Edició de GironaDIJOUS · 18 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14793 - AVUI / Any XL. Núm. 13663 - EL PUNT

1,20€

1837

09-1

1969

92Q

1177

11-1

1943

70L

Desplegament policial a Maçanet de la Selva, però també es van fer escorcolls a Cassà, Girona i Lloret ■ EFE

MAÇANET DE LA SELVA P30

La Guàrdia Civil desplega 370 agents i arresta 22 membres d’un clan

Gran operació antidroga

POLÍTICA P25INFRAESTRUCTURES P22,23

L’Ajuntament proposa reunionssetmanals durant un mes pertancar els projectes pendents Zona pendent del parc Central ■

Girona fa elcalendari alsubdelegat

L’Estat mantéla persecucióa la mociód’independènciade Celrà del 2012Demana al Suprem que anul·litot el text, no només una part

Buch defensa lesactuacions dels Mossos

Nacional P17

El conseller adverteix de l’aparició deminories radicals violentes

Mig centenar d’entitats reclamen laretirada del recurs de suspensió del TC

Nacional P8

Front per restituir lallei de l’habitatge

TENSIÓ · El ministre Borrelladmet la crisi de relacions ambBèlgica pel conflicte ambCatalunya i Flandes planta cara

Crisi diplomàticaGRÈCIA · L’ambaixador grecdestitueix el cònsol a Catalunyaperquè, segons Borrell, va fer“greuges” a la bandera espanyola

P6,7

Torra reclama aSuïssa mediació

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.526

Dijous18 D’OCTUBRE DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Neguen el 56% deles proteccionsper violènciamasclista 9

El Tribunal deComptes veu faltade previsió enl’obra del TAV 12

Cadaquésno aturaràla novaurbanitzacióde luxe desa Guarda

LA CONSTRUCCIÓ COMENÇARÀ

EN BREU I ELS ECOLOGISTES

VOLEN QUE ES PARALITZI PER

RESOLDRE ANOMALIES

4

16

Ribas demana quatrereunions a Bramon perparlar de TAV i arxiu 8

Blanes instal·la unespai comú per a lescendres dels difunts 19

A més a DdG

GIRONA La CUP critica que les ordenancesfiscals beneficien els promotors de festivals8

AQUEST DIUMENGE LA GUIA DE LES FIRESSUPLEMENT DE 48 PÀGINES

PÀGINES 3 i 4

Cau al Gironès i la Selvaun clan dedicat al tràficinternacional de droga

Més de 250 agents detenen 20 persones en 22 escorcolls a quatre municipisLa Guàrdia Civil comissa marihuana de vuit plantacions, armes i diners

Marihuana comissadaahir a Maçanetde la Selva. DdG

El Girona perdMojica pel queresta de cursper una greulesió al genoll

PEDRO PORRO I GRANELL NO

S’ENTRENEN I APUNTEN A BAIXA

PER VISITAR ANOETA

4

33-34

EsportsDdG33 a 40ANIOL RESCLOSA

SPAR CITYLIFT 89

SANT ADRIÀ 52

L’Uni fa debutarles júniors JúliaSoler i Laia Moyaen un derbi plàcidEl Bordils topa

contra el físic delPuente Genil i cau ala Copa (18-31)37

EL CLUB SABRÀ AVUI

L’ABAST DE LA LESIÓ DE LA

PIVOT BEA SÁNCHEZ

4

38-39

ARRENCA NEO MOTORPRENSA IBÉRICA CREA UN NOU CANAL D’INFORMACIÓMULTIMEDIA SOBRE MOTOR A PARTIR DEL 26 D’OCTUBRE

jamargant - 18/10/2018 08:47 - 79.159.61.30

HORA NOVA 2.477 n 16 d’octubre de 2018 espectacles n Cultura 29

La campanya Som Cultura, impulsada pel Patronat de Turis-me Costa Brava de la Diputació de Girona, arriba a la 3a edició el mes de novembre per descobrir l’ofer-ta patrimonial i cultural de les co-marques gironines. Es proposen més de cinquanta actes, inicia-tives i espectacles. Es distribuei-xen geogràficament: els dies 3 i 4 de novembre s’han organitzat les activitats a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà; els dies 10 i 11 de novembre, a les comarques del Pla de l’Estany i la Garrotxa; els dies 17 i 18 de novembre, a les co-marques del Ripollès i la Cerda-nya, i els dies 24 i 25 de novembre, al Gironès i la Selva. I, d’altra ban-da, el festival s’agrupa en quatre blocs: visites per descobrir el pa-trimoni, visites teatralitzadres, música i art als museus i, final-ment, activitats inclusives.

A L’ALT EMPORDÀ. A la comarca, tindran lloc una desena d’acti-vitats, en total un 20% de la pro-

M. Camps l figuEREs

nn

Un novembre farcit d’activitats culturalsEls actes de ‘Som Cultura’ a l’Alt i el Baix Empordà es concentren el primer cap de setmana del mes vinent

OfERTA cuLTuRAL. el Patronat de turisMe Costa Brava de la diPutaCió de Girona iMPulsa la CaMPanya ‘soM Cultura’ aMB 51 ProPostesY

a figueres. un dels plats forts de la campanya és l’activitat ‘sOM Dalí. sOM Museus. sOM figueres’ A. REYNAL

una desena d’aCtivitats de les 51 ProGraMades es faran a la CoMarCa

En sET LOcALiTATsYgramació del Som Cultura 2018. Es faran en les localitats de Fi-gueres, Vilabertran, la Jonquera, Cantallops, l’Escala, Sant Pere de Rodes i Castelló d’Empúries. De fet, una de les activitats estrella és «SOM Dalí, SOM Museus, SOM Figueres. Del xarleston a les ga-rotes», coorganitzada pel Museu Dalí, el Museu del Joguet i el Mu-seu de l’Empordà, per apropar-se a la infantesa de Dalí a través de les col·leccions dels tres centres, que es complementarà amb una

cília. Per la seva banda, el festi-val Portalblau i l’Ajuntament de l’Escala proposen una jornada que inclou una visita guiada al re-modelat cementiri mariner, d’es-til neoclàssic, on estan enterrats tant l’escriptora Caterina Albert com el fotògraf Josep Esquirol. Al vespre, es podrà gaudir del con-cert de Les Anxovetes a l’Alfolí de la Sal. El MAC Empúries, per al-tra banda, serà l’escenari de l’ac-tivitat «Tastets romans», una pro-posta familiar sobre la gastrono-

YLEs DATEs

‘SOM DALÍ. SOM FIGUERES’3 DE nOVEMBRE i fiGueres‘del xarleston a les garotes’. al Museu dalí, Museu del Joguet i Museu de l’empordà (11h)nOcES DE vILAbERtRAn3 DE nOVEMBRE i CanòniCavisita teatralitzada sobre el ca-sament reial que va acabar amb el conflicte sicilià (19.30h)

jORnADA A L’EScALA3 DE nOVEMBRE i a l’alfolívisita guiada al cementiri mari-ner (17h) i concert de les anxo-vetes a l’alfolí de la sal (21.30h)

cAMInS D’ExILI3 DE nOVEMBRE i requesenses sortirà del MuMe (10h) i d’allà s’anirà fins al Castell de reque-sens, al bell mig de l’albera

tAStEtS ROMAnS4 DE nOVEMBRE i eMPúriesProposta familiar per a descobrir la gastronomia del món antic. in-clou degustació (11.30h)

mia en el món antic. Un altre dels plats forts és «Altres camins de l’exili. L’Albera i el Castell de Re-quesens», una visita guiada pro-moguda pel MUME i a càrrec dels historiadors Lluís Serrano i Mi-quel Serrano. Les reserves a les activitats es poden tramitar a través del web www.somcultura.com. n

actuació musical i un vermut a la Rambla. La Canònica de Vilaber-tran estrenarà «Les noces de Vi-labertran», una visita teatralitza-da per conèixer el casament reial que va posar fi al conflicte de Si-

Òmnium Cultural ha progra-mat aquesta tardor el 5è cicle de Lectura Comentada de Textos Li-teraris. Consisteix en sis troba-des que tindran lloc els dimecres a la seu de l’entitat (20 h). El tret de sortida es va donar dimecres passat, amb la vetllada sobre ‘Tra-dició i cultura a Llum d’Irlanda de Marcel Riera’, a càrrec del doc-tor Lluís Bosch. La propera sessió és aquest dimecres: ‘Antígones, les desobedients’, a càrrec d’Àn-gels Gardella. El dia 24 d’octubre, el catedràtic Jordi Pla parlarà so-bre Fages de Climent amb ‘El po-eta com a visionari incomprès i transcendent’. De cara al novem-bre, Carme Pagès oferirà la confe-rència ‘Líriques de passió’, sobre M. Mercè Marçal, el dia 7; mentre

redacció l figuEREs

nn

Fages de Climent, protagonista del cicle de lectura d’Òmnium

LLiBREs. CiCle ‘M’exalta el nou i M’enaMora el vell. tòPiC i oriGinalitat’Y

fages. en dues de les trobades es parlarà del poeta de l’empordà FB. ANY FAGES

que la catedràtica Lourdes Tor-ner ho farà sobre ‘D’Ovidi a Jaume Cabré, les incerteses, passant per J.V . Foix’, el dia 14. La darrera ses-

sió serà el 21 de novembre: ‘El res-sò de Pierre de Ronsard en Carles Fages de Climent’, amb la filòloga Anna M. Velaz. n

Y fiLM. any faGes de CliMent

Roden ‘El Sabater d’Ordis’ a la Ramblann Aquest diumenge, i amb el terra visiblement moll per la pluja, es van rodar algunes escenes del film ‘El Sabater d’Ordis’ a la Rambla de Figueres, basat en el poemari de Carles Fages de Climent, pu-blicat el 1954. Angel Amieva encarna el sabater, que amb una ca-nya intenta dirigir la tramuntana. És una proposta emmarcada en l’Any Fages. (FOTO: Josep M. Dacosta) n

Comarques

Diari de GironaDIJOUS, 18 D’OCTUBRE DE 201814

LAURA CUGAT BANYOLES

■ El Consell Comarcal del Pla del’Estany va convocar ahir un pleextraordinari amb un sol punt enl’ordre del dia: l’acord d’aprovaciódefinitiva de la valoració de llocsde treball. Aquesta valoració sor-geix d’un estudi d’un any de du-

rada que ha analitzat les diferentsposicions laborals dins el Consell.El president de l’entitat, Jordi Xar-gay, afirma que «és la primera ve-gada que es fa aquesta anàlisi ambl’objectiu que tothom estigui va-lorat per la feina que fa» i que hihagi un equilibri en totes les parts.

El Pla de l’Estany aprova lavaloració dels llocs de treball

L’Ajuntament de Llagostera hainiciat aquesta setmana l’amplia-ció de les voreres del tram centraldel carrer Cristòfol Colom. Actu-alment, la via compta amb unesvoreres que el consistori conside-ra «inservibles» a causa de la sevareduïda amplada, d’entre i centímetres. L’actuació implicaun pressupost aproximat d’uns. euros i permetrà l’ampladadel carrer fins a centímetres,anivellant les voreres amb el fermi creant una única plataforma.

La major part de la inversió des-tinada al projecte de millora de lesvoreres del carrer Cristòfol Colomde Llagostera prové de la Diputa-ció de Girona, concretament el, del total.

Abans de l’inici de les obres, l’A-juntament va convocar una re-unió informativa per explicar elprojecte i les possibles afecta-cions. En aquest sentit, «durant lesobres quedarà prohibida la circu-lació i l’estacionament de vehiclesde vuit del matí a set del vespre i,

entre les set del vespre i les set delmatí de l’endemà, la circulacióquedarà oberta i l’estacionamentrestarà permès als veïns autorit-zats», detalla l’alcalde de Llagos-tera, Fermí Santamaria. L’objectiués millorar la circulació i la segu-retat dels vianants, així com laprogressiva eliminació de barre-res arquitectòniques.

DdG LLAGOSTERA

Ampliació de voreres del carrerCristòfol Colom de Llagostera

La iniciativa compta ambun pressupost de 18.000euros, amb la voluntatd’ampliar la via uns 50centímetres més

Inici de les obres al carrerCristòfol Colom. AJ. LLAGOSTERA

L’Ajuntament de Sant Julià deRamis denuncia obertament lareiteració d’abocaments il·legalsde materials diversos, com aracalç i pneumàtics, a la zona de canGori, al darrere de l’antic bingo dela carretera N-II. El mes d’agost esva observar un abocament de calça la zona i la setmana passada esva comptabilitzar un nou amun-tegament al mateix punt, aquestavegada de pneumàtics. Segonsl’alcalde del municipi, Marc Puig-tió, les acumulacions d’aquestamena de materials a la natura pro-voquen perjudicis al medi am-bient i importants costos per partde l’administració per retirar-los iportar-los a la planta de reciclatgeadient.

L’abocament indegut més re-cent a la part posterior de l’anticbingo de l’N-II de Sant Julià de Ra-mis ha estat de pneumàtics, pelsvolts de la setmana passada. Pelque fa a aquest tipus de producte,l’alcalde Marc Puigtió recorda quel’any passat ja se’n van detectardos a aquesta localització, sota lasospita que es tracti de la mateixaempresa. El passat d’agost vantrobar un abocament de calç lagestió del qual va comportar unadespesa de . euros per part del’Ajuntament. Els Mossos estan

investigant el cas que es mantéobert amb la reiteració de mésepisodis. Pel que fa al correcteabocament de pneumàtics, el bat-lle apunta que els costos són d’en-tre i euros cada vegada.

Mesures d’actuació Puigtió considera que el punt d’a-bocament està situat a una zonaamagada de fàcil accés amb sor-tida cap a Girona, fet que pot im-pulsar certes empreses a abocarallà els materials i així estalviar-se

els costos de gestió. El batlle expli-ca que s’ha sol·licitat el pressupostper instal·lar càmeres de vigilàn-cia, s’han col·locat pedres per evi-tar el pas de camions i s’han dis-senyat cartells on s’informa queles sancions per abocaments in-controlats d’aquesta categoria po-den arribar als . euros.

LAURA CUGAT SANT JULIÀ DE RAMIS

Nou abocament il·legalde pneumàtics a Sant Julià

La zona es troba a la part posterior de l’antic bingo de Costa RojaAquestes accions perjudiquen el medi i impliquen alts costos de gestió

Darrer abocament il·legal depneumàtics a Sant Julià.AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE RAMIS

RESOLUCIÓde 9 d’octubre, per la qual se sotmet a informació pública la relació dels béns i els drets afectats per l’exe-cució de les obres del projecte: XC-10020.2.2, dels termes municipals de Sant Pau de Segúries i de Sant Joande les Abadesses.

Aprovat el projecte: XC-10020.2.2 «Via ciclista del Ter. Del camí el Pont del Reixac a Llanars. Subtram: Pontde Perella – Sant Pau de Segúries», dels termes municipals de Sant Pau de Segúries i de Sant Joan de lesAbadesses, el 2 d’agost de 2018, i atès que l’aprovació de l’Administració porta implícita la declaració d’uti-litat pública, la necessitat d’ocupació i la declaració d’urgent ocupació dels béns i els drets afectats d’expro-piació, tal i com disposa l’article 19 del Decret legislatiu 2/2009, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei deCarreteres.

D’acord amb el que estableixen els articles 17, 18 i 19 de la Llei d’Expropiació Forçosa, en relació amb l’ar-ticle 56 del seu Reglament, es disposa que, un cop rebuda la relació concreta i individualitzada dels béns iels drets afectats, s’obrirà un termini d’informació pública de 15 dies per tal que els titulars dels béns i elsdrets afectats puguin efectuar les al·legacions sobre tot el que estimin oportú a l’únic efecte d’esmenar pos-sibles errors en la relació esmentada.

Per tal de donar compliment als preceptes esmentats,

RESOLC :

Que se sotmeti a informació pública la relació, que es publica a l’annex d’aquesta Resolució, dels béns i elsdrets afectats per l’execució del projecte: XC-10020.2.2 «Via ciclista del Ter. Del camí el Pont del Reixac aLlanars. Subtram: Pont de Perella – Sant Pau de Segúries», dels termes municipals de Sant Pau de Segúriesi de Sant Joan de les Abadesses, als efectes que preveuen els articles 18 i 19 de la Llei d’Expropiació For-çosa, de 16 de desembre de 1954 i l’article 56 del Reglament d’aplicació.

Es publica d’acord amb l’article 44 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú deles administracions públiques en relació amb els titulars de finques desconegudes o domicili ignorat.

Tots els interessats i els titulars de drets reals o d’interessos econòmics sobre els béns afectats poden pre-sentar al·legacions davant aquest Departament, durant un termini de 15 dies, per tal d’esmenar, si s’escau,totes les possibles errades o omissions en la relació dels béns i els drets afectats o dels seus titulars. Aixímateix, es pot consultar aquesta informació pública i els plànols corresponents seguint aquest enllaçhhttps://tauler.seu.cat/inici.do?idens=1

Barcelona, 9 d’octubre de 2018

Alfons Garrido EspinelSub-director general de Projectes i Expropiacions

Annex

Expropiacions

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i SostenibilitatSecretaria GeneralSubdirecció General de Projectes i Expropiacions

Terme municipal de Sant Pau de Segúries

Núm. de finca: 201.Núm. de polígon: 2.Núm. de parcel·la: 81.Nom del titular afectat: Hereus d’Aurora VillenaPrunell, Elisabeth Ballester Villena, Pedro BallesterVillena i Antonio Ballester Villena.Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 265,00.Ocupació temporal, en m2: 264,00.

Núm. de finca: 203.Núm. de polígon: 2.Núm. de parcel·la: 75.Nom del titular afectat: Hereus d’Aurora VillenaPrunell, Elisabeth Ballester Villena, Pedro BallesterVillena i Antonio Ballester Villena.Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 4.513,00.Ocupació temporal, en m2: 1.779,00.

Núm. de finca: 204.Núm. de polígon: 2.Núm. de parcel·la: 76.Nom del titular afectat: Germans Barceló Juanola CB. Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 682,00.Ocupació temporal, en m2: 247,00.

Núm. de finca: 206.Núm. de polígon: 2.Núm. de parcel·la: 82.Nom del titular afectat: Germans Barceló Juanola CB.Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 1.269,00.Ocupació temporal, en m2: 499,00.

Terme municipal de Sant Joan de les Abadesses

Núm. de finca: 101. Núm. de polígon: 12.Núm. de parcel·la: 17.Nom del titular afectat: Ramon Vilella Amils i RosaAmils Palomer. Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 51,00.Ocupació temporal, en m2: 31,00.

Núm. de finca: 102.Núm. de polígon: 12.Núm. de parcel·la: 61.Nom del titular afectat: Ramon Vilella Amils i RosaAmils Palomer.Naturalesa del bé: rústica.

Superfície a expropiar, en m2: 834,00.Ocupació temporal, en m2: 487,00.

Núm. de finca: 104.Núm. de polígon: 12.Núm. de parcel·la: 62.Nom del titular afectat: Hereus de Cándido VilellaVerdaguer.Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 555,00.Ocupació temporal, en m2: 291,00.

Núm. de finca: 105.Núm. de polígon: 12.Núm. de parcel·la: 16.Nom del titular afectat: Miguel Font Carreras.Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 376,00.Ocupació temporal, en m2: 135,00.

Núm. de finca: 106.Núm. de polígon: 12.Núm. de parcel·la: 15.Nom del titular afectat: Luís Padrós Fajula i PilarFajula Grabulosa.Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 1.985,00.Ocupació temporal, en m2: 694,00.

Núm. de finca: 107.Núm. de polígon: 12.Núm. de parcel·la: 13.Nom del titular afectat: Jaime Gelis Coromina iAntonio Camacho Vilches. Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 1.578,00.Ocupació temporal, en m2: 2.160,00.

Núm. de finca: 108.Núm. de polígon: 12.Núm. de parcel·la: 9016.Nom del titular afectat: Acciona Saltos de Agua, SL.Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 88,00.Ocupació temporal, en m2: 176,00.

Núm. de finca: 109.Núm. de polígon: 12.Núm. de parcel·la: 43.Nom del titular afectat: Hereus d’Aurora VillenaPrunell, Elisabeth Ballester Villena, Pedro BallesterVillena i Antonio Ballester Villena.Naturalesa del bé: rústica.Superfície a expropiar, en m2: 1.842,00.Ocupació temporal, en m2: 1.048,00.

jamargant - 18/10/2018 08:47 - 79.159.61.30

HORA NOVA 2.477 n 16 d’octubre de 2018 comarca n Alt Empordà 15

Adjudiquen la remodelació de tot l’accés sud

Gemma Arché l La jonquera

L’Ajuntament de la Jonquera ha resolt el concurs per transformar la zona de la Campa. Les obres, valorades en 236.038,89 euros, s’executaran en quatre mesos

L’Ajuntament de la Jonquera ha adjudicat a l’empresa Excavaci-ons Sergi el projecte de transfor-mació de la zona de la Campa, que és on hi ha el parc de Bombers i on està previst que es construeixi la comissaria d’obra dels Mossos d’Esquadra. Tal com va avançar HORA NOVA, el projecte preveu canviar completament la imat-ge de l’accés sud del nucli urbà. I l’alcaldessa, Sònia Martínez, afe-geix: «Crearem una continuïtat amb el nucli urbà i donarem mol-ta més visibilitat a l’entrada del poble».

nn

urbanisme. nou rentAt de cArA A lA jonquerAY

sòl urbà no consolidAt. Es convertirà en una gran zona enjardinada per la qual hi transcorrerà un sender per a vianants À. REYNAL

En termes concrets, els treballs _que tenen un termini d’execu-ció de 4 mesos_ serviran per orde-nar la transformació de la Cam-pa, que és sòl urbà no consolidat. S’hi construirà un nou voral i el vial actual se substituirà per un espai enjardinat per al pas de via-nants. En aquest sentit, tota la zo-na que actualment està lliure de vegetació s’arranjarà, s’hi plan-taran plataners nous i s’hi habi-litaran dues grans àrees verdes a través de les quals hi transcorre-rà un sender perquè els vianants no hagin de passar tan arran de carretera. Paral·lelament, tam-bé es construirà un enllaç entre

«creArem continuïtAt Amb el nucli urbà i donArem vi-sibilitAt A l’entrAdA»

no es començArà A construir fins A finAls de l’Any que ve

sònia martínez

comissaria d’obra

Y

Y

l’N-II, l’avinguda Sis d’Octubre i el carrer Andalusia per millo-rar-hi la vialitat i facilitar l’accés a la futura comissaria. També es farà una millora general del car-rer on actualment hi ha el parc de Bombers i la brigada municipal. A més, es millorarà la xarxa de ser-veis: es modernitzarà l’enllume-nat, s’instal·larà mobiliari urbà i noves senyalitzacions, i se soter-rarà el cablejat aeri.

Valorats en 236.038,89 euros, els treballs s’emmarquen en el Pla de Millora Urbana que l’Ajuntament i el Departament d’Interior de la Generalitat van redactar el 2017, quan l’Administració local va de-cidir a l’autonòmica un solar per construir-hi l’edifici d’obra per als Mossos d’Esquadra. La co-missaria, però, no es comença-rà a edificar fins a finals de l’any que ve. n

L’edifici que durant anys va acollir la cooperativa agrícola de Sant Climent Sescebes ja es-tà completament rehabilitat. Aquest estiu s’hi han executat les obres de la tercera i última fase del projecte, que ha permès retirar

redacció l sant cLiment sescebes

nn

L’antiga cooperativa agrícola de Sant Climent, rehabilitada

equipaments. per A usos sociAlsY

concreta, està previst que el nou equipament es destini a usos so-cials. La mateixa Diputació ja va col·laborar a l’hora d’executar les primeres fases de la reforma, que ara fa un any van permetre inau-gurar _a dins del mateix edifici_ la nova seu del parc de bombers voluntaris de Sant Climent. n

ÀNGEL REYNALrEformAt. Aquest estiu s’han fet els treballs per arranjar les façanes nord i est de l’edifici

L’Ajuntament de Castel ló d’Empúries ja ha acabat d’instal-lar la nova tirolina del passeig de les Oques, que va ser una de les propostes més votades pels ciutadans durant el pressupost participatiu del 2018, juntament amb el porxo de l’escola El Bruel d’Empuriabrava, que també ja està muntat. Ara, doncs, només

redacció l casteLLó d’empúries

nn

quedaran tres projectes per aca-bar d’executar: el parc del Tra-buc, el carril bici de Castelló Nou i la pista de skate de la bocana d’Empuriabrava.

Mentrestant, divendres es va acabar el termini per presentar propostes per al pressupost par-ticipatiu del 2019, i en les prope-res setmanes es farà la valoració tècnica de totes les aportacions ciutadanes. n

La nova tirolina del passeig de les Oques, instal·lada

casteLLó d’empúries. pressupost pArticipAtiuY

l’AtrAcció. Va ser una de les propostes més votades pels veïns HORA NOVA

les grans tines que encara hi ha-via a dins de l’immoble i restau-rar-ne les façanes dels vessants nord i est. Els treballs han costat uns 40.000 euros, bona part dels quals els ha cofinançat la Dipu-tació de Girona, que hi ha aportat 36.614 euros. I tot i que encara se n’ha d’acabar de definir la funció

Economiaempresa

nn peralada. El vi 5 Finques 2014 i el cava Perelada Brut Re-serva, de Perelada&Chivite, han rebut la Medalla d’Or en les Sélections Mondiales des Vins Canada, el concurs in-ternacional de vins més gran d’Amèrica del Nord. n

Vins i caves Perelada, guardonats al CanadàeMpreSaY

Roses, l’Escala i el Port de la Selva, Viles Marineres

Redacció l figuereS

Facilitar el posicionament i la promoció dels municipis costa-ners com a destinacions turísti-ques a escala nacional i interna-cional, així com preservar i pro-moure el seu patrimoni històric, arquitectònic, tradicional i pai-satgístic i incentivar el turisme com a eina de desenvolupament, diversificació i garantia de futur. Amb aquests objectius es va pre-sentar la setmana passada la no-

nn

proMoció. L’OBJECTIU ÉS REFORÇAR EL POSICIONAMENTY

va marca de promoció i comer-cialització Viles Marineres, una iniciativa que va ser exposada pel director de l’Agència Catalana de Turisme, David Font: «Aquesta marca vol aglutinar aquelles po-blacions litorals que conserven viva la cultura lligada al mar i les tradicions pesqueres, i que han sabut mantenir els seus espais naturals i patrimonials, tot ofe-rint experiències i vivències vin-culades als valors de la vida ma-rinera».

De moment, una vintena de municipis ja s’han interessat pel nou segell, entre els quals hi ha tres poblacions de la comarca alt-empordanesa: l’Escala, el Port de la Selva i Roses.

Els requisits per formar part de la nova marca són precisos: els

«AGLUTINEM ELS POBLES QUE CONSERVEN VIVA LA CULTURA LLIGADA AL MAR»

david fontY

La nova marca de l’Agència Catalana de Turisme està pensada per als municipis de la costa catalana

municipis han de tenir port, acti-vitat relacionada amb els treballs al mar o al món pesquer, i vesti-gis molt evidents de la seva rela-ció amb el mar o activitat turís-tica amb un nombre significatiu d’elements que avalin el seu ca-ràcter mariner. n

HORA NOVA 2.477 n 16 d’octubre de 201820

Impost a les transaccions financeres

Vam veure la setmana passa-da el gran anunci del pacte en-tre el PSOE i Podem, en què un punt era introduir l’impost so-bre les transaccions financeres. L’impost consisteix a gravar amb un 0,2% les operacions de com-pra d’accions espanyoles en el mercat de comptat, quedant fo-ra de l’àmbit de l’impost el deute i els derivats. De moment és un fet propagandístic perquè no és gens segur que s’aprovi si no hi ha més partits que els donin su-port, i segon, i més important, perquè només afecta específica-ment les accions que tinguin ca-pitalització borsària de més de 1.000 milions d’euros.

La mesura és tan dolenta com inefectiva i segurament no re-captarà el que es pensen. Per què? Primer, perquè, om hem dit, no-

nn

opinió

més afectarà empreses de l’Ibex, que es poden comprar via deri-vats eludint l’impost, i segon per-què queden fora de l’impost la compra d’accions estrangeres. És a dir, mesura dolenta per als mer-cats perquè fomenta la compra d’accions internacionals i dolen-ta per als inversors de fons d’in-versió en empreses espanyoles perquè afectarà el rendiment fi-nal del fons.

No s’aplica tampoc a derivats (CFDs, futurs i opcions), per tant tampoc afecta els especuladors que són els productes que utilit-zen per a les operacions intradià-ries. A més, no aclareix tampoc si

comprant una acció afectada per l’impost se li aplica en cas de ser venuda el mateix dia de la com-pra. Sembla que s’ha agafat com a model el francès i per tant totes les operacions especulatives in-tradia quedarien exemptes.

Resumint, es continuen tirant pedres sobre la nostra teulada, ja que, si ja era poc atractiu per l’inversor estranger comprar empreses espanyoles, això en-cara podria disminuir el volum de contractació de l’Ibex en pre-judici de les empreses. I pel ciu-tadà normal, tindrà aplicada una comissió encoberta a més de la que ja suporti el Fons per la seva gestió. n

JordiOliva

ANAlistA tècNicempordapatrimonis.blogspot.com

«Si ja era poc atractiu per l’inversor estranger comprar empreses espanyoles, això encara podria disminuir el volum de contractació de l’Ibex en prejudici de les empreses»

El passat dimarts, 9 d’octubre, va tenir lloc l’esdeveniment Af-terwork MICE Corporatiu Tou-louse a la ciutat francesa de To-losa de Llenguadoc, un acte im-pulsat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Dipu-tació de Girona.

L’objectiu l’Afterwork era pro-mocionar i comercialitzar l’ofer-ta de turisme de reunions i esde-veniments de la demarcació de

Redacció l figuereS

nn

Girona entre agents de viatges, programadors d’esdeveniments i secretaris de direcció d’empre-ses franceses. En concret, hi van participar 23 entitats i empreses gironines del sector de negocis del Costa Brava Giorna Conven-tion Bureau.

El mercat francès és el primer mercat internacional del sector del turisme de negocis, congres-sos, convencions i incentius (MI-CE) per la Costa Brava i el Pirineu de Girona. n

la província gironina, reclam per a les empreses franceses

turiSMeY

PROMOCIÓ. Una de les accions de l’Afterwork de Tolosa HORA NOVA

l’esCAlA. el municipi alt-empordanès ja s’ha interessat per al nou segell PORts DE lA GENERAlitAt

ARREUP11

L’ajuntament de Ripoll reclama millores urgents al pont del tren

Durant tota la setmana s’estan realitzant les obres de millora al pas a nivell del passeig Ragull de Ripoll

l’eliminació d’aquest pas, per-què els vianants no haguessin de creuar la via, però com que no té èxit vam demanar aques-ta reparació». L’ajuntament ri-pollès s’ha apuntat el mèrit de la intervenció, perquè ha insistit el que ha pogut perquè es fes rea-litat.Així mateix, Colomer es queixa-va del tracte amb Renfe, i també reclamava millores urgents al pont del tren que creua el Ter i el Freser des del pas a nivell: «no pot ser que tinguem un pont que està fet una porqueria, on hi estan sortint les armadures i està caient el formigó. Fa poc hi va haver un despreniment d’un pont a Itàlia amb morts

i afectacions, i aquí tenim una infraestructura que presenta unes mancances que poden ocasionar perill i ho hem de-nunciat, però la resposta de Renfe és que hi actuaran quan tinguin diners».Colomer afi rma que les inversi-ons que arriben a Catalunya en relació a la xarxa ferroviària per part de l’estat són «nefastes», i recorda que «avui en dia un tren que va des de Barcelona a Ripoll tarda més de dues ho-res i això és tercermundista, és el mateix que tardava l’any 1982». Així doncs, considera les relacions amb Renfe «una guer-ra perduda, mentre tinguem l’estat que avui en dia tenim».

LES LLOSSES | X.P.

Al primer pis de l’ajuntament de les Llosses ja fa temps que s’hi treballa per habilitar l’espai com a habitatge social. L’any passat, segons el consistori, s’hi van invertir fi ns a 83.000 euros, dels quals 70.000 provenien d’una subvenció de la Diputa-ció de Girona. L’alcalde, David Serrat, també assegura que estan realitzant obres en una altra casa que l’ajuntament ha rebut en herència «perquè els

habitants del poble tinguin on anar a viure i no hagin de marxar a Ripoll». El que ja està enllestit són les obres que afectaven al pont de terra, on ja s’ha pintat la cal-çada i s’ha tret el semàfor que donava pas alternatiu als vehi-cles. Ha durat 4 mesos i s’han complicat a causa de les pluges. Han estat assumides totalment per la Generalitat. Arreglar la plaça de Matamala serà un altre dels darrers projectes del man-dat municipal.

Segueixen les obres d’un habitatge social a l’ajuntament de les Llosses

RIPOLL | Xevi Pujol

Al llarg d’aquesta setmana, que-daran enllestides les obres de mi-llora del pas a nivell del passeig Ragull de Ripoll. Una reparació que consta d’una actuació senzi-lla de substitució de les travesses de goma que conformen el pas, després de reforçar la seva base. Uns treballs que ja s’han realit-zat en altres passos a nivell del terme municipal, molt menys transitats que el del passeig, com ara el d’Ordina. El cap de l’Àrea de Serveis al Territori de l’ajuntament de Ripoll, Joaquim Colomer, afi rmava que «no vol-dríem que hi hagués aquesta actuació, sinó que preferiríem

MOLLÓ | Redacció

La Diputació de Girona ha re-alitzat durant els darrers dies unes obres de millora del ferm de la carretera GIV-5225, que uneix la C-38 amb el nucli d’Es-pinavell. La via té una longitud de 2,27 quilòmetres i suposa l’accés principal a aquest nucli del terme municipal de Molló. Aprofi tant les obres, l’ajunta-ment mollonenc ha sol·licitat

a la Diputació la possibilitat de construir una cuneta en alguns dels trams de la mateixa via. Aquesta és una petició que di-versos veïns de la zona han fet arribar al consistori i que aquest ha traslladat a la Diputació, que té la titularitat de la carretera. La construcció de cunetes es considera necessària per tal de millorar les prestacions d’aques-ta via, augmentant-ne sobretot la seguretat.

Millora del paviment a la GIV-5225, des de la C-38 a Espinavell

Dijous, 18 d’octubre de 2018EL RIPOLLÈS

GUILLEM SÁNCHEZ

XEVI PUJOL

xemeneies / estufes de llenya / estufes de pèl.let / DISSENYS PERSONALITZATS / accessoris

novetat exclusiva!

Pol. Ind. Casanova de Baix. C/ Martinets, 8. RipollTel. 972701375 / Mob. 636230268 info@picfoc.com www.picfoc.com

Aduro H1 estufa híbridaLa comoditat del pèl·let, combinatamb les fl ames acollidores de la llenya.Encesa amb pèl·let per smartphonei càrrega si ho desitja amb llenya.

FinancemLA SEVA

COMPRA AL0% D’INTERÈS

Què fem 21

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

LA FIRA DE LA CARBASSA REPARTIRÀ DIUMENGE 1.300 EUROS EN METÀL·LIC DURANT TOT EL DIA LES PARADES DE LA PLAÇA CALVÉ ESTARAN OBERTES I S’HI DURAN A TERME ACTIVITATS TANT AL MATÍ COM A LA TARDA

Multiformes, multiusos i de moltes mides diferents de carbasses, trobarem aquest

diumenge a Sant Joan de les Aba-desses. un cop més, el municipi esdevindrà una capital carbassera. els visitants hi trobaran tota me-na de productes relacionats amb aquesta planta originària d’Amè-rica Central i que avui dia està cul-tivada en molts llocs del món. un d’ells és Sant Joan de les Abades-ses. Aquesta serà la novena edició d’una fira que repetirà la mateixa fórmula i que aplegarà turistes, ve-ïns i veïnes i també, com no, par-ticipants que portaran exemplars de rècord. L’any passat, un exem-plar de 805 kg, del navarrès Rubén mendi, va marcar un rècord a la fira santjoanina.

PREMIS EN METÀL·LICuna fira que repartirà a més premis econòmics, com és habitual gràci-es al concurs de carbasses gegants i també originals. en total hi haurà

ST. JOAN DE LES ABADESSES L. SEGUR

EL MERCATDEL 18 AL 24 D’OCTUBRE DE 2018

AGERMANAMENT AMB EL CONFLENT, LA 4A DIADALA PLAÇA CLAVÉ SANTOANINA, EN SERÀ L’ESCENARI

Aquest diumenge, Sant Joan de les Abadesses acull la quar-ta Diada de l’Agermanament

entre el Ripollès i el Conflent. A la plaça Clavé, a partir de les 11 del matí començarà el programa amb l’actuació dels timbalers dels Nyer-ros del Conflent. A les 12 es proce-dirà al parlament de les autoritats assistents, encapçalades per l’alcalde santjoaní Ramon Roqué, que estarà acompanyant dels regidors Ferran Miquel i Jordi Caparrós, el vicepre-sident del Consell Comarcal, Pep Coma. i l’alcaldessa de Vallfogona de Ripollès, Carme Freixa. També hi assistiran Bernard Loupien, que és el vicepresident de relacions inter-

ST. JOAN DE LES ABADESSES L.S. Bigorre, alcaldessa de Fontpedro-sa i Huguette Teulière, alcaldessa de Vilafranca de Conflent i Canta-reil Nicole, regidora també d’aquest municipi, així com Josep Puigbert, que és el director de la casa de la Ge-neralitat a Perpinyà. Seguidament, el músic Ramon Gual agafarà el re-lleu amb una mostra de músiques i danses tradicionals. Aquesta diada és la manifestació del vincle creat entre el Ripollès i el Conflent. A través d’aquest lli-gam amb el qual es posa de manifest els trets comuns que comparteixen aquests municipis: fomentar l’in-tercanvi d’experiències i estrènyer vincles socioeconòmics. L’agerma-nament entre el Ripollès i el Con-flent es va segellar el 2013.

1.300 euros en premis. el lliura-ment d’aquests es farà a partir de les sis de la tarda.

obERTa ToT EL dIaLa fira comptarà amb diferents espais, però serà la plaça Clavé

on estaran ubicades les parades d’agricultors i artesans amb pro-ductes derivats d’aquest fruit de

la planta de la família de les cu-curbitàcies. estaran obertes du-rant tot diumenge. el Grup fotogràfic Abadesses tam-bé participarà d’aquest esdeveni-ment amb un concurs fotogràfic organitzat per aquesta entitat. La gastronomia també tindrà un pes específic amb els tastets i degusta-cions. La mainada podrà participar a més en un taller de ceràmica, al matí, i de pastisseria, a la tarda. un any més la carbassa serà una ob-jecte d’esdevenir una obra artística amb una demostració de l’art de fer escultures amb carbasses. Se-rà a partir de les quatre. Aquesta és una fira que s’allargarà durant tota la jornada i on s’oferirà a més el serveu de bar i entrepans. Aquesta és una activitat organitza-da pels Carbassaires de Sant Joan de les Abadesses, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Salvat Pastissers, la unió de Botiguers, el Grup foto-gràfic Abadesses, Cervesa Artesa-na minera, el Restaurant la Ruta del ferro i la Diputació de Girona.

UNA CAMINADA SALUDABLE A RIBES DE FRESER

La tardor és també una excu-sa per promoure una activi-tat saludable com és la que

tindrà lloc aquest diumenge: la caminadeta de tardor que pro-mouen els Gegants de Ribes. La sortida serà a les 8 del matí des

RIBES DE FRESER REDACCIó

Una sortida amb 12 kms de recorregut

de la plaça del mercat i tindrà un recorregut de 12 quilòmetres. L’arribada es preveu entorn les 12 del migdia i es passarà per Sant Cristòfol, el collet de Segu-ra, Can Paloca oVentolà. Tam-bé pel camp del moliner, el Co-llet, Batet i novament, arribada al punt de sortida.

Grans carbassots que tindran premi un any més a la fira santjoanina

nacionals de la Comunitat de Co-munes Conflent Canigó; Lluís Vila, alcalde de Pi de Conflent; Arlette

EL RIPOLLÈS

1180

44-1

1941

65Q

Diputació de GironaÀrea de Promoció Econòmica,Administració i HisendaExpropiacions

EF/mfsNúm. Exp.: 2018/8275

ANUNCIPel qual se sotmet a informació pública, pel termini de quinze dies hàbils, la següent relació individualitzada de béns i drets afectatsper l’execució de les obres del projecte constructiu d’obres del “Condicionament del tram entre els PK 0+610 i PK 0+870 i del margedret entre els PK 0+100 i PK 0+200 de la carretera GIV-6701, de Bordils a Corçà per Madremanya. Terme municipal de Sant MartíVell”, perquè qualsevol persona interessada pugui formular-hi al·legacions a l’únic efecte d’esmenar possibles errors que s’estimin co-mesos en la relació, de conformitat amb el que estableixen els articles 18 i 19.2 de la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembrede 1954 i 17 del Reglament d’expropiació forçosa de 26 d’abril de 1957.Terme municipal de Sant Martí Vell

Girona, 8 d’octubre de 2018Miquel Noguer i PlanasPresident

Finca Polígon Parcel·la Sub- Titular Classe Terrenys afectats de parcel·la superfície (m2)

projecte Obra Domini públic

1 1 21 a Instal·lacions Ramaderes Racosta, SL Rústica 130,66 237,12

2 2 74 a, b i c Dolores Artau Roig

José Bossacoma Font Rústica 8,14 69,73

3 2 73 b Josep Bosch Vila Rústica 33,23 75,15

4 2 72 - Hereus de Josep Lluís Ponce Guitart

Josep Ramon Ponce Ricastell

Jordi Ponce Ricastell Rústica 7,64 68,43

5 1 23 a Magdalena Sasanedas Fochs Rústica 307,55 224,80

6 2 66 a Carmen Darder Esteva Rústica 266,14 397,52

7 1 25 - Instal·lacions Ramaderes Racosta, SL Rústica 21,00 276,93

8 1 5 - José Trias Quer Rústica 95,67 269,17

1180

64-1

1969

90Q

Ajuntament de PalamósServeis Econòmics

EDICTEEl Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 16 d’octubre del 2018, va adop-tar, entre d’altres, l’acord d’aprovació provisional de modificació de les següents or-denances fiscals:

1. Ordenança fiscal general de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres in-gressos de dret públic i local.

2. Ordenança fiscal número 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles.

3. Ordenança fiscal número 6, reguladora de la taxa per l’expedició de documentsadministratius i prestació de determinats serveis.

4. Ordenança fiscal número 9, reguladora de la taxa pel servei de cementiri munici-pal, serveis funeraris i autorització o concessió de sepultura.

5. Ordenança fiscal número 11, reguladora de la taxa per l’ocupació del domini pú-blic local.

6. Ordenança fiscal número 19, reguladora de la taxa pel servei de la Llar d’infants“L’Estel de Mossèn Gumersind”.

Així mateix va acordar mantenir igual que l’exercici 2018 els tributs i ordenances nomodificats expressament pels acords anteriors.

D’acord amb el que disposa l’article 17 del RDL 2/2004, pel qual s’aprovà el Textrefós de la Llei reguladora de les hisendes locals, els acords d’imposició i el text deles Ordenances modificades en caràcter provisional, així com el contingut dels cor-responents expedients, se sotmeten a informació pública pel termini de 30 dies,comptat des de l’endemà de la publicació del present edicte en el Butlletí Oficial dela Província, a l’efecte del seu examen i presentació de possibles reclamacions isuggeriments, i s’entendrà definitivament aprovat, sense necessitat de prendre unnou acord, si durant l’esmentat termini no s’haguessin presentat reclamacions.

Durant el període indicat, qualsevol persona podrà consultar l’acord d’aprovacióprovisional de modificació de les esmentades Ordenances fiscals i el contingut ínte-gre de l’expedient a les dependències de Serveis Econòmics d’aquest Ajuntament,situades a la plaça del Forn, 8 de Palamós, de dilluns a divendres, de les 9.00 a les14.00 hores, i a l’apartat “Expedients en informació pública” de la seu electrònica(seu.palamos.cat).

1182

56-1

1966

12Q

Ajuntament deCornellà del Terri

EDICTE D’INFORMACIÓ PÚBLICA PER A PROJECTES DE NOVES ACTIVITATS I

CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLENúm. Expedient: X2018000364El 25 de maig de 2018, el senyor Jacint Pinsach i Guardia, en representació de Can Ba-llau SCP, va sol·licitar en aquest Ajuntament llicència d’obra major per a la construcciód’una nau d’engreix de porcí per a benestar animal a l’explotació ramadera Can Ballau,situada a Corts, en terreny classificat com a sòl no urbanitzable i qualificat urbanística-ment com a sòl rústic comú (clau 20a) en el vigent planejament de Cornellà del Terri.D’acord amb el que estableix l’article 49.3 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost,pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i l’article 58 del Decret 64/2014,de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanísti-ca, s’exposa al públic per un termini de vint dies, comptat des de l’endemà de l’últimapublicació d’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, en un delsdiaris de difusió comarcal o en el tauler d’anuncis de la web de l’Ajuntament.Durant el termini assenyalat es podrà examinar l’expedient a la Secretaria d’aquestAjuntament, situat al carrer Mn. Jacint Verdaguer, número 4, de dilluns a divendres deles 9 a les 14 hores, i formular les observacions i les reclamacions que considerin opor-tunes.Cornellà del Terri, 10 d’octubre de 2018.Salvador Coll BaucellsL’alcalde

1180

21-1

1969

18L

EDICTEAprovats provisionalment pel Ple de la corporació, en la sessió extraordinària de data24 de setembre de 2018, els acords de modificació de les ordenances fiscals per al’any 2019 se sotmeten a exposició pública pel termini de TRENTA DIES, comptats apartir del dia següent al de la publicació d’aquest Edicte en el Butlletí Oficial de la Pro-víncia, a l’efecte que els interessats puguin examinar els expedients a la secció deGestió Tributària i presentar-hi les reclamacions o suggeriments que considerin opor-tuns, tal com estableix l’article 17 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, queaprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.Aprovació provisional de la modificació de:- Ordenança general núm. 1, general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressosmunicipals de dret públic per a l’exercici 2019.- Ordenança fiscal núm. 3, de preus públics per a l’exercici 2019.- Ordenança fiscal núm. 14, reguladora de la taxa per la utilització privativa o l’aprofita-ment especial del domini públic local per a l’exercici 2019.- Ordenança fiscal núm. 16, reguladora de la taxa per la prestació de serveis mitjançantla utilització d’instal·lacions municipals per a l’exercici 2019. En cas de no presentar-secap reclamació dins d’aquest termini, els esmentats expedients s’entendran aprovatsdefinitivament sense necessitat d’adoptar un nou acord.Juan Manuel Fernández MartínezEl primer tinent d’alcaldeRoses, 28 de setembre de 2018

Ajuntament de Roses

118342-1196419Q

Ajuntament deGarriguella

ES CONVOCA LICITACIÓ PÚBLICAPER A L’ADJUDICACIÓ DE LESOBRES DE CONSTRUCCIÓ DE L’E-QUIPAMENT DE SERVEIS I ACTIVI-TATS SOCIOCULTURALS I RECRE-ATIVESL’Ajuntament de Garriguella ha convo-cat licitació pública de la contractacióde les obres del projecte “Equipamentde Serveis i activitats socioculturals irecreatives” del municipi, amb unpressupost de 393.223,67€ (IVAinclòs) i un termini d’execució màximde 6 mesos.La presentació de propostes econòmi-ques s’haurà de realitzar mitjançantl’eina Sobre Digital 2.0 a través de laPlataforma Electrònica de Contracta-ció Pública de Catalunya, fins el dia 2de novembre de 2018 a les 14:00 h.Les bases de la convocatòria es po-den consultar a www.garriguella.cat alperfil del contractant de l’entitat.

118103-1196909L

Ajuntament deSanta Cristina d’Aro

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aroha posat a la venda, mitjançant proce-diment obert i sistema de subhasta,13 parcel·les dins del sector La Teule-ra (S-3) de Santa Cristina d’Aro.

Les 13 finques a subhastar, així comla superfície i el valor de licitació decadascuna, queda detallat en el Plecde condicions econòmico-administrati-ves que regeixen la subhasta, el quales pot consultar a l’apartat de Sub-hastes de la plana web municipalwww.santacristina.cat o a l’Àrea deSecretaria de l’Ajuntament.

El termini de presentació de les ofer-tes per prendre part en la subhasta fi-nalitza el dia 6 de novembre de 2018,al Registre d’Entrada de l’Ajuntamentde Santa Cristina d’Aro, de dilluns adivendres de 8 a 13.30 hores.

La celebració de la subhasta es realit-zarà el dia 7 de novembre de 2018 ales 12 h a la Sala de Plens de l’Ajun-tament.

Santa Cristina d’Aro, 11 d’octubre de2018L’alcaldeXavier Sala i Congost

1181

71-1

1966

10Q

Ajuntament deBellcaire d’Empordà

ANUNCISobre activitat de l’art. 47.4del Decret legislatiu 1/2010,

Text refós de la Lleid’urbanisme en sòl rústic.

Atès que per majoria absoluta del Plemunicipal es va procedir a acordaraprovar la implantació de l’activitat decamp de vol i museu de l’aire, interes-sada pel Sr. J.D.F, amb la seva sol·lici-tud de data 11.07.2018 aportant la do-cumentació corresponent i els infor-mes del Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca i Alimentació, del’Agència Catalana de l’Aigua, del De-partament de Cultura i de l’InstitutCartogràfic i Geològic de Catalunya.S’exposa al públic per termini d’unmes perquè s’hi puguin presentar lesal·legacions i els suggeriments que esconsiderin oportuns. L’expedient ro-mandrà a l’Ajuntament de Bellcaired’Empordà, pl. Comtes d’Empúries, 1,i podrà ser consultat de dilluns a di-vendres de 9 h a 13 h.En cas que no se’n presentin es conti-nuarà amb el procediment legalmentprevist als art. 48 i concordants delDecret legislatiu 1/2010, Text refós dela Llei d’urbanisme.

Bellcaire d’Empordà, 03.10.2018

L’alcalde presidentDavid Font i Saballs

1181

50-1

1970

24L

Ajuntament deSant Hilari Sacalm

EDICTEPer Acord del Ple del 4 d’octubre del 2018 aquest Ajuntament ha aprovat declarar de nou la utilitat pública dels béns i instal·la-cions que integren la xarxa del servei municipal de subministrament domiciliari d’aigua potable, i inicialment la relació concreta iindividualitzada dels béns, instal·lacions i infraestructures d’aquest servei afectats a expropiar.Pel present edicte se sotmet a tràmit d’informació pública pel termini de 20 dies, a l’efecte que els afectats o qualsevol personapuguin al·legar el que estimin convenient sobre rectificar possibles errors de la relació, sobre la titularitat dels béns o drets, so-bre la procedència de la seva ocupació o disposició i el seu estat material o legal, o oposar-se, per raons de fons o forma, a lanecessitat de l’ocupació.

RELACIÓ INDIVIDUALITZADA DE BÉNS I DRETS AFECTATS D’EXPROPIACIÓGrup de pressió i calderí antiariet del dipòsit del SerratSegons característiques detallades que consten en l’expedient.Xarxa de distribucióXarxa del servei de subministrament domiciliari d’aigua potable, integrada per canonades subterrànies de material, diàmetre ilongitud diversos per les vies públiques de Sant Hilari Sacalm, segons detall en l’expedient.Boques de reg9 unitats de boques de reg en diversos emplaçaments segons detall en l’expedient.Comptadors control4 unitats de comptadors de control en diversos emplaçaments segons detall en l’expedient.Descàrrega115 unitats de descàrrega en diversos emplaçaments segons detall en l’expedient.DipòsitsNOM CAPACITAT X Y ZDipòsit de la Bòbila 500 459973,166 4636899,41 875Dipòsit Serrat 500 459205,131 4635935,99 860Hidrants52 unitats d’hidrants en diversos emplaçaments segons detall en l’expedient.Vàlvules394 unitats de vàlvules en diversos emplaçaments segons detall en l’expedient.Ventosa4 unitats de ventosa en diversos emplaçaments segons detall en l’expedient.”EN TOTS ELS BÉNSDret a expropiar: el ple dominiTitular: SOREA, Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, SAUSant Hilari Sacalm, la data de signatura de l’alcaldeL’alcalde,Joan Ramon Veciana Martínez

| Publicitat | 29EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 D’OCTUBRE DEL 2018

EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 D’OCTUBRE DEL 201830 | Comarques Gironines | SELVA

L’empresa amb seu a Riu-dellots de la Selva Skitudei el centre tecnològic Eure-cat (membre de Tecnio)han creat una polsera queincorpora una etiquetad’identificació per radio-freqüència (RFID), que fa-cilita l’accés a les instal·la-cions d’esquí i de munta-

nya als esquiadors i ser-veis per obtenir dades demonitorització de la sevaactivitat. Un prototipd’aquesta polsera es pre-senta aquesta setmana ala fira IOT SolutionsWorld Congress.

La polsera permet alsesquiadors entrar a lesinstal·lacions només esti-rant la mà i acostant-la allector. El nom del nou por-table és Skiwearable i esconnectarà a través deBluetooth amb una aplica-ció on els usuaris podrandescarregar-se les dadesdels trackings de l’activi-tat d’esquí realitzada i que

serà compatible amb unaplataforma de monitorit-zació, ludificació i com-partició d’activitats a l’airelliure desenvolupada perSkitude per ser usada enentorns de neu i munta-nya. “Amb la polsera, els

usuaris es podran descar-regar les dades per a la se-va posterior anàlisi en elnúvol”, explica DanielBlanco, responsable deldesenvolupament, quedestaca que el dispositiu“serà capaç d’obtenir re-

gistres de llarga durada devariables sobre l’activitatdels esquiadors i de segui-ment de forma transpa-rent sense afectar la pràc-tica de l’esquí”. A més, endestaca la comoditat per al’esquiador. ■

Creen unapolsera per alsesquiadors

U.C.RIUDELLOTS DE LA SELVA

a Facilita l’accésautomàtic a les pistesi monitoritza la sevaactivitat esquiant

La polsera facilita l’accés automàtic a les pistes i el monitoratge de l’esquiador ■ EPA

Eurecat, Centre Tecnològicde Catalunya (membre deTecnio), aplega l’experiènciade més de 650 professionalsque generen un volum d’in-gressos de 51 milions d’eurosanuals i dona servei a més de1.500 empreses. R+D aplicat,serveis tecnològics, formaciód’alta especialització, consul-toria tecnològica i esdeveni-ments professionals són al-guns dels serveis que Eurecatofereix tant per a grans comper a petites i mitjanes em-preses de tots els sectors.Amb instal·lacions a Barcelo-na, Canet de Mar, Cerdanyoladel Vallès, Girona, Lleida,Manresa, Mataró, Reus, Tar-ragona, Amposta i Vila-seca,participa a 160 grans projec-tes consorciats d’R+D+i na-cionals i internacionals .

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El CentreTecnològic deCatalunya

La primera edició del Busi-ness Tourism Market(BTM) –el mercat del ne-goci turístic– tindrà llocavui a l’hotel Guitart Cen-tral Park Aqua Resort deLloret a partir de les noudel matí. La jornada, orga-nitzada per la FundacióCliment Guitart i l’agènciaEFE, vol ser un espai dedebat del turisme i la sevagestió.

El BTM inclourà ponèn-cies sobre el mantenimentd’una marca, la tecnologiaal servei de l’usuari i sobreles xarxes socials, una tau-la rodona sobre el turismede sol i platja i la interven-ció de l’empresari i artistaMago More. Entre els po-nents, hi haurà el directorgeneral de l’Agència Cata-lana de Turisme i batlle deGironella (Bages), DavidFont, i l’exdirector generalde Turisme de Barcelona il’exconseller Jordi Wi-lliam Carnes.

Després del repàs a lesconclusions, a càrrec deldirector de la FundacióGuitart, Enric Dotras, l’al-caldessa de Figueres i se-cretaria general de la con-selleria d’Empresa i Conei-xement de la Generalitat,Marta Felip (CiU), clouràel BTM. ■

El turisme i laseva gestió, adebat en elBTM de Lloret

J.F.LLORET DE MAR

a Guàrdia Civil va desple-gar ahir uns 370 agents enel marc de l’operació Vas-sus Monres a Maçanet de

la Selva, Girona, Cassà de la Sel-va i Lloret de Mar per desmante-llar un clan dedicat al tràfic demarihuana que s’havia delatat,en part, pels continus talls dellum que provocava a la urbanit-zació Residencial Park de Maça-net, on es van centrar la majoriadels 22 escorcolls executatsahir. L’operació, que va ser su-pervisada des de l’helicòpter dela Guàrdia Civil per la jutgessadel jutjat número 3 de Santa Co-loma de Farners, va acabar ambla detenció de 22 persones, en-tre elles els suposats capitostosde l’organització, que residienen una luxosa mansió a l’entra-da del camí dels Metges, a Cassàde la Selva. Dels 22 escorcolls,19 es van fer a domicilis dels sos-pitosos i els altres tres a bars dela zona de Maçanet. En l’opera-ció, en la qual també hi van in-tervenir gossos ensinistrats, esvan localitzar més de 2.000plantes en vuit plantacions demarihuana interiors actives,que els seus responsables man-tenien amb aparells connectats

L

fraudulentament a la xarxa elèc-trica i sovint, pel consum exces-siu, provocaven talls de llum queafectaven tota la urbanitzacióResidencial Park i causavenmolts maldecaps a l’Ajunta-ment. A priori el grup arrestatahir no es vincula amb l’homici-di, el passat 29 de setembre,d’un home romanès al jardí decasa seva, també un cau de ma-rihuana, situat al número 53 delcarrer Empordà de la mateixaurbanització Residencial Park

on ahir la Guàrdia Civil va con-centrar la seva actuació. Uncrim que els Mossos continueninvestigant per identificar lespersones que van fugir del llocamb una furgoneta de colorblanc i prou alta per estar-hi dretal seu interior i amb el convenci-ment que la marihuana va ser elmòbil del crim.

En l’operació d’ahir, la Guàr-dia Civil també va comissar 19vehicles als arrestats i va trobararmes en diversos domicilis: al-

menys dues pistoles, una pistolaTaser, dues escopetes i un rifle.La previsió que els sospitososque anaven a detenir podien es-tar armats va fer que la GuàrdiaCivil decidís fer un desplega-ment important de mitjans, in-clòs l’helicòpter, per si es produ-ïen incidents durant els escor-colls. Els arrestats van ser tras-lladats a diferents dependènciesde la Guàrdia Civil i en les prope-res hores seran traslladats al jut-jat de Santa Coloma de Farners.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Narcotràfic

Tura SolerMAÇANET DE LA SELVA

Abundor de marihuanaCOP · La Guàrdia Civil arresta 22 membres del clan Fajardo que provocaven talls de llum per culpa decultius de marihuana AIRE · La jutgessa supervisa els 22 escorcolls des de l’helicòpter de la Guàrdia Civil

Un dels arrestats, d’esquena, custodiat per la Guàrdia Civil ■ MARINA LÓPEZ/ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 D’OCTUBRE DEL 201824 | Comarques Gironines | GIRONÈS

SOCIETATCloenda del quartcicle de xerradesde MémoraEl doctor Xavier Gómez-Batis-te farà avui, a dos quartsd’una del migdia a l’auditoriJosep Irla, la conferència So-cietats cuidadores al segleXXI. Gómez-Batiste, expert encures pal·liatives, tractaràd’aquest concepte, que es ba-sa a prestar atenció especial apersones dependents per mit-jà de xarxes comunitàries.Aquesta xerrada clou el IV Ci-cle de Reflexions sobre la Vidai la Mort de la Fundació Mé-mora. ■ REDACCIÓ

Amb el mateix esperit re-publicà de l’1 d’octubre. Ésl’objectiu amb què s’haconcebut l’acció de granformat que es realitzaràaquest cap de setmana a lallera del riu Onyar, en eltram comprès entre la pla-ça Catalunya i el Mercatdel Lleó. Dissabte a les dot-ze del migdia els volunta-ris penjaran 2.000 cade-nes, de plàstic i negres,formant una penjarellaamb què es vol represen-tar “l’odi, el feixisme, la re-pressió, la brutalitat, la

violència, la intolerància,la persecució, l’opressió, laintimidació, les agres-sions, la catalanofòbia, ladiscriminació.... i tot allò aquè l’Estat espanyol ensvol sotmetre”. Amb aques-ta acció els organitzadors

volen escenificar que mal-grat la repressió de l’Estatel poble continua lluitantpacíficament per la Repú-blica, ja que “la voluntatpopular és plantar cara itrencar les cadenes per re-clamar dignitat i llibertat”.

Els organitzadors, propde dues-centes persones,algunes de les quals for-men part de l’ANC peròd’altres no tenen cap tipusd’afiliació, són els matei-xos que van realitzar laplantada de creus groguesa la plaça Major de Vic deljuliol. Abans havien realit-zat murals reivindicatiusen diferents poblacions. Elportaveu, Mingu Berrio,va destacar que volien feruna acció simbòlica i des-tacada a Girona i van triarcom a escenari el riuOnyar. De la mateixa ma-nera s’ha considerat mésconvenient apostar per ca-

denes en comptes de creuscom una metàfora mésadequada a la situació delpaís. També s’ha preferitel color negre al groc. A lesxarxes socials, la mobilit-zació té com a lema Tren-quem cadenes (@TCade-nesGirona).

ConcertsL’acció principal serà dis-sabte al migdia, entre les12 i les 14 h, amb el mun-tatge de les cadenes peròtambé de la instal·lació, ala llera, de plafons i perfilsdels presos polítics i exi-liats. Aquests dies, una sei-xantena de voluntaris tre-ballen pintant les cadenesde negre i enllestint la res-ta de material. S’hi ha im-plicat també la Casa deCultura, que obrirà excep-cionalment dissabte, d’11a 14 h, l’exposició El pro-cés a punta de Bic, de l’ar-tista Jordi Magrià, cone-gut a les xarxes com a Bic-man, i que recull un con-junt de retrats de políticspresos o exiliats i il·lustra-cions sobre el procés.

L’acció de denúncia alriu Onyar es completaamb activitats festives aljardí de la Infància. Dis-sabte a la tarda hi hauràanimació infantil a les17 h i berenar popular. De18.30 a 20 h, música cata-lana i tradicional i entreles 20 i les 23.30 h, concerta càrrec de Caritat Huma-na, la banda de Jair Do-mínguez; Smith Sosa i elsDJ Tonelo, del Salero, i DJMarquet, de La Mirona.

Les activitats popularscontinuaran diumenge apartir de les 10 h amb unconcurs de coques, anima-ció infantil, country i ver-mut solidari. A les 16 h hihaurà l’acte de cloendaamb l’apadrinament decadenes: qui vulgui se lapodrà emportar fent undonatiu que es destinaràal fons pels presos i exi-liats. ■

G. BusquetsGIRONA

Crida a trencar 2.000cadenes a l’Onyar perreivindicar la Repúblicaa L’acció de gran format a la llera del riu vol escenificar que, tot i la repressió, elpoble es manté unit a S’han programat activitats festives per a dissabte i diumenge

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La data– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La frase

20.10.18Dissabte a les 12 h es penja-ran cadenes negres de plàsticentre plaça Catalunya i elMercat del Lleó

“Estem pintant lescadenes de negre ienllestint també elsplafons i perfils quecol·locarem a la llera”Mingu BerrioPORTAVEU DE L’ORGANITZACIÓ

Acció reivindicativa feta a Cadaqués el 27 de maig realitzada pel mateix grup de ‘Trenquem cadenes’ ■ ARXIU

El doctor Jordi Barretina,director de l’Institut d’In-vestigació Biomèdica deGirona (Idibgi), ha colide-rat l’estudi més gran ques’ha fet mai sobre genòmi-ca del càncer entre donesd’ascendència africana.Aquest estudi, que ha es-

tat publicat a la revista Na-turese Communications,posa en relleu que la identi-ficació de les diferènciesgenètiques en el càncer demama pot millorar l’aten-ció de la malaltia en pobla-cions més desfavorides.Mitjançant la comparacióde les dades genòmiquesde pacients nigerianesamb càncer de pit amb una

base de dades de pacientsdels Estats Units, l’estudiconclou que algunes carac-terístiques molecularsagressives són molt mésfreqüents en els tumors deles dones nigerianes queen els de les dones ameri-canes, ja siguin de raçablanca o negra. Els autorsde l’estudi, encapçalat perBarretina i la doctora Olu-

funmilayo Olopade, direc-tora del Center For Clini-cal Cancer Genetics i delCenter For Global Health,ambdós de la Universitatde Chicago, afirmen queaquestes diferències po-drien explicar la disparitaten la mortalitat per càncerde pit en les dones nigeria-nes i d’altres nacionalitatsde l’Àfrica occidental. ■

N.AstorchGIRONA

L’Idibgi lidera un estudi sobrecàncer de pit en dones africanes

El doctor Barretina, director de l’Institut d’InvestigacióBiomèdida de Girona, en una imatge d’arxiu ■ JOAN SABATER

Prop de cent cinquantapersones de 25 municipisde les comarques gironi-nes participaran avui, a laFacultat d’Educació i Psi-cologia de la UdG, en la jor-nada Els municipis giro-nins davant el repte del’Educació 360. Connec-tar temps, espais, recur-sos i actors educatius. LaXarxa Territorial de les Co-marques Gironines d’Edu-cació 360 i l’Institut de Re-cerca Educativa de la UdGorganitzen la trobada. Espresentaran les 36 mesu-res que l’Aliança d’Educa-ció 360 ha elaborat per alsgoverns locals, perquè elprograma Educació 360esdevingui un eix estratè-gic en el mandat 2019-2023. Educació 360 propo-sa una mirada de 360graus que posa al centrel’infant i té en compte totesles seves dimensions. ■

Jornada sobrel’Educació 360com a reptedels municipis

N.A.GIRONA

HORA NOVA 2.477 n 16 d’octubre de 20182 La Segona

La ciutat desitjada

nn Els tallers participatius del POUM han permès aquestes darreres setmanes conèi-xer més de primera mà com es vol projec-tar la Figueres dels pròxims anys. Els ciu-tadans que han participat en les sessions han fet les seves aportacions i han posat sobre la taula els seus desitjos, i la majoria han coincidit en una ciutat amb més espais verds, amb menys problemes de trànsit i amb més equipaments. La qüestió és com inventar fórmules perquè aquests desitjos es compleixin. De ben segur que no hi ha fórmules màgiques, però _al marge de les diferències_ caldria buscar el major con-sens possible perquè aquest nou pla gene-ral sigui la millor fórmula per la ciutat del futur. Amb aquest tema i amb molts altres cal arremangar-se bé i treballar de valent, sense partidismes. n

E D I T O R I A L

President: Antoni Escudero i Martínez

Redacció: Gemma Arché, Mar Camps, Jordi Nierga, Ariadna Ventura, Gemma Visa, Marta Arranz, Àngel Reynal (fotografia) i Sara Borrell (correcció)Maquetació: Marc BechDepartament comercial de publicitat: Maria P. Valdivieso, Lluís Vallmajó i Vicky ValeroAdministració: M. José GarcíaCol·laboradors: José Carlos Arroyo, Carles Bayés, Joanjo Bosk, Jo-an F. Burgas, Juan Jesús Aznar, Pau Canaleta, Josep Marés, Josep Matas, Enric Pujol, Daniel Ruiz-Trillo, Manuel Toro, José Luis Tor-res, Jaume Torrent, Francesc A. Picas, Ramon Galimany, Mireia Reynal, Pau Castillo, Emma Riera, Jordi Oliva, Miquel Àngel Fer-rés, M. Àngels Olmedo, Diego Borrego, Abel Granda, Jordi Vila.

Vocals del Consell d’Administració: Abel Escudero i Bermudez, Juan Cádiz i SoriaFundadors d’Hora Nova: Jordi Vallmajó, Carles López Cusí, Emili Casademont, Alejandro Liaño, Vicenç Burgas

Adreça: Avinguda de Salvador Dalí, 62 -17600 Figueres Tel. 972 50 59 58 Fax 972 50 06 66Imprès a GEST XXI. Distribuït per Vilarroya SA. DL: GI.674-2014

horanova@horanova.cat www. horanova.cat

HOR A NOVA s’acu l l a la Llei 1/1998 de Pol ít ica Lingüística de la Generalitat i als ajuts del govern de Catalunya i la Diputació de Girona. Aquest bisetmanari és membre fundador de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i està sotmès al control de l’OJD.

EDITAT PER NOVES EDICIONS ALTEMPORDANESES, SLU

hora nova

EL sEmàfOR

El Govern de la Generalitat ha concedit la Medalla a la Pesca catalana al pesca-dor del Port de la Selva «per la seva lluita diària per la recuperació d’arts de pesca».

sALvADOR mAnERA

La kitesurfista d’Empuriabrava ha am-pliat el seu brillant palmarès amb una medalla de plata als Jocs Olímpics de la Joventut.

nInA fOnT

La campanya del Patronat de Turisme Costa Brava Girona proposa deu activi-tats per a tots dels públics a la comarca, previstes pel 3 i 4 de novembre.

sOm CULTURA

L’actriu Àngels Bassas (Figueres, 1971), amb vocació també d’escriptora,

acaba de publicar La vida té aquestes coses. L’Empordà és present als seus

relats i es mostra orgullosa d’on ha nascut: «Estem tocats per la tramunta-

na, som gent amb empenta i un impuls creador molt gran. Alguna cosa hi

deu haver en aquesta terra, de màgica». Àngels Bassas, 10/10/18

L’AvAnÇ mETEOROLÒGIC

nn Dia amb nuvolositat abun-dant i pluges que podrien ser generals, localment modera-des. Vent de llevant.

nn Vent encara humit, però la part activa de la pertor-bació es desplaçarà més al sud. Cel variable. Suavitat.

Dimarts, 16 Variable

Dimecres, 17Insegur

Dijous, 18Inestable

nn Probablement pluges a la matinada i durant qualsevol moment del dia. Vent de mar cap a terra. Frescor.

nn Temps insegur, amb cel variable a estones, i més tapat a la costa. Possibilitat d’alguns ruixats. Mala mar.

Divendres, 19 Millora

nn roSeS. el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de roses, Juan M. Fernán-dez, conegut popularment com a Fredy, ha comen-çat un nou viatge solidari a benefici de la Fundació roses Contra el Càncer. Aquest és el quart viatge solidari que fa i té previst fer un total de 1.600 km en bicicleta per arribar al país veí, Portugal. el viat-ge el farà al llarg de nou etapes, de les quals ja n’ha fet tres i ha arribat a Sara-gossa, abans del que tenia previst. Aquesta setmana passarà per Sòria, Cantala-piedra, Salamanca o Peral, entre altres, fins a arribar al seu destí: Fàtima. n

nn A DEsHORA

L’empordanès que va complir el somni americàlas vegas. L’artista figuerenc Mateo Amieva és el primer català a tenir el seu propi espectacle, tal com diu ell mateix, «a la capital mundial de l’entreteniment des que existeix, Las Vegas!». Així ho va publicar al seu perfil de Facebook hores abans d’es-trenar l’espectacle de parla hispana als EUA, que porta per títol «Peti & Taller the Hooligans of Magic». Un show de comèdia i de grans il·lusions. n

nn fORA D’HORA

HORA NOVA 2.477 n 16 d'octubre de 201818

L’entrevista

«Tenim l'Ajuntament sanejat i nous projectes, entre els quals hi ha el turisme i la vida de la gent del poble»

MERCÈ BOSCH. És l'alcaldessa de Maçanet de Cabrenys des del juny del 2015 i es presentarà com a alcaldable, per ERC, a les municipals del 2019, ja que assegura tenir «ganes de continuar treballant pel poble». Parlem de la gestió municipal, de les mancances i de la tendència turística que s'ha de seguir per aprofitar l'entorn «privilegiat». També parla de la problemàtica principal: les telecomunicacions

Aquest cap de setmana s’ha ce-lebrat la segona edició de la fira Pi-rempordà, s’assegura així la ten-dència cap al turisme actiu de Ma-çanet de Cabrenys?

Nosaltres apostem pel turisme de natura, apostem pel turisme que té respecte per l’entorn, ja que realment aquest és el privi-legi més gran que té Maçanet de Cabrenys, l’entorn. I hem d’apro-fitar perquè la nostra economia es basa en aquest tipus de turis-me. És sobretot un turisme res-pectuós amb la natura per tal de poder-la gaudir. I Pirempordà és això, una fira per donar a conèi-xer totes aquelles activitats i pro-postes que es poden realitzar en el nostre entorn amb respecte per la natura. Hi ha activitats amb bi-cicleta, caminant i una infinitat d’ofertes diferents. L’any passat vam crear una pump track, a tra-vés de BTT Els Senglanassos, que ha quedat permanent a un espai municipal i aquest any hem in-augurat un petit rocòdrom; ens fa molta il·lusió presentar aquesta activitat al nostre entorn.

Una altra de les propostes era el turisme de silenci, en què consis-teix?

Aquest és un altre projecte que hem iniciat amb una empresa privada i es tracta de crear una marca a Maçanet i captar un tu-risme de qualitat per gaudir del paisatge. La marca és Maçanet La Vall Infinita, i per què aquest nom? Doncs perquè realment hi ha possibilitats infinites a fer aquí i la vall perquè estem entre el massís de les Salines i la Gavar-ra. Tenim el pantà de Darnius-Boadella ben a prop i el nostre in-terès és posar en contacte certa gent que tingui activitats aquàti-ques per poder desenvolupar-les al pantà. Per tant, no només pro-mocionem el municipi, sinó que promocionem tot el que envolta el turisme de la zona interior de l’Empordà.

nn

L'ALCALdessA. És al capdavant de l'Ajuntament de Maçanet de Cabrenys des del 2015 ÀNGEL REYNAL

Marta Arranz I maçanet de cabrenys

Fa la sensació que aquesta zona sovint queda silenciada. sembla que a l'empordà només hi tenim sol i platja...

Exacte, quedem una mica des-plaçats en aquest sentit. L’Alt Em-pordà es coneix molt per la Cos-ta Brava, perquè evidentment tenim una costa molt bonica pe-rò també hi ha una zona interior molt bonica i, per tant, el que cal fer és que es complementin les dues parts. No hem d’anar per se-parat, ha de ser un complement, tenim una costa i un interior molt potents. Cal pensar que l’interior té molt patrimoni, història, cul-tura... i activitats per gaudir de la muntanya.

el municipi té 700 habitants i es viu bàsicament del turisme, és així?

Totalment, cal pensar que te-nim més de dues-centes places per dormir, set restaurants, càm-ping, cases de turisme rural, apartaments turístics... l’oferta turística és molt elevada pel que som com a municipi. Per això s’ha de treballar en aquesta línia i fer que es desestacionalitzi.

I ara que tenim la temporada d’es-tiu tancada, quina valoració se’n fa? s’ha notat aquesta baixada, tal com diuen les xifres?

Nosaltres no ho notem perquè la capacitat hotelera la tenim com-pleta durant l’estiu. Nosaltres el que intentem és que l’ocupació hotelera s’allargui durant tot l’any perquè realment els establiments no poden viure només del juliol i l'agost, han de treballar la resta de l’any per poder subsistir. I aques-ta proposta forma part del projec-te de promoció turística, que s’ha treballat conjuntament amb tots els establiments locals i anem tots a l'una. Ells han apostat pel pro-jecte, inclús ajudant-nos econò-micament, i l’objectiu és expan-dir l’ocupació al llarg de tot l’any.

Per tant, la davallada no s’ha notat a Maçanet de Cabrenys?

No gaire... potser hem notat una mica de baixada al mes de juliol però perquè cada vegada més la gent vol fer les vacances a l’agost i és la problemàtica de sempre, tens l’agost col·lapsat. Penso que és més aviat un problema social,

que tothom vol fer les vacances a l’agost. I el projecte que comenta-va, Maçanet La Vall Infinita té en compte tots aquests ítems.

Les xifres de turisme marcaven que la principal baixada era, so-bretot, del turista de l'estat. Creu que pot tenir relació amb el guiri-gall polític actual?

Sí, penso que ha repercutit, so-bretot en el turisme de l’Estat es-panyol, perquè s’ha creat aquesta fòbia envers els catalans. Però sí que penso que la baixada ha es-tat del turista espanyol, perquè la gent ha agafat por de venir a Ca-talunya perquè els han alarmat d’una situació que no existeix al dia a dia. I això sap molt greu perquè reben una informació to-talment errònia i es mostra amb molta gent de l’Estat. Amb altres països europeus no ho hem notat, però amb el turisme d'Espanya sí.

Per exemple, no ho hem notat amb els francesos perquè estan molt assabentats de la situació, els que venen aquí són els fronte-rers i estan gairebé més informats que nosaltres.

Passant al bloc de gestió munici-pal, quina valoració fa d’aquest úl-tim any a l’Ajuntament? s’han po-gut tirar endavant tots els projec-tes que hi havia planejats?

S’han pogut tirar tots endavant. Per nosaltres una de les propos-tes d’aquesta legislatura era sane-jar l’Ajuntament en l’àmbit eco-nòmic i ho hem aconseguit. Hem abaixat el deute municipal i ja co-mencem a fer petites inversions. Ens hem mogut amb les subven-cions de la Diputació de Girona i el Consell Comarcal i n’estem molt agraïts. Estem a un moment que tenim l’Ajuntament sanejat i comencem a programar nous projectes, entre els quals hi ha el turisme i la vida de la gent del po-ble. Hi ha diverses urbanitzaci-ons que estan bastant deteriora-des i una de les prioritats ha de ser

«Apostem pel turisme que té respecte per l'entorn, ja que és el major privilegi de Maçanet de Cabrenys»

«Una de les propostes d'aquesta legislatura era sanejar l'Ajuntament i ho hem aconseguit, abaixant el deute»

Y continua a la pàgina següent

HORA NOVA 2.477 n 16 d'octubre de 2018 L'entrevista 19

«Ens agradaria tenir una residència geriàtrica però hem de trobar un particular»

«Com a municipi petit costa molt que les institucions t'escoltin»

Y ve de la pàgina anterior

apostar per aquestes urbanitza-cions, fer-hi millores i adequar les condicions.

Això forma part de «la cohesió i la sostenibilitat» a què es referia vostè quan va ser escollida com a alcaldable per a les municipals del 2019.

Exacte, més que res perquè Ma-çanet té set urbanitzacions pel municipi que és i el que hem de donar a entendre és que si la nos-tra economia es basa en el turis-me i treballem per a això, tindrem més capital per poder treballar per al ciutadà de Maçanet. No no-més pensem en el turisme, pen-sem en tots.

Comentava el deteriorament de les urbanitzacions, però quines altres mancances té actualment Maçanet de Cabrenys? On cal po-sar fil a l’agulla?

Un altre tema important al po-ble és la gent gran. Aquí Maçanet hi ha molta gent gran i que viu so-la, és per això que volem buscar una persona que els faci l’assis-tència individual i que passi per les cases de la gent gran a cobrir les seves necessitats. Som els pri-mers a voler ajudar-los, jo vinc d’aquest sector i em toca de prop.

Ens agradaria molt tenir una re-sidència geriàtrica i hem de tro-bar algun particular a qui li pu-gui interessar. Realment l’entorn és privilegiat i seria molt positiu pel municipi, ja que seria un es-pai idoni per sortir a l’aire lliure i alhora estar ben atès per un cen-tre mèdic. Estem treballant en aquest sentit per trobar un par-ticular que estigui interessat a re-alitzar un projecte així. Però no és fàcil, no els posarem les coses difícils perquè els primers inte-ressats som nosaltres, però com a Ajuntament no ens veiem capaci-tats per poder gestionar una resi-dència geriàtrica.

I pel que fa a infraestructures, hi ha algun espai que es digui «això ho necessita Maçanet»?

Sempre pensem a tenir un poli-esportiu tancat perquè hi ha me-sos que fa força fred i no es pot fer segons quin esport. Però la inver-sió és molt elevada i trobes altres prioritats més petites per poder millorar la vida de ciutadà. De-manar un poliesportiu es va fer a molts municipis durant l’època de vaques grasses, però cal pen-sar que no és només la inversió, també hi ha el manteniment. I quan t’ho planteges, ho valores amb relació al pressupost muni-cipal i no sé si ens compensaria.

I realment la prioritat és que vin-gui gent a Maçanet i que ens por-tin mainada a l’escola per no per-dre-la, per exemple. Ara hi ha 35 nens i tenim llar d’infants... amb això vull dir que tenim molts ser-

eLs ObjeCtIUs: el turisme, la sostenibilitat, la cohesió i el bon funcionament del poble ÀNGEL REYNAL

veis per poder oferir a la gent que vingui a viure al poble. I això és el que realment volem, que la gent pugui treballar aquí.

I ara em fas pensar en una altra de les problemàtiques...

Quina?Les telecomunicacions. Estem

a un punt de l’Alt Empordà on no tenim cobertura amb Movistar i el turista en reclama i no li po-dem oferir. A més, cada vegada hi ha més empreses que treballen des de casa i realment no pots do-nar-los una bona connexió. Això també és una de les problemàti-ques principals. Ja en l'àmbit de l'Administració ens hi trobem, perquè tot està digitalitzat i no tenir prou capacitat per realitzar les tasques. Aquesta és una de les mancances primordials.

I com creu que es pot resoldre aquesta problemàtica?

Doncs estem treballant amb di-ferents municipis per millorar la qualitat, sobretot de la xarxa wifi. El que voldríem és que la Diputa-ció de Girona i la Generalitat de Catalunya ens ajudessin a esten-dre la xarxa de comunicacions als petits municipis. L’Alt Empordà, com sabeu, el formen 68 muni-cipis, un 90% dels quals són mu-nicipis petits, aproximadament,

que no poden assumir els costos de crear una xarxa pròpia local. Per això cal treballar conjunta-ment amb altres pobles i rebre el suport des del Consell Comarcal per tirar endavant un projecte co-marcal. S'hauria de seguir aques-ta línia.

Un dels projectes engegats és La Forestal, que l’1 d’abril ha d’estar enllestit per inaugurar. Com avan-ça?

Aquesta també és una de les branques del projecte La Vall In-finita i vam començar amb tres temàtiques de cara als pròxims tres anys; la primera era els exi-lis. Ara estem treballant per cre-ar unes rutes que sortiran de La Forestal, que era l’últim punt on s'arribava amb cotxe, allà tira-ven el vehicle muntanya avall i els cremaven per fer desaparèi-xer qualsevol indici de la fugida. La nostra intenció és marcar les tres vies que hi havia amb històri-es i fotografies.

I La Forestal com quedarà?És de la Generalitat i ara s’ha re-

habilitat perquè no caigués i per mantenir-la. I des de la Generali-tat voldrien crear un centre d’es-tudis de flora i fauna de l’entorn. Perquè realment aquesta zona ha servit com a centre experimen-

tal de diverses espècies, com ara plantes per la seva recuperació.

Pel que fa a la política, es torna-rà a presentar com a alcaldable el 2019, això vol dir que Mercè bosch té ganes de política...

Per mi no és política, és treba-llar per al meu poble i d’això en tinc moltes ganes. Estic disposa-da a treballar per Maçanet de Ca-brenys i hem intentat fer les coses de manera conscient. No es fan bé per a tothom, sempre hi ha dis-crepàncies, però el que intentem és tirar endavant el poble perquè subsisteixi i no es perdi com molts pobles petits que s’han perdut a la nostra comarca.

Què és el més difícil de la gestió d’un poble petit? Potser la poca in-versió de les institucions grans?

Sí, això costa molt... Que les ins-titucions t’escoltin i fer-te sentir. I això és el que més et dol com a mu-nicipi petit, dir: «Ostres, que nos-altres també existim». Dol perquè també formem part de Catalunya i de la seva història. Sobretot en temes com el que comentaven de les telecomunicacions, et trobes indefens davant les grans empre-ses. Formem part d’aquest primer món i cal fer-los entendre que ens han d'ajudar a fer arribar tot ai-xò que falta als petits municipis. n

entrebambolInes

Mercè Bosch

Un llibreLa catedral del mar, d'Ildefonso Falcones

Un racó per perdre'sLa Farga amb el soroll de l'aigua

Una cançó Simply the best, de Tina Turner. M'ajuda en moments de baixa moral

Un grapat decrispetes veient...Dirty Dancing, d'Emile Ardolino

Netflix o serialsde tV3?No soc gaire amant de les sèries, però em va agradar Merlí o Polseres vermelles

Un esport o 'hobby'per desconnectarCaminar

Un cafè amb?Amb qualsevol persona, sempre es pot aprendre alguna cosa

Amb qui no aniriesa sopar?No deixaria mai de compartir un sopar amb ningú, bé, potser algun líder polític com Rivera o Casado

Un eslògan?La vida acaba posant a tothom al seu lloc

A la bossa de Mercè bosch no hi falta mai...El telèfon d'un amic

ARREUP3

El Consell Comarcal es queixa de les dificultats de l’ACA per la neteja dels rius

les 10, ja que es va inundar per-què el riu li va passar literalment per sobre i després va quedar ple de llot. Al carrer de Sant Quintí es van inundar molts baixos de domicilis i subterranis de comer-ços. El Casal de Cultura també va patir una inundació impor-tant i alguns veïns van haver de col·laborar per treure aigua de l’emplaçament. «Ens consta que

la Diputació està treballant per intentar oferir una línia d’ajut als ajuntaments, que ens bene-ficiaria molt, ja que estem a fi-nal d’any, amb els pressupostos pràcticament executats», de-talla Prat. L’ajuntament agraeix la col·laboració ciutadana per la neteja de les afectacions i es tro-ba ara mateix calculant les des-peses que poden tenir.

Roda de premsa del consell d’avaluació dels danys del Leslie

Els cedres del passeig Àngel Guimerà de Ribes, en perill després de la riuadaRIBES DE FRESER | X.P.

Un dels efectes de la riuada a Ri-bes de Freser va ser una esllavis-sada en un mur de contenció al passeig Àngel Gukmerà. Aquest, es troba sota uns cedres cente-naris que ara es troben en perill. Els arbres s’han fet molt grossos amb el temps i ara l’ajuntament es planteja la seva continuïtat i ha de prendre una decisió al respec-te. L’alcalde de Ribes, Marc Prat, assegura que la principal prioritat és la seguretat ciutadana. També es vol evitar que la possible caigu-da d’aquests arbres pugui causar inundacions en futures riuades.

MOLTA AFECTACIÓ A RIBESA banda de l’esllavissada d’aquest mur, a causa de la riuada també va fer caure un altre paret al pas-seig Recolons, que va fer cedir un pal d’electricitat. L’anomenat Pont de la Letona va estar tallat el dilluns des de les 6 del matí a

Els arbres centenaris que es troben en perill per aquesta esllavissada

RIPOLL | X.P.

Segons l’enciclopèdia catala-na, el cabal normal del riu Ter després de rebre el Freser és de 9 m3/s. Aquest dilluns al matí, l’Agència Catalana de l’Aigua va fer públic que el Ter passava per Ripoll amb 691 m3/s. Una dada substancial que demostra

la magnitud de la crescuda dels rius a la comarca. Per altra ban-da, el Servei Meteorològic de Catalunya va fer públiques les dades totals de pluja recollida durant el pas del Leslie. A Ull-deter hi van caure 196 litres per metre quadrat; a Fabert (Mo-lló), 174; a Núria 144; i a Sant Pau de Segúries, 143.

De 9 metres cúbics per segon, a 691

RIPOLLÈS | Xevi Pujol

El Consell Comarcal i els ajunta-ments del Ripollès encara estan valorant tots els danys que ha deixat el pas de la tempesta Les-lie. Aquests, es poden dividir en tres grans eixos: destrosses en les lleres dels rius, en camins ru-rals o en instal·lacions públiques i privades. Destaquen la desa-parició d’una pista forestal que unia Espinavell amb Setcases, que ara s’haurà de reconstruir, i les múltiples acumulacions de troncs en ponts o a les lleres del Ter i el Freser. En aquest sentit, el Consell es queixa de les difi-cultats que l’Agència Catalana

de l’Aigua (ACA) posa per poder netejar els rius. El president de l’ens, Joan Manso, diu que «el que desitjaríem és una autorit-zació general per la comarca perquè es puguin fer neteges amb profunditat a les lleres fluvials, per no només resoldre les problemàtiques existents sinó també evitar possibles danys en un futur». El Consell també denuncia que les últimes actuacions que s’han fet a les lle-res dels rius en molts casos han anat a càrrec dels ajuntaments, que les han finançat després de demanar les autoritzacions com-petents a l’ACA. Per tant, s’espe-ra un ajut econòmic perquè «ni

Dijous, 18 d’octubre de 2018EL RIPOLLÈS

XEVI PUJOL

XEVI PUJOL

JORDI AMÀRITA

XEVI PUJOL

el Consell ni els ajuntaments podem fer-nos càrrec de les despeses de reparació». Josep Coma, vicepresident del Consell Comarcal, remarcava que «qui diu que en un futur no puguin caure aquests 300 mm de pre-cipitació en poques hores com

ha passat a França o a Mallorca i després arribin les lamenta-cions, quan des del món local fa temps que s’està advertint d’aquest problema». El Con-sell espera haver comptabilitzat d’aquí a dues setmanes l’abast real dels danys de les riuades.

L’ACA ha respost que actualment no li consta cap sol·licitud pen-dent per netejar lleres de rius al Ripollès. També assegura en un comunicat haver donat el vist-i-plau a set sol·licituds de la comar-ca entre 2017 i 2018, cinc d’elles en el marc de la conservació de lleres.

Troncs acumulats en un dels pilars del pont de la Colònia Santa Maria, a Ripoll

Diari de GironaDIJOUS, 18 D’OCTUBRE DE 201846

Calonge, La Cellera de Ter, l'Es-

tartit, Figueres, Llagostera, Mal-

grat de Mar, Riudarenes, Sant

Pau de Seguries, Tossa de Mar i

Vidreres.

FIGUERES

Infantil A 2/4 de 6 de la tada

al centre cívic Creu de la Mà re-

presentació de l’espectacle in-

fantil «Núvols, estels i contes del

cel» de la companyia Alma i la

mar de contes.

LLAGOSTERA

Representació A les 8 del ves-

pre a la biblioteca Julià Cutiller

representació de l’espectacle

«Pompeu Fabra: jugada mes-

tra».

OLOT

Fira de Sant Lluc Al llarg del

dia al costat de la plaça de Braus

fira ramadera i a la zona del Fi-

ralet, plaça Blames i carrers ad-

jacents mercat extraordinari de

roba.

GIRONA

Concert A 2/4 de 9 de la nit a

l’Auditori de Girona concert de

Sandrine Piau, soprano i Susan

Manoff al piano.

Concert A les 10 de la nit al

Sunset Jazz Club concert de Ben

Wendel Seasons Band.

ANGLÈS

Memòria A 2/4 de 5 de la tar-

da a la biblioteca Joaquim Bau-

xell taller d’estimulació de la

memòria amb Eulàlia Latorre.

CELRÀ

Manualitats A 2/4 de 6 de la

tarda a la biblioteca taller de

manualitats amb la Momo.

GIRONA

Músical A les 7 de la tarda a

l’Espai Marfà taller d’autoregis-

trament amb Lluís Ferrer.

CASSÀ DE LA SELVA

Salut A 2/4 de 8 del vespre a

l’Auditori Sala Galà conferència

sobre què cal saber del dolor

amb Laia Arcas, farmacèutica.

GIRONA

Cinema A les 7 de la tarda al

Museu del Cinema conferència

sobre la pel.lícula «El aparta-

mento» amb comentari de l’es-

criptor Jordi Puntí i dins del cicle

«Cinc seqüències per explicar

una obra mestra».

Societats cuidadores A 2/4

d’1 del migdia, a l’Auditori Josep

Irla, conferència «Societats cui-

dadores al segle XXI» a càrrec

de Xavier Gómez-Batiste. Dins

del cicle «IV Cicle de Reflexions

sobre la vida i la mort.

Trobada A les 7 de la tarda, al

Caixa Forum, trobada amb la fo-

tògrafa Martina Matencio, dins

el cicle «Trobades amb...». Tam-

bé coneguda com a Laloveneno-

so, és una de les joves creadores

catalanes amb més presència a

les xarxes socials: més de

200.000 seguidors ho confir-

men. Recentment ha publicat

«Tus ojos, mis manos» (Stendhal

Books, 2017), un llibre en el qual

les seves imatges conversen

amb els versos d’Alba Ribas.

Ciència A 2/4 de 8 del vespre

a la Casa de Cultura conferència

«Geofísica de l’experiència místi-

ca: els orígens de la religió» amb

Rafael Balaguer, prehistoriador i

astrònom amateur dins del cicle

sobre els límits de la ciència.

PLATJA D’ARO

Pediatria A les 7 de la tarda, a

la biblioteca Mercè Rodoreda,

conferència «Els 1.000 primers

dies: 270 dins teu i els dos pri-

mers anys» amb Carlos Casabo-

na, pediatra i divulgador dins

del cicle sobre nutrició infantil.

GIRONA

Documentals A les 6 de la

tarda a la biblioteca Carles Ra-

hola projecció dels documentals

sobre una mort digne: «La dama

i la mort» de Javier Recio i «Què

us sembla si em poso el pija-

ma?» de Miguel Bardem.

FIGUERES

Divulgació científica A les 7

de la tarda a la Cate jornades de

divulgació científica «Science

Needs You!» amb la presentació

del libre «Del terra o de mar» de

Josep Maria Gili sobre els

oceans.

GIRONA

Setmana Mundial del Media-dor d’Assegurances A les 7 de

la tarda a l’Hotel AC Bellavista,

«El futbol s’allunya del camp i

s’apropa a la televisió». Entre-

vista amb Ramon Besa Campru-

bí, periodista, a càrrec de Jordi

Grau, periodista i vicepresident

de la Demarcació de Girona del

Col·legi de Periodistes.

- A 3/4 de 8 de la tarda, lliura-

ment de diplomes del Curs Su-

perior d’Assegurances (2017-

2018).

- A les 8 del vespre, homenatge

als mediadors veterans.

- A 2/4 de 9 del vespre, lliura-

ment del Premi Sol 2018.

- A 3/4 de 9 del vespre, cloenda

de la 44a Setmana Mundial del

Mediador d’Assegurances.

ARBÚCIES

Contes musicats A 2/4 de 6

de la tarda a la sala d’actes de la

llar de jubilats sessió de contes

musicats i petit taller de cons-

trucció d’un coet amb Clara Ri-

batallada.

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Lectura comentada A les 8

del vespre a la biblioteca lectura

comentada de «Abelló comenta-

da» amb Olga Cercós i l’escriptor

Miquel Martín.

LLAGOSTERA

La Cuina del Bolet Fins l’11

de novembre, 16a edició de la

campanya gastronòmica de la

Cuina del Bolet de Llagostera on

hi participen un total de 8 res-

taurants del municipi. La cam-

panya gastronòmica de la Cuina

del Bolet està organitzada con-

juntament per l'Àrea de Promo-

ció Local de l'Ajuntament i l'As-

sociació de Restaurants de Lla-

gostera. Els restaurants que hi

participen són: Els Tinars, Ca la

Maria, Mas Roure, Can Cassoles,

El Carril, Ca l'Artau, Cal Degollat

i la Taverna d'en Pou. Els preus

dels menús oscil·len entre els 24

i els 70 euros on el bolet es el

principal protagonista.

LLORET DE MAR

La cuina del peix de l’art Fins el 31 d’octubre celebració

de les jornades gastronòmiques

de la cuina del peix de l’art de

Lloret de Mar, amb els restau-

rants i hotels: 58, Hotel Santa

Marta, Al Freskito, Àtics la car-

pa, Can Bolet, el Port de la Cala,

el Rossell, el Trull, Fenals Inter-

nacional, Freu-Gran Hotel Mon-

terrey, Giorgio, l’arrosseria de

Fenals, la Lonja, les Petxines-Ho-

tel Excelsior, Marsol-Hotel Mar-

sol, Mas Romeu, Masia Can Sa-

bata, Papalus, Studio 66, Sybius

cala Canyellas, Xaloc i convidat

especial aula d’aplicació dels

CFGM de la família hostaleria de

Lloret de Mar.

PLATJA D’ARO

La Cuina del Cargol Fins elpròxim 25 de novembre, cele-

bració de la campanya gastronò-

mica de la Cuina del Cargol a di-

versos restaurants i establi-

ments del municipi.

GIRONA

Exposició Al Museu d’Història

dels Jueus s’hi pot visitar, fins al 4de novembre, «Diàspores jueves,

camins europeus», una exposició

de la Biblioteca Nacional d’Israel.

El jueu ha estat, des de temps re-

mots, un poble itinerant, en un

viatge constant provocat per la in-

tolerància i els fets històrics ad-

versos. En la seva llarga dispersió,

ha travat relació amb les cultures i

nacions en les quals s’ha vist im-

mers. L’exposició, produïda per la

National Library of Israel, i pro-

moguda per la AEPJ, fa incís en les

diferents etapes de diàspora del

Poble Jueu i n’explica les caracte-

rístiques i els moments més im-

portants.

Exposició Fins el 17 de no-vembre es pot visitar a la Casa de

Cultura, l’exposició «Pep Iglésias.

Anacronismes. 1978-2009». La

mostra consta d’un conjunt de

trenta fotografies en blanc i negre

i en color, juntament amb dues

projeccions d’imatges, amb les

quals INSPAI mostra un treball

previ de selecció i plasmació de

les fotografies més rellevants que

integren el fons Pep Iglésias. Des

d’un punt de vista testimonial i

patrimonial, serveixen per expli-

car el nostre context social, cultu-

ral i polític més immediat, però

també el més llunyà, a través dels

viatges del fotògraf.

Exposició La Casa Masó acull,

fins el 10 de novembre, l’exposi-

ció «La casa noucentista: arqui-

tectura unifamiliar a Catalunya

(1913-1932)». La mostra presenta

una selecció de les 18 cases més

representatives del Noucentisme

per mostrar fins a quin punt el

substrat polític i cultural que va

donar forma al moviment noucen-

tista també va crear una determi-

nada arquitectura i decoració

d’interiors al servei de la nova

burgesia catalana.

Exposició La Fundació VALVI

acull, fins el 10 de novembre,

l’exposició «Josep Albertí (1913-

1993). La vida amb els cinc sen-

tits». Es podran veure obres dels

anys 70 i 80 majoritàriament inè-

dites de la col·lecció de Francesc

de la Peña Vilà, molt amic de l’ar-

tista. Una pintura de caire expres-

sionista que encaixa amb la seva

forta personalitat, el seu caràcter

desconfiat, egocèntric, solitari i

amb un pèl de bogeria.

Exposició Fins el 31 d’octubrea la Casa de Cultura de Girona s’hi

pot visitar l’exposició «El procés a

punta de bic», de Jordi Magrià.

Conegut a les xarxes com a Bic-

man, Magrià presenta un conjunt

de retrats de polítics presos o exi-

liats i il·lustracions sobre el procés

polític català. Es tracta d’una rei-

vindicació dels drets i llibertats a

través d’obres realitzades amb

bolígraf Bic, una tècnica que no

permet errors i exigeix una gran

capacitat de concentració.

Exposició El Museu del Cinema

acull l’exposició «Cromos, pel·lícu-

les i estrelles». Aquesta col·lecció,

pertanyent a Albert Rossich, mos-

tra àlbums i cromos del cinema de

la primera meitat del segle XX i és

de gran qualitat i singularitat, per

què són els més inèdits i descone-

guts. Fins al 27 de gener.

Exposició El Taller del Barri (C/

Francesc Xavier Dorca, 20) acull

fins el pròxim 20 d’octubre l’ex-

posició de pintura «Cat-Art-Si» de

Xevi Serra. Moviments, línies, ta-

ques directes sense por ni com-

passió. El llapis i el pinzell són els

que dicten sobre el paper l'esboç

sense conflictes a l'hora de buscar

les emocions dels models.

Exposició Dins l’Any Montse-

rrat Abelló, la Biblioteca Pública

de Girona Carles Rahola acull

fins el 31 d’octubre una exposi-

ció a la Sala de Lectura de la

planta baixa. Traça un recorre-

gut per la trajectòria vital i lite-

rària de la poeta. L'autora ha

publicat els llibres de poesia

«Vida diària» (1963), «Foc a les

mans» (1990) o «Dins l'esfera

del temps» (1998).

Exposició El Bòlit, Centre

d'Art Contemporani acull fins al20 d’octubre l’exposició «Come

fare parlare un muro» d’Andrés

Siri. Presentació en format ex-

positiu de la recerca d'Andrés

Siri durant la seva residència els

mesos de febrer i març a la Fon-

dazione per l'Arte de Roma, en

el marc del projecte europeu

The Spur. «Come fare parlare un

muro» és un projecte que crea

un diàleg entre el patrimoni his-

tòric i l'art contemporani, amb

l'objectiu de mantenir, represen-

tar i reflectir la memòria. Amb

la tècnica del «frottage», l'artis-

ta documenta el pas del temps

que ha quedat a la superfície

dels murs de la ciutat.

Exposició Fins el pròxim 21de novembre es podrà visitar a

la Casa de Cultura, l’exposició

«Viladesau. El príncep de la te-

nora». Aquesta mostra proposa

un viatge per la trajectòria per-

sonal i professional, tan en la

seva faceta d’instrumentista,

com de compositor del músic

més influent en la història de la

música de cobla de la segona

meitat del segle XX.

Exposició A la Casa de Cultu-

ra, fins el 17 de novembre es

pot veure l’exposició «Vides

errants. Postguerres i exilis dels

germans Pi i Sunyer». Es pot vi-

sitar de dilluns a divendres, d’11

del matí a 8 de la tarda i dissab-

tes d’11 del matí a 6 de la tarda.

Exposició L’Estació Espai Jove

acull, fins el 19 d’octubre, l’ex-

posició «Retrats orgànics. Escul-

tures» d'Aitor Climent Barba. La

proposta expositiva consisteix

en una seqüència de nou retrats

sobre material vegetal que ver-

sen sobre la diversitat humana.

Aquests tenen un transfons

comú, el suport matèric de pro-

cedència vegetal, que emmarca

els diferents rostres destacant-

ne la singularitat i al mateix

temps reivindica l'equitat i res-

pecte entre tots els pobles.

Exposició La Biblioteca Car-

les Rahola de Girona acull, finsel pròxim 27 d’octubre, l’expo-

sició «Carmen Amaya: essència,

presència i mite». Selecció de fo-

tografies personals i familiars

de Carmen Amaya, una de les

grans artistes catalanes del se-

gle XX i una de les ballarines

més destacades del flamenc per

la seva transgressió amb un ball

únic i intemporal. La mostra

també inclou retrats d'estudi,

cartells, programes i fotografies

de diverses actuacions que ens

permeten endinsar-nos en els

aspectes més íntims de la seva

personalitat i descobrir les claus

de la seva genialitat.

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Exposició Al Palau de l’Aba-

dia, exposició col·lectiva «En veu

baixa» de Dolors Puigdemont,

Carme Malaret, Laura Baringo,

Montse Baqués i Pilar Montse-

rrat. De les del matí a les 2 del

migdia i de 4 a 7 de la tarda.

Fins a l’11 de novembre.

Exposició Al Palau de l’Aba-

dia, exposició «Huellas del sur»

de Sílvia Goltzman i Alejandro

Viladrich. De les 10 del matí a

les 2 de la tarda i de 4 a 7 de la

tarda. Fins al 21 d’octubre.

SANTA COLOMA DE FARNERS

Fotografies «Família i paisat-

ge, retrats en 3D 1900-1936» és

el títol de l’exposició que fins al31 d’octubre es podrà visitar a

l’Arxiu Comarcal de la Selva i

que recull una part significativa

de les 1.745 plaques de vidre de

la col·lecció de fotografies este-

reoscòpiques (que creen una

il·lusió 3D a partir d'un parell

d'imatges 2D) del Fons Vilallon-

ga, un tipus d’imatges que es

poden veure en tres dimensions.

Aquest conjunt d’imatges for-

men part del llegat que l’artista

Jesús de Vilallonga va cedir a

l’Ajuntament de Santa Coloma

de Farners.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Exposició El Claustre de

l’Hospital acull, fins el pròxim31 d’octubre, l’exposició foto-

gràfica «Beware of the dog»,

d’Alex Llovet. Exposició beca

guanyadadora de 2017.

Exposició El Museu de la Me-

diterrània acull l’exposició «Un

tren en pot amagar un altre»

d’Àlex Nogué, dins el cicle «Ca-

mins Propers d’art contempora-

ni». L’exposició forma part del

cicle «Exposicions Viatgeres» de

la Diputació de Girona i es podrà

veure en diferents municipis de

les comarques gironines. Àlex

Nogué amb aquest exposició ex-

perimenta sobre la manera que

percebem les imatges i, en con-

cret, amb la idea que aquestes

«sempre n’amaguen d’altres».

L’exposició és podrà visitar gra-

tuïtament fins el 29 d’octubre a

l’Espai Montgrí del Museu.

Mercats

Fires

Música

Conferències

Projeccions

Tallers

Jornades

Lletres

Espectacles

Gastronomia

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Olot

Pep Aymerich construeix la seva«Cadira» al Teatre Principal A les 9 de la nit al Teatre Principal d’Olot, Pep Aymerich presenta«Cadira». L’actor va construint una cadira amb petits gestos i sensemirar l’espectador directament, però en tot moment li va mostranten quin punt del procés constructiu està immers. Una complicitatsubtil amb la qual fa partícip directe el públic. Preu: 10 €

Celrà

Meritxell Yanes i David Planastornen amb «Ventura» A 2/4 de 9 del vespre a Can Pagans, David Planas i Meritxell Yanesrepresenten «Ventura», de Cristina Clemente. Una experiència teatralper a 25 espectadors situada en una casa particular que meravella elpúblic des del 2015. L’espectador viu una experiència única, seguint elfil d’una història familiar, com un trencaclosques. Preu: 18 €

Castelló d’Empúries

Exposició «Carles Fages deCliment. L’Arcàdia empordanesa» El Museu d’Història Medieval acull, fins al 31 de desembre, l’ex-posició «Carles Fages de Climent. L’Arcàdia empordanesa». L’exposi-ció repassa la biografia del poeta empordanès, alhora que mostra elconjunt de l’obra literària en diversos apartats que palesen la diver-sitat i la seva prolífica capacitat de creació literària.

jamargant - 18/10/2018 08:47 - 79.159.61.30

EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 D’OCTUBRE DEL 201846 | Apunts |

Mercats� Alp, Bellver de Cerdanya, Calon-ge, la Cellera de Ter, l'Estartit, Fi-gueres, Girona (Can Gibert), Lla-gostera, Riudarenes, Sant Pau deSegúries, Tossa de Mar i Vidreres.

BallsCASSÀ DE LA SELVA� 17.00. Casal de Jubilats. Berenari ball amb l’actuació d’Andreu.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 17.30. Local de l’Ajuntament. Be-renar i ball amb l’actuació deBlanca i Gemma.

GIRONA� 17.00. Casal de la gent gran deSanta Eugènia. Castanyada i ballamb Chus de Santa Coloma.� 21.00. Pont de Pedra. Ball folkamb el grup Ai El Gerro.

ConcertsGIRONA� 20.30. Sala de Cambra de l’Au-ditori. Concert Chimère, amb l’ac-tuació de Sandrine Piau, soprano,i Susan Manoff, piano.� 21.00. Restaurant-bar El Didal.Micro Room: Guest Star: Fina!,que presenta el seu nou disc Inco-fromista.� 22.00. Sunset Jazz Club. Jazzamb Ben Wendel Seasons Band.

LLORET DE MAR� 21.00. Església de Sant Romà.Concert de guitarra espanyola.

DansaGIRONA� 19.00. Espai cívic Santa Eugènia(Casal Gent Gran). Iniciació al mo-viment i la dansa. Dins el Banc delTemps.

FestesBANYOLES� Festes de Sant Martirià. 22.00.Recinte de barraques. Inaugura-ció i pregó.� Tot seguit, concert del grup ElCigarrito de Después.

FiresOLOT� Fira de Sant Lluc. Jornada deportes obertes als Museus d’Olot.� 09.00 a 15.00. Al costat de laplaça de braus. Fira ramadera. Ex-posició de races de boví, oví, ca-brum i equí. Exposició i venda deproductes agrícoles i forestals.� 09.00 a 18.00. Plaça Balmes icarrers adjacents. Mercat extraor-dinari de roba.� 10.00. Església de Sant Esteve.Missa en honor als artistes.

� 19.30. Hospici. Xerrada i presen-tació dels projectes seleccionats ipremiats en els Premis d’Arqui-tectura de les Comarques de Gi-rona 2018, a càrrec d’Arnau Ver-gés (Arnau Estudi d’Arquitectura)i Xevi Bayona, Alba Colomer iAdrià Villarejo (XAAA Arquitectu-ra).� 21.00. Teatre Principal. Repre-sentació de l’obra de teatre Cadi-ra, de Pep Aymerich.

InfantilsARBÚCIES� 17.30. Sala d’actes de la llar dejubilats. El llarg viatge de l’arc deSant Martí, contes musicats i petittaller de construcció d’un coet, acàrrec de Clara Ribatallada.

BLANES� 17.30. Biblioteca comarcal. Sec-ció conjunta del club de lecturainfantil (de 8 a 11 anys) i el club delectura juvenil (de 12 a 16 anys),amb el llibre El Petit Príncep, d’An-toine de Sant-Exupéry.� 18.00. Sala Roberto Bolaño de labiblioteca comarcal. L’hora delconte, amb Contes de la BeatrixPotter, a càrrec de La Minúscula.

CELRÀ� 17.30. Biblioteca municipal. Ta-ller de manualitats amb la Momo.

FIGUERES� 17.30. Centre cívic Creu de laMà. Espectacle infantil Núvols, es-tels i contes del cel, a càrrec de laCia. Alma i la Mar de Contes.

GIRONA� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Club de lectura amb el llibre 50oficis esbojarrats, de Carles Sala.

SANT JOAN LES FONTS� 18.00. Biblioteca Francesc Cau-la. Representació de l’espectacleLa vaca que canta, de la company-ia Pocacosa Teatre.

TeatreCELRÀ� 20.30. Can Pagans. Representa-ció de l'espectacle Ventura, ambDavid Planas, Meritxell Yanes iCristina Clemente. Dins el Tempo-rada Alta.

LLAGOSTERA� 20.00. Biblioteca Julià Cutiller.Monòleg Pompeu Fabra: jugadamestra, a càrrec d’Òscar Intente.

VILABLAREIX� 21.00. Centre cultural CanGruart. Espectacle No me llamessolsticio, llámame otoño, a càrrecde la Cia. Siete de Mayo.

ConferènciesGIRONA� 12.30. Auditori Josep Irla. Con-ferència Societats cuidadores alsegle XXI, a càrrec del Dr. XavierGómez-Batiste, director de la Cà-tedra de Cures Pal·liatives UVIC/ICO, Universitat de Vic - Universi-tat Central de Catalunya. Cloendadel IV Cicle Reflexions sobre la vi-da i la mort.� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.El dret a morir dignament, un drethumà, a càrrec d’Enric Blavi i Cris-tina Vallès. Tot seguit, projecciódels curts de ficció La dama i lamort, de Javier Recio, i Què ussembla si em poso el pijama?, deMiguel Bardem. Amb els testimo-nis reals de Ramón Sampedro iMichèle Causse.� 18.30. Bòlit, Centre d’Art Con-temporani. Repensant el futur delcentre d’art. Cicle de conferènciespel 10è aniversari del Bòlit.� 19.00. CaixaForum. Trobadaamb... Martina Matencio, fotògra-fa, també coneguda com a Lalo-venenoso.

� 19.00. Casa de Cultura. El treballcom a fotoperiodista: compromi-sos, riscos i ètica, a càrrec de Tà-nia Castro, fotoperiodista.� 19.00. Hotel AC Palau de Bella-vista. El futbol s’allunya del camp is’apropa a la televisió, a càrrec deRamon Besa i Camprubí, periodis-ta i professor de periodisme de laFacultat de Ciències de la Comu-nicació Blanquerna i dels Màsterde Periodisme de Les Heures. En-trevista a càrrec de Jordi Grau,periodista i vicepresident de lademarcació de Girona del Col·legide Periodistes de Catalunya. Dinsla 44a Setmana Mundial del Me-diador d’Assegurances.� 19.00. Museu del Cinema. JordiPuntí comenta El apartamento, deBilly Wilder. Dins el cicle Cinc se-qüències per explicar una obramestra.� 19.00. Sala d’actes de Gicor(Hotel Entitats). Conferència-ter-túlia Arritmies cardíaques. NovaUnitat d’Arritmies al Josep Trueta,a càrrec de la Dra. Maria EmilceTrucco, cap de la Unitat d’Arrit-mies Cardíaques de l’Hospital Jo-sep Trueta.� 19.30. Auditori de La Mercè.Conversa amb Ramon Cotarelo,professor universitari, politòleg iperiodista.� 19.30. Aula Magna de la Casa deCultura. Conferència Geofísica del’experiència mística: els orígensde la religió, a càrrec de Rafel Ba-laguer, pre-historiador i astrònomamateur. Dins el cicle Contempo-ràlia: els límits de la ciència.

OLOT� 19.00. Arxiu Comarcal de la Gar-rotxa. Interpretació del movimentdel nadó, xerrada sobre els tras-torns motors en els nadons, a càr-rec del Dr. Alfredo García-Alix, ex-pert en neonats.

PLATJA D’ARO� 18.00. Centre cívic Vicenç Bou.Dones i procés migratori. Constru-int identitats de resistència desdels marges. Taller de contes i ti-telles del món, a càrrec de donesdel municipi i de l’Associació deTitelles Ale Hop. Dins el 2n Ciclede conferències Diàlegs i refle-xions per un poble inclusiu i di-vers.� 19.00. Biblioteca Mercè Rodore-da. Cicle de xerrades: El conte lite-rari, a càrrec de Miquel Martín iSerra, escriptor. Sessions teòri-ques i pràctiques.� 19.00. Biblioteca Mercè Rodore-da. Xerrada Els 1.000 primersdies: 270 dins teu i els dos primers

anys, a càrrec de Carlos Casabo-na, pediatre i divulgador. Dins elcicle de nutrició infantil Menjarsaludablement, el teu fill t’hoagrairà.

RIPOLL� 19.00. Biblioteca Lambert Mata.Xerrada El cine a Ripoll. Centenaridel Comtal, a càrrec d’Agustí Dal-mau i Ramon Musach.

SALT� 19.00. Ateneu Popular ComaCros. Conferència Et sents cansa-da? Tens dolors? No t’hi acostu-mes? Parlem de... fibromiàlgia.Dins el cicle Dona! Atura’t i escol-ta’t. Mals silenciats de les dones.

JornadesTOSSA DE MAR� 6es Jornades de tardor Avan-çant junts cap a un municipi sos-tenible. Sessió oberta a tothom al’edifici La Nau. 17.00. On va la ro-ba que deixo al contenidor de Hu-mana?, a càrrec d’un membre dela Fundació Humana.� 18.00. Nou model de recollida deresidus municipal. Com m’afectaaquest canvi?, a càrrec de MònicaPeso, del Consell Comarcal de laSelva, i Jordi Couso, tècnic de Me-di Ambient.� 19.00. Estalvi d’aigua. Importàn-cia de l’aigua regenerada a Tossa,a càrrec de Jordi Couso, tècnic deMedi Ambient.

GastronomiaBAIX EMPORDÀ� Campanya gastronòmica Tocatspels bolets, a restaurants del col-lectiu gastronòmic La Cuina del’Empordanet, de Begur, Pals,Platja d’Aro, Corçà, Llafranc, l’Es-cala, Llagostera, Regencós, Ma-dremanya, Palafrugell, Palamós iTorrent. Fins al 31 d’octubre.

BLANES� Jornades del Suquet de Peix.Restaurants: Can Borrell, Can Flo-res, Can Tarranc, Cava NIt, CellerSant Antoni, Juanma, Kiku, LaBalma, Las Salinas, L’hivernacle,Racó Sa Palomera, Sa Malica -Can Ton, Sentits, Va de Catas.Fins al 31 d’octubre.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� 8a edició del Tastaolletes, mos-tra de gastronomia i ceràmica. Alsrestaurants Hostal Adarnius, Divi-num La Bisbal, Cafeteria L’Escut,El Toc i Hotel Mar de Tasmània, LaCantonada i a les pastisseries CanFont, Can Massot i Galetes Grau-pera. Fins al 28 d’octubre.

LLAGOSTERA� Jornades gastronòmiques - Cui-na del Bolet. Restaurants: Restau-rant Ca la Maria, restaurant Cal’Artau, restaurant Els Tinars, Hos-tal El Carril, Mas Roure, restaurantCal Degollat i Can Cassoles. Finsl’11 de novembre.

LLORET DE MAR� XVI Jornades gastronòmiquesde la cuina del peix de l’art. Res-taurants: 58 - Santa Marta, AlFreskito, Àtics La Carpa, Can Bo-let, El Port de la Cala, El Rossell, ElTrull, Fenals Internacionals, Freu -Gran Hotel Monterrey, Giorgio,L’Arrosseria de Fenals, La Lonja,Les petxines, Hotel Excelsior, Mar-sol - Hotel Marsol, Mas Romeu,Masia Can Sabata, Papalus, Stu-dio 66, Sybius Cala Canyelles i Xa-loc. Fins al 31 d’octubre.

PALAMÓS� Palamós gastronòmic, el peix, lagamba, els pinxos, les tapes, i ar-ròs. Restaurants i tavernes parti-cipants: La Parrilla, Caleta Blava,Maria de Cadaqués, Vintage Ter-rassa del Mar, La Caleta, El Moll,L’Arcada, Moss Sushi Palamós,Can Blau, Ca la Pepa Caneja, LaSalinera, Sant Grillat, Ca l’Ama-deu, Hotel Trias, La Gamba, Masdels Arcs, Mar Bonic, El Mar Verd;La Notaria, La Taverna de l’ibèric,la Barberia, El Casino, Can Nica-nor, Arrels Taverna, La Gavinamés que cafè, Macabeu i L’AnticIbèric. Fins al 28 d’octubre.

PLATJA D’ARO� Campanya La cuina del cargol.Fins al 25 de novembre.

TORROELLA DE MONTGRÍ -L’ESTARTIT� XIII Jornades gastronòmiquesLa Poma a la Cuina. Restaurantsparticipants. Fins al 31 d’octubre.

PresentacionsROSES� 20.00. Teatre municipal. Presen-tació del curtmetratge El gran ho-me, del taller de cinema de la gentgran de Roses.

SANT FELIU DE PALLEROLS� 18.00. Casal Sant Marc. Presen-tació del recull de poesies de JoanPujolràs, Coses meves. Entrevistaamb l’autor i demostració poèti-ca. IX Setmana de la Gent Gran.

Donació de sangGARRIGUELLA� 18.00 a 21.00. El Sindicat.

DiversosARBÚCIES� 20.00. Museu Etnològic delMontseny. Projecció del docu-mental del mes.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 19.00. Capella del convent deSanta Clara. Projecció de la pel·lí-cula La familia Bélier.

FIGUERES� 20.00. Centre cívic Joaquim Ru-bau. Tast de maridatge de melme-lades creatives de proximitat, acàrrec de Carme Díaz, d’El Rebostde l’Empordanet.

GIRONA� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Reflexió sobre la mort digna, pro-jecció de dos curts de ficció i trescurts de testimonis reals per re-flexionar sobre la mort digna.Curts: La dama i la mort, de JavierRecio, i Què us sembla si em posoel pijama?, de Miguel Bardem. Elstres curts de testimonis reals se-ran de Ramón Sampedro, JoséAntonio Arrabal i Michèle Causse.� 19.00. Centre cívic Sant Narcís.Atenció presencial del Banc delTemps Pont del Dimoni.

� 19.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Taller de fotografia. Dins elBanc del Temps.� 20.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Cuina del Banc del Temps.

LLANÇÀ� 19.00. Casa de Cultura. Trobadadel club d’adults, per comentar Labiblioteca dels llibres rebutjats, deDavid Foenkinos.

LLORET DE MAR� 21.00. Teatre. Cineclub Adler,amb la projecció de la pel·lículaWestern, de Valeska Grisebach.

QUART� 17.00. Estació Jove. Jocs de tau-la per a joves de 12 a 16 anys.

SANT CLIMENT DE PERALTA� XXVI Carbonera de Forallac. Pa-ratge de Lluís Pla. Cuita.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 08.00 a 20.00. Biblioteca JoanVinyoli. Marató de lectura del Dic-cionari General de la Llengua Ca-talana. Dins l’Any Fabra.

SILS� 19.00. Sala d’actes de l’Ajunta-ment. Club de lectura, sessió de-dicada a Manuel de Pedrolo.

VisitesROSES� 15.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada Passejades d’his-tòria, en francès. A les 15.00, enfrancès i català, i a les 16.00, encastellà i francès.

Cap de setmanaCASTELLÓ D’EMPÚRIES� Sortida en trenet pels Aigua-molls de l’Empordà, per diumen-ge, a les 12.00. Més informació, altelèfon 696 14 27 13.

L’ESTARTIT� Travessia nedant a les Illes Me-des, per la Marató de TV3, per di-umenge. De 08.00 a 14.00, a laplatgeta, al costat del port i l’espi-gó. Més informació a Neda elmón, www.nedaelmon.com.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� XL Marxa de l’Arboç, per di-umenge. Se sortirà a les 08.00 dela piscina municipal. Recorregutsde 12 i 19 km.

LES PRESES� II Cursa de la dona, per diumen-ge. Sortida, a les 10.00, del Parc 1d’octubre. Inscripcions: cursade-ladona.lespreses.cat.

PERALADA� IX Pedalada a Peralada, per di-umenge, 21 d’octubre. Recorre-guts: 29 km i 48 kms. Sortida ales 08.30, del restaurant Cafè delCentre de Peralada. Informació awww.pedaladaaperalada.com.

PLATJA D’ARO� Vall d’Aro Run Series, per di-umenge. Se sortirà a les 09.00,del palau d’esports i congressos.Més informació a www.running-valldaro.cat.

ROSES� Roses a peu, per diumenge, a les09.00. Jornades de descoberta deles rutes de senderisme a Roses.Excursió des del far de Roses finsa cala Montjoi pel camí de Ronda.Inscripcions a l’Oficina de Turismei a www.visitroses.cat.� Sortida pels voltants dels Banysd’Arles, per diumenge. Dins el ci-cle de sortides Per conèixer l’Albe-ra. Més informació, a Amics del’Albera i Cap de Creus, telèfon972 50 50 98 (vespres), 972 3806 76 o 972 25 42 64.

SANT GREGORI� Ruta de les tres fonts, per dis-sabte. Se sortirà a les 08.30, de lazona esportiva. Activitat de Gicor.

L’agenda

La ‘Chimère’ de Sandrine Piau

Sandrine Piau ■ SANDRINE EXPILLY / NAÏVE

GIRONA 20.30 RECITAL LÍRICSandrine Piau, una de les millors sopranos actuals,oferirà a la sala de cambra de l’Auditori el recital Chi-mère, on interpretarà obres de Debussy, Poulenc oSchumann, amb la pianista Susan Manoff.

Margarita Ramió iAlfons TeixidorMargarita Ramió i Al-fons Teixidor, veïns deCamós, fa 60 anys quees van casar. Ho cele-braran amb una missai un dinar familiar.

Noces dediamant

| Apunts | 47EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 D’OCTUBRE DEL 2018

ArbúciesRafel Caralt Puntí. Va morirabans-d’ahir als 90 anys. Vivia a Arbú-cies. Casat amb Lola Albó Camps i deixadues filles. Exèquies, avui, a les 10 delmatí, a la parròquia de Sant Quirze iSanta Julita d’Arbúcies.

BanyolesMaria Coll Font. Va morir abans-d’ahir als 86 anys. Vivia a Banyoles. Ca-sada amb Joan Bach Coll i deixa tresfills. Exèquies, avui, a 2/4 de 12 del matí,a la sala de cerimònies del tanatori deBanyoles.Joan Viñas Gelada. Va morirabans-d’ahir als 73 anys. Vivia a Banyo-les. Casat amb Teresa Juanola Oliver i

deixa dos fills. Exèquies, avui, a 2/4 de10 del matí, a la parròquia de Santa Ma-ria dels Turers de Banyoles.

BlanesPedro Berrocal Chamorro. Vamorir ahir als 76 anys. Vivia a Blanes.Casat amb María Rodríguez Martín i dei-xa dos fills. Exèquies, avui, a 2/4 de 5 dela tarda, a la parròquia de Santa Mariade Blanes.

La Cellera de TerMartí Torrent Güell. Va morirahir als 76 anys. Vivia a la Cellera de Ter.Casat amb M. Rosa Vila Puig i deixa tresfills. Exèquies, avui, a les 12 del migdia,a la parròquia de la Cellera de Ter.

GironaPili Blanco Alsina. Va morir ahirals 59 anys. Vivia a Girona. Companyade Josep Maria i deixa quatre fills. Exè-quies, demà, a 2/4 de 4 de la tarda, a lasala de cerimònies del tanatori de Giro-na.

LlagosteraLola Batlle Jovani. Va morir dijouspassat als 87 anys. Vivia a Llagostera.Vídua de Lluís Serra Ragolta. Exèquies,avui, a les 10 del matí, a la parròquia deLlagostera.

Lloret de MarFrancisco Tortajada Bertolin.Va morir dissabte passat als 88 anys.

Era natural de Barcelona i vivia a Lloretde Mar. Enterrament, ahir, a 2/4 d’1 delmigdia, al cementiri de Lloret de Mar.

RosesEstrella Moyano Izquierdo. Vamorir abans-d’ahir als 68 anys. Era na-tural d’Anglès i vivia a Roses. Deixa sisfills i Álvaro Useros Cubo, Exèquies,avui, a les 10 del matí, a la parròquia deSanta Maria de Roses.

Sant Joan de lesAbadessesMn. Josep Codinach Casas. Vamorir ahir als 88 anys. Era natural deSant Joan de les Abadesses i vivia a Vic.Exèquies, avui, a les 11 del matí, al mo-nestir de Sant Joan de les Abadesses.

Santa Coloma deFarnersPaquita Riera Costa. Va morir als87 anys. Vivia a Santa Coloma de Far-ners. Vídua d’Isidre Busquets i deixa unafilla. Exèquies, avui, a les 10 del matí, ala parròquia de Santa Coloma.

SordsEngracia Falguera Brunso. Vamorir ahir als 85 anys. Vivia a Sords. Ví-dua de Salvador Casademont Ginastera.Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, a laparròquia de Sords.

Torroella de MontgríRosa Maria Marquès Oriol. Vamorir abans-d’ahir als 71 anys. Vivia a

l’Estartit. Exèquies, avui, a les 12 delmigdia, a la parròquia de Torroella deMontgrí.Vicenç Xicars Vilanova. Va morirabans-d’ahir als 92 anys. Vivia a Torroe-lla de Montgrí. Vidu d’Antonia GiraupsPoch i deixa un fill. Exèquies, avui, a les10 del matí, al tanatori de Torroella deMontgrí.

Vilallonga de TerFrancesc Juncà Guillaumes. Vamorir abans-d’ahir als 78 anys. Era na-tural de Vilallonga de Ter i vivia a la Ro-ca. Casat amb Paquita Estrach Sancho.Exèquies, avui dimecres, dia 18, a les 12del migdia, a la parròquia de Vilallongade Ter.

Les necrològiques

El seu espòs, Joan Bach Coll; fi lls, Marina i Carles, Josep i Imma, Xavi i Xari; nets, Eva i Marc, Anna i Natali, Adrià, Roger, Judit,

i Joel; besnets, Júlia, Adrià, i Laura; germana, cunyats, nebots i tota la família participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua. La cerimònia religiosa se celebrarà avui dijous, dia 18, a 2/4 de 12

del migdia, a la sala de cerimònies del Tanatori de Banyoles.Sala de vetlla: Tanatori del Pla de l’Estany - Banyoles.

Va morir cristianament el dia 16 d’octubre del 2018a l’edat de 86 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Maria Coll Font✝

Banyoles, 18 d’octubre del 2018

ExposicionsBANYOLES� Biblioteca. Inspirats per les lle-gendes del Pla de l’Estany, gravatsinspirats en les llegendes que elsalumnes del Pla de l’Estany vanversionar per Sant Jordi. Fins al 31d’octubre.� Biblioteca. Inspirats per les lle-gendes del Pla de l’Estany. Fins al31 d’octubre.� Centre Cívic. Flors, d’Àngel Pla-nas. Fins al 31 d’octubre.� Factoria. Refer fer i desfer, unprojecte de reconstrucció popularde Jaume Geli.� Fundació Lluís Coromina - Es-pai EatArt. Exposició dels 75èanys de la travessia de l’Estany.Fins al 3 de novembre.� Museu Darder. La revolucióneolítica. La Draga, el poblat delsprodigis. Fins al 13 de gener.

BEGUR� Escoles Velles. Marilyn Confi-dencial, fotografies de l’actriunord-americana Marilyn Monroe.Fins al 27 d’octubre.

BLANES� Biblioteca comarcal, vestíbul.Like: una selva com la teva, unprojecte d’investigació a càrrecd’Ivan Oliver. Dins l’Any Pedrolo.Fins al 27 d’octubre.

BREDA� Centre cultural Els Forns. Laceràmica modernista i Lluís Do-mènech i Montaner. Fins l’11 denovembre.� Museu municipal Josep Ara-gay. Exposició permanent del’obra de l’autor.

CALONGE� Biblioteca Pere Caner. Exposi-ció sobre Maria Aurèlia Capmany

per commemorar el centenari delseu naixement. Fins al 26 d’octu-bre.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens.Keep it wild, mostra fotogràfica dePatricia de Solages. Caps de set-mana i festius, fins al 21 d’octu-bre.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent. L’Arcàdia empor-danesa. Oberta fins al 31 de de-sembre.

FIGUERES� Arxiu Comarcal de l’Alt Em-pordà. Vitrina: Els estudis idíl·licsde l’Anna M. Dalí a Cadaqués, foto-grafies. Fins al 31 d’octubre.� Biblioteca Fages de Climent.Fons personal de Rafael Ramis iRomans (Figueres, 1880-1936).Fins al 28 d’octubre.� Centre cívic Creu de la Mà. So-ta dues mirades, a càrrec de ClickKreativität. Exposició col·lectivade tècniques com fotografia, obragràfica i pictòrica. Fins al 18 d’oc-tubre.� Centre cívic Joaquim Xirau.Ciència & Esport, l’evolució delmitjà de transport que va revolu-cionar el món. Fins al 2 de novem-bre.� Davant de la Seu de la Delega-ció de l’Alt Empordà del Col·legid’Arquitectes de Catalunya (CO-AC). Coderch a Roses. Casa Ro-zes, 1962, de Francesc Català Ro-ca. Fins al 7 de novembre.� La Cate. Els colors de la lliber-tat. Fins al 20 d’octubre.� Museu de l’Empordà. Els Dalíde Figueres. la família, l’Empordà il’art. Fins al 4 de novembre.

FORALLAC� Mas Cals de Fitor. Josep Pla ila civilització surera. De divendresa diumenges, fins al 6 de gener.

GIRONA� Biblioteca Carles Rahola. Car-men Amaya: essència, presència imite, fotografies. Fins al 27 d’oc-tubre.� Biblioteca Carles Rahola. Lamemòria de les arts, mostra del’Institut del Teatre. Fins al 27d’octubre.� Biblioteca Carles Rahola. Vi-nyetes. Història del còmic en cata-là. Fins al 31 d’octubre.� Biblioteca Carles Rahola. Visc itorno a reviure, dins l’Any Mont-serrat Abelló. Fins al 31 d’octubre.� Biblioteca Carles Rahola. WillEisner. Centenari, produïda perNorma Còmics. � Biblioteca Just M. Casero.S’ha escrit un crim, del ClijCAT.Fins al 19 d’octubre.� Biblioteca Just M. Casero. Tu,jo i el llibre, fotografies del projec-te personal a Instagram de Ga-briel Salvans. Fins al 24 d’octubre.� Bòlit. Centre d’Art Contempo-rani. Come fare parlare un muro,d’Andrés Siri. Fins al 20 d’octubre.� Bòlit_Centre d’Art Contempo-rani. Lliçó de Diògenes. Fins al 9de desembre.� CaixaForum. Ramon Pichot.D’Els 4 Gats a la Maison Rose, or-ganitzada pel Museu Nacionald’Art de Catalunya i l’Obra SocialLa Caixa. Fins al 20 de gener.� Casa de Cultura. El procés apunta de bic, de Jordi Magrià, quepresenta un conjunt de retrats depolítics presos o exiliats i il·lustra-cions sobre el procés polític cata-là. Fins al 31 d’octubre.

� Casa de Cultura. Pep Iglésias.Anacronismes, 1978-2009. Fins al17 de novembre.� Casa de Cultura. Vides errants.Postguerres i exilis dels germansPi i Sunyer. Fins al 17 de novem-bre.� Casa de Cultura. Viladesau. Elpríncep de la tenora. Fins al 21 denovembre.� Casa Masó. La casa noucentis-ta: arquitectura unifamiliar a Cata-lunya (1913-1932). Fins al 10 denovembre.� Centre cívic Onyar. Fora al car-rer, de nou..., fotografies de JosepBurset. Fins al 31 d’octubre.� Centre cívic Santa Eugènia.Mobile Photo. La realitat no exis-teix si no hi ha imaginació per veu-re-la, de Paul Auster. Fins al 31d’octubre.� Centre cívic Ter. RefotografiantGirona, proposta col·lectiva delsfotògrafs Manel Bielsa, JosepBurset i Albert Gisalló.� El Taller del Barri. Cat-Art-Si,de Xevi Serra. Fins al 23 d’octu-bre.� Els Químics Espai Jove. Febredel divendres nit, exposició inter-activa a través d’un joc de rol.Fins al 25 d’octubre.� Espai 22. Col·lectiva Collage.Fins al 28 de setembre.� Espai 3r Esquerra de CoEspai.Poesia envasada, de Rosa Pou.Fins al 21 de novembre.� Espai Amics del Museu d’Art.La revelació de l’invisible, de Jo-sep Maria Muñoz. Fins al 31 d’oc-tubre.� Espai Santa Caterina. 30 anysdel concurs de fotografia natura-lista de l’ANG. Fins al 9 de novem-bre.

� Fundació Valvi. La vida amb elscinc sentits. Josep Albertí (1913-1993), a càrrec d’Alfons Hereu.Fins al 10 de novembre.� Galeria d’art Dual. Dibuixos igravats de Josep Miquel. Fins a fi-nal de desembre.� Galeria Dual. Obres d’Elena Ca-macho i Marcos Zrihen. Fins al 3de novembre.� Galeria El Claustre. Mirades, deDidier Lourenço. Fins al 20 d’octu-bre.� L’Estació Espai Jove. Retratsorgànics, escultures d’Aitor Cli-ment Barba. Fins al 19 d’octubre.� Museu d’Història dels Jueus.Diàspores jueves, camins euro-peus, produïda per la National Li-brary d’Israel. Fins al 4 de novem-bre.� Museu del Cinema. Cromos,pel·lícules i estrelles, col·lecció decromos de cinema d’Albert Ros-sich. Fins al 27 de gener.� Art Brut Gallery. El mini print in-ternacional de Cadaqués.

HOSTALRIC� Sala Benet Frigola. Mostra defotografies del XVI Concurs foto-gràfic. Fins al 28 d’octubre.

L’ESCALA� Biblioteca. Raimon Panikkar,viure l’aventura intercultural, enmotiu del seu naixement. Fins al24 d’octubre.� Llibreria Vitel·la. Ponts d’aigua,de Joan Pasqual. Fins al 8 de de-sembre.� Museu de l’Anxova i de la Sal.El Fluvià, 3 comarques i un riu.Fins al 31 de desembre.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Biblioteca municipal. PompeuFabra. Una llengua completa. Finsal 20 d’octubre.

� Castell Palau. Obres del con-curs de fotografia de la festa ma-jor 2018. Fins al 4 de novembre.� Escoles Velles. L’Europa de lesportes tancades. Fins al 31 d’octu-bre.� Terracotta Museu, Espai ElForn. Ceràmica blava catalana dela Col·lecció Mascort. Fins al 31 dedesembre.� Terracotta Museu, espai LaPeixera. CrashRaku, d’Emília Mu-sial i Sergi Pahisa. Fins al 25 denovembre.� Terracotta Museu, sala Gale-tera. Parant taula, exposició col-lectiva de vaixelles. Fins al 28d’octubre.� Terracotta Museu. Madola.Vestigis, de l’artista Maria ÀngelsDomingo. Fins al 4 de novembre.

LA JONQUERA� MUME. Exilis, fronteres i desar-relaments, de Carles Vergés i Víc-tor Sunyol. Fins al 25 de novem-bre.� MUME. Per sempre més, ànimesmarcades, pintura-instal·lació dePep Camps. Fins al 18 de novem-bre.

LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Plecs, obres de TuraSanz. Fins al 27 de novembre.

LES PLANES D’HOSTOLES� Bar La Llar. Les carrosses deSanta Espina, fotografies de lacol·lecció de Josep Pagès. Fins al31 d’octubre.� Local de sota les voltes. Mos-tra dedicada al centenari de l’es-cola Sant Cristòfol. Cada diumen-ge.

LLORET DE MAR� Casa de Cultura. Montphoto.Fins al 3 de novembre.

L’agenda