Crèdit de síntesi ESO 2n. 2010-2011

Institut de Bruguers Crèdit de síntesi 2n ESO

SEGON D’ E.S.O. CRÈDIT DE SÍNTESI

TEMA: EL MEDI RURAL

del 6 al 10 de juny

curs 2010-2011

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Bruguers Gavà

Institut de Bruguers Crèdit de síntesi de 2n. ESO

2

ÍNDEX 1. Informacions generals 1.1. Objectius 3 1.2. Tema 3 1.3. Activitats fora del Centre 3 1.4. Material 3 1.5. Lliurament 3 1.6. Avaluació 4 2. Activitats de les àrees 2.1. Àrea de Ciències socials 5 2.2. Àrea de Matemàtiques 16 2.3. Àrea d d’Experimentals 20 2.4. Àrea de Tecnologia 28 2.5. Àrea de Visual i plàstica 32 2.6. Àrea d'Educació física 33 2.7. Àrea de Música 35 2.8. Àrea de Llengua catalana 45 2.9. Àrea de Llengua castellana 53 2.10. Àrea de Llengua estrangera 55

3. Annex: La Masia Can Llonch 59


3

CRÈDIT DE SÍNTESI DE 2n D'ESO: " EL MEDI RURAL” ⇒ 1. INFORMACIONS GENERALS 1.1. OBJECTIUS -Conèixer millor el medi rural. -Utilitzar els conceptes i els procediments de cada àrea adquirits durant el curs i saber relacionar-los per tal de realitzar una activitat interdisciplinària. -Aprendre a treballar en grup i planificar conjuntament les activitats que s'han de realitzar. -Desvetllar l' interès per l’entorn rural com a mitjà que ens envolta . 1.2. TEMA El tema del crèdit és el medi rural. Els alumnes han de realitzar les activitats proposades per les diferents àrees relacionades amb aquest mitjà i han d’aprendre a valorar-lo i respectar-lo. 1.3. ACTIVITATS FORA DEL CENTRE Per tal d'elaborar el crèdit de síntesi, els alumnes han de buscar informació. Els desplaçaments fora del centre s'han de fer a la tarda; els matins es dediquen al treball en el Centre, a les aules assignades a cada grup. Les possibles activitats fora del Centre són: -Anar a biblioteques. -Fer un recorregut per les Masies properes al Centre. 1.4. MATERIAL Cada grup haurà de portar a classe, com a mínim: -llapis, llapis de colors i retoladors -regle -goma d'esborrar -diccionaris -fulls blancs mida DIN A4 -els llibres o apunts dels crèdits realitzats aquest curs. NOTA: SOTA CAP JUSTIFICACIÓ ES DEMANARÀ MATERIAL A SECRETARIA, CONSERGERÍA O ALS PROFESSORS. CAL PORTAR EL MATERIAL DE CASA. SI NO ES PORTA, ES VALORARÀ AL POSAR LA NOTA DEL GRUP 1.5. LLIURAMENT El dossier del crèdit ha de quedar enllestit el divendres 10 de juny de 2011 a les 12,00 hores.


4

1.6. AVALUACIÓ Els treballs es faran en grup, excepte algunes activitats indicades pels professors. La nota del crèdit, però, serà individual, perquè també es valorarà l’actitud, comportament, interès i esperit de col·laboració. Tot aquell alumne que obtingui una puntuació inferior a 20 punts, d’un màxim de 40, en relació a aquests aspectes que acabem d’esmentar, suspendrà el crèdit. 2. ACTIVITATS DE LES ÀREES


5

CIÈNCIES SOCIALS El treball del camp, a través del conreu de les plantes, ha estat la manera

bàsica com la humanitat ha obtingut els aliments. Paral.lelament, els homes van aprendre a domesticar els animals, traient-ne no solament un profit alimentari, sinó també objectes per a l’ùs quotidià. És el que s'anomena ramaderia o conreu de ramats.

D'aquesta manera, l'home va poder establir-se en un lloc fix i tenir els aliments relativament a mà. Això li va permetre formar grups humans (pobles, poblats, tribus ... ) molt més amplis, i així van néixer les primeres ciutats,

El conjunt d'activitats relacionades amb l'obtenció del menjar, l'hem anomenat «activitats primàries», i tenen una relació directa amb la terra: es tracta del conreu de plantes i animals i de l'obtenció de minerals. L' agricultura i la ramaderia proporcionaven l'aliment, però la població també en va començar d'obtenir altres productes que servien per a la vida diària, bé com a objectes, bé com a instruments.

L'alimentació al llarg de la història

Després d.'analitzar les imatges que feien referència a les necessitats bàsiques de la població, arribem a la conclusió que al llarg de la història han canviat molt les diverses maneres de resguardar-se del fred i de la calor, d'alimentar-se o de vestir-se. Cada vegada hem aconseguit de tenir més comoditat i més qualitat en la manera de viure.

Aquí ens centrarem en una d'aquestes necessitats bàsiques: l'alimentació; i en concret ens fixarem en la manera d'obtenir aliments i en el consum que en fem.

Segons la manera com la humanitat ha aconseguit el menjar, podem dividir la història de la humanitat en tres etapes.


6

* Depredadora, caçadora, recol.lectora * Agrària * Industrial

Fixa't en aquesta espiral del temps:

Etapa depredadora, caçadora, recol-lectora

És aquella etapa en la qual l'home ha d'anar al darrere de l'aliment tot caçant i recollint allò que troba en plena naturalesa. En aquesta etapa la humanitat és nòmada, no té un lloc fix per viure i conviu en grups reduïts per tal d'administrar millor allò que recull i caça. Procurar-se el menjar és la preocupaciò bàsica de cada dia.

Etapa agrària

És l'etapa en què l'home és capaç d'obtenir aliments a partir del propi treball,

conreant els camps i tenint cura del bestiar. La humanitat, doncs, és capaç de desenvolupar l'«agri-cultura», un mot compost que deriva dels llatins ager-agri (camp) i cultura-culturae (conreu).

Etapa industrial

En els darrers dos segles de l'etapa agrària, els historiadors han assenyalat


7

el naixement d' un altre gran periode: l' etapa industrial. Aquesta etapa es caracteritza pel fet que una part important de la humanitat ja no es dedica al conreu de la terra i del bestiar, sinó que es dedica a la producció industrial.

En les següents imatges veiem diverses solucions que la humanitat ha trobat per cobrir

les necessitats bàsiques que hem assenyalat abans.

Alimentar-se Vestir-se Resguardar-se

1. Respon les següents questions:

* Hi ha diferències en la manera de produir el menjar entre la primera i l'última vinyeta? Escriu les tres diferències més grans que observis en els dibuixos.

* Què tenen en comù els tres primers dibuixos de cada tira? * Què tenen en comù els darrers dibuixos de cada tira?

2 Observa l’espiral del temps. Quina és l'etapa més llarga per la qual ha passat

la humanitat? A quines activitats s'han dedicat la majoria de generacions d'humans al llarg de la historia ? Quants mil.lennis fa que es conreuen terres? Calcula-ho en segles.

FA RELATIVAMENT POC TEMPS QUE LA HUMANITAT S’ALIMENTA AMS

ELS PRODUCTES QUE S'OBTENEN A TRAVÉS DE L'AGRICULTURA.


8

* Aquesta afirmació, és veritat o mentida? Procura donar arguments que

justifiquin la teva resposta. 3. Fes un comentari de cada una de les imatges següents tot relacionant-les

amb les etapes assenyalades en l'espiral del temps d'abans.

4. A la teva llibreta, fes una llista de les coses que podem aprofitar dels següents

productes i fes-ne un dibuix seguint l'exemple de l'alzina i del xai:

- el blat - la vaca Actualment, l'agricultura continua tenint una importància molt gran, ja que

encara és la base de la nostra alimentació. Però com que vivim en una societat


9

industrial i comercial, no hi donem prou importància. De tota manera, ens convé recordar aquesta dada tan important:

DUES TERCERES PARTS DE LA HUMANITAT TREBALLEN EN

L’OBTENCIÓ D’ALIMENTS Fixeu-vos, però, que aquesta afirmació és a nivell mundial, i que el grau de dedicació a l'agricultura depèn del desenvolupament d'una societat. Com més industrial i comercial sigui una zona, menys persones es dedi- caran al conreu, i a l'inrevés.

Vegem les dades de dedicació agrària en alguns països del món:

5. Elabora un gràfic de barres on surtin representades les dades de les persones que treballen al camp als països indicats.


10

L'economia i els seus sectors

Les persones tenim moltes necessitats: ens hem d'alimentar, hem de vestir-nos, hem de trobar un lloc per viure, guarir-nos quan emmalaltim, educar-nos i aprendre coses, etc. Les activitats per mitjà de les quals les persones satisfem totes aquestes necessitats són les anomenades activitats econòmiques.

Aquestes activitats poden consistir en la producció de béns, com per exemple la fabricació d'unes sabates, o poden consistir també en l'oferta de serveis, com per exemple la visita d'una metgessa o d'un metge o el servei que presta el venedor o la venedora de la botiga de sabates.

Les activitats econòmiques se solen dividir en tres grans sectors: el primari, el secundari i el terciari. Els dos primers sectors estan relacionats amb l'obtenció de matèries primeres i la transformació i l'elaboració dels productes, mentre que el darrer ofereix serveis. Les persones d'edat compresa entre els 16 anys (edat mínima legal per poder treballar) i els 65 anys (edat de la jubilació) constitueixen la població activa.

A Espanya, la població activa ha anat evolucionant molt al llarg del segle xx. A començament de segle la majoria de la gent treballava en el sector primari. Ara, en canvi, el percentatge de població ocupada en aquest sector arriba amb prou feines al 3%.

Sector primari Sector secundari Sector terciari

Agricultura Ramaderia Pesca Explotació forestal

Indústria

Transports Comerç Banca Administració Defensa Sanitat Educació Mitjans de comunicació Turisme Esports Entreteniment Etc.


11

EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA.

L'agricultura espanyola està condicionada pel relleu i pel clima. D'una banda, el relleu muntanyós no facilita els conreus; d'una altra, la manca d'aigua no ajuda gens a fer-los productius.

El clima sec, que és el que predomina en la major part del territori espanyol, fa que la majoria dels cultius hagin de ser de secà. Entre aquests cultius predominen els cereals, la vinya i l'olivera.

A la zona més humida, hi trobem blat de moro, patates i prats artificials, per obtenir-ne farratges.

Les riberes dels rius són els indrets on es cultiven espècies pròpies de l'horta o del regadiu: tomàquets, arròs, hortalisses, verdures,. cítrics, etc.

L’agricultura de regadiu ocupa només el 15 % de la terra que es conrea a tot Espanya, però la seva producció representa el 55 % del total de la producció agrícola espanyola.

Dins d'Espanya, destaquen com a zones de regadiu les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i, sobretot, les hortes de la Comunitat Valenciana.

Cal dir també que actualment els condicionaments del medi han estat superats per les millores tècniques. N’és un exemple la utilització de plàstics per a hivernacles, que permeten protegir del fred els conreus. Aquest sistema s'utilitza per a cultius com els maduixots i les hortalisses.

Aquests sistemes també han permès que s'hagin desenvolupat noves zones de regadiu, molt tecnificades, com les d' Almeria i Cadis.

Pel que fa a la pesca costanera, es practica a tot el litoral espanyol. A més, a la costa atlàntica i a la cantàbrica està força desenvolupada la pesca d'altura, la que es fa en grans vaixells i amb llargues estades a la mar. També hi ha una flota pesquera que treballa en els bancs pesquers saharians (prop de les costes africanes)

i que té la base en els ports de l'Andalusia occidental, com ara Cadis i Huelva. Davant la progressiva escassetat de recursos piscícoles (causada principalment per l'excés de captures i la rigorositat del control de les espècies), no és estrany que sovintegin els conflictes en el sector pesquer.

També hem d'incloure en el sector primari el que s'anomena indústria extractiva que, com indica el seu nom, aplega les activitats destinades a extreure productes energètics o minerals del subsòl. Un exemple n'és la mineria, que extreu de sota terra tant minerals (ferro, coure,

plom, mercuri, etc.) com productes energètics (carbó).


12

Un altre exemple d'indústria extractiva és la destinada a l'extracció de petroli, si bé a Espanya de petroli n'hi ha poquíssim, i cal importar-lo. El sector primari 6 Cert o fals? Marca la casella correcte. Cert Fals 1. A Espanya la majoria de l'agricultura és de regadiu. 2. A les zones humides d'Espanya, com a Cantàbria Astúries i Galícia, els conreus més habituals són l'olivera

i el blat. 3. Dins d'Espanya, destaquen com a zones de regadiu

les dues submesetes. 4. A les zones més humides d'Espanya, s'hi cultiven sobretot

blat de moro, prats artificials i patates. 5. Les principals zones de regadiu espanyoles es troben a

la vora dels rius, en especial a les depressions de l’Ebre, el Guadalquivir i els rius de la Comunitat Valenciana.

7. Relaciona els tipus de conreu de la columna de l'esquerra amb la zona agrària corresponent d'Espanya. -Blat -Verdura -Zona humida -Patata -Tomàquet -Zona seca -Olivera -Vinya -Zona de regadiu (hortes) -Blat de moro

Institut de Bruguers Crèdit de síntesi de 2n. ESo

13

ELS SECTORS DE PRODUCCIÓ A CATALUNYA

A continuació tens la llista de les comarques catalanes i els sectors de producció més importants a cada una d'elles. Sector Primari: L'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, la

Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, les Garrigues, el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta, el Priorat, el Baix Penedès i el Baix Empordà, la Vall d'Aran, la Cerdanya, l'Alt Empordà, el Baix Camp, el Segrià, el Berguedà, la Garrotxa, el Ripollès, Osona, la Selva, el Pla de l'Estany, el Maresme, 'l'Alt Camp, l'Alt Penedès, la Conca de Barberà, la Ribera d'Ebre.

Sector Secundari: El Berguedà, la Garrotxa, el Ripollès, Osona, la Selva, el Pla de

l'Estany, el Maresme, l'Alt Camp, l'Alt Penedès, la Conca de Barberà , la Ribera d'Ebre, L'Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental.

Sector Terciari: El Garraf, el Barcelonès, el Gironès, el Tarragonès, la Vall d'Aran,

la Cerdanya, l'Alt Empordà, el Baix Camp. 8. Elabora la llegenda del mapa, és a dir, dibuixa un símbol per a cada sector (per

exemple : una espiga pel sector primari, una fàbrica pel secundari i un ordinador pel terciari).

- A continuació col·loca els símbols a les comarques corresponents.


14


15


16

MATEMÀTIQUES 1. Observa aquest gràfic:

PRODUCCIÓ DE RAÏM A LA CONCA DE TREMP EL 1898 (EN TONES)

a) Quina és la producció total d'aquestes poblacions lleidatanes? ......................................................................................................................................... b) Calcula el percentatge que produeix cada poble respecte al total TALARN SALÀS POBLA DES. TREMP ISONA VILAMITJANA ARAMUNT c) Amb els resultats de l'apartat b) dibuixa un diagrama de sectors

d) Confecciona una frase que sigui certa respecte a les dades anteriors.

..........................................................................................................................................


17

2. Producció d'energia elèctrica a Espanya, en milions de kwh.

a) Construeix els diagrames de sectors corresponents per a cada un dels dos anys:

b) En quin percentatge va augmentar l'energia elèctrica d'origen hidràulic del 1989 al

1990 ? ....................................................................................................................................

c) A què creus que es degut aquest augment?

.................................................................................................................................... ....................................................................................................................................


18

3. EI gràfic següent reflecteix l'evolució del nombre d'habitants en el Pallars Jussà entre el final del segle XIX i el segle XX

a) En tots aquests anys, sempre hi hagut menys població que en l'any anterior? (Raona la resposta).

.......................................................................................................................... ..........................................................................................................................

b) En quins anys hi hagut major augment respecte a l'any anterior?

Com es nota gràficament aquest màxm augment? .......................................................................................................................... ..........................................................................................................................

c) Quina és la tendència actual ?

........................................................................................................................... ........................................................................................................................... Perquè? ........................................................................................................................... ...........................................................................................................................


19

4. Observa el gràfic i digues quin sector d'activitats ocupava més gent a Catalunya en

cadascun d'aquests anys i amb quin tant per cent:

1910 : .................................................... 1950 : .................................................... 1983 : .................................................... 1991 : ....................................................

a) Elabora una definició pròpia per cada sector i digues també algun exemple :

SECTOR PRIMARI

.......................................................................................................................... ...........................................................................................................................

SECTOR SECUNDARI .......................................................................................................................... ..........................................................................................................................

SECTOR TERCIARI ..........................................................................................................................

..........................................................................................................................


20

Ciències Experimentals

A la masia de Can Morgades, tenen vaques lleteres, un munt de gallines i pollastres, i molts camps de cultiu. Treballen la terra amb tractor, però, encara conserven un carro amb un cavall. A l’avi Joan li agrada anar en carro al poble, el seu fill, Josep, té una camioneta, pel transport dels productes i els seus nets, Laia i Jordi ,es desplacen en bicicleta. Viuen a 3km del poble.

Avui es dissabte i els no van a l’escola. En Josep porta 208 l de llet al poble, per vendre-la. Per transportar-la utilitza recipients metàl·lics de 20 l cadascun. Quants recipients necessita per transportar la llet? Com que va carregat amb llet, ous i altres productes, no va molt de pressa. Fa el camí, en ¼ d’hora. Calcula la velocitat mitjana de la camioneta en km/h i m/s. Busca la definició de densitat. La densitat és....

En arribar a la botiga, la mestressa que és molt desconfiada, treu un estri, anomenat densímetre, que mesura densitats compreses entre 0,80g/cm3 i 1,20g/cm3.La llet té una densitat de 1,03g/cm3. D’aquesta manera comprova que no hagi afegit aigua a la llet. Busca en el teu llibre ESO1 de física i química, o en una enciclopèdia, la descripció d’un densímetre.


21

Busca en una enciclopèdia què és un densímetre. Descriu-lo i dibuixa´l Expressa la densitat de la llet en kg/m3 i kg/l:

Quants kg de llet ha portat, en Josep, a la botiga?

A la masia, la Laia i en Jordi, han esmorzat i se’n van al poble a jugar amb els seus amics. Agafen la bicicleta , i s’aturen moltes vegades, abans d’arribar al poble. Tot jugant trigant ¾ d’hora en arribar-hi.


22

Calcula la seva velocitat mitjana en km/h i m/min: Omple la taula següent suposant que haguessin fet el camí fins el poble amb velocitat constant.

t(min) s(m) 0 0 15 30 45

Recorda que el treball W=F.d.(Treball = força x desplaçament)

L’avi surt a les 12 del migdia a passejar amb el carro i el cavall. El cavall fa una força horitzontal de 700N. Quin treball, haurà fet el cavall, quan arribi al poble?

Mentrestant, l’avia Glòria fa el dinar. La Maria, la dona d’en Josep , es una de les mestres del poble, avui és al mercat. L’avia posa l’aigua a escalfar, quan comenci a bullir hi tirarà les verdures. El punt d’ebullició de l’aigua és de................................... És l’hora de dinar. No tenen aigua fresca, i agafant glaçons del congelador. A quina temperatura és congela l’aigua? L’aigua congela a la mateixa temperatura que es fon? El punt de fusió del gel és.......................................


23

Després de la migdiada, la Laia i en Jordi, que fan 2on d’ESO , es posen a fer deures. Arquímides, investigador de la densitat

La tradició diu que Heron, rei de Siracusa, va prometre als déus una corona d’or per haver guanyat una important batalla. Per construir-la va donar-li al seu joier una certa quantitat d’or. Un cop acabada, Heron va sospitar que el joier s’havia quedat una part de l’or i en el seu lloc hi havia posat plata, molt més barata.

Per sortir de dubte, va encarregar a Arquímides que esbrinés si la corona era d’or pur sense fer-la malbé. La massa de la corona es corresponia, efectivament, amb l’or trames al joier. Però Arquímides sabia que la plata era menys densa que l’or, es a dir que ocupa més volum per a una mateixa massa.

Un dia, en entrar al bany va veure com pujava el nivell de l’aigua i es vessava fora de la banyera. -Eureka, aquí tinc la resposta al meu problema!- va cridar Arquímides. Què creieu que va fer Arquímides per comprovar si la corona era d’or?


24

MESCLES I DISSOLUCIONS 1-Completa les frases: Les mescles homogènies reben també el nom de.............................Estan formades pel ................... i el.....................Quan el dissolvent és l'aigua s'anomenen ........................

Podem mesurar les concentracions de les dissolucions en .......................... i ..................... 2-Troba a la sopa de lletres 5 termes relacionats amb el tema: V

E E R I A D A A D

M I

S C I B L E S I

D O G

W O P E E F S

H F E E

A U G S J S

D I S S O L

U C I O

A L C S E M L U

K L

T R Y D M B N

M I V

S A T U R A D A O

E

O I S N E P S

U S N

H T Ñ E S O L U

T T

3-Calcula el percentatge del solut en la dissolució següent: 10 g de sucre en 500 mL d'aigua. 4-Quina dissolució és més concentrada? Raona la resposta.


25

a) 8 g de clorur de sodi en 100 g de dissolució. b) 5 g de nitrat de potassi en 60 g d'aigua. 5-Calcula la massa de clorur de potassi que hem de posar en un matràs aforat de 100 mL per obtenir una dissolució de 7 g/L. 6-Indica si és vertader o fals: a) Una dissolució saturada ja no admet més quantitat de solut........... b) Podem trobar diversos soluts en una mateixa dissolució.............. c) L'alcohol és miscible en aigua......... d) La barreja aigua-oli és una emulsió.......... e) L'acer inoxidable és una dissolució heterogènia de metalls.............. f) La solubilitat és la concentració màxima que pot tenir un solut a una temperatura determinada............... 7-Tria l'opció correcta: * Una substància pura a) Està formada per un sol tipus de substància. b) Té components fàcilment separables. c) Té components en proporció fixa. *Els aliatges són a) Dissolucions líquides. b) Dissolucions sòlides. c) Elements metàl·lics. *Si es vol dissoldre més solut en una dissolució saturada, caldrà a) Augmentar la temperatura b) Afegir més dissolvent c) Treure dissolvent evaporant


26

SUBSTÀNCIES PURES. REACCIONS QUÍMIQUES.

1-Indica si els canvis següents són físics o químics: a) Tenir una espelma encesa................ b) Bullir aigua................ c) Tallar fusta............... d) Deixar rovellar un clau................... e) Fondre gel....................... g) Barrejar aigua i oli................. h) Fer un ou ferrat............. i) Dissoldre sal en aigua..................... 2-Completa les frases amb les paraules que hi convinguin: En una.........................., les substàncies que es transformen s'anomenen...............i les que es formen s'anomenen......................... El .........................d'un element consisteix en una o dues lletres, la primera de les quals s'escriu sempre en ............................. Els ............................són partícules amb càrrega........................que estan en el................. dels....................... A l'..........................dels àtoms hi ha els....................., que són partícules de càrrega ....................... En el .........................dels ...................... també hi ha els........................, que són partícules que no tenen ........................... Els àtoms són neutres i, per tant, tenen el mateix nombre de ....................... que d'............................. Els ....................... són àtoms que han perdut o guanyat.................Els................... que han perdut.................estan carregats.................. i també s'anomenen................. 3-Escriu el nom dels elements següents: Cu, Co, Ca, Cs, C, Se, S, Na, K, O, P, Cl, F, Fe, Li, Al Ag, Au, Cr i Ne. 4- Escriu el símbol dels elements següents: Hidrogen, antomoni, sofre, brom, níquel, estronci, iode, bari, potassi, calci, magnesi, bor, nitrogen, silici, plom, estany i zinc.


27

5-Fes una llista de les propietats dels metalls 6- ¿Com escriuries que un àtom de ferro ha perdut 3 electrons? ¿ I que un àtom de sofre ha guanyat 2 electrons? 7-Tria l'opció correcta : * Els canvis en els quals les substàncies inicials són les mateixes que les substàncies finals s'anomenen a) Canvis físics b) Canvis biològics c) Canvis químics * Els electrons són partícules que tenen a) Càrrega negativa i molta massa b) Càrrega positiva i massa molt petita c) Càrrega negativa i massa molt petita * Els àtoms que han perdut o guanyat electrons s'anomenen a) Isòtops b) Ions c) Reactius * En el nucli dels àtoms tenim a) electrons i protons b) neutrons i protons c) protons i ions


28

TECNOLOGIA

ENERGIA 1. Completa les frases següents amb aquestes paraules:

EOLICA, LLUM, CALOR, TREBALL, FÒSSILS, ENERGIA, RENOVABLES, AIGUA, SOL.

a. L’ .............. ... és la capacitat que té un cos de produir un treball. b. El ................. és el resultat de l'alliberament de l'energia d'un cos, sigui del tipus que sigui. c. S'anomenen energies alternatives o .............................aquelles que es produeixen constantment sense que el seu ús provoqui el seu exhauriment, al contrari de les energies ................ com es el cas del petroli i el carbó d. Les energies alternatives tenen com a origen comú l'energia del ...................... e. L'energia ................... és la que ens proporciona el vent. f. L'energia hidràulica és la que prové de l' ....................... g. L'energia del sol es manifesta en forma de ..................... i ................................

2. Anomena 5 energies alternatives. Explica 3 avantatges tenen aquest tipus d'energies en relació a les energies fôssils.

1) 2)

3) 4)

5)

AVANTATGES

1) 2) 3)


29

ENERGIA SOLAR

3) Completa aquets mots encreuats.

1- Aparell que acumula l'energia elèctrica. 2- La primera font d'energia. 3- Actualment s'aprofita l'energia del sol per produir electricitat mitjançant ....................... solars

4- Què produeixen les centrals solars ? 5- Quin altre nom rep l'energia solar? 6- L'energia solar té una durada pràcticament il.limitada. Es tracta, doncs, d'una font

d'energia .........................


30

ENERGIA HIDRÀULICA

4. Situa al costat d'aquestes peces el nombre que correspongui del moli fariner que tens

dibuixat.

* Mola sotana * Fariner * Canalet * Mola volandera * Tremuja * Farina * Eix * Canal * Turbina

Després pinta el molí amb llapis de color


31

ENERGIA EÒLICA

6. Posa V o F segons correspongui

....... . L'energia del vent és l'energia eòlica

........ L'energia eòlica s'aprofita per moure molins, extreure aigua dels pous, produir electricitat, etc. .........Per aquest tipus d'energia és convenient que no hi hagi gaire vent .........Els molins de vent contaminen l'atmosfera ........ L'energia del vent és inesgotable, neta i econòmica ........ El baròmetre serveix per mesurar la intensitat del vent .........Aquesta energia pot convertir-se en treball quan fa girar les aspes de moli. ........El vent és l'aire en moviment .


32

VISUAL I PLÀSTICA

Selecciona un punt de vista de la masia “Can Llonc”, que es troba en aquest espai natural i realitza una composició, tenint en compte l’espai que ocupen els diferents elements, la proporció, les principals línies compositives. Compondre és organitzar els elements graficoplàstics en un espai per aconseguir una expressió visual comprensible. Un cop hauràs escollit la imatge que més t’interessa, ajudat de l’esquema compositiu, que és el conjunt de línies mestres damunt les quals dibuixem el tema triat. Recorda que la plàstica utilitza diversos elements d’expressió per representar formes. Aquests són : el punt, la línia, el pla o la superfície, la textura, el color i la llum. Utilitza la tècnica de l’ombreig per representar els volums. Aplica els diferents recursos prespectius per a donar profunditat a la teva composició, disminució de tamany, superposició, etc. Materials : -Full de paper Din-A 4 -Suport per a dibuixar -Llapis 2B -Llapis de colors


33

EDUCACIÓ FÍSICA

1. Relaciona amb fletxes els conceptes de les dues columnes següents.

Acampada Terra Windsurfing

Parapente Aigua Piragüisme

Esqui Aire Cros

Monopatí Rafting

2. Completa les frases següents amb les paraules adients.

"Quan fem una sortida a l'aire lliure hem de tenir en compte diverses coses, entre elles els estris que ens seran d'utilitat, com la brúixola i el................. Per portar a terme una bona... ................. per la muntanya, intentarem guiar-nos pel ............. Posant-nos-hi de cara sabrem que el migdia estem orientats cap al.................. Altres aspectes importants que cal tenir en compte per fer una sortida són: la cantimplora, portar.... ...................... adient i assabentar-nos del temps que farà".

3. Sopa de lletres. Cerca 6 paraules relacionades amb l'acampada

F G I P S F C L M A I N A V P L D Q S D E S Q W U O N G A T N E V E L X I R T E T R E S M A P A E

4. Fes una llista de les coses que has de preparar abans de sortir d'acampada. 5. Quines mesures de seguretat hem de prendre per realitzar una activitat en la natura?.


34

6. Contesta si són Veritat o Mentida les frases següents-.

.......... L'estrella polar és un element natural d'orientació que funciona a l'inrevés del Sol .......... La neu desapareix més ràpid a les zones orientades cap al sud. .......... Les gavines cerquen el sud per resguardar-se del mal temps .......... El sol apareix pel nord i desapareix pel sud .......... Existeixen diferents "nords" : el geogràfic, que coincideix amb l'eix de rotació

de la Terra, i el magnètic, que és el punt que sempre s'assenyala en els mapes. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PRACTICA : (aquesta part es fa a la Pista poliesportiva)

JOC : " A Matar" Material : una pilota Normes del joc : ja les coneixem

Nota: aquesta part no és avaluable.


35

MÚSICA

INSTRUMENTS MUSICALS I CONJUNTS INSTRUMENTALS LA COBLA

Busca informació en el llibre "Gamelan" sobre els conjunts instrumentals de música popular; concretament de La cobla actual i contesta les següents preguntes:

1. Que és la cobla?

Quants instruments té i quins són?

Quin és el seu repertori? 2. Mira la disposició dels instruments de la cobla i posa el nom de cada instrument al seu

costat.


36

3. Classifica cadascun dels instruments de la cobla segons la seva família (corda, vent- fusta, vent-metall o percussió). 4. Ara, observa els instruments de l'orquestra simfònica i assenyala al costat de cada

secció les famílies instrumentals (corda, vent-fusta, vent-metall o percussió).

5- Quins instruments de la cobla pertanyen a l'orquestra simfònica i quins no?


37

EL MÓN DELS INSTRUMENTS

6. Ordena de més antic a més modern els següents instruments:


38

INSTRUMENTS DE VENT

7. En aquesta sopa de lletres hi ha el nom de nou instruments de vent d'arreu del món: shakuhachi, gaita, alboka, bramadora, alphorn, saxo, musette, oboè i tuba. Troba’ls.

L A W A S H G O A R S H A K U H A C H I A D L S N Y I R H N L E P M A M T S A A B B H L A X A U I K O B O E O U O A B X K B R A M A D O R A A M N M U S E T T E

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

8. Ara anem a una sopa de lletres d'intruments de la família de percussió (idiòfons). Troba els nou que hi ha: crótals, sansa, sistre, washboar, fuet, mokugyo, güiro, charles, balafon.

L A W A S H B O A R M I A T A I L O C O O D L U N Y S R H N K E I M S M A T A A U B A L A F O N R K G U I R O U I A L E Y A K O L E R F E I O M C R O T A L S L


39

9. Observa amb atenció els membranòfons segments. Diries que són fregats o bufats?

10. Ara fem-ne una sopa de lletres de percussió membranòfons: kazoo, simbomba, deff, daya, zarb, mridanga, dauli, baya, kalungu, bata.

M L D A U L I A S K R E A I L O C I A L I I Y S R Z M L I M D B A T A B U A L E A O N R O N I R F Y N A B M G K O F A R G E B U C K A Z O O A A


40

INSTRUMENTS DE CORDA

11. Què és un cordòfon?

Quins són els procediments utilitzats per fer sonar un cordòfon? 12. Troba nou instruments cordòfons en la següent sopa de lletres: shamisen, pipa, banjo,

erhu, koto, bouzouki, bagana, ud, kerar.

B B A G A N A I A S A O R E K E R A R H N A U I O Y R R Z A J L D Z T B A H A M O U P L O A O N U I G A I I F U N A B S A G K O P A K G E E N I R E B A B I A N

INSTRUMENTS ELÈCTRICS 13. Observa l'electròfon següent i assenyala amb fletxes on són les tres parts que el

formen.

Generador

Modificador

Propagador


41

INSTRUMENTS D’EUROPA

14. Escriu la família dels següents instruments:


42

15. Classifica els següents instruments en les seves famílies.

IDIOFONS MEMBRANÒFONS CORDÒFONS AERÒFONS ELECTRÒFONS


43

16. Encercla els instruments per famílies i identifica amb fletxes els que reconeguis

escrivint el seu nom en el dibuix següent.

17. En els dibuixos següents identifica amb fletxes els instruments que constitueixen un

quartet de corda i un quintet de vent.


44

18. Observa els dibuixos i relaciona els números amb els noms. .…...… soprano

……… guitarra ……… plats ……… caixa xinesa ……… baix elèctric ……… trompeta …….. cor de veus blanques …….. tambors ……….clarinet

19. Consulta el llibre "Gamelan" i dibuixa un instrument indicant la família a la qual

pertany i el seu nom.

FAMÍLIA ………………..


45

LLENGUA CATALANA ELS ANIMALS ACTIVITATS 1. Escriviu el nom d'aquests animals d'acord amb la definició de més avall:

papallona, petxina, hàmster, búfal, hiena, gralla, cangur, dofi, medusa, flamenc a) Animal mamifer propi d'Austràlia, que té les potes del davant curtes i dèbils, i les del darrere llargues i fortes per poder saltar; les femelles tenen una bossa a la panxa on porten els fills petits: ___________________ b) Animal que s'alimenta de les restes d'animals morts, que es troba a l'Àfrica i a l'Asia: ___________________ c) Ocell de color negre que té el clatell i una part del cap de color gris: __________________ d) Insecte que té les ales grosses i de colors, que neix d'una larva o un cuc: _______________ e) Animal mari de cos transparent que pot produir una picada molt forta: ________________ f) Animal d'aigua cobert d'una closca dura: ___________________ g) Animal boví gros i pesant, de grans banyes, que viu en estat salvatge a l'Àfrica i a l'Índia: __________________ h) Au palmípeda de prop d'un metre d'alçada, amb les cames, el coll i el bec molt llargs, de color blanc i rosat: ___________________ i) Animal rosegador, petit, amb el cos arrodonit i les potes i cua curtes: _________________ j) Animal mari d'uns dos metres, de morro prim i llarg, que salta fora de l'aigua per respirar: ___________________ 2. Relacioneu cada espècie animal amb el nom de les seves cries: 1.cavall 2. granota

3. llebre 4. cérvol

5 cabra 6. gos 7. gall 8. vaca 9. porc

a. llebretó b. cabrit

c. vedell d. garrí d. poll

e. cervatell f. poltre g. capgrós i. cadell

1 g 2 3 4 5 6 7 8 9

3. Classifiqueu els animals següents en els grups de més avall: tortuga, lluç, bacallà, llagosta, gripau, cavall, pardal, marieta, àguila, puça, salmó, sardina, cangur, aranya, oreneta, sípia, cranc, besuc, cargoi, canari, balena, gos, periquito, tàvec, sargantana, formiga, toro, salamandre, dragó, llop, rossinyol, pop, gamba, abella, camell, goril.la, cocodril, anguila


46

Insectes, aràcnids:

Ocells:

Mamífers:

Peixos:

Mariscos, crustacis, moluscs :

Rèptils

Amfibis:

4. Distribueix els mots següents en dos conjunts: mamifers i ocells. oreneta, canari, estruç, foca, mussol, lloro, balena, esquirol, conill, voltor, ratolí, pelicà, àguila, periquito, pingüí, ànec, rinoceront, cigonya, guineu, be, dofí, morsa, gos, còndor, gavina, camell, girafa, pantera, hiena, gall dindi, oca, cangur, goril·la, cigne, vedell, corb. mamífers: ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. ocells: ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. Distribueix el grup dels mamífers en animals domèstics i animals salvatges: domèstics: ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. salvatges: ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. 5. Ordena alfabèticament tots aquests invertebrats. Cadascun té un tret característic que

fa que el seu nom s'utilitzi en comparacions i frases fetes. Per exemple:

cargol: És més lent que un cargol formiga, llimac, mosquit, llagosta, abella, puça, papallona, grill, escorpí, aranya.


47

ordre alfabètic: ................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................. 6. Com criden alguns animals? 7. Digues un animal: que canta:.......................................... que rugeix: ........................................... que brama: ........................................ que borda: ........................................... que udola: ........................................ que bela: ............................................. 8. Relacioneu amb fletxes el crit o

soroll de l'esquerra amb l'animal que el produeix:

renill gallina miol colom escataineig cabra bram gat gruny porc lladruc gos

bel ànec parrup cavall

On viuen aquests animals? conill rusc porc teulada cavall tancat gat cort abellot gàbies be estable bou pastura l'aviram cau

clacar ase 9. Col·loqueu els noms col-lectius següents en el grup d'animals de més avall:

ramat, banc, vol, canilla, família

Una ......................................... de gossos. Un ......................................... de perdius. Un ......................................... de peixos. Un ......................................... d'ovelles. Una ......................................... de lleons.

10. A veure si endevineu!

Quin és l'animal que menja i beu amb el nas? Què es necessita per matar una gallina? Què és el que tenen els galls i les gallines, però el capons no?

cavall renilla, eguina ase brama bou,vaca mugeix toro, brau bramula, bruela porc esgüella gos ladra, borda,

clapeix gat miola mosquit zumzeja

lleó rugeix ós esbramega llop, xacal udolen, grinyolen

ululen serp xiula granota rauca grill xerrica colom parrupa


48

11. A veure qui ho endevina, Una cosa que puja paret amunt

quin animal és aquell amb la caldereta al cul. que cada any muda sa pell i sense cames camina?

12. Alguns plats típics amb peix

anxoves de l'Escala arengades seques bacallà a la llauna besuc al forn bunyols de bacallà calamars farcits cloïsses a la marinera congre amb pèsols freginada de peix i marisc graellada de peix i marisc llobarro al forn lluç a la romana nero al fom popets amb ceba rap amb allioli salmó fumat sardines en escabetx sèpia amb pèsols tonyina fresca verat a la brasa

ESCRIVIM Feu el menú per a un restaurant. Incloueu-hi alguns d'aquests plats de peix. Busqueu als llibres de cuina una bona recepta per cuinar un plat de peix.

BARBARISMES

No digueu Digueu gamo daina delfí dofi ardilla esquirol hipopótamo hipopòtam lince linx mono simi, mico osso os potro poltre jabalí porc senglar reno ren topo talp almeja cloïssa visón visó xipirón calamarsó rodaballo turbot caballa verat pato ànec cisne cigne avestruç estruç gaviota gavina buitre voltor pavo real paó


49

Saviesa popular Com veu la gent els ocells? S'hi fixa com un lloro. Fer l'orni. Moll com un ànec. Sol com un mussol. Anar de nits, com les òlibes. Ser un gamarús. Amagar el cap sota l'ala com un estruç. Saber-ne un niu. Xerraire com una cotorra, com una mallerenga. 13. Relacioneu les frases fetes següents amb el seu significat: Estar com el gat i el gos. Fingir ésser bo. Valer més el farciment que el gall. Estar en enemistat permanent. Què en sap el gat, de fer culleres? Tenir autoritat per manar i decidir, Passar bou per bèstia grossa. Celebrar alguna cosa amb despeses

extraordinàries. Tenir cara d'ovella i urpes de llop Valer més les coses accessòries que les

essencials. Tallar el bacallà. Abordar la part més complicada i difícil

de l'assumpte. Posar el cascavell al gat. Quan una persona és inepta. Matar el vedell gras. No ésser estricte. 14. BESTIARI Troba l'animal a què es refereixen aquests poemes. (.......... ...........) (.....................) Sóc un rei que només sua Sóc fort, honrat i tossut... d'aquella amagada por i no pas molt saberut. de trepitjar-se la cua. (...................) (..................)

Contra els que volen artistes, Amb els bons sempre content, perà els voldrien de franc, els aviso quan elis dormen fet el meu poquet de mùsica i els defenso del dolent. prenc una gota de sang. (.................) (.................) Quan despiego el rossegall, diu que semblo una princesa A un ratolí temerari, fent la seva entrada al ball. nebot meu, que és molt tossut,

dic: - Vols fer-te saberut? Doncs, rosega un diccionari.


50

15. Endevina l'última paraula de cada rodoli guiant-te per la rima i pel sentit. Tingues en compte que totes són noms d'animals.

Perquè hi rima, viu al Nil N'hi ha a totes les cases l'hipòcrita ____________ de Joans, Joseps i____________ Qui escarneix una persona Sols s'assemblen pel verí no pot ser sinó una____________ l'escurçó i l'____________ Un granet, si no una espiga Si, massa aites, no les heu, arrossega la____________ « són verdes », diu la____________ De robar, no sap estar-se, Quan algú va un xic torrat tot el que brilla, la____________ es diu que ha agafat el____________ "Grossa, no: una mica plena" El més valent, el millor, puntualitza la ____________ és el rei, és el____________ 16. DESCRIPCIÓ D'ANIMALS Aquí tens l'article de la GEC sobre l'HIPOPÒTAM. hipopòtam m zool 1 [Hippopotamus amphibius, família dels hipopotàmids] Mamífer dels subordre dels suïformes, que pot atènyer 4,50 m de llargària, 1,65 d'alçària i 4,5 tones de pes, i que té les orelles, els ulls i els orificis nasals en posició periscòpica, en el pla superior del cap. És gregari i d'hàbitat aqüàtic, però es desplaça amb facilitat per terra, on pot arribar a córrer a 40 km/h. Habita als llacs, rius i terrenys pantanosos d'Àfrica, des del sud del Sàhara fins a l'extrem meridional del continent. Amb la informació que et donen aquest article i el poema omple aquesta fitxa tècnica: HIPOPÒTAM: Nom científic: (en llatí)___________________________________________________ Classe : ___________________________________________________ Subordre: ___________________________________________________ Família: ___________________________________________________ Dimensions: ___________________________________________________ Pes: ___________________________________________________ Alimentació: ___________________________________________________ Gènere de vida: ___________________________________________________ Hàbitat: ___________________________________________________ Països on viu: ___________________________________________________


51

Llegeix a poc a poc aquest poema sobre l'HIPOPÒTAM. L'HIPOPÒTAM El present que a mi em plauria -El meu caparràs espanta (per a dur-lo sobre els lloms) amb més morro que no front, fóra un piano de cua i tinc una pell tan dura, amb mànec de dar-hi tombs.

que és la més dura del món! He vist micos, he vist lloros. Nedo com una sirena, Trobo que no valen res: menjo herbeta al regadiu gent lleugera, estrafolària... i sé durar sota l'aigua: Sóc un animal de pes. sóc un elefant de riu. Josep Carner Compara'l amb l'article de la GEC seguint les pautes que et marquen aquestes preguntes: Qui parla en el poema? .... ........................................................................................................................................ En el poema hi ha comparacions, per exemple: nedo com una sirena. Hi ha alguna comparació en l'article de la GEC? .... ...................................................................................................................................... En el poema hi ha un augmentatiu (caparràs) i un diminutiu (herbeta). Hi ha algun diminutiu o augmentatiu en l'article? .............................................................................................................................................. Hi ha alguna xifra en el poema? ............................................................................................................................................. Hi ha xifres a l'article? Quines? ............................................................................................................................................. Com a conclusió de tot el que has observat, quin text et sembla més objectiu? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 17 Tria la foto d'un gos que t’agradi i fes-ne la descripció. Per orientar-te pots seguir els punts següents i després redactar-ho a la teva llibreta en l'ordre que prefereixis: Dimensions: ..................................................................................................................... Potes: ..................................................................................................................... Pèl: ..................................................................................................................... Color: ..................................................................................................................... Orelles: ..................................................................................................................... Morro: ..................................................................................................................... Expressió de la cara: ........................................................................................................... Actitud de l'animal: ........................................................................................................... Altres activitats d'expressió escrita. 18. CARTA. Ets a punt d'anar-te'n a de vacances a un lloc on no et pots endur el teu animal de companyia (gat, gos, cocodril, etc.) Escriu una carta a un amic teu en què li demanis que se'n faci càrrec durant la teva absència i li donis consells perquè te'l cuidi bé. No t'oblidis d'ncloure els punts següents: Com és l'animal. Quins hàbits té: alimentació, neteja, activitats, preferències, etc...


52

Expressa el teu agraïment.


53

LENGUA CASTELLANA CARTA A UN AMIGO: Escribe una carta a un amigo/a invitándolo/a a pasar unos días en Gavà. El objetivo es que conozca la zona donde vives: tu ciudad, Gavà, y su entorno.

1- Recuerda la estructura de una carta. Mira la información adjunta. 2- Desarrolla las siguientes ideas, que van a ser las fundamentales de la carta.

a) La gran amistad que te une a este/a amigo/a y las ganas de volver a verlo/a. Todo esto ha de quedar reflejado en la carta.

b) El/la amigo/a no conoce el mar y esta es una buena ocasión para que lo

conozca. Puedes hablarle de la playa, pesca, puerto, actividades deportivas...

c) Háblale de otros atractivos que tiene Gavà: actividades culturales,

museos...Busca información. d) Coméntale las excursiones que se pueden hacer por la comarca a la que

pertenece.

3- Procura desarrollar estas ideas de un modo ordenado y por párrafos. Recuerda las

normas de puntuación y ortografía. 4- La extensión de la carta no debe pasar de un folio.

1.Localidad del remitente y fecha El lugar desde donde enviamos la carta, el día, el mes y el año en que se escribe constarán en la parte superior derecha. León, 2 de abril de 2011. 2. Saludo. Será distinto según el grado de confianza que tengamos con él. Querido/a amigo/a; estimado/a primo/a; ¡Hola!, ¿qué tal?... 3. Cuerpo. Es la parte más extensa. Explicamos sucesos, sentimientos, pensamientos o motivos diversos por los que escribimos la carta. Se utilizan un tono familiar y expresiones sencillas. 4.Despedida y firma. Las expresiones que utilizamos dependen del grado de confianza y afecto que tengamos con el destinatario/a. Por ej.:Un abrazo, besos,...Después de la fórmula de despedida, firmamos la carta.

5.Posdata. Este apartado, que se encabeza con las iniciales P.D., nos permite añadir algún detalle o información importante que hayamos olvidado mencionar anteriormente. Lo incluimos después de la firma.


54

CARTA A UN AMIGO/A:


55

ENGLISH


56


57

LIFE ON EARTH A - Read the text. Translate the words: Rubbish ................................................. Poison ................................................. Die ……………………………….. Grass ……………………………….. Wood ……………………………….. Glass ……………………………….. Environment ……………………………….. Countryside ……………………………….. Population ……………………………….. Fox ……………………………….. B. Which of these sentences do you think are true (T) and which are false (F)

1. In 1.950 the population was about 2.000.000.000 ( )

2. The Earth gives us minerals, wood, food and water ( )

3. We give the Earth rubbish, pollution and chemicals ( )

4. Foxes eat grass ( )

5. Rubbish can poison plants and animals ( )


58

PROJECT 1. Choose a subject 2. Find information about it 3. Write some sentences about it 4. Illustrate your project Here are some questions to help you: ]Do you ever tbrow rubbish in the streets or in parks? Do you ever damage trees? Do you kill or torture animals? Do you remember to turn taps and lights off? Use imperatives: - Don't leave any rubbish in the countryside ! - Don't make so much rubbish !


59

2. ANNEX: LA MASIA CAN LLONCH

La masia Can Llonch

Can Llonch.

Can Llonc és una masia d’origen medieval, tot i que s’hi han trobat restes ceràmiques d’època íbero-romana. Per tipologia la masia pot adscriure’s a la família 2, però d’estructura asimètrica i amb cossos adossats. Cal remarcar els seus dos portals adovellats de mig punt, amb pedra de marès, material que també és emprat a les llindes, brancals i trencaaigües.

A la masia s’hi efectua una reforma l’any 1833, data que trobem al rellotge de sol de la façana principal. Fa uns anys va ser restaurada i convertida en un restaurant.


60

Una mica d’història. Tot i que podem trobar una semblança entre les masies i les antigues vil·les romanes, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells, parròquies i monestirs s'escampaven els masos. Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleva, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius. Però al segle XV es decretà l'emancipació dels pagesos i això generà noves energies, es renovaren les cases pairals i n’aparegueren de noves durant els segles XVI i XVII.


61

La masia era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà, hi havia un hort de regadiu, s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformació de matèries primeres (elaboració del vi i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana. Un contracte de propietat en què el pagès no era l'amo però disposava lliurement de la terra per a ell i els seus fills, una política matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la institució de la figura de l'hereu com a únic propietari, van donar un moment d'esplendor econòmic a la masia i al camp català.

A quatre vents

La masia clàssica és construïda a quatre vents, sobre una base que té la forma d’un quadrat i també d’un rectangle. La façana principal acostuma a ser orientada cap al sud, amb una lleugera inclinació cap a llevant, per veure sortir el sol. Aquesta orientació és òptima per a superar millor el calor de l’estiu i el fred de l’hivern.

Els xiprers i les palmeres.

Era habitual trobar un d’aquests dos arbres a l’entrada d’una masia, vora l’era. A muntanya predomina el xipre, mentre que al pla hi trobem palmeres. Aquests arbres es plantaven com a mostra d’hospitalitat cap als forasters, pelegrins i rodamons.

Parets cegues.

Algunes masies presenten alguna de les seves parets cegues o sense frinestres. Es tracta sempre de la façana orientada cap al vent dominant de la zona. La manca d’obertures protegeix la construcció de les envestides del vent més poderós.


62

Estructura de les masies.

Activitats

Feu una llista de noms de masies que hi hagi al vostre poble. Expliqueu a què es dediquen aquestes masies actualment.

Arc adovellat: És l’arc de mig punt, equivalent a la meitat de la circumferència, fet amb dovellets de pedra.

Brancals: Cadascun dels laterals d’un portal o d’una finestra, formats per un conjunt de carreus sobreposats i sobre els quals descansa la llida o l’arc.

Carener: Aresta horitzontal, feta de teules cobertores, a la part més alta de la teulada en la trobada de dues vessants.

Carreu: Bloc de pedra picada de seccions rectangulars i cares paral·leles dues a dues.

Era: espai aplanat, a vegades empedrat o enrajolat on es bat el blat.

Llindes: pedra o fusta que descansa damunt els dos montants d’una porta.

Ràfec: Part de la teulada d’un edifici que surt enfora de la línia de la façana per protegir-la-

Trencaaigües:Peça ressortida i col·locada horitzontalment i inclinada a la part baixa d’una finestra, d’un balcó perquè escupi l’aigua de la pluja i no la deixi entrar.

Vessant: Pendent d’una teulada per on baixa l’ i


63

Identifica la tipologia de la masia que has dibuxat segons l’esquema de l’estructura de les masies.

Comproveu l’orientació de la masia Can Llonch? Quins avantatges presenta?

Observeu si hi ha algun arbre plantat vora la façana principal. Quin és? Quina funció complia?

Observeu si hi ha alguna paret cega a Can Llonch. Per què?

Observeu les dues fotografies de Can Llonch. La primera presenta la masia en la seva època d’esplendor, i la segona, un aspecte ruïnós, poc abans de ser restaurada. Compareu-les amb la masia actual. Quines diferències hi veieu? S’han restaurat tots els edificis? S’ha respectat la vegetació dels voltants? Quin ús es fa de l’era actualment ?

Documents

Crèdit de síntesi ESO 2n. 2010-2011