redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelonalíniasantandreu

liniasantandreu.cat · 25/11/2015 · Núm.63 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Urbanisme pàg 9La remodelació de les cases barates del Bon Pastor, a la recta final

Música pàg 8La Diada de la Rumba catalana arriba diumengea la Fabra i Coats

Comerç pàg 12El Mercat de Sant Andreureivindica els seus productes

Esports pàg 14El Sant Andreu encadenala tercera victòria seguida

Un procés participatiu decidiràel futur de la nova Meridiana

El govern municipal i el PSC acorden debatre el projecte amb els veïns, les entitats i els grups polítics pàg 9

Reportatge pàg 3Frau al metro: un 4% quecausa pèrdues anuals de 10,6 milions d’euros

Entrevista pàg 13Lluís Llanas: “És bo quel’Ajuntament rectifiqui amb el que s’ha equivocat”

Torna la Festa Major

Sant Andreu s’omplirà de tradició a partir

de demà passat

pàg 8Foto: Comissió de Festes

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 25 novembre 2015líniasantandreu.cat

3 | líniasantandreu.cat25 novembre 2015Reportatge

“El frau s'ha de controlar, peròmoltes vegades no respon a undesig de colar-se, sinó també auns preus que molta gent ma-lauradament no pot pagar”.Aquestes paraules, referents alfrau al metro, les va pronunciarla nova presidenta de TMB, Mer-cedes Vidal, a finals d’octubre.

Tot i que és complicat saber siVidal té raó o si, al contrari, la gentes cola per altres raons, el que síque és una realitat és que el frauexisteix i es pot quantificar: cadadia 47.000 persones utilitzen elmetro sense pagar -representenel 4% dels usuaris- i provoquenunes pèrdues de 10,6 milionsd’euros anuals, segons ha publi-

cat recentment el diari Ara des-prés de tenir accés a un informeintern de TMB. Aquestes xifressón les més altes en els darrerscinc anys (el 2013 va ser del3,52%), tot i que va ser el 2009quan va tocar sostre amb un6,6% de frau i unes pèrdues dequasi 15 milions d’euros. Les da-rreres xifres surten d’uns infor-mes fets durant 20 dies del mesde novembre de l’any passat.

El que també es pot observard’aquestes dades és que el frau noés uniforme. Una de les primeresconclusions mirant les xifres ésque només es redueix a les esta-cions on es fan controls de bitlletsals usuaris. Pel que fa a les esta-cions on menys gent paga el bit-llet, la de Torre Baró lidera la llis-ta amb un 32% de frau. Calapuntar que es tracta d’una es-tació de la línia 11, que és de con-

ducció automàtica. Després deTorre Baró, les estacions on lagent més es cola són Baró de Vi-ver (18,7%), Bogatell (16,5%),Besòs Mar (16,2%) i Virrei Amat(14,6%). Es tracta d’estacionsque pertanyen a zones de la ciu-tat amb rendes baixes.

Un altre dels aspectes quecrida l’atenció és com es disparael frau els dissabtes a la nit -l’únicdia de la setmana que el metrofunciona ininterrompudament-.Les dades són especialment cri-daneres a Trinitat Vella (55%),Trinitat Nova (40%), Liceu (35%)o Drassanes (28%). Unes xifresque provoquen que el frau mitjàpassi del 4% al 16,7%.

Aquestes xifres s’obtenen apartir d’estimacions sobre el frauobservat. Surten del que veuen elsinspectors que anoten, d’incògnit,des dels viatgers que salten la ba-

rrera o obren les portes fins a jo-ves que viatgen amb un bitllet queno els toca, com ara la targeta rosadels jubilats.

QUÈ HI DIU TMB? TMB no fa públiques aquestes da-des, però des de l’entitat gestoraremarquen que “la lluita contra elfrau és una tasca permanent” i re-corden que “s’han anat implan-tant, en els últims anys, mesuresper dificultar i perseguir mésefectivament l’incivisme, comara la substitució de barreres an-tigues per les portes automàtiqueso la col·locació de vigilants darrerela línia de peatge en determinatsvestíbuls i franges horàries, aixícom d’agents d’atenció al client”.

Des de TMB també afegeixenque “s’ha elevat l’import de lamulta” per als viatgers que esmouen sense bitllet -ara són 100

euros, tot i que es redueixen a lameitat si es paga al moment- i que“la detecció i persecució dels de-fraudadors també s’ha reforçatamb la incorporació de més per-sonal d’intervenció”.

“XIFRES HOMOLOGABLES”Tot i aquesta lleugera crescuda enel darrer any, segons TMB les xi-fres de frau que “de manera con-fidencial comparteixen els ope-radors de diferents ciutats delmón indiquen que al metro de laciutat el frau està per sota de lamitjana de les xarxes semblantsd’arreu del món”. Tot i que pràc-ticament les ciutats europees nopubliquen xifres, un dels casos onsí que es coneixen les dades és elde Berlín. Allà el frau és migpunt inferior al de Barcelona,tot i que també cal dir que no hiha tanques que regulin l’accés.

Pocs, però cars» 47.000 persones es colen cada dia al metro, una xifra que representa el 4% del total d’usuaris

» Aquestes dades, les més altes dels darrers anys, suposen unes pèrdues anuals de 10,6 milions d’euros

Albert RibasBARCELONA

El frau al metro ha anat creixent en els darrers anys, tot i que el rècord es va registrar el 2009. Fotos: Línia

| 4Opiniólíniasantandreu.cat 25 novembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Durant la sessió al Parlament peranomenar o no president a ArturMas es va fer notòria, i les càme-res ho varen captar, l’actuació dela senyora Andrea Levy amb totun seguit de gesticulacions de bra-ços i mastegant xiclet com si fosun rumiant, ganyotes amb la carai postures desmenjades que nos’adiuen amb l’ambient seriósd’una cambra parlamentària. Amés del xiclet, què es pren abansd’entrar a l’hemicicle? Va emba-lada, estava com exaltada. Sis’està, o no s’està, d’acord amb elque des del faristol fa el seu parla-ment, no cal fer un “número”, estracta de comportar-se com unapersona educada. Estar ajagudaal seu escó, embolcallada amb unamanta, mig adormida i miranttota l’estona el seu mòbil, és pe-nós. Els seus “superiors” li hauriend’estirar les orelles, a no ser que jaels hi vagi bé, per baixar el nivell idonar la sensació de què el Parla-ment no té categoria suficient comtenir-li respecte per ser una olla degrills i així devaluar la nostra mésalta institució. La presidenta la po-dria enviar al racó de pensar coms’ha de comportar una personamínimament educada. PotserCarme Forcadell no s’ha atrevit afer-ho perquè la senyora Levy noanés als mitjans de la cavernafent-se la víctima i digués que ésperseguida per les seves idees i noper la seva mala educació, senseun mínim sentit del ridícul. És cu-riós, des del seu partit no paren decriticar els antisistema de la CUPi ells es comporten com a tals an-tisistema. Els papers canviats, oi?Diuen que els extrems es toquen ien aquest cas l’extrem negatiu sel’adjudica, per mèrits propis, elPP. Viure per veure!

4Estrafolàriaper Jordi Lleal

#SenseRumb#JeSuisParis #Enrocats

4Ja no són el mateixper Gemma Aguilera

Ens ha colpit a tots i totes, l’ex-trema violència de l’Estat Islàmic(EI) a París. El president francèsha parlat d’acte de guerra. Hemvist víctimes que només passa-ven hores de lleure sopant, as-sistint a un concert, passejant.Podríem haver estat vostè i jo.

L’escenari dantesc de per-sones ferides i mortes és diari aSíria. I no obstant, no acollim, ifins i tot una part de l’opinió, ins-trumentalitzada pels correntsconservadors i extremistes, re-butja les persones refugiadesque fugen de la barbàrie extre-mista d’EI. Preguntem-nos di-rectament des de la consciència:tenim dret a barrar les portes alsque fugen d’atacs diaris com elsde París?

L’Islam és una religió depau, d’amor, de concòrdia. Comho és el cristianisme i el judais-me, el budisme i les confes-sions i ètiques humanistes. Noens enganyem, hi ha grups ex-tremistes que usen l’Islam, comd’altres han usat el cristianismei el judaisme per emparar inte-ressos egoistes i justificar laviolència.

Sense caure en el parany dela por, que és el que busquen elsextremistes, sabem que es po-den repetir aquests atemptats aqualsevol capital europea. Laresposta ha de ser unitària.

Amb aquestes ratlles notindrem espai per analitzar lescauses de l’extremisme. Però,sens dubte, un món injust i unaEuropa en crisi econòmica,

democràtica i de valors no aju-den a oferir futur als i les joves.Persones joves que es concen-tren en barris metropolitans deles capitals europees que ne-cessiten ser més atesos; enl’escola, el treball, l’habitatge,la salut, etc.

Les segones i terceres gene-racions de fills i filles de perso-nes nouvingudes són france-sos, catalans, espanyols, ale-manys, etc. La ciutadania ésuna, i cal exigir i garantir ambfermesa, drets i deures a tothom,sigui quina sigui l’arrel de pro-cedència. Només així farem unasocietat forta, amb un amplisentiment de pertinença.

La Llei de Barris pensada iduta a terme pel govern delpresident Maragall va ser mo-dèlica. És modèlica a Europa.Dignificació física de barris iatenció a les persones i grupsamb més dificultats. Ens calpolítica de barris a escala euro-pea. Això si seria començar aconstruir seguretat duradora.Acompanyar a les persones jo-ves en la crisi d’identitat, oferintperspectiva de feina, d’estudis,de projecte de vida.

L’austeritat conduïda de ma-nera extrema crea pobresa, de-sigualtat i al final inseguretat. Laresposta a l’extremisme que ensva colpir a París és més demo-cràcia social, política i econò-mica. La resposta és afermar-nos en els nostres valors demo-cràtics, en el significat profundde democràcia.

per @josepxurigue, Doctor en Ciència Política (UAB)

4Tanquem la porta?

Els 1.600.000 votants de Juntspel Sí, i molts que per primeravegada han fet confiança a laCUP amb el convenciment quecom més força tingués l'es-querra independentista, méss'acceleraria la desconnexió,opinen que les samarretes delsdiputats i diputades de la CUPja no tenen cap gràcia.

Són exactament les mateixesque exhibia l'esquerra inde-pendentista quan David Fer-nández va posar pau a la guer-ra freda entre CiU i ERC pel 9N,quan es va abraçar a Mas o quanva ensenyar-li l'espardenya aRato a la comissió d'investiga-ció de les caixes d'estalvi al Par-lament i li va dir “fins aviat,gàngster”. Però tot d'una, aque-lla CUP que despertava simpa-ties en l'independentisme decarrer -que no els quadresd'ERC i de CiU-, s'ha convertiten receptora de tota mena de re-necs i desitjos de mals auguris.

L'independentista que haorganitzat una xerrada al seu po-ble, el que s'ha comprat el packde l'ANC i ha pagat els peatgesdes d'Amposta per anar a la

Meridiana, els voluntaris del9N, o el regidor sense sou d'unpoble petit, està enrabiat i de-cebut. Probablement nomésamb la CUP, però potser tambéamb Junts pel Sí, que podria ha-ver fet una campanya més cen-trada en el vot útil, o amb totsdos. No ho sap ben bé, perquèl'hermetisme de les negocia-cions priva els ciutadans de te-nir els elements necessaris perjutjar qui o què impedeix avan-çar cap a la desconnexió.

Sigui com sigui, al gruix del'independentisme ja no li agra-den les samarretes de la CUP.Potser és perquè els materialshan variat. El tarannà dialogantde Fernández no el té l'Anna Ga-briel, que va més de cara a bar-raca, però l'etiqueta no enganya:la CUP va començar la campa-nya dient que no investiria Masi no ho ha fet. No se’ls pot acu-sar de vendre un producte fals.Tothom hauria d'haver miratl'etiqueta i el preu de la samar-reta el 27S. Ara la qüestió és si espot cosir una nova samarreta.

Article publicat a El Món

@jordisellas: Els experts coincidien en quèera qüestió de temps. I finalment ha passat.Els fets [de París] canviaran Europa pelspròxims anys.

@apuente: Mas pone cara de enfadocuando Baños le reprocha hacer "cumbrestelevisadas". Está descubriendo que la CUPno es ERC a marchas forzadas.

@CarlosJGomezMar: A Pablo Iglesias se lehunde el barco. Pérez Royo y GómezBenítez se descuelgan de las listas de laselecciones del 20D.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | líniasantandreu.cat25 novembre 2015

| 6Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlíniasantandreu.cat 25 novembre 2015

@encampanya: Hem vist el primer videod'En Comú Podem per a les eleccions del20D. No surt el candidat: surt Ada Colau.Tot al seu lloc.

@MrInsustancial: Dice Albert Rivera quequiere ser el "coach" de todos los es-pañoles. Con estas declaraciones ya es elhazmerreir de, al menos, el 70%.

@AlbertLloreta: Ens angoixa més unatemptat a Occident perquè assumim sensevoler que és una zona segura del món, noperquè siguem males persones.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Ningú no va dir mai que la indepen-dència sortiria gratis. Tenen raó elsneoliberals més extrems: "No hi ha es-morzar gratis". Tot té un cost. I, com-major és el fi, més elevat és el cost. La in-dependència, l'estadi més alt al que potaspirar una comunitat digna i lliure, téel màxim preu que es pot imaginar, finsi tot el de renunciar a qualsevol d'altresreferències ideològiques o vitals per la in-dependència, com per la llibertat, ja queno són el mateix, "la vida i la hisendas'han de donar", com deia el Quixot.

Per molt alt que sigui el cost de la in-dependència, molt major serà el de la no-independència. Tots els mals i desgràciesque els unionistes vaticinen en cas d'e-mancipació es faran realitat en el de lacontinuïtat de la dependència. I algunmés. Aquests mals auguris són projec-cions de la insatisfacció actual. La con-servació de l'statu quo, fins i tot la invo-lució, serà la veritable fractura social, aixícom la humiliació i la frustració d'una so-cietat que va entreveure una oportunitatvital única només per a veure-la esfumar-se entre recriminacions recíproques.

Catalunya té una llarga sèrie de der-rotes històriques, quinta essència tots elsanys a la Diada. Molts competents his-toriadors rivalitzen després en la tascad'explicar un fracàs mantingut al llargdels segles. Totes les derrotes compar-teixen una causa general, a part de les es-pecífiques de cada moment: la falta devoluntat de victòria que es manifestasempre que algú afirma voler la victòriaperò posa límits als costos que està dis-posat a assumir. ¿Això vol dir que no hiha límits i que el fi justifica els mitjans,com pensen els jesuïtes? En absolut. Capfi, ni la independència, justifica la im-moralitat, la injustícia, la inhumanitat imenys un que és, precisament, moral,just i humà. Vol dir que, deixant elprincipi auri de la moral racional uni-versal, encunyat en l'imperatiu categò-ric kantià (tractar els altres com volemque ens tractin a nosaltres) cap cost noés excessiu per aconseguir la indepen-dència, com no ho és per aconseguir lallibertat, perquè només la independèn-cia i la llibertat ens fa amos de nosaltresmateixos.

Imputar a algú altre la falta de vo-luntat per assolir l'objectiu comú sensehaver provat de manera fefaent que lapròpia té manca de límits excepte elmencionat de la regla auri és un sub-terfugi, l'única utilitat de la qual consis-teix a evadir la responsabilitat a l'hora de

la derrota. És preparar el camí per a con-solar-se encaixant un fracàs més, tras-lladant l'oportunitat actual a un impre-cís horitzó futur. La molt comprensibletendència humana a nadar i guardar laroba, a assegurar-se una justificació i unconsol per al cas de no aconseguir l'ob-jectiu previst que, entre d'altres, retratila faula de la guineu i el raïm, només co-neix un mitjà segur d'evitar que es pro-dueixi la desestimació: cremar les naus,volar els ponts de retirada, cegar elcamí de tornada, no deixar expedit sinóel que porta endavant.

Els principals dirigents indepen-dentistes estan avui immersos en tensesi abstruses negociacions per aconsegu-ir una fórmula que permeti un govern aCatalunya i que aquest govern apliqui elfull de ruta de la desconnexió i cap a laindependència. Ho fan en un context deforta pressió exterior, amb un Estatdisposat a portar la seva oposició a les se-ves últimes conseqüències. Però tambéenmig de contradiccions i tensions in-ternes que incrementen la desconfian-ça entre els sectors en negociació. Unssospiten que alguna concessió sufi-cientment significativa del nacionalismeespanyol desactivaria el propòsit inde-pendentista dels altres, i aquests es ma-licien que el maximalisme d'aquells no-més emmascari la falta de compromísreal i efectiu amb la independència coma finalitat en si mateixa. Mentrestant elcreixent desànim d'una ciutadania a laqual se li exigeix una paciència i una con-fiança en els seus líders a la que aquestsestan obligats a respondre de manera po-sitiva. Sense comptar amb l'expectativad'aquells espanyols que, d'acord amb unllibre recent d'Alfred Bosch, veuen unaoportunitat favorable a la independèn-cia de Catalunya, per alambinat que pu-gui semblar.

Per això, ¿què tal si els principals res-ponsables de les negociacions es re-uneixen en públic i es comprometen so-lemnement a tenir un govern catalàque porti endavant el full de ruta i en unpla específic, siguin quines siguin les cir-cumstàncies? Això és, fer el mateix queestan fent ara, però cadascú pel seucompte, tractant de calmar els seus res-pectius electorats. L'acte seria conjunt iequivaldria a un pacte formal, d'aquestsque es compleixen. Seria un acte equi-valent al de cremar les naus, demostrantque no hi ha marxa enrere ni camí de re-torn. Perquè no n'hi ha.

La derrota no és una opció.

4No hi ha marxa enrere per Ramón Cotarelo

En aquest darrer any he tingut la sort depoder visitar diferents països de religiómusulmana i he conviscut rodejat al100% de gent musulmana. Hi he viscutmolt bé. M'han tractat molt bé. Ells empreguntaven de quina religió era i elssemblava increïble que no en tingués cap.Diuen que allí tots són musulmans im'explicaven que l'islam és molt bonic,a veure si m'animava. El que m'han ex-plicat de la religió musulmana m'hasemblat molt semblant al que conec dela religió catòlica.

La religió els dóna un sentiment depertinença a un grup i també els impel·leixa ser més generosos i bones persones en-cara que sigui com a imperatiu moral, cosaque a mi personalment no m'agrada. Almateix temps, també hi he vist coses queno m'han agradat tant, com la pressió so-cial que se sent per fer les coses d'una cer-ta manera, a l'hora de vestir, a l'hora derelacionar-se, als rols socials que tenen elshomes i les dones, i tampoc m'ha fet el pesla gran observança dels ritus i regles de l'is-lam sense qüestionar-ne ni arribar aplantejar-se un qüestionament del perquè.Però és veritat que és un modus operan-di molt habitual de les religions buscantde crear un ordre social. Per això no m'a-grada cap religió que utilitza aquestamanipulació social de donar seguretatexistencial a canvi de limitar la nostra lli-bertat personal, però si respecto i valorola part de les religions que fa créixer la per-sona i l'allibera cap a dimensions méstranscendents de l'espiritualitat personal.

De fet, és un altre tema, però crec queles religions, en societats democràtiques,hauran de transitar des del messianismereligiós i moral cap a un acompanyamentrespectuós i individualitzat de la persona.De dir-li a la massa de gent el que ha defer, a acompanyar a la persona perquè elladescobreixi el que ha de fer. O les religionsvan cap aquí o aniran llanguint a poc a pocper inadequades. Però a la majoria de re-ligions encara els queda corda per un certtemps. Per exemple, en l'àmbit musulmà,

a molts països hi ha hagut un revival del'islam i han retrocedit en la separaciód'àmbits i en un cert laïcisme. Països comArgèlia, Afganistan, Iran, Egipte, etc.han fet un sorprenent camí de ser socie-tats obertes i modernes a tornar a un certpredomini de l'islam conservador.

En definitiva, volia dir-vos que, par-lant amb musulmans, tothom m'ha cri-ticat a Daesh (que és com ells anomenenl'ISIS o Estat Islàmic) el rebutgen ober-tament i no el justifiquen de cap mane-ra. Diuen el que jo també dic, que sóngent que fan actes criminals. Això és cen-tral. Que ho facin en nom de l'islam, delcristianisme, del comunisme o del capi-talisme, és d'alguna manera circum-stancial. Si jo hagués nascut a un paísmusulmà, seria musulmà. I si jo fos uncriminal i visqués en un país musulmà,possiblement actuaria criminalment ennom de l'islam. Però seria un criminal iseria aquest motiu el que em motivariaa matar. Cap musulmà normal té cap de-sig de matar ningú ni són més violentsque nosaltres. Potser no caldria ni dir-ho,però veig molta gent que no coneix di-rectament a ningú d'aquesta fe i se'n fauna imatge a través del que els arriba.

Dit això, també crec que fa falta queels musulmans ens ajudin en el nostre in-tent de separar les coses i no caure en laislamofòbia. Són molt importants ac-tuacions com els pakistanesos de Barce-lona manifestant-se pels carrers de la ciu-tat contra els assassinats dels periodistesde Charlie Hebdo, o quan més d'un mi-ler de musulmans van rodejar una sina-goga a Oslo per dir públicament que elsvolien defensar. Encara podrien fer méspotser. Crec que avui, l'islam en el seu con-junt, podria llançar una fatwa contral'Estat islàmic desautoritzant que pugu-in dir que el que fan sigui en nom de l'is-lam. Una mena d'excomulgació. Aixòpodria tenir un cert efecte sobre els fidelsmusulmans que es poden sentir atrets perl'EI, perquè quedaria explicitat que no per-tanyen a la gran família musulmana.

4Ni a París ni enllocper Jordi Oriola

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | líniasantandreu.cat25 novembre 2015

25 novembre 2015

| 8

líniasantandreu.cat

Sant Andreu

Sant Andreu és a dos dies de viu-re un dels moments més espe-rats de l’any. I és que demàpassat arrenca una nova edicióde la Festa Major, que enguanys’allargarà fins al pròxim 8 dedesembre.

La diada de la vila an-dreuenca tornarà a omplir un anymés els carrers d’alegria, vida, foci somriures. La Festa Major co-mençarà divendres, tot i que elprograma inclou una sèrie d’ac-tes previs, amb un primer dia onSant Andreu ja s’omplirà de di-ferents actes festius, com ara el‘Balla a la rambla’ o la desfiladade cotxes clàssics. Dissabte arri-barà un dels actes més destacatsde la Festa Major, l’Esclat An-dreuenc, una mostra de culturacatalana a la plaça Orfila que or-ganitzen la Germandat de Tra-bucaires i els Geganters i Grallersde Sant Andreu i que comença-rà a dos quarts de vuit del vespre.

Diumenge al matí arribarà eltorn d’un altre dels momentsmés importants de la Festa Ma-jor, el pregó. Enguany anirà a cà-rrec de l’escriptor andreuencJaume Copons, que el pronun-ciarà a partir de dos quarts dedotze a la seu del districte. El ma-teix diumenge, mitja hora méstard, començarà la Cercavila deFesta Major, mentre que a la tar-da, entre altres actes, els an-dreuencs i les andreuenques po-dran gaudir del bingo popular,d’una xocolatada, de l’obra de te-atre ‘Els 3 porquets es caguen de

por’ o el concert líric que orga-nitza el Centre Cultural Catala-nista.

L’endemà, 30 de novembre,patró de la vila, arrencaran els ac-tes festius d’entre setmana. Finsal divendres quatre de desembrese celebraran actes com el concertde Festa Major, l’exhibició decountry i balls en línia, la pre-

sentació del llibre ‘Sant Andreude Palomar desaparegut’, la VIcaminada popular o el concertjove a la plaça de les Palmeres.

“VOLEM L’ESTACIÓ JA!”Enguany la Festa Major tambéincorpora al seu programa un

acte reivindicatiu organitzat perl’Associació de Veïns. L’associa-ció ha convocat pel dissabte cincde desembre una “encadenadapopular per la nova estació” perreivindicar “la finalització de lanova estació de Sant AndreuComtal”. L’acte, batejat amb elnom de ‘Volem l’estació Ja!, co-mençarà a les 11 del matí ambuna recollida de signatures i unahora més tard es farà l’encade-nada popular.

RELLEU A LA SAGRERALa Festa Major de Sant An-dreu agafarà el relleu a la de laSagrera, que va posar el seupunt final diumenge desprésd’11 de celebracions. Des delpassat dia 11, els veïns del barrivan poder gaudir, entre altresactes, de la mostra d’entitats,l’espectacle d’aus rapinyaires, elmatí de patins i xocolata, laballada de swing, la ruta cultu-ral per les dones de la Sagrerai l’homenatge als veïns i veïnesque compleixen 90 anys.

La cultura popular és un dels pilars de la Festa Major. Foto: Ajuntament

Sant Andreu de Palomar, de FestaMajor a partir de demà passat

» Fins al pròxim vuit de desembre la vila s’omplirà d’actes festius» El pregoner d’enguany serà l’escriptor andreuenc Jaume Copons

La Diada de la Rumba arribadiumenge a la Fabra i Coats

MÚSICA4La Fabra i Coats aco-llirà aquest diumenge la setenaedició de la trobada anual la Dia-da de la Rumba, que cada anyaplega els principals represen-tants socials i artístics de larumba catalana.

Al llarg de la jornada se ce-lebraran actuacions musicals iactivitats de caràcter formatiu,lúdic i de reflexió. La Fabra i Co-ats s’omplirà de tallers de ball,palmes, guitarra, percussió ipiano, conferències, un mercatambulant d’objectes relacionatsamb la rumba i una xocolatada

amb animació infantil. L’acte es-trella de la jornada serà el con-cert col·lectiu ‘Generacions rum-beres’, que reunirà una desenade grups representants de dife-rents generacions, com ara LaMàlaga, Mataró Rumba AllStars o The Lito.

La Diada de la Rumba és unainiciativa de Foment de la Rum-ba Catalana (FORCAT) que técom a objectiu conèixer i valo-rar la rumba catalana. Precisa-ment, aquest 2015, ha estatdeclarada Patrimoni Cultural deCatalunya.

Dos nous llibres repassen la història de Sant Andreu

CULTURA4Tots els amants de lahistòria de Sant Andreu tenenuna cita obligatòria el pròxim 14de desembre, a partir de dosquarts de vuit del vespre, al cen-tre cultural Els Catalanistes.

Aquest dia es presentarandos llibres, fusionats en un, rela-cionats amb la història an-dreuenca. Es tracta de ‘Una pas-sejada històrica per Sant Andreude Palomar’, que a dins seu in-corpora ‘Tot passejant per SantAndreu de Palomar’. Escrit perJosep Maria Vilarrúbia-Estrany,repassa els noms dels diferents ca-

rrers de Sant Andreu, els canvisde nomenclator i la seva història.

La segona part, ‘Apunts pera una història general de SantAndreu de Palomar’, ha estat es-crita per Joan Pallarès-Personat,i ofereix la història de Sant An-dreu i els seus voltants, escritaper primera vegada cronològi-cament, a la manera de les mo-nografies locals.

Tant Vilarrúbia-Estrany comPallarès-Personat fa anys quedivulguen la història de SantAndreu a través de conferènciesi passejades.

RedaccióSANT ANDREU

Enguany els veïnstambé demanaranque s’acabi la nova

estació de tren

El grup la Màlaga participarà en la Diada de la Rumba. Foto: Arxiu

Successos | Apunyalen un guàrdia urbà en un bar de la plaça d’OrfilaUn agent de la Guàrdia Urbana va ser apunyalat l’11 de novembre en un bar de la plaça d’Orfila.

L’agent era al bar vestit de paisà, ja que estava fora de servei i tot apunta que els fets es van produir després d’una discussió entre el propietari, l’agent i un acompanyant de la víctima. Un dels cambrers

del bar va ser detingut com el presumpte agressor, mentre que l’agent va ser ingressat d’urgència.

Sant Andreu9 | líniasantandreu.cat25 novembre 2015

La remodelació de les casesbarates, en la recta final

EL BON PASTOR4El projecte deremodelació que ha de permetresubstituir 784 cases barates delbarri del Bon Pastor per un grupd’habitatges nous ja ha entrat enla seva recta final.

La quarta, i última fase delprojecte, es va posar en marxa fadues setmanes i consta de la ur-banització de l’illa entre el passeigde Mollerusa i els carrers Biosca,Claramunt i Alfarràs, mentreque des del Districte han confir-mat que “de la resta de fases, duesja estan acabades, la tercera estroba en la recta final de lesobres i es preveu que durant el

primer trimestre del 2016 es pu-guin adjudicar els 167 habitatgesnous que s’hi estan fent”.

UN BARRI OBRERLes cases barates es van cons-truir a finals dels anys vint i lazona ha estat, tradicionalment,un barri obrer. És per aquestmotiu que, per preservar-ne lamemòria històrica, el Districteha signat amb l’Associació deVeïns del Bon Pastor i la Uni-versitat de Barcelona un conve-ni de col·laboració que preveu lacreació d’un centre d’interpre-tació de l’habitatge obrer.

El govern municipal i el PSC vanacordar la setmana passada tirarendavant els processos partici-patius que han de servir per de-batre sobre el futur de l’avingudaMeridiana i la Ronda de Dalt i queestaran formats pels veïns, les en-titats i els grups polítics.

En aquesta línia dijous es vaconstituir la Taula de Participacióde la Meridiana i el 9 de desem-bre es reunirà la Comissió de Se-guiment de la Ronda de Dalt. Enel cas de la Meridiana l’objectiudels veïns, i també del consistori,és convertir l’avinguda, tal com ex-plica la tinenta d’alcalde i res-ponsable d’Urbanisme, JanetSanz, “en un eix cívic de referèn-cia on el protagonisme sigui perals vianants, els espais verds i delleure i el transport públic”. Per ala pròxima primavera està previstque es convoquin tallers, jornadesi sessions de treball obertes a laciutadania per definir els criterisde millora de l’avinguda.

La transformació de la Meri-diana és una de les grans reivin-dicacions veïnals dels últimstemps. El passat mes de setembre,

aprofitant que l’avinguda va ser laprotagonista de la Diada, 10 as-sociacions del Districte van fer pú-blic un comunicat per “posar derelleu la problemàtica que supo-sa l’avinguda Meridiana per alsnostres barris”. Aquests veïns es-tructuren les seves demandes enquatre punts principals que apun-ten les “deficiències” que ells de-nuncien. Consideren que “la Me-ridiana ha de deixar de ser una au-topista” i aposten perquè es “prio-ritzi el transport públic i la bici-cleta”, ja que ara mateix l’avingudaés un “espai deshumanitzat. Tot

això provoca, segons aquestesassociacions veïnals, que ara ma-teix la Meridiana sigui “un mur in-necessari, no només metafòrica-ment parlant, sinó un mur físic ipsicològic que divideix barris perla meitat i entre ells”.

Al comunicat, els veïns aca-ben demanant “un projecte in-tegral per a tota l’avinguda per-què es converteixi en un revulsiuper als nostres barris i deixi de serun problema per als veïns i veï-nes”, cosa que esperen que tiriendavant “amb la nova etapamunicipal”.

La Meridiana és un dels eixos viaris més transitats de la ciutat. Foto: Arxiu

El futur de la Meridiana esdecidirà en un procés participatiuRedaccióSANT ANDREU

Imatge virtual de la zona un cop acabi la transformació. Foto: Ajuntament

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 10 25 novembre 2015líniasantandreu.cat

Barris al dia11 | líniasantandreu.cat25 novembre 2015

L‘Ajuntament referma la seva apos-ta per la bicicleta i la mobilitat sos-tenible. Per això, el consistori haanunciat que impulsarà l’acció Es-tratègia de la bicicleta, un conjunt demesures pensades per facilitar i fo-mentar l’ús d’aquest mitjà de trans-port per tota la ciutat.La quarta tinent d’alcalde d’E-

cologia, Urbanisme i Mobilitat, JanetSanz, i la regidora de Mobilitat, Mer-cedes Vidal, van presentar el passat20 de desembre el conjunt de me-sures d’aquesta acció. Sanz va as-segurar que l’Ajuntament confiaplenament en els resultats queaquesta donarà i que es tracta d’u-na idea “ambiciosa i realista al ma-teix temps”. També va destacar elcompromís del govern per aconse-guir una ciutat “més saludable”.Entre les accions més destacades

que l’Ajuntament vol introduir des-taca la inversió de 32 milions d’eurosen els pròxims tres anys de maneraque la xarxa de carrils bici, que ac-tualment és de 116 quilòmetres,passi a ser de 308 quilòmetres. La vo-

luntat municipal és que el 95% delsciutadans puguin disposar com a mí-nim d’un carril a 300 metres de dis-tància del seu domicili. D’aquesta ma-nera, carrers com Casanova o PauClaris també en tindran.El primer que es farà serà com-

pletar els punts de discontinuïtat en-tre els carrils que ja existeixen, per talde comptar amb una xarxa cohe-rent, connexa i completa que co-breixi tot el territori de manera ho-

mogènia. Això s’aconseguirà fent untotal de 128 actuacions a diferentsvies i carrers de la ciutat. En la ma-joria dels punts es preveu configu-rar-hi nous carrils bici, tot i que en al-guns àmbits el que s’hi farà seran ac-tuacions de millora o actuacions persenyalitzar zones 30 o itineraris ci-clistes. Alguns d’aquests projectes jaestan en execució o en procés,mentre que d’altres encara no han

començat. Es tracta d’una propos-ta inicial que s’anirà definint se-gons les necessitats reals de la xar-xa, la connectivitat i altres criteris.

UNIFICACIÓ DEL DISSENYA més, de tots els canvis detallats an-teriorment, l’Ajuntament vol unificarels criteris de disseny dels carrils bicide la ciutat. Tot i que des de 2014existeix un manual per a la senya-lització urbana, el consistori l’està re-visant i al mateix temps s’està pre-parant un manual de criteris per a l’e-laboració de carrils bici. Amb això esvol millorar la seguretat dels ciclis-tes, reduir els conflictes amb elsvianants, millorar la connectivitatdels nous carrils bici i abordar-ne lasenyalització, la regulació semafòrica,el disseny.S’establiran criteris que han de

regir en cas de carril bicicleta en elmateix sentit dels vehicles, en sen-tit contrari a la circulació de vehicles,carrils bidireccionals, interseccions,en cas d’encreuament de dos carrilsbici, en rotondes i altres casos. En elmanual també es consignarà quinaha de ser la regulació semafòrica, abanda de quin ha de ser el model desemàfor, les dimensions, l’alçada, laposició i el nivell de gir.

Objectiu: 308 quilòmetres» L’Ajuntament vol potenciar l’ús de la bicicleta a la ciutat i ampliarà la xarxa de carrils bici

» La voluntat municipal és dotar d’espais i itineraris ciclistes més de 120 vies i carrers

MOBILITAT4De manera com-plementària, l’Ajuntament tambévol passar de les 24.348 placesd’aparcament de la bicicleta a l’es-pai públic actuals, a les 30.000. Peraixò, entre aquest any i 2016 estàprevist que s’instal·lin 1.000 unitatsde places d’aparcament de la ti-pologia d’U invertida.El consistori explica que procu-

rarà instal·lar aquests aparcamentsa prop de la xarxa de carrils bici o re-correguts ciclables, en zones en lesquals no hi ha prou places, en zonesque mostrin unes millors condi-

cions de partida per a la mobilitat ci-clista i en proximitat d’edificis i equi-paments. També s’implantaran enintercanviadors de transport pú-blic, per tal de facilitar l’intercanvimodal. Els aparcaments s’ubicaran pre-

ferentment en calçada, per alliberarles voreres, però en aquells casos enels quals això no sigui possibleaquests es podran instal·lar fora dela calçada. Els dispositius estaran for-mats per elements ancorats a terrai es faran amb materials resistents ala intempèrie.

Més places d’aparcament

Janet Sanz diu que el pla és “ambiciós”però “realista”

RedaccióBARCELONA

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

L’Ajuntament vol que d’aquí a tres anys la ciutat sigui molt més accessible per als ciclistes. Fotos: Arxiu

25 novembre 2015

Comerç| 12

líniasantandreu.cat

Els botiguers de Sant Andreu ce-lebraran divendres una novaedició de la Nit de Compres, unesdeveniment durant el qualles botigues de l’Eix Sant Andreui l’Associació de comerciants deSant Andreu Nord obriran lesseves portes fins a mitjanit.

Enguany serà la tercera edi-ció d’una festa que vol donar aconèixer no només l’oferta co-mercial dels botiguers als visi-tants, sinó el barri en si mateix.Per aquesta raó, els comerciantsde Sant Andreu Nord han orga-nitzat una trobada de singles, opersones solteres, perquè “amés de fer noves amistats, des-cobreixin Sant Andreu”, explicaManel Robles, president delsbotiguers de Nord.

Per la seva banda, l’Eix Sant

Andreu oferirà per vuitè anyconsecutiu la Trobada de Clàs-sics, una cita obligada pelsamants dels vehicles antics quepodran gaudir d’una desfiladad’aquests cotxes pel barri a par-tir de les 9 del vespre.

A més, l’eix ha preparat mú-sica i exhibicions de dansa, i unmicro obert on els visitants po-dran demostrar les seves habi-litats cantant.

Aquest esdeveniment coin-cideix amb el Black Friday, lajornada de pronunciats des-comptes que omplirà Barcelonad’ofertes per donar la benvin-guda a la campanya de Nadal.En aquest sentit, les botigues an-dreuenques faran descomptesespecials durant la Nit de Com-pres, una celebració que finalit-zarà a mitjanit amb una festa es-pecial al bar Versalles.

Sant Andreu escalfa motorsper a una nova Nit de Compres» El carrer Gran serà divendres l’epicentre d’una jornada que donaràel tret de sortida a la Festa Major i obrirà les botigues fins a mitjanit

El Mercat de Sant Andreureivindica els seus productesGASTRONOMIA4En el marc dela Festa Major de Sant Andreu,el seu mercat celebrarà dos actesespecials aquest dissabte i el se-güent.

En concret, aquest dissabtese celebrarà a l’equipament an-dreuenc la Nit de Tast, organit-zada pels comerciants de l’eix iels paradistes del mercat. Durantaquest esdeveniment, els boti-guers oferiran als visitants al-guns dels seus productes cuinats

de diferents maneres. L’acte tin-drà música en viu, arrencarà ales 8 de la tarda i finalitzarà amitjanit.

Una setmana més tard, el 5de desembre, el mateix mercatcelebrarà un gran vermut popu-lar, a càrrec de l’associació de pa-radistes i l’Eix Sant Andreu. L’ac-te començarà a les 12 del migdiai, una hora més tard, se celebra-rà un sorteig de sis premis de 100euros cadascun.

RedaccióSANT ANDREU

Ple | Declaració institucional de CiU a favor del petit comerç El cap de files convergent a l’Ajuntament, Xavier Trias, va anunciar ahir que el seu grup presentarà

una declaració institucional al Ple de divendres a favor del petit comerç barceloní. El grup municipal de CiU ha estat molt crític amb la política municipal respecte al comerç de proximitat, denunciant

la “passivitat” del consistori amb el top manta o el fet que l’àrea de Comerç no tingui una regidoria.

Durant la nit també hi haurà una trobada de cotxes clàssics. Foto: Eix

Preveuen un augment del 4% en les vendes de Nadal

PREVISIONS4La campanya deNadal d’enguany podria posar lacirereta del pastís a un 2015 quesembla haver trencat amb lamala ratxa dels últims anys en elsector del comerç –almenys se-gons les dades a gran escala–. I ésque la Confederació de Comerçde Catalunya (CCC) confia queaquesta pròxima campanya deNadal serà “positiva” per al sec-tor, en la línia de la que es va viu-re l’any passat. Concretament, laCCC espera que les vendes s’in-crementin un 4%, especialment

en l’alimentació, la moda i elscomplements, les joguines, els lli-bres i l’electrònica. A més, l’enti-tat calcula una despesa de 700euros per llar.

Així mateix, la CCC preveu uncreixement en la contractaciódel 3% respecte de l’any passat,el que podria suposar la creacióde 9.000 llocs de treball durantaquestes dates. Per la seva ban-da, Adecco preveu una milloradel 16% en l’activitat de les Em-preses de Treball Temporal(ETT) fins al gener.

Les vendes nadalenques suposen un terç de la facturació anual. Foto: ArxiuEn marxa la campanyad’ofertes ‘Avui comença Nadal’INICIATIVA4Durant quinze dies,els eixos de la Fundació Barce-lona Comerç estan oferint valsde descompte per bescanviar ales seves botigues durant lacampanya de Nadal. Ambaquest objectiu, des del passatdia 16 s’impulsa la campanyaAvui comença Nadal, una ini-ciativa que vol incentivar lesvendes dels comerciants.

Aquesta iniciativa es du a ter-me a setze eixos comercials de la

ciutat i té dos trams claramentdiferenciats. Des de dilluns, i finsal dia 30 de novembre, els con-sumidors estan rebent xecs ambun import per les compres quefacin a les botigues.

L’import d’aquests xecs espodrà gastar entre l’1 i el 24 dedesembre en les mateixes boti-gues o de qualsevol altre indretde la ciutat. Els comerços parti-cipants tindran un cartell pro-mocional identificador.

13 |

25 novembre 2015

Entrevistalíniasantandreu.cat

Vostè ha rebut recentment elpremi Albert González perla seva promoció del petit

comerç. S’ho esperava?Estic molt content. És un reconei-xement que m’honra molt i que faigextensiu a tota la junta de Creu Co-berta. Precisament, amb l’AlbertGonzález, que era Director de Co-merç, m’unia una forta amistat. Va serqui va plantar la llavor de l’amor i dela dedicació al comerç. Per a ell, el co-merç no era només estar dins de lesbotigues: el que passava a fora tam-bé li interessava.

De fet, quan vostè va arribar a lapresidència de Creu Coberta(2002) la situació general a l’eix noera gaire positiva.Totes les fàbriques que hi havia aHostafrancs que donaven feina i por-taven molta gent a la plaça d’Es-panya ja no hi eren. Per altra banda,l’urbanisme també estava molt mal-mès: les voreres estaven deteriora-des i antiquades...

I com a postres, pocs anys despréses va anunciar que les Arenas aco-llirien un centre comercial.Teníem molta por, perquè no sabí-em els metres comercials que s’hiinstal·larien.

Tanmateix, la seva actitud no vaser de bel·ligerància, sinó mésaviat d’aliança. Els comerciants hem de ser flexiblescom el bambú. No podíem perme-tre que la plaça de braus oferís lamala imatge que donava: bruta iabandonada. A més, allà s’hi vaacabar instal·lant un comerç com-plementari que no fa mal a Creu Co-berta. I amb el temps, les Arenas haesdevingut un motor dinamitza-dor i ha donat una marca de quali-tat al barri. La veritat és que els di-vendres i els dissabtes va molta

gent cap a les Arenas que tambépassa per Creu Coberta.

És aquest un model a seguir a al-tres indrets de la ciutat afectatsper la mateixa problemàtica?Som un cas estrany. No crec que hihagi cap altra associació de boti-guers que estigui unida amb un cen-tre comercial. Jo sempre dic que lesassociacions són una xarxa de rela-cions i una central de serveis. Peraixò, ens hem de relacionar amb par-tits polítics i altres entitats, com arael Poble Espanyol, amb el qual tam-bé estem associats. Nosaltres miremde buscar sinergies.

Tot aquest ideari està recollit enel llibre blanc de Creu CobertaCompartint experiències, que hanpresentat fa poc. Quin és l’objec-tiu d’aquesta publicació?El comerç ha d’evolucionar i, si totsaportem una part dels projectes queens han anat bé, el conjunt en sor-tirà afavorit. Nosaltres volem com-partir les nostres activitats amb la ciu-tat, com ara el festival Shooping &

Shooting, la Q de Qualitat o les Bo-tigues Singulars. Pensem que totaixò farà funcionar el comerç de laciutat. No volem donar lliçons aningú, però creiem que ho hem decompartir per millorar.

Creu Coberta és un dels eixos co-mercials que més campanyes fa.En tenen pensada alguna de nova?Ara estem treballant en el Festival In-ternacional de Cinema i Comerç, unprojecte que ens il·lusiona molt i queés únic a la ciutat i, creiem, a la res-ta del món. També estem tractant el

tema de les superilles i altres as-pectes d’urbanisme al districte. Peraltra banda, volem acabar de defi-nir el projecte del Meeting Point, oncol·locarem el Christsmas Market,del 5 de desembre fins al 5 de gener.

Precisament el Meeting Point técom a objectiu atraure turistes ales botigues de Creu Coberta.Creu que el petit comerç s’ha d’o-brir més al turisme?Totalment. Ja el 2006 vam aconse-guir que el bus turístic que anava aplaça Espanya tingués una paradaa Creu Coberta, al costat del Mercatd’Hostafrancs. Paral·lelament, vamengegar la campanya El Comerç a lacarta, que oferia uns cursos d’anglèsde supervivència per als botiguersper atendre els turistes i unes cartestraduïdes a diversos idiomes.

I actualment, què fan al respecte?Ara estem preparant rutes pel ba-rri i per Montjuïc amb cotxets elèc-trics en el marc de la campanya ElTurisme responsable, perquè els vi-sitants coneguin la nostra oferta.

El turisme ha estat un dels puntsde col·lisió entre els botiguers i elnou govern municipal. Conside-ra que cal millorar el diàleg?Hem de ser tots més flexibles, no po-dem enfrontar-nos. Tots els governstenen coses bones i dolentes, però elque és important és que les personesque governen vulguin seure a parlar.Aquest consistori tenia projectesque ha modificat més tard. És bo quevulgui parlar i que sigui capaç de rec-tificar amb el que s’ha equivocat.

Em pot posar un exemple?El cas dels llums de Nadal. La dota-ció econòmica és correcta, comtambé la decisió de treure-la d’al-guns eixos i carrers, considerats deciutat, als quals l’Ajuntament elspagava tota la il·luminació, mentreque als altres només el 50%. L’ad-ministració no hi és per fer tractes defavor: són carrers importants deciutat, sí, però que s’ajuntin com a as-

sociació i que paguin i, si no, que notinguin llum, ho sento. La visió queha tingut l’Ajuntament en aquesttema em sembla molt bé.

Afectarà les vendes el fet que en-guany s’encenguin més tard res-pecte de l’any passat?Són diferents maneres d’enfocar-ho.La música i la llum actuen sobre l’es-tat d’ànim. Precisament a Londres esvan encendre a finals d’octubreamb una gran festa.

Massa d’hora, potser. Jo crec que les tendències actualsvolen que el consumidor sigui res-ponsable i com més temps hi hagimillor es poden preveure els re-gals. Donar una mica d’alegria a laciutat està bé. Ara bé, potser Londresho ha fet massa d’hora...

I Barcelona, com ho ha fet?El dia 27, el dia 20... L’any que ve, ambmés temps, podrem parlar amb elconsistori d’aquesta qüestió i crecque arribarem a un acord. Tampocés tanta la despesa de l’enllumenat,ja que avui dia es fa tot amb leds.

Seguint amb Nadal, creu que lacampanya d’enguany serà positi-va i trencarà la dinàmica anterior?M’agradaria ser optimista, però noho veig. El país avança, però al co-merç en general no li ha anat bé. Te-nim més oferta que mai, però el pas-tís a repartir és el mateix. El que noés lògic és que en una època de cri-si, amb més oferta que demanda,encara es vulguin posar més metrescomercials arreu de la ciutat. S’estàacabant amb el model de comerçcatalà tradicional, que és el quedóna vida a una ciutat.

Però abans em parlava d’aliancesamb les grans superfícies.L’oferta que hi ha és suficient. Hemde mirar de quina manera, entre tots,

podem fer que hi hagi més de-manda a la ciutat, sobretot durantl’hivern. Hem d’anar per aquí, perquèla pista de gel de la plaça Catalun-ya, tot i ser una activitat important,calia replantejar-la tant estètica-ment com pel seu objectiu final.

Per què?Ha estat bé, però a mi m’hauriaagradat més que fos com la d’altrespaïsos, on són obertes, i fer un mer-cat de Nadal al costat. Tot i així, crecque s’han de celebrar actes a tots elseixos, més que no pas centralitzar-hotot allà, on ja hi van suficients visitants.

Canviant de tema, una altra de lesproblemàtiques latents és el topmanta. Creu que l’Ajuntamentestà actuant amb fermesa?Aquest és un tema massa gran queafecta moltes administracions. L’ac-tual govern municipal se l’ha trobatperquè els altres no l’han solucionat.Estem parlant de productes falsifi-cats i qui té el control de les duanesés el govern estatal. Hem de dir alsmanters que no poden vendre pro-ductes falsificats però sí altres d’ar-tesania en unes zones determina-des. Potser no serà bona per a to-thom, però hem de buscar una so-lució intermèdia.

I quina solució veu per a la pro-blemàtica de les terrasses? Tan im-portants són per als comerciants?L’espai públic ha de ser de prioritatinvertida, és a dir, per als ciutadans,però no entenc les associacions deveïns que es queixen, perquè lagent que està a les terrasses són jus-tament veïns. Aquestes entitatsque volen que l’espai públic siguiper al ciutadà, què ens volen tenir,drets a tots? Dit això, sí que és certque hi ha algú que s’extralimita iaixò s’ha de regular. Com deiaabans, en aquest cas també cal bus-car un terme mitjà.

“És bo que l’Ajuntamentsigui capaç de rectificar

amb el que s’ha equivocat”

Perfil | Lluís Llanas, un botiguer amb anys d’experiènciaCom a bon interiorista, Lluís Llanas i la seva junta s’han dedicat, durant els últims 13 anys, a redefinir

l’organització interna de l’Associació de Comerciants de Creu Coberta. Una experiència que han plasmat en elllibre blanc de l’eix, Compartint experiències, presentat fa pocs dies. Durant el seu mandat, Creu Coberta

ha rebut diversos premis locals i estatals i s’ha consolidat com un dels eixos més actius de la ciutat.

Lluís Llanas / president de Creu Coberta

Llanas recorda els seus inicis al capdavant de Creu Coberta, l’any 2002, i repassacom l’associació ha arribat a ser una de les més reconegudes de la ciutat. Tot i així, esmostra humil i assegura que encara els queda “molt per fer”. Amb la publicació delseu llibre blanc, l’eix vol compartir el seu ideari per “fer créixer el comerç barceloní”.

“Som un cas estrany:

no crec que hi hagi

cap altre eix unit amb

un centre comercial”

F. Javier RodríguezBARCELONA

25 novembre 2015

Esports| 14

líniasantandreu.cat

L’arribada del nou tècnic, JoanEsteva, sembla haver revitalitzatuna UE Sant Andreu que haaconseguit nou dels últims 12punts possibles. Tot i que Este-va es va estrenar amb derrotacontra el Sabadell B (2-1), elsquadribarrats han guanyat elsseus tres últims enfrontaments.L’últim d’ells va ser diumengecontra el Cerdanyola a domici-li per un gol a zero.

Els andreuencs es van mos-trar molt sòlids en defensa da-vant un rival que es va créixerdesprés de rebre el primer iúnic gol del partit, obra de Via-le, que va efectuar de maneramagistral una falta que va aca-bar al fons de la xarxa cerdan-yolenca. Casualment, Viale ja vamarcar –en aquella ocasió de

cap– la passada jornada, en lavictòria contra la Monta a casa.

Després del gol, el Cerdan-yola va intentar fer l’empat i du-rant uns minuts semblava queho aconseguiria. Tot i així, lagran actitud de l’equip quadri-barrat va possibilitar que elstres punts vinguessin finalmentcap a Sant Andreu.

Ara per ara, l’equip és el mésen forma de la categoria, amb

quatre victòries en els últimscinc partits, cosa que possibili-ta els d’Esteva per sortir de lazona fosca de la classificació,col·locar-se desens amb 21 puntsi mirar a les places de play-off,de les quals els separen nomésquatre punts.

Diumenge, el Sant Andreupodrà allargar la seva bona rat-xa contra l’Ascó al Narcís Sala,a partir de les 12 del migdia.

El Sant Andreu mira cap amuntamb la tercera victòria seguida» L’arribada d’Esteva a la banqueta ha canviat la dinàmica de l’equip» Els quadribarrats són desens amb 21 punts, a quatre del ‘play-off’

La champions de waterpolo esjugarà també a la Pere Serrat

WATERPOLO4La piscina PereSerrat serà l’escenari de la sego-na fase eliminatòria de la Cham-pions de waterpolo femenina elspròxims dies 5, 6 i 7 de febrer.Les andreuenques disputaranaquesta fase a casa contra tresequips més: el Kirishi rus, elKrefeld alemany i el Zlatoust,també rus. Els altres equips ca-talans participants –i que hanquedat enquadrats en altresgrups– són el CN Mataró i el CN

Sabadell, els quals no seran am-fitrions dels seus respectiusgrups –tots dos jugaran a Lilla,França–.

DOBLE PARTIT A SABADELLPel que fa a la lliga, els dos equipsabsoluts de waterpolo protago-nitzaran un doble enfrontament,justament contra el Sabadell,aquest dissabte. Primer les do-nes –a les 11 del matí– i desprésels homes, a tres quarts d’una.

La Fabra i Coats reuneix elsmillors escaquistes mundialsESCACS4El recinte de la Fabrai Coats va ser l’escenari del tro-feu Ciutat de Barcelona d’escacs,que va aplegar el bo i millor delmón d’aquesta disciplina.

Pel que fa als resultats defi-nitius, el Gran Mestre rus Ale-xander Morozevich es va con-vertir en el guanyador del tor-neig –en la seva categoria Ma-gistral– per millor desempatque el paraguaià Axel Bach-mann, també Gran Mestre. El

podi el va tancar Csaba Balogh,Gran Mestre procedent de Bu-dapest (Hongria).

Morozevich va ser el nú-mero dos del rànquing mundiald’escacs l’any 2008. Actual-ment, però, ha baixat fins a laposició número 44. Pel que fa aBachmann i Balogh, tot i serGrans Mestres no estan entre els100 primers de la classificaciómundial de la Federació Mun-dial d’Escacs.

RedaccióSANT ANDREU

Viale va fer el golàs de la jornada de llançament de falta. Foto: CFC

Més de 10.000 corredorsdesafien el fred a la Jean Bouin

ATLETISME4La degana de lescurses barcelonines, la JeanBouin, no va defraudar. Diu-menge passat, més de 10.000 co-rredors van desafiar el mal tempsper participar en una prova queva col·locar els atletes ArturBossy –amb un temps de 30minuts i 54 segons– i MeritxellSoler –crono de 36 minuts i 12segons– com els guanyadors.

Poc abans de les 9 del matí,milers d’esportistes ja escalfavenper iniciar un recorregut que vaarrencar de l’avinguda Rius iTaulet, als peus de la muntanya

de Montjuïc, va recórrer l’Ei-xample de pam a pam i va fina-litzar a l’avinguda Maria Cristi-na. La cursa oferia la possibilitatde participar en una cursa de 10quilòmetres i en una altra de cinc.

Enguany la Jean Bouin tam-bé va celebrar el 66è Trofeu In-ternacional Ciutat de Barcelona,la 33a edició dels trofeus escolarsGeneralitat i la trentena ediciódels premis Promesa de la Di-putació de Barcelona. A més, lacursa oberta –de cinc i 10 quilò-metres– forma part de la Cha-llenge BCN10k.

El guanyador de la cursa, Artur Bossy, arribant a la meta. Foto: Ajuntament

Atletisme | Obren les inscripcions per a la Cursa dels NassosLa Cursa dels Nassos, la tradicional prova que tancarà l’any –mai millor dit– esportiu el pròxim

31 de desembre ja ha obert el seu període d’inscripcions, les quals es poden realitzar a travésd’internet i de manera presencial a la seu del Club Atletisme La Sansi i a les piscines Bernat

Picornell. Els organitzadors s’han marcat l’objectiu d’arribar a la xifra dels 11.500 participants.

Agenda15 | líniasantandreu.cat25 novembre 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALagenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIUMENGE 29 DE NOVEMBRETot el dia Sant Andreu s’omple d’activitats mu-

sicals en el marc del Dia de la Rumba. Aques-ta activitat s’emmarca en la Festa Major deSant Andreu. / Fabra i Coats.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE16:30 En el marc de les celebracions del Dia In-

ternacional per a l’Eradicació de la Violènciavers les Dones, es farà la projecció de la pel·lí-cula d’Iciar Bollaín Te doy mis ojos. / Casal deGent Gran Navas.

DIVENDRES 18 DE DESEMBRE19:00 Xerrades per descobrir el món a partir d’un

cicle temàtic al Centre cultural Can Fabra. Enaquesta ocasió es parlarà sobre la ruta de laseda i les contes i llegendes que se’n deriven.A càrrec d’Eduard Balsebre.

A PARTIR D’AVUIMatí-Tarda Exposició al voltant de la memò-

ria històrica i el franquisme, a càrrec de cincartistes nascuts anys després de la mort deFranco. Cauty said to Franco: What time is love?/ Centre cívic Sant Andreu.

FINS AL 27 DE NOVEMBREMatí-Tarda Tercera Mostra d’Imatgeria Festi-

va, on desfilaran gegants, capgrossos, bès-ties, grallers i trabucaires. / Espai JosepBota.

AVUI DIMECRES 25 DE NOVEMBRE18:00A taula!Una activitat a càrrec de Peus de

Porc que parla sobre un ogre coix que està fa-molenc i es prepara un trist sopar a base deverdures. / Biblioteca Ignasi Iglésias.

DEMÀ DIJOUS 26 DE NOVEMBRE18:00 Sac de rondalles. Contes a la mà. Rato-

lins de conte, a càrrec de Gina Clotet, una ac-tivitat especial adreçada a nens i nenes de dosa quatre anys. Entrada lliure. / Biblioteca laSagrera.

DIUMENGE 29 DE NOVEMBRE8:30 La Cursa de la Sagrera arriba a la seva 38a

edició. Enguany col·laborarà amb la Maratóde TV3 i el Rebost Solidari. / La Sagrera.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

El pròxim 18 de desembre, la galàxiatornarà a vibrar amb l’estrena de l’E-pisodi VIII de la saga. L’Fnac de la Ma-quinista convida els més petits i els fansde la saga a gaudir d’una activitat lú-dica que organitza.

Taller de caracteritzacióde la pel·lícula Star WarsDv. 27 de novembre a les 12:00

Cicle de conferències destinades a lespersones interessades per la músicaclàssica, aprofundint en el coneixementde la figura de Bach. / Centre cívic Na-vas.

Escoltem i parlem de Bach

Dm. 22 de desembre a les 19:00

Trobada de vehicles clàssics al carrerGran de Sant Andreu, just al davant delbar Versalles, a partir de les 9 delvespre i patrocinat per l’Eix Sant An-dreu. / Plaça del Mercat.

Vuitena trobadade cotxes clàssics

Dv. 27 de novembre a les 21:00

Partit de futbol corresponent a la set-zena jornada, on el Sant Andreu in-tentarà refermar la seva bona ratxa. /Narcís Sala.

Partit de futbolSant Andreu-Ascó

Dg. 29 de novembre a les 18:00

| 16 líniasantandreu.cat 25 novembre 2015 Pròxima edició: 22 de desembre