Edició de LleidaDIMARTS · 24 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14616 - AVUI / Any XL. Núm. 13486 - EL PUNT

1,20€

8011

75-1

1787

81®

1390

51-1

1781

06w

©RBUCH

TRIOMFADORS · Elsllibres de Martí Gironelli Joan-Lluís Lluís, els mésvenuts en català

SANT JORDI P6-21

Diversos ciutadans s’acosten al mural en solidaritat amb els empresonats i hi posen la seva rosa, a la plaça de Catalunya de Barcelona ■ J. LOSADA

155 · L’entrada de Palau,plena de roses groguesper evidenciar larepressió de l’Estat

GROC · Catalunya viuuna diada multitudinària,però sota els efectes del155 i els presos polítics

REPORTATGE P13

Colauesmorza bé

EUROPA-MÓN P28,29

ETAanunciaràel seufinal el 4 de maigL’acte podria precedirla dissolució definitiva

L’ESPORTIU

La censura algroc porta cua

Creix lapressiósobreZoido

Barça

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 2018

entusiasma elcas de Sant

Esteve de les Roures,un poble lleidatà que,segons vaig veure a latele, té una immensa

platja, universitat, museus i una vidapròspera. Els inventors del poble emmereixen tot el meu respecte. Crearun poble virtual no és fàcil, i la veritatés que els ha sortit rodó. Tot el contra-ri que Plató, que va ficar la humanitaten un pou profund, en la foscor i terri-blement infeliços, fins que uns elegitspodien sortir del pou.

Però el que és de debò singular ésque el govern espanyol, és a dir, elsseus jutges, hagin decidit acusar elsseus habitants de violència i d’alda-rulls. Sobta la immensa ignorància deMadrid –on ens governen a 650 quilò-metres de distància, tan adversos comsón a la distància de Puigdemont– itot fa pensar que la consigna és “todolo que huela a catalufo, a por ello!”.

Com poden empresonar una reali-tat virtual? Com poden posar-los mul-tes o obligar els seus habitants a exi-liar-se?

Una cosa a ressaltar; el sentit del’humor dels catalans i la rigidesa se-vera i poc intel·ligent d’aquest governespanyol. Per exemple: qui té dret atreure-li a un pacífic ciutadà la seva sa-marreta groga? En quin article penales basen? I és que el groc, segons elministre de Justícia Catalá, és ofensiu.Crec que necessiten urgentment clas-ses de simbologia. Quina llàstima queja no tinguem l’intel·ligent UmbertoEco, que els explicaria els principis dela semiologia. Portar un cap tallat enuna pica és delicte; posar-se una sa-marreta no ho és, no ho pot ser ni nin-gú té dret a requisar-la. És que hi haviael rei a davant, diuen, i se li ha de de-mostrar respecte. El respecte, però, haestat absent en aquesta, diuen, demo-cràcia espanyola.

L’il·lustre Sòcrates deia: “... car siensenyeu que matant els homes im-pedireu que hi hagi algú que us faci re-trets perquè viu malament, no penseupas bé. Aquesta escapada no és eficaçni noble. Només n’hi ha una de noble iràpida: no tancar la boca als altres”.

M’

Keep calmIsabel-Clara Simó

Prohibitprohibir

Portar un cap tallat enuna pica és delicte; posar-seuna samarreta no ho és,no ho pot ser ni ningúté dret a requisar-la

a presentació fa uns dies del lli-bre d’Enric Gomà Control de pla-gues; 92 paraules catalanes per

fumigar va reunir uns quants correc-tors de textos. Un va proposar que elnom dels que fan aquesta feina sortísals crèdits dels llibres. Fins i tot a laportada, com ara passa amb molts tra-ductors. Em vaig alarmar una mica:tan malament escriuen els escriptorsque els que els revisen l’ortografia, lasintaxi o la puntuació hagin de recla-mar un lloc equiparable al dels traduc-tors o dels mateixos autors? EduardArtells, venerable i molt fabrià correc-tor dels anys cinquanta i seixanta, uncop va haver acabat de revisar Onadessobre una roca deserta va exclamarexhaust: “No escriuré mai més una no-vel·la de Terenci Moix.” Ens trobem enaquesta situació? Ens hi devem apro-ximar perquè el corrector que haviaproposat la idea va afegir: “S’imaginenque a la portada d’un llibre no sortís elnom de l’autor?” Màrius Serra, quetambé hi era present, va reaccionarràpid: “Ens faríem creus dels autorsde llibres que no firmen ni a la portadani enlloc.” Un dia em vaig trobar un

L

amic escriptor, molt erudit. Li vaig dirque havia sentit que era l’autor realdel llibre d’èxit d’un escriptor famós.Em va confiar: “No és veritat, però emva bé que es digui; fes-ho córrer.” Elmeu amic, que de tant en tant publicaun llibre amb el seu nom, es fa un so-uet exercint d’escriptor a compte d’al-tri. De negre, en definitiva.

Hi ha una altra cosa que m’intriga, il’endemà de Sant Jordi, més. Molts lli-bres, principalment novel·les que hanobtingut un premi, surten simultània-ment en català i castellà. No sé maiquina és la versió original i quina latraducció. No me’n refio ni després de

llegir les bases del premi. Jordi Amatacaba de presentar la versió castellanad’El llarg procés, un assaig polèmic fauns tres anys. Fent ell mateix la tra-ducció s’ha adonat que hi havia con-tinguts de l’original que no li agrada-ven i li ha sortit un llibre gairebé nou.Qui fa les traduccions de les novel·lespremiades, cap a un idioma o un al-tre? El nom no surt enlloc. Els matei-xos autors? Una màquina? Amat emdiu que escriu en català els articlesque publica a La Vanguardia. Desprésels passa per la màquina i obté la ver-sió castellana. “Sempre la reviso, i maino és igual que l’original.” Algú s’haentretingut a comparar la versió cata-lana d’una novel·la amb la castellana,o viceversa? Potser en Pol no es casaamb l’Anna sinó que a última hora re-nyeixen. En tot cas, admiració plenaper als autors que tradueixen els pro-pis textos i dominen amb tanta solvèn-cia el català i el castellà. Són mereixe-dors indistints del Pla i el Nadal, el Ra-mon Llull i el Planeta, el Premi d’Ho-nor i el Cervantes. Jo no sabria ni tra-duir aquest article. El corrector hauriade firmar amb mi, amb foto i tot.

“Reclamen queel seu nom figuri enels crèdits delsllibres

Vuits i nous

CorrectorsManuel Cuyàs

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 2018

envolgut Jordi Cuixart,Benvolgut Jordi Sànchez,Benvolgut Jordi Turull,

Benvolguts tots els que esteu a Alca-lá Meco, a Estremera i a Soto del Real.

I benvolguts els qui sou a Bèlgica, aAlemanya, a Escòcia o a Suïssa i queahir no vàreu poder celebrar Sant Jor-di a Catalunya, tant si us digueu Jordi(en aquest cas aprofito per felicitar-vos el sant, ni que sigui un dia tard)com si us digueu de qualsevol altramanera.

Us escric ni que siguin quatre línies(que sé que alguns llegireu per inter-net i d’altres a la presó, on us enviemEl Punt Avui) per dir-vos que ahir(ahir també) va ser un dia estrany. Ca-talunya va poder tornar a demostrarun cop més com d’esplèndida (i pocfracturada) és la seva societat. Els car-rers, les places i sobretot les ramblesd’arreu del territori, es van omplir demilers, de milers i milers de ciuta-

B “La normalitatd’ahir, sapigueu-ho,tenia un punt defalsedat, d’aparença,de postissa

dans, que van sortir al carrer a cele-brar una diada que serveix una imatgeal món que, no ens enganyem, provocacerta enveja. Les roses (aquest cop pelcarrer hi havia més roses grogues quemai, i cap agent no es va atrevir a fer-nos-les deixar en un contenidor) vancompetir amb els llibres i la festa vaser, un cop més, esplèndida. Però nous vull enganyar. Va ser un dia es-trany. Perquè per més esplèndida que

fos la festa, la normalitat que vam de-mostrar tenia un punt d’aparença, defalsedat, de postissa. Perquè quan pas-sejava pels carrers no vaig sentir pràc-ticament cap conversa, m’atreviria adir que en un moment o altre en cap niuna, en què el nom d’alguns de vosal-tres no hi sortís.

I us ho volia fer saber.Ahir no vàrem renunciar que la

imatge de places i carrers plens de ro-ses i llibres donessin la volta al món.Però tampoc, sapigueu-ho, no ho và-rem viure amb normalitat. Vàreu sor-tir a pràcticament totes les converses,a tots els parlaments i a totes les crò-niques informatives, encara que desd’on sou (sobretot els que sou a presó,que us tenen condemnats també a unrègim informatiu pràcticament mono-color) no us n’adonéssiu.

Va ser, sí, un gran Sant Jordi. Peròno hi éreu. I us vàrem trobar a faltar.

I us ho volia fer saber.

Benvolguts JordisXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Com qualsevol Sant Jordi,ahir va ser dia d’escriptors

atabalats, llibreters enfeinats, cuesde lectors per comprar un llibre odemanar la signatura d’un autor.Floristeries obertes de bat a bat itambé multitud d’entitats oferintles tradicionals roses. Però ahir nova ser un Sant Jordi més. La vendade roses grogues, llaços i altressímbols i els diversos actes reivindi-catius arreu del país van recordarl’existència de presos polítics i exi-liats i la vulneració de drets per partde l’Estat espanyol. Així ho van po-sar de manifest el president delParlament, Roger Torrent; l’alcal-dessa de Barcelona, Ada Colau, i elpresident, Puigdemont. Una situa-ció d’excepció visible també al Pa-lau de la Generalitat en la jornadade portes obertes, buit pel 155.

Sant Jordi va demostrar ahir,però, que més enllà dels actes isímbols reivindicatius, la mateixadiada és un aparador dels valors dela societat catalana, que són la mi-llor resposta a la repressió. El SantJordi d’ahir va ser una nova mostrade cultura, civisme, ciutadania,convivència, pau i amor. Elementsfonamentals inherents en la socie-tat catalana en contra de l’artificio-sa imatge de violència que la judica-tura i el govern de l’Estat espanyoles volen inventar. Uns valors quetambé van impregnar una Ramblade Barcelona plena de vida, epicen-tre un any més de la diada, plantantcara al terror que es va voler sem-brar a l’artèria de la capital catalanael 17-A. O amb multitud d’actes i lli-bres reivindicant el feminisme, con-tra l’homofòbia, i tantes altres llui-tes. El Sant Jordi del 2018 serà re-cordat com el de la persistent vo-luntat dels catalans de viure en elsmillors valors d’una societat, percombatre els ferotges dracs quesón la repressió, la violència i la in-tolerància.

Sant Jordi devalors contrala repressió

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El regidor i també pallasso ha estat una nova vícti-ma de la Guàrdia Civil, que falsament el va acusard’un delicte d’odi i de resistència greu a l’autoritatdurant els fets de l’1-O en una escola del seu mu-nicipi. Les acusacions que ha anat fent el cos ar-mat es van desmuntant cada dia que passa.

ESCRIPTOR

Víctima de les falsedats

La novel·la de Martí Gironell La força d’un destí,guanyadora del premi Ramon Llull 2018, va ser elllibre més venut en la diada de Sant Jordi. La his-tòria de Ceferino Carrión (Jean Leon), un self-ma-de man que fuig de l’Espanya franquista per pro-var sort a Amèrica, ha seduït els lectors.

-+=

-+=

Dur amb la immigracióEmmanuel Macron

La força del més venutMartí Gironell

-+=

Jordi Pesarrodona

Macron ha aconseguit l’aval de l’Assemblea Na-cional a la seva polèmica llei d’immigració, queendureix la política duta a terme fins ara, ja queaccelera l’expulsió d’aquells estrangers que notinguin dret d’asil i preveu la retenció dels menors.Un text “mancat d’humanitat”, segons l’esquerra.

PRESIDENT DE FRANÇA

PALLASSO I REGIDOR DE SANT JOAN DE VILATORRADA

De reüllMarga Moreno

Renovantels mites

otser no ens n’estem adonant però estem renovanttot l’imaginari col·lectiu del país, tota la iconografia

nostrada. Mai més tornarem a veure alguns episodis dedibuixos animats de la Warner sense recordar aquellvaixell ancorat al port de Barcelona, guarnit per a infantsper fora, farcit d’hostilitat per dins; tot ell, un granoxímoron. D’ara endavant, tampoc mirarem unasamarreta o una bufanda grogues de la mateixa manera.El groc ja no s’associarà (o almenys no estrictament) a lamala sort a l’escena, ni a la premsa sensacionalista, ni als

submarins seixanters, sinó a lareivindicació pacífica i serena. Lesxarxes socials amplifiquen l’abast ila repercussió dels nous mitescompartits, de les dites quequedaran per a la història, de lesreinterpretacions enginyoses.Per comprovar-ho tot plegat, aneu aSant Esteve de les Roures, un poble

on no hi ha arbre sense llaç groc ni balcó sense estelada,ni centre cívic sense pancarta a favor dels presospolítics. La cobla, que aquest cap de setmana actuava ala plaça de la Vila, va interpretar Bi-Ba-Butzemann ambritme sardanista mentre les iaies de l’associació depuntaires, que hi feien la trobada, brodaven els coixinsamb el lema “Els carrers seran sempre nostres”. Potserno ens n’estem adonant, però estem eixamplant el fetdiferencial amb llegendes, tradicions i modismes nousde trinca. Anem estrenant història de la resistència, els“donec perficiam” de la nostra generació.

P

Potser no ensn’adonem,però aquestsmesos estemeixamplant elfet diferencial

http://epa.cat/c/jr9llb

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

a Rambla no hau-ria d’haver existit

mai, almenys tal comla coneixem. A la ban-da Besòs hi hauríemde veure un pany de

muralla de punta a punta. Ara per SantJordi remenaríem llibres nous i vellsamb un teló medieval de fons. Què hifarem. Jo ahir la vaig recórrer de baix adalt. Era el primer Sant Jordi desprésd’uns atemptats que no haurien d’ha-ver existit mai. Encara no havia vist elsbolardos a l’extrem de Colom. Bolar-dos, s’ha de dir en castellà. De sobteem vaig mirar els peus i hi vaig veure elmosaic del Pla de l’Os, de Joan Miró,que des que van treure els diacrítics nosabrem més si es refereix a un plantí-grad o a un occipital. Allà un dia es vaaturar la furgoneta. Allà un dia hi va ha-ver flors, ossets de peluix, espelmes imissatges de condol. Allà ahir hi haviaels meus peus i els de milers de perso-nes que ramblejaven trepitjant una fe-rida. No hi pot haver res més adequatque comprar llibres, adquirir cultura,en aquest mateix lloc.

Una mica més amunt, enmig de lamultitud vaig veure la bandera espa-nyola d’algun nacionalista que va tenirla necessitat d’afirmar-se en un dia demúltiples buidors. Alçant la miradas’albirava una marea de gent similar ala que baixava corrents el dia abans laVia Laietana per la cursa dels bom-bers. En el moment de passar per da-vant de la comissaria de la policia es-panyola els runners (runner, s’ha de diren anglès) obviaven els agents apos-tats i aplaudien els bombers, barrejatsentre els corredors. Ahir a la Rambla lagent també va obviar la rojigualda pro-vocadora i va continuar remenant.

Si tothom llegís més llibres no se-ríem on som. Així que vaig optar percomprar-me de segona mà En las trin-cheras, d’en Gaziel. Sobre la batalla deVerdun, diu així: “I en el fondo racó desi mateix, en la tèbia calor de les entra-nyes de l’ànima, cada individu sentint-se naufragar enmig d’un poder formi-dable, arraulit de petitesa, espaordit,ebri de terror i d’astorament.” Als lli-bres hi és tot.

L

Full de rutaEmili Bella

El primerSant Jordi

Un nacionalista va tenir lanecessitat d’afirmar-se ambuna bandera espanyola almig de la Rambla en un diade múltiples buidors. Vamcontinuar comprant cultura

1any

Puigdemont recorda que si laUnesco reconeix la festa noserà “gràcies” a qui vaperseguir la cultura catalanadurant molt anys.

10anys

20anys

El ministre de Treball iImmigració, CelestinoCorbacho, avisa ERC que no potestar a la manifestació el capde setmana i al despatx dilluns

Les bases imposen Borrell. Eldiputat català s’imposa alsecretari general del PSOE ambel 54,8% dels vots contra un45,2%.

Sant Jordi tens Rosa amb espines Borrell s’imposaTal diacomavui fa...

Una festa de SantJordi agredolçab Dilluns 23 d’abril és una deles festes més celebrades aCatalunya, és el dia de regalarun llibre, símbol de la cultura, iuna rosa, símbol de l’amor, desortir als carrers a passejar i,aquest any, comprar tambéuna rosa groga en solidaritatamb els empresonats i exiliatspolítics. Però a la part dolças’hi ha d’afegir la part agra,com és fer esment als Jordisque estan a la presó: JordiCuixart, Jordi Sánchez i JordiTurull, que no han pogut cele-brar l’onomàstica amb la sevafamília, comprar llibres i rega-lar la rosa a la seva estimada,per estar empresonats en“presó condicional” des de famesos per la dèria d’un jutge,sense un mínim d’humanitat.

Vet aquí un dia de Sant Jor-di agredolç, que voldríem ferextensiu als altres empreso-nats i als exiliats lluny de casanostra. Amb el significat d’eli-

minar el mal, no es tracta dematar ningú, però sí de persis-tir a foragitar aquells que noens volem com som, que pre-tenen anul·lar les nostres ins-titucions, que ens humilien iens tracten com una colònia.Diguem ben alt i fort: SantJordi mati l’aranya!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Estafa

b Fa sis mesos, el Parlamentva proclamar la República Ca-talana i va aprovar una resolu-ció en què instava el govern aconstruir aquest estat i a or-ganitzar la seva defensa. Aixòera aprovat després de la vic-tòria del Sí en el referèndumd’independència de l’1 d’octu-bre i després que el Governhagués promès que el resultatd’aquest seria vinculant. Resd’això no va passar. O es vanentregar o van exiliar-se sensepresentar la més mínima re-sistència. Aquest govern tenia

el suport de JxSí i la CUP. Elsdos s’havien presentat a leseleccions del 2015 prometentla independència. Amb el vis-tiplau de JxSí i la passivitat dela CUP el govern va incomplirtotes les seves promeses. I ai-xò té un nom: estafa.NIL MONTBarcelona

Riverava d’‘outlet’b No és d’estranyar, es veiavenir. Des que monsieur Vallsva intervenir en la campanyaelectoral de les darreres elec-cions autonòmiques, convidat(o no) per Cs, es podia intuirque alguna cosa buscava.Després de la seva desfetapersonal en l’àmbit polític alpaís d’Astèrix i, possiblement,sense perspectives de trobarfeina adequada a les seves as-piracions, va veure que el par-tit taronja tal vegada li oferirial’oportunitat de fer carrera. Elsenyor Rivera ha declarat que

un personatge del seu nivell iantecedents seria un bon can-didat a l’alcaldia de Barcelona,això sí, condicionat a unes pri-màries. I s’ha quedat tan am-ple! Algú es pot creure quemonsieur Valls s’avindria aparticipar en unes primàries?Algú es pot creure que el se-nyor Rivera el faria passar perunes primàries? O és que espensen que part de l’electoratés idiota?

“¿Qué tengo yo, que miamistad procuras?”, Lope deVega (1562-1635); “¿Qué esun cínico? Un hombre que sa-be el precio de todo y el valorde nada”, Oscar Wilde (1854-1900); i “Yo no me he hechoconservador, hablo como gu-bernamental”, Alejandro Ler-roux (1864-1949). Tres frases(en castellano para una mejorcomprensión) que poden aju-dar a entendre què està pas-sant. Sobren explicacions, oi?JAUME FARRÉSOlesa de Montserrat(Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

ant Feliu de Guíxols havia esdevin-gut la capital de la Costa Brava grà-cies a la capacitat emprenedora d’un

grup de burgesos i empresaris que voliencasar el seu progrés amb els seus excepcio-nals entorns naturals. Sense indústriescontaminants i assentada en una vall entreel massís de les Cadiretes i les Gavarres;connectada per via fèrria amb Girona (elsgarrotxins venien als banys de Sant Elm i al’hotel de les Noies amb el popular carrilet) iamb un ric sector empresarial forjat amb laindústria surera i el comerç d’ultramar, laciutat albirava un futur brillant, a l’alturade les ciutats de la Costa Blava. Gaudiad’una rellevant arquitectura modernistaharmonitzada amb obres noucentistes deRafael Masó i Joan Bordàs, a qui se li deu eldisseny del passeig del Mar.

PROHOMS GUIXOLENCS com el meteoròlegRafael Patxot; el periodista Agustí Calvet(Gaziel); Josep Irla, que esdevindria presi-dent de la Generalitat a l’exili, i el músic JuliGarreta (que segueix oblidat pel FestivalPorta Ferrada) eren defensors d’aquell pa-trimoni que el franquisme i la transició de-mocràtica anirien desfigurant amb un ur-

S banisme alienant i de pretesa modernitat.Avui la ciutat està governada per Tots perSant Feliu (TSF), un grup de comerciantssense ideologia concreta i sense una visióglobal de futur que no sigui la d’emular elmodel de creixement de Platja d’Aro. In-versors especulatius, especialment russos,ho aprofitaran.

DURANT LA PRIMERA DÈCADA del segle XXIvaren sorgir tres projectes que podien ha-ver dinamitzat la ciutat i tornar-li l’esplen-dor. Fa quinze anys la nostra associacióUna Sola Terra va presentar el museu te-màtic Planeta Oceà amb el suport de Fran-cine Cousteau. Però en contra teníem elmateix president Jordi Pujol, que impulsa-va el projecte Illa Isosaki a Blanes (amb el3% incorporat?). La segona proposta co-etània i fallida la va formular amb entusias-me el ballarí Àngel Corella, que volia crearla primera escola-residència internacionalde dansa clàssica. Nova decepció.

EL TERCER IMPULS el va liderar Carme Cer-vera, la baronessa Thyssen. Es tractavad’un museu amb obres d’art de la seva col-lecció. Aquell projecte s’ha reduït sensible-

ment. Finalment s’utilitzaran unes nausdel Monestir amb unes determinades am-pliacions i reformes. Aquesta inversió de 7milions d’euros hauria d’anar coordinadaamb la revalorització del patrimoni histò-ric, arquitectònic i paisatgístic. La gestióurbanística, però, no segueix aquest asse-nyat criteri. Ho demostren les recents ac-tuacions a la part de garbí de la platja amb laconstrucció d’una graderia-amfiteatre se-micircular de formigó; la tala de quinzeoms al passeig Rius i Calvet; les interven-cions als Jardins Garreta, a la muralla me-dieval i les que es volen portar a terme al’emblemàtica rambla del Portalet per lespressions del grup hoteler rus Elke (temorper la tala de les seves quinze alzines).

L’EQUIP DE GOVERN, TSF-PSC-ERC, imposael seu concepte de desenvolupament. Enti-tats cíviques volen ser escoltades i s’hi re-sisteixen. La terra nadiua de Gaziel recla-ma urgentment una idea global de ciutatque recuperi el lideratge que va tenir en elpassat. O la decadència política s’instal·laràdefinitivament i ni el Museu Thyssen, en elqual s’han dipositat totes les esperancesper al 2020, serà capaç d’aturar-ho.

Santiago Vilanova. Periodista i escriptor

Decadència a la terra de GazielTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 2018

Raymond Kendall, GRUP INTERNACIONAL DE CONTACTE I EXDIRECTOR D’INTERPOL

“Els bascos han demostrat una clara determinació d’avançaren el seu objectiu d’aconseguir una pau justa i duradora”

La frase del dia

quest ha estat unSant Jordi agre-

dolç. Per més que lesparades de llibres ha-gin muntat llarguestaules d’exemplars

acolorits, per més que les roses haginmanifestat amors vibrants i afectestendres, i per més que les vendesd’uns i altres hagin estat més esplèndi-des que mai o gairebé, Sant Jordi no eslimita a l’exaltació del llibre com a ins-trument de cultura, ni a la sublimacióde la rosa com a dipositària de l’amorentre les persones, ni al benestar emo-cional que uns i altres ens proporcio-nen gràcies a la inoculació d’endorfi-nes per via comercial.

Llibres i roses, cultura i germanor,són els símbols que hem escollit percelebrar la diada del patró de Catalu-nya perquè les bdues han estat –són iseran– elements essencials que enspermeten ser i reivindicar-nos. Ho vi-vim així els catalans i així ho han assu-mit les nostres institucions nacionals,avui paralitzades per la política de re-pressió de l’Estat. Els qui les ocupaven,distingits per ser capdavantersd’aquesta defensa, són tancats a lapresó, forçats a l’exili o amenaçats deprocediments judicials que els aboca-ran a un d’aquests dos destins. Els te-nim sempre presents però aquest 23d’abril ha estat especialment tenyit detristesa per no tenir-ne uns amb nosal-tres i pel temor sobre el futur de moltsaltres. Tanmateix, la reacció col·lectivaa l’ofensiva repressora i desbocadadels poders espanyols alimenta tambél’esperança: som molts més dels queells volen i diuen.

A

De set en setEnric Serra

Tristos iesperançats

Llibres i roses, cultura igermanor, ens permetenser i reivindicar-nos

“La demanda denormalitat pel catalàva sortir al carreramb l’Any Fabra

ra que celebrem l’Any Fabra és boque recordem l’altre l’Any Fabra, el1968. Aquestes lletres serveixen,

doncs, per duplicar una efemèride, la delnaixement i la de l’edició de la Gramàtica ila del cinquantenari de l’Any Fabra de1968. L’any 1968 és un de més de la sinis-tra corrua descatalanitzadora i totalitàriade la Dictadura de Franco, però un any quetrenca dinàmiques, a Catalunya i al món.Any 1968 de l’assassinat de Robert Kenne-dy, cridat a ser el monarca de la dinastia de-mòcrata; l’accés del polèmic Richard Ni-xon a la presidència dels EUA; l’ofensiva delTet, al Vietnam, que demostra la força delsqui s’oposaven a la presència nord-ameri-cana al país asiàtic; però a la nostra Europados fets ens marquen avui encara: el Maigparisenc i la Primavera de Praga, a partirdels quals les esquerres europees comen-cen a canviar els paràmetres d’anàlisi de larealitat social i política.

L’ANY FABRA, A CATALUNYA, va permetrepopularitzar la figura de Pompeu Fabra i,amb ell, el seu temps i pensar sobre el futur.El temps, clos el 1936, d’una llengua renai-xent que, amb poc temps i gràcies ell, s’enfi-la a una normalitat gairebé plena, ques’atura, a partir de 1939, amb violència ex-trema. Amb la figura del Mestre, hi aparei-xia també el compromís per la llengua,amb el lema tothora explícit i present dePompeu Fabra (1868-1968). La llenguad’un poble. D’això es tractava, que el poblerecuperés la seva llengua. Compromís que,des de 1960, aprofitant totes les escletxesdel sistema, incrementades pels posiciona-ments de la Unesco sobre els drets de lesminories i l’Encíclica de Joan XXIII Pacemin Terris, plantejava tres objectius cen-trals: català a l’escola, als mitjans de comu-nicació i en l’ús públic.

ENTRE LA CAPUTXINADA (1966) i la creacióde l’Assemblea de Catalunya (1971), en elmoment que la universitat bullia d’anti-franquisme i CCOO esdevenia força crei-xent, superant l’escull repressiu, que atia-

A va l’espantall separatista per liquidar qual-sevol expressió de normalitat cultural ca-talana que no fos en la lengua nacional, lademanda de normalitat pel català va sortiral carrer amb l’Any Fabra. La primera ini-ciativa la va tenir, amb una campanya ques’impulsava des de la premsa, el Centre Ex-cursionista de Catalunya, el Cercle Artísticde Sant Lluc, els orfeons Gracienc i Català,Òmnium i el Col·legi d’Enginyers. Així,aprofitant el caràcter neutre políticamentd’activitat acadèmica, amb un patronatprestigiós amb noms com els de Josep Pla,Pau Casals o Josep Carner, entre d’altres, iun nucli activista amb Joan Triadú, JordiPujol, Pau Riera, Jordi Mir, Alexandre Ciri-ci, Frederic Rahola, Joan Colomines o Jo-sep M. de Casacuberta, amb el suport tèc-nic del reobert Òmnium, van teixir lligamsamb entitats corals, excursionistes, sarda-nistes, culturals i catòliques, legals toteselles, per desenvolupar localment actesd’homenatge que, a més de retratar Fabra irecordar la importància de la seva obra,plantejaven els reptes del català aleshores,on destacava el català a l’escola.

TRES-CENTS ACTES ARREU dels Països Cata-

lans, concursos escolars i d’aparadors debotigues, exposicions, com la que es feu a laBiblioteca Central (de Catalunya avui) i lespropostes als ajuntaments franquistes dedonar el nom de Pompeu Fabra a algun delsseus carrers, l’inici de la celebració de laFlama de Llengua Catalana, conferències,principalment al Barcelonès, Bages, Oso-na, Garrotxa, però també al Baix Llobregati als Vallesos, van escampar la demanda,des de la figura de Fabra, d’un futur normalper a la llengua catalana a llocs fins alesho-res sense contacte amb aquests nuclis ca-talanistes. Una circumstància, doncs, in-audita en el franquisme.

UN ANTECEDENT IMPORTANT a tenir encompte per l’extensió del Congrés de Cul-tura Catalana (1975-1977) i l’alçapremperquè Òmnium Cultural engegués gransprojectes com el Premi d’Honor, el biblio-bús Cultura en ruta, la campanya Llegiullibres en català i la seva expansió pel Prin-cipat. Cal destacar l’increment de la cam-panya Català a l’escola, que apareix sovintdurant l’Any Fabra i que comportarà, du-rant els anys immediats, l’arribada de l’en-senyament del català allí on calia més, peranar assolint, així, l’objectiu que Catalunyafos un sol poble i, d’aquesta manera, els in-fants de famílies procedents d’altres llocsde l’estat poguessin tenir les mateixesoportunitats en el futur del país dels qui te-nien el català com a llengua materna.

AMB L’ANY FABRA APAREGUEREN noves ei-nes culturals catalanes: nous premis litera-ris, l’inici de l’edició de la Gran Enciclopè-dia Catalana, l’aparició de Salvat Català i elrenaixement de la revista Patufet. Esdeve-niments com l’Any Fabra van ajudar a si-tuar la lluita per la defensa del català entreles lluites compartides de la fi del franquis-me, però especialment recuperaren, des-prés de tantes malvestats provocades pelfranquisme, una esperança per al futur delcatalà, recordant el passat i projectant elfutur, fent-ne conscients més sectors de laciutadania catalana.

Lluís Duran. Membre de la junta directiva d’Òmnium Cultural i historiador

1968: Any FabraTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 201822 |

La mesa delParlament esreuneix avui i lapetició aniria al’ordre del dia

S’inaugura aBarcelona unanova edició dela Bridal FashionWeek

Toni Comíntambédemanadelegar el vot

Les núvies,mésprotagonistesque maiNacional

S’amplia la recerca de fac-tures del referèndum de l’1d’octubre suposadamentpagades per la Generalitat.Mentre la policia judicialde la VII Zona de la Guàr-dia Civil té la pressió delmagistrat del TribunalSuprem i d’un jutge deBarcelona per trobar pro-ves reals de la malversacióimputada al govern dePuigdemont –sobretotdesprés que ho ha negat elministre d’Economia–,ara se li afegeix un jutge deTarragona.

En concret, el titular deljutjat d’instrucció 4 deTarragona ha pregunta alseu col·lega del jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona,que investiga l’organitza-ció de l’1-O, si en les sevesactuacions consta “la pro-cedència” i “qui ha abonatel cost” dels 6.861 exem-plars de les actes de llistanumerades de votantsamb la inscripció Referèn-dum d’autodeterminacióde Catalunya 2017, que laGuàrdia Civil va comissaren una nau de Bigues iRiells el 20 de setembrepassat. Segons l’escrit dellletrat de l’administracióde justícia del jutjat de Tar-ragona, hi ha “indicis” queaquests “serien els matei-xos” que es van imprimir ala societat Indugraf Offset,i dels quals investiguenl’origen i el finançament.Hi detalla que la descripciófeta pels agents d’aquestmaterial “té característi-ques externes idèntiques”a la llista numerada de vo-

tants que el setmanari ElVallenc va encarregar a In-dugraf, i que va ser el pri-mer material comissat perla Guàrdia Civil. A més, lidemana el testimoni de lespersones que puguin acla-rir aquests fets. Pau Fur-riol, propietari de la nau deBigues i Riells, detingut iinvestigat en la causa deBarcelona, ja va declarar aljutge Juan Antonio Ramí-rez que no va cobrar res dela Generalitat, com la ma-joria de responsables d’im-premtes que van fer car-tells per a la votació.

De tot el material co-missat a la nau de Bigues iRiells, la Guàrdia Civil haestimat el seu valor en92.209 euros, seguint els

preus més econòmics delsdarrers acords de la Gene-ralitat per adjudicar mate-rial electoral, segons preci-sa el cos armat en el seudarrer informe econòmic,entregat l’11d’abril passatal jutge de Barcelona.

La Guàrdia Civil tambéfa una estimació i tampocté factures reals dels60.369 euros de materialelectoral per l’1-O comis-sat en una nau d’Igualada.Aquest cas encara no és in-vestigat per cap jutjat, jaque primer la investigacióper aturar el referèndumel duia el TSJC, que des-prés va passar al Suprem, iuna part la manté un jutjat

de Barcelona. Ara elsagents esperen a quin jut-ge, d’Igualada o al Suprem,han d’entregar la informa-ció. Asseguren que l’encàr-rec de dos milions de so-bres i paperetes va ser fet al’empresa francesa Ghes-quieres Zi le Hellu, ambseu a Lezennes.

Per ara, dels 1,9 milionsd’euros que la Guàrdia Ci-vil assegura que la Genera-litat va malversar permuntar l’1-O, només d’unaminsa part té factures. Estracta de la publicitat quela Generalitat va contra-ctar als mitjans de comu-nicació sobre el cens elec-toral a l’estranger, com

l’anunci de les vies (sumen277.000 euros). El cas ésque aquesta campanya esva pagar a l’abril, cinc me-sos abans que el TribunalConstitucional dictés lasuspensió cautelar del re-ferèndum, i per tant era unpagament legal.

D’altra banda, Olga Tu-bau, advocada del jutgeSantiago Vidal, investigatal jutjat d’instrucció 13 deBarcelona, ha demanatper segona vegada l’arxiva-ment del seu cas i, en el re-curs de reforma, ha criti-cat amb duresa les afirma-

cions “no provades” del’advocada de l’Estat Bea-triz Vizcaíno, personadaen la causa tot i que encarano s’ha demostrat ques’hagi malversat fons delgovern espanyol. Tubauassegura que l’advocadade l’Estat realitza una “hi-pòtesi no demostrada”quan afirma que “dadesfiscals dels ciutadans deCatalunya van ser usadesper organitzar el referèn-dum il·legal”. La penalistali etziba que “ni indica elfoli de la causa o el docu-ment que acredita aquestapossessió del cens fiscalperquè no existeix”, i acla-reix que el cens electoral

DUBTE Pregunta al jutge de Barcelonade l’1-O si ha trobat qui va pagar lesllistes electorals comissades en una naude Bigues i Riells CRÍTICA La defensaqüestiona l’advocada de l’Estat

Mayte PiulachsBARCELONA

Un jutge de Tarragona tambécerca factures del referèndum

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Agents de la Guàrdia Civil, en l’escorcoll del setmanari ‘El Vallenc’, el setembre passat ■ JOSÉ CARLOS LEÓN

92.209euros s’estima el cost delssobres per formar les mesesde l’1-O, comissades en unanau de Bigues i Riells.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“L’advocada de l’Estatno indica el documentque acredita lapossessió del censfiscal; no existeix”Olga TubauADVOCADA SANTIAGO VIDAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No hi consta capcens fiscal usatil·legalment”,etziba la defensa

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 23

Respecte perl’animalot

L’APUNT sar-ho tot perquè se li juri submissió. I una gent quel’ha de derrotar. A diferència de la llegenda, sense ar-mes i amb la veritat com a defensa. Perquè el que aquíes ve a defensar és la llibertat i es fa en forma de re-ivindicació i respecte. Un respecte que partits com arael PP i Cs van rebre ahir a les seves parades, tot i quenormalment, ells, pel catalanisme en tinguin poc.David Brugué

Els catalans som estranys. Fa mig any que tenim pre-sos polítics, mitja classe parlamentària a l’exili i un ar-ticle 155 damunt del cap i ahir tot el país va ser capaçde sortir al carrer, comprar cultura i roses i fer-ho ambun somriure a la cara. Perquè és tradició. I aquest anyla llegenda del drac pren més significat que altresanys. Hi ha un animalot gran, amb poder, que vol arra-

es fa a través d’un altre me-canisme (s’ha demanatinformació a l’Idescat) iencara s’investiga. A més,si existís aquest cens, Tu-bau recorda que en el delic-te de revelació de secretsés necessari un apodera-ment i difusió, que “nil’acusació ni el jutge haacreditat amb elementsobjectius”, que ho hagi fetel jutge Vidal.

L’advocada també ex-posa que Vidal no tenia dis-posició per pagar fons pú-blics, i torna a corregir l’ad-vocada de l’Estat que lesmanifestacions d’un acu-sat “no són prova directa” ique el jutge les ha de con-trastar. ■

La magistrada de l’AudienciaNacional Carmen Lamela haresolt que no retira ni corre-geix la resolució de processa-ment que va dictar contraquatre responsables de la cú-pula de la policia catalanapels delictes de sedició i deformar part d’un grup crimi-nal. L’acusació més greu éscontra el major Josep LluísTrapero, a qui imputa dos de-lictes de sedició per actua-cions policials del 20 de se-tembre i de l’1-O en connivèn-cia amb el govern català pertal de tirar endavant la seces-sió de Catalunya d’Espanya ideclarar la República.

Les defenses de Trapero,la intendent Teresa Laplana,l’exdirector dels Mossos PereSoler i de l’exsecretari gene-ral d’Interior Cèsar Puig vanfer unes elaborades al·lega-cions, que la magistrada lesventila en una interlocutòriagenèrica de set planes. “Noes tracta de simples conjec-tures dels investigadors, sinóque s’exposen fets obtingutsen 21 diligències”, asseguraLamela en la interlocutòria, ihi afegeix: “En les imputa-cions hi ha indicis racionalsde criminalitat existent en elseu origen, la seva seqüènciai interrelacions.” Pel que fa ala competència per investigaraquests fets, Lamela sostéque era “partidària” que s’in-vestigués tot junt, però nodubta de la seva qüestionadacompetència en els delictes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Lamela afirmaque té 21 provescontra Trapero

Cinc mesos després d’ini-ciar la investigació, la fisca-lia de Barcelona ha deciditfer un pas més i denunciaral jutjat nou professors del’institut El Palau de SantAndreu de la Barca, perquèconsidera que van tenir“un comportament humi-liant i sectari” amb elsalumnes que són fills deguàrdies civils després del’1-O. El cas està damunt lataula del jutjat d’instrucciónúmero 3 de Martorell.

La fiscalia va començara investigar el cas al no-vembre –després de rebreun atestat de la GuàrdiaCivil sobre els fets– per de-terminar si els mestres ha-vien pogut cometre un de-licte d’incitació a l’odi. Vanser citats a declarar onzedocents i el fiscal coordi-nador de delictes d’odi idiscriminació, Miguel Án-gel Aguilar, dirigeix ara la

denúncia contra nou delsprofessors. No els acusad’incitació a l’odi, sinó queconsidera que van “lesio-nar la dignitat de les perso-nes per motius de discri-minació per nacionalitat”.Tots dos supòsits es casti-guen amb presó, però enaquest últim cas la pena ésmenys severa (de sis me-sos a dos anys). A cinc delsdenunciats els atribueix, amés, injúries greus contraels cossos i les forces de se-guretat. L’última paraulaa l’hora de determinar elssuposats delictes, però, latindrà el jutge.

En la denúncia, la fisca-lia afirma que la GuàrdiaCivil “ha estat objecte de laira d’una part de la socie-tat catalana” cada cop queha actuat “en complimentdels seus deures legals i deles resolucions judicialsrebudes per impedir el re-ferèndum il·legal”. Consi-dera, de fet, que els mes-tres van actuar sent cons-

cients d’aquest “clima derebuig social” contra l’ins-titut armat i de “la humi-liació” que podien fer sen-tir als alumnes. L’institutés a tocar de la caserna dela Guàrdia Civil més gran

de Catalunya i molts estu-diants són fills d’agents.

Atenent a la versió delspares denunciants i delsalumnes implicats, l’acu-sació pública manté queels professors van dir –en-

tre altres coses– que “elsguàrdies civils són uns ani-mals que només saben do-nar pals” i que alguns vanpromoure debats a classeperquè els alumnes es pro-nunciessin sobre l’actua-ció policial de l’1-O. Segonsaquest relat dels fets, al-guns mestres van pregun-tar quins estudiants erenfills de guàrdies civils perdeixar-los en evidència da-vant de la resta de compa-nys i també es va exigir alsalumnes que baixessin alpati per participar en unacte de protesta. Tot ple-gat, segons el fiscal, va ferque els fills dels agents sesentissin assenyalats, hu-miliats i angoixats.

L’institut El Palau sem-pre ha negat que s’hagi dis-criminat cap alumne i, enla seva declaració, els pro-fessors van mantenir queva haver-hi debats a classea proposta dels mateixosalumnes i que es van fer demanera respectuosa. ■

L. SayaveraBARCELONA

Denuncien 9 mestres acusatsde vexar fills de guàrdies civilsa La fiscalia du al jutjat els professors, d’un institut de Sant Andreu de la Barca, perquè considera quevan “humiliar” aquests alumnes després de l’1-O a Ho atribueix a una discriminació “per nacionalitat”

El regidor de Sant Joan de Vi-latorrada Jordi Pesarrodonafinalment no va declarar ahirdavant la jutgessa de Manre-sa que investiga l’1-O al Ba-ges, segons l’ACN. Pesarrodo-na –que va rebre el suportd’unes 200 persones abansd’entrar al jutjat– havia de de-clarar pels delictes d’incitacióa l’odi i resistència greu a l’au-toritat, després que la jutges-sa decidís ampliar la causainicial per desobediènciad’acord amb l’atestat de laGuàrdia Civil. La magistradava escoltar primer el testimo-ni del tinent de la Guàrdia Ci-vil que era responsable de

El regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, sortia ahir dels jutjats de Manresa amb els braços alçats ■ ACN

l’operatiu a l’escola Joncade-lla –on era Pesarrodona el diadel referèndum– i, després,va suspendre la declaraciódel regidor. “Ha vist que capdels fets que s’atribuïen al’atestat amb relació aaquests delictes se sostenia”,va explicar l’advocat de Pe-sarrodona, David Casellas.Segons va dir, la intenció de lajutgessa és arxivar la causapels delictes d’odi i resistèn-cia, tot i que de moment se-gueix endavant pel que fa alde desobediència. Els CDRvan convocar mobilitzacionsde suport davant de les fisca-lies de Catalunya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Retiren delictes a Pesarrodona

EL PUNT AVUIDIMARTS, 24 D’ABRIL DEL 201824 | Nacional |

ota política que nofem nosaltres, seràfeta contra nosal-

tres.” Era un avís que vadeixar l’escriptor Joan Fus-ter. Un bon consell per almoment actual de la políti-ca catalana. El calendariamenaça radicalment.Queda menys d’un mes pera un acord i evitar que elgovern espanyol torni aconvocar eleccions, ques’haurien de celebrar a mit-jan mes de juliol. Fet quesignificaria més temps de155 amb la Generalitat amig gas i conduïda des deMadrid.

Tot dependrà de la situa-ció judicial de Carles Puig-demont. Una extradició aEspanya per part de la jus-tícia alemanya canviaria totel panorama. Llavors, elsplans dels partits sobiranis-tes podrien quedar giratsde dalt a baix i haver d’in-ventar noves estratègies.De no haver-hi extradició,s’apunta ara mateix i abansdel dia 22 de maig que hihaurà un president i un go-vern català a la plaça SantJaume i un reconeixementen format executiu al go-vern a l’exili presidit perCarles Puigdemont i ambseu a Brussel·les i finançatpel voluntariat privat. S’ex-plica que caldrien al voltantde 400.000 euros l’any permantenir la República Ca-talana a l’exili.

Abans de la data asse-nyalada, els grups deJxCat, ERC i la CUP insisti-ran en seu parlamentariaque el seu candidat és Car-les Puigdemont, malgratque hi ha poques esperan-ces que la llei de la presi-dència –ara en mans delConsell de Garanties Esta-tutàries, que haurà de do-nar el seu veredicte aques-ta setmana malgrat no servinculant– s’aprovi amb lessuficients garanties jurídi-ques perquè Puigdemont,Jordi Turull o Jordi Sànchezpuguin ser investits presi-dents a distància i telemà-ticament. Persones comFerran Mascarell –no és di-putat, però sí que és electea la llista de JxCat– es po-drien avenir a presidir laGeneralitat i així fer políticades d’aquí i evitar que lacontinuïn fent des de fora.

“T

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Políticades d’aquí

Lluís Falgàs

El conseller cessat pel 155i diputat electe Toni Co-mín ha sol·licitat final-ment la delegació de votmentre duri la seva situa-ció judicial, que el reté aBrussel·les i que “l’incapa-cita” per poder assistir alplens de la cambra catala-na. Així ho fa explícit enuna carta registrada ahiral Parlament i adreçadaals membres de la mesa,que, com cada dimarts, esreuneixen aquest matí.Segons ha pogut saberaquest diari, la petició deComín s’ha inclòs en l’or-dre del dia per al debat il’aprovació. En cas que lasol·licitud tiri endavant,Junts per Catalunya i ERC

passaran a disposar de lamajoria simple que elsatorga els 66 escons i po-drien investir en segonavolta un nou candidatsempre que la formacióanticapitalista mantinguila seva abstenció anuncia-da. A hores d’ara l’únicapossibilitat que la CUP vo-ti afirmativament és en elcas que la persona desig-nada sigui Carles Puigde-

mont.La delegació de vot es

podria fer efectiva en el pleconvocat per a dimecres,tot i que no és necessàriaperquè puguin tirar enda-vant les propostes ques’han inclòs en l’ordre deldia, ja que tenen el suportdels grups de l’oposició. Se-rà el portaveu d’ERC, SergiSabrià, qui tindrà diposi-tat el vot de Comín. L’últim

diputat a demanar la dele-gació de vot va ser CarlesPuigdemont quan va estarempresonat al centre pe-nitenciari alemany. Ara,en llibertat sota fiança aBerlín, l’oposició ja ha de-manat a la mesa que es re-voqui la decisió, peticióque, de moment, ha estatrebutjada per la majoriaque JxCat i ERC formen ala mesa del Parlament. Per

part d’ERC, els altres dipu-tats que ja tenen delegat elseu vot són Oriol Junque-ras i Raül Romeva, empre-sonats a Estremera. JordiTurull, Josep Rull i JordiSànchez el tenen delegaten Elsa Artadi de JxCat.Les republicanes CarmeForcadell i Dolors Bassas,també a la presó, i MartaRovira, exiliada, van optarper renunciar a l’acta. ■

La cambradebat avuisi Comín potdelegar el vota El conseller va registrar la peticióahir a Si la mesa ho aprova, JxCat iERC ja disposarien de majoria simple

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Toni Comín, després de la decisió del jutge de deixar-lo en llibertat el 5 d’abril ■ ACN

66vots sumen JxCat i ERC ambla delegació de Puigdemont iComín i passen a tenir la ma-joria simple a la cambra.

a popular cançó infantilalemanya Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann, la tornadade la qual sembla que digui

“Viva Puigdemont”, continuasent força d’inspiració per a mú-sics, ara del món de la sardana.Dissabte es va estrenar la sarda-na Petits teutons, del compositorDani Gasulla (Martorell, 1970),que, des de llavors, s’ha convertiten tot un èxit a les xarxes socialsamb sengles vídeos enregistrats aVilanova i la Geltrú, amb la coblaMaricel de Sitges, i a Martorell,en una interpretació conjunta deles cobles Mil·lenària de Ceret iMarinada de Barcelona.

Dani Gasulla estava ahir molt

L

content de l’èxit de públic i de di-fusió que ha tingut la seva sarda-na, lloada per molts internautes.“No em podia treure del cap latornada de la cançó i em va sem-

blar que calia fer-ne una adapta-ció més nostrada, una sardana”,explica Gasulla, que, dit i fet, amitja setmana passada ja haviacompost i batejat la sardana i

l’havia difós per correu electrònica totes les cobles del país. L’envia-ment va fer efecte ben aviat i laMaricel ja la va tocar dissabte a latarda a Vilanova i la Geltrú. Elmateix dia, Gasulla va dirigir-laen un concert al Teatre El Pro-grés de Martorell, commemora-tiu dels 25 anys de Martorell Ciu-tat Pubilla. Diumenge, la Ciutatde Granollers la va tocar en unaaudició a la capital vallesana.

Aquesta no és la primera expe-riència de Gasulla, que actual-ment dirigeix la cobla Tres Ventsde Perpinyà, en l’adaptació d’al-tres melodies per a cobla i sarda-nes. Dissabte mateix va estrenarun Tribut a John Williams i tésardanes amb melodies de musi-cals, com ara El violinista a lateulada i Mary Poppins. ■

La sardana de “‹Viva› Puigdemont”

Miquel RieraBARCELONA

ADAPTACIÓ · El compositor Dani Gasulla estrena una sardana que adapta la cançó infantil alemanyaque sembla que digui “‹Viva› Puigdemont” VIRAL · Èxit a les xarxes dels vídeos amb la composició

Gasulla, a Martorell, amb les cobles Mil·lenària i Marinada ■ YOUTUBE