Dossierquirfan

cures bàsiques d’infermeria c4 CAI i tp’s Curs 2013-2014 Jordi Capdevila. INS S’Agulla

Crèdit 4 dossier de treball

win7

Dossier BLOC QUIRÚRGIC i Tp’s

Nom de l’alumne/a………………………………………………………………………………………………………

Jordi Capdevila PTFP 620 Programació didáctica 13/14 Página 2

Avaluació*:

Bloc teòric: 50% del crèdit en dos o tres exàmens dels fets, conceptes i sistemes conceptuals

de la unitat subjecte d’estudi.

Bloc Teoricopràctic ( TP’s) 20% del crèdit. La Tp és l’execució d’un procediment simulat a l’aula

taller i un examen teorico-pràctic si la UD ho escau.

CAT. Treball d’auto aprenentatge basat en ABP. 10%

AEA. Activitats d’ensenyament aprenentatge. Degudament complimentat el quadern de

treball. 10%

Valoració actitudinal. 10%. Graelles d’observació i criteris estipulats.

*l’avaluació s’especifica degudament a cada trimestre.

UNITAT DIDÀCTICA NÚM.5- EL PACIENT QUIRÚRGIC

Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals.

Organització de l’àrea quirúrgica. Quiròfans i REA. Material bàsic.

Cures preoperatòries: la preparació físisca i psicològica.

El procés quirúrgic. Tipus d’anestèsia, classificació de les IQ.

Les cures postoperatòries. El postoperatopri immediat i el continuat. Complicacions.

IQ més habituals en COT. l’ATM, fractures.

EC en COT.

Teoricopràctiques (TP’s)

Cura de la ferida. Tipus de ferides. Els drenatges i la seva classificació

Retirar punts de paper. Grapes i sutures.

Fèrules en COT

CAT’s

Aquesta UD té un treball de fisiopatologia

AEA

S’especifiquen


Objectius de la UD3.

2,3,5,16,17

Nuclis d’activitat

N.A Títol Durada AEA codi Avaluació

NA1 L’àrea quirúrgica d’un hospital.

5 hores

Estructura física del Bloc quirúrgic, especificacions del servei, REA i sala de parts, mobiliari del quiròfan i accés a les dependències. L’àrea d’esterilització. Mesures d’asèpsia en el bloc quirúrgic. Els recursos humans i el seu rol professional. Tipus d’intervenció quirúrgica. El pre, l’intra i el postoperatori, anestèsia icomplicacions immediates. Paper del TCAI.

C4/UD6/NA1/A1 -Exercicis d’avaluació continuada. Visionats de vídeos. Elaboració de làmines. -continguts per la prova escrita.

NA2 2h EC en COT C4/UD6/NA2/A1 -continguts per la prova escrita.

NA3

6h

Patologia osteoarticular. Fractures tipus i classificació. Luxacions. L’artoplàstia totla de maluc. Cures d’infermeria.

C4/UD6/NA3/A1 Exercicis d’avaluació continuada. continguts per la prova escrita. NA1,2 i 3 tenen una prova.


Procediments ( Teoricopràctiques)

Nuclis d’activitat

N.A Títol Durada AEA codi Avaluació NA5 Cura de la

ferida. Tipus de ferides.

2h La ferida quirúrgica. La seva cura, mètodes i procediment.

C4/UD6/NA5/A1 Identificació material. Assistència.

NA6 Els drenatges i la seva classificació

2h Visualització dels diferents drenatges en cirurgia. Classificació.

C4/UD6/NA6/A1 Identificació material. Assistència. I cas simulat pràctic.

NA7 Retirar punts de paper. Grapes i sutures.

2h Retirada de punts de seda/catgut, grapes de Michel i paper.


NA8 Fèrules en COT

1 Visionat de les diferents fèrules que s’utilitzen en COT.


CAT ( crèdit d’autoaprenentatge)

N.A Títol Durada AEA codi Avaluació NA9 Fisiopatolo

gia

1h Realització d’un treball d’una patologia triada a partir un llistat que lliura el professor. Cal fer-lo segons la rúbrica que s’especifica.

C4/UD6/NA9/A1 Lliurament d’un treball de fisiopatologia proposat pel llistat que dona el professor. Assitència a la taula rodona.

UD. 5 EL PACIENT QUIRÚRGIC

Estructura física

L’àrea quirúrgica normalment es troba en una zona independent de la circulació general de la

resta de l’hopsital.

Distribució de l’espai:


Zona sense limitacions, és a dir es permet la roba de carrer ( o uniforme del centre) en els

vestuaris.

Zona semelimitada, es requereix roba quirúrgica, però no és necessari mascareta( passadis,

magatzem, secretaria etc) si polaines i casquet.

Zona limitada, es requerix l’ús de la mascareta com a complenment de la roba( passadissos

interns preanestèsia, rentat de mans quirúrgic, quirofans)

Zones d’intercanvi: vestidors hi ha de metges i personal d’infermeria, os es posen la roba de

color verd i així poden entrar en les zones semilimitades.

El transfer, és el lloc per on arriba el malalt a l‘AQ, és el lloc de canvi de rodes o llitera per

poder passar.


CMA


sala

d’operacions: sol antiestàtic, evacuació de gasos anestèsics a l’exterior, emplomat de parets,

subministrament elèctric d’energia.


HEPA

filters, high efficiency particulate air.

Condicionns ambientals: temperatura de 22º, humitat del 50%, filtratge d’aire que penetri de

l’exterior, renovació del volum d’aire.

MOBILIARI

gabinet de subministraments



taula de quirofan, cubetes ind i dobles, taula posterior en ronyó, escabel. Mayo, taula de

preparació

Lebrillo, carro per a caixes de cirurgia.

també trobarem el NEGATOSCOPI, RELLOTGE DE PARET, RESPIRADORS,

ASPIRADORS,MONITROS DE CTS VITALS, MONITORS DE GASOS, DESFIBRIL·LADOR.


Cicle de procediment de l’equip.

1er: lloc d’us que és el quiròfan.

2n: “desarmado”


3r:neteja amb ultrasons o bé descontaminació amb rentadores.

4rt: inspecció

5: armado y envoltura

6: esterilització. Vapor humit ( autoclau) OE..

7 emmagatzematge

8 de nou lloc d’ús

Atenció entre el lloc d’us i la rentadora hi ha RISC BIOLOGIC


Cal saber que les activitats de neteja que s’usen en els submisntraments i les tècniques més

eficaces que estiguin dispopniobles són un aspecte de gran importància per al control de la

infecció.

Roba de quiròfan

Per la pràctica correcta de l’aspèsia cal tenir en compte diferents aspectes: Roba quirúrgica,

l’ha de portar tota persona que entri a l’àrea quirúgica,pantaló jaqueta, casquet, mascareta,

esclops amb polaines, no jòies, no esmalt d’ungles.

Com obrir elpaquet per a la taula

El professor fa la demostració


Com obrir una safata de material

El paquet petit s’obre prenen les cantonades de l’embolcall i posant-la sobre les mans.

Obrir una safata d’instrumental.

http://www.youtube.com/watch?v=dtiCcZ2fvY8

obertura en “laminado”

http://www.youtube.com/watch?v=dtiCcZ2fvY8


Taula d’operacions

1- placa de cap

2- mòdul de placa d’esquena ( uns 40cm)

3- segment mitjà central

4- mòdul de placa de cames uns 20cm amb secció perienal

5- mòdul de placa de cames uns 40 cm

6- palanca de maneig

7- connexió de xarxa

8- interruptor comandament taula operacions

9- compensació potencial

10- placa de característiques

11- cargol de maneig

12- palanca de maneig

13- comandament

14- interruptor de peu

15- plafó maneig de columna


http://enfermeradequirofano.jimdo.com/posiciones/mesa-de-operaciones/

























































































































Disposició correcta de la sala d’operacions.

Perfil del personal d’infermeria en el bloc quirúrgic: ( sala de parts, REA, esterilització)

Formació professional en l’àrea de quiròfan, DUI cal postgrau/master TCAI mesos de formació,

alt nivell ètic, formació continua, alt nivell d’organització de l’area quirúrgica, intel·ligència

emocional.


Activitats de la infermera circulant o TCAI

Moltes infermeres comencen com a infermeres generals i passen a ser després infermeres

circulants també conegudes com infermeres de quiròfan, la infermera circulant ( o TCAI segons

els lloc de treball ) controla, col·labora, ajuda i té coneixament de l’àrea medicoquirúrgica

Verifica el pla d’IQ programades, controla el que s’utilitza i repostant el material, col·labora en

la col·locació del pacient en la taula d’operacions, realitza el seu rentat quirúrgic.

Verifica si el pacient porta venoclisi, sondes, talla, que no porti pròtesi ni ungles pintades ( des

de planta també això es verifica).

Ajuda al metge anestesista, porta la fulla de control de cirurgia, tanca la bata al cirurgià i

instrumentista, està atenta a les necessitas dels professionals, realitza el “conteo” de

compreses abans de tancar la cavitat, és la que agafa les mostres. Connecta el bsiturí, vigila les

normes d’aspèsia, és la que obre la primera talla d’equips de roba i caixes d’instrumental,

controla portes, avisa al portalliteres quan acaba la IQ, acompanya al pacient a REA.

Infermera anestesista

Acull i identifica el pacient, revisa la HC, full preop CI etc, revisa els aprells, preparara la

medicació, controla cts vitals, controla STP monitors, via aèrea, col·laobra en la IOT , controla

les drogues i normes d’assèpsia, neteja laringos, posa apunt per una altre IQ, si escau trasllada

a REA al pacient.


Infermera instrumentista

Coneix abans de tot la IQ que es realitzarà, verifica que no falti cap instrument per la IQ, és la

primera que fa el rentat quirúrgic entra al quiròfan, obre la segona talla dels equips de bates,

es posa la bata i els guants estèrils, ha de prearar el material amb la disposició i ordre de la IQ,

té funció mecànica (tranaferir material) i també participativa, s’anticipa a les necessitats del

cirurgià.

TCAI:

neteja de carros i equips, revisar la integritat del precinta en especial de les caixes de material

estèril, revisar dates de caducitat del material i repostar el material, revisar que funcionen els

equips, registres.


Normes bàsiques



Fotocòpia material quirúrgic:

Tall o dièresi- s’utilitza per la insició o separació dels teixits per arribar a la zona desitjada, per

l’exeresi ó extirpació complerta d’un òrgan o obtenció de làmines cutànies.

Hemostàsia- s’utilitza per ocluir de manera provisional la llum dels vasos sanguinis.

Exposició/separadors: són instruments metàl·lics que s’utlitzen per fer visible el camp

operatori, poden ser manuals o estàtics.

Disecció: s’utilitzen per controlar i subjectar el teixits, per agafar els cantos de la pell en les

sutures i permet analitzar estructures anatòmiques.

Tracció o aprehensió- s’utilitza per agafar adecuant-se a l’espesor i resistència dels teixits.

Síntesi o sutura: s’utilitza per restaurar la continuïtat dels teixits durtant la IQ o en finalitzar

aquesta.

El pacient qururgic

1.1: Classificació de la cirurgia.

1.1.1: segons el seu objectiu.

Fa referència a la raó per la qual es realitza la IQ, inclou els següents tipus de cirurgia.

1. Diagnòstica: es realitza per verificar un dx mèdic o bé per comprovar l’extensió de la

malatia. Unexemple seria la biòpsia de ganglis axilars per determianr l’extensió d’un

procés cancerígen al pit.

2. Curativa: soluciona el problema de la malaltia del pacient. Un exemple seria la

colecistectomia 8(extipació de la bufeta del fel)

3. Reparadora: es dur a terme per corregir deformitats o defectes, tan congènita com

adquirts. Ex PTG

4. Estètica: es realitza amb la finalitat de millorar l’aspecte físic. Exemple cirurgia plàstica

nasal, blefaroplàstia..

5. Pal·liativa: es relaitza per aliviar els simptomes que presenta el pacient, però no se

cura la maltia de base.

1.1.2: segons el temps de realització.

Fa referència a si la cirurgia pot o no esperar i a la urgència amb que cal dur-la a terme. Inclou

els següents tipus:

1. Urgència Immediata. Cal fer-la el més aviat possible, ja que està molt compromesa la

vida delpacient. Exemple una obstrucció intestinal, una perforació per un ulcus, una

hemorràgia interna..

2. Urgència mediata relativa: cal fer-se entre les 24 i 48 h

3. Programada necessària ( essencial) cal realitzar-la per prevenir problemes. Coma ra

cataractes


4. Programada electiva: no és del tot imprescindible però caldrà realitzar-se per a

millorar la qualitat de vida del pacient ( varius)

5. Programada opcional: es fa a petció delpacient, en general es per motius estètics o

psicològics coma ra una blefaroplàstia.

1.1.3: Segons el risc i la seva complexitat

Fa referència al risc potencial que patirà el pacient com a cosneqüència de la intervenció i

a la magnitud i complexitat d’aquesta.

1. Cirurgia major: comporta un risc important pel pacient i acostuma a realitzar-se amb

anestèsia general. El concepte de risc sol estar associat a la durada dela IQ o bé amb

la seva extensió i complexitat. Gastrectomia.

2. Cirurgia menor: s’inclou dins d’aquesta classificació les IQ de la durada curta o bé a

les que afecten a localitzacions anatòmiques o que no impliquen un risc per a la vida

del pacient. Fimosis

1.1.4: segons el risc d’infecció.

1. Cirurgia neta: no té a veure amb el TGI

2. potencialment contaminant. Es GI però permet preparar al pacient amb ènemes,

irrigacons, ATB, parri...

3. cirurgia contaminant: és la cirurgia GI que No podem preparar al pacient.

ATENCIÓ D’INFERMERIA AL PACIENT DURANT EL PERIODE PREOPERATORI

Es considra que el periode preop abarca l’espai de temps comprès des de que elpacient és

informat que el problema de salut ha de ser tractat quirurgicament, ho acepti i es fixi la data

de la iIQ fins que el malalt arriba a l’àrea quirúrgica.

1- Preparar al pacient tan fiscament com psicològicament ( relació d’ajuda) C7

2- PAI. C1 però no oblideu la següent documentació. Motiu de l’ingrés, dx mèdic,

antecedents patològics i IQ realitzades, medicació que pren, al·lèrgies, antecedents

familiars, presència d’incapcitat física o mental, si utilitza pròtesis o dispositius, hàbits

tòxics, situació emocional.

3- Exploració física.

3.1- estat nutricional, mesures antropomètriques, dieta especial per la IQ

3.2-funció repasiratòria, MPOC, molt important ja que representa pel pacient un risc

de desenvolupar complicacions respirtòries. Valoreu F.R i si hi ha hàbit tabàquic.

3.3- Funció cardiocirculatòria: si hi ha IC, malatia cornària o arítmies.

3.4-Funció GI: nàusees, vòmits, evacuació, carcterístiques de la femta.

3.5-Funció genitourinària: hàbit d’eliminació, dolor, cuïssor, hematúria, nictúria, cicle

mestrual, està embarassadaa?


3.6- Estat mental i neurlògic. NDC o alteracions

3.7- Estat de la pell: lesions, inflamació, edemes, com té les mucoses...

4- PROVES DX.

Sempre ha de tenir abans de baixar a quiròfan

RX DE TÒRAX, ANALÍTICA ( RUTINA) I EKG

5-EDUCACIÓ SANITÀRIA.

L’anestèsia general provoca un excés de secrecions que han de ser expulsades, per la qual cosa

s’ha d’ensenyar FSTR o bé Incentiu respiratori per saber tossir. Li recordarem que l’activitat

serà progressiva. Enllitat, sedestat, bipedestació i demabulació.

6- GENERALITATS ( EXAMEN) PRPARACIÓ DEL PACIENT

1- Higiene preoperatòria general, en el centre amb clorhexidina

2- Preparació de la zona que cal intervenir. ( mireu camps operatoris) rasurat, pintat i

talla.

3- Preparació intestinal. En IQ llargues, de colon, recte, de regions pèlviques, perineal..

4- Valium a la nit i al mati.

5- Dieta i dejú. Dejú absolut de mínim 8 hores anas de la IQ. No aigua, no líquids, ja pot

fer broncoaspiració. La darrea diet anasmde la IQ sempre es de fàcil digestió.

7-PREPARACIÓ DE L’HABITACIÓ

Mentre elpacient es troba en la fase INTRAOPERATORIA el TCAI s’encarrega, d’obrir el llit (c6)

tipus d’obertura de llit, vigila que funcioni la presa de buit, d’o2, equips de suero, etc..

8-Atenció a la família

9-DdI. Ansietat, por, manca de coneixements.

TIPUS D’ANESTÈSIA

L’anestèsia és l’estat revesrsible del SNC ocasionat per la’admistració d’un anèstesic.

Hipnosi: estat semblant a la de la son induït artificialment.

Analgèsia: insensibilitat al dolor

Relaxació muscular: pèrdua de motricitat

Protecció neurovegetativa: pèrdua de l’activitat reflexa ( aquí hi ha perill de broncoaspiració)

Anestèsic inhalatoris:

Líquids: Éteres, cloroform, clorur de etilè, halotà

Gasos: òxid nitrós, xenon.


Anestèsia intravenosa

Propofol, barbiturics

Medicació preanestèsia:

Neurolèptics i ansiòlitcs.

Intradural o raquídia: a l’interior de la duramadre (PL)

Epidural: pel part o IQ infraumbilicals

Local: es punxa en una petita zona sbc o Im per exemple per fer una GSA, sínteis d’una ferida

etc,

Regional ( trocular) s’injecta el fàrmac dins o al voltant del plec de nervis específics. S’anestesia

la innervació d’aquell membre.


Aspectes importants a valorar

1. NDC ( reflexe perpebral)

2. Funció respiratòria ( permeabilitat de les vies aèreies, respiració, color de la pell)

3. Funció cardiocircualtòria ( FC, TA)

4. Ferida operatòria ( drenatges, apòsits, si hi ha hemorràgies) valoració de l’aposit. La

primera aixecada la fa el cirurgia.


5-Equips especials: SVP. SNG, STP, NPT etc..

6-Revisió de la HC i nota d’acollida

7-Dolor, en especial en la zona de la incisió.

8-Hipotèrmia

9-Nàusees i vòmits

Atenció a problemes de la llengua: obstrucció, broncoaspiració, millor Fowler i si no amb cap

laterlitzat.

Atenció durant les 6-12 hores següents. (TCAI)

Control de les cts vitals, c/ 2-4 hores, mirar apòsits i drenatges, dolor i efecte de l’analgèsia (

identificació del dolor, tipus,origen i un cop administrada l’analgèsia valorar l’efectivitat)

Micció: ha de micconar a les 6-8 hores despres de la IQ, detectar signes de distensió abdominal

( vents, peristaltisme)

Proves Dx en COT

1- Placa/Rx

2- Artrocentesi/punció articular

És el procedimient que consisteix en la punció articular i l’extracció d’una mostra del líquid sinovial de l’espaci articular en una articulació.


3- ARTROSCÒPIA

Visulaització de l’interior d’una articulació per endoscòpia. La seva finalitat es dx o terapèutica.

Les cures posterior a l’artroscopia són: cts vitals, CNV ( pols, edema, color, T, mobilització,

sensibilitat), control de l’embenat compressiu, repòs relatiu.

4- Biopsia òssia


5- RMN

6- Gamagrafia òssia

Medicina nuclear. Una gammagrafía òssea és una prova funcional, el que significa que medeix

un aspecte del metabolisme ossi o remodelació òssea, ja que les altres tècniques d’imatge

no fa.


COT PATOLOGIA OSTEOARTICULAR

Les malalties de l'aparell locomotor.

Les principals són:

Artritis. Dolor en les articulacions mòbils a causa d'una inflamació de la membrana

sinovial que segrega la càpsula sinovias. En ocasions està produïda per una infecció.

Artritis reumatoide. Artritis crònica simètrica d'origen desconegut o deguda a una

resposta immune equivocada contra la pròpia membrana sinovial.


Artrosis. Dolor en les articulacions deguda a una degeneració dels cartílags articulosos

a causa de l'edat.

Osteoporosis. Disminució de massa òssia a causa d'una falta de matriu extracel·lular

de col·làgen sobre la qual pugui acumular-se el fosfat càlcic. És un procés natural

durant l'envelliment. Pot veure's agreujat per canvis hormonals, com els que es

produeixen durant la menopausa.

Osteomalàcia. Dèficit de vitamina D que dona com a conseqüència que l’os sigui tou i

es pugui deformar.

Neoplàsies d’os. Constituexen en el creixement anormal d’una zona, el qual

s’anomena tumor i pot ser benigne o maligne. Solen ser metastasis d’altres tumors

malignes.


Esquinç. Estirament excessiu d'un tendó a causa d'un mal moviment.

Es caracteitza per dolor, tumefacció ràpida i incapacitat de moviment. Cal posar fred

local, embenat compressiu, CNV, aine’s, posible IQ si hiha inestabilitat de l’articulació.

Cruiximent. Dolor muscular a causa de l'àcid làctic acumulat en les fibres musculars en

veure's aquestes obligades a fer un esforç al qual no estan acostumades.

Hèrnia discal: o de disc és la prostrució del nucli polpós del catíleg intervertebral ( disc)

de manera que pressiona la medul·la espinal. Apareix sobretot a la columna vertebral

lumbar i cursa amb molt de dolor, alteració de al sensibilitat i deterioment de la

mobilitat.


Gota: és una malatia que apareix per hiperucèmia, és a dir un augment dels nivells

d’àcid úric a la sang. En condicions normals l’àcid úric els filtren els runyons i l’eliminen

per l’orina però si hi ha una elevada concentració passa a la sang i i aquests cristalls es

generen en dipòsits d’urat sòdic en una articulació generalment en el dit gros del peu.

Luxació:

tp’s/JT ( cabestrillo)


És caracteritza per un dolor intens i totlament localitzat, equimosis,

contractura,impotència funcional, canvis en la morfología.

Tto: reudir i immobilitzar. CNV, analgèsia.

Fractures

Tipus: Tancada o senzilla: teixit del voltant intacte

Oberta o complicada: amb ferida exterior.

Cominuta: amb diversos fragments

Directa: en el mateix punt del traumatisme

Doble: a dos punts d’un mateix os.


Tractament de les #: Fèrula, tracció per estabilitzar la fractura que pot ser cutània o

transesquelètica.

kit de tracción cutania

Cures d’infermeria.

Preparació del llit ( c6) control de la tracció i pes ( alineació), integritat de la pell,

mobilitzacions, eliminació, ferida de l’Steimann ( es fan costres)

CP: Xoc hipovolèmic, Sindrome compartimental, embolia gasesosa, tromboembolisme,

complicacions pròpies de les fractures:


El síndrome compartimental és una afecció seria que implica augment de la pressió en un

compartiment muscular. Pot danyar en nervis i músculs, a l’igual que problemes amb el fluxe

sanguíni.

El síndrome compartimental causa dolor intens que no desapareix quan un pren analgèsia o eleva l’àrea afectada. En els casos més seriosos, los símptomes poden abarcar:

Disminució de la sensibilidat. Entumeciment i parestesia ( hormigueo) Palidesa de la pell Dolor intens que empitjora Debilitat En general, signes i símptomes relacionats amb la pèrdua d’irrigació i inervació.

(CNV)

Artroplàtia total de maluc (examen Tot)

Consisteix en la cirurgia ortpèdica que cerca reemplaçar de forma total o parcial

l’articulació de la “cadera” amb un implant artificial anomenat pròtesi.


Preop: Com qualsevol altre ( generalitats), heu d’ensenyar a la utilització del trapezi.

Preparar la zona quirúrgica.

Post op: com en qualsevol altre procés quirúrgic.

Cal saber però les complicacions potencials. CP 2/a IQ: control de l’apòsit, controls de

cts vitals, de drenatges i analítica ( hematòcrit).

DdI. Diàgnistics d’Infermeria: Risc del deteriorament de la mobilitat física

Alteració de la mobilitat.

Cal repòs absolut les 48-72 hores, D.S, matalàs dur i trapezi per descarregar pes. Canvi

de llençols de dalt a baix. EE alineades, control NVC, alternar capçal, profilaxis de

decúbits, Rx a les 48 hores, sedestació


Aixecar i enllitar al pacient per el costat operat (pibotan), utilitzar sabates tancades,

cadires altes amb recolzabraços, evitar rotacions, embenat elàstic EE.II.

DdI. Diàgnistics d’Infermeria: manca de coneixements.

RHB, no ajupir-se, no inclinar-se, no creuar cames, no seure sobre coixins.

Education

Dossierquirfan