LA PINTURA BARROCA

CARACTERÍSTIQUES PINTURA BARROCA

TOT I L’EXISTÈNCIA DE DIVERSOS BARROCA VA HAVER-HI PREOCUPACIONS COMUNES ENTRE ELS PINTORS DE TOTS ELS ÀMBITS:

• El color predomina per sobre el dibuix: les formes són definide per taques de color i de llum. La pinzellada és solta.

• Es busca la profunditat natural (impressió d’espai i d’atmosfera) mitjançant la perspectiva aèria i el repartiment de la llum

• Interès per l’estudi de la llum i els seus efectes. A diferència del Renaixement, la llum no és uniforme sinó que a través del tenebrisme, la llum destacarà els elements més rellevants del quadre – efecte teatral-.

• Imitació de la realitat des d’un punt de vista naturalista i, en algun cas idealitzat. És una reacció davant la pintura manierista, artificiosa i allunyada de la realitat

• Les composicions són asimètriques i dinàmiques a base de diagonals i escorços. L’esquema triangular, serè i estable del Renaixement desapareix

• Actitud teatral dels personatges, especialment en el barroc decoratiu (pintura de voltes)

CARAVAGGIO1571-1610

BIOGRAFIA

•Michelangelo Merisi, conegut com “il Caravaggio” pel seu poble d’origen fou el gran renovador de la pintura italiana de finals del s.XVI i principis del s.XVII.

•Es caracteritzà per dur una vida turbulenta i polèmica i els darrers anys de la seva vida els va passar fugint de la Inquisició

•La seva família mantenia relacions amb els Sforza de Milà, fet que li permeté conèixer l’obra de Leonardo da Vinci.També fou influenciat pel naturalisme alemany i el detallisme llombard.

•Del 1592 al 1606 traballa a Roma on destaca per la seva vida irregular. Comença a treballar sota la comitència eclesiàstica.

Característiques de l’estil:

•Es formà a Milà al taller d’un mestre manierista deixeble de Ticià. Hereta dels venecians els contrastos forts de llum i ombra i partint d’aquí creà un recurs tècnic de gran èxit: el tenebrisme (consistent a presentar els personatges/objectes sobre un fons fosc destacant les parts més significatives amb llum forta i deixant la resta en la penombra – il·luminació teatral que potencia el dramatisme-).

•Naturalisme cru i escatològic: representa la realitat tal qual és encara que això impliqui representar els aspectes més desagradables.Per als seus personatges religiosos pren models del carrer allunyant-se de la idealització del Renaixement

•Desacralització dels temes religiosos com si fossin escenes quotidianes

•Cossos escultòrics i erotisme ambigu. (influènica Miquel Àngel)•Intensitat dramàtica provocada per la gesticulació dels personatges i la llum•Complexitat compositiva (influència Manierisme)•Influència posterior : caravaggistes (Velázquez, Ribera, Artemisia, Murillo, etc)

Documentació GeneralTítol: La mort de la Mare de Déu

Autor: Caravaggio

Cronologia:1605 - 1606

Estil: barroc italià

Tècnica: oli

Suport: tela

Localització: Louvre

Tema: Moment immediatament posterior a la mort de la Verge.

Importància: És una mostra impressionant de les innovacions pictòriques que introduí Caravaggio: tenebrisme i naturalisme

LA MORT DE LA MARE DE DÉU

CARAVAGGIO

ELEMENTS PLÀSTICS

LLUM: •Forta, focal i sense gradació travessa en diagonal la composició

•Produeix un fort clarobscur que destaca els elements principlas del quadre i deixa a la penombra els secundaris (il·luminació simbòlica: gràcia divina)

COLOR:Gamma fosca que contrasta amb el vermell dels cortinatges i els vestits de la Verge i Mª Magdalena

LÍNIA: •Predomini del color sobre el dibuix•Les figures estan ben delimitades i la pinzellada ben escampada

COMPOSICIÓ

COMPOSICIÓ SUPERFICIAL:La Verge està a tocar de l’espectador, en un primer pla.(asimetria)

COMPOSICIÓ TANCADA:L’acció convergeix cap al centre compositiu (la Verge) desplaçat cap a la dreta del quadre

COMPOSICIÓ DETERMINADA PER LA LLUM QUE ENTRA EN DIAGONAL:

•Prové d’una finestra a la part superior esquerra i il·lumina els caps ensopits dels apòstols que segueixen el camí oblic de la llum

•La llum destaca els cortinatges com si fos un teló de fons (efecte teatral)

•El recorregut acaba sobre el cos mort de la Verge (leit motiv)

CONTINGUT: • Moment immediatament posterior a la mort de la Verge

amb els apòstols i Maria Magdalena al seu voltant.(Evangelis Apòcrifs)

• Tema molt recurrent a l’època i oferia dilema:

a) Mort i ascensió al cel en cos i ànima

b) Ascensió al cel directament

• Comitent: El quadre escandalitzà els capellans carmelitans, que consideraren una forma indigna de representar la Verge ja que Caravaggio prengué com a model el cadàver d’una dona ofegada al Tíber (naturalisme extrem)

SIGNIFICAT:

• Vermell vestit: al·lusió a les dones humils

• Caravaggio expressa un profund sentiment despullat de convencionalismes. La vulgaritat dels models no resta emoció a l’acció religiosa sinó que en combinació amb la llum dramàtica, el gest i la impactant proximitat a l’espectador sembla dir que la redempció està oberta a tothom

FUNCIÓ:

• Decorativa

• Educació i persuació a través de la imatge per tal de despertar la pietat dels fidels

• L’Església pretenia difondre una iconografia que defensés els aspectes bàsics del dogma catòlic: salvació a través de la fe i les bones obres. Per això es representaran:

a) Miracles de sants i de la Mare de Déu

b) Vides exemplars de sants

BACO

NOI MOSSEGAT PER UNA SARGANTANA

LA CONVERSIÓ DE SANT PAU

LA CRUCIFIXIÓ DE SANT PERE

LA VOCACIÓ DE SANT MATEU

AMOR VICTORIÓS

JUDITH I HOLOFERNES

DAVID I GOLIAT

LA INCREDULITAT DE SANT TOMÀS

VERMEER(1632-1675)

BIOGRAFIA

Pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i paisatges urbans

Va néixer i va morir a Delf. El seu pare era teixidor, hosteler i marxant d’art. Quan va morir, Jan Vermeer va heretar la posada i s’ocupà del negoci d’art.

Es casà amb una dona catòlica i benestant, fet que l’instigà a convertir-se del protestantisme al catolicisme. Tingueren 11 fills.

El 1672, França va invair Holanda i la crisi econòmica enfonsà el mercat holandès de l’art. Morí arruïnat

Formació: No està clar qui fou el seu mestre però rebé una gran influència de Carel Fabritus pel gust per la perspectiva i la tendència a retratar escenes de la vida quotidiana.

CARACTERÍSTIQUES

•Naturalisme quotidià: Principal autor de gènere dels interiors burgesos amb escenes quotidianes on aconsegueix plasmar la profunditat i la sensació d’atmosfera natural (perspectiva aèria)

•Associa diferents colors a diferents plans per crear volum (tècnica impressionista)

•Composicions equilibrades estructurades en plans o composicions senzilles amb 1 o 2 personatges, gairebé sempre femenins, en actituds quotidianes i amb presència d’objectes (natures mortes)

•Pinzellada impressionista (juxtaposada), no utilitza quasi el negre per fer els clarobscurs.

•Paleta de colors primaris

•Interès per la captació de la llum atmosfèrica

Documentació GeneralTítol: Vista de Delft

Autor: Vermeer

Cronologia: 1658 - 1660

Estil: barroc holandès

Tècnica: oli

Suport: tela

Localització: Mauritshuis, a l’Haia

Importància: considerada la 1a pintura impressionista de la Hª de l’Art.

VISTA DE DELFT

VERMEER

ELEMENTS PLÀSTICS

COLOR: Predomini dels colors

primaris matisats (groc, blau i vermell):

a) groc: zones sòlidesb) blau: zona aèria,

aquosa (cel i canal)i en algunes teulades.

c) vermell: teulades

LLUM: Natural aconseguida per la incorporació del blanc a les zones pictòricament il·luminades (i no pas el negre a les fosques segons la pràctica tradicional)

LÍNIA:•Predomini del color sobre el dibuix.•Pinzellada solta, lliure i detallista (puntillista)

COMPOSICIÓ COMPOSICIÓ ESTRUCTURADA EN 4 PLANS:1) La riba del canal 2) canal amb reflex de les cases 3) Delf (ciutat) 4) el cel

COMPOSICIÓ PROFUNDA:L’estructuració en plans aporta sensació de profunditat

COMPOSICIÓ ASIMÈTRICA I OBERTA: l’escena sembla continuarmés enllà del quadre

DESCRIPCIÓ:

Centre: porta de Schiedam amb rellotge (19:10)

Dreta: porta Rotterdam

Al mig: torre Església Nova (bateig)

Esquerra: Església Vella (sepultura)

INTERPRETACIÓ

CONTINGUT I SIGNIFICATCONTINGUT:

•Aquesta obra representa un paisatge de Delft, ciutat on va néixer, viure i morir Vermeer.

•Hi apareixen les esglésies on va ser batejat i sepultat

•L’obra representa el moment posterior a una tormenta, fet que s’intueix per la llum matisada que prové de la dreta

SIGNIFICAT:

•Paisatge familiar i transcendental pel pintor perquè fou on visqué i on realitza les seves obres més importants.

•Al s.XVII a Holanda, moltíssims pintors desenvoluparen la pintura de paisatge i d’escenes intimistes així com el retrat. Per això no és estrany que Vermeer passés inadvertit

•Al s. XIX, fou redescobert pel francès Thoré, que quedà impressionat en veure aquesta obra.A partir d’aquest moment, Vermeer va ser revaloritzat a l’alçada de Rembrandt i Hals

LA JOVE DE LA PERLA

LA LLETERA

LA PUNTAIRE

LLIÇÓ DE MÚSICA

ALEGORIA DE LA PINTURA

DONA AMB GERRA

Verge Maria (s.I a.C, Palestina-45 d.C Jerusatlem o Efes)

Nou Testament:Vivia a Natzaret amb els seus pares Joaquim i Anna quan es va comprometre amb Josep. Abans de les noces, l'àngel Gabriel li va anunciar que seria la mare del Messies profetitzat sent verge, per obra de l'Esperit Sant (L'Anunciació). Després d'això, va visitar Elisabet, la qual vivia amb el seu marit Zacaries (Visitació)Tres mesos després Maria va retornar a casa seva. Un àngel li va dir a Josep que no rebutjés a Maria per la seva condició. Poc després Josep i Maria van anar a Betlem, on va néixer Jesús Natzaret. Van circumcidar-lo al vuitè dia i el van presentar al temple, d'acord a la tradició jueva. Els mags d'Orient van visitar la família, però la notícia del "nou rei dels jueus" va provocar la persecució i matança de nens per part d'Herodes, de la qual cosa Josep va ser advertit abans per un àngel i van fugir a Egipte. Quan Herod morí, van retornar a Israel, establint-se a Natzaret.

ANUNCIACIÓ

Mariotto Albertinelli

FRA ANGELICO

Rafael

VISITACIÓ

Giotto

Rafael

PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE

Botticelli Giotto

EPIFANIA

FUGIDA A EGIPTE

Rubens

ALEGORIA DE LA PINTURA

ARTEMISIA GENTILESCHI

1593 – 1652/1656?

AUTORRETRAT COM A MÀRTIR

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Títol: Judith i Holofernes

Autor: Artemisia Gentileschi (1597-1656, Nàpols)

Cronologia: Ca. 1620

Estil: barroc italià

Tècnica: Oli

Suport: tela

Localització actual: Galleria degli Uffizzi (Florència)

Tema: Judit i la seva criada decapiten Holofernes, general en cap de l’exèrcit assiri

Importància:

-Aquesta obra està considerada l’obra mestra de Gentileschi

-En un segle de grans pintors, una dona va ser capaç de disputar-los els grans encàrrecs.

COLOR: Gamma cromàtica càlida (vermell, taronja i ocres) i lluminosa que contrasta amb el fons obscur i buit.

COLOR: blau, vermell i blanc destaquen sobre el fons fosc més reduït

LLUM: Forts contrastos de llum i d’ombra (tenebrisme). Llum teatral i simbòlica, assenyala l’acció principal

COMPOSICIÓ

Composició superficial

Composició tancada

Eixos compositius:

a) creuament de les diagonal dels braços de Judit amb els eixos verticals formats pels braços d’Holofernes i la criada

b) Les figures formen un triangle

c) El centre compositiu està format pel cap d’Holofernes, l’espasa i les mans de Judit

Diferències:

a) En la versió dels Uffizzi, l’enfocament és més general i el fons més ampli

b) En la versió de Nàpols, la composició es centra més en les figures (1r pla)

ESTIL

• Influència de Carvaggio en la il·luminació (tenebrisme): forts clarobscurs que destaquen l’acció i els elements principals i aporten càrrega dramètica.

• Influència de Miquel Àngel en la monumentalitat de les figures i l’anatomia dels cossos. Fons neutres per destacar l’acció.

• Els trets facials de les seves protagonistes recorden els de l’autora (valoració de l’artista tenint en compte la seva condició)

• La seva obra es divideix en 3 etapes:

a) Roma i Florència fins 1630 (Caravaggio)

b) Nàpols –Anglaterra – Nàpols (idealització de les figures)

INTERPRETACIÓ

Contingut:

Font: Llibre de Judit de l’Antic Testament (la Bíblia)

Tema: Hª del poble d’Israel

Significació:.

La foscor i violència gràfica d'aquesta obra, la fredor amb què Judit decapita a Holofernes, s'atribueixen a la seva violació (1612) i al procés humiliant que la va seguir. Aquesta obra ha estat interpretada en clau psicològica i psicoanalítica, com un desig de venjança respecte a la violència que ella havia sofert.

Gentileschi posa els seus mateixos trets al rostre de Judit, atribuint a Holofernes els de Tassi .Un mes després del judici, Artemisia es va casar, en un matrimoni concertat pel seu pare, amb un modest pintor florentí, Pierantonio Stiattesi , que va servir per a restituir a Artemisia, violada, enganyada i denigrada per Tassi, un estatus de suficient honorabilitat.

Funció:

Decorativa: Segurament la versió de la Galeria dels Uffizzi va ser un ecàrrec fet per Cosme II de Medici, governador i un dels més grans mecenes de la Toscana

SUSANNA I ELS VELLS

SANTA CECÍLIA

JUDITH I LA SEVA CAMBRERA

(abans de decapitar Holofernes)

VENUS ADORMIDA

FRIDA KAHLO

REMBRANDT

1606-1669

BIOGRAFIA

Rembrandt von Rijn ha estat considerat un geni universal de la pintura i un dels màxims exponents de la pintura del Segle d’Or holandès (s.XVII)

Fill d’un moliner i una fornera es va poder escolaritzar i fins i tot anà a la universitat a Leiden però l’abandonà per estudiar pintura: El seu 1r mestre fou JACOB VAN SWANENBURGH. 3 anys més tard anà a Amsterdam on continuà la formació amb PIETER LASTMAN, qui li dónà a conéixer l’estil de Caravaggio

A Amsterdam coneix HENDRICK VAN UYLEMBURGH (marxant d’art) que es convertirà en el seu soci i mecenes. Rembrandt es casà amb la seva neboda SÀSKIA, veritable musa i pilar per al pintor, amb qui tingué 4 fills dels quals només en va sobreviure 1, Titus. Després de donar llum a TITUS, Sàskia va morir i Rembrandt començà una vida desorganitzada i s’hagué d’enfrontar a diferents pleits com el de les acusacions de viure en concubinat amb HENDRICKIE, la seva criada, veritable suport dels darrers anys de la vida del pintor.

ESTIL

•Va ser un retratista introspectiu: va pintar les seves dones i fill i féu més de 100 autoretrats al llarg de la seva vida

•Excepte el gènere d’interiors, cultivà tots els gèneres: de paisatge, mitològics (sense tractar-los amb heroïcitat com Rubens), religiosos, retrats i bodegons.

•Els retrats es caracteritzen pel seu realisme, l’expressió pensativa dels rostres i la penetració psicològica (mirades intenses) que cerca la comunicació amb l’espectador.

•Realitzà retrats col.lectius sense establir-hi una jerarquia com La lliçó d’anatomia del Dr. Tulp o El síndic dels drapers i La Ronda de Nit

•Juntament amb Durero i Goya és també un dels més importants gravadors

•Influència de Carvaggio pel que fa a la llum (tenebrisme que aporta tensió a l’acció)

•Naturalisme, pinzellada cromàtica llarga i empastada, crea efectes atmosfèrics a tavés del sfumatto (influència de l’Escola Veneciana)

•La seva obra influenciarà a artistes remarcables com Delacroix, els impressionistes i a Goya.

La lliçó d’anatomia del professor Tulp

Color: Predomini de la gamma cromàtica fosca (negre i gris) que contrasta amb el blanc dels collarins i els ocres i rosats dels rostres i del cos del difunt.

Llum: La llum és irreal, artificiosa i accentua l’acció principal (tenebrisme caravaggiesc) i deixa el fons i els cossos en la penombra

Predomini del color sobre la línia

ELEMENTS PLÀSTICS

COMPOSICIÓ

Composició piramidal

Composició tancadaperquè tots els elements s’adrecen al centre del quadre, encara que hi hagi dispersió enles mirades

Composició superficial: propera a l’espectador (1r pla)

Temps referencial (present)

Ritme: equilibri dinàmic

Detalls: foli (nom 7 assistents), llibre (manual d’anatomia), cartell amb la firma de l’artista i la data (1632), escena emmarcada per un fons arquitectònic

INTERPRETACIÓ:

Contingut. L’obra es basa en un fet real: el Dr Nicolaes Pietreszoon Tulp, professor del gremi de cirugians, realitzà una lliçó pública d’anatomia amb el cadàver d’Adrien’t Klint, penjat el 1632. Fou un gran event ja que l’Ajuntament només cedia un cos a l’any per a la ciència. És provable que Rembrandt assistís a la conferència

El llibre obert als peus del difunt és un manual d’anatomia d’Andreas Vesalius, considerat el millor metge del s.XVI i el creador de l’anatomia moderna. Importància de l’avenç científic.

El 1653, R realitzà un altre quadre sobre una lliçó d’anatomia del DR. Deijman

Significat: és el quadre de medicina més famós del món. És el 1r retrat col·lectiu de Rembrandt i aportà una innovació tècnica respecte a la concepció tradicional de retrat col·lectiu ja que no disposa els personatges d’acord amb un ordre jeràrquic, de manera que els personatges se supediten a l’acció

FUNCIÓ:

Aquesta obra fou encarregada per la corporació de cirugians d’Amsterdam i va servir per a decorar la seva seu social i dignificar aquesta professió

Aquest tipus d’encàrrecs denoten el benestar econòmic pel qual travessava Holanda al s.XVII: burgesos, mercaders i artesans comerciaven i hi entenien d’art.

LA RONDA DE NIT

EL RAPTE DE PROSERPINA

DONA BANYANT-SE (HENDRICKJE)

BETSABÉ AL BANY

PETER PAUL RUBENS

1577-1640

Biografia

•Pintor flamenc que representa la gran figura del Barroc europeu

•Formació: Fill d’una família benestant, estudià pintura a Amberes i, animat per un dels seus mestres, féu el tradicional viatge a Itàlia (1600-1608) on copiarà les grans obres mestres del Renaixement .

•Fa un viatge a Espanya per a realitzar unes obres per a Felip III (Retrat eqüestre del duc de Lerma) i després torna a Amberes on s’hi instal·la definitivament

•Etapa de maduresa: obre el seu taller a Amberes amb un gran nombre de deixebles que realitzaven els encàrrecs que rebia Rubens. Del seu taller en sortiran pintors com Brueghel o Van Dyck

ESTIL:

1.Grandiloqüència i sentit dramàtic2.Dinamisme intens3.Passió pel dibuix4.Figures robustes, volumètriques i exuberants

(influència de Miquel Àngel5. Influència de l’Escola Veneciana en el tractament del

color i de la llum: tonalitats clares i alegres.6.Va cultivar temes religiosos i mitològics7. Influència posterior: Renoir i Delacroix

(Romantiscisme i Impressionisme)

Color:

•primaris (vermell, blau i groc)

•to nacrat quasi transparent

•Gamma viva i alegre amb predomini del color carn.

Llum:

Línia:

Per augmentar la sensualitat va pintar les siluetes amb línies sinuoses

Pinzellada solta i llarga

•Composició superficial

•Composició tancada

•Composició quadrangular:

•Les 3 gràcies (Eufrosine, Talia i Aglae) apareixen nues, dempeus i entrellaçades formant un petit cercle: 2 estan de perfil i una d’esquenes. Les anatomies són toves exuberants i volumètriques d’acord amb el cànon de bellesa de l’època, però tot i així els cossos estan ben proporcionats.

•Ritme dinàmic: delicadesa en el moviment, estan a punt d’iniciar la dansa (peu dret enrere).

•Temps simbòlic

•Detalls: Al fons hi ha un paisatge idíl·lic amb animals pasturant (profunditat). L’escena queda emmarcada per una garlanda de flors (Brueghel), el tronc i la branca d’un arbre i per un cupido (Eros) amb el corn de l’abundància vessant aigua

CONTINGUT:

Les 3 gràcies és un tema de la mitologia grega: Eufrosine (encís), Talia (alegria) i Aglae (bellesa) eren filles de Zeus i la nimfa Eurínome i acostumen a acompanyar a Venus o Eros.

Són belles com Venus i dispensaven als homes els dons de les seves gràcies. Els seus atributs són florals i musicals (art)SIGNIFICAT:

Es representen enllaçades, unides física i psicològicament perquè simbolitzen el fet que la humanitat ha d’estar unida per a fer el bé

Gràcia dreta: ISABELLA BRANDT (1ª dona)

Gràcia esquerra: HELENE FOURMENT (2ª dona)

INTERPRETACIÓ

FUNCIÓ

Rubens va conservar “Les Tres Gràcies” fins el dia en què va morir. Posteriorment, el rei Felip IV d’Espanya va adquirir el quadre després que la dona de Rubens volgués cremar-lo, a causa de la sensualitat pecaminosa que, segons ella, desprenia.

Gràcies als encàrrecs que li va fer Felip IV, el Museu del Prado posseeix la col·lecció més gran del món d’obres de Rubens (80 pintures)

LES TRES GRÀCIES

RAFAEL

EL JUDICI DE PARIS

EL RAPTE DE LES FILLES DE LEUCIP

LEDA I EL CIGNE

EL RAPTE D’EUROPA

SATURN DEVORANT ELS SEUS FILLS

SUSANNA I ELS VELLS

VENUS I ADONIS

VELÁZQUEZ1599 - 1660

ESTIL• Es va formar amb els mestres sevillans Francisco de Herrera (el Vell) i

posteriorment amb Pacheco, de qui aprengué la precisió del dibuix.• Influències:

1. La seva primera etapa es caracteritza per una clara influència de l'estil del tenebrisme i del naturalisme caravaggiesc: és considerat un mestre del realisme.

2. Influència de l’Escola Veneciana (Tizià, Veronese) en la manera d’utilitzar el color, la llum, i l’espai.

• Va ser el predecessor de la tècnica moderna de la pintura directa a través de les seves calculades pinzellades d'aparença espontània: Els impressionistes s’inspiraran en la seva tècnica pictòrica

• Influència posterior:1. La influència entre els seus contemporanis no fou gaire profunda i fou

redescobert al s.XIX: Goya es proclamà un admirador del gran geni i s’inspirà en Les Menines per a realitzar La família de Carles IV

2. Picasso va pintar fins a 44 variacions de Las Meninas.3. Bacon prengué com a base el seu retrat d’Innocenci X per a fer algunes

obres

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Títol: Las Meninas

Autor: Velázquez, Diego Rodríguez de Silva

Cronologia: 1656

Estil: Barroc

Tècnica: oli

Suport: tela (3’18m x 2’76m)

Localització: Museu del Prado

Tema: A primer cop d’ull sembla que es tracti d’un retrat col·lectiu de Cort, però si s’analitza l’obra amb detall descobrim el retrat dels reis reflectits en un mirall, així com una sèrie d’incongruències que han originat múltiples interpretacions, motiu pel qual aquesta obra es coneix també com el “quadre endevinalla”

ELEMENTS PLÀSTICS

COLOR: Predomini de la gamma cromàtica fosca i dels tons grisos/platejats dels vestits espurnejats pels tocs de vermell puntuals (Creu de Santiago, paleta, gerro, els mocadors de la infanta i d’Isabel Velasco i el vestit de Nicolasito)

LLUM: Natural, prové de la finestra/es de la dreta, de la finestra entreoberta del fons de l’estança (5ª) i de la porta posterior.

PROFUNDITAT: Combina la perspectiva linial amb l’aèria. Captació atmosfèrica a través de la tècnica del sfumatto que otorga profunditat: els contorns es desdibuixen i hi ha una degradació gammes tonal a més distància.

Pinzellada solta i empastada però alhora detallista.

Predomini del color sobre el dibuix.

COMPOSICIÓ

Eixos compositius:l'obra està estructurada a partir de línies rectes verticals i horitzontals: cavallet, les parets, les finestres, els quadres, el mirall, la porta, les escales.

Observem també 3 corbes irregulars i equivalents:

1ª.- una formada pels caps del pintor, Maria Agustina i la infanta

2ª.- la dibuixada per Isabel i els nans

3ª.- gos

Eixos compositius:

COMPOSICIÓ

Composició estructurada per la llum en 4 plans

a) El 1r pla amb 7 personatges i il·luminat per un potent focus de llum provinent de la finestra de la dreta. La infanta és el centre del grup.

b) Les figures del 2n pla resten en la penombra.

c) 3r pla: Al fons hi ha un nou focus de llum format per la porta i la 5ª finestra que retalla la silueta de l’aposentador.

d) Reflex del mirall (1ª o finestra extradiegètica)

*S’aconsegueix un curiós efecte espacial creant la sensació que la sala és més gran:

a) Prolongació real: porta

b) Prolongació ideal: mirall (4t pla)

c) Prolongació imaginària: quadres mitològics

COMPOSICIÓ

Composició oberta: l’acció principal està ubicada en el punt de vista de l’espectador/reis

Es creu que en el lloc que ocupa l’espectador hi havia la infanta Mª Teresa.

RITME: Moviment paralitzat:

6 personatges miren l’espectador. Efecte d’instantaneïtat

TEMPS: referencial

Mª Teresa

La composició està formada per 11 persones documentades i quasi a mida natural i un gos

COMPOSICIÓ

1- la infanta Margarita envoltada per dues dames d'honor o menines (en terminologia portuguesa). La infanta, que mirava a Nicolás Pertusato mira de sobte a la seva dreta, en direcció als seus pares, encara que el cap li roman en direcció al nan, produint un estrany efecte dislocador entre la posició del cap i la direcció de la mirada

2- La menina de l'esquerra és Maria Agustina Sarmiento, que ofereix a la infanta Margarida, en safata de plata, aigua amb una gerra de fang.

3-Autoretrat del pintor. És molt poc freqüent presentar l'artista i el rei en el mateix quadre. 4 càrrecs: pintor de cambra, uxier de cambra, superintendent de les obres i "aposentador mayor" de palau

4- La menina de la dreta és Isabel de Velasco, en actitud de fer una reverència davant la presència dels reis.

5-Nana Mari Bàrbola, que des de feia cinc anys vivia al palau.

6- nan Nicolasito Pertusato, que juga amb el gos, i està aliè a la visita reial.

7- guardadames de la reina, Diego Ruiz de Azcona

8- Marcela d'Ulloa, senyora d'honor, vestida amb hàbits de monja, ja que era vídua

10- les imatges dels reis Felip IV i Mariana d'Àustria, sota un dosser vermell com és usual en els retrats oficials.

9- el majordom de la Reina, José Nieto, que enretira una cortina per a deixar passar la llum porta el barret a la mà perquè acompanya els reis

•Quadres horitzontals: Minerva i Aracne i El Judici de Mides (Mazo)•Quadres verticals: Prometeu rebent el foc i Hefest forjant els raigs de Rubens

INTERPRETACIÓ

Ubicació: El que en el quadre sembla el taller de l’artista és l’Estança del príncep de l’Alcàsser de Madrid : Tenia 7 finestres però Velázquez només en pinta 5. Estava decorada amb quadres de Martínez del Mazo i de Rubens i tots fan referència al triomf de les Arts sobre l’artesania i oficis .

CONTINGUT: Què Pinta Velázquez?

a) Una escena de Cort, un retrat de grup informal: la infanta arriba al taller de l’artista acompanyada del se sèquit a veure com treballa Velázquez. Demana aigua a Maria Sarmiento. En aquest precís instant entren els reis a l’estança i alguns personatges aturen el que estan fent.

b) Retrat dels reis identificats amb el punt de vista de l’espectador. No se sap si estan posant o bé si entren en aquell precís instant a l’estança.

SIGNIFICAT

Creu de Santiago (1659): va ser afegida póstumament per ordre de Felip IV demostrant així la gratitud als serveis prestats per l’artista.

Crítica: - Segons Jonathan Brown el quadre va ser pintat per remarcar la importància de la pintura com a Art liberal, noble i intel·lectual. Això explica el fet que tant el rei com l’artista apareguin en la mateixa obra. Aquesta idea queda reforçada per la temàtica dels quadres penjats a l’estança.-Segons Ángel de Campo els personatges de l’esquerra més els quadres formen un cercle al centre del qual s’hi ubica el mirall amb el rflexe dels reis, símbol de la perfecció de la monarquia (mirall com a reflexe dela virtut). I si unim els caps dels diferents personatges es forma la constel·lació Corona Borealis i l’estrella central es diu Margarita (continuadora de la monarquia)-Títols:-La Família de Felip IV (Mª Teresa?)Inventari de l’Alcàsser al 1666. La família estava formada pels reis i 3 fills (Baltasar Carlos, Mª Teresa i Margarita)-La Infanta Mª Teresa (s. XVIII) En època del Borbons, però Mª Teresa en el moment de pintar el quadre tenia 18 anys i es va considerar un error. Però, es pot cometre un error d'aquesta índole d'una obra que mai es va moure de palau? O bé el nom estava justificat perquè que aquesta obra és un homenatge a la infanta Maria Teresa, que ocuparia, precisament, l'espai simètric al punt on corvergeixen les principals línies compositives del quadre?- Les Menines: Pedro de Madrazo avantposant els servents als amos, reflex potser de l'ambient republicà de l'Europa del segle XIX.

SIGNIFICAT

LA FRAGUA DE VULCANO

LA RENDICIÓ DE BREDA

LA VENUS DEL MIRALL

VELLA FREGINT OUS

FELIP IV

FELIP IV

EL COMTE-DUC D’OLIVARES

CRIST

INNOCENCI X

Velázquez Francis Bacon

Velázquez Francis Bacon

VILLA MEDICI

LES FILADORES

EL TRIOMF DE BACO LOS BORRACHOS

PICASSO

LES MENINES

PICASSOLES MENINES

LA FAMÍLIA DE CARLES IV

GOYA

MURILLO(1617-1682)

BIOGRAFIA

Fou l’únic pintor rellevant del Barroc que presentà la pobresa de manera afectuosaLes seves pintures de verges, d’Immaculades i de nens murris van estendre la seva fama per tota Europa i arribà a ser considerat al s.XIX, l’artista més important del Barroc espanyol

ELEMENTS PLÀSTICS

COLOR: Predomini de la gamma cromàtica fosca que contrasta amb el blanc dels parracs i del melóTambé utilitza una gamma terrossa (ocres, marrons)

Predomini del color sobre la línia tot i que les figures estan ben delimitades.

LLUM: Tenebrisme caravaggiesc, amb un fons només esbossat per tal que ressaltin les 2 figures ( a la banda dreta suavitza la negror per tal de ressaltar el contorn no il·luminat del nen)

COMPOSICIÓ

COMPOSICIÓ SUPERFICIAL

COMPOSICIÓ TANCADA: La mirada entre els 2 nens ajuda a compactar i unificar la composició

EIXOS COMPOSITIUS: En ziga-zaga que donen als 2 nens un gran dinamisme tot i estar asseguts (RITME)

COMPOSICIÓ (descripció): Aquesta obra reprodueix un model recurrent de l’artista sevillà: 2 o 3 infants són representats amb un gran realisme alegre i despreocupat.a)Nen dreta assegut en un tamboret amb un meló obert b)Nen esquerra assegut a terra amb un gotim de raïm( mà dreta) i tall meló (mà esquerra)*Els 2 porten la roba estripada i van descalços

DETALLS: cistella amb raïm de 2 colors (natura morta), peles, llavors i fulla de cep.

ESTIL•Influència de Caravaggio : tenebrisme i naturalisme intoduït a

Espanya per Ribera (lo spagnoletto )

•Pinzellada solta•Senzillesa compositiva

•Temes religiosos i populars tractats de forma amable (pobresa

afectuosa)

•Influència de Van Dyck (deixeble Rubens) pel que fa a les Verges i

els temes populars.

•Murillo fou el pintor preferit de Sevilla i relegà Zurbaran a un segon

pla. Va ser el pintor amb més projecció internacional del barroc

hispànic gràcies als seus models iconogràfics: Immaculades

Concepcions i els seus temes d’infants marginats i desprotegits

INTERPRETACIÓ:

•Dos nens menjant fruita. Aquest tipus d’iconografia era adquirida per

la burgesia enriquida amb el comerç per posar de manifest les

diferències socials. Sevilla era una de les ciutats europees més

importants al s. XVII perquè comerciava amb les colònies d’ultramar.

Malgrat això, la crisi del s.XVII unida a la pesta negra de l’any 1649, va

sumir les classes més humils en un estat de pobresa

•Aquest és un tema popular d’execució amable i dolça dirigit a la

burgesia sevillana molt influenciada per la burgesia holandesa afincada

a Sevilla per qüestions comercials, que juntament amb els ordes

eclesiàstics i l’aristocràcia constituïen un mercat artístic de primer ordre

a Espanya només superat per la Cort de Madrid.

IMMACULADA CONCEPCIÓ

NEN TREIENT-SE PUCES

SANT FRANCESC

La Sagrada Família

El Bon Pastor

Venedors de fruita

FRAGONARD

ESTIL

Es formà amb Boucher (pintor Rococó)

Després de guanyar el premi Roma va viatjar a Itàlia per completar la seva formació (1756-1761). A Venècia copsa l’estil de Tiepolo.

De tornada a París ingressa a l’Acadèmia de Belles Arts i el rei Lluís XV li encarrega patrons que representin escenes d'amor i plaer en la cort. Aquest fet va dirigir la temàtica de les obres de Fragonard cap a les obres amb escenes d'amor i sensualitat amb les quals el nom de l'artista ha estat associat.

Destaca del seu estil la bellesa dels colors així com la pinzellada ràpida i solta, en aquest sentit s’anticipa als impressionistes del s.XIX

Les obres més destacades inclouen 'El gronxador', 'El forrellat', 'El petó robat', 'Les banyistes', així com la decoració de les estances de Madame du Barry i la ballarina Marie Guimard.

EL FORRELLAT (CERROJO)

FRAGONARD

NOIA JUGANT AMB EL GOS AL LLIT

EL GRONXADOR

FRAGONARD

MADAME POMPADOUR

BOUCHER

L’ODALISCA MORENA

BOUCHER

DIANA DESPRÉS DE PRENDRE UN BANY

BOUCHER

LA CANÇÓ D’AMOR

WATTEAU

ELS PLAERS DEL BALL

WATTEAU

LA FESTA VENECIANA

WATTEAU

LA BENEDICCIÓ

CHARDIN

(temes moralitzants)

LES GERMANES

REYNOLDS

RETRAT D’UNA DAMA

REYNOLDS

EL SR. I LA SRA.ANDREWS

GAINSBOROUGH

EL NOI VESTIT DE BLAU

GAINSBOROUGH

JOVE AMB LLORO

TIEPOLO