RENAIXENA

IES Arxiduc
2n Batxillerat
2008-09

LA RENAIXENA

Introducci

La literatura del s. XIX i la Renaixena

Els Jocs Florals

La Renaixena a les Balears

La Renaixena al Pas Valenci

Consolidaci de la Renaixena

a. Jacint Verdaguer; la consolidaci poticab. Narcs Oller; la novella realista-naturalistac. ngel Guimer; el drama de base realista

1. Introducci

moviment de redreament de la cultura i la llengua catalanes

1833

publicaci de l'oda La ptria

Bonaventura Carles Aribau

Antecedents

historiadors de la Illustraci que estudiaren la histria i la llengua catalanes

influncies del Romanticisme

[Romanticisme i Renaixena comparteixen el mite de ledat mitjana; es descobreix l'esplendor de la naci i de la literatura catalanes]

Programa de la Renaixena

Reconstruir la histria de ledat mitjana

Descobrir i divulgar els clssics medievals

Recollir les llegendes i la poesia de tradici oral

Crear uns models depurats de llengua

Crear una literatura en tots els seus gneres

Crear una premsa i unes editorials

Crear institucions que potencin la cultura catalana (Jocs Florals)

Etapes

Bonaventura Carles Aribau

Joaquim Rubi i Ors(lo Gayter del Llobregat)a- Inicis (1830-1840) ROMANTICISME

Adu-siau, turons, per sempre adu-siau,
oh serres desiguals, que all, en la ptria mia,
dels nvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo reps etern, per lo color ms blau.
Adu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau....Bonaventura Carles Aribau

L'ardenta afici que t i ha tingut sempre a las coses de sa ptria; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen ms a fondo nostre antic, melodis i abundant idioma, que desgraciadament se perd de dia en dia, a pesar de ser com una taula de marbre on estan gravades nostres glries, perdent-se la qual han de desaparixer per precisi los records d'aquelles; i en fi lo desig de despertar en los dems eix sentiment noble i digne d'alabana, son las niques causes que han mogut a l'autor d'estes poesies a dar-les a la llum pblica.

Joaquim Rubi i Ors (Lo Gayter del Llobregat)

b- Consolidaci (1840-1860) ROMANTICISME - REALISME

Reinstaurats el 1859

Donen cohesi al moviment

Serveixen de punt de trobada d'escriptors

Plataforma per donar a conixer els escriptors

Inici dels intents de normativitzaci

Diversificaci de gneres literaris

Jocs Florals 1868

c- Plenitud (1870-1880) ROMANTICISME REALISME NATURALISME

Ms edicions en catal

Importncia premsa en divulgaci literatura

Inicis literaris de Jacint Verdaguer ngel Guimer Narcs Oller

2. La literatura del s. XIX i la Renaixena

Europa - s. XVIII-XIX:Romanticisme:a. llibertat, individualismeb. inters per ledat mitjanac. valoraci de la cultura tradicional

RENAIXENA

a nivell personala. LlibertatIndividualismerespecte un grup origen de les nacionalitats- reivindicaci dels sentimentsSUBJECTIVITAT- reivindicaci de la imaginaci- nsies de llibertat esperit rebel

b. Inters per ledat mitjana:

llegendes

poesia pica

mites

costums

canons

danses

c. Valoraci de la cultura tradicional:

Misteri dElx

Delacroix- La llibertat guiant el poblea. Llibertat, individualisme

Caspar David Friedrich, El viatger davant un mar de nvols,1818

b. Inters per ledat mitjana

c. Valoraci de la cultura tradicional:

VERDAGUERReculls de

-canons de Nadal-canons de MontserratLlegenda de Montserrat

Collecci cntics religiosos per al poble

Canig. Llegenda pirenaica

ALCOVERContarelles

Aplec de Rondaies Mallorquines dEn Jordi des Rac

Caracterstiques literries del Romanticisme

Originalitat i imaginaci

Lleig i grotesc s bell

Commouen, no allionen

Inspiraci i expressi

Adjectivaci rica, suggerent

Llenguatge expressiu

Sintaxi forada

Hiprboles

Anttesis

Exclamacions

Punts suspensius

Diferncies Romanticisme-Renaixena

Els primers antecedents de la Renaixena sn a la Illustraci

Fa servir els recursos del Romanticisme, per ms atenuats

La Renaixena supera l'esttica romntica adoptant els corrents realistes i naturalistes

3. Els Jocs Florals

Reinstauraci 1859:

LEMES:PTRIA FEAMORanhel d'enllaarnovament amb la ricatradici medieval catalana

Promotors

Joaquim Rubi i Ors

Lo Gayter del Llobregat

Antoni de Bofarull

Los trobadors nous Vctor Balaguer

Los trobadors moderns

Manuel Mil i Fontanals

J. L. Pons i GallarzaContam, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps denrera
que escrites veig en ta surenca soca.

4. La Renaixena a les Balears

Toms Aguil

Mari Aguil

Pons i Gallarza

Contam, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca,noves del temps denreraque escrites veig en ta surenca soca.

Jeroni Rossell

SETMANARI LA PALMAFundaci 1840

Collaboradors principals:Toms AguilJosep M Quadrado

IntroducciIdees romntiqueshistriaTradici local

Personalitat ms important

Mari Aguil

-fu sorgir els primers poetes de l'escola mallorquina-restauraci de la llengua literria: origen erudit (llengua antiga)+ llengua popular (parla viva)SALVACI LLENGUA LITERRIA

POETES ROMNTICS MALLORQUINS

5. La Renaixena al Pas Valenci

- Difusi de lobra literria a travs de la premsa composicions esparsesproducci culta:llenguatge arcatzat

- Diferncia important producci populista:llenguatge castellanitzat premsa satrica

Dialectalitzaci llengua literria

Anarquia ortogrfica

Principal representant:

TEODOR LLORENTE

6. Consolidaci de la Renaixena

- Reinstauraci dels Jocs Florals- 1871 Barcelona La Renaixensa- Anys 70 PLENITUD

augment nombre escriptorsobres ms qualitatdiversificaci propostes literries

xit

Jacint VerdaguerNarcs Ollerngel Guimer

a- JACINT VERDAGUER

Folgueroles 1845

Vallvidrera 1902

Obra

LAtlntidanarrativa (1868-1877) (tema patritic) Canig

religiosalricatemes ptriaCreacii paisatgeVoluntatpatriticarelacionats ambdivina

Lemigrant, Virolai

A POESIA

1886 Excursions i viatges

1889 Diari dun pelegr a Terra Santa

1895 En defensa prpia

1905 Rondalles

B- PROSA

MODEL als autors posteriors

CREADOR DE LA LLENGUA LITERRIA MODERNALiteratura culta+Llengua parlada

consistentllenguatgeflexible

b- NARCS OLLER

Antecedents1490 Tirant lo Blanc, Joanot Martorell

1760-1816 Calaix de sastre

Bar de Mald

1862 L'Orfeneta de Menargues Antoni de Bofarull

1874 Julita Mart Gens i Aguilar

Narrativa catalana : influncia -de la literatura estrangera-de la novella castellana-antecedents catalans: Bar de Mald, Calaix de sastre

nous costums [Antic Rgim societat industrial]

estaments: menestralia i burgesia

descripci dambients i de personatges de forma tipificada

actitud de nostlgia i denyorana

de costums

ROMANTICISMEREALISME

PROSA COSTUMISTA[QUADRE DE COSTUMS]

Descobriment de la realitat immediata com a matria literria.Tractament extern i superficial de personatges i situacions.Absncia d'argument i escassa mobilitat dramtica.

ESCENES

ballstertlies

botiguerTIPUS sereno fuster... APORTACIONS DES DEL PUNT DE VISTA TCNIC

Descripci detallada d'escenes de la realitat Incorporaci d'un dileg real, molt viu Creaci d'un llenguatge molt dinmic: frase fetagirs popularsdialectalismes...

COSTUMISME: dues tendncies

Narracions costumistes

NOVELLA REALISTA

Costumisme ruralidealista i conservadorlligat al RomanticismeCostumisme urbprogressistaconsiderable dosi dironiaBarcelonaRobert Robert

Narcs Oller
Valls 1846 Barcelona 1930

Influncia Josep YxartJoan Sard

Escriu en catal

Coneix els corrents literaris europeus

Valls

Josep Yxart

Trajectria literriaobres

ROMANTICISMELa papallona 1882(prologada per Zola)REALISME Lescanyapobres (1884)Vilaniu (1885)

NATURALISME La febre dor (1890-92)La bogeria (1898)

MODERNISMEPilar Prim (1906)

c- ngel Guimer

Antecedentsde la vida picarescadel triangle amorsde tipus polticde costums de la menestralia

sainetcomdia de costums burgesa

melodrama

drama/tragdia histrica

preocupaci per la professi teatral creaci d'escoles de teatre teories sobre la formaci teatral

Teatre romntic

Pardies teatre romntic

Autors

Frederic Soler Seraf Pitarrangel Guimer

Frederic Soler Seraf Pitarrangel Guimer

ngel Guimer
(Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924)

Romanticisme tard

Idllic i nostlgicRealisme i naturalisme

Inspiraci francesaEstructura: divisi obra en tres actesArguments: linealsHi domina una llei de causalitat histrica

Etapes en qu es pot dividir la seva obra

I (de 1879 a 1890)Predomini del corrent histrico-romntic. Tragdies en vers: personatges que pertanyen a l'alta noblesa rural i cosmopolita. Sis obres; hi destaquenGalla Placdia, La boja, Mar i cel II (de 1890 a 1900)Transici romanticisme-realisme

La sala desperaTerra BaixaLa filla del mar

III (de 1900 a 1911)

Renovaci sense xitRealisme cosmopolita

Arran de terra

IV (de 1917 a 1924)

Intent de repetici dels xits de la I etapa, sense tant dxit

Indbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918)