençar al carrer per competir-hi.

CN Barcelona i Dos Hermanas,els rivals andreuencs a la CopaWATERPOLO4Els equips ab-soluts del CN Sant Andreu ja co-neixen els seus rivals per a lapròxima Copa. Els homes s’en-frontaran al CN Barcelona aquarts de final, mentre que lesnoies hauran de jugar-se el pas-si a semifinals davant les sevi-llanes del Dos Hermanas.

En cas que el masculí passi asemifinals, els esperarà el Ma-taró o el Canoe, l’altre enfronta-ment d’aquest quadre. Només

jugarien contra l’Atlètic-Barce-loneta, el gran rival a batre, encas que arribin –tots dos– a lagran final. El campionat tindràlloc del 4 al 6 de març.

Pel que fa a les noies, en casde guanyar el Dos Hermanas aquarts s’enfrontarien a semifi-nals al temut Sabadell o al Medi.La Copa de la Reina se celebra-rà un mes després, del 8 al 10d’abril. Tots dos tornejos es dis-putaran a Sabadell.

Kiplagat, al centre de la imatge, durant la cursa. Foto: Mitja

Barcelona debat el seu model esportiu per al futur

PARTICIPACIÓ4Barcelona haestat ciutat Olímpica i ha celebrati acollit un munt d’esdeveni-ments esportius de primer ordredurant els últims 30 anys. Ara,la ciutat ha començat a debatrequin ha de ser el seu model es-portiu de cara al futur per tal deseguir sent un dels referents enaquesta matèria.

Per aquest motiu, el passat dia6 de febrer es va celebrar la pri-mera jornada participativa per de-

cidir el Pla d’Actuació Municipalesportiu, en el marc del Pla Es-tratègic de l’Esport. Durant aque-lla sessió, oberta a la participaciód’esportistes, educadors, moni-tors, clubs i federacions diverses,van sortir tot un seguit de pro-postes i mesures per aplicar en elspròxims anys. En total hi van par-ticipar 250 persones, que es vanorganitzar en grups de treballtemàtics que van crear els prin-cipals eixos de l’acció de futur.

Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia UrbanaLes inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta

carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seuinici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres.Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.


| 14Agendalíniasantandreu.cat 16 febrer 2016

[email protected]

AGENDA [email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 26 DE FEBRER22:00 La companyia Clip Teatres presenta la co-

mèdia Assassins tots, una obra esbojarradaque gira entorn l’amistat. / Centre cívic SantAndreu.

DIJOUS 25 DE FEBRER19:00 Presentació del nou còmic de Carlos

Azaraga i Encarna Revuelta Sigo siendo un co-cinicas: más recetas y más viñetas, amb l’ob-jectiu d’apropar la gastronomia a tots els pú-blics. / Biblioteca Can Fabra.

DIJOUS 3 DE MARÇ18:00 Cicle de conferències sobre la salut on es

parlarà sobre la sexualitat i com gaudir-la aqualsevol edat. A càrrec de la psicòloga SaraRuiz, especialitzada en geriatria. / Centre cí-vic La Sagrera.

FINS AL 4 DE MARÇMatí-TardaViatge sense cap raó, una mostra que

recull un seguit de fotografies de Joan Picanyolfetes des del voral de la carretera, de viatge,captant la bellesa del moment. / Centre cí-vic La Sagrera.

FINS AL 10 DE MARÇMatí-Tarda Exposició Al principi va ser la paraula,

a càrrec de Dani Lagarto. La mostra s’apro-pa a tretze dones que treballen per la pau aIsrael i Palestina. / Centre cívic Baró de Viver.

DISSABTE 20 DE FEBRER11:30 En el marc del programa Fènix, un cicle

educatiu adreçat a infants, s’organitzarà untaller infantil a càrrec de l’artista visual Án-gela Palacios, sota el nom Els plans pels aires./ Centre cívic Sant Andreu.

DIJOUS 25 DE FEBRER18:00 Sac de rondalles. Contes d’hivern, una ses-

sió de conta contes a càrrec de Gina Clotet pera infants de dos a quatre anys. / Biblioteca LaSagrera.

DISSABTE 20 DE FEBRER19:00 Partit de waterpolo entre el Sant Andreu

i el Catalunya, corresponent a la 18a jorna-da de Divisió d’Honor. / Pere Serrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Experimentació a partir de la músicai el moviment de diverses sensacionsque fomentaran la relació entre adultsi petits. / Biblioteca Can Fabra.

Taller infantilPrimeres passes

Avui dm. 16 de febrer a les 11:00

Taller creat per recollir aquells esde-veniments, fets i altres aspectes quees vulguin recordar sobre el passat delbarri. / Biblioteca Bon Pastor.

Taller d’històriai memòria del barriDs. 20 de febrer a les 10:00

Espectacle adreçat a tota la família ins-pirat en un conte de Michael Ende acla-mat per la crítica i el públic. / Sant An-dreu Teatre.

L’endrapasimnisal SAT

Ds. 20 de febrer a les 17:30

Derbi barceloní de futbol corresponenta la 27a jornada de Tercera divisió en-tre el Sant Andreu i l’Europa. / NarcísSala.

Partit de futbolSant Andreu-EuropaDg. 28 de febrer a les 18:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia


| 16 líniasantandreu.cat 16 febrer 2016 Pròxima edició: 22 de març

Documents

Santandreu 66