redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Pobresa pàg 8Sant Andreu és el districtede la ciutat on hi ha menysgent que dorm al carrer

Política pàg 6Arnaldo Otegi, des de laFabra i Coats: “El procéscatalà és irreversible”

Comerç pàg 16L’Eix Sant Andreu presumeixde moda amb una desfilada

Esports pàg 22El Sant Andreu confia la sevabanqueta a Mikel Azparren

La socialista Carmen Andrés,nova regidora del Districte

La número 2 de Collboni substitueix Laia Ortiz en el marc del pacte entre Barcelona en Comú i el PSC pàg 10

pàg 6

La Literal es fa granLa fira de “llibres radicals” aplega 10.000 persones a la Fabra i Coats

Transparència pàg 3El consistori exigirà a les empresescontractistes que informin si tenenrelació amb algun paradís fiscal

Puig (Eix Sant Andreu) pàg 17“Tenim el Triangle de lesBermudes: Maquinista,Glòries i Heron City”

Foto: D

ani M

orell

barcelona liniasantandreu.cat · Maig 2016 · Núm.69 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualslíniasantandreu

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 líniasantandreu.cat Maig 2016

3 | líniasantandreu.catMaig 2016Reportatge

Les empreses que a partir d’aravulguin optar a una licitació pú-blica de l’Ajuntament haurand’explicar si tenen alguna vincu-lació amb paradisos fiscals. Aixího va explicar la setmana passa-da el primer tinent d’alcalde,Gerardo Pisarello, durant la pre-sentació d’una mesura que va de-finir com a “pionera” en la per-secució dels paradisos fiscals.

L’Ajuntament ha fet aquestpas endavant gràcies a l’aprova-ció d’un decret d’alcaldia quecontempla com a “clàusula es-sencial”, segons va explicar Pi-sarello, que es detalli la relacióque tenen les empreses que op-tin a licitació amb els països

que formen part de la llista deparadisos fiscals d’Espanya i laUnió Europea. Això no significa,però, que les empreses amb vin-culació a paradisos fiscals nopuguin optar a contractació pú-blica, sinó que, en el cas que nos’informi d’aquesta relació, elconsistori procedirà a la rescis-sió immediata del contracte.“S’estableix la prohibició de con-tractar empreses que tinguinactivitats il·lícites en paradisosfiscals, que puguin haver comèsfrau fiscal o blanqueig de capitalsi l’obligació de fer públic si tenenrelacions amb paradisos fiscals.Si es falsegen les dades, seràcausa de rescissió del contracte”,va concloure Pisarello.

La decisió de l’Ajuntamentarriba després que el passat 19d’abril la comissió d’economiadel consistori aprovés per una-

nimitat dues propostes, unad’ERC i una del PSC, que insta-ven el govern municipal a ad-herir-se a la campanya de laPlataforma per la Fiscalitat Jus-ta i Intermón Oxfam ‘Zona lliu-re de paradisos fiscals’ i a de-clarar la ciutat contrària a lespràctiques d’evasió fiscal i im-pulsora de conductes fiscals res-ponsables, respectivament.

De fet, fa unes setmanes In-termón Oxfam va publicar uninforme on assegurava que el22,3% dels proveïdors de l’Ajun-tament, entre els anys 2012 i2015, tenien filials en paradisosfiscals. Les principals empresescontractistes de l’Ajuntament queel document assenyala com aexemples d’aquesta pràctica sónFCC, Endesa, ACS, BBVA, IBM,Microsoft, Unión Fenosa, Tele-fònica, Indra i Hewlett Packard.

Cop de porta al frau fiscal» Les empreses que optin a una licitació pública hauran de dir si estan vinculades amb un paradís fiscal» Intermón Oxfam diu que el 22% dels contractistes de l’Ajuntament tenen filials en aquests territoris

Albert RibasBARCELONA

VALORACIÓ4La Plataforma peruna fiscalitat justa, que des de fatemps demanava la implemen-tació d’una mesura com aques-ta, ha valorat molt positivamentla decisió del consistori.

El seu portaveu, Xavi Casa-novas, explica a aquesta publi-cació que l’aposta de l’Ajunta-ment “és l’aplicació tècnica dela decisió adoptada fa unes set-manes d’adherir-se a la cam-panya ‘Zona lliure de paradisosfiscals’”. Es tracta d’una cam-panya que promou la mateixaPlataforma per la FiscalitatJusta i Intermón Oxfam. Ca-sanovas afirma que “el més in-

teressant” de les noves condi-cions que el consistori posarà apartir d’ara a les empreses con-tractants “és el principi de re-vocació, ja que és una eina po-tent que ajuda a posar méspressió a les empreses perquèexpliquin quina relació tenenamb aquests paradisos”.

Per últim, Casanovas afegeixque a partir d’ara l’objectiu hau-ria de ser que, a l’hora d’establirels criteris de condicions quehan de complir les empreses quevulguin obtenir contractes del’Ajuntament, “es creï un siste-ma de puntuació que valori laresponsabilitat fiscal”.

La Plataforma per una fiscalitat justa ho celebra

Les empreses que vulguin obtenir algun contracte de l’Ajuntament (esquerra) hauran de ser més transparents amb el consistori (dreta). Fotos: Ajuntament i arxiu

| 4Opiniólíniasantandreu.cat Maig 2016

publicitat 686 42 95 17líniasantandreu.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

@ConvergenciaCAT: Militants i sim-patitzants hem decidit que CDC impulsi lacreació d'una nova formació política. #superdissabte.

@Carles5puyol (Carles Puyol): Felici-tats equip!!! Doblete para cerrar la temporada. Sou collonuts!!! Visca elBarça!!!

@jordisanchezp: Content de formar partd’un equip de 77 persones compromesesfermament en guanyar la independèn-cia. Gràcies per la confiança.

Opinió en 140 caràcters

4Molt soroll per no resper Jordi Lleal

Quin cúmul de despropòsitsamb l’afer de les estelades! Ladelegada del govern espanyol aMadrid, Concepción Dancausa,convoca les forces de seguretati resol que les estelades han deser requisades a les portes del’estadi per ser un perill per la se-guretat dels assistents al partit,ja que poden provocar aldarullsentre les aficions del Barça i elSevilla. Javier Tebas declaraque “les estelades són símbolsque defensen la destrucció d’Es-panya i per tant està bé que esprohibeixin”. Els ministres enfuncions Margallo i Català diuenque “s’ha de complir amb la le-galitat” i que “és sorprenentque algú s’ofengui per la prohi-bició de les estelades”. Fernán-dez Díaz que “és una decisiópersonal de la delegada”. RafaelHernando, portaveu del GrupPopular al Congrés, que “ésenormement encertada la pro-hibició d’exhibir estelades”. El

president Mariano Rajoy que“no és cosa meva” tirant, comsempre, pilotes fora.

¡Si en serà de desencertada,aquesta resolució i les posteriorsdeclaracions, que gent que nosón independentistes, com Xa-vier Sardà, Jordi Évole, Ma-nuela Carmena i Risto Mejide,defensin que els aficionats delBarça vagin a la final amb lesbanderes que els hi doni lagana! Quan Javier Tebas de-clara que, “si algun eixelebratclava una pallissa als que portenestelades...” em pregunto: Elproblema són les estelades o elseixelebrats que provoquen elsaldarulls? Tot és per exercir elpoder barroerament... I al finalen què quedem? El Barça gua-nya el Sevilla per 2 a 0 i cap acasa amb la Copa del Rei. Dequè ha servit aquest circ? Quepensen guanyar algun vot? Des-prés diran que no s’ha de bar-rejar la política amb l’esport!

Un diari participatiuUn diari plural

La corrupció és, possiblement, laparaula més repetida en els mit-jans de comunicació. És el crit demoda. Contínuament es desco-breixen casos de corrupció, i elstribunals, inspectors i auditoriesno es donen repòs perseguintempresaris i alts càrrecs políticsdels partits majoritaris, espe-cialment el PP, per conductesgreument delictives.

De corrupció n’hi ha hagutsempre, a Espanya, a jutjar pelstestimonis dels crítics de totes lesèpoques, i l’únic realment noud’avui és cabdalment la parau-la, ja que abans s’emprava usu-alment el terme immoralitat.

Primo de Rivera, el generalque es va rebel·lar contra la mo-narquia parlamentària, entrealtres raons ho va fer per sane-jar-la, va dir. Un altre dictadorrebel, el general Francisco Fran-co, també deia que volia acabaramb la corrupció. Quina para-doxa!

Tot això es recull en un llibrepublicat l’any 1984 (!), La or-ganización del desgobierno, es-crit per Alejandro Nieto, unprestigiós catedràtic de DretAdministratiu que afirmava quesense administració no hi haqui governi. I són aquests, elsempleats públics, els que mai,majoritàriament, no han vol-gut participar en els tripijocsde la corrupció. Ben al contraridel que ha passat amb molts càr-recs electes.

En un altre llibre, La reno-vación de la función pública(2016), escrit per Carles Ramió,catedràtic de Ciència Política i del’Administració, s’escriu que:“La corrupció política ha sigut

una constant des de l’aprovacióde la Constitució espanyola de1978 fins als nostres dies, per-vertint-se el sistema democràtici debilitant-se la confiança de lasocietat en els seus representantspúblics”. Assenyala, també, que“la corrupció social i política ésel principal llast per al desenvo-lupament econòmic, sostenibi-litat del sistema públic i el man-teniment de l’Estat de benestar”.Demostra que “si sumem laquantitat derivada de l’evasió fis-cal amb el sobrecost dels con-tractes públics, arribem a la xi-fra d’un dèficit per a les arques

públiques de 127.000 milionsd’euros, que equival al 12% delPIB actual d’Espanya”.

Des de 1978, Espanya, la so-cietat espanyola, ha patit més de175 casos de corrupció política atots els nivells: ajuntaments, di-putacions, governs autonòmicsi estatals, amb protagonistes detot tipus i color polític. Sense capdiscussió, el PP és el partit ambmés corruptes, seguit de molt aprop pel PSOE. A Catalunya el li-deratge el té CiU.

Les persones imputades sónmés de 1.900, de les quals només200 han sigut condemnades. I

molt poques les que han tornatel que ens han robat.

Es pot acabar amb aquestasituació?

Evidentment que sí. No seràfàcil, però no és impossible. Calabordar les causes i trobar unaresposta que eviti la generalit-zació de la corrupció. En CarlesRamió proposa 25 mesures pera la regeneració política quevan des del canvi de la llei elec-toral, el finançament dels par-tits, la supressió de les despesesprotocol·làries, la creació d’òr-gans de control i supervisió, ladespolitització dels òrgans ju-dicials i dels càrrecs directius(s’ha de buscar l’eficàcia i l’efi-ciència, no l’amiguisme o elclientelisme), la transparència,la informació...

Si hi ha voluntat política, totés possible. No és cert que “l’e-lefant de la corrupció formi partdel paisatge” i sigui el preu quehem de pagar per poder viure endemocràcia. Amb la informaciói la transparència necessàries entot allò que es fa i ens afecta i laparticipació i control de la ciu-tadania, fent realitat una novapolítica basada a retornar la ca-pacitat de decisió a la majoria so-cial, sens dubte s’aconseguiràacabar amb la corrupció afavo-rida per un vell sistema de par-tits més preocupats per defensarels seus privilegis que no el de lesclasses populars, que al cap i a lafi són les que tenen el poder dedecidir.

El pròxim 26 de juny tin-drem una nova oportunitat perexpulsar del Parlament espa-nyol els partits que han permèsi afavorit la corrupció.

No és cert que

la corrupció sigui

el preu que hem de

pagar per poder viure

en democràcia

per Pedro Jesús Fernández

4La corrupció

Parlen elsveïns

Sònia“Crec que l’Ajunta-ment hauria d’ha-ver fet alguna cosaabans d’haver arri-bat a aquesta situa-ció, però si ara elsque ho gestionen ho

poden aprofitar d’una altra manera,mentre no generin cap problema alsveïns em sembla bé.”

Carlos“Em sembla per-fecte, perquè era unespai que estavabuit des de feia molttemps i és millorque s’ocupi i s’hiofereixin activitats

culturals per als veïns que no pas que es-tigui tancat. De moment la imatge que es-tan donant i el que fan és correcte.”

Rebeca“Han estat moltsanys tancats i ningúmai no n’ha fet capús. Em sembla bé elque ha fet aquestagent. En treuen unprofit per al barri,

un ús que l’Ajuntament no ha sabut im-pulsar, i ho fan sense gastar tant com ellsdiuen que caldria.”

Marcel“Em sembla bé coma última via alter-nativa, però crecque aquestes cosess’haurien de fer pervia de l’Ajuntamentamb una cessió d’u-

sos. No sé si això acabarà passant, hi haaltres casos d’ocupacions. Hi estic a fa-vor però amb matisos.”

Et sembla bé l’ocupació dels antics cinemes Lauren?per Pau Arriaga

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | líniasantandreu.catMaig 2016

Maig 2016

Sant Andreu| 6

líniasantandreu.cat

La segona edició de la Literal -Fira d’idees & llibres radicals vaconsolidar la seva proposta demanera reeixida entre els passats13, 14 i 15 de maig. Durant els tresdies, unes 10.000 persones vanpassar pel complex fabril de Fa-bra i Coats en els diferents espaisi activitats que es van organitzar,el doble que l’any passat.

A banda del mercat, que vacomptar amb més de 60 edito-rials i llibreries, la segona edicióde la fira va acollir nombrosespresentacions, entrevistes, de-bats i conferències al voltantde diverses temàtiques. Un delsgrans reclams va ser la presèn-cia d’Svetlana Aleksiévitx, Pre-mi Nobel de Literatura 2015,que en la seva conferència vaaplegar més de 600 persones.

Qui també va aconseguir con-gregar molt de públic, unes 400persones, va ser el poeta, es-criptor i activista italià NanniBalestrini.

Impulsat per les editorialsTigre de Paper, Pol·len, Virus,Bellaterra i Icaria, juntamentamb el col·lectiu Contrabandos,els objectius de Literal són pro-

moure una nova manera de re-lacionar-se dins del món delllibre polític; portar nous públicsal pensament crític i al llibre po-lític; impulsar el mercat socialentorn aquest sector; estrènyerels lligams entre la cultura i l’e-conomia solidària i enfortir l’e-conomia i les formes cooperati-ves en la cultura.

Un moment de la xerrada amb Svetlana Aleksiévitx. Foto: Dani Morell

La Fira Literal reuneix 10.000persones a la Fabra i Coats

» La segona edició de la fira aconsegueix doblar la presència de públic» Un dels grans reclams d’enguany va ser la Nobel Svetlana Alksiévitx

Otegi, des de Sant Andreu: “El procés català és irreversible”POLÍTICA4El líder de l’esquerraabertzale i secretari general deSortu, Arnaldo Otegi, va visitarel passat 18 de maig Sant Andreuper tancar la seva primera visi-ta a Barcelona després de sortirde la presó.

Otegi va pronunciar un dis-curs a la Fabra i Coats en un acteorganitzat pel CIEMEN batejatamb el nom de ‘Temps de pau,vents de llibertat’ i que va con-gregar un miler de persones.Durant el seu parlament, que va

durar mitja hora, el líder de l’es-querra abertzale va assegurarque el procés independentistacatalà és “irreversible” i va afe-gir que l’independentisme bascté moltes coses per aprendre del’independentisme català.

Durant el seu discurs, Otegitambé va fer referència a l’a-temptat d’ETA a Hipercor l’any1987. El líder abertzale va dir quefeia seu “el dolor de les víctimesperquè l’atemptat no s’hauriad’haver produït mai”.

TRADICIÓ4El mes de maig éssinònim de Festa Major al Dis-tricte. El barri de Navas va ce-lebrar la seva entre el 6 i el 15,deu dies durant els quals elsveïns van poder gaudir d’unmunt d’activitats per a tots elspúblics.

El pregó d’enguany, que es vacelebrar a l’Escenari Josep Esti-vill, va anar a càrrec de JordiGras Mateu, el president de l’Or-feó Martinenc. Al llarg dels diesde la festa algunes de les activi-

tats més destacades van ser lacercavila, els concerts, els jocs in-fantils, la tradicional botifarra-da, els castellers, el correfoc, leshavaneres o els sopars populars,entre moltes d’altres.

EL BON PASTORD’altra banda, el barri del BonPastor va començar a celebrar laseva Festa Major el passat dia20, que s’allargarà fins al 29. Eltret de sortida de la festa el vaprotagonitzar FEM SOROLL,

que van ser els encarregats depronunciar el pregó.

El primer cap de setmana elprotagonisme va ser per al cam-pionat de pàdel femení, el torneigde petanca infantil, el concurs detruites, les sevillanes, el correfoc,la festa de l’escuma, les sardanesi les havaneres, entre altres.

Després del primer cap desetmana, els veïns van podergaudir d’un campionat d’escacs,una tarda de cinema i diferentstallers i espectacles.

Polèmica | Els Legionaris es manifestaran al centreLa Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona y de la Constitución ha

convocat una manifestació el pròxim 28 de maig a la plaça Urquinaona que té com a objectiu “Espanya i la seva defensa”. La presència d’aquest grup de legionaris a les Casernes,

on tenen un espai per assajar, ha provocat el rebuig del veïnat en nombroses ocasions.

RedaccióBARCELONA

Una imatge de la intervenció d’Otegi. Foto: Twitter (@Poble_Lliure)

Temps de Festes Majors

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 177 | líniasantandreu.catMaig 2016

| 8Sant Andreulíniasantandreu.cat Maig 2016

Sant Andreu és el districte on hi ha menys sense sostresPOBRESA4El Recompte 2016,la sortida de 930 voluntaris al ca-rrer durant una nit que organitzala Xarxa d’Atenció a PersonesSense Llar (XAPSLL), que es va ferla nit del passat 17 de maig, ha per-mès saber que Sant Andreu és eldistricte de la ciutat on menys per-sones dormen al carrer.

Al conjunt de la ciutat la xifras’enfila fins a les 941 persones,quan l’any passat, segons un re-

compte de la Fundació Arrels la xi-fra era de 892. En el cas de SantAndreu la xifra és de 18 persones,quan el 2015 era de 22.

La tinent d’alcalde de Drets So-cials, Laia Ortiz, va afirmar durantla valoració del recompte que“aquest repunt ens preocupa peròno ens sorprèn, ja que està creixentl’exclusió residencial, la precarie-tat laboral, l’atur de llarga duradai la cronificació de la pobresa”.

En marxa els primers canvisde la reforma de la MeridianaTRANSFORMACIÓ4La reformade la Meridiana serà un projecteque no es resoldrà a curt termi-ni, ja que el consistori està im-pulsant un procés participatiu dereurbanització d’aquesta avin-guda que afecta Sant Andreu itambé Sant Martí i Nou Barris.De moment, però, l’Ajuntamentha posat en marxa petites inter-vencions, al voltant del passeigFabra i Puig -entre Sant Andreui Nou Barris-, per començar a ferretocs a l’avinguda.

Aquests retocs consistiran aarreglar qüestions com l’allarga-ment del temps de pas d’algunssemàfors, ampliar les voreresdel passeig de Fabra i Puig o en-

grandir la senyalització dels pas-sos de zebra. Segons Janet Sanz,es tracta d’actuacions que “po-dem fer a curt termini mentre de-cidim la transformació global”.

Per la seva banda, el regidord’Urbanisme de CiU, Jordi Mar-tí, ha afirmat que “el govern deColau no té projecte de reformaintegral de la Meridiana” i que lesmesures que acaben de tirar en-davant són “maquillatge que de-cep els veïns”.

D’altra banda, ja s’han ende-rrocat els murs els murs que ta-llen el carrer de Biscaia, a Navas.D’aquesta manera, el traçat d’a-quest carrer aviat podrà creuarl’avinguda Meridiana.

L’alcaldessa Ada Colau va anun-ciar el passat 19 de maig que lesprimeres inversions del Pla de Ba-rris, una de les apostes estrella del’actual govern municipal, co-mençaran a l’eix Besòs de la ciu-tat. Dels quatre barris que se’n be-neficiaran, dos són del districte:El Bon Pastor i Baró de Viver.

Durant la presentació delpla, en un acte a l’Ajuntament,Colau va fer públics els primersdetalls del document al costatdel gerent municipal Jordi Mar-tí, que és l’encarregat de lideraraquest projecte. El consistori téla intenció de començar a apli-car el pla a les zones més vul-nerables socialment per tal d’im-pulsar l’activitat econòmica,combatre dèficits urbanístics imillorar la qualitat de vida delsveïns, principalment a travésd’intervencions en matèriad’habitatge.

Colau va assegurar que l’ob-jectiu del seu govern és implicara tothom en el projecte per tal degenerar una nova manera degestionar les polítiques públi-ques. És a dir, que siguin “co-

produïdes” entre el teixit veïnal iel consistori.

20 MILIONS D’EUROSEn el cas del Bon Pastor i Baró deViver el Pla de Barris proposa tresprojectes, que compten amb unpressupostde 20 milions d’euros.Són el ‘Barri és escola’, el ‘Fabri-ca’ i el ‘Mou-te’. El primer bus-ca “impulsar un projecte integrald’educació i formació professio-nalitzadora vinculada a la pre-sència de la indústria”. Això s’a-conseguirà, segons l’Ajuntament,impulsant “l’educació en el lleu-re i les arts com a eina transfor-madora i socialitzadora i de mi-

llorar i ampliar el suport a les es-coles en la tasca socioeducativa”.

Pel que fa al projecte ‘Fabri-ca’, aquest busca “definir un pold’activació econòmica i ocupacióvinculada a la memòria, millora,gestió i dinamització dels polígonsindustrials” a través de la im-plantació de “noves activitatscentrades en la innovació i laformació” i de l’aposta per “l’e-conomia social i cooperativa decaràcter industrial”.

Per últim, el ‘Mou-te’ signifi-carà que es reforci la mobilitat ila connectivitat de la zona i es“transformin i dignifiquin els es-pais lliures pendents”.

Una imatge aèria del Bon Pastor i el Baró de Viver. Foto: Google Earth

El Bon Pastor i Baró de Viveres beneficiaran del Pla de Barris RedaccióSANT ANDREU

9 | líniasantandreu.catMaig 2016

Ja està tot a punt per conèixer elsguanyadors de la nova edició delconcurs d’arts visuals Premi MiquelCasablancas, el certamen adreçata joves creadors menors de 35anys. Divendres 27 de maig la Fa-bra i Coats serà l’escenari de l’en-trega de premis i s’hi faran actua-cions i visites guiades obertes alsveïns. “Volem que l’art repercu-teixi en la gent, explicar-ho, perquèés conceptual, no pas figuratiu, i im-porta molt més el procés que nopas el resultat final. El nostre pro-grama només té sentit si creemcomplicitat amb els teixits del ba-rri”, explica Jordi Pino, director deSant Andreu Contemporani, elprograma responsable del certa-men en col·laboració amb l’Institutde Cultura i la Fabra i Coats.

En aquest sentit, les activitatsde divendres 27 de maig comen-çaran a dos quarts de set de la tar-da amb diferents performances icontinuaran a les set en punt ambla visita comentada dels finalistesi els artistes residents. Una hora

més tard es farà l’anunci dels guan-yadors de cada una de les cate-gories i la jornada encara s’allargaràa partir de les nou del vespre ambuna festa per a tots els assistents,animada per un dj, i que compta-rà amb servei de bar.

Pino destaca “l’aposta del Dis-tricte per l’art” i també explica que“el concurs no és bo només per alsguanyadors, sinó que dóna conti-nuïtat a la feina de l’artista”. De fet,

Pino recorda que cada any elsmembres del jurat proposen alscandidats un mínim de tres treballsque s’inclouen a la programació deSant Andreu Contemporani.

21 CANDIDATS, 4 PREMISAny rere any, el concurs continuacreixent i enguany l’organització hahagut de triar els finalistes entreunes 310 propostes. El jurat ja ha

fet part de la seva feina, de mane-ra que ara només queden 21 can-didats que opten als premis en lesquatre categories: Obra, Projecte,Publicació i Comunicació Gràfica.

Qui guanyi la primera cate-goria rebrà un premi de 2.000 eu-ros per la compra de l’obra, quepassarà a ser propietat del Districte.Per la seva banda, la proposta es-collida en l’apartat de Projecte re-brà 3.500 euros per realitzar-lo ipresentar-lo en el marc de Sant An-dreu Contemporani, mentre quequi guanyi la categoria de Publi-cació rebrà 2.500 euros per podertreballar una peça que distribuiràMúltiplos i que presentarà durantel calendari de Sant Andreu Con-temporani.

Per últim, hi haurà un premi-do-tació de 4.000 euros per a la pro-posta triada en Comunicació Grà-fica. A més, l’autor podrà treballaren la realització de diferents pro-jectes (com elements del programaeducatiu Fènix o de la Convocatò-ria de Residències de Sant AndreuContemporani-Fabra i Coats Fa-brica de Creació) en col·laboracióamb l’equip de Sant Andreu Con-temporani fins a la convocatòria dela pròxima edició dels premis.

Sant Andreu respira art»Divendres 27 s’entreguen els guardons del concurs d’arts visuals Premi Miquel Casablancas

» L’acte, que es farà a la Fabra i Coats, inclourà actuacions i serà obert a tot el veïnat

CULTURA4El dia 27, però, noserà només el dia d’entrega del Pre-mi Miquel Casablancas, sinó quetambé significarà la inauguració del’exposició Do you believe?, unamostra dels projectes finalistes dela present edició del certamenque també ensenyarà els projectesdesenvolupats pels artistes quevan participar en el Programa deResidències 2015.

Aquesta exposició, que es farà ala tercera planta del Centre d’ArtContemporani de Barcelona, situata la Fabra i Coats, s’allargarà fins al dia22 de juny. A més, en el marc d’a-

questa mostra, s’han preparat duesactivitats paral·leles. La primera d’e-lles, que es farà el dia 14 de juny ados quarts de set de la tarda, seràuna taula rodona que girarà al vol-tant d’Un giro a la derecha, de Car-los Valverde, l’obra guanyadora del’apartat Publicació de l’any passat.

Una setmana després, el dia 22del mes que ve, es tancarà aquestDo you believe? amb una taula crí-tica en col·laboració amb el Centred’Art Contemporani i la presenta-ció d’Article, una reflexió críticasobre l’art conceptual a l’estat es-panyol en la darrera dècada.

Un mes ple d’activitats

Els premiats podran

desenvolupar els seus

projectes en un any

RedaccióSANT ANDREU

La Fabra i Coats (a l’esquerra) es vestirà de gala i tornarà a ser l’escenari del lliurament de premis a propostes innovadores com les de l’any passat (a la dreta). Fotos: Districte

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Barris al dia

Maig 2016

Ciutat| 10

líniasantandreu.cat

Colau, de bracet amb el PSC» Bcomú i PSC tanquen l’acord de govern i Collboni serà 2n tinent d’alcalde amb Empresa, Cultura i Innovació» La socialista Carmen Andrés serà la nova regidora del Districte de Sant Andreu en substitució de Laia Ortiz

Polèmica | L’oposició en bloc critica el pacte Colau-Collboni“L’acord és el resultat de no poder tirar la ciutat endavant. Han pactat amb els que han insultat”. Així va

valorar el pacte de govern de Colau i Collboni l’exalcalde i líder de l’oposició, Xavier Trias (CiU), poc des-prés que es presentés. Mejías (C’s) i Fernández Díaz (PP) també van criticar-lo, així com Bosch (ERC) i

Garganté (CUP), que van acusar Colau de “trair el somni” i de “pactar amb la màfia”, respectivament.

“No ha estat fàcil arribar aquí, novolem ser autocomplaents. Venimde trajectòries diferents i tenim di-ferències importants”. Així es vareferir l’alcaldessa Ada Colau elpassat divendres dia 13 a l’acordde govern que ella i el líder delPSC, Jaume Collboni, van pre-sentar al Col·legi de Periodistes.

Després de mesos de nego-ciacions, BComú i PSC van tan-car un acord que provocarà queJaume Collboni passi a ser el se-gon tinent d’alcalde del consis-tori i es responsabilitzi de lesàrees d’Empresa, Cultura i In-novació. Collboni també s’ocu-parà de la promoció de la ciutati de coordinar la presència mu-nicipal a la Fira, la Fundació Mo-bile i el Consorci de la ZonaFranca. El pacte entre les duesformacions també implica que

els socialistes ocupin noves àre-es de poder. Montserrat Ballarínsubstituirà Agustí Colom i aga-farà les regnes de la regidoria deComerç i Mercats, Carmen An-drés passarà a liderar la regido-ria d’Infància, Joventut i GentGran i Daniel Mòdol serà el re-gidor d’Arquitectura, Paisatge iPatrimoni.

La reorganització del governtambé implica el canvi de regi-dors en alguns Districtes. Trespassen a mans del PSC: DanielMòdol serà el regidor de SarriàSant-Gervasi, Montserrat Ba-llarín de l’Eixample i CarmenAndrés de Sant Andreu. Tan-mateix, també hi ha una reor-ganització en l’àmbit de BComú:Agustí Colom passa a les Corts,que estava ocupat per LauraPérez, i la mateixa Pérez es fa cà-rrec de Sants-Montjuïc, d’oncau Jaume Asens.

Durant la seva comparei-xença davant dels mitjans, Co-lau i Collboni van voler remar-

car que el nou govern no és unacoalició convencional, sinó quees tracta d’un pacte que impli-ca “compartir responsabilitats”.“No estem davant d’un reparti-ment de cadires”, va voler dei-xar clar Colau. Tots dos tambévan voler reivindicar que el pac-te assolit suposa “anar més en-llà de les sigles i posar per da-vant les prioritats de la ciuta-dania i la ciutat”.

“SOM UN PARTIT DE CANVI”El que aviat serà el nou segon ti-nent d’alcalde –ara que tant lesbases del PSC com les de BCo-mú ja han donat el seu vistiplaua l’acord i que ja s’ha oficialitzatla signatura–, Jaume Collboni,va afirmar que el PSC és “un par-tit de canvi que amb els seusclars i obscurs ha contribuït a ferla Barcelona d’avui”. Per últim,i preguntada sobre les seves

opinions respecte del PSC ma-nifestades en el passat, Colau vaassegurar que “era crítica i sóccrítica amb el PSC, tenim dife-rències i ens fem crítiques mú-tues que no desapareixen, peròposem per davant la ciutat”.

Amb tot, ben aviat la ciutatpassarà a tenir un govern menysen minoria que fins ara i amb elssocialistes, de nou, a dins. Peròamb Colau al timó.

Albert RibasBARCELONA

Carmen Andrés (esquerra) liderarà Sant Andreu fruit del pacte de Colau i Collboni (dreta). Fotos: PSC i Ajuntament

Fires i mostres pàg 12

Els eixos escalfen motors per a unestiu marcat pels múltiples actes que tindran lloc als diversos barris

Nou president pàg 13Salvador Vendrell: “Volem treballar amb tots els actors dela ciutat, és imprescindible”

líniaEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 2 · Maig/Juny 2016 · Fundació Barcelona Comerç

11 |

La nova junta de la Fundaciódefineix els primers reptes

» La transparència, la millora dels serveis que ofereix i la feina en xarxa amb els agents socials, els objectius

NOVA ETAPA/ L’ideari de la nova junta di-rectiva de la Fundació Barcelona Comerçes basa en quatre eixos principals, que sónla transparència, l’ampliació dels serveisque ofereix la Fundació –tant als eixos as-sociats com a les seves botigues–, l’apostaper la Responsabilitat Social Corporativa itreballar plegats o “en xarxa” amb altresactors de la ciutat, com ara els veïns. Qua-tre eixos primordials per a la nova juntaque tot just està fent les seves primerespasses al capdavant de la Fundació.

Pel que fa al primer punt, el de la trans-parència, des de la nova junta el conside-ren com un pas per aconseguir mésadhesions i assolir més notorietat en el diaa dia de la ciutat. Una nova cultura quecada cop més s’està imposant en el mónassociacionista.

Un altre dels pilars és la potenciaciódels serveis que ofereix la Fundació, laqual s’ha marcat com a objectiu oferir-neun conjunt ampli per tal de fer partícipsels botiguers de l’esdevenir de l’entitat. I

és que la Fundació, com a peça clau perdefensar les demandes dels comerciants,intentarà mantenir i incrementar la sevacartera de serveis.

En tercer lloc, la nova junta també esproposa donar un impuls a la Responsa-bilitat Social Corporativa, un terme que faal·lusió a la contribució activa i voluntàriaa la millora social, econòmica i ambientald’un indret per part d’associacions, comés el cas de la Fundació, o empreses. Enaquesta línia, la nova junta planteja l’ela-

boració d’un Codi Ètic per mantenir elsbons estàndards de gestió i incrementar-los, si s’escau.

Per últim, i molt lligat amb el punt an-terior, la nova junta dóna prioritat a lafeina en xarxa amb altres actors de la ciu-tat, com ara els veïns o altres entitats. Aixòes concretarà en l’establiment d’aliancesamb agents socials per establir sinergies ifer avançar el comerç barceloní.

Quatre punts, quatre idees, que mar-caran el futur de la Fundació.

» La Fundació Barcelona Comerç agrupa els eixos comercials de tots els barris de la ciutat

líniaencomerç

L’activitat dels eixos comercials de la Fundació Barcelona Comerç no s’atura i ja preparen fires i activitats diverses amb el denominador comú que es fan a l’aire lliure

Un estiu a l’aire lliureMOSTRES/La Fundació encara l’inici del’estiu amb una flamant nova junta. Peròtot i els canvis, la seva activitat i la delsseus eixos no s’atura. Tal com exempli-fica Salvador Vendrell, el nou president,la Fundació “és un transatlàntic que noes pot aturar d’un dia per l’altre” i, pertant, les fires, mostres i campanyes deles seves entitats adherides segueixenendavant per donar la benvinguda a unestiu que tornarà a estar marcat per lesactivitats a l’aire lliure.

TOTHOM ALS CARRERSUn dels primers eixos que obre foc ésCor d’Horta, amb el seu 23è Comerç alCarrer del dia 28 de maig, una diadaamb botigues, tallers i actuacions per fergaudir tota la família.

Una setmana més tard serà el tornde l’Eix Sant Andreu, que traurà les sevesbotigues al carrer per demostrar que espot trobar de tot sense sortir del teubarri.

L’Eix Sarrià, per la seva banda, donaràla benvinguda a l’estiu astronòmic ambuna fira el pròxim dia 18 de juny al carrerManuel de Falla. Dies abans, però, SantAntoni Comerç haurà celebrat el seu tra-

dicional Firantoni, una de les mostresmés emblemàtiques del barri i que reu-neix les botigues associades a l’eix i ontambé se celebren activitats culturals.

Però a banda de les fires, els eixostambé organitzen activitats solidàries ide lleure, com l’Encistella per la SalutMental de Sants Establiments Units, quetindrà lloc el dia 11 de juny al parc de l’Es-panya Industrial.

UN ESTIU DE MODAUna altra de les principals activitats d’a-quest final de primavera i principi d’estiusón els actes de moda al carrer del pro-grama BCN Moda al Carrer que impulsala Fundació, i que en aquesta ocasió ate-rren als eixos de Sagrada Família (20 demaig), Sant Andreu (21 de maig), SantMartí (27 de maig), Sarrià (2 de juny),Clot (3 de juny) i Barnavasi (4 de juny).En aquest últim cas, l’eix també cele-brarà la seva mostra de comerç al carrerMuntaner, entre plaça Bonanova i Ge-neral Mitre. Les seves botigues exposa-ran a peu de carrer la seva oferta enalimentació, moda, parament de la llar,complements, etc. Amb tot, una ocasiómés per sortir a comprar i fer barri.

PARTICIPACIÓ/Una de les activitats que duran a ter-me els eixos al llarg d’aquest estiu i que és relativamentnova –es va posar en marxa l’any passat–és el Xerremdel Comerç, de l’Eix Clot, una trobada entre botiguers,entitats i veïns i veïnes del barri per parlar sobre qües-tions relacionades no només amb el comerç, sinó tam-bé amb la ciutat i amb la societat. D’aquesta manera,es busca crear sinergies i col·laboracions entre els as-sistents, a més de fomentar la participació dels ciu-tadans en el debat públic.

Un espai de comunicacióentre veïns i botiguers

TROBADA/ El consell d’administració de Vitrinesd’Europa, la federació de comerciants del continent,es va reunir el passat 18 d’abril amb parlamentaris delsgrups socialista i liberal del Parlament europeu.

En aquella trobada els representants de Vitrines vanpresentar les seves propostes en referència a diversesproblemàtiques que afecten el sector. Stefano Bolle-tinari, president, conjuntament amb Salvador Albui-xech, de la Fundació, i altres representants d’asso-ciacions comerciants pertanyents a Vitrines van pre-sentar la seva postura sobre el comerç electrònic, lespolítiques de rebaixes i descomptes, sobre la regula-ció de l’obertura de grans superfícies comercials i elshoraris i dies festius en els quals es pot obrir.

Els parlamentaris es van interessar per les propostesdels representants de Vitrines i van convenir que desde la cambra europea es convocarà pròximament unareunió amb els comerciants per debatre aquests temes.

Vitrines d’Europa es reuneixamb parlamentaris europeus

Maig / Juny 2016| 12 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº2

“Volem treballar amb tots els actors de la ciutat: és imprescindible”

FORMACIÓ/ El Departamentd’Empresa i Coneixement ha pro-gramat una sèrie de jornadesarreu de Catalunya anomenadesEstalvi d’Energia al teu comerç, unaformació que té com a objectiu en-senyar mesures d’eficiència ener-gètica a les botigues. Aquests ta-llers volen demostrar que un úsenergètic eficient pot tenir una re-percussió positiva en l’economiadel negoci. A Barcelona, els cursosse celebraran entre el 23 de maigi el 7 de juny al Centre d’Artesania.

Tallers perestalviar energiaals comerços

DADES/ L’Institut Nacional d’Es-tadística (INE) assenyala en elseu darrer Índex de Comerç queles vendes van augmentar elmes de març en dos punts per-centuals respecte del mateixmes de l’any passat. Aquest aug-ment ha estat, però, inferior al dela mitjana estatal, que és de 4,3punts. Les comunitats autòno-mes que més van créixer en ven-des van ser les Illes Balears –8,2–,el País Valencià –8 punts– i Galí-cia –7,7 punts–.

Creixen les vendesdel petit comerçcatalà, segons l’INE

ORGANIGRAMA/ La nova junta de laFundació BCN Comerç ja ha començat atreballar. Està formada pel mateix presi-dent, Salvador Vendrell; un vicepresidentexecutiu, Lluís Llanas; un vicepresidenteconòmic, Josep Escofet, i un vicepresi-dent administratiu, Pròsper Puig.

Vendrell és president de l’Eix Sarriàdes de l’any 2012 i havia estat vicepresi-dent de l’entitat sarrianenca des del 2008.És l’únic membre de l’anterior junta querepeteix en l’actual, ja que abans s’enca-rregava de la segona vicepresidència de

la Fundació i portava les xarxes socials.Per la seva banda, Llanas és president del’Associació de Comerciants Creu Cobertades del 2002. Escofet està al capdavant del’Eix Sants-Les Corts des de fa una dècada,després d’haver presidit l’Associació deComerciants de Galileu durant cinc anys.Pel que fa a Puig, és el president de l’EixSant Andreu des de fa tres anys i ha estaten primera línia a l’associació des de fadues dècades.

El càrrec de director de la Fundació se-guirà en mans d’Alfons Barti.

Vendrell encapçala una junta amb tresvicepresidències de diferents àrees

Salvador Vendrell / nou president de la Fundació Barcelona Comerç

ESTUDI/Segons un informe ela-borat per la consultora FootFall, lesbotigues físiques seguiran con-centrant la majoria de les vendesa tot el món d’aquí a dos anys. Defet, l’estudi assenyala que el 90%de les vendes es faran als establi-ments, tot i que també posa èm-fasi en l’augment de les compresper internet, que augura que crei-xeran fins al 8,8%. Per altra banda,l’informe apunta que el desafia-ment del sector serà adaptar lesvendes online a la compra física.

L’hegemonia de la botiga físicaseguirà vigent

ENTREVISTA/ Pocs dies després d’haverestat escollit president de la Fundació, Sal-vador Vendrell, també líder de l’Eix Sarrià,ens rep per parlar dels seus projectes idels reptes que afronta el sector.

S’estrena al capdavant de la Fundació.Com ho encara?Amb molta il·lusió. És un repte que com-porta molta responsabilitat. El Vicenç i lajunta anterior ens ha deixat el llistó molt alt.

Quins són els principals eixos del mandat?Són quatre: continuar demostrant trans-parència a la Fundació –tant internamentcom externa–, potenciar els serveis quedóna la Fundació –sobretot als eixos–, fo-mentar la Responsabilitat Social Corpora-tiva i treballar amb els diferents actors dela ciutat, com els veïns i la resta d’entitats.

Volen fer xarxa, vaja.Avui dia és imprescindible treballar ambtots els actors de la ciutat.

Sobre els serveis, Vicenç Gasca va co-mentar a la darrera entrevista a Comerçen Línia que la Fundació “s’ha profes-sionalitzat més” els últims anys. Segui-rà treballant en aquesta línia?Exacte. Comunicació, assessorament jurí-dic, publicitat, promoció... Tots els hem anatprofessionalitzant. Es tracta d’intentar ajus-

tar aquest organigrama, en cas que falli al-guna cosa, o reforçar amb personal algu-na secció més.

A l’anterior mandat vostè s’ocupavade les xarxes socials de la Fundació. Vo-len impulsar aquest àmbit també?Sí. Avui dia és primordial i fonamental te-nir presència a les xarxes, ja no és una op-ció. O estàs on, o no estàs.

Fomentaran que les botigues també s’a-fegeixin al carro virtual?Sí. A Sarrià vam començar amb la geolo-calització dels comerços amb Google Bu-siness i van seguir a Sants. I va estar fun-cionant molt bé.

El seu mandat ha arrencat amb els pri-mers diumenges d’obertura de l’any,fruit de l’acord entre consistori i els bo-tiguers. En aquest sentit, vostè ja ha ma-nifestat que vol “treballar per unificar elsector”. A què es refereix?El sector està unit en un percentatge ele-vadíssim, però hi ha encara petites friccionsamb el tema dels horaris i del turisme. In-tentarem apropar postures.

Refer ponts amb altres associacions?S’intentarà. És un objectiu a curt termini. Detotes maneres, s’han d’arribar a consensosamb tots els actors, sindicats i veïns també.

Maig / Juny 201613 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº2 comerç en línia

Maig / Juny 2016| 14 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº2

15 | líniasantandreu.catMaig 2016Comerç en Línia

Un electrodomèstic que no s’encénun cop ens el porten a casa, una fac-tura inflada de l’aigua o una asse-gurança que no respon davant unproblema. Qui no s’ha trobat en al-guna ocasió amb situacions similarsquan ha anat a comprar o ha con-tractat algun servei? Arribats aquí, calmantenir la calma i saber que l’A-gència Catalana del Consum, de laGeneralitat, posa a l’abast del con-sumidor mecanismes per tal de re-parar un dany o recuperar els diners.

PRIMER DE TOT, RECLAMADavant d’una mala compra, el que calfer primer és reclamar a la botiga oempresa. Les companyies que pres-ten serveis bàsics –subministraments,transports, comunicacions o sanita-ris–han de facilitar als clients un nú-mero de telèfon gratuït per comuni-car la reclamació i una adreça física perpoder ser atès directament. En el casd’un establiment, pots demanar elsfulls de reclamació on has de ferconstar per escrit la teva queixa. Siguicom sigui, les empreses han de ga-

rantir que tinguis constància, mit-jançant un número de referència perescrit o en qualsevol suport durador,de la presentació de la queixa.

UN MES PER RESPONDREEn cas d’haver presentat una recla-mació, l’empresa té un termini màximd’un mes per donar-te una resposta.Si passat aquest mes l’empresa no ten’ha proporcionat una de satisfactòria,tens dret a adreçar-te a l’Oficina Mu-

nicipal d’Informació al Consumidor(OMIC) més propera al teu domicili,recórrer directament a l’Agència Ca-talana del Consum o bé demanar as-sessorament a una associació deconsumidors. Allà et posaran a la tevadisposició dos sistemes per resoldreel conflicte: la mediació i l’arbitratge.

I és que, quan els fulls de recla-mació no funcionen, els consumidorspoden recórrer a la mediació, un mè-

tode gratuït i ràpid que pot ajudar asolucionar conflictes. Abans cal, però,que les dues parts acceptin partici-par en el procés. El funcionament éssenzill: una tercera persona neu-tral –el mediador–intentarà fer veu-re a les dues parts en desacord elsavantatges i els inconvenients delsseus posicionaments.

L’objectiu final d’aquest mètodeés arribar a un acord satisfactori pera tothom. Per tant, aquesta via ne-cessita que les parts cedeixin en algunaspecte per tal d’arribar a una solució.Tanmateix, sempre hi ha qüestionsmolt difícils de solucionar i posicio-naments encara més complicats desuperar. En cas que la mediació fra-cassi, es pot optar per l’arbitratge, unaaltra via de resolució de problemes.

EN MANS D’UN ÀRBITRELa Generalitat també posa l’arbitrat-ge al teu abast, un sistema que,igualment que la mediació, és ex-trajudicial i voluntari. En aquest cas,però, les parts deixen en mans d’unòrgan arbitral la resolució del conflictei es comprometen a complir la solu-ció que aquest òrgan, mitjançant unlaude, dicti. De fet, un laude té els ma-teixos efectes que una sentència ju-dicial i, per tant, és obligatori complir-

lo. A més, es tracta d’un sistema gra-tuït i senzill, ja que no necessita ni ad-vocat ni procurador.

Recórrer a l’arbitratge requereixque l’empresa a la qual es reclama es-tigui adherida al Sistema Arbitral deConsum, condició que garanteix elseu compromís per resoldre qualse-vol reclamació mitjançant aquesta via.De fet, els experts posen molt d’èm-fasi en què l’empresa o establimenton es faci una compra o es contracti

un servei formi part d’aquest sistemaper tal d’evitar ensurts. Sí que és certque, en cas que l’establiment no enformés part, podria acceptar l’arbi-tratge per a un cas en concret. Peròval més curar-se en salut, ja que si tam-poc fos així, només quedaria la via ju-dicial, més costosa, llarga i exasperant.

En aquest sentit, i ara des delpunt de vista de l’empresa, estar ad-herit al Sistema Arbitral de Consum

afegeix una garantia de qualitat alsbéns i serveis que ofereix, un aspecteque li dóna una major credibilitat decara als seus clients i permet fidelit-zar-los. De fet, la majoria de les granscompanyies de subministramentsd’electricitat, aigua i telecomunica-cions en formen part. Hi ha llistes pú-bliques per saber quins establimentsmés estan adherits al Sistema Arbi-tral de Consum.

L’entitat que s’encarrega de ges-tionar l’arbitratge és la Junta Arbitralde Consum. A Catalunya n’hi hauna d’àmbit català, la qual forma partde l’Agència Catalana del Consum, ivuit més d’àmbit municipal a Bar-celona, l’Hospitalet, Badalona, Lleida,Mataró, Sabadell, Terrassa i Vilafran-ca del Penedès.

Per altra banda, l’Agència Cata-lana del Consum també porta a ter-me una tasca intensa d’inspecció,amb la qual investiga, comprova icontrola el compliment de la nor-mativa i, en cas d’incompliments,pot imposar sancions amb la fina-litat de protegir els interessos de lespersones consumidores i usuàries.Tot plegat perquè els ciutadanspuguin defensar-se davant d’abu-sos o males pràctiques. I és que, comdiu la dita, el client sempre té la raó.

Insatisfet amb un servei o compra?» Si tens un problema amb una compra o servei, pots presentar una reclamació oficial a la botiga» Si no obtens una resposta satisfactòria, la Generalitat et facilita la mediació o l’arbitratge

La mediació és unsistema de resolucióde conflictes gratuït

RedaccióBARCELONA

La Generalitat posa a l’abast del consumidor vies per solucionar conflictes relacionats amb el consum. Foto: Generalitat / Infografia: Línia

A l’arbitratge no fa falta ni advocat

ni procurador

Maig 2016

Comerç| 16

líniasantandreu.cat

El passeig de Fabra i Puig va aco-llir el passat dissabte dia 21 la se-gona desfilada de la novena tem-porada del BCN Moda al Carrer,el cicle de passarel·les de modaque impulsa la Fundació Barce-lona Comerç, de la mà de l’EixSant Andreu, que va valorarl’acte de manera “molt positiva”.

Des de l’associació han des-tacat la bona resposta dels veïnsi veïnes, que van omplir l’acte perdescobrir les propostes de pri-mavera i estiu d’una dotzena debotigues del barri.

A l’acte es va mostrar roba dedona, home, infants, íntima itambé ulleres, joies i comple-ments. Tot plegat articles que espoden adquirir a només cincminuts de l’indret de celebracióde la passarel·la.

A la passarel·la la va precedirla segona Trobada de MotosClàssiques, que va exposar unabona representació de les míti-ques Bultaco, Montesa, Ossa oLube, marques ja desaparegudes.

Un cop celebrada la desfila-da, l’Eix Sant Andreu ja preparala seva Festa del Comerç al Ca-rrer, que tindrà lloc el dia 4 dejuny a Gran de Sant Andreu, desde Malats a Fabra i Puig, i al ma-

teix passeig, des de ConcepcióArenal fins a Gran de Sant An-dreu. En aquesta jornada, que ce-lebraran conjuntament amb elsbotiguers de Sant Andreu Nordperò amb un programa d’actesdiferent, hi haurà promocions,tallers i espectacles per animaruna fira que se celebra per “do-nar a conèixer el comerç que to-thom té a prop de casa”, expli-quen des de l’eix.

La desfilada es va celebrar el dia 21 de maig. Foto: ESA

L’Eix Sant Andreu reivindica la seva moda amb una desfilada» Desenes de veïns van assistir a la passarel·la de dissabte dia 21 a Fabra i Puig després de gaudir de la mostra de motos clàssiques

Alinear les terrasses a un costat de Fabra i Puig?

URBANISME4L’Ateneu l’Har-monia va acollir el passat dia 18la segona reunió informativaamb veïns i comerciants –deles tres que hi ha previstes– perinformar-los sobre l’ordenançade terrasses i l’ordenació singu-lar que afecta la Rambla Fabra iPuig i Onze de Setembre.

Segons informen fonts delDistricte, en aquella trobada esva comentar una “primera pro-posta” que recollia aportacionsde l’anterior reunió. Una d’elles,destaquen des del Districte, és lavoluntat “d’alinear les terrassesa un costat de la Rambla”. De to-

tes maneres, encara no hi ha resferm. “Caldrà acabar de treballarde manera consensuada”, ex-pliquen les mateixes fonts mu-nicipals. I és que des del consis-tori es vol posar molt d’èmfasi en“l’escolta activa amb la ciutada-nia i els agents implicats” per ela-borar una proposta per a l’a-provació inicial que “reculli lesdemandes de tothom”.

Des del Districte també hanvolgut valorar de manera “moltpositiva” la reunió del passatdia 18, la qual es va desenvolu-par en un ambient “participatiui constructiu”.

Sant Andreu Nord ultima elsdetalls per al Comerç al Carrer MOSTRA4Els comerciants del’associació Sant Andreu Nordestan treballant en la preparaciódel seu Comerç al Carrer, quetindrà lloc el pròxim dissabte 4de juny a Gran de Sant Andreu,des de Campeny fins a Malats, ial carrer Joan Torres, de Torrasi Bages a Gran de Sant Andreu.

Els botiguers de Sant An-dreu Nord celebraran la seva sor-tida conjuntament amb l’EixSant Andreu, tot i que tenenpreparades activitats diferents.

Un dels actes més esperats ésla primera mostra de grups de

música de Sant Andreu Nord,que oferirà aquella tarda quatreactuacions de solistes i bandesdel barri. Al matí hi haurà tallersinfantils, inflables i fins i tot untaller de bàsquet a càrrec delSant Andreu. Pel que fa als bo-tiguers, n’hi haurà al voltantd’una trentena, que allargaran lafesta fins a la nit.

Per altra banda, el comerçdel districte està treballant enl’impuls d’una campanya que,amb l’eslògan Sant Andreu, tufas gran el carrer, vol potenciarel comerç del districte.

Balanç negatiu dels botiguersdels diumenges d’obertura

POLÈMICA4La Fundació Bar-celona Comerç ha fet un balançnegatiu dels tres primers diu-menges d’obertura decretats –8,15 i 22 de maig– que van ser fruitde l’acord entre el sector, el con-sistori i els sindicats.

Si els dos primers van estarmarcats per la poca afluència decompradors a causa de la pluja i,això segons la Fundació, pel fortreclam del gran premi de Fór-mula 1 a Montmeló, aquest ter-

cer la dinàmica no hauria can-viat. “L’apreciació dels que hanobert és que el volum de públicha estat similar al de la setmanaanterior”, assegura la fundació,des d’on també assenyalen quehan estat “majoritàriament” lesfranquícies i cadenes les quevan aixecar les persianes aquestpassat diumenge, les quals, afe-geix, ho van fer “més per untema d’estratègia empresarialmés que no pas comercial”.

Mercats | En marxa la campanya ‘Estima el teu mercat’Des del passat dia 15 de maig i fins al dia 31, Barcelona està desenvolupant la campanya ‘Estima el teu mercat’, en el marc de la Setmana Internacional dels Mercats. La iniciativa vol promoure l’alimentació

fresca i saludable a través del lema Tria mercat, tria salut. Per aquest motiu, els mercats han programat un seguit d’activitats per donar a conèixer les característiques d’una alimentació saludable.

RedaccióSANT ANDREU

17 |

Entrevistalíniasantandreu.cat Maig 2016

Vostè és un dels nous mem-bres de la junta de la Fun-dació Barcelona Comerç,

en concret un dels vicepresi-dents. Com afronta aquest repte?Molt il·lusionat. És una aventura itinc moltes ganes de fer coses.

Què pot aportar Pròsper Puig ala nova junta?Il·lusió. Fa molts anys que em mocen el món associatiu i conec bastantbé el comerç. A més, hem trobattres companys més de junta ambels que comulgo amb les mateixesidees. Serà senzill tirar endavant elnostre programa. Però hi ha moltesdificultats per afrontar.

Quines són?La manca de renda disponible deles famílies, cosa que ha fet dismi-nuir el consum. Per altra banda, lapressió dels centres comercials éscada vegada més gran. El model decomerç està canviant. Són reptesque pressionen el típic comerç deproximitat o tradicional.

De fet, de grans superfícies en sa-ben força a Sant Andreu amb LaMaquinista. Tot i que el consistoriva deixar en stand by la sevaampliació, sembla molt difícilque s’acabi aturant...El mal ja està fet, ja que ells tenenuns drets que intentaran fer efec-tius. En l’àmbit de Sant Andreu te-nim un problema gravíssim demobilitat, perquè avui dia es col·lap-sen totes les entrades del nord deBarcelona. Doncs imagina si s’am-plien els 45.000 metres quadratsprevistos a La Maquinista. Moltsmés cotxes voldran arribar-hi.

És una qüestió de ciutat, vaja.El problema no és només de com-petència comercial, sinó tambéde mobilitat i d’un perjudici per als

veïns. Per aquesta raó la lluita con-tra l’ampliació de La Maquinistal’hem feta de la mà de l’Associacióde Veïns i d’altres entitats.

Fa temps van anunciar que du-rien el cas als tribunals...Vam consultar advocats i ens vandir que, una vegada aprovat pel Plede l’Ajuntament i la Generalitat, ésmolt difícil aturar el projecte. L’únicamanera seria indemnitzar l’em-presa promotora, i ningú hi estariadisposat. Això s’hauria d’haver pre-vist abans.

Arribat el moment, es planteja-rien la possibilitat de seure anegociar amb La Maquinista perarribar a algun tipus de convenide col.laboració amb ells?Sempre hem parlat amb tothom.Una vegada sigui una realitat [l’am-pliació], intentarem que ens per-

judiqui el menys possible. I si po-dem trobar algun tipus d’ententeintentarem aprofitar-nos-en. Peròés complicat, perquè represen-tem dos models diferents.

Sigui com sigui, l’impacte so-bre el petit comerç andreuencseria important...Sí. Però segurament l’impacte mésgran ja el vam patir quan es vaconstruir La Maquinista. Ens vafer molt de mal, perquè els centrescomercials tenen una atracció queels altres no tenim. A més, ens fa debarrera amb la gent de Bon Pastori de Verdum, dels quals érem cen-tre de compra. La Maquinista, itambé la Meridiana, ens aïlla. I ja noparlem de l’aglomeració de grans

superfícies a la zona. Jo sempre dicde broma que som el Triangle deles Bermudes: tenim Maquinista,Glòries, Heron City...

És la mobilitat un dels principalsmals de cap de l’Eix Sant An-dreu?Sí. Sant Andreu té, ja per si mateix,un problema de mobilitat internaimportant. Fa anys que ho reivin-diquem al Districte. És molt fàcilsortir de Sant Andreu i molt difícilentrar-hi. I també tenim un pro-blema gravíssim d’aparcaments, jaque no en tenim. A més, no somprou visibles al global de ciutat,perquè el nostre client és el nostreveí. Si no som capaços de donar fa-cilitats perquè la gent de fora vin-gui aquí, tenim un problema.

Una acció que pot afavoriraquest objectiu és la passarel·lade moda, que van celebrar elpassat dissabte dia 21 de maig.Quin balanç en fa?Molt positiu, un èxit, com tot el quees fa a Sant Andreu. El temps ensva acompanyar i hi va venir moltagent a veure’ns.

Hores abans es va celebrar la Tro-bada de Motos Clàssiques. Unaacció més que pot ajudar a aple-gar el màxim de persones pos-sibles, no?Correcte. Una de les accions im-portants que fa l’associació és di-namitzar el comerç amb actes quecaptin l’atenció del públic. Les mo-tos, els concursos de paranys, etc.Tot això ho fem perquè la gent sà-piga que aquí hi ha un teixit co-mercial molt important.

Unes activitats que van en la lí-nia del lema de la Fundació: ‘Co-merç, Ciutat i Cultura’...Sí. Són tres paraules de les quals hipenja tot. La cultura aporta una ti-pologia de gent que interessa to-thom i, en aquest sentit, Sant An-dreu té suficients equipamentscom perquè l’administració els faci

valdre. S’han de creure allò quediuen de la multicentralitat, perquèes puguin fer exposicions de ciutatals museus andreuencs, per exem-ple. Que no ens conformem a fercoses que interessin només al nos-tre entorn més immediat.

D’això se’n diu pensar en gran. Sí. I esponjar el turisme, per exem-ple, perquè és un problema alcentre de Barcelona. Jo quan vaiganar a París vaig visitar La Villette,un indret que està a quilòmetresdel centre de la ciutat, perquè es-

taven fent una cosa que m’inte-ressava. Doncs aquí es podria fer elmateix. I Sant Andreu no està a qui-lòmetres del centre de Barcelona,està a 10 minuts en metro.

Els turistes, de fet, van ser una deles raons per la qual es va deci-dir obrir cinc diumenges ara almaig i a l’octubre. Veient els re-sultats, ho veu útil?Aquí hi ha punts de vista diferents.A la fundació tenim eixos comer-cials com Sagrada Família, Cor Ei-xample, Creu Coberta o l’Eix Raval,i t’asseguro que els tres diumenges

que s’ha pogut obrir aquest mes demaig han estat un desert. I no sónllocs inhòspits. Només han obert ca-denes i franquícies.

Què creu que ha passat?És que és molt relatiu afirmar quela gent que va a una ciutat ha decomprar, i més els creueristes, quevan a un parell de llocs de Barce-lona que estan a prop del port perpor a perdre el creuer. Si els diu-menges tanquessin les botigues noes perdrien vendes, perquè esvendria un dia o un altre.

Canviant de tema, hi ha hagutrelleu no només al Districte sinótambé a la regidoria de Comerç,que serà ocupada per la socia-lista Montserrat Ballarín. Com hovalora?Ara que teníem una relació i queens coneixíem, tornar a començarés... Tornar a començar.

Ballarín serà el tercer responsa-ble de Comerç en un any. Què enpensa?Amb l’Agustí Colom hem tingutmolt bona sintonia i en el tempsque ha ocupat el càrrec ha fetmolt bona feina. No sabem exac-tament quins canvis hi haurà, peròde totes maneres no crec que n’hihagi gaires, perquè el PSC ha tin-gut poder durant molts anys, tanta Barcelona com a Sant Andreu. Si-gui com sigui, estic convençutque ens entendrem, perquè lesnostres demandes són molt sen-zilles i fàcils d’entendre.

“Tenim el Triangle de lesBermudes: Maquinista,Glòries i Heron City”

Perfil | Dues dècades a la primera línia del comerç andreuencPròsper Puig és president de l’Eix Sant Andreu des de fa tres anys i ha estat a la primera línia de l’associació des dels seus inicis, ara fa un parell de dècades. També regenta la Cansaladeria Puig,

un comerç històric fundat l’any 1957 ubicat en una casa amb una façana d’estil modernista. Des de fa poques setmanes és vicepresident administratiu de la Fundació Barcelona Comerç.

Pròsper Puig / president de l’Eix Sant Andreu

Entrem a la Cansaladeria Puig i ens rep una munió de productes no només càrnics a l’espera de la clientela de tota la vida, la que fa barri. Per parlar de comerç i reptes,pugem amb Puig al pis de dalt d’una casa amb molta història i que conserva a la

seva façana una bala de canó que –diuen– va ser disparada pel mateix general Prim.

“Els tres diumengesque s’ha pogut obrir

aquest maig han estat un desert”

“Si no som capaçosde fer venir gent defora a Sant Andreu,tenim un problema”

F. Javier RodríguezSANT ANDREU

| 18 líniasantandreu.cat Maig 2016

La lluita contra les desigualtats, la millora de l'espai públic i el foment de la participació ciutadana són alguns dels grans eixos de treball que es marca la federació d’associacions de veïns i veïnes

La FAVB ja té nou full de rutaASSEMBLEA/ La 44a assemblea de laFAVB que es va celebrar al Centre CulturalTeresa Pàmies de l’Esquerra de l’Eixampleel passat 9 d’abril va servir per aprovar elnou pla de treball i per ratificar la novajunta directiva, renovada després que al-guns dels seus antics membres ara ocupincàrrecs polítics institucionals. A més, la fe-deració s’ha dotat d’uns nous estatutsamb els quals vol posar al dia el seu fun-cionament d’acord amb els valors delsmoviments veïnals.

Ana Menéndez, de l'AVV de la Satalia(Montjuïc), que va agafar el relleu de LluísRabell l’estiu de l’any passat, va ser ratificadacom a presidenta de la federació. Menén-dez tindrà com a vicepresidents Joan MariaSoler, de l’AVV Poblenou de Sant Martí, i Al-bert Recio, de l’AVV Prosperitat de Nou Ba-rris, mentre que Leonor Pérez, de l’AVV deles Planes de Sarrià-Sant Gervasi, s’encarre-garà de les funcions de vocal.

L’Ajuntament va ser present a l’assem-blea per mitjà de l’alcaldessa Ada Colau idel regidor Agustí Colom, que van partici-par en la presentació i en la cloenda del’acte. Altres grups polítics municipals i en-titats de tots els sectors, com la Confede-ració d’Associacions Veïnals de Catalunya(CONFAVC), el Consell de la Joventut deBarcelona (CJB), la Coordinadora de Jubi-lats o representants de Comissions Obre-res també van ser a l’assemblea.

CINC GRANS EIXOS DE TREBALLDurant la jornada es va aprovar el pla detreball de la federació, el seu full de rutamés immediat. Aquest es vertebra sobre

cinc grans eixos de treball: la lluita per unasocietat més igualitària; la recuperació d’unmodel de ciutat més compacte, inclusiu,solidari i sostenible; el compromís de tre-ballar per impulsar la participació ciuta-dana i la qualitat democràtica; l’aposta peruna economia verda, de compromís sociali que millori el benestar dels veïns; i el com-promís de la federació de ser un delsagents actius en l'evolució de la ciutat. Amés, es van aprovar diferents resolucionssobre el model turístic, la defensa de la sa-

nitat pública i el compromís ciutadà per ala millora de la qualitat de l’aire.

Durant els parlaments, els delegats veï-nals van reconèixer la tasca del consistorien la lluita contra la pobresa i en el debatdel model econòmic de la ciutat, però vancriticar el model de participació i van recla-mar més presència en el procés participa-tiu del Pla d’Acció Metropolità (PAM).

Per últim, la FAVB va anunciar la incor-poració de dues associacions més al seu tei-xit: l'Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià(que ja n’havia format part anteriorment) il'Associació de Veïns i Veïnes i Cultural el Sa-natori, també de Sarrià-Sant Gervasi.

COOPERACIÓ/ Joan Maria Soler, vicepresident primer dela FAVB, va formar part d’una delegació catalana que vaviatjar a Colòmbia entre el 27 d’abril i el 2 de maig per su-pervisar l’actuació de l’empresa Terminals de Contenidorsde Barcelona (TCBuen) a Buenaventura, una ciutat de lacosta pacífica del país.

A banda de Soler, Michela Albarello, Tono Albareda iAmaia García (presidenta, vicepresident i coordinadorade la Taula Catalana per Colòmbia), Tica Font (directorade l'Institut Català Internacional per la Pau), Julián Arta-cho (de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolu-pament), Gabriela Serra (diputada de la CUP al Parlament)i Josep Maria Fisa (representant de l’Arquebisbat) van com-pletar la delegació.

Diferents organitzacions colombianes han denunciatla suposada violació de drets humans que la companyiahauria comès i que es recull en l’informe Setge a les co-munitats. Els impactes d’una empresa catalana, GrupTCBuen, a Buenaventura, Colòmbiaque una delegació co-lombiana va presentar el juny de l’any passat. Es calculaque un 80% de la població de la ciutat viu en la pobresa.

Buenaventura és un punt estratègic per a les expor-tacions del país, legals i il·legals, i per això és un territorien disputa constant de grups armats il·legals.

Defensant els drets humans al món:l’exemple d’una expedició a Colòmbia CONVENI/El mes passat, la FAVB i l’ECOM, el moviment d’or-

ganitzacions de persones amb discapacitat física, van sig-nar un acord de col·laboració a través del qual les dues en-titats volen millorar la seva tasca al mateix temps que im-pulsen els valors de la diversitat ciutadana i el treball en xar-xa, clau per assolir objectius comuns d’interès col·lectiu.

Amb aquest conveni, les entitats intercanviaran ex-periències i coneixements i treballaran plegades en la rei-vindicació de la qualitat democràtica i en temes com lamobilitat, el dret a l’habitatge o el procés de canvi cap auna ciutat més inclusiva per a tothom.

Cap a una ciutat mésinclusiva per a tothom

veïns en línia

Ana Menéndez, que va

assumir la presidència el

juliol, ha estat ratificada al

capdavant de la federació

Foto: Javier Sulé

Un moment de la 44a assemblea de la FAVB. Foto: Twitter (@t_capdevila)

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

19 | líniasantandreu.catMaig 2016

REIVINDICACIÓ/ La Plataformad'Afectats per la Hipoteca (PAH),l'Aliança contra la pobresa ener-gètica (de la qual forma part laFAVB) i l'Observatori dels DretsEconòmics, Socials i Culturals(DESC) han sumat forces per en-cetar una campanya pública endefensa de la Llei 24/2015 del Par-lament, la ILP de l’Habitatge. Espot donar suport a la iniciativa ahttp://ilphabitatge.cat/ca/.

Recentment, el govern es-panyol en funcions ha portat alTribunal Constitucional dos ar-ticles relatius a lluitar contra l’e-mergència social, tot i que final-ment no s’impugnaran els puntssobre la pobresa energètica.

Sumant forces per defensar la ILP de l’Habitatge

DEMANDES/ Falten dos mesos perquès’aprovi el Pla d’Actuació Municipal (PAM)per a aquesta legislatura, el documentque marca les línies mestres de l’acció degovern, i la FAVB ha volgut subratllar els12 punts que, segons la federació, han deser imprescindibles en aquest full de ruta.

En primer lloc, la FAVB reivindica unnou model de participació, més eficient iobert a tothom. A més, insta a resoldre elsgrans processos urbanístics (com les Glò-ries, l’Eix Sagrera-Sant Andreu o el trasllatde la Model) i a impulsar millores en el petiturbanisme. També reivindica la construc-ció d’equipaments que serveixin per en-fortir els barris, incidint en l’ensenyament(vol eliminar els barracons) i en la creacióde centres cívics, de lleure i esportius.

L’habitatge també és un dels puntsclau, amb la demanda de polítiques queacabin amb els desnonaments, alhora quees demana un pla de lluita contra les des-igualtats, l’atur i el deteriorament de lescondicions laborals. A més, l’elaboració depolítiques de gènere (la FAVB apunta quehi ha més dones pobres que mai) i una mi-llora en la convivència inclusiva són duesreivindicacions més de caràcter social.

La regulació turística, aconseguint queels veïns recuperin el benestar que havientingut, és una altra de les demandes. LaFAVB també demana millores referents almedi ambient i al transport públic, que esdefensi el dret a una educació i una sanitatpública i de qualitat i, finalment, que la cul-tura estigui a l’abast de tothom.

Els veïns posen deures a l’Ajuntament:més participació i més equipaments

TROBADA/ A finals del mes pas-sat, l’Associació de Veïns i Veïnesdel Barri Gòtic va celebrar els dosanys de la seva iniciativa #Fem-Plaça amb una nova d’aquestestrobades al cor de Ciutat Vella, ala plaça Sant Miquel.

Amb aquestes trobades, quese celebren periòdicament, l’en-titat vol recuperar els espais pú-blics com a lloc de convivència,animar la gent a tornar a baixara les places i als carrers.

En aquesta ocasió, l’AVV Ba-rri Gòtic va denunciar que laplaça està actualment “partida endos”, que les terrasses estan moltmés esteses i que cada cop estàmés pensada per a l’aparcament.

L’AVV Barri Gòticcelebra els 2 anysde #FemPlaça

PARTICIPACIÓ/ Entre el 15 i el 17d’abril, Can Ricart va ser l’escena-ri de les jornades Cooperem per ferciutat, organitzades per l’Eix PereIV, tres dies d’activitats que van ser-vir perquè els veïns decidissincom volen que sigui l’Eix Pere IV.

La gran activitat del primerdia va ser una taula rodona sobrecultura i creació i posteriormentes va projectar el documental¿Abandonado?. Dissabte 16, lacooperativa LaCol va impulsar unespai obert de participació i es vaparlar sobre el moviment coo-peratiu a la ciutat i sobre el paperde l’administració, mentre quediumenge es va fer una ruta his-tòrica pel carrer Pere IV.

Can Ricart bull amb ‘Cooperemper fer ciutat’

veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

ENTREVISTA/La recentment ratifi-cada presidenta de la FAVB, AnaMenéndez, ens cita a primera horadel matí a la Plaça del Sortidor, alcor del Poble-sec, el barri al quejuntament amb el de la Satalia hadedicat tantes hores de la sevavida. Ara és la ciutat sencera la quel’ocupa. I té ganes de parlar-ne.

Com valora aquests primers me-sos al capdavant de la FAVB?Positivament, perquè la condicióque vaig posar quan vaig assumirla presidència va ser que aquestafos molt col·legiada i molt com-partida per la junta i puc dir queestà sent així.

Està sent difícil rellevar Lluís Ra-bell?Sí, perquè és una persona d’una grantalla política. I li hem de reconèixerla feina immensa que ha fet per a laFAVB. L’ha situat com un actor prin-cipal de la ciutat amb el qual tothomhi compta.

A banda de la presidència més co-ral que ha citat, en què es dife-rencia la FAVB d’Ana Menéndezde la de Lluís Rabell?Bé, també creia que era necessarique tornéssim a mirar cap endins,que analitzéssim com tenim la casai que establíssim les línies estratè-giques per millorar internament. ElLluís ens havia projectat molt cap en-fora, però de portes endins enshem de vertebrar millor i donarmolt més suport a les associacions,que és la nostra principal raó de ser.

I de portes enfora, dels cinc eixosde treball que s’ha marcat la FAVBper a aquesta nova etapa quin ésper a vostè el més prioritari?El de les desigualtats socials. Tenimuna ciutat molt més desigual del queera. Tenim problemes seriosos en te-mes d’habitatge, d’atenció social, degent gran, d’infància... I volem queen aquest mandat i en aquest PAMque ara s’està definint es posi so-bretot l’accent en aquest àmbit.

Parlant d’aquest nou mandat,com veu l’acció del govern d’AdaColau fins ara?Encara feble, a causa de la situacióde feblesa política en què ha estat.Però sembla que tot plegat aracanviarà. Amb el pressupost que fi-nalment s’ha aprovat ja tenim uninstrument per poder tirar enda-vant molts projectes que estanaturats. I esperem que amb l’a-nunciada estabilitat, fruit de l’a-cord amb el PSC, la ciutat sigui moltmés governable que fins ara.

Li he sentit criticar en alguna oca-sió la falta de presència d’algunsregidors en certs districtes. Con-tinua sent així?Malauradament sí, perquè hand’assumir tanta feina... Esperemque ara hi hagi un repartiment deresponsabilitats més equilibrat ique atengui precisament una de lesnecessitats que històricament hareivindicat la FAVB: la descentralit-zació del govern municipal. ElsDistrictes continuen sent uns ins-truments purament administra-

tius. Cal tenir clar que, si no se’lsdóna poder real, la política de pro-ximitat és impossible.

Vostè és pianista de professió.Quina altra tecla creu que no hatocat bé el govern fins ara?[Somriu]. La de la participació. És unatecla sensible i crec que encara estàdesafinada. S’ha d’ajustar.

Vostès reclamen més i millor par-ticipació, però el Decidim Barce-lona ha registrat xifres força po-bres. Què falla?Tenim un problema de manca deconfiança generalitzada envers lesinstitucions, un individualisme so-cial instal·lat que és difícil de trencari una conciliació impossible de lavida laboral i quotidiana amb els ho-raris que tenim plantejats.

No ha faltat promoció del procésper part de l’Ajuntament?Jo crec que s’ha fet un esforç im-

portant de promoció. El que passaés que l’Ajuntament s’ha trobatamb el que nosaltres ens trobemcontínuament: costa molt que lagent participi.

Durant aquests mesos se’ls hasentit poc criticar el govern. Elsestà sent difícil mantenir l’esperitcrític amb un executiu que sentenmés afí que l’anterior?Cada cop que ens reunim amb elgovern és per criticar-lo. Sí que éscert que hi ha més afinitat i que eld’ara ens el sentim més proper, peròla veritat és que continuem posantel dit a la llaga, demanant milloresi exigint canvis. Com no pot ser d’al-tra manera.

Els genera contradiccions?No gaires, la veritat. El sentit de serde la FAVB continua sent, com sem-pre, aquest paper crític. Això sí, tam-bé constructiu.

per Arnau Nadeu

“Si no es dóna poder real als Districtes, la política de proximitat és impossible”

Ana Menéndez / presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

| 20Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517líniasantandreu.cat Maig 2016

La història de l’Associació d’AjudaSocial Cel Obert es remunta a fa 15anys, quan un grup de professio-nals de l’àmbit social va obriraquest centre d’atenció a nens iadolescents en risc social. Actual-ment, Cel Obert treballa amb 78 fa-mílies i té 93 infants en seguiment.

Entre altres serveis, l’associa-ció funciona com a intermediàriaen els acolliments i en els casos defamílies col·laboradores, és a dir,s’encarrega d’ajudar a fer possibleque els nens que viuen als centresresidencials de la Generalitat pu-guin gaudir de l’ambient familiarnecessari per poder créixer i des-envolupar-se personalment, so-cialment i emocionalment.

“L’adopció i l’acolliment o lacol·laboració són dues coses com-pletament diferents”, remarca Lí-dia Moreno, coordinadora de l’as-sociació. “L’acolliment és un procéstotalment altruista i desinteressat,

que neix de la voluntat d’ajudar unnen”, afegeix, al mateix tempsque subratlla el caràcter temporald’aquest procés i avisa que els in-fants continuen mantenint el con-tacte amb la seva família. “Es trac-ta d’atendre el nen mentre la sevafamília no ho pot fer i no potconviure amb ell”, detalla.

Entre les dues tipologies, però,hi ha diferències. “En el cas de les fa-mílies col·laboradores, les estadesdels nens són en dies festius, caps

de setmana o vacances, però du-rant la resta de l’any continuen vi-vint al centre. En canvi, les famíliesd’acollida sempre conviuen amb elnen”, diferencia la coordinadora.

QUÈ CAL FER?El primer pas per a tothom quivulgui ajudar i acollir un nen és feruna entrevista informativa sensecap compromís. Si les parts acor-den continuar endavant, co-mença un procés d’estudi con-

sistent en una sèrie d’entrevistesamb el psicòleg i el treballador so-cial i una formació que es realit-za de forma grupal.

Si el procés acaba bé, co-mença la part més gratificant del’experiència: la convivència delmenor amb la seva nova família.Aleshores la feina es converteixen un seguiment i es dibuixa uncalendari de visites amb la famí-lia, que monitoritzen els profes-sionals del centre. “Amb tot

aquest procés es pretén que lespersones d’acollida no jutgin ni ri-valitzin amb la família biològicai que intentin integrar-la emo-cionalment al seu entorn”, afegeixla coordinadora.

Tot plegat, per garantir l’èxitd’una opció diferent de l’adopcióperò igualment necessària.

Per a més informació:www.cel-obert.com

93 311 69 05

L’acolliment familiar»Cel Obert facilita el contacte entre nens amb dificultats i persones que vulguin acollir-los

»Actualment l’associació treballa amb una vuitantena de famílies i gairebé un centenar d’infants

RedaccióSANT ANDREU

Isabel / mare d’acollida

Fa gairebé cinc anys que la Isabel i el seu marit, el David,comparteixen la seva vida amb una nena. Primer van començar com a família col·laboradora, però ja fa temps que l’han acollit.

Quins són els motius queus van portar al teu ma-rit i a tu a acollir un infant?

És una decisió totalment personal.Nosaltres podem tenir fills, peròvam decidir col·laborar amb uncentre d’acollida perquè consi-derem que malauradament moltsnens pateixen una sèrie de situa-cions que els vénen donades perles circumstàncies de la seva fa-mília i volíem ajudar.

Com vau conèixer Cel Obert?Ens vam posar en contacte ambun centre residencial que hi ha aprop d’on vivim nosaltres i ells ensvan posar en contacte amb CelObert. Allà vam fer tot el procés demesos amb l’avaluació i tots elstràmits i aleshores vam conèixerla nena i ens va semblar que erauna bona opció. L’únic que vam

demanar és que l’infant que aco-llíssim fos d’aquí.

Què recordes del primer diaque vas veure la nena?[Riu]. Es va amagar sota una ca-dira, perquè li feia vergonya. Va serun dia de nervis, però per a totesdues. Et preguntes si li agradaràso no... Tens molts dubtes, però tincun record positiu del primer dia.Va ser natural, vam estar jugantuna estona i els educadors vanajudar a suavitzar la situació.

Primer vau decidir començarcom a família col·laboradora...Per qüestions de temps era la mi-llor opció per al meu marit i per ami. No ens perjudicava en el nos-tre dia a dia i al mateix temps po-díem transmetre-li el nostre amor.Va començar venint amb nosaltres

un cap de setmana cada mes, méstard s’hi van afegir dies festius, va-cances... Es va adaptar molt bé i vaarribar a un punt que fins i tot anà-vem a parlar amb la seva tutora.

Quan vau fer el salt a l’acollida?Ja fa més d’un any i mig, el se-tembre de 2014. Vam fer la sol·li-citud i ens van tornar a avaluar,però la Generalitat va donar el vis-tiplau i aquell curs escolar ja el vacomençar amb nosaltres. Recor-do molt vivament el dia que vaarribar a casa amb la motxillagran, no amb la dels caps de set-mana. Tot i això, continua tenintcontacte amb la seva mare, liportem perquè es vegin un cop almes. S’ha creat una relació moltcòmoda per a tots, li facilitemles coses i tot això ella ho nota iestà contenta.

I el seu futur?Ja es veurà. La nena hi continua-rà sent i nosaltres no ens hem po-sat un horitzó en aquest sentit. Isi algun dia la Generalitat creu queha de tornar amb la seva mare,passarà. En som conscients.

Què us ha aportat tot el procésamb la nena?El meu marit i jo estem més en sin-tonia en moltes coses. Abans es-tàvem constantment entrant i sor-tint de casa i, tot i que no hem can-viat gaire, pensem el mateix res-

pecte de la nena. Crec que això hafet que ens acostem encara més.

Com valores l’experiència? Larecomanaries?El procés és una mica feixuc, peròval la pena i quan veus que la nenas’esforça i vol ser responsable sentsuna gran satisfacció. Sens dubte horecomanaria, però tothom quivulgui ha de ser conscient que ésuna gran responsabilitat. No té resa veure el model de família, noméscal tenir les idees clares i la volun-tat d’ajudar un nen.

“Només cal tenir lavoluntat d’ajudar un nen”

Comarca21 | líniasantandreu.catMaig 2016

La Diputació de Barcelona volmantenir una relació paritària irespectuosa amb l'autonomiadels municipis de la seva de-marcació. Per això s'han posat enmarxa les Meses de concerta-ció, la fórmula que permet unpacte bilateral entre la mateixaDiputació i cadascun dels 310municipis barcelonins –exceptela ciutat de Barcelona, que enqueda al marge–, per determinarquines són les seves prioritats in-versores per a aquest mandatmunicipal. La inversió prevista,detalla l’ens provincial, és de 305milions d'euros.

La Diputació, com a impul-sora de la vocació municipalista,ha promogut que les reunionsde les meses de concertació nonomés tinguin lloc a la seu ins-

titució, sinó que també es rea-litzin arreu del territori.

ÀMBITS DE COOPERACIÓLes Meses de concertació per-metran detectar quines són lespreferències de cada municipi iquins ajuts econòmics els ator-garà la Diputació. La prioritat éspotenciar noves inversions al te-rritori que fomentin la diversifi-cació econòmica.

Amb tot, la despesa correntcontinua sent un dels altres àm-bits de cooperació de la Xarxa deGoverns Locals 2016-2019, quetambé aposta pel mantenimenti reposició d'inversions, la pres-tació de serveis públics i la ga-rantia de la cohesió social.

Cadascun dels 310 ajunta-ments han pogut presentar fins acinc sol·licituds. Un cop tramitadesles peticions, la Diputació de Bar-celona valora tècnicament la via-bilitat dels projectes locals, abansde convocar la Mesa de concer-

tació entre la presidenta de lacorporació, Mercè Conesa, el vi-cepresident primer, Dionís Guite-ras, i l'alcalde de cada municipi.

DISTRIBUCIÓAmb l'objectiu de garantir una mi-llor aplicació dels recursos públicsa les necessitats de tots els ciu-tadans, i de donar resposta a la re-alitat asimètrica del territori, elscriteris per distribuir els importsentre els diferents municipis hanestat determinats pel nombred’habitants, la capitalitat i el te-rritori, entre d'altres criteris.

La Diputació també ha tinguten compte la previsió d'assoli-ment dels objectius marcats i de lesseves necessitats, així com el fetque aquests projectes satisfacin lesnecessitats dels municipis ambels menors costos possibles.

Finalment, també s'han con-siderat els projectes mancomu-nats o que s'impulsin entre di-verses administracions.

Invertint al territori» La Diputació de Barcelona destinarà 305 milions d’euros al conjunt de municipis barcelonins

» L’ens provincial pactarà amb cada ajuntament quines són les seves prioritats d’inversió

RedaccióBARCELONA

Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter. Foto: Diputació de Barcelona

AJUDES4Les Meses de con-certació, juntament amb els Ca-tàlegs de serveis, els Programescomplementaris i altres instru-ments, són les eines que estruc-turen el Pla "Xarxa de GovernsLocals 2016-2019". A través d’a-quest programa, la Diputacióde Barcelona desplega l'exercicide les seves competències ambla voluntat de prestar un suportintegral als governs locals, peròtambé centrada en les perso-nes i en l'aposta per la diversifi-cació econòmica del territori.

D'aquesta manera, la garantiade la cohesió social, el foment dela diversificació econòmica del te-rritori, l'aposta pel complimentdels principis de transparència ibon govern, i la promoció de l'e-quilibri territorial són els princi-pals objectius. En aquest sentit, laDiputació aposta per reforçar lacooperació i l'assistència localen favor dels petits municipis id'aquells altres que, per qües-tions geogràfiques o demogràfi-ques, compten amb unes carac-terístiques especials.

Suport integral

@diba

Maig 2016

Esports| 22

líniasantandreu.cat

Poc després que el Sant Andreuanunciés que Joan Esteva nocontinuaria com a entrenador, vacomunicar la contractació deMikel Azparren, antic jugadorque va dirigir l’equip durant elpartit de transició entre la mar-xa de Manolo Márquez i l’arri-bada d’Esteva ara fa uns mesos.

Durant la presentació, que esva celebrar el passat 20 de maigal Narcís Sala, Azparren va de-clarar que vol que “cada aficio-nat del poble estigui orgullósde l’equip”. Ha estat un anymolt difícil per a l’entitat qua-dribarrada, amb contractacionsi destitucions d’entrenadors imarxa de directius emprenyatsamb la presidència del club.

A la presentació també hi vaser el flamant director esportiu,

Àlex Redondo, que va dedicarbones paraules per a l’exentre-nador Esteva. “La feina d’Este-va ha potenciat els juvenils”, vadir, i va justificar l’elecció d’Az-parren perquè considera que“està sobradament capacitat i co-neix el club”.

Finalment, el directiu Xa-vier Orts, que s’ha reincorporatrecentment a la junta directiva,va assegurar que la idea del clubés “treballar molt” i va afirmar

que la junta està “molt il·lusio-nada” amb el nou projecte.

Sigui com sigui, la polèmicaentre els directius i membres del’equip tècnic que van dimitir elmes passat per desavinencesamb la direcció del club i elpresident, Manuel Camino, se-guiex portant cua. Els dimissio-naris han constituït una novaplataforma, Avenç Andreuenc,des d’on volen impulsar un “can-vi de model de l’entitat”.

Mikel Azparren el dia de la seva presentació com a nou tècnic. Foto: UESA

El Sant Andreu confia la sevabanqueta a Mikel Azparren

» L’exjugador entrenarà el club quadribarrat en substitució d’Esteva» Els directius dimissionaris creen la plataforma Avenç Andreuenc

Dani Ballart, nou tècnic del CN Sant Andreu de waterpolo

WATERPOLO4El CN Sant An-dreu de waterpolo va presentarel passat dia 20 el seu nou tècnic,Dani Ballart, que dirigirà l’e-quip els pròxims tres anys, “elmínim per construir un granprojecte”, segons Javier Aznar,responsable de la secció de wa-terpolo del club.

Per la seva banda, Ballart esva mostrar “ambiciós” i ambganes de treballar en el club onva triomfar com a jugador. “Se-guir treballant en aquest equip

que tant m’ha donat i al costat dela meva gent és un plaer”, va as-segurar Ballart.

El nou tècnic té un repte aldavant molt important. De caraa la pròxima temporada, el rep-te és col·locar l’equip entre elsquatre millors de Divisió d’Ho-nor, ja que enguany el conjunt vacaure contra el Sabadell –undels finalistes– a quarts de final.Per la seva banda, el president del’entitat, Àngel Bernet, va dir queBallart és “un gran professional”.

Prop de 40 candidaturesopten als premis Dona i EsportGUARDÓ4La gala d’entregadels premis Dona i Esport tindràlloc al Saló de Cent el pròxim di-marts 31 de maig. Les guanya-dores s’escolliran d’entre 38candidatures presentades. Lacategoria que n’ha rebut més haestat la de Dona Esportista, amb16, seguida del Premi al Club Es-portiu, que en té 15.

La finalitat d’aquests guar-dons és “fer visible la tasca de lesdones en el món de l’esport” ipromoure “la difusió d’històriesi reflexions sobre el paper que te-nen en aquest àmbit”, asseguren

des del consistori. El jurat estàpresidit pel president de l’Insti-tut Barcelona Esports i tercer ti-nent d’alcalde, Jaume Asens; lacomissionada d’Esports, MaiteCarranza, i per la regidora de Ci-cle de Vida, Feminismes i LGTBI,Laura Pérez.

El que ja ha finalitzat són lesvotacions online dels premis aTwitter. Els internautes han es-collit Erika Villaécija com a mi-llor Dona Esportista i al CN SantAndreu com a millor Equip Fe-mení. Ara només falta que el ju-rat validi o no aquesta decisió.

Jessica Vall, subcampionad’Europa dels 200 braça

NATACIÓ4Nou èxit de la ‘Xess’.Jessica Vall, nedadora del CNSant Andreu, va guanyar el pas-sat dia 20 la medalla de plata enels 200 metres braça al Cam-pionat d’Europa Absolut de Na-tació, disputat a Londres.

L’andreuenca va arribar ensegon lloc amb un temps de dosminuts, 22 segons i 56 mil·lèsi-mes, rebaixant el seu propi rè-cord nacional que va fer a Kazanl’agost passat. Vall només va ser

superada per la plusmarquistaRikke Moelle Pedersen, que ambun cronòmetre de dos minuts, 21segons i 69 mil·lèsimes va endur-se l’or a la prova.

La nedadora del CN Sant An-dreu va arribar el dia 23 a Bar-celona, on va afirmar que nos’esperava “aconseguir aquestresultat”, ja que, segons va dir, es-tava “cansada” pel volum d’en-trenaments. La pròxima grancita de la ‘Xess’ serà a l’agost a Rio.

Senderisme | Prop de 140 participants en la pujada a MontserratUns 140 caminants van pujar caminant des de les instal·lacions del CN Sant Andreu fins a

Montserrat durant la passada nit de divendres a dissabte. L’aventura va arrencar a les set delvespre de divendres i va cloure al matí de dissabte. Enguany se celebrava la 35a edició de la pujada al temple del Baix Llobregat, que va fer diverses parades d’avituallament.

RedaccióSANT ANDREU

Ballart, segon per l’esquerra. Foto: CNSA

Agenda23 | líniasantandreu.catMaig 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat · Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DISSABTE 11 DE JUNY20:00 El grup La Chimenea Rumbera s’enca-

rregarà d’animar la tarda amb un concert enel penúltim dia de la Festa Major de la Trini-tat Vella. / Plaça de la Trinitat.

DISSABTE 4 DE JUNY18:30 La CUP organitzarà la presentació de dos

llibres al Casal El Noi Baliarda. Es tracta de Des-muntant Societat Civil Catalana i Plus Ultra: Crò-nica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya, deJordi Borràs. / Casal El Noi Baliarda.

DIJOUS 16 DE JUNY17:30 Curs monongràfic d’una única sessió

del cicle Molt per aprendre de l’Aula Digital ano-menat Introducció als processadors de textosNivell 2, pensat per a usuaris més avançats d’a-quests programes. / Casa Elizalde.

FINS AL 2 DE JUNYMatí-Tarda Darreres setmanes per poder veu-

re l’exposició L’èxode sirià, un recull fotogrà-fic que mostra la situació que viuen els re-fugiats sirians que fugen de la guerra del seupaís. / Centre Cívic Bon Pastor.

FINS AL 25 DE JUNYMatí-Tarda Des de finals d’abril es pot visitar

aquesta mostra anomenada Els papers d’As-tèrix, una recopilació de 36 imatges sobre eldarrer llibre sobre les aventures de l’heroi gal./ Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra.

4 I 11 DE JUNY10:30 Núria Delgado s’encarregarà de les sessions

d’un taller anomenat Fusió jazz i contempo-rani de 9 a 16 anys, on ensenyarà a fusionarles disciplines. / Centre Cívic Sant Navas.

DILLUNS 6 DE JUNY18:00 La contacontes Vivi Lepori s’encarregarà

de l’activitat Contes d’estiuque s’organitza enel marc de la Festa Major de la Trinitat Vella.L’entrada és gratuïta. / Biblioteca Trinitat Ve-lla - J. Barbero.

7 I 8 DE JUNYMatí-Tarda En el marc de la Festa Major de la Tri-

nitat s’organitzaran dues exhibicions de tai-txi./ Plaça de la Trinitat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Elisabeth Pintor, de Reposteria l’H, s’en-carregarà d’un taller per a tota la fa-mília anomenat Piruletes de fruita. Elpreu total de la sessió és de 12 euros./ Centre Cívic Navas.

Un taller ensenya a preparardelicioses piruletes de fruita

Ds. 11 de juny a les 11:00

Darrera sessió del taller Llegir el cine-ma, en el qual Pablo Raya ha ensen-yat a analitzar pel·lícules i a entendreel llenguatge cinematogràfic. / CentreCívic Navas.

El taller ‘Llegir el cinema’arriba al seu punt finalDm. 7 de juny a les 20:00

La companyia La Jarra Azul s’encarre-garà de representar All the world’s a sta-ge, una adaptació de diferents escenesde l’obra Nit de Reis de William Sha-kespeare. / Biblioteca Trinitat Vella.

La Jarra Azul acostaShakespeare al districte

Dc. 1 de juny a les 19:00

Chus Triguero, monitora de Zim Zumba,s’encarregarà d’una classe magistral d’a-quest ball en el marc de la Festa Majorde la Trinitat. / Plaça de la Trinitat.

Una ‘master class’ de zumbaa la Festa Major de la Trinitat

Dg. 12 de juny a les 18:00

| 24 líniasantandreu.cat Maig 2016 Pròxima edició: 21 de juny