Santandreu 60

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantandreubarcelona liniasantandreu.cat · 21/07/2015 · Núm.60 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Entrevista a Laia Ortiz

pàg 9

Regidora de Sant Andreu

“Amb mi no hi hauràlobbies que tinguinpreferència d’entradaal Districte respecteals veïns i veïnes”

Efemèride pàg 8L’Associació Cultural Urbana celebra els 30anys del seu naixement

Protesta pàg 8Els veïns denuncien el retard de nou anys en elsequipaments de casernes

Comerç pàg 13Fotografia compromesaal Mercat de Sant Andreu

Esports pàg 14Manolo Márquez, escollitper reflotar el Sant Andreu

La Meridiana viurà un estiufarcit d’obres i transformacionsComença la reurbanització del pont de Sarajevo, que millorarà la connexió entre les dues Trinitats pàg 8

Agenda Nacional pàg 4El sobiranisme acorda unallista unitària i afronta el 27-Samb la il·lusió renovada

Música pàg 10Sanjosex obrirà la segona edició del cicle de concerts EnciSAT!

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 21 juliol 2015líniasantandreu.cat

3 | líniasantandreu.cat21 juliol 2015Reportatge

Els barcelonins són força opti-mistes pel que fa al futur de la ciu-tat. Aquesta és una de les conclu-sions que es pot treure de l’En-questa Post-electoral elaboradapels serveis estadístics de l’Ajun-tament i que es va presentar fa unsdies.

Així doncs, l’estudi, fet desprésde les eleccions municipals, mos-tra que un 54,9% dels barcelonins,quan se’ls pregunta sobre lesperspectives de futur, afirmenque la ciutat “millorarà”, mentreque un 9,8% creuen que “conti-nuarà igual” i un 16,4% conside-ren que “empitjorarà”. Per úl-tim, un 19% asseguren no saber-ho o no contesten. Pel que fa a la

percepció d’evolució del darrerany, un 42% creu que la ciutat hamillorat, un 34,4% que ha em-pitjorat, un 24,4% que està iguali un 8,3% que no ho sap o no con-testa.

Tot i l’optimisme que mostrenpel futur, també cal dir que elsbarcelonins, quan se’ls preguntaper l’estat actual de l’economia,l’opció majoritària és la ‘do-lent/molt dolent’ amb un 39,9%,mentre que un 34,8% creuen queés ‘molt bo/bo’ i un 20,4% diuenque és ‘normal/regular’.

PRINCIPALS PROBLEMES Pel que fa a l’apartat de l’en-questa on es pregunta pel pro-blema més greu que pateix la ciu-tat, la resposta és la mateixaque en els últims anys: l’atur.Després de la desocupació(21,3%) se situen els problemes

econòmics (12%) i l’estat delsequipaments i serveis (7%).

VALORACIÓ POLÍTICAPer últim, l’enquesta també pre-gunta per la valoració de la gestiódel nou govern i dels líders dels di-ferents partits polítics.

En el primer cas, un 52% delsenquestats considera que el nougovern municipal està duent a ter-me una gestió ‘molt bona/bona’,un 21,9% la defineix com a ‘moltdolenta/dolenta’, mentre que un21,4% creuen que és ‘normal/re-gular’.

Pel que fa a la nota als polítics,la més ben valorada és Colau(BComú), amb un 5,8. La seguei-xen Trias (CiU), amb un 5,7; Bosch(ERC), amb un 5,2; Lecha (CUP)amb un 4,8; Collboni (PSC) ambun 4,7; Mejías (C’s), amb un 3,3 iFernández Díaz (PP), amb un 3.

Primeres sensacions» L’ Enquesta Post-electoral revela que el 55% dels barcelonins creuen que la ciutat millorarà en el futur» Ada Colau és la política més ben valorada i obté una nota d’un 5,8, una dècima més que Xavier Trias

Albert RibasBARCELONA

PLE4El primer Ple de l’Ajunta-ment va servir per tirar endavantl’aprovació del cartipàs munici-pal. Durant la sessió, l’oposició,excepte ERC i la CUP, va rebut-jar la proposta de l’equip de go-vern de Barcelona en Comú dereduir les remuneracions dels cà-rrecs electes entre un 27% -en elcas de l’alcaldessa- i un 15% -pre-sidències de comissions o dedistricte-.

Així doncs, amb l’esmenapresentada i aprovada per CiU,Ciutadans, PSC i PP, el sou deColau serà de 100.000 euros, eldels tinents d’alcaldes i porta-veus de 98.192 euros, el dels pre-

sidents de grup municipal de92.600 euros, el de consellers delgovern i portaveus de l’oposicióde 84.532 euros i el de regidorde 56.387 euros. Tot i això, Co-lau i els regidors de BComú co-braran un màxim de 2.200 eu-ros, tal com estableix el seu codiètic. Els regidors de la CUP tam-bé cobraran menys: 1.600.

La qüestió dels sous va ser lamés polèmica del dia. Els porta-veus de CiU, Joaquim Forn, i deCiutadans, Paco Sierra, van de-manar al govern que eviti la “de-magogia”, mentre que Trias vaacusar el nou executiu d’enviar“missatges propagandístics”.

Aprovat el cartipàs, rebutjada la rebaixa de sous

L’enquesta mostra, d’una banda, que els barcelonins veuen el futur amb optimisme i, de l’altra, que aproven la nova alcaldessa. Fotos: Arxiu i Ajuntament

| 4 líniasantandreu.cat 21 juliol 2015 Agenda Nacional

Després d’algunes setmanes on semblavaque l’independentisme era incapaç de de-cidir com es presentaria el 27-S, els esde-veniments van fer un gir de 180 graus la set-mana passada. Tres dies d’alta intensitat po-lítica van servir perquè l’independentismeconfigurés la seva candidatura per a les elec-cions de setembre. Aquí cal deixar de ban-da la CUP, que des d’un primer momentse’n va desmarcar.

La llista l’encapçalarà l’ex polític iexeurodiputat d’ICV-EUiA Raül Romevai tindrà l’expresidenta de l’ANC, Carme For-cadell, com a número dos i la ja expresi-denta d’Òmnium, Muriel Casals, en la ter-cera posició. Després d’aquestes tres figu-res de la societat civil, tot i que en el cas deRomeva també parlem d’un polític, apareixla figura de l’actual president de la Gene-ralitat, Artur Mas, i del líder d’ERC, OriolJunqueras, que aniran en el quart i cinquèlloc, respectivament. La llista la tancarà, talcom es va conèixer ahir, l’actual entrena-dor del Bayern Munic, Josep Guardiola.

DESCONNEXIÓ LEGALA l’hora del tancament d’aquesta edició, elque es coneixia de la llista és el següent. Enels llocs reservats per als polítics, la pro-

porció serà d’un 60% per a CDC i d’un 40%per a ERC, mentre que hi haurà fórmulesper incloure representants de Demòcratesde Catalunya i de Moviment d’Esquerres.

La proposta pactada també estableixque Mas serà el president de la Generali-tat en cas que la llista obtingui una majo-ria parlamentària i que una vicepresidèn-cia sigui per a ERC, que seria ocupada pre-visiblement per Junqueras. L’acord tam-bé contempla que hi hagi un repartimentdels consellers del 60% per a CDC i del 40%per a ERC, mentre que la presidència delParlament seria per als republicans. Totaixò vindria després de les eleccions, perles quals s’ha pactat concórrer amb bonapart del programa electoral que CDC,ERC i les entitats van pactar el 30 de març.

Una altra de les línies estratègiques ques’haurien pactat és la possibilitat d’escur-çar a sis o vuit mesos el termini per decla-rar formalment la independència. Du-rant aquest període es duria a terme la des-connexió legal, tot i que aquest punt encarano ha acabat de quedar del tot clar.

A partir d’ara, el repte de la candidatu-ra serà treballar per rebre un suport majo-ritari i aconseguir que, en els poc més de dosmesos que falten per al 27-S, l’indepen-dentisme recuperi embranzida i aconse-gueixi penetrar on històricament no ho hafet. Caldrà explicar els avantatges d’una Ca-talunya independent i aclarir dubtes, algunsdels quals repassem en aquesta pàgina.

» CDC, ERC i les entitats pacten una llista per a les eleccions del 27-S, que estarà liderada per Raül Romeva

Albert RibasBARCELONA

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

Ara (sí que) és l’hora

REDACCIÓ4Qui no formarà part de la llis-ta independentista encapçalada per Ro-meva és la CUP. El partit de l’esquerra in-dependentista va deixar clar des d’unprimer moment que la seva aposta era unallista sense polítics i que es desmarcaria detot el que no fos aquesta opció.

En una entrevista a RAC1, el diputatde la CUP, Quim Arrufat, es va mostrarcrític amb l’acord entre CDC, ERC i les en-titats sobiranistes i va considerar que estracta del “projecte” que Mas va presen-tar en la seva conferència del 25 de no-vembre. Arrufat va afegir que s’han “per-dut” nou mesos del procés i va apuntarque ara els contraris a la independència

podran articular el seu discurs al voltantde “Mas, el seu lideratge i les seves polí-tiques”. Tot i això, el diputat cupaire es vamostrar disposat a pactar un punt al pro-grama electoral que permeti “visualitzar”les candidatures independentistes per talque el 27-S sigui plebiscitari.

Les crítiques de la CUP al pacte tam-bé van arribar en boca de David Fer-nàndez, que va afirmar que en aquestacord “la pluralitat i complexitat d’aquestpaís no hi cap”. Fernàndez va revelar queen la primera reunió de la cimera es vatrobar amb la “sorpresa” que la propos-ta de candidatura sense polítics havia es-tat descartada prèviament.

La CUP, pel seu compte

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 21 juliol 2015 líniasantandreu.cat

| 6Opiniólíniasantandreu.cat 21 juliol 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

S’han posat de moda els concep-tes del sociòleg polonès Bauman,democràcia líquida i modernitatlíquida. Aplicant el terme líquid,entenent que una ideologia o al-tres creences canvien contínua-ment en contraposició a aquellesidees que d’antuvi s’entenien comun cos petri inamovible.

Heràclit, ja ho havia propo-sat, amb la teoria de què tot flueixi un home no pot banyar-se en elmateix riu, perquè la segona ve-gada que hi torna, l’home i el riusón una altra cosa. L’alcalde deLleida senyor Àngel Ros, del PSCper més senyes, s’alia amb Ciuta-dans per mantenir el càrrec i ne-gocia amb uns termes que sónpenosos, sobre símbols als car-rers i la llengua a l’ajuntament.

S’ha tret la careta amb el se-nyor Albert Rivera, que ha de-clarat que això de parlar el catalàal Senat és una xorrada i no calgastar diners en “pinganillos”. Lirecomanaria que viatgés a Suïssai fes la mateixa proposta allà, queen sortiria ben escaldufat. Anaren companyia de segons qui, valmés estalviar-s’ho.

Una de les característiques fí-siques dels líquids és que adop-ten la forma del recipient que elsconté. Ideològicament, aquestspolítics liquats s’adapten al quemés els convingui; el problemaestà en què qui s’immergeix enun líquid pot ofegar-se si no do-mina l’art de surar, especialmentsi el líquid és espès com la merda,i els senyors Ros i Rivera, s’hi ofe-garan. Perquè, segons un teo-rema que ara no recordo gairebé: Tot cos submergit en lamerda, rep una empenta cap alfons, amb una força proporcionalal seu desvergonyiment.

4Política líquidaper Jordi Lleal

#VolTornar#CapDeLlista #TercerRescat

4Educació per projectesper David Rabadà

Ja fa un temps que vaig escriu-re aquest article, i crec que araés un bon moment per recupe-rar-lo i reiterar-ne els concep-tes bàsics.

Tinc un cert malestar enconstatar com entitats esporti-ves utilitzen els valors de l'esportcom una veritat absoluta peradoctrinar les persones quepractiquen la seva disciplina oque col·laboren en les seves en-titats, sense parar-se a pensar enles conseqüències d'aquesta po-lítica en molts vessants.

I aquí és on jo penso que en-tra el fonamentalisme en l'es-port, que es pot definir com totaexigència intransigent de sub-missió a una doctrina o pràcti-ca establerta, i aquesta defini-ció fa referència a les personesque intenten imposar les sevesidees i estils de vida sobre els al-tres. Malgrat que aquest termeva néixer per designar un com-portament relacionat amb lespràctiques religioses, no és ex-clusiu d'aquestes pràctiques.Pot haver-hi una actitud fona-mentalista en totes les activitatsrealitzades pels éssers humans,sempre i quan es pretengui as-

sumir de manera dogmàtica unconjunt de regles, valors opunts de visió i es pretengui ob-ligar a tots els integrants d'unaentitat a viure d'acord ambells.

Sempre he afirmat que l'es-port per sí mateix no posseeixvalor, sinó que les personesque practiquen esport són lesque construeixen els valors iamb el seu treball, perseveran-ça, esperit de sacrifici i altresgrans valors que no tinc espaiper descriure, poden arribar adonar exemple per a altres per-sones i esportistes, però sempreper la seva actitud davant lapràctica esportiva, no pas per lesseves creences ni mai per la sevaideologia.

De fet i com tot, per podercontrarestar aquest tipus depensaments i actuacions dog-màtiques, hem d'intentar re-nunciar a la possessió absolutade la veritat, donar molta im-portància i respecte al pluralis-me i posant sempre per enda-vant la convivència a la coexis-tència de les persones, tant en lavida, com en l'esport que tantasalut i benestar ens aporta.

per David Deosdad

4Fonamentalisme en l’esport

La Unesco s’acaba de postularpartidària de l’educació per pro-jectes dient que el docent ha decanviar radicalment de plante-jaments. El que cal, ens diu laUnesco, són docents guies delsalumnes per tal que aquestsdescobreixin el saber.

Porto des de 1991 impartintclasses i igual idea va aparèixeramb la reforma educativa de laLOGSE. El resultat fou l’aug-ment del fracàs escolar nacionalsota docents plens de teories pe-dagògiques per guiar els alum-nes però sense domini de les se-ves disciplines. En veig sovintexemples d’això amb pissarresdel de llengua plenes de faltesd’ortografia, o amb el professorde mates fent anar la calcula-dora perquè la memorització hapassat de moda. Durant aques-

tes últimes dècades moltes mo-des educatives s’han incorporatal nostre sistema educatiu sen-se proves contrastades d’èxit.

Per tant, em fa pànic el queara repeteix la Unesco. Les mo-des educatives, sense dades ob-jectives que demostrin la milloradel nostre sistema educatiu,s’han imposat a les escoles mésper creença que no pas per fetsreals. En conseqüència, unesmodes han romàs i altres s’hanextingit. El problema és tenirperspectiva de futur per saber siles que romanen ara són meresteories sense eficàcia provada osi, ans al contrari, elles esde-vindran la solució al flagrant fra-càs escolar vigent.

L’escola per projectes pot seruna estratègia a demostrar, noun acte de fe a seguir.

@joseantich: La llista unitària multiplicail·lusió i expectatives. El trident Romeva,Forcadell i Casals, potent i guanyador, avalael pacte Mas-Junqueras.

@JaumeBarberà: Mariano Rajoy sot-metrà a votació del Congrés dels Diputatsel nou rescat a Grècia. Ja ens agrada votar,ara?

@_Santics_: Que Bárcenas quiera volveral PP tiene su guasa. Como Rajoy, que tam-bién tiene su guasa, y por eso le mandamensajes.


21 juliol 2015

| 8


Sant Andreu

Sant Andreu viurà un estiu d’o-bres. Ahir van arrencar tres ac-tuacions que afectaran el tràn-sit de l’avinguda Meridiana. Estracta de la reurbanització delpont de Sarajevo, la substitucióde barreres metàl·liques de se-guretat del tram comprès entrela via Favència i el passeig de Fa-bra i Puig i la reurbanització delsentorns de l’edifici de la UGT ila carretera de Ribes.

D’aquestes tres obres, lareurbanització del Pont de Sa-rajevo, que s’allargarà fins al20 d’agost, és la de més trans-cendència. Permetrà millorarla connexió entre els barris de laTrinitat Nova, a Nou Barris, i laTrinitat Vella i donarà prioritatals vianants. També inclourà laconstrucció d’un espai de zonesporxades amb vegetació. Latransformació del pont causaràrestriccions de carrils a la Me-ridiana en els dos sentits d’en-trada i sortida de la ciutat entreles onze de la nit i les cinc de lamatinada, la franja horària en laqual es fan les obres.

Aquest pont recorda la rela-ció de Barcelona amb aquestaciutat de Bòsnia després quedurant el conflicte dels Balcans,a principis dels 90, l’alcaldeMaragall impulsés diferents ac-cions de solidaritat amb aques-ta ciutat i els seus habitants.

D’altra banda, ahir tambévan començar els treballs desubstitució dels elements me-tàl·lics que, segons el consisto-

ri, no s’adeqüen a la normativavigent de l’avinguda Meridiana,entre la via Favència i el passeigde Fabra i Puig. L’objectiu ésaugmentar la seguretat viària dela via. Aquestes obres es faran enhorari diürn de dilluns a diven-dres fins al 21 d’agost. Al julioli durant els primers dies d’agostafectaran el sentit d’entrada a la

ciutat, i posteriorment, el sentitde sortida.

Pel que fa a la urbanitzaciódels entorns de l’edifici de laUGT i la segona fase de la re-modelació de la carretera deRibes, l’Ajuntament ha volgutdestacar que aquesta “permetrà

reorientar la sortida del túnel ifarà que la carretera de Ribes ac-tuï com a ronda del barri de laTrinitat Vella”.

PAS PROVISIONALD’altra banda, a finals de juny vacomençar el muntatge d’un pasprovisional de vianants sobre lesvies per connectar Sant Andreude Palomar i el Bon Pastor. Estracta d’un pas que tindrà tresmetres d’amplada i es podràcomençar a fer servir abans del’inici del curs escolar.

Aquesta obra, una estructu-ra provisional que té un costd’uns 350.000 euros, permetràcosir parcialment la separacióque han causat les obres de lesvies del tren. Mentre es fa, però,el pas subterrani que connectael carrer de Sant Adrià amb laronda de Dalt està tancat entreles onze del matí i les tres de latarda. Durant aquest horari tam-poc es pot entrar al centre co-mercial La Maquinista des delvial de Ferran Junoy.

Les obres del Pont de Sarajevo acabaran el 20 d’agost. Foto: Google Maps

Comencen les obres del pont de Sarajevo de la Meridiana» També s’han posat en marxa canvis en la seguretat entre Via Favència i el passeig Fabra i Puig i als entorns de l’edifici de la UGT

Denuncien de nou el retard enels equipaments de casernes

PROTESTA4L’Associació deVeïns de Sant Andreu de Palomarva tornar a denunciar el passatmes de juny el retard “de nouanys” de la construcció d’equipa-ments als terrenys que ocupavenles antigues casernes del barri.

Des de l’associació recordenque “el dia 1 de juny va fer nouanys de l’aprovació definitiva delplanejament a les Casernes”. Detots els equipaments previstos, elsúnics que s’han acabat són unacomissaria, una escola i el CAP deCasernes. És per això que elsveïns asseguren que “és una ver-

gonya que no s'hagin ni comen-çat a construir els 1000 habitat-ges protegits pendents”, al mateixtemps que recorden que “elsequipaments previstos i pen-dents són: l’escola bressol, la re-sidència per a la gent gran, el po-liesportiu, el centre cívic, l’al-berg de joves, la zona verda i al-gun que falta per determinar”.

Per últim, l’associació tambélamenta que els usos temporalsde l’espai, com el que el Consor-ci de la Zona Franca ha donat al’‘Hermandad de antiguos caba-lleros legionarios’.

El Districte nega que un ‘hostel’ocupi el lloc de La Gordíssima

URBANISME4Després del des-allotjament de La Gordíssimaque els Mossos d’Esquadra vandur a terme a finals de juny, di-verses informacions apuntavenque a l’espai s’hi construiria un‘hostel’ per a turistes.

Ara, però, la regidora delDistricte, Laia Ortiz, assegura enuna entrevista que avui publicaLínia Sant Andreu [veure pàgi-na següent] que “no ens constaque hi hagi demanada cap lli-cència d’activitat per a aquest es-pai”. Tot i això, Ortiz afegeixque, si arriba la sol·licitud, “hau-

ríem de veure quin és el projectei a partir d’aquí parlar-ne, per-què ara per ara no tenim ele-ments per valorar-ho”.

D’altra banda, Ortiz tambéapunta que “l’altra qüestió ésparlar amb la gent del centre so-cial okupat per oferir-los lacol·laboració del Districte”.

La Gordíssima havia estatokupat sis anys i set mesos.Després del desallotjament, elsseus integrants van assegurarque “no descansarem fins quecada barri tingui el seu centresocial okupat”.

RedaccióSANT ANDREU

La connexió entreles dues Trinitatsmillorarà i donarà

prioritat als vianants

El CAP és un dels equipaments acabats. Foto: Línia Sant Andreu

Mitjans | Ràdio Trinitat Vella celebra els seus 30 anysRàdio Trinitat Vella va celebrar a finals de juny el seu 30è aniversari amb unafesta a la Casa de les Aigües. Actualment l’emissora ha iniciat una nova etapadesprés d’un procés de renovació que ha inclòs tot un seguit de canvis en els

seus estudis. L’emissora té ara mateix una seixantena de col·laboradors.

9 |

21 juliol 2015

Entrevistalíniasantandreu.cat

Com valora aquestes prime-res setmanes de feina alcapdavant del Districte de

Sant Andreu?Molt intenses i apassionants. Elque hem fet fins ara ha estat, so-bretot, escoltar els veïns i veïnes. Te-nim moltes reunions programades,estem analitzant quins són els pro-jectes pendents, com podem revi-talitzar determinades qüestions...També hem conegut l’equip detreballadors i treballadores del Dis-tricte i hem hagut de respondre al-gunes urgències, com el cas d’al-gun equipament que no estava encondicions i que necessitava una in-tervenció ràpida.

Vostè és la regidora de l’equip degovern que més experiència polí-tica té. Això li dóna tranquil·litat perafrontar les noves responsabili-tats?Tranquil·litat, cap. És cert que he fetpolítica institucional, a diferènciadels meus companys i compan-yes, però cap de nosaltres hem es-tat al capdavant de la gestió. Elque ens dóna tranquil·litat és quetreballarem al servei de la majoriasocial d’aquesta ciutat i ho faremamb moltíssima complicitat. Escol-tarem activament la ciutadania i fa-rem ciutat en comú.

L’anterior regidor va rebre críti-ques per no ser veí de Sant Andreu.Vostè sí que ho és. Creu que això,d’entrada, la pot afavorir?Bé, per a mi és un privilegi poderestar al capdavant de la transfor-mació del lloc on he viscut sempre.Dit això, és cert que el fet de ser veï-na del districte em dóna més co-neixement de proximitat, però sócconscient que el meu paper d’araendavant serà molt més complex.Segur que hauré d’aprofundir enqüestions que no conec prou.

Què notaran de diferent els veïnsamb vostè de regidora?Això ja ho jutjaran ells. Però jo tincganes de ser una persona accessi-ble, normal i corrent. No sóc diferentde qualsevol altre veí o veïna. Serépropera i tindré empatia amb la ri-quesa social de Sant Andreu. Hemd’anar construint una aliança entreel teixit social i el Districte. Exerciréun lideratge clar en defensa dels in-teressos dels barris i del bé comú.Amb mi no hi haurà lobbiesque tin-guin preferència d’entrada al Dis-tricte respecte als veïns i veïnes deSant Andreu. Tot el contrari.

Aquests veïns i veïnes han de-nunciat en més d’una ocasió, citoliteralment, “l’aïllament que pateixel districte”. Diuen que és la “ciutatoblidada”. Què farà per canviaraquesta percepció?En primer lloc, reconèixer que ésaixí. Nosaltres ja ens vam presen-tar a les eleccions amb aquestdiagnòstic: una part de la franja

nord de la ciutat i del Besòs ha es-tat efectivament oblidada durantels últims anys. Sant Andreu és elsegon districte amb la renda percàpita més baixa i, per tant, ne-cessita inversió social. Nosaltresho tenim clar i ara cal detectar béles prioritats i posar-nos-hi commés aviat millor.

A qui se’ls acaba la paciència sónals veïns de Sant Andreu de Palo-mar, que denuncien els anys de re-tard en els equipaments i habi-tatge públic a les casernes.I tenen tota la raó. Per part de l’A-juntament, farem tot el possible per

reactivar i accelerar tot el que depènde la inversió municipal. És evi-dent que en quatre anys no es po-drà fer tot, però intentarem fer elmàxim. I demanarem a la Genera-litat que faci els deures i que tam-bé complexi el que li pertoca.

I a l’Estat també li exigiran?És clar, i esperem que el calendaripolític no sigui un obstacle de retardsinó una oportunitat per desenca-llar també coses com aquesta.

Fa poc la Coordinadora d’AMPA deSant Andreu va fer públic un estudion assegura que el districte ne-cessita una escola i dos institutsmés. Ho comparteix?Sí, Sant Andreu té cada any pro-blemes d’escolarització. Ja he fetuna primera reunió amb el Con-sorci d’Educació per tractar aques-ta qüestió, entre altres. Semblaque el nou institut a Can Fabra tédata d’inici, però cal veure quèpassa a la Sagrera. Amb tot, estàclar que és un àmbit on caldrà ferinversions i així ho hem traslladatal Consorci.

Un altre dels grans temes del dis-tricte és l’ampliació de la Maqui-nista. De moment han frenat la sig-natura del projecte i han dit quevolen revisar-lo. Es pot aturar?Jo no nego que és molt complicatpoder-lo aturar. Es tracta d’un pro-jecte molt avançat, que ja ha passatper la Generalitat, i que està en fasefinal. Ens haurem d’asseure ambl’empresa i veure què podem fer perpal·liar tots els efectes negatiusque tindrà. Ara estem explorantdiferents vies. El que segur que nopodem fer és posar en perill l’esco-la que hi està vinculada.

S’han posat ja en contacte ambl’empresa?Primer volem fer una reunió amb laquarta tinent d’alcalde i amb tot l’e-quip d’Urbanisme per analitzar béles diferents possibilitats i desprésens veurem amb l’empresa.

Segons s’ha publicat en algunsmitjans, aturar l’ampliació costa-ria més de 50 milions d’euros. Sor-tiria a compte?Òbviament, el que no volem ésacabar contribuint a donar dinerspúblics a una empresa que ha jugati ha especulat precisament amb unAjuntament que li era favorable. Arabé, aquests números crec que sónparcialment escollits per posar pres-sió i fer calar el missatge que aquí noes pot fer res. Nosaltres creiem quede vegades es pot fer molt més delque es diu i, per tant, explorarem to-tes les possibilitats.

Un altre projecte polèmic és elSagrera Kids. Vostès ja van dirque obririen un procés participa-tiu per substituir-lo.Sí, així ens hi vam comprometre iaixí ho farem. Es tracta d’un pro-jecte que era un ‘bolet’, també alservei d’un negoci privat, i que pri-vatitzava aquell espai. Ara hau-rem d’analitzar quina és la millor al-ternativa.

Un altre tema de debat recurrentés la presència dels legionaris a lesantigues casernes. Hi ha veïns quedemanen que se’ls faci fora. Què enpensa?A nosaltres tampoc ens fa especialgràcia. No creiem que aquest siguil’espai on hagin d’estar ubicats.Però és cert que això és un afegit ala indignació dels veïns pel retard enels equipaments de les casernes. Jocrec que tot plegat fa que els veïnsestiguin enfadats, amb raó, i hem detreballar en la línia de solucionar laqüestió en el seu conjunt.

Tampoc ha agradat gaire que esdesallotgés el Centre Social Oku-pat La Gordíssima. Es diu que l’e-difici es convertirà en un alberg pera joves. És cert això?Quan em vaig assabentar que des-allotjaven aquest centre, el primerque vaig fer és esbrinar si hi haviademanada llicència d’activitat per aaquest espai i he de dir que, per ara,no ens consta. A mi també m’ha arri-bat aquesta informació que emdiu, però de moment com a rumor,perquè al Districte no hi ha cap lli-cència d’activitat sol·licitada.

Ho veuria bé, en tot cas?Hauríem de veure quin és el pro-jecte i a partir d’aquí parlar-ne.Quan ho tinguem damunt la taulaho valorarem, perquè ara per ara notenim elements per fer-ho. L’altraqüestió és també parlar amb lagent del centre social okupat peroferir-los la col·laboració del Dis-tricte. Tenim i tindrem equipamentsper fer-ne ús veïnal i associatiu. Aravénen quatre anys per treballar enaquest sentit.

Quin Sant Andreu espera poderdeixar després d’aquests quatreanys?Un Sant Andreu on els veïns i veï-nes se sentin més orgullosos delseu districte, sobretot en el conjuntdels barris. Perquè avui encara hi hamoltes diferències en funció de qui-na zona s’analitza. M’agradaria dei-xar un districte amb més cohesiói menys desigualtats. I també ha-ver pogut enfortir tota la riquesacultural i social que, per sort, ja te-nim als nostres barris.

“Hem d’anar construintuna aliança entre el

teixit social i el Districte”

“No nego que és moltcomplicat poder

aturar l’ampliacióde la Maquinista”

Perfil | La número 3 del nou govern municipalLlicenciada en ciències polítiques per la UPF, Laia Ortiz està a punt d’enllestir la llicenciatura d’economia

a la UB. Fa 15 anys que és membre d’ICV. Ha estat diputada al Parlament i al Congrés dels Diputats. Araexerceix de número 3 del nou govern de la ciutat, tenint sota la seva responsabilitat la segona tinència

d’alcaldia (Drets Socials) i la regidoria del districte del qual n’és orgullosament veïna: Sant Andreu.

Laia Ortiz / regidora de Sant Andreu

Laia Ortiz, la nova regidora de Sant Andreu, ens rep poques setmanes desprésd’haver començat a governar el districte. “El que hem fet fins ara ha estat, sobretot, escoltar els veïns i veïnes”, explica. Assegura que serà una persona accessible, “normal i corrent”, i que tindrà empatia amb el teixit social.

Arnau NadeuSANT ANDREU

| 10Sant Andreulíniasantandreu.cat 21 juliol 2015

L’Associació Cultural Urbanacelebra el 30è aniversari

EFEMÈRIDE4L’Associació Cul-tural Urbana, fundada el 1970com l’esplai Agrupament PetitPríncep, i que el 1985 va adop-tar la seva nova denominació, ce-lebra ara el 30è aniversari de laseva fundació.

Es tracta d’una entitat nas-cuda per reivindicar les neces-sitats d’accessibilitat que te-nien en aquell moment les per-sones discapacitades. Ho vanfer duent a terme nombrososactes contundents de protesta,durant la dècada dels 80, comara penjar cadires de rodes endiferents zones de l’espai públic,

pintar les escales del metro otrencar graons que eren barre-res arquitectòniques per de-nunciar que la ciutat no estavaadaptada.

Aprofitant la celebració delseu aniversari, l’entitat insisteixque encara hi ha molta feina perfer per arribar en una situació denormalitat.

Actualment l’Associació Cul-tural Urbana dedica molts delsseus esforços a lluitar per a la mi-llora de l’accessibilitat al trans-port públic, tot i que també con-tinua demanant millores en d’al-tres àmbits.

La segona edició del cicle de mú-sica EnciSAT!, que arrencarà elpròxim quatre de setembre i secelebrarà al Sant Andreu Teatre,ja té el seu cartell definit.

L’encarregat d’oferir el pri-mer concert serà el músic de LaBisbal d’Empordà Sanjosex, quepresentarà el seu nou disc ‘Fes-tival’. Produït per Quimi Portet,l’artista baix empordanès traçaen aquest disc un recorregutenèrgic, i al’hora intimista, ple delletres iròniques i melodies méspop amb cançons senzilles ques’alternen amb d’altres de méscomplexes.

Més endavant la programa-ció -el cicle ofereix un concertmensual- continuarà amb elconcert de l’octubre de TomeuPenya. El mes següent arribaràel torn d’Elena Gadel, que pre-sentarà el seu segon disc, ‘Deli-cada’, mentre que al desembreels protagonistes dels concertsseran els cantautors RamonAragall i Pol Cruells.

El 2016 l’EnciSAT! arrenca-rà amb el tradicional concert deReis i al febrer serà el torn d’An-

na Roig i l’ombre de ton chien.El cicle encarà la seva recta finalel mes de març amb el concertde Joan Rovira i s’acabarà l’1 d’a-bril amb Judit Nedderman, quepresentarà el seu primer treballdiscogràfic ‘Tot el que he vist’.

PROPOSTA DE PROXIMITATLa primera edició del cicle en-ciSAT!, organitzat per la pro-ductora musical Pistatxo Pro-duccions -dirigida per Els Amicsde les Arts-, va començar el se-

tembre de l’any passat i fins alpassat mes d’abril va programarun concert cada mes amb artis-tes com Joan Dausà, Sara Pi,Oques Grasses o Andrea Motis- Joan Chamorro Quintet & RitaPayes.

La seva filosofia és crear unambient de proximitat entre elpúblic i l’artista durant el con-cert. Posteriorment el públictambé pot xerrar amb els inte-grants del grup mentre sopa alhall del teatre.

Sanjosex serà el primer protagonista de l’EnciSAT!. Foto: Bankrobber

Sanjosex serà l’encarregat d’obrirla segona edició de l’EnciSAT!


Ciutat11 | líniasantandreu.cat21 juliol 2015

Ja fa algunes setmanes que lesclasses han acabat, però moltsdels patis escolars de la ciutatcontinuen plens de vida.

Un estiu més, l’Ajuntamentha impulsat l’obertura d’aquestsrecintes, que formen part de laxarxa Pati Escolar Obert al Ba-rri. Aquesta oferta es comple-menta amb la projecció de dife-rents pel·lícules pensades perser gaudides en família en un ci-cle porta per títol Cinema a lafresca, Temps en família, i queenguany celebra la seva segonaedició.

SETZE PATIS OBERTSRepartits pels deu districtes de laciutat, 16 patis escolars estaranoberts durant tot el mes de juliol,fins al dia 31. De fet, aquests es-pais ja han estat funcionant desdel passat 22 de juny.

Es tracta de l’Institut PauClaris de Ciutat Vella, de l’Esco-la Ramon Llull de l’Eixample, de

les escoles Lluís Vives i EnricGranados de Sants-Montjuïc,l’Institut Ausiàs March de lesCorts, l’Institut Menéndez i Pe-layo de Sarrià-Sant Gervasi, l’Es-cola La Sedeta de Gràcia, lesescoles Pau Casals i Font d’enFargas d’Horta-Guinardó, lesescoles Antaviana, Tomàs Moroi El Turó de Nou Barris, les es-

coles Pompeu Fabra i Bernatde Boïl de Sant Andreu i les es-coles Miralletes i Bogatell deSant Martí.

Durant tots els dies de lasetmana, aquests recintes se-ran espais d’ús públic, i organit-zaran activitats educatives fa-miliars, esportives, culturals, ar-tístiques i maletes pedagògi-ques, pensades per infants, joves

i les seves famílies. A més, les es-coles Lluís Vives i Bernat deBoïl obriran les seves portestambé durant el mes d’agost.Per consultar tots els horaris:[bcn.cat/portal/site/TempsBarri].

Durant l’estiu són accessiblesaquests 16, però la xarxa la for-men un total de 70 patis, que du-rant el curs 2014-2015 han fetservir més de 230.000 usuaris.

CINEMA PER A TOTS ELS PÚBLICSL’oferta lúdica i cultural tindrà elseu acompanyament amb la pro-jecció de 16 pel·lícules pensadesper gaudir-les en família. Aques-tes sessions de cinema es faranen diferents dies del mes, i aca-baran també el 31 de juliol. LaFundació Jaume Bofill col·la-bora en l’organització d’aquestesprojeccions.

Entre els títols que el públicpodrà gaudir hi ha clàssics de ci-nema d’animació com El viaje deChihiro o Up i Wall-E, dos pro-ductes de Disney i Pixar, peròtambé es projectaran títols ambactors humans, com Herois o lapel·lícula costumbrista britànicaBilly Elliot.

El millor cinema, als patis escolars» 16 recintes d’oci de diferents escoles de la ciutat organitzen activitats durant el mes de juliol» Clàssics del cinema d’animació i títols emblemàtics per a tothom es projectaran a les nits d’estiu

El districte s’omple de fantasia

Els patis escolars no descansen durant el mes de juliol, i s’hi podran fer activitats esportives i veure pel·lícules. Fotos: IES Pau Claris i IMDb

Films com ‘Herois’,‘Wall·E’ o ‘Billy

Elliot’ es projectaranals patis de la ciutat

RedaccióBARCELONA

SANT ANDREU4Sessió doble decinema fantàstic al districte.

El passat dissabte 11, l’escolaPompeu Fabra es va convertir enun plató de cinema improvisatper projectar Alicia en el país delas maravillas, l’adaptació ho-mònima del clàssic literari del bri-tànim Lewis Carroll. D’aquestamanera, tothom va poder reviu-re el viatge de la nena per un mónfantàstic, amb personatges com

el gat de Cheshire, el Conill Blanco la Reina de Cors.

El segon títol es podrà veuredissabte a l’escola Bernat de Boïl(carrer Mollerussa, 1), a partir dedos quarts de deu del vespre. Estracta de Matilda, l’adaptació dela novel·la de Roald Dahl dirigi-da per Danny de Vito que expli-ca les aventures d’una nena quecreix en una família desestruc-turada i es refugia en els llibres.

| 12Ciutatlíniasantandreu.cat 21 juliol 2015

Després dels bons resultats del’edició de 2014 i de la primerafase d’aquest any, el Consorci del’Habitatge de Barcelona haanunciat que amplia la convo-catòria de l’any 2015 per a la con-cessió de subvencions per a la re-habilitació d’habitatge a la ciutat.

Un cop el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya (DOGC)i el Butlletí Oficial de la Provín-cia de Barcelona (BOPB) facinpúblics tots els canvis de la con-vocatòria que aprovi la Comis-sió Permanent del Consorci, escomptarà amb un pressupost to-tal de 36,8 milions d’euros, delsquals l’Ajuntament n’aportarà el71% i la Generalitat el 29% res-tant. Es calcula que se’n po-drien beneficiar uns 44.000 ha-bitatges.

D’aquesta xifra, gairebé 24,9milions d’euros es destinaran ala rehabilitació dels habitatges dela ciutat. L’accessibilitat, la mi-

llora energètica o la rehabilitacióde les zones comunes o de les fa-çanes són algunes de les millo-res que solen necessitar els edi-ficis que la sol·liciten.

A més, a banda d’aquestaconvocatòria general, s’han am-pliat els ajuts destinats a zones

considerades d’especial interès,que comptaran amb els 12 mi-lions restants. Aquests diners esfaran servir per solucionar les di-ferents patologies estructuralsque pateixen els habitatges ambel pas del temps, i també es fa-ran servir per garantir la sevaqualitat constructiva i les con-dicions d’accessibilitat dels ba-rris de Canyelles, a Nou Barris,

i al sud-oest del Besòs, al dis-tricte de Sant Martí.

CANVI EN UNA LÍNIA D’AJUTSDesprés dels acords pressupos-taris pactats amb el PSC, el Con-sorci de l’Habitatge ha aprovatuna modificació de la convoca-tòria d’ajuts per a aquest any, enla que es preveu dotar amb 2 mi-lions d’euros la línia d’ajuts per al’obtenció de l’Informe Tècnicde l’Edifici (ITE) per a totes les co-munitats que ho demanin.

A més, aquest reconeixementhaurà d’anar acompanyat delcertificat energètic de l’edifici i delcertitificat d’acessibilitat per com-plir les diferents normatives, tantautonòmiques com estatals.

Els edificis que hagin dema-nat ajut a la rehabilitació tin-dran subvencionat el 100% delcost de redacció de l’ITE i dels doscertificats, mentre que els edifi-cis que no hagin sol·licitat acollir-se al programa d’ajuts rebran un80% del preu dels tràmits. Enaquest darrer cas hi podran entrarfins i tot edificis situats en polí-gons contruïts entre 1950 i 1970.

Segona joventut per als edificis» El Consorci de l’Habitatge amplia la convocatòria de 2015 d’ajuts per a la rehabilitació d’edificis» El pressupost total serà d’uns 37 milions d’euros, que podrien beneficiar uns 44.000 habitatges

HABITATGE4 Per tal de trami-tar la sol·licititud per rebre lessubvencions cal dirigir-se alportal web del Consorci del’Habitatge [www.consorciha-bitatgebcn.cat].

També s’ofereix atenció diri-gida a professionals del sector al’Institut Municipal del Paisatge

Urbà i la Qualitat de Vida[http://w110.bcn.cat/portal/site/PaisatgeUrba].

L’ajut per a la redacció de l’I-TE es podrà sol·licitar a les Ofi-cines de l’Habitatge del Consor-ci, emplenant una sol·licitud iaportant com a document l’acordpres per la comunitat de veïns.

Assessorament a la xarxa

Després dels bons resultats de l’edició de 2014, l’Ajuntament ha tornat a impulsar la campanya de rehabilitació. Fotos: Ajuntament i arxiu

L’accessibilitat,l’eficiència energèticao les zones comunes,

eixos de millora

RedaccióBARCELONA

13 |

21 juliol 2015

Comerçlíniasantandreu.cat

Les persianes de les botigues ex-teriors del Mercat de Sant An-dreu estan decorades, des de fauns dies, amb la vida i expe-riència de diverses persones mi-grades. Aquesta iniciativa vanéixer de la mà de la FundacióMescladís, i vol denunciar lavulneració dels drets fonamen-tals a l’hora d’aplicar polítiquesmigratòries tant a l’Estat com alcontinent europeu.

Les fotografies, realitzadesper Joan Tomàs, mostren pro-tagonistes de l’epopeia de l’e-migració, històries de personesprocedents d’altres països onexpliquen les seves vivències icom van arribar a Barcelona.

Al mercat hi ha prop d’unadesena d’obres que volen servirper generar un debat a la socie-

tat al voltant de la immigració iles condicions dels nouvinguts.

Mescladís és una fundaciósocial que té com a principal fun-ció promoure “la cohesió so-cial”, mitjançant activitats dedesenvolupament comunitariper facilitar la inserció de sectorsen risc d’exclusió social.

Aquesta iniciativa reivindi-cativa forma part del projecteDiálogos Invisibles, que preténpromoure polítiques migratòriesque es basin en el respecte alsdrets humans, fent servir la fo-tografia com a “eina narrativa,capaç de transmetre pensa-ments i emocions”.

Fotografia compromesa al Mercat de Sant Andreu

» Les persianes de les botigues exteriors de l’equipament mostren instantànies que volen generar un debat al voltant de la migració

La Fundació BCN Comerç esresigna a perdre la pista de gel

POLÈMICA4La pista de gel deNadal de plaça Catalunya ja éshistòria, almenys tal com s’haconegut fins ara. L’alcaldessa,Ada Colau, va anunciar en unaentrevista a Btv que Bargelonano tornarà a instal·lar-se enaquella ubicació, ja que seràsubstituïda per altres activitats“atractives per a les famílies”,que en el fons “és el que volen elscomerciants”.

Preguntat per aquest anun-ci, el president de la FundacióBarcelona Comerç –la impul-sora de la pista de gel–, VicençGasca, lamenta la decisió, tot i

que es mostra convençut que en-tre totes les parts “es podràbuscar una alternativa”. De fet,el nou govern ja ha fet una cri-da a l’entitat perquè participi enel procés d’elaboració de novespropostes lúdiques per promo-cionar el comerç de proximitata la ciutat durant Nadal.

En aquest sentit, Gasca tam-bé ha explicat que estudiaran lapossibilitat de reubicar la pistaen un altre lloc de la ciutat, tot ique “per les seves grans dimen-sions” aquesta possibilitat és“difícil”, ja que “no es pot ubicara gaires altres llocs”.

L’últim trimestre, el millor delsdarrers anys per al comerç

ESTUDI4A la millora aparentdels índexs econòmics semblaque ara l’acompanya un aug-ment de la confiança dels co-merciants. Això és el que es des-prèn de l’IcoB del segon trimes-tre d’enguany, el qual, segons elscomerciants, “ha estat el millordels darrers quatre anys”.

Segons la seva percepció, l’a-fluència dels compradors a lesbotigues està creixent. Tot i així,la facturació segueix descen-

dint –un 0,5%–, encara que laseva caiguda es frena respecte almateix trimestre de l’any pas-sat –quan va ser del 0,8%–. “Ésevident que encara queda moltcamí per recuperar el posicio-nament anterior a la crisi, peròtot sembla significar que estemen el bon camí de la recupera-ció”, afirma Vicenç Gasca, pre-sident de la Fundació BarcelonaComerç, impulsora d’aquest es-tudi que es realitza amb ESADE.

Miquel Ortega, noucomissionat de Comerç

NOMENAMENT4El govern mu-nicipal ha anomenat Miquel Or-tega nou comissionat de Co-merç, Consum i Mercats. El no-menament d’Ortega es va fer fapocs dies, conjuntament ambuns altres quatre –els de Cultu-ra, Estudis Estratègics, Salut iEconomia Cooperativa–.

Ortega és llicenciat i màsteren física, i actualment és inves-tigador vinculat a la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB).

A més, és fundador d’unaconsultoria ambiental i d’un cen-tre de recerca privat en l’àmbit deles ciències ambientals. És tam-bé autor de diverses publica-cions, conferències i articles enrevistes especialitzades en eco-nomia i medi ambient.

Ortega afrontarà, entre altres,el repte dels horaris comercialsi l’impuls del sector a la ciutat. Elcomissionat de Comerç dependràde la primera tinença d’alcaldia.


Bargelona és una iniciativa de la Fundació BCN Comerç. Foto: Arxiu

Consum | Neix la figura del Defensor del ClientSolucionar els conflictes que hi puguin haver entre botiguers i clients sense haver de recórrer a instàncies superiors. Aquest és el principal objectiu de la nova figura que ha creat la Fundació Barcelona Comerç, el Defensor del Client, un càrrec que ostentarà Luis Miguel Álvarez, antic

director de l’oficina municipal d’Informació al Consumidor de l’Ajuntament entre 1993 i 2012.

Alguna de les persianes del mercat. Foto: Twitter (@crispla)

21 juliol 2015

Esports| 14


El femení absolut del CN Sant Andreu, campió estatal

NATACIÓ4L’equip femení denatació absolut del CN SantAndreu es va proclamar campiód’Espanya fa uns dies a les pis-cines Bernat Picornell.

Les catorze nedadores queformaven aquest equip van su-mar un total de 553 punts queles van situar a la primera po-sició del torneig estatal. Entreelles destaca Jessica Vall, que vabatre el rècord d’Espanya amb

un temps de dos minuts, 24segons i 20 mil·lèsimes als 200metres braça.

Per altra banda, també des-taca la medalla de plata d’Àfri-ca Zamorano als 200 estils,marcant un cronòmetre de 2minuts i 16 segons. En equips,el CN Sant Andreu es va endurl’or als 4 x 100 metres estils fe-mení, amb Vall, Zamorano AlbaGuillamon i Marta González.

Marta Carranza és la novacomissionada d’Esports

NOMENAMENT4El consistoriva anunciar que Marta Carran-za és la nova comissionada d’Es-ports de Barcelona. Aquest cà-rrec dependrà de la tercera ti-nença d’alcaldia, l’Àrea de Dretsde la Ciutadania, Participació iTransparència.

Carranza, nascuda l’any 1955a Barcelona, és llicenciada enciències de l’activitat física il’esport i en psicologia infantilper la Universitat de Barcelona

i màster en gestió d’organitza-cions. A més, és funcionària del’Ajuntament des del 1981, on hadesenvolupat diferents càrrecssempre relacionats amb la pro-moció de l’activitat física i l’es-port. Actualment era adjunta ala Gerència de l’Institut Barce-lona Esports.

El nomenament de Carran-za ha estat acompanyat del d’E-va Herrero, nova comissionadad’Ecologia.

La UE Sant Andreu ha viscutuna de les èpoques més convul-ses de la seva història. A finals dejuny, Dinorah Santa Ana vaanunciar que marxava i Ma-nuel Camino –antic mandatari–va fer efectiva l’opció preferentde compra que es va reservar arafa un any. D’aquesta manera,Camino arrenca la seva segonaetapa al capdavant de l’entitatquadribarrada.

Una de les primeres deci-sions de Camino va ser la con-tractació del nou tècnic, Mano-lo Márquez, que serà l’encarre-gat de dirigir l’equip a Tercera iintentar tornar a Segona B. Du-rant la seva presentació, Már-quez va agrair la confiança di-positada en ell i va assegurarque, per trajectòria i història, elSant Andreu “és el club mésgran de la categoria”. El nou en-trenador va apuntar que li ha-

gués agradat comptar amb JoséMiguel Morales, l’exporter i ex-capità de l’equip que va marxarperquè el club no podia assumirla seva fitxa per la disminució depressupost.

Tanmateix, la secretaria tèc-nica del club andreuenc ja estàtreballant a marxes forçades

per conformar una plantillacompetitiva de cara a la pròximatemporada. Entre les noves ca-res destaquen el migcampistaHugo Fernández –que ha jugatenguany a Anglaterra– i Borges,excapità de la Monta que vesti-rà la samarreta quadribarradaels pròxims anys.

Márquez, el dia de la seva presentació. Foto: UESA

El Sant Andreu escull ManoloMárquez per dirigir l’equip

Atletisme | Més de 3.000 corredors a la Cursa la MaquinistaLa Cursa Popular per la Integració de la Maquinista, que va tenir lloc el passat 28 de juny,

va aplegar més de 3.000 atletes que van tenir l’opció de recórrer dos circuits de cinc o 10 quilòmetres que van travessar els principals carrers de Sant Andreu. A la cursa, organitzada

pel centre comercial i el Districte, van participar també persones amb mobilitat reduïda.


DIJOUS 23 DE JULIOL21:30 Cicle de cinema que emetrà la pel·lícu-

la Liverpool, una història que tracta sobre unmariner que va a veure la seva mare a l’Ar-gentina. / Fabra i Coats.

DISSABTE 25 DE JULIOL21:00 Visita guiada al pis museu de la Casa Bloc

que permeten veure l’estructura i l’aspecte ori-ginals d’aquests habitatges de la Segona Re-pública. / Casa Bloc.

DIVENDRES 31 DE JULIOL11:00 L’Aventura de conèixer. Xerrada a càrrec

de Carme Ros amb persones depenents a cà-rrec seu o en situació de dol per la pèrdua d’unésser estimat. / Biblioteca la Sagrera.

FINS AL 30 DE JULIOLMatí-Tarda L’Alguer abans de l’era digital. Mos-

tra fotogràfica que s’emmarca dins de la Jor-nada Cultural “L’Alguer, ciutat catalana de Sar-denya”, un viatge fotogràfic per la ciutatsarda i el seu passat a càrrec de Ginetta Ama-dori i Maria Giovanna del RIO. / Can Fabra.

FINS AL 30 DE JULIOLMatí-Tarda O balanço do mar, una exposició de

Cristina Raso que presenta una sèrie de fo-tografies que capturen vida, capoeira, mar imúsica expressada en imatges. / Centre cívicBaró de Viver.

DEMÀ DIMECRES 22 DE JULIOL19:00 Taller de contes amb passatemps i jocs on

els participants coneixeran diferents històriesi treballs manuals.

FINS AL 31 DE JULIOLDv. a les 19:00 Trobada de Taules i Jocs a l’F-

nac de la Maquinista, una bona oportunitatper gaudir dels jocs de taula de sempre. Hi hajocs per a tots els gustos i edats.

FINS AL 29 DE JULIOLDl. i dc. a les 18:00Taller de kick boxing intensiu

per a joves de 12 a 20 anys a l’Espai Jove Gar-cilaso.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Una tarda a Can Fabra farcida de jocstradicionals com ara la xarranca. A més,hi haurà sessions de conta contesamb un grup d’animació infantil: LaTresca i la Verdesca. / Can Fabra.

ActivitatsFabrestiu

Avui dm. 21 de juliol a les 17:30

AGENDA MENSUAL

La Tertúlia Literària Cervantes és un es-pai cultural i de trobada per a totesaquelles persones que tenen interès acomentar temes de la literatura i po-esia universals. / Biblioteca la Sagre-ra.

Tertúlia literàriaCervantes

Dl. 27 de juliol a les 17:00

La UE Sant Andreu es presentarà da-vant la seva afició al Narcís Sala perafrontar la nova temporada a Tercerai treballar per l’ascens

PresentacióUE Sant Andreu

Dc. 29 de juliol a les 19:30

En el marc de les Nits de Jazz del Cen-tre cívic la Sagrera, divendres és el tornde Violeta Curry & Jaume VilasecaTrio. / Centre cultural la Sagrera.

Violeta Curry & Jaume Vilaseca TrioDv. 24 de juliol a les 21:00


| 16 líniasantandreu.cat 21 juliol 2015 Pròxima edició: 21 de setembre

Documents

Santandreu 60