Caminem1

Civilització de la Vall de l’Indus3.300 aC - 1.700 aC

Elaborat per la prof. M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

Material base i fotografies de www.Harappa.com. (L’arqueòleg JM Kenoyer porta des de fa anys la investigació)

http://www.harappa.com/

2/20. La població: els dràvides

Un poble d’origen incert, que avui encara viu al sud de l’Índia, però que fa més de 5000 anys va construir la Civilització de la Vall de l’Indus

M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

3/20. Una de les civilitzacions dels grans rius, amb les quals va començar la Història

A la Vall dels Rius -simultàniament a Egipte, Mesopotàmia i la Xina- construeixen ciutats i inventen els primers sistemes d’escriptura del món i comença la Història.


4/20. La Vall de l’Indus

A la vall de l’Indus, entre el Mar d’Aràbia (Oceà Índic) i la serralada de l’Himàlaia, voltada de desert, cultiva la terra i comercia pel riu i el mar i s'estén. De l’Indus ve el nom de l’Índia


5/20. 3300 aC. Neix la ciutat d’Harappa

Està situada al Panjab pakistanès. Queden poques restes, perquè els maons es fan malbé. Descoberta al segle XX, avui es fan excavacions.


6/20. Com era? Els carrers

Una quadrícula perfecta i amb pous d’aigua, a les cases i al carrer.

I què hi havia sota?M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

7/20. Sota la ciutat: fonaments de cases i pous... i clavegueres

On desaiguaven els banys i les latrines i corrien sota els carrers.


8/20. Banys i latrines

Hi havia banys privats. Un de molt gran que segurament tenia finalitats religioses; el terra i les parets estaven revestides d’asfalt per a no perdre l’aigua. Les latrines desaiguaven directament a les clavegueres.


9/20. El graner i les eres

Al costat del graner hi havien les eres on es batia el blat i se separava el gra de la palla.


10/20. Com eren les cases?

Solien ser de dos pisos i tenien patis comunitaris. Les habitacions eren petites amb poques finestres. Les parets eren recobertes de fang, palla i guix per a protegir els

maons.

Probablement com aquestes.


Els grans anells sostenien columnes per a les teulades o els

pisos superiors?

11/20. El mercat i els tallers artesans...

Tintorers que tenyien el teixit de cotó –s’han trobat restes de tints-: van ser els primers a cultivar el cotó i utilitzar-lo per a fer roba.

Orfebres i joiers que treballaven el bronze i les pedres semiprecioses.M. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

Ceràmica feta probablement en tallers com aquest: amb torn a peu

A més de la indústria del totxo, s’han trobat restes de rajoles que revestien

desaigües i potser les parets.

Gots per apilar i d’un sol ús

Ceràmica funerària

12/20. ... tallers de ceramistes


13/20. 3300 aC.-1700 aC. Harappa i Mohenjo Daro

A partir de les restes arqueològiques trobades i amb l’ajut de la informàtica, els arqueòlegs han reconstruït les ciutats en 3D.


14/20. Les ciutats més grans de l’època!

Harappa, Mohenjo Daro o Dolhavira (a la costa) eren enormes. Es calcula que a Harappa hi vivien entre 35.000 i 40.000 persones. Per mantenir tanta gent, calia tenir el graner molt ple i, per tant, que hi hagués un gran excedent del treball agrícola.


15/20. Reis-sacerdots, déus i deesses

A les ciutats sembla hi manava un rei-sacerdot. S’han trobat moltes deesses que semblen de la fecunditat. Van inventar el ioga, com ho demostra aquest déu de 3 cares.


16/20. Els agradava la música i la dansa...

...i feien joguines per als seus nens i nenes

Xiulets

Gàbia per a ocells


17/20. Van mantenir un important comerç

Per tenir tot aquest nivell de vida, calia comerciar perquè moltes coses no es trobaven a la vall de l’Indus: els comerciants van ser molt importants. Tenien jocs de peses. Comerciaven tant pel riu, com pel mar i per terra.

Per aconseguir estany i amb el coure fer bronze…

… i també pedres semiprecioses, or, plata...


18/20. Van inventar una escriptura

Encara no s’han desxifrat els pictogrames


19/20. Els segells

Cilíndrics i plans, amb elefants, toros... i unicornsM. Esther del Alcázar i Fabregat IES Dr. Trueta. El Prat de Llobregat. 2008-2009

20/20. Comparança de línies de temps

EGIPTE MESOPOTÀMIA XINA VALL INDUS

AB

AN

S D

E C

RIS

T

FENÍCIA

GRÈCIA


Per què va desaparèixer?

Sequera i fam?

I potser a mans d’una invasió ?–l’ària, com ho mostren els 14 esquelets que tenen ferides de tall al cap-.

Education

Caminem1