Edició de GironaDIMARTS · 7 d’abril del 2020. Any XLV. Núm. 15323 - AVUI / Any XLII. Núm. 14193 - EL PUNT

1,20€

1130

98-1

2271

46Q

1111

13-1

2271

36Q

El Punt Avuicreix en lectors

Mor Josep Maria Benet iJornet, renovador de ladramatúrgia catalana

Oriol Junqueras es querellacontra el Tribunal Suprem

EL CONTE. JOSEP VALLVERDÚ. Fent de Jordi P5

Entrevista Marc Antoni Broggi President del Comitè de Bioètica de Catalunya

“Un no ha de morir abandonat”Sanitariscontra rellotge

Salut rebutja, perara, usar Fontajau

El virus atacales llibertats

MÉS · L’Estat dona per superat el pic de la pandèmia i vol fer més proves, però noaclareix com ni quan COM · El govern reclama gestionar un desconfinament lent

On són els tests?Un sanitari de l’hospital Clínic de Barcelona pren una mostra en un possible cas de Covid-19 ■ FRANCISCO AVIA / HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

NACIONAL, COMARQUES GIRONINES I CULTURA I ESPECTACLES P6-30 I 34-35

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.058

Dimarts7 D’ABRIL DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Els contagis baixen a Gironaal nivell de fa tres setmanes

Ahir es van registrar 40 nous casos a la província (el

total ascendeix a 1.771) i elnombre de morts va ser de 14

La Regió Sanitària de Gironadisposa d’un 37% de llits

hospitalaris lliures, la qual cosapermet afrontar els pròxims dies

Els nous positius a Espanyacauen a la meitat en una

setmana, i Catalunya sumaquatre dies seguits de descensos

GIRONA PREVEU UNA AMPLIACIÓ DE LES UCIS.La Conselleria de Salut va explicar ahir que la Regió Sanitària de Gi-rona seguirà incrementant el nombre de llits de les Unitats de Cures Intensives (UCI) davant la necessitat assistencial d’atendre més pacientscrítics en el marc de la pandèmia de coronavirus. La foto ens mostra l’UCI del Josep Trueta, en una imatge cedida pel mateix hospital.

AJUNTAMENT

Girona atural’hospital deFontajau irebutja l’ajutde l’exèrcit

HI HA TAMBÉ 4.380 PROFESSIONALS DELS

CENTRES AÏLLATS O AMB SIMPTOMATOLOGIA,

SEGONS LA GENERALITAT

4

RESIDÈNCIES DE GENT GRAN

Puja un 30% en undia el nombre demorts als geriàtricscatalans: ja són 909

■ El descens d’ingressos als hospitals faque, de moment, no calgui habilitar l’equi-pament esportiu. Madrenas rebutja l’exèr-cit perquè creu que els recursos humansque té l’Ajuntament són suficients.

■El debat sobre la seva utilit-zació s’ha obert els últims dies.«Que tothom porti mascaretano ho trobo una mesura desa-fortunada», va assegurar ahir,

a Diari de Girona, el degà dela Facultat de Medicina de Gi-rona, Joan San, «però és im-portant que n’hi hagi per a tot-hom», va afegir.

REPORTATGE

Mascaretes per atothom, però senseestocs a les farmàcies

PÀGINES 2 a 16

jamargant - 07/04/2020 09:13 - 46.136.229.122

HORA NOVA 2.554 n 7 d’abril de 2020 vida social n Gent 31

INICIATIVES ADOPTADES ARREU DE LA COMARCA solidaritat

Xevi Bonell l Colera

siguin de tela, de cotó, ho-mologades o casolanes, les mascaretes s’han conver-

tit en una peça indispensable del dia a dia. Hem llegit que en falten, que se’n donen, que es creen. Pe-rò d’on provenen exactament les mascaretes? La resposta, o més ben dit les respostes, són diver-ses. A la comarca cada municipi troba la seva. A través d’iniciati-ves, campanyes i sobretot bona voluntat.

30.000 masCaretes de dipsalut. L’organisme de salut pública de la Diputació de Girona ha comprat més de 30.000 mascaretes de se-guretat reutilitzables, confeccio-nades amb teixit antivíric homo-logat. Aquest material s’està re-partint entre els ajuntaments i els serveis comarcals, per tal que es puguin entregar al personal que treballa de manera directa amb personal de risc. Dues terceres part d’aquestes unitats han estat elaborades per persones volun-tàries de Mascaretes Solidàries Girona, coordinades per l’Esco-la de disseny de moda Qcostura i l’Assamblea Nacional Catalana (ANC) de Girona, i les 10.000 res-tants per tallers especialitzats.

reCondiCionar masCares. Una altra de les alternatives que s’es-tan portant a terme per pal·liar la falta de material és la reconversió de material de lleure, en material sanitari. Especialment en un dels elements de referència pel que fa als malalts més crítics, els respi-radors. Diversos hospitals han demanat que les persones amb màscares de busseig Easybreath les entreguin per poder-les reuti-litzar com a respiradors.

missatgers i repartidors. La Po-licia Local de Roses no només és el punt d’entrega de mascaretes per bussejar, sinó que els agents es desplacen a les cases particu-lars per fer-ne recollides. A Figue-res, són persones voluntàries que van respondre a la crida per part de l’Ajuntament, les que ja han repartit 700 mascaretes entre els comerços de serveis essencials.

material gratuït per a tot el po-

ble. Des de l'Ajuntament del Port de la Selva es va fer una compra de mascaretes amb l’objectiu de donar-ne de franc a cada persona empadronada al municipi. A més,

Voluntaris, cosidors, repartidors, entitats, particulars, ajuntaments, Consell Comarcal... Tots

Qui hi ha darrere les mascaretes?

una vegada s’han repartit entre els censats, s’ha deixat un telèfon de contacte perquè totes les altres persones residents a la població puguin sol·licitar-ne una.A l’Espolla, també s’estan repar-tint mascaretes de cotó als veïns i

veïnes més vulnerables, i a més a més s’han entregat paquets de gel hidroalcohòlic i guants d’un sol ús a tots els domicilis habitats de dins el nucli urbà. Els voluntaris trucaven al timbre de cada casa i deixaven la bossa a la porta, fent

el procés més segur per a tothom.A Cistella el seu alcalde, Enric Gi-ronella, ha publicat el seu telèfon mòbil a la xarxa, perquè qualse-vol persona que necessiti guants o mascareta li pugui demanar.

voluntaris Cosidors. A la Jon-quera, són els voluntaris i volun-

tàries del poble els qui han cosit mascaretes protectores a partir de material comprat per l’Ajunta-ment. Cada família en pot recollir una de forma totalment gratuïta a la Tienda Latina, la Farmàcia, el Cronos i el Buc. A més, l’alcaldes-sa del municipi, Sònia Martínez, ha fet un vídeo institucional ex-plicant-ne el funcionament.A Cadaqués continuen donant puntades i confeccionant més mascaretes. Aquest grup, coordi-nat per la Mari i la Mercè (Crazys-heep), ja n’ha repartit als Serveis Mèdics, la Policia Local, Protec-ció Civil i personal treballant a serveis essencials. Des de l'Ajun-tament obren el telèfon de 9 a 14 h per recollir sol·licituds per a les persones que no en tinguin.

imprimint esperança. En Pau Ar-bat és el responsable TIC de l’Es-cola La Salle de Figueres. Ell i el seu pare imprimeixen viseres en format 3D. Aquestes peces servei-xen per col·locar-hi una làmina i protegir els usuaris. En total fan funcionar tres impressores, una de les quals està cedida per La Sa-lle, les 24 hores del dia: «Les cui-dem, i les hem modificat perquè puguin aguantar». A través d’un canal de Telegram reben les ins-truccions sobre què cal fer: «De moment hem fet moltes viseres, però ara que els hospitals sembla

que comencen a tenir material, és pos-

sible que ens demanin que fem masca-retes», expli-ca Arbat.

Aproximada-ment produei-

xen 14 viseres al dia. Noranta-vuit unitats

que són recollides un dia a la setmana per una

persona del g r up de Telegram, se-gons comenta Ar-bat: «Des del grup

de Teleg ra m ens avisen si hi ha algu-

na modificació, el que imprimim està basat en

plantilles homologades. A darre-re hi ha la Generalitat». Encara que el govern català hi estigui al darrere, tots els costos de produc-ció els assumeix la família Ara-bat. «Quan calculem que se’ns pot acabar el material, el dema-nem a través d’Amazon, continu-arem produint fins que faci falta», conclou.n

IMPRESSORA 3D. Un dels models utilitzats per fer les viseres protectores P.ARABAT

REcOllIDA. Material entregat a la Policia de Roses AJ. DE ROSES

DIMARTS, 7 D’ABRIL DE 20202 3

L’expansió del COVID-19 LA POLÈMICA DE LES MASCARETES

TEMA DEL DIA

■El Sindicat d’Infermeria ha donat . mascaretes al Govern pertal de protegir els professionals sanitaris a l’espera que el Ministeri deSanitat distribueixi, «convenientment i amb urgència», el material deprotecció en funció de les necessitats existents. El sindicat recorda que,des de l’inici de la crisi sanitària, han vingut denunciant la mancad’equips de protecció individual (EPIs) i el greu risc que suposa per ala salut i seguretat de les infermeres i infermers, així com per a la restade professionals sanitaris i el seu entorn (pacients, familiars o com-panys de treball). Per això, des del sindicat es van oferir per carta al mi-nistre de Sanitat, Salvador Illa, per fer una aportació per comprar mas-caretes, «en seguir constatant la seva insuficiència als hospitals, sani-taris i centres sociosanitaris de tot l’Estat». DdG GIRONA

Breus

■ La galeria d’art El Claustre deGirona s’ha sumat a la lluita contrael COVID- donant un miler demascaretes quirúrgiques alCol·legi de Metges de Girona. Lagaleria ha mostrat el seu agraï-ment al Col·legi i a tot el personalsanitari per la seva tasca. DdGGIRONA

SOLIDARITAT

El Claustre dona unmiler de mascaretes

■La Guàrdia Urbana de Figuerescontinua amb els controls per fercomplir les restriccions de l'estatd'alarma. Aquest cap de setmanahan detingut dues persones perincomplir de forma reiterada elconfinament i han denunciat ciutadans més. En els últims dosdies han identificat personesi vehicles. Des de l'inici de l'es-tat d'alarma el cos ha posat de-núncies a persones i n'ha detingutdotze. ACN/DdG FIGUERES

■ L’Ajuntament de Blanes ha fetun recull de consells per gestionarels residus durant el confinament.A les llars on visqui gent que hagidonat positiu, es demana que elsresidus es separin en tres bosses:en la primera, de plàstic, hi hand’anar els residus del pacient in-fectat i, un cop tancada, s’intro-dueix en una altra, on han d’anarels residus del cuidador. Aquestaaltra s’ha d’introduir en una ter-cera, on anirà la resta habitual.

DONACIÓ

El Sindicat d’Infermeria entrega100.000 mascaretes al Govern

FIGUERES

Dos detinguts per sal-tar-se el confinament

BLANES

Consells per a la gestió de residus

S embla que les mascare-tes acabaran sent uncomplement per a totsun cop passada la crisi

sanitària. Fins ara, les recomana-cions de l’Organització Mundialde la Salut (OMS) com del Minis-teri de Sanitat segueixen sent quenomés han de dur mascaretesaquelles persones que tenensímptomes o estan contagiades iaquelles que cuiden malalts opossibles infectats de coronavi-rus. Ara, estudien canviar aques-tes recomanacions i implementarque siguin necessàries per sortiral carrer.

A finals de la setmana passadael ministre de Sanitat, SalvadorIlla, ja va entredir que probable-ment recomanin a tota la poblacióla utilització de mascaretes un cops’aixequi el confinament. Aquest

canvi de plantejament semblaque ve donat pel fet que cada ve-gada hi ha més evidencies que elvirus es transmet més per l’aire delque es creia al principi i, per tant,per prevenció i per ajudar a con-tenir la pandèmia, serà necessari.

Les mascaretes són un delsproductes sanitaris preventiusque més costa adquirir i, peraquest motiu, moltes empreses iusuaris han començat a fabricar-ne, però s’ha de tenir en compteque no totes les mascaretes tenenl’efectivitat que la societat creu.

El debat sobre l’úsEl debat sobre la seva utilitzacióestà obert, i és que als països asià-tics, on han sabut contenir millorel virus, han decretat que és im-prescindible que tota la poblacióles utilitzi. A Europa, Eslovàquia ila República Txeca han seguit elspassos d’Àsia i han obligat a fer-neús. D’altra banda, fa uns dies, laGeneralitat de Catalunya va im-pulsar la recomanació d’utilitzar-les.

«Que tothom porti mascaretano ho trobo una mesura desafor-

tunada» va assegurar ahir, a Diaride Girona, el degà de la Facultatde Medicina de Girona, Joan San,«però és important que n’hi hagiper a tothom», va afegir. La funcio-nalitat de les mascaretes és undels dubtes que hi ha entre els ciu-tadans, quines funcionen, quinesno o per a què serveix cada tipusde mascareta.

Les que protegeixen més sónles anomenades FFP i FFP, quesón les recomanades per a sanita-

ris i aquells que estan en contacteamb possibles infectats. «La dife-rència entre les professionals(FFP i FFP), i les que la gent potfer a casa, és que la professionalprotegeix de no poder ser conta-giat, és a dir, de fora cap a dins, iles no professionals el que fan ésque tu protegeixes a la resta, és adir, eviten el contagi de dins cap afora», explicava el degà de la Fa-cultat de Medicina.

Sau també va voler subratllar la

importància de protegir la via na-sal i la via oral sempre que se surtide casa, «encara que sigui amb unbuf, bàsicament per no contami-nar als altres» i només fent això «jaestaràs ajudant», va dir.

Tots els professionals subrat-llen la importància de protegir-seadequadament i seguir totes lesrecomanacions del Departamentde Salut per fer front al coronavi-rus. Fent referència a aquestes in-dicacions, el president del Col·legi

Mascaretesper a tothomsí, però senseestocs a lesfarmàcies

Falta de proveïment. Diversos farmacèutics de laciutat asseguren haver demanat mascaretes però queno els arriben. No obstant això, molts d’ells apunten elsclients que les sol·liciten en una llista d’espera.

QUINES SON ÚTILS PER PROTEGIR-SE DEL CORONAVIRUS I QUINES EVITEN LA TRANSMISSIÓ?

ELS TIPUS DE MASCARETES QUE EXISTEIXEN AL MERCAT

FFP 1 sense vàlvula d'exhalació

Equip de protecció però amb filtració mínima. No protegeix davant d'organismes infecciosos. Limita la propagació del contagi

Màscares autofiltrants d'un sol ús. Protegeixen de fora cap a dins i serveixen per a prevenir el contagi.

Protegeixen de fora cap a dins.

Quirúrgiques. Protegeixen de dins cap a fora. Serveixen perquè algú malalt no contagiï. En aquest grup s'inclouen les fabricades a casa, encara que aquestes sense cap homologació.

Segueixen la norma EN 149

Sigueixen la norma EN 140

Totes les màscares autofiltrants FFP 3 disposen de vàlvula d'exhalació. Protegeix però no limita la propagació del contagi

No és un equip de protecció. No protegeix però limita la propagació del contagi.

No és un equip de protecció. No protegeix però limita la propagació del contagi. No subjecte a norma, eficàcia no testada

Totes disposen de vàlvules d'exhalació. Protegeix però no limita la propagació del contagi. Reutilitzable

Protegeix però no limita la propagació del contagi

Protegeix i limita la propagació del contagi

FFP 2 sense vàlvula d'exhalació

FFP 3 sense vàlvula d'exhalació

FFP 2 amb vàlvula d'exhalació

Màscara quirúrgica d'un sol ús

Màscara higiènica d'un sol ús

Semimàscara buconasal amb filtres

Per a no contagiar. Evita l'emissió d'organismes infecciosos

Protecció de qui la porta contra organismes infecciososTipusEquip Propietats

ó

Les reutilitzables porten una marca “R”.

Les no reutilitzables servirien per a un únic ús. Porten “NR”

scara ales

INFOGRAFÍA DDGFONT: LNE

REPORTATGE

Nina Saló AlcántaraGIRONA

jamargant - 07/04/2020 09:13 - 46.136.229.122

de Metges de Girona, Josep Vila-plana, va subratllar que «si portesmascareta, encara que no siguiprofessional, es deixen anarmenys partícules o micropartícu-les a l’ambient». D’altra banda,també va insistir en la necessitatde rentar-se «molt les mans» i uti-litzar guants a l’hora de realitzardiverses activitats, «però no por-tar els mateixos tot el dia, si no, noserveixen per a res».

Vilaplana també va coincidiramb el degà de la Facultat de Me-dicina en la mesura de portarmascareta un cop passada la crisisanitària, «és interessant que lagent les faci servir», tot assegurantque serà el moment de fer servir«totes aquestes mascaretes ques’han fet amb bona voluntat» iamb esperit de col·laboració demolts voluntaris.

«S’ha de convèncer a la gentque val la pena portar-les, perquèes protegeix a la gent, és una ma-nera de ser solidari amb els altresperquè pots ser asimptomàtic iportar el virus sense saber-ho».,indicava el president del Col·legide Metges. D’altra banda, Vilapla-na va explicar que el Col·legi deMetges està involucrat en un pro-jecte per fer mascaretes FFP iFFP, «col·laborem amb diferentstècnics, dissenyadors, enginyers...per veure si aconseguim fer-ned’industrials» i d’aquesta manerapoder fer-ne moltes per a totsaquells professionals que les ne-cessiten.

Per ajudar a fer front a l’escas-setat de productes sanitaris es-sencials, el Govern espanyol dis-tribueix material a totes les comu-nitats autònomes. Pel que fa amascaretes, el diumenge passat,la Generalitat de Catalunya va re-bre’n . unitats per poderdistribuir als diferents centres sa-nitaris. Sumant aquest últim en-viament, Catalunya ha rebut gai-rebé , milions de mascaretesper part de l’estat espanyol.

Problemes de proveïmentTot i la possible recomanació perpart del Govern de l’ús de masca-retes per a tothom quan s’aixequiel confinament, les farmàcies gi-ronines asseguren no tenir estoc.«No en tenim, n’esperem perquèn’hem demanat, però no arriben»

explicava el propietari de la far-màcia Vila, Rafel Vila.

Diferents farmàcies de la ciutatasseguren que la gent des delprincipi d’aquesta crisi sanitàriava voler adquirir-ne, però a causade les últimes notícies, ha aug-mentat la demanda, «rebem unes o trucades diàries de gentdemanant si tenim mascaretes»assegurava Vila, i afegia que tot iposar cartells a la porta informantque no en tenen «la gent igual-ment entra i en demana».

Un gran nombre de farmàcieshan optat per crear llistes d’esperai apuntar tots aquells clients quebusquen mascaretes per quan entinguin disponibles. «Quan ensarriben caixes ja tenen propieta-ris», asseguraven des de diferentsfarmàcies de Girona.

D’altra banda, a causa de l’es-cassetat i a l’alta demanda, els far-macèutics s’han trobat amb ungran increment del preu de lesmascaretes. «Si abans una caixade cinc mascaretes valia , araper aquest preu només en tensuna», explicava una portaveu dela farmàcia Riera Cardelús.

Diari de Girona

diaridegirona@ddg.cat

Diari de Girona

Sanitàries amb mascaretes, al’exterior del Gregorio Marañón

de Madrid. EDUARDO PARRA / EUROPA PRES

AJUNTAMENT DE BLANES

■Tot i que l’emergència ha obligat a suspendre la processó de Verges,l’organització proposa fer una petita celebració durant aquest DijousSant. Per això, a les cinc hi haurà una repicada de tambals de les Managesde Verges, i a continuació es convida a tothom qui ho desitgi a fer unaberenada de brunyols i ratafia des dels balcons i finestres. A tres quartsde deu de la nit tindrà lloc la segona Repicada de les Manages, i a lesdeu es farà una connexió en directe a través del Facebook de la processóen què es convida a tothom a cantar l’Hosanna des de la finestra. A partirde les deu de la nit, Televisió de la Costa Brava emetrà la retransmissióde la processó de . «Qui sent la processó, sent la necessitat de viu-re-la, sigui com sigui. I en un moment tan excepcional com aquest, hovolem fer i ho hem de fer», diuen els organitzadors. DdG VERGES

BAIX EMPORDÀ

Verges es prepara per viure una processó atípica des del confinament

L.FANALS GIRONA

■La patronal gironina del trans-port per carretera, Asetrans, hadenunciat públicament que lesmascaretes que els ha fet arribarel Ministeri de Transports no elsserviran per fer front al contagidel coronavirus, ja que a la ma-teixa caixa d'instruccions indicaque només es poden utiltizardurant quatre hores. Per tant, elseu director, Jordi Esparraguera,considera que només ha estat«un gest de cara a la galeria» perpart del Govern de l'Estat.

El Ministeri de Transports vafer arribar ahir al matí les mas-caretes a les empreses de trans-

ports d'arreu de l'Estat, inclosesles comarques gironines, per talque els seus professionals pu-guin utilitzar-les. Però segonsindica Esparraguera, la sorpresase la van trobar alguns empresa-ris quan, en anar a recollir lescaixes a Correus, es van trobarque les pròpies instruccions in-diquen que la mascareta noméses pot fer servir durant un màxim de quatre hores, de ma-nera que ho consideren unaprotecció «totalment insufi-cient».

Des d'Asetrans recorden queels conductors, que durantaquests dies transporten sobre-tot productes essencials com ali-ments i material sanitari i farma-cèutic, estan exposats al virus. Amés, subratllen que, si com totapunta, a la sortida del confina-ment s'haurà de continuar uti-litzant mascareta, cal queaquestes siguin de qualitat. En

aquest sentit, Esparraguera re-corda que gràcies a DipsalutAsetrans ja va poder repartir milmascaretes entre empresesque n'havien demanat. Enaquest cas, subratlla, estavenelaborades amb roba de qualitati rentables a graus els copsque sigui necessari. «Va ser unabona acció i agraïm molt la feinade Dipsalut», recorda.

Els transportistes gironins se-gueixen treballant enmig de lacrisi, tot i que la seva activitattambé ha baixat de forma dràs-tica. La setmana passada, Es -parraguera assenyalava que du-rant la primera setmana del con-finament només hi havia hagutla meitat de la flota treballant al, mentre que durant la se-gona setmana el percentatge ha-via caigut fins a un . Per això,des d’Asetrans demanen ajudaperquè el sector pugui fer fronta la situació.

Asetrans critica les mascaretes que el Ministeri ha enviat als transportistes

Es poden utilitzar un màximde quatre hores, de maneraque, segons la patronal, laseva protecció és insuficient

SARRIÀ DE TER - Av. de França, 179 - T. 972 17 16 26 GIRONA - Pol. Ind. Mas Xirgu Pl. de Salt, 9 -T. 972 23 03 13 // BOTIGA MERCAT LLEÓ - T. 972 22 70 54 // C/ Migdia, 28 - T. 972 29 90 74 SALT -C/ Ramon Sambola - T. 972 24 26 02 PLATJA D’ARO - Av. S’Agaró, 89 - T. 972 82 98 25 BADALONA- C/ Canonge Beranera - T. 93 464 67 16 TORDERA - C/ Alcalde Vendrell, 2 - T. 93 764 03 97

CUIXA DE XAI8,95 €/kg

HAMBURGUESESCompri’n 12 i pagui’n 8

2 kg BOTIFARRES9 €

BISTEC 1a VEDELLA7,80 €/kg

Cash de carns

OFERTES

SARRIÀI CASHOBERTDIMECRES

qualitat i preu

jamargant - 07/04/2020 09:13 - 46.136.229.122

L’activitat dels transpor-tistes gironins ha caigutglobalment d’entre el 60 iel 70% degut a l’estatd’alarma instaurat per lacrisi sanitària del corona-virus. Aquest primer ba-lanç el va fer a finals de lasetmana passada el comi-tè directiu de l’associacióde transportistes gironinsAsetrans, que es va reunirper primer cop telemàti-cament. Els transportis-tes són un dels serveis es-sencials, tenen les carrete-res gairebé per a ells sols,però el volum de mercade-ries que tenen per portarha caigut en picat.

Les enquestes d’activi-tat realitzades per JordiEsparraguera, directord’Asetrans, als transpor-tistes gironins ho deixenclar: a mitjan març ja hihavia menys de la meitatde les empreses que treba-llaven amb el 100% d’ocu-pació de la seva flota. Unasetmana més tard, a finalsde març, ja només hi haviael 35% de les empresesamb tota la flota ocupada.“Els costos són fixos, pelpersonal, pel pagamentdels lísings, etc. Una em-presa, si no té el 100% de laseva flota ocupada, no co-breix les despeses”, diu Es-parraguera.

Al començament delconfinament hi va haveruna embranzida per lacompra compulsiva delsconsumidors, fet que vadonar la falsa sensació queels transportistes tindrien

més feina que mai. Lescompres s’han anat regu-lant i han anat tancant elssectors d’hostaleria i pos-teriorment de la indús-tria, que ho han aturat tot.“Creix el nombre de lliura-ments, però si s’ha de feramb el 50% de la càrrega ievidentment sense pujarni un euro més els preus,pot significar un desastreper a moltes empreses”,resumeix el director de lapatronal.

Les mascaretes, tardA tot plegat, s’hi afegeix lacomplicació de les condi-cions laborals: les masca-retes que els havia anun-ciat el passat 20 de març elMinisteri de Transportsnomés van arribar ahir aGirona i resulta que sónd’un sol ús i s’han de llan-çar cada quatre hores. Persort, anteriorment Ase-trans va poder repartir1.000 mascaretes elabora-des per voluntaris de la de-marcació gracies a Dipsa-lut.

Asetrans reagrupa a lademarcació de Girona 450empreses amb realitatsmolts diferents, des degrans grups fins a autò-noms, que constitueixenuna part important delsadherents i que són unsector molt castigat. L’es-tructura mateixa de l’as-sociació ja ha aplicat unexpedient de regulaciótemporal d’ocupació per-què ha hagut de suspen-dre totes les activitats deformació i gestió. Un delsprimers sectors que vaprendre mesures va ser el

de transport de persones,amb matisos i canvis denormativa que s’han anatsuperposant segons si estracta de transport esco-lar, transport de grups lli-gat a l’activitat turística olínies regulars.

L’últim decret de l’Estat,que estableix dies d’atura-da general que s’hauran derecuperar posteriormentamb hores afegides, tambéserà un trencaclosques perals transportistes. “En unsector en què el temps detreball és regulat amb ho-res de conducció, recupe-rar 15 dies amb hores afe-gides és inviable”, avisenels representants delstransportistes. ■

Esteve CarreraGIRONA

ESSENCIALS · Els transportistesgironins alerten que les rutes que hande fer actualment no cobreixen elscostos DESCENS · Part de la flota estàaturada i la que circula ho fa a mitges

Sols a les carreteres, però ambpoca mercaderia per repartir

Àlex Gilabert, president del’associació de transportistesgironins Asetrans, lamentaque la crisi econòmica queseguirà la crisi sanitària seràper al transport “un fet afe-git” sobre un sector que ja te-nia problemàtiques pendentsde resoldre. A més de la baixad’entre el 60 i el 70% de l’ac-tivitat els empresaris tambéels preocupa la possible mo-rositat a la qual poden haverde fer front per uns trans-ports que avui han d’assumir,perquè és un servei que s’hade prestar, però que es fa encondicions complicades.

Un repartidor de paqueteria als carrers de Girona aquesta setmanapassada; a la dreta, una imatge de l’autopista amb només vehicles detransport ■ JOAN SABATER

També els pre-ocupa que les re-glamentacionsque es van publi-cant no s’ajustena les característi-ques del sectordel transport (re-cuperació de lesaturades de Set-mana Santa, le-gislació de lesplantilles de tre-balladors que varien amb latemporada lligades, el turis-me, etc... A la pregunta dequines mesures s’haurien deprendre per superar aquesta

crisi, Gilabertrespon que sónles mateixes me-sures que recla-ma tot el sectorempresarial, desde mesures fis-cals fins a ajorna-ments. Ara laprioritat ésafrontar la crisisanitària peròcostarà recupe-

rar la confiança. “De la ma-teixa que costarà que el pú-blic torni a pujar a un auto-bús de 50 places”, diu ÀlexGilabert.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Un fet afegit en un sector que ja estava tocat”

Àlex Gilabert ■ EPA

Els efectes del coronavirus

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 202024 |

Comarques Gironines

Ara com ara, qualsevolresponsable de l’adminis-tració sanitària de qualse-vol país del món matariaper tenir un test ràpid i fia-ble per a la detecció de laCovid-19. La principal pre-ocupació dels responsa-bles de la salut pública dela població, sigui quin siguiel país o estat per al qualtreballin, és poder fer uncribratge ràpid i eficientdels individus portadorsdel coronavirus per poder-los aïllar i tallar la cadenade transmissió.

El mercat d’aquests pro-ductes de diagnosi s’ha re-volucionat, perquè arreudel món en faran falta mi-lions d’unitats durant elspropers mesos. Els testsno només són indispensa-bles per detectar els ma-lalts durant la fase d’ex-pansió de l’epidèmia, sinótambé un cop hagi remèsd’intensitat per constataramb proves científiquesque aquells que han estatmalalts ja estan sans i quepoden tornar a una vidanormal sense posar en riscel conjunt de la sanitat.

L’alt grau d’infectivitatdel virus i la seva ràpidaexpansió fan que, ara comara, els tests de diagnosimés buscats siguin aquells

en què el resultat és gai-rebé immediat. A granstrets, hi ha dos tipus deproves, els tests PCR i elstests TDR, i la gran dife-rència és que els primerssón més lents en l’obtenciódel resultat, i també méscars, i els segons són mésràpids, més barats, però,atenció, menys fiables.

Sigui com sigui, les au-toritats sanitàries espa-nyoles, amb el ministreSalvador Illa al capdavant,han optat pels tests ràpidscom a sistema de discrimi-nació, i ho han fet desprésque una primera operacióde compra resultés unfiasco monumental, ambuns tests de molt baixaqualitat que es van com-prar a la Xina. La remesaque s’ha comprat és demés de cinc milions, ques’han de distribuir per totel territori de l’Estat se-gons els criteris que esta-bleixi el ministeri.

Els tests de diagnòstic

ràpid es coneixen per lasigla TDR, i tenen un sis-tema de funcionamentmolt similar als popularstests d’embaràs que ofe-reixen el resultat ambuna simple mostra d’ori-na i amb molt poc tempsd’anàlisi. En el cas delsTDR, l’analítica es potfer a través d’una simplegota de sang o per l’ex-tracció d’una mostra dela laringe, gràcies a l’úsd’un bastonet. Aquestsdies s’han repetit arreudel món les imatges enquè es veu un sanitari dis-fressat d’astronauta obte-nint una mostra d’una

a La detecció del coronavirus enhumans es fa amb dos tipus de tests,de fiabilitat diversa a La prova delPCR és la més fiable, però més lenta

J.P.BARCELONA

Diversos sistemes: un s

2euros és el preu unitari delstests ràpids de coronavirus,mentre que els tests PCR cos-ten tres vegades més.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉSCORONAVIRUS

Importació de PCRb El grup MET, una empre-sa catalana de logística quetreballa habitualment en elmón de la importació i ex-portació de tèxtil, ha modifi-cat el seu objecte de treballarran de la crisi del corona-virus i ha passat a treballaren la distribució a escalamundial de tests PCR. Mitjaplantilla de l’empresa es tro-ba afectada per un ERTO il’altra treballa en els PCR,que compren a una empre-sa de Corea, un dels princi-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

pals fabricants, i que distri-bueixen a diversos païsoscom ara l’Equador, les Filipi-nes, Singapur i els EstatsUnits, entre d’altres. L’em-presa es va posar en contac-te amb el Ministeri de Sani-tat per oferir els seus ser-veis, però encara estan es-perant la trucada de respos-ta, ja sigui per dir que sí oper descartar l’oferta. Sí quehan parlat amb la Diputacióde Girona i la Cambra deComerç de Barcelona, sen-se concretar res encara. En

la logística del movimentdels PCR, el més complicatés trobar avions refrigeratssuficients, perquè és unproducte que ha de viatjara -20 graus centígrads.

Buch i els Mossosb El conseller d’Interior,Miquel Buch, va assegurarahir que tan aviat com siguipossible acataran la resolu-ció del TSJC que els obligaa fer tests de coronavirus atota la plantilla dels Mossosd’Esquadra.

Dispositiud’extracció de mostraper a un test PCR iuna unitat de testsràpids ■ EFE

L’Obra Social de La Caixa destina1,5 milions d’euros a projectesd’innovació per combatre el coronavirus

L’hospital de laCerdanya té un20% de forans

La Fundació La Caixa destinafins a 1,5 milions d’euros a lanova convocatòria exprés delprograma CaixaImpulse, diri-gida exclusivament a projec-tes vinculats a la Covid-19. Lainiciativa, que es va posar enmarxa fa més d’una setmana,ha despertat l’interès de lacomunitat científica. Fins al15 d’abril, els centres de re-cerca, hospitals, universitats i

L’hospital de la Cerdanya haconstatat aquest cap desetmana que la demandad’atenció per part de perso-nes no residents a la comarcas’ha incrementat un 20% demitjana entre els diversosserveis. Al centre sanitari ubi-cat a Puigcerdà hi ha 13 in-gressats amb Covid-19 dels37 que s’han detectat des del’inici de la pandèmia.

Sis equipaments allotjaranpersonal geriàtric, que podràanar-hi per descansar i men-jar. Altres albergs han estathabilitats per atendre col·lec-tius especialment vulnera-bles, per ara amb 70 perso-nes, que acullen nens amb fa-mílies hospitalitzades, perso-nes amb discapacitat, gentsense llar i víctimes de violèn-cia masclista.

Equipaments ialbergs per acollirmetges i infants

fundacions d’Espanya i Por-tugal hi poden participar pre-sentant les seves propostes.A causa del caràcter excep-cional de la convocatòria,només s’accepten projectesclínics i iniciatives que puguinser aplicades en benefici dela societat que incloguin tec-nologies clarament enfoca-des a trobar solucions percombatre la malaltia.

Un cop seleccionats elsprojectes, es posaran a dis-posició els recursos d’acom-panyament que calguin, ambaccés a mentors i experts,per al correcte desenvolupa-ment de les iniciatives, aixícom suport financer. L’ajuteconòmic podria ser de fins a300.000 euros. El nombre deprojectes finançats serà d’en-tre tres i cinc, i s’establirà te-nint en consideració els crite-ris dels avaluadors i l’excel-lència dels projectes, que esvolen agilitzar tancant la con-vocatòria al maig.

L’alberg de Cabrera de Maracull infants ■ LL.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Del món del tèxtil al combat contra la malaltia

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 20208 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

persona mitjançant l’úsd’aquests bastonets.

Després de l’obtencióde la mostra biològica, elmecanisme d’anàlisi delsTDR cerca la presènciad’anticossos del coronavi-rus o la presència de pro-teïnes del mateix SARS-CoV-2 en la persona enconcret. Si es detecta uno altre indicador, el resul-tat surt positiu.

L’agilitat d’aquesta mo-dalitat de prova permetfer els tests al mateix do-micili dels pacients i pren-dre decisions in situ sisurten positius. El proble-

ma que tenen, a diferèn-cia de l’altra modalitat, ésque la fiabilitat és mésaviat baixa i es poden do-nar casos de negatius queen realitat siguin positius,fet que emmascara la di-mensió real de la pan-dèmia i no ajuda a conte-nir-ne l’expansió. Aquestadisfunció ha provocatque, per exemple, la GranBretanya retornés milersde tests TDR que ja haviacomprat perquè va consi-derar que no eren útils peral seu propòsit.

L’altra gran tipologiade tests són els coneguts

com a PCR, que es basenen el sistema de la reaccióen cadena per la polimera-sa. Es tracta d’una tècnicaque serveix per amplificarun fragment d’ADN, i apartir d’aquí és molt mésfàcil identificar amb unagran precisió la presènciad’un virus causant de ma-lalties, en aquest cas laCovid-19. Els tests PCRutilitzats es basen en ladetecció de l’àcid ribonu-cleic, ADR, del virus.

Per tal de sotmetre’s aaquests tests, els pacientss’han de deixar extreureuna mostra biològica pervia respiratòria, que s’en-via al laboratori correspo-nent per ser analitzada.Els resultats definitiussobre aquella mostra nos’obtindran fins al cap dequatre o cinc hores. Estriga més, però alhorasón molt més precisos.Com que són més exactes,els laboratoris treballenen el perfeccionamentdels PCR i en l’obtenció detests que tinguin una re-solució més ràpida.

Finalment, hi ha unatercera via de test, quefunciona només com a se-lecció prèvia i com a pri-mer filtratge. És el testque ha posat en marxa laconselleria de Salut a tra-vés del seu web i que con-sisteix en un autodiagnòs-tic del pacient, que ha derespondre unes pregun-tes sobre el seu estat desalut general i la possiblepresència de símptomesque poden delatar la pre-sència del coronavirus. ■

sol resultat

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2020

1082

01-1

2270

85Q

El govern català enllesteixun pla per tal que qualse-vol persona pugui acom-panyar fins a l’últim mo-ment un malalt crític decoronavirus, un fet que ahores d’ara només perme-ten comptats hospitalscom el del Parc Taulí deSabadell o el Sant Pau deBarcelona. El pla tambéinclou que els familiars pu-guin contactar diària-ment amb els pacients in-gressats en hospitals, pa-vellons i hotels per la Co-vid-19 a través de telèfonso pantalles digitals.

Així ho va anunciar ahirla consellera de Salut, AlbaVergés, en l’atenció diàriaals mitjans de comunica-

ció. Aquest permís peracompanyar familiars apunt de morir arriba des-prés de tres setmanes deconfinament en què pràc-ticament totes les perso-nes mortes per coronavi-rus, 2.760 fins ahir, hanmort en la més completasolitud.

El canvi en aquest as-pecte del confinament espreveu en un pla d’acció desuport emocional i estrèsagut als ciutadans com aconseqüència de les se-qüeles que està provocantel coronavirus en la ciuta-dania. La consellera de Sa-lut va explicar que s’hanelaborat una sèrie de crite-ris d’accés perquè les per-sones que es troben al finalde la vida puguin estaracompanyades per un fa-

miliar, una situació quefins ara no es permetia ni ahospitals ni a residènciesni a centres sociosanita-ris. El pla inclou, a més,l’atenció i seguiment delsestats d’ànim i de salutque puguin tenir els ma-lalts que estan al seu domi-cili i tota la població en ge-neral a causa de la pandè-mia. També inclou que lespersones en situació de di-versitat funcional tinguincompanyia d’un familiarcada quatre dies, i quetambé es pugui valorar encasos de crisis d’ansietat.

El pla vol tenir continu-ïtat més enllà ja que pre-veu un acompanyament aldol i l’estrès agut, i per aixòimpulsa una comissió desalut emocional per ges-tionar bé l’estrès posttrau-màtic que pot provocar lamort d’un familiar, un in-grés llarg o una situació deconfinament dura. ■

a El departament enllesteix un plaper fer front a l’estrès emocional

Salut permetràacompanyar elsmalalts críticsen la recta final

E.A.BARCELONA

L’Ajuntament de Barcelonaavisa que està a punt d’arri-bar al límit d’incineracions iper això es començaran a ferenterraments temporals dedos anys. El president de Ce-mentiris de Barcelona, EloiBadia, explica que s’ha passatd’una demanda del 54% al78% d’incineracions i aixòprovoca que augmentin tantels cadàvers en dipòsit com eltemps d’espera per fer la cre-mació, que és d’entre set i deudies actualment; l’objectiu ésno superar el mes. A partir dedimecres “podria passar” ai-xò i per aquest motiu es co-mençaran a fer enterramentstemporals de dos anys, mo-ment en què es podran inci-nerar els cossos sense cost.

Vergés visitant l’hospital temporal Fira Salut el dia 3 ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelonaarriba al límitd’incineracions

L’expansió del COVID-19 INICIATIVES

15

Tema del dia

DIMARTS, 7 D’ABRIL DE 202014

TAPI CARRERAS GIRONA

■ L’hospital de campanya ques’havia anunciat al pavelló muni-cipal de Fontajau de Girona, demoment, no s’habilitarà. El des-cens d’entrades de pacients greusamb coronavirus als centres hos-pitalaris de referència, com l’hos-pital Josep Trueta de Girona o elSanta Caterina de Salt, han fet ques’hagi replantejat aquesta opció.

La notícia va saltar durant el pletelemàtic de l’Ajuntament. La regi-dora de Salut, Eva Palau, va afirmarque la necessitat urgent de dispo-sar de la instal·lació quedava, perara, aturada. Posteriorment, l’alcal-dessa, Marta Madrenas, també vaexplicar que les tasques continua-ran per si cal tenir-lo a punt més en-davant. La previsió era habilitaruns llits a l’interior de les ins-tal·lacions esportives.

El mateix Departament de Salutva emetre un comunicat on explicaque en cas que es produís un re-punt i es preveiés que la disponibi-litat de llits actual dels centres hos-pitalaris no podria eixugar la de-manda, «s’activaria de manera im-mediata l’habilitació del pavelló deFontajau com a hospital de su-port.»

Des de la Generalitat, l’Ajunta-ment i la Diputació, així com deMetges sense Fronteres, s’ha ela-borat el projecte de com s’hauriad’adaptar el pavelló per convertirl’espai en un hospital. Així, en elmoment en què es preveiés que lacapacitat de llits actual no seria su-ficient per fer front a la demanda,s’activaria de manera immediatal’habilitació de Fontajau com ahospital de suport amb una capa-citat de llits.

El temps necessari estimat peradequar l’equipament és d’entrevuit i nou dies. També es posaria enmarxa l’adequació de Fontajau sifos necessari per donar sortida anecessitats assistencials d’altres territoris de Catalunya, és a dir, quealtres demarcacions tinguessinproblemes per donar resposta alsmalalts amb criteris d’ingrés hos-pitalari amb els seus recursos pro-pis.

Sense ajut de l’exèrcitDe fet, les dues representants del’equip de govern responien així unprec del regidor de Ciutadans, Da-niel Pamplona, que reclamava al’alcaldessa que demanés l’ajut del’exèrcit espanyol per fer aquesthospital de campanya, desinfectar

residències de gent gran i per altresactuacions. Madrenas, desprésd’explicar que per al pavelló ja nocalia, va exposar que l’Ajuntamentté «recursos humans molt prepa-rats» i que estan molt entregrats per

treballar per a la ciutat en aquestsmoments de dificultat i que ambaquests es «poden assumir tots elsserveis que són necessaris».

Ajuts urgents de 30 euros D’altra banda, la regidora de DretsSocials, Núria Pi, va anunciar lacreació d’un ajut d’urgència per ales famílies que hagin vist agreuja-da la seva situació econòmica

arran de l’episodi del COVID-,amb l’objectiu de dotar-les de re-cursos immediats per afrontar lesseves necessitats bàsiques d’ali-mentació. Es tracta d’una mesuraque es destinarà a persones que noformen part dels circuits habitualsdels serveis socials i que, per la si-tuació provocada pel coronavirus,s’han quedat sense cap ingrés eco-nòmic.

De moment, l’assistència es dona-rà a través de diners en metàl·lic, sibé properament es farà amb targe-tes moneder. L’ajuda serà de eu-ros setmanals durant quatre set-manes, un termini que serà prorro-gable si es veu necessari, i que espodrà ampliar també segons la ti-pologia familiar. I si es considera,es podran fer dues ajudes per famí-lia. Serà per a persones que vagin aserveis socials a demanar ajuda ique puguin rebre aquest suporteconòmic immediat sense haverd’esperar tota la burocràcia.

L’hospital de campanya del pavelló deFontajau queda aturat pel descens de casosEl descens d’ingressos als hospitals fa que, de moment, no calgui habilitar l’equipament esportiuMadrenas rebutja l’exèrcit perquè creu que els recursos humans que té l’Ajuntament per ara«poden assumir tots els serveis que són necessaris» Creen ajuts urgents de 30 euros setmanals

T.C.C. SALT

■ L’Ajuntament de Salt impulsarà actuacions per millorar la inser-ció i la formació laboral, donar su-port al teixit empresarial i al comerçtradicional i consolidar la promo-ció econòmica de la vila. Aquestpaquet d’accions estan incloses enel Pla Estratègic de Desenvolupa-ment Econòmic i de l’Ocupacióque es va aprovar ahir durant unple telemàtic amb els vots a favorde l’equip de govern (ERC i JxSalt)i el PSC, i l’abstenció de Vox i IpS-CUP.

Les accions s’agrupen en quatre

eixos: la millora de l’ocupabilitat,inserció laboral i formació de lespersones; suport al teixit empresa-rial i a l’emprenedoria, potenciantels sectors econòmics emergents iles activitats existents; consolidarla promoció econòmica de la vila,adequant-la a les necessitats de lavila; articular mecanismes de coor-dinació entre l’administració locali altres agents implicats.

L’alcalde, Jordi Viñas, va explicarque el pla «ens marca el full de rutaque aplicarem durant els propersanys des del consistori. A partird’una fotografia de la realitat so-

cioeconòmica de la vila s’han dis-senyat gairebé accions que ani-rem aplicant per tal d’incidir en as-pectes tan importants com la inser-ció laboral i la formació».

Per la seva banda, el regidor deFoment de l’Ocupació, Toni Vidal,va afegir que «tot el conjunt d’ac-cions passen per, a partir d’unaanàlisi exhaustiva de la realitat dela vila, aplicar mesures per connec-tar el sector empresarial i comercialamb el formatiu al mateix tempsque aprofitem reptes com el desen-volupament del sector sud».

En l’àmbit de la formació el pla

inclou accions com, per exemple,crear un programa propi de forma-ció i orientació professional (For-ma’t), potenciar l’FP dual o una xar-xa d’accés al mercat de treball per ajoves. Pel que fa al suport al teixitempresarial, es planteja la creaciódel Centre de Suport a l’Empresade Salt com a eix per vehicular totl’eix i, entre d’altres, reforçar els ser-veis del Viver d’Empreses o impul-sar fires empresarials en sectors es-tratègics i emergents.

Un programa de dinamitzaciód’activitats comercials, millorarl’urbanisme comercial o dur a ter-me accions de promoció al voltantde sectors com la gastronomia, elpatrimoni natural i el turisme sónaltres propostes del pla. El pla tam-bé aposta per aprofitar el desenvo-lupament socioeconòmic del Sec-tor Sud. També s’ha començat atreballar per afegir noves accionsper fer front a la situació excepcio-nal provocada pel COVID i alsefectes que pot provocar

Salt aprova un pla amb 38 accionseconòmiques i d’ocupació El ple aprova un pla estratègic per incidir en la inserció laboral i laformació Se n’inclouran d’altres per fer front als efectes de la pandèmia

Imatge d’un moment del pletelemàtic celebrat per primer copa Girona. DdG

UNITAT «Hem d’anar tots de la mà»

Tots els grups municipalsde Girona han consensuat unadeclaració institucional on to-tes les forces s'emplacen aanar unides per fer front alcoronavirus. En el documents'explica que «la gravetat dela situació actual exigeix lacol·laboració, el treball i l'es-forç de tots els grups, siguindel color que siguin». El textexposa la necessitat «d’anartots de la mà per afrontaramb més força i amb més em-penta la situació actual». Esdona les gràcies als sanitaris ia tots els col·lectius que estangarantint els serveis bàsics.

jamargant - 07/04/2020 09:13 - 46.136.229.122

LAURA TEIXIDOR GIRONA

■ Darrerament, el nombre demorts i nous afectats per corona-virus a Girona està baixant i s'estàaconseguint que la corba de con-tagi s'estabilitzi. A més, el nombred'altes ha anat en augment diarere dia, sobretot des del demarç. Aquesta tendència es va re-afirmar ahir, i és que a la Regió Sa-nitària de Girona es van registrar nous afectats, una xifra espe-rançadora i que s'aproxima a lamitjana de fa unes tres setmanes.En total, fins ahir s’havien detectat. persones amb coronavirusa la Regió Sanitària de Girona.D'aquestes, estan ingressadesen estat greu –una xifra estabilit-zada des de fa dies– de les hos-pitalitzades.

Quant a noves víctimes mor-tals, el nombre diari també s’estàmoderant tot i que el total d’ahirsupera la xifra del dissabte i diu-menge. Ahir van morir catorzepersones afectades per coronavi-rus. D’altra banda, es trenca lamala tendència dels últims di-

lluns, quan el nombre de morts inous afectats ascendia a xifresmolt altes. Fins avui, a la Regió Sa-nitària de Girona han mort persones. Finalment, el nombred'altes acumulades és de . Ahirse’n van donar .

Quant a professionals sanitarisinfectats, n’hi ha –xifra quetambé es va estabilitzant– a tota laregió. A l’Institut Català de la Salutde Girona hi ha treballadorsinfectats, al Trueta i a l’aten-ció primària.En total s'han fet proves PCR, de les quals a pro-fessionals del Trueta i a pro-fessionals de l'àmbit de l'atencióprimària. Els casos positius estanen el seu domicili amb mesuresd'aïllament i hi ha casos assimp-tomàtics, casos amb simptomato-logia lleu i casos amb simptoma-tologia més greu però que no harequerit ingrés hospitalari.

D’altra banda, a l’Institut d’As-sistència Sanitària hi ha tre-balladors afectats. De forma ma-joritària, els casos positius tenenun origen nosocomial, tot i que en

la situació actual de pandèmia, al-guns d'ells poden tenir un origencomunitari. Del total de casos, són professionals de l’hospitalSanta Caterina, del Centre So-ciosanitari, de la Xarxa de SalutMental i Addiccions i de l’àmbitde l’atenció primària. correspo-nen a altres àmbits de suport al’activitat. En aquest moment, delstreballadors afectats, es tro-ben a casa aïllats, en estat asimp-tomàtic, simptomatologia lleu omés greu però que no requereixingrés. N’hi ha dos que estan in-gressats i estables El dels pro-fessionals afectats () ja s'han cu-rat i es poden incorporar a la fei-na

Dades dels hospitals comarcalsDe les defuncions d’ahir, una es vaproduir a l’hospital d’Olot. Es trac-ta d’una persona grans amb pato-logies prèvies. Amb aquestes, jasón les víctimes mortals enaquest centre. A més, hi ha per-sones ingressades i professio-nals que han donat positiu. Ahir esvan donar vuit altes i ja n’acumu-len .

Als centres alt-empordanesosgestionats per la Fundació Salut

Empordà es van registrar duesdeuncions més i el total ja s’elevaa nou. Els positius ja són , dels quals es van diagnosticar ahir.D’aquests, són professionals sa-nitaris. Ahir no es va donar capalta.

Al Baix Empordà, no es va pro-duir cap defunció en els centresgestionats pels Serveis Integrals. Al’hospital de Palamós es mante-nen en cinc. Hi ha persones in-gressades en aquest centre, sismenys que diumenge, i pen-dents de resultat. Entre l’hospital,i els centres Palafrugell i PalamosGent Gran hi ha professionalsamb coronavirus i esperen re-sultats.

L’hospital de Campdevànol re-gistra casos positius fins ara.Ahir no hi va haver, tampoc, capdefunció, així que el total es mantéen cinc. Actualment hi ha per-sones ingressades al centre i setprofessionals sanitaris afectats pelcoronavirus, igual que diumenge.

Finalment, l’hospital de Blanesva confirmar quatre pacients mésque han donat positiu i ja té un to-tal de persones ingressades de-gut a aquesta malaltia. En aquestcentre tampoc es va produir cap

nova defunció. A més, hi ha tre-balladors de l’àmbit sanitari afec-tats, tot i que són dades conjuntesentre els hospitals de Blanes i deCalella.

Un 37% de llits disponibleEl Departament de Salut no ha-

bilita el pavelló de Fontajau coma hospital de campanya perquècreu que ja té prou llits disponi-bles per atendre les necessitats as-sistencials que vindran. Actual-ment, hi ha un de places lliu-res en els hospitals gironins i aixòfa que si es manté la tendència ac-tual de nous casos de coronavirus,hi haurà llits per a tothom durantels propers dies.

Tal com va informar Salut, enels últims dies s’ha detectat unatendència a l’estabilització pelque fa al nombre de pacients ambCOVID ingressats que, des deldia se situa al voltant dels ,un centenar dels quals en estatcrític. A més, el nombre d’altes do-nades ha anat en augment. Així, el de les altes donades finsahir, han estat en els sis últimsdies. D’altra banda, Salut no des-carta que hi pugui haver un re-punt de casos en els propers dies.

L’expansió del COVID-19 LA SITUACIÓ A GIRONA

■ El director de l'hospital de Cerdanya, Francesc Bonet, va explicarahir que el centre sanitari ha detectat un increment del de personesateses durant aquest cap de setmana i dies anteriors que no són resi-dents de la comarca i va demanar que la gent no es mogui del seu llocde residència. El president de la Generalitat, Quim Torra, va donar su-port a aquesta crida i va censurar la «insolidaritat» de qui va a la sevasegona residència. En un vídeo penjat al seu perfil de Twitter, va afirmarque el centre transfronterer situat a Puigcerdà està en disposició d'aten-dre sospitosos i positius per COVID- com altres patologies de la sevaàrea d'influència, a Catalunya i França, amb una població d'uns .habitants. Malgrat tot, la direcció de l’hospital va afirmar que el centresanitari encara té la situació de control de la malaltia. E. PRESS PUIGCERDÀ

Breus

■L’organisme Dipsalut ha activatuna línia d’atenció específica alvoltant del Servei de Teleassistèn-cia de manera excepcional i men-tre duri la situació d’emergència.Es tracta d'un servei gratuït per ausuaris i consistoris. DdG RIPOLL

■ El Departament de Treball,Afers Socials i Famílies ha obertmés d’una desena d’albergs per aprofessionals de residències degent gran i infants amb familiarsmalalts, entre d’altres col·lectiusvulnerables. De moment l’albergd’Olot està acollint set personesd’aquests col·lectius i el de Gironaté joves migrats sols procedentsde la tancada de la Universitat deGirona. DdG GIRONA

■L'entitat formada per personesamb discapacitat física, Ecom, re-clama un tracte sanitari adequatsense discriminacions per raó dediscapacitat davant l’escassetat derecursos sanitaris en la gestió dela pandèmia. Demana a Salut i elCol·legi de Metges que, davant elcol·lapse de les Unitats de CuresIntensives, apliquin els criteris de-finits pel Comitè de Bioètica deCatalunya. DdG BARCELONA

HOSPITAL DE LA CERDANYA

L’atenció sanitària a no residentsa la comarca augmenta un 20%

CATALUNYA

Demanen tracte sani-tari sense discriminar

GENERALITAT

Obren albergs per atreballadors en risc

RIPOLL

Ofereixen teleassis-tència excepcional

DADESD’INFECTATSI DE MORTS A GIRONACASOS NOUS

40TOTAL CASOS

1.771MORTS NOUS

14TOTAL MORTS

181Llits disponibles a l’hospital d’Olot. HOSPITAL D’OLOT

Baixen els contagis a Gironaal nivell de fatres setmanes La Regió Sanitària registra 40 nous afectats perCOVID-19 i 14 morts però Salut alerta de possiblesrepunts Els hospitals gironins tenen un 37% de llits disponibles per atendre nous pacients

Tema del dia

Diari de GironaDIMARTS, 7 D’ABRIL DE 20204

jamargant - 07/04/2020 09:13 - 46.136.229.122

HORA NOVA 2.554 n 7 d’abril de 202012 El Tema

Les peixateries de l’Alt Empordà, en una situació límit, comencen a abaixar persianes

pesca. les llotges de la comarca distribueixen peix a tota la demarcacióY

HORA NOVA ho va avançar la setmana passada, i aquesta set-mana s’ha confirmat. La crisi del coronavirus ha portat les peixa-teries alt-empordaneses al límit. Perquè malgrat que la pesca es-tigui considerada un servei es-sencial, molts patrons han deci-dir mantenir les embarcacions amarrades als ports, sigui perquè

redacció/acn l figueres

nn

no els compensa sortir a pescar (amb el tancament d’hotels i res-taurants han perdut els clients po-tencials), sigui perquè si ho fan no poden garantir les mesures de se-guretat als seus treballadors. Da-vant d’aquesta situació, diverses peixateries de la comarca –que es proveïen majoritàriament de pro-ductes de proximitat– s’han vist obligades a tancar perquè els cos-tava molt trobar peix i marisc i, el

que trobaven, tenia uns preus de-sorbitats. El llucet petit, per exem-ple, ha passat dels 16 als 27 euros el quilo (de mitjana), o la lluça, dels 8 als 15. Uns preus que molts peixa-ters asseguren que no havien vist ni tan sols per Nadal. I tot i això, les llotges de l’Alt Empordà, que són de les poques que es mantenen obertes, han esdevingut els prin-cipals proveïdors de bona part de la demarcació. n

En plena crisi del coronavirus i amb el sector hoteler comple-tament anul·lat, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha aprovat la creació d’una campa-nya de publicitat extraordinària. D’una banda, s’enfocarà al mer-cat de proximitat (Catalunya i Espanya), així com a part del mercat europeu. Aquí es mos-

redacció/acn l figueres

nn

trarà a les famílies «una imatge de seguretat» de la Costa Brava. A més, la campanya oferirà «pro-postes per gaudir de la natura, la cultura i la gastronomia en un entorn segur i proper».

D’altra banda, el Patronat tam-bé promou la destinació a les xarxes socials amb un joc de pre-guntes i respostes per donar vi-sibilitat a les activitats de les em-preses associades. n

El Patronat promociona una Costa Brava «segura»

Turisme. campanya de publicitat extraordinàriaY

Dimecres a la residència de les Germanetes dels Pobres, a la pla-ça Tetuan (Barcelona); dijous a la Sant Antoni Abat, a L’Arboç (Tar-ragona); dissabte a la Residència i Centre de Dia per a la Gent Gran, a Campdevànol... Rere les etique-tes #EsteVirusLoParamosUnidos i #OperacionBalmis, l’equip de desinfecció de la base militar Àl-varez de Castro, de Sant Climent Sescebes, s’ha afegit aquesta setmana a la lluita contra la Co-vid-19, i s’ha desplaçat a diver-sos punts del territori català per garantir la salubritat en equipa-ments destinats a la gent gran.

redacció/acn l sT. climenT sescebes

nn

L’exèrcit comença a fer controls per carreteres secundàries de l’Alt Empordà

operació balmis. Fins ara les Forces armades no han Fet cap intervenció a l’alt empordàY

mençar a fer controls fronterers a les carreteres secundàries de l’Alt Empordà. Més concretament, la unitat Arapiles 62, amb seu tam-bé a la base de Sant Climent, es-tà treballant conjuntament amb diverses patrulles de la Guàrdia

Civil. Fan controls en carreteres poc transitades que uneixen Ca-talunya i la Catalunya del Nord, i controlen també camins rurals i boscosos de diversos punts de la comarca.

Mentrestant, els ajuntaments de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i Olot també s’han in-teressat pels serveis militars, en aquest cas de la unitat de desin-fecció, tot i que encara estarien valorant la possibilitat de fer-ne ús. Concretament, a Torroella preocupen dues residències per a la gent gran: la Vilabell, dividi-da en dos edificis i que té parti-cipació de l’Ajuntament, i la resi-dència privada La Vila Montgrí. En tots dos casos, l’Ajuntament ha estudiat les diferents possi-bilitats per desinfectar a fons els centres i així evitar contagis per coronavirus. I l’Ajuntament d’Olot també ha demanat l’aju-da de l’exèrcit, tot i que encara ha de valorar en quins espais caldria actuar. n

TrEball conjunT. aquest cap de setmana s’han vist controls militars, per exemple, al terme municipal d’Espolla ACN

L’operació Balmis ha desplegat més de 8.000 militars arreu de l’Estat espanyol, i s’ha convertit en la missió que mobilitza més mitjans de les forces armades es-panyoles «en la història recent». I a la demarcació de Girona hi va

començar la setmana passada, quan els equips de Sant Climent van desinfectar tota la part exte-rior de la residència geriàtrica de Campdevànol, al Ripollès.

Paral·lelament, també la set-mana passada l’exèrcit va co-

Els militars de la base de Sant Climent també s’han mobilitzat per desinfectar equipaments sanitaris d’arreu del país

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2020 | Comarques Gironines | 31

l nostre director ens ha mig explicat que, aprofi-tant hores mortes del confitament, la seva filla liha tallat els cabells. Vet ací: l’una es distreu i l’al-

tre rep un servei (?). Sembla que la iniciativa no haconclòs direm que –per aprofitar la forma que té elcap– ben arrodonida. Per això, acabat l’exercici d’esti-lisme (encara se’n diu així?) domèstic, aquest fill deCassà ja enyora el barber del seu poble perquè apliquipal·liatius al resultat. La noia, de llana –ep, llana lite-ral!-, ja li’n deu haver tret, però potser per falta de cos-tum i/o excés d’entusiasme, en algun lloc d’entre cap iorelles el nostre capità hi ha entrellucat, directament oamb l’auxili de dos miralls, allò que anomenem esca-les tot i que no pugen enlloc. Per a la iniciativa casola-na, donem per fet que la jove s’ha servit o de tisores ipinta com els barbers clàssics, o de tisores i les pun-tes dels dits per anar pinçant flocs de cabells –unapràctica més moderna–. Altrament (sense tisores) les

clapes i clarianes al bosc ca-pil·lar no s’haurien produït.Hauria pogut, la filla, estal-viar al seu progenitor aitalsirregularitats? Sí, en efecte,ara ho veuran. Perquè empermetré de fer cinc cèn-tims d’un altre tall de ca-bells, el meu –i perdonin-,executat també en captivi-tat. De més, com que la so-cialització de l’ostracismesembla que va per llarg i elscabells no paren de créixer

(fins i tot diu que als finats...), la proposta pot conver-tir-se en tutorial –ja no ve d’un. Aquesta intervenciócapil·lar és absolutament segura contra les escales iels desnivells però, això sí, per a l’accés al ple dominide l’esquilada segura, l’usuari ha de dur barba. Barba,precisem-ho, no pas fluvial, ni eremítica, ni francisca-na, ni hippy si és que encara en queda alguna. Han deser barbes retallades perquè l’hirsutisme moderat ga-ranteix que els propietaris llurs segur que a casa te-nen una maquineta per repassar-se-les de tant entant. I arribats aquí, vostès ja estan pensant tots elmateix: si l’aparell va bé per la cara, per què no hauriad’excel·lir com a tallagespa cranial? Dit i fet: vaig posarl’escarpidor davanter de l’enginy al número 4 i, condu-int la segadora a base de contornejar braços i mans,amunt i avall per la clepsa. La meva dona, atònita,contemplant l’exagerat combat que sense cap gràciaaquests dos contraris (la closca i la dalla elèctrica)mantenien, em va agafar l’estri (la maquineta) i em vaacabar de repassar coll, capdamunt, rere orelles i pol-sos. Animin-se, i bon confitament.

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

Tallar els cabells

JoanFerrerós

Hauria pogut,la filla,estalviar al seuprogenitoraitalsirregularitats?Sí, en efecte,ara ho veuran

La Diputació de Girona hasignat un conveni de col·la-boració amb el Consorci deles Vies Verdes de Girona,el Consell Comarcal de l’AltEmpordà i l’Ajuntamentde Figueres per cofinançarel projecte europeu Bici-TransCat amb un import

de més de mig milió d’eu-ros. En concret, aportarà504,567,31 euros, una xi-fra que representa un 25%del total proporcionat peraquests tres socis de les co-marques gironines.

L’objectiu del projecteés unir les destinacions tu-rístiques de les comarquesgironines i del departa-ment francès dels Pirineus

Orientals a través d’unaxarxa pedalable intercon-nectada. Aquesta xarxatransfronterera està situa-da a la zona nord-orientalde les comarques gironi-nes, concretament a l’AltEmpordà i al litoral del sudde França. Així BiciTrans-Cat és el nou eix al voltantde la ruta ciclista EuroVelo8 i la ruta Pirinexus i, a

més, se centra en un modelturístic sostenible. A tra-vés de la seva nova infraes-tructura es fomentarà l’úsd’alternatives de mobilitatsostenible, alhora ques’impulsarà el turisme ac-tiu i de natura al territori.El Consorci de les Vies Ver-des ha posat en funciona-ment fa pocs dies el web bi-citranscat.cat. ■

Més de mig milió d’euros per a l’eixlitoral pedalable BiciTransCatRedaccióGIRONA

Ciclistes en marxa. La iniciativa transfronterera vol unir elsterritoris amb vies pedalables ■ CVVGI STELLA ROTGER

L’Ajuntament de Salt im-pulsarà 38 actuacions peraportar millores en l’àmbitlaboral i donar suport alteixit empresarial i al co-merç tradicional. El pa-quet d’iniciatives està in-clòs en el pla estratègic dedesenvolupament econò-mic i de l’ocupació, que esva aprovar en el ple d’ahir.En el mandat passat es vacomençar a treballar en laconfecció del document,que s’ha estructurat en 4eixos: enfortir l’ocupabili-tat, la inserció al món pro-fessional i la formació deles persones; estar al cos-tat dels negocis i de l’em-prenedoria, potenciant elssectors emergents; conso-lidar la promoció econòmi-ca local, adequant-la a lesnecessitats de la vila, i arti-cular mecanismes de coor-dinació entre l’administra-ció municipal i altresagents implicats.

El pla es va aprovar ahirper 16 vots a favor i cincabstencions. A més del’equip de govern (formatper ERC i JxSalt), va obte-nir el suport del PSC, i Voxi IpS-CUP es van abstenir.El ple es va fer per via tele-màtica per evitar la propa-gació del coronavirus, peròper problemes tècnics noes va poder seguir en direc-te. Tanmateix, es va enre-

gistrar i tothom que hi esti-gui interessat pot veure lagravació a YouTube (al ca-nal Ajuntament de Salt).

L’alcalde, Jordi Viñas,diu que el pla marca el fullde ruta dels propers anys:“A partir d’una fotografiade la realitat socioeconò-mica saltenca s’han disse-

nyat accions per incidir enaspectes tan importantscom la inserció laboral i laformació.” El regidor ToniVidal hi afegeix que elspunts centrals són generarmés activitat econòmica iestrènyer la connexió delsector empresarial i co-mercial amb el formatiu.

També es vol aprofitarel desenvolupament delsector sud per adequarl’oferta formativa a les ne-cessitats que sorgeixin ar-ran de l’impuls d’aquest es-pai. Es preveu un progra-ma propi de formació iorientació professional(Forma’t), potenciar l’FPdual o una xarxa d’accés almercat de treball per a jo-

ves. I, pel que fa al teixitempresarial, es planteja lacreació del centre de su-port a l’empresa, noves fi-res o reforçar els serveisdel viver d’empreses.

Un programa de dina-mització d’activitats co-mercials; la promoció de lagastronomia, el patrimoninatural i el turisme, o la mi-llora de l’urbanisme co-mercial són altres propos-tes. El pla, a més, és un do-cument viu i ja s’ha comen-çat a treballar per afegir-hiactuacions per fer front ala situació excepcionalprovocada pel coronavirusi per contrarestar els efec-tes que pot ocasionar en elmercat laboral. ■

a El document està estructurat en quatre eixos i inclou 38 accions a Es planteja unprograma propi d’orientació professional i crear el centre de suport a l’empresa

G. PladeveyaSALT

Salt impulsa un pla perafavorir l’ocupació i eldesenvolupament econòmic

“Incidirem enaspectes tanimportants com lainserció laboral i laformació”Jordi ViñasALCALDE DE SALT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Els regidors i regidores en el ple d’ahir, que es va fer per via telemàtica ■ AJUNTAMENT DE SALT

HORA NOVA 2.554 n 7 d’abril de 2020 17

Alt Empordàcomarca

Recuperen els ordinadors sostrets de l’escolann la jonquera. La Policia Local de la Jonquera ha recupe-rat els ordinadors portàtils que uns lladres es van endur de l’escola del municipi en ple confinament. Els van trobar en un cotxe durant un control i van detenir el conductor. n

policia local de la jonqueraY

L’Associació de Propietaris Fo-restals de l’Alt Empordà està pre-parant un Pla tècnic de gestió i millora forestal conjunta que abastarà 3.855 hectàrees de Cap-many (1.681,50 ha), Cantallops (740,20 ha), Darnius (520,60 ha), Agullana (490,90 ha) i la Jonque-ra (422,20 ha). Es tracta d’un ins-trument d’ordenació previst en la normativa catalana que tindrà una vigència d’almenys 20 anys, prorrogables a 10 més.

Els propietaris inclosos en l’àm-bit afectat s’hi podran adherir vo-luntàriament, i si ho fan tindran diversos avantatges, com per exemple beneficis fiscals, priori-tat en l’atorgament de subvenci-ons, accés a la certificació fores-tal que garanteix al consumidor que la fusta (o qualsevol produc-te forestal) procedeix d’un bosc gestionat de forma sostenible,

Gemma Arché l figueres

nn

Cinc municipis de la comarca preparen un pla de gestió forestal que abasta 3.855 haEls propietaris de boscos de Capmany, Agullana, Cantallops, Darnius i la Jonquera treballaran conjuntament

medi ambient. InIcIAtIvA de l’AssocIAcIó de propIetArIs forestAls de l’Alt empordàY

una assegurança de responsabi-litat civil gratuïta (del Centre de la Propietat Forestal) i possibilitat d’accés a una assegurança contra incendis, o facilitat per fer rom-pudes o transformació a pastures incloses dins la planificació.

El pla alt-empordanès comp-ta amb el suport econòmic de la Diputació de Girona, i també del Centre de la Propietat Forestal del Departament d’Agricultura, Ra-maderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat.

El projecte s’ha dividit en tres fa-ses temporals. Entre l’octubre del

2019 i el gener d’aquest 2020 es van fer els treballs previs a la redacció (amb reunions tècniques, visites a empre-ses locals, difusió del pro-jecte, trobades amb propi-etaris...). Actualment s’està redactant el pla, per després entregar-lo, revisar-lo i, si es compleixen les previsi-ons, aprovar-lo el desem-bre d’enguany. I a partir del 2021 començaria la tramitació d’adhesions de propietaris forestals al pla aprovat. n

Ymés de 6 milions per a una gestió sostenible

dar la setmana passada que aquest 2020 el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà 6.226.315 euros en ajuts per a la gestió forestal sostenible. Emmarcats en el Programa de desenvolupament rural 2014-2020, aquests diners perme-tran a les entitats locals pro-pietàries de boscos fer-hi fei-nes de planificació i de gestió

El Consell de Govern va acor-Y sostenible. I també subvenciona-ran els treballs de prevenció d’in-cendis que fan els ajuntaments i les ADF, com ara el manteniment de camins, les franges protectores o la construcció de punts d’aigua, entre altres.

A més, la convocatòria també preveu una línia per a la restaura-ció de zones afectades per incen-dis, ventades i altres catàstrofes naturals (tant en boscos públics com privats); l’ajut per a ramaders

que fan el manteniment de zones estratègiques per a la prevenció d’incen-dis amb bestiar, i la mo-dernització de les em-preses amb ajuts a la compra de maquinà-r i a m é s moderna, eficient i soste-nible. n

HORA NOVA 2.554 n 7 d'abril de 202020

L’entrevista

«Caldrà enfocar la temporada d'estiu amb uns paràmetres ben diferents»

JOSEP MARIA GUINART. És economista i actualment conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i les Competències (CNMC). Va ser també alcalde de l'Escala del 1995 al 2007 i president del Patronat de Turisme, entre altres. En aquesta entrevista fa una radiografia de la crisi econòmica causada per la pandèmia de la Covid-19 i del futur que augura pels diferents sectors socials de l'Alt Empordà

Com definiria la situació econò-mica que està vivint el país?

La definiria com a situació difí-cil, complexa i de complicat pro-nòstic, però confiant en la di-nàmica econòmica tradicional, d'una manera o altra, es resoldrà.

Creu, però, que l'economia espa-nyola aguantarà les mesures d'es-tat que es vol implementar?

Penso que sí, la societat espa-nyola i la col·lectivitat d'aquest país, és a dir, el teixit empresari-al, el teixit laboral, els autònoms... tindran un sotrac, sens dubte, pe-rò aguantaran. N'estic conven-çut.

I serà realment una crisi en forma de V?

Penso que sí, no seguirà els ci-cles clàssics de l'economia de sempre, des que hi ha informa-ció econòmica, per dir-ho així. És una V que té una caiguda molt acusada i en tot cas el que no te-nim clar és quin és el pendent de l'altre vector, de recuperació. No sabem si serà més vertical o menys o si serà de 60°, 30° o 45°.

Hi ha qui la compara amb la crisi econòmica del 2008. Serà així?

És molt complicat de compa-rar-la perquè ja sabem com va acabar la del 2008. Aquesta no és només una crisi espanyola, és una crisi europea i mundial i evi-dentment amb la globalització de l'economia tot està interrelacio-nat. Sabem què va passar el 2008, que es va recuperar, que s'estava recuperant i s'ha de recuperar en-cara avui. Per tant, també recupe-rarem aquesta.

Està d'acord que és una crisi de de-manda?

Ara per ara és una crisi de de-manda però de mica en mica aca-barà essent una crisi d'oferta. Hi ha tot un seguit de productes que no estan al mercat perquè no s'han pogut obrir els comerços, ja

nn

CNMC. Guinart és actualment conseller de la Comissió dels Mercats i la Competència (imatge d'arxiu) HORA NOVA

Marta Arranz I l'escala

que no es consideren essencials. Ara mateix, de sobte, la sorpresa de la crisi és que ha caigut sobre-tot la demanda, perquè d'estocs –és a dir, d'oferta– n'hi havia. Però també es pot anar produint una situació de crisi d'oferta.

La majoria d'empreses presenten ERTOs i això està col·lapsant les gestories. És una bona opció?

Està clar que el model o el siste-ma, tant de l'Administració com de les gestories, d'advocats labo-ralistes que tramitaven aquest ti-pus d'ERTOs, els ha agafat de sor-presa però de mica en mica els aniran tramitant, tot i que alguns amb retard. Cal paciència. El mo-del no estava dimensionat per a

jà-llarg termini, des del meu punt de vista en l'apel·lació de com en-carar el futur. Tot es podrà supe-rar amb esforç i patiment durant uns mesos.

Altres preocupacions són els llo-guers. Quina hauria de ser la me-sura idònia?

Aquí d'una banda hi ha el que l'Estat està intentant ana lit-zar en aquest àmbit, hi ha mol-tes tipologies de lloguer, empre-ses dedicades al lloguer, multi-nacionals... i llavors el lloguer i tot el que representa de gent que en té com una petita inversió al llarg de la vida. Per tant, sem-bla que una mesura d'arbitrat-ge i d'equilibri seria idònia. Pot-

ser és la de pensar que durant la situació d'alarma es pugui frac-cionar el lloguer al 50%, és a dir, que el llogater deixi de pagar la meitat, ja ho recuperarà després però que deixi de pagar, i el pro-pietari també consideri que pot perdre la meitat. Són termes molt generals. També es pot plantejar que la meitat que ha de pagar el llogater una vegada acabi l'estat d'alarma es pugui també finan-çar al llarg d'aquest any. Cal bus-car una situació d'equilibri, on tothom hi perd, però no ho perd tot. Uns hi perdran molt i altres menys.

Per vostè, que ha estat en políti-ca, quina és la preocupació que hi ha ara al sector? D'on s'ha de reta-llar per assumir aquesta despesa que ve?

El que està clar és que l'Admi-nistració, l'Estat, la Generalitat en el cas de Catalunya, les admi-nistracions locals com ajunta-ments, consells comarcals, di-putacions... tots ara tenen un repte al davant que justifica la seva insistència que pugui te-nir de manera ordinària. Pen-so que en el fons la població, tot i ser crítica – que ho ha de ser, da-vant de l'actuació de l'Adminis-tració–, també té una confiança dipositada en tota aquesta gent que es dedica a la política. Inclús amb la política europea, que ha de ser capaç d'arbitrar les me-sures, d'arribar a nivells equili-brats d'endeutament però també de finançament d'aquest endeu-tament en el mitjà-llarg termi-ni que farà que això es pugui su-perar. És a dir, en les polítiques d'ara, la mirada no pot ser d'im-mediatesa, la immediatesa ha de ser l'actuació d'avui per de-mà. Però la recuperació de la si-tuació, sobretot el seu finança-ment, s'ha d'establir a mitjà-llarg termini perquè sigui assumible, correcte i equilibral i no sigui un greuge per a uns o altres.

Y continua a la pàgina següent

tantes empreses ni per a aquesta allau de peticions.

Com repercutirà al teixit empre-sarial?

Això el pot preocupar perquè l'ERTO és una solució temporal, però penso que a l'empresari el que el preocupa no és la imme-diatesa, sinó la conjuntura dels propers mesos: moltes empre-ses, no totes, ho podran superar, però per l'empresari la clau és la continuïtat i què passarà a l'estiu i a la tardor, sobretot a l'Empor-dà. La preocupació de l'empresa-ri no es limita al proper mes, estic segur que tots podran aguantar i s'aniran recuperant en un cert temps. La preocupació és a mit-

Ara per ara és una crisi de demanda però, de mica en mica, acabarà essent una crisi d'oferta

El Departament de Treball,Afers Socials i Famílies va infor-mar que, segons la informacióque fan arribar les residències degent gran, hi ha . personesque viuen en aquests centres quetenen diagnòstic de coronavirus.A més, residents estan hospi-talitzats. Des del de març, hanmort per coronavirus perso-nes residents, amb un creixementde (un ) respecte a di-umenge. Un total de residèn-cies tenen persones diagnostica-

des de coronavirus i personesamb simptomatologia. El sistemacatalà està format per . resi-dències de gent gran, per tant, el, dels centres tenen algunafectat. Pel que fa als professio-nals, . estan aïllats o tenensimptomatologia, d’un total demés de ., un ,.

Paral·lelament, Catalunya vaarribar ahir a les . morts percoronavirus ( més que les re-gistrades diumenge) i en les últi-mes hores va registrar . nouscasos. Així, la xifra total d’infectats

a Catalunya és de .. Delnombre total de positius, .són professionals sanitaris i des del’inici de la pandèmia s’hancomptabilitzat . ingressatsgreus i . altes hospitalàries.

Per la seva banda, l’Institut Ca-talà de la Salut (ICS) ha tancat enels últims dies un total de cen-tres d’atenció primària (CAP) i consultoris locals, la qual cosa re-

presenta aproximadament un i un del total, respectiva-ment. El tancament de determi-nats equipaments no vol dir queaquests no prestin assistència a laseva població de referència, ja quecontinuen fent tasques assisten-cials com visites per telèfon, e-consulta, seguiments de crònics,seguiment d’embarassades, vacu-nacions a infants fins a mesos,visites domiciliàries i a residèn-cies, puntualitza el Govern.

Inici dels trasllatsEl conseller de Treball, Afers So-cials i Famílies de la Generalitat,Chakir el Homrani, va explicarahir que avis de residències cata-lanes estan sent traslladats a dife-rents centres i hotels per separarels que són positius de coronavi-rus o els que tenen símptomesdels que són residents «sense captipus de simptomatologia».

Va aclarir que tot i els primerstrasllats, continuen buscant es-pais a Barcelona de la mà de l’A-juntament, i va detallar que a lacapital catalana s’han reubicat atres clíniques privades an-cians procedents de vuit residèn-cies en situació crítica. A Terrassa,s’han traslladat persones quevivien a la petita residència deMas Adeu, tots amb la malaltia, adiferents espais.

A Girona, s’ha obert l’espai Oro-pea, on s’han reubicat perso-nes procedents de la residència deSant Hilari de Sacalm, que dispo-sa de places, i al llarg d’aques-ta setmana s’aniran realitzant méstrasllats de les residències de Gi-rona i voltants «que es considerennecessaris». En roda de premsatelemàtica, va detallar queaquests trasllats són «complexos»perquè es tracta de persones ambuna mitjana d’edat de anys.

Més de 13.000 mortsD’altra banda, el Ministeri de Sa-nitat va confirmar . morts aEspanya per coronavirus desprésde sumar altres defuncions en hores (un , més), la xiframés baixa des del de març, a laqual cal afegir . nous conta-giats, que ja sumen . (ambun ascens del ,).

Aquestes xifres mostren un nou

alentiment dels increments denous casos confirmats i de defun-cions, que creixen però a un ritmeencara menor que en jornadesanteriors, i també es va registrarun ritme de creixement molt infe-rior de pacients greus que neces-siten hospitalització en unitats decures intensives. La xifra de mortsés la menor des del passat demarç. Les morts fins a les. totals suposen un augmentdel , respecte a diumenge, unpercentatge una mica inferior al, registrat aquell dia.

Un total de . professio-nals sanitaris han donat positiuper coronavirus des del comença-ment de la pandèmia, dels qualsaproximadament el ja ha es-tat donat d’alta i «com a molt» el ha necessitat hospitalització.

ACN/EUROPA PRESS MADRID/BARCELONA

Catalunya registra més de 200 morts a lesresidències en 24 hores

Depassades les 3.000 defuncions i superats els 28.000 contagis perCOVID-19, mentre l’ICS tanca 46 CAPs i 432 consultoris locals els últims dies

Espanya suma la xifra més baixa de morts des del 24 de març passat

Una sanitària corda la bata a unacompanya a Barcelona. ACN

L’expansió del COVID-19 L’EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

Breus

■ La infecció perinatal pel coro-navirus pot tenir efectes adversossobre els nounats, com pèrdua debenestar fetal, part prematur, des-tret respiratori o trombocitopènia,que poden anar acompanyatsd’alteració de la funció hepàtica i,fins i tot, la mort. EUROPA PRESSMADRID

EMBARASSADES

El COVID-19 pot provo-car parts prematurs

■La Intersindical-CSC considera«insuficient» la despesa socialprevista en els pressupostos de laGeneralitat per al , especial-ment pel que fa a les partides enSalut, àmbit especialment sensi-ble arran de la crisi del coronavi-rus i que no s’ha recuperat de lesretallades de la darrera dècada.Segons calcula el sindicat, la des-pesa prevista se situa en .,euros per català, uns per sotade la mitjana estatal. DdG GIRONA

■El ministre de Justícia, Juan Car-los Campo, no descarta la utilitza-ció de dades de geolocalitzaciódels telèfons mòbils de la poblacióper controlar la propagació del co-ronavirus. Campo va assenyalarque és una de les mesures que es-tan «estudiant», però va insistirque tot s’ha de fer sempre «de ma-nera respectuosa amb l’ordena-ment jurídic», tot i que va admetreque els consta que hi ha altres paï-sos on s’aplica. ACN MADRID

INTERSINDICAL-CSC

Denuncia una despesaen Salut insuficient

MESURA CONTUNDENT

Justícia no descartacontrolar els mòbils

EL GOVERN revisa el protocolper a la tornada a lafeina dels sanitaris El ministre de Sanitat, Sal-vador Illa, va assegurar que elseu departament està revi-sant el protocol o guia d’ac-tuació que aconsella als sani-taris que no s’hagin sotmès ala prova del coronavirus, peròque presentin símptomes desde fa set dies, que s’incorpo-rin a la feina transcorregutaquest temps. En concret,l’última guia, amb data del 31de març, diu que s’incorporinsi no tenen febre, no han presantitèrmics en tres dies i notenen ja clínica respiratòria.El titular de Sanitat va afir-mar que hi ha protocols, quesón sempre «documents vius,que es van actualitzant» i quees va establir «com a últim re-curs la possibilitat que ambset dies si es donaven certescondicions, es pogués preveu-re que el personal es reincor-porés». EFE MADRID

Tema del dia

Diari de GironaDIMARTS, 7 D’ABRIL DE 20206

PROTOCOL

Sanitat veu inconstitucional excloureels majors de 80 anys del tractament

El Ministeri de Sanitat adverteix en un document datat el passat d’abril que excloure pacients de l’accés a determinats recursos assis-tencials o determinats tractaments (per exemple, aplicar aquesta limi-tació a tota persona d’edat superior a anys) resulta contrari, per dis-criminatori, als fonaments de l’Estat de Dret, i concretament al principid’igualtat consagrat a l’article de la Constitució espanyola. Es refereixaixí al debat generat al voltant dels criteris per a l’aplicació de recursosassistencials escassos en el marc d’una situació d’emergència sanitàriatant als mitjans de comunicació com en diferents documents i fòrumscientífics, sobre la possibilitat d’acudir a criteris com l’edat del pacientper discriminar determinats grups poblacionals de l’accés a aquestsrecursos en situacions extremes. EUROPA PRESS MADRID

jamargant - 07/04/2020 09:13 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 202016 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

em de confiar que enaquesta setmana depassió baixi el nom-

bre d’infectats. Que dijousPedro Sánchez prorroguiquinze dies l’estat d’alarmatot permetent que el siste-ma productiu no quedi deltot col·lapsat, i que la ten-sió familiar es relaxi en dei-xar sortir al carrer els nenssense que s’apilonin. L’últi-ma paraula la tindrà la mal-eïda corba i el diagnòstictècnic. Sánchez aprofitaràl’avinentesa per plantejarun símil dels Pactes de LaMoncloa de l’any 77. Unpacte que teòricament vaservir per treure Espanyadel forat. De fet, el que vahaver-hi l’any 77 va ser ungovern de concentració en-capçalat per Suárez. AmbFelipe González, Carrillo,Roca, Ajuriaguerra, Cama-cho, Redondo, Ferrer Salat id’altres, i fins i tot Fraga,que era reticent amb Carri-llo, es van avenir a priorit-zar l’economia sobre elspartidismes per treure Es-panya de la misèria delfranquisme.

Ni Sánchez és Suárez, niCarrillo és Iglesias, ni Torraés Roca, ni res té a veure lasituació del 1977 amb l’ac-tual. Per exemple, es fa difí-cil veure que Sánchez tin-gués el mateix tracte ambPuigdemont que en aquellaèpoca Suárez va tenir ambTarradellas en el seu retornper posar-se a bé amb elscatalans. Res a veure. Ara,l’objectiu postpandèmiahauria de buscar l’accióglobal. El problema és queles repercussions socials ieconòmiques són les ma-teixes a Barcelona que aMadrid o que a Girona, Flo-rència... arreu del món. Lessolucions només poden seren un pacte d’unitat global.Els polítics hauran de dei-xar de fer de tècnics sani-taris i aquests hauran dedeixar de fer política. Si voluns Pactes de La Moncloa,Sánchez haurà de concre-tar-los molt aviat i deixar-se d’intervencions feixu-gues en un moment en quèla preocupació és la salut, illavors afrontar l’economiaen la postpandèmia.

H

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Pacte de LaMoncloa opostcoronavirus

LluísFalgàs

El vicepresident Pere Ara-gonès va allargar la màahir als grups polítics perassolir un doble gran pacted’àmbit català per superarla crisi provocada pel coro-navirus. D’entrada, per re-formular, un cop s’hagiaprovat, les partides delpressupost del 2020, peròtambé més enllà, per con-fegir un pla de reconstruc-ció, amb els agents socioe-conòmics i en consonàn-cia amb les polítiques quedictin les altres adminis-tracions, que permeti ar-rencar de nou en els pro-pers mesos, tot aprenentles lliçons que deixa la si-tuació actual. En una com-pareixença telemàtica degairebé cinc hores davantla comissió d’Economiadel Parlament, Aragonèsva reiterar que cal aprovarels comptes del 2020, per-què tramitar-los de noucom va insistir Cs suposa-ria perdre sis mesos més, apart que cap dels grans òr-gans estatals en què el go-vern basa la seva elabora-ció ha reformulat encarales prediccions macroeco-nòmiques per al 2020, vis-ta la situació d’incertesa.

En aquest marc, el vice-president va demanarl’empara dels partits perderivar els recursos quecalgui un cop aprovat elpressupost, que elevarà elsostre de despesa en 3.000milions respecte a l’actual,ja que alguns canvis reque-riran decrets que hauràde validar el Parlament. Elgovern veu marge per re-assignar partides que arano es gastaran per la faltad’activitat –algunes de lesquals, del mateix funcio-

nament ordinari de la xar-xa de salut, ara congelat,per bé que preveu que re-puntarà quan es normalit-zi la situació–, però ni delluny n’hi haurà prou percobrir els 1.800 milionsen què, d’entrada, calculael sobrecost en la sanitat,que faran esclatar totesles previsions d’estabilitat

pressupostària. Aragonèsva assegurar que la restahaurà de venir del 0,2% dedèficit que ja s’havia auto-ritzat enguany, i sobretotde la flexibilització extraja aprovada a Europa i queha de formalitzar l’Estat.

Tal com va retreurel’oposició, en tot cas, el dè-ficit ja es va disparar fins al

0,56% el 2019 (el màximera 0,1%), fet que dificul-tarà la recuperació, si bé elvicepresident va recordarque la xifra es troba en lamitjana estatal, i la va atri-buir en bona part al no pa-gament de l’IVA pendenta les comunitats. Per eixu-gar-la, a més, va anunciarque l’Estat, amb el qual

ahir ja va negociar, preveucrear un fons extraordina-ri de facilitat financera.

Treu més del que donaAragonès, en tot cas, vaser crític amb el govern es-tatal i el va instar a posar-se les piles per fer arribarels recursos necessaris da-vant la crisi actual, ja queen les últimes setmanes,lamenta, ha tret més di-ners a la Generalitat (215milions retirats en políti-ques actives d’ocupació)dels que hi ha aportat (entotal, calcula, uns 100 mi-lions, entre polítiques so-cials, sanitat i menjadors),més enllà de les opera-cions de tresoreria que elPSC va brandar que ha mi-rat d’accelerar per pagarabans quantitats ja con-signades, per valor de 260milions fins ara. Aragonèsdiu que el govern ja ha ha-gut de desembutxacar198,5 milions en materialsanitari, i reclama més im-plicació i valentia a l’Estat,igual que exigeix a Europaun nou New Deal i una ren-da de confinament a fonsperdut que vagi directa-ment a les famílies.

A mitjà termini, el vice-president va oferir nego-ciar un pla de “reconstruc-ció econòmica i social” en-caminat a augmentar la in-tervenció pública i a millo-rar l’estat del benestar, quecreu que ha de dur a enfor-tir les residències i a refor-mar el sistema de cures(actualització de la llei de ladependència), a més d’afa-vorir la reconversió delssectors més afectats i la in-troducció de la tecnologiaen el sistema productiu, ai-xò sí, garantint que no escoaccionin drets i lliber-tats fonamentals. ■

a Aragonès reclama als grups complicitat per redirigir recursos del nou pressupost i dissenyar unpla de reconstrucció a Exigeix a l’Estat que es posi les piles i ajudi a cobrir el sobrecost en la sanitat

Òscar PalauBARCELONA

El govern ofereix un pactede país per superar la crisi

“Cal que les mesuresde la Generalitat vaginacompanyades de mésvalentia i celeritat enles decisions estatalsi comunitàries”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN

“No ha posat sobrela taula gaires novesmesures; es pot fermés amb quantitatsraonables de 150 o200 milions més”Alícia RomeroDIPUTADA DEL PSC

“Exigim com acondició per aprovarels pressupostos quecomencem a negociarles modificacions peral pla de rescat”David CidDIPUTAT DELS COMUNS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Els pressupostosque va plantejar sónpaper mullat; no sóncomprensibles senseuna reforma del’administració”José María CanoDIPUTAT DE CIUTADANS

El consell executiu aprovaràavui noves mesures per tram-pejar la crisi, com la pròrrogade dos mesos de la liquidacióde l’impost de successions,l’acumulació del primer en elsegon trimestre del de begu-des ensucrades i l’ajornamentdel pagament de cànons deresidus i aigua en l’àmbit in-dustrial. “No hi haurà reduc-

El vicepresident Aragonès –aquí, en foto d’arxiu– va comparèixer ahir telemàticament ■ O.D.

“Cal un pla perinternalitzar serveispúblics. S’està rescatantles concessionàries,algunes de les qualsamb grans beneficis”Maria SirventDIPUTADA DE LA CUP

ció, sinó ajornament”, va acla-rir Aragonès, mentre recla-mava a l’Estat que fes algunacosa similar amb les quotesd’autònoms i empreses. Elvicepresident, a més, va avan-çar que el pla d’ajut als autò-noms endegat ahir, amb unapartida de 7,5 milions molt cri-ticada per l’oposició per irrisò-ria, s’ampliarà de seguida que

hi pugui aportar més fons. Aixímateix, va anunciar que avuies declararan d’emergènciales obres d’extensió de la fibraòptica, que veu cabdals, i queel 061 ja serà gratuït sempre.El govern, a més, seguirà pa-gant les concessionàries perserveis tot i que no els puguinfer durant l’estat d’alarma, de-cisió que la CUP va criticar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’executiu aprovarà avui l’ajornament de successions

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 20206 |

El president delComitè de Bioètica:“A l’UCI es tracta deprioritzar qui passaal davant”

Metges i infermeresrelaten com hanviscut i treballat lespitjors hores de lacrisi per la Covid-19

Entrevista almetge MarcAntoni Broggi

Un dia sencera diversoshospitalsNacional

Els efectes del coronavirus

Partint de la narrativa quela del coronavirus és unalluita en diferents etapes,l’executiu de Pedro Sán-chez ja dona la primera, lad’arribar al pic de la corbade propagació de la pandè-mia, pràcticament per su-perada. Esperonat per da-des com les d’ahir, en quèl’augment de nous casosdiagnosticats –4.273 alconjunt de l’Estat– repre-senta un increment del 3%respecte del dia anteriorquan tot just fa tres setma-nes els repunts eren demés del 20%, el govern es-panyol ja es prepara perentrar en una nova fase de“desescalada” o transicióen aquest combat que resfa pensar que no serà llarg.Estabilitzar l’alentimenten el ritme de propaga-cions, però alhora suavit-zar les condicions del con-finament per permetreuna represa de determina-des activitats econòmi-ques, seran dues de les ca-racterístiques d’aquestanova fase que s’albira. Totplegat, però, estarà subjec-te a un condicionant con-vertit en dogma, com ésque caldrà reforçar els me-canismes de control, i mésespecíficament els de de-tecció precoç, per evitarun temut rebrot de les in-feccions. I en aquesta es-tratègia, els tests seranl’element clau.

En una compareixençapública ahir, el ministrede Sanitat, Salvador Illa,no va explicar com es fa-ran, ni quan, aquests dia-gnòstics entre pacientsamb simptomatologia lleu

o asimptomàtics per po-der, després, aïllar-los.Sobre això, només va re-cordar que ara se’n fan en-tre 15.000 i 20.000 diaris–“estem a la banda ampladels països que en fan”,va manifestar– i que desque es va iniciar la crisil’Estat n’ha distribuït uns600.000. Ara mateix tam-bé és una incògnita sabersi es disposa de l’estocnecessari tant de tests rà-pids com, sobretot, dePCR, més fiables, per po-der universalitzar les pro-

ves. Sobre això, Illa vainsistir ahir en la necessi-tat d’augmentar la produc-ció local d’aquests disposi-tius i, més específicament,de la fabricació dels con-junts d’extracció, ara perara el seu component mésbuscat.

Ahir van arribar a Cata-lunya els 180.000 testsanunciats pel ministeri,segons va confirmar laconsellera Alba Vergés, pe-rò va recordar que es trac-ta de proves ràpides quenomés detecten anticos-

sos. Ara s’està verificantla valoració predictivaabans de distribuir-los. Toti així, consideren que lesprimeres destinacionsd’aquest material seran elscentres d’atenció primàriai les residències. En el casque surtin positius, per-metrà estalviar en PCR,però si el resultat és nega-tiu caldria fer aquesta úl-tim aprova, fiable en un90%, mentre que la fiabili-tat dels tests ràpids calcu-len que és d’un 60%. “No-més els farem servir en

persones amb simptoma-tologia”, assegurava Ver-gés. També es disposa dels44.000 tests d’antígenscomprats pel departa-ment que es destinaran ahospitals comarcals.

Els focus s’ha posat araen l’arribada del màximnombre de tests possibleper tal de, arribat el cas,poder relaxar les mesuresde confinament. La conse-llera de Salut, Alba Vergés,va evitar valorar la propos-ta del govern espanyol deconfinar les persones que

donin positiu en espais quehaurien de començar a ofe-rir les comunitats autòno-mes. Vergés va explicar quedes del departament ja hiha un equip d’experts tre-ballant en les “noves mesu-res de relaxament” que in-clourien sistemes de pro-tecció segons la vulnerabili-tat de cada col·lectiu i la si-tuació dels territoris, peròsempre “extremant les me-sures d’higiene, protecció ievitant en tot moment lesaglomeracions”. Aquestequip està definint com iquan es podria produiraquesta “desescalada” perevitar “rebrots” descontro-lats. El govern va remarcarahir que caldria registrar14 dies seguits de contagisa la baixa, i de moment sen’han comptabilitzat qua-tre. Vergés es feia seva lapotestat de decidir i gestio-nar aquestes noves mesu-res, un nou front obert ambel ministeri. ■

L’Estat vol fer més testsperò no aclareix comF. Espiga / E. AnsolaBARCELONA

ESCENARI · Sanitat dona per superat el pic de la pandèmia i es prepara per a una fase de “desescalada” en què es proposa reforçarla detecció precoç MÉS Salut ja treballa en “mesures de relaxació” i un calendari però reclama gestionar-ho des de Catalunya

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, durant la seva compareixença d’ahir davant dels mitjans de comunicació ■ EFE

“Un equip d’experts jatreballen en mesuresde relaxament, peròencara no tenim definitel pic”Alba VergésCONSELLERA DE SALUT

El govern espanyol, per bocadel ministre de Transports,José Luis Ábalos, va tornar ainstar a un gran acord d’estatentre els partits per afrontarno només la crisi actual con-tra el coronavirus, sinó la quevindrà com a conseqüènciadel seu impacte econòmic.Interrogat sobre si els partitsindependentistes haurien departicipar en aquesta reedi-ció dels pactes de La Mon-cloa, Ábalos es va limitar acontestar que “l’oferta estàoberta a tothom”, tot i que al-hora va afegir que s’exigiràals signants sentit d’estat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

180.000tests serològics, proves ràpi-des, han arribat a Catalunya,i aniran a residències i centresd’atenció primària.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

“Les mesuresadoptades pel governhan funcionat i hanbeneficiat el conjuntdels espanyols”Salvador IllaMINISTRE DE SANITAT

845milions és el que ha gastat elMinisteri de Sanitat en les úl-times setmanes en materialper fer front a la pandèmia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sobiranisme ipactes d’estat

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2020 | Nacional | 7

ImpotènciaL’APUNT patologies susceptibles de ser considerades de risc, la

mitjana d’edat és de 84 anys i hi vivien 64.000 perso-nes. Algunes residències s’han queixat de la falta deresposta de l’administració a les demandes d’ajut. Notenien una central de compres de material, com suc-ceeix en l’àmbit de la salut... No és estrany que ara re-clamin ser gestionades pel Ministeri de Sanitat.Carles Sabaté

Una de les lliçons que ens deixarà la Covid-19 serà lanefasta gestió de la pandèmia a les residències d’avis.I no pel personal que les gestiona, que hi són a sobredes del primer dia, tot i el dèficit de material. Les ad-ministracions van adaptar el sistema de salut pel tsu-nami, però van oblidar els geriàtrics. El conseller ElHomrani admetia que el 94% dels seus usuaris tenien

NOVES MESURES● El Departament de Salut està

preparant un pla per permetre quetots els malalts crítics de coronaviruspuguin estar acompanyats els seusdarrers dies per algun familiar. Fins

ara aquesta mesura només s’aplicavaen algun hospital ● L’Ajuntament deBarcelona limitarà a partir de demà

la incineració de cadàvers. La crisi delcoronavirus ha fet augmentar les

peticions d’incineració i el servei ja nodona l’abast. L’Ajuntament té previst

fer enterraments provisionals,deixant dos anys de marge per a la

posterior cremació ● Ahir es vaposar fi al confinament específic pera Igualada, Vilanova del Camí, Santa

Margarida de Montbui i Òdenadesprès que el BOE publiqués, apetició de la Generalitat, l’ordre

d’aixecament

148 morts més a CatalunyaEl Departament de Salut va informar ahir de lamort de 148 persones més per coronavirus a Cata-lunya, 25 més que diumenge. Des de l’inici de l’epi-dèmia ja han perdut la vida 2.908 persones. Tambés’han detectat 1.499 positius nous, cosa que elevala xifra a 28.323. Entre els afectats pel coronavirushi ha en aquests moments 4.345 professionals sa-nitaris. D’altra banda, segons el Departament deTreball, Afers Socials i Famílies, les persones mor-tes per la Covid-19 que vivien en residències degent gran ja són 909.

L’ICS tanca el 15% dels CAPL’Institut Català de la Salut ha tancat en els últimsdies a tot Catalunya un total de 46 CAP i 462 con-sultoris locals, cosa que representa un 15% i un75% del total de CAP i consultoris, respectivament.Encara que no estiguin oberts continuen fent tas-ques assistencials com visites per telèfon, consul-tes per internet, seguiments de crònics i d’emba-rassades, vacunacions a infants fins a 15 mesos, vi-sites domiciliàries i a residències.

El síndic i la Covid-19 als geriàtricsEl síndic de greuges, Rafael Ribó, ha retret al go-vern una manca de “transparència” i de liderat-ge en la gestió de la Covid-19 als geriàtrics, hareclamat que les dades “siguin clares, actualit-zades i transparents” i que hi hagi una coordi-nació “més forta” entre el Departament de Saluti el de Treball, Benestar Social i Famílies.

GREUS ALTES

MORTS

Evolució de la pandèmia

GRÀF

IC: E

L PU

NT

AVU

I

1.339.214 infectats 74.371 morts277.757 altes

1.499 nous

infectats

El coronavirus al món

Catalunya

FONT: DEPARTAMENT DE SALUT I https://www.worldometers.info/coronavirus/

FEBRER MARÇ ABRIL

MARÇ ABRIL

28.323infectats

2.391

10.738

2.908

Les xifres totals al món són d’ahir a les 23.30 h

654321313029282726252423222120191817161514131211109876543212928272625

6543213130292827262524232221201918171615141312111098765

650novesaltes

148mortsmés

125malalts

greus més

0

200

600

800

1.000

1.200

400MI

LE

RS

MI

LE

RS

0

10

30

20

40

50

60

70

22/1 30/1 7/2 15/2 23/2 2/3 10/3 18/3 26/3 3/4 22/1 29/1 5/2 12/2 19/2 26/2 4/2 11/3 18/3 25/3 3/4

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 5 0 5 8

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

7d’abril de 2020

LA GUERRA AL VIRUS

061

MANTINGUEU-VOSINFORMATS AMB

TELÈFONS D’EMERGÈNCIACOVID-19

EL DIARI ALS QUIOSCOS I LLIBRERIESAdquiriu el vostre diari alspunts de venda habituals. Elsquioscos, les botigues de que-viures i les gasolineres són con-siderats establiments de prime-ra necessitat i estan oberts.

EL DIARI A CASADiari de Girona ofereix reparti-ment a domicili als nuclis ur-bans de les comarques gironi-nes. Les persones interessades arebre el diari a casa poden tru-car al 972 20 20 66 o bé sol·lici-tar-ho al web diaridegirona.cat.

SEGUIU LA VERSIÓ DIGITAL

-Totes les notícies a l’instant-Dades actualitzades del nom-bre de contagis -Tota la informació de les nos-tres comarques sobre el corona-virus.

www.diaridegirona.cat

Atén dubtes i consultes de salut.Operatiu les 24 hores durant els365 dies de l’any.

Exclusiu per aemergències sanitàries112

Diari de Girona

Si es colpeja el coronavirus, d’aquí a po-ques setmanes l’haurem controlat i es-tarem en molt millor forma per afrontar-

lo. Ara ve l’esforç a llarg termini per manteniraquest virus contingut fins que hi hagi unavacuna. Aquest és probablement l’error mésgran i important que cometen les personesen pensar en aquesta etapa: creuen que elsmantindrà a casa durant mesos. Aquest no ésel cas en absolut. De fet, és probable que lesnostres vides tornin a estar a prop del normalen un termini breu.

La següent etapa, el ball, ha tingut èxit ad’altres països. Com és que a Corea del Sud,Singapur, Taiwan i Japó, que han tingut casosdurant molt de temps -en el cas de Corea del

Sud, milers-, no estan tancats a casa?Corea del Sud està veient una «tendència

estabilitzadora». El ministre de Relacions Ex-teriors d’aquest país, Kang Kyung-wha, asse-gura que creu que les proves primerenqueshan estat la clau per a les baixes xifres de Co-rea del Sud. Com ho han fet? És bastant sim-ple: proves eficients, rastreig eficient, prohi-bicions de viatge, aïllament eficient i quaran-tena eficient.

Vols endevinar les mesures de Singapur?Les mateixes que a Corea del Sud. En tot cas,es van complementar amb ajuda econòmicaper a aquells que estan quarantena, prohibi-cions de viatge i retards en alguns paga-ments.

Extracte d'un dels articles mésseguits sobre la pandèmia, escritper TOMÁS PUEYO, especialistaen psicologia del comportamenti empresari.

Supressió contra mitigacióo no fer res

No fer res Mitigació

El martell El ball

Avui3-7 setmanes En curs

EL BALL POSTERIOR A COLPEJAR EL CORONAVIRUS AMB EL MARTELL

PER QUÈ HAVÍEM D’ACTUAR? (21)

1.64686

1.48377

8.810548

10.6021.132

2.068228

6.151190 2.719

141 3.347284

3.231187 28.323

2.908

1.32081

1.64985

38.7235.136

8.581491

7.334637

1.25968

9.116919

862Melilla83 3Ceuta

Espanya Itàlia França Alemanya Regne Unit Estats Units

400.000

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

00 5 10 15 20 25 30 35 40

Dies transcorreguts des del cas número 100

Espanya

7 d’abril 135.032 NOMBRE TOTALDE CASOS 40.437 ALTES 13.055 MORTS

Dades de les 11.45 h d’ahir

7 d’abril 28.323 NOMBRE TOTALDE CASOS 1.499 NOUS CASOS 2.908 MORTS

Un total de 833 persones vanmorir a França com a

conseqüència del coronavirus en24 hores, una xifra que suposa

més del doble de la que es varegistrar diumenge, quan lesautoritats van informar quehavien mort 357 persones.

França duplica laxifra de morts

Les persones podrientransmetre el coronavirus als

gossos, gats i fures, si bé encarano està confirmat que la

transmissió es produeixi deforma contrària, segons va

assenyalar el Ministeri deSanitat en un comunicat.

Possible contagia gossos i gats

■Mapa del virus per comunitats ■ Evolució dels casos per païsosDades facilitades pel Ministeri de Sanitat a les 11.45 h d’ahir

DADES DE LES 22. 58 H D’AHIR

Evolució diària dels casos de coronavirus diagnosticats

Catalunya

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6Març Abril

1.6

56

1.21

8

1.13

1

763

1.32

3

1.34

81.6

55 1.81

3

2.6

16

1.27

4

1.29

8

792

1.4

99

2.0

73

1.93

9

1.22

1

501

568

836

47249

1

18820

6

190

138

57232328141096 443

933

jamargant - 07/04/2020 09:13 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 202030 | Comarques Gironines |

Els efectes del coronavirus

El grup calongí Diversio-nes i l’Espai de Música del’escola Vedruna de Pala-mós han volgut aportar,des de les seves respecti-ves disciplines, dues can-çons– i videoclips– ben di-ferents de suport amb mo-tiu del confinament.

La banda Diversionesha adaptat el tema Be mybaby de The Ronettes,amb el títol de No tornaréa casa. Aquesta peça, queja suma més de 250.000visualitzacions, l’han fetpossible Albert i DavidDarnés; Xicu Barnés, Car-los Viñals, Francesc Mu-ñoz, Albert Fort, AntonioDelgado,Vernau Mier, Iu

Girones i Nil Masferrer.

Una peça originalEls docents de l’Espai deMúsica de l’escola Vedru-na de Palamós han optatper compondre una peçaoriginal: La terra vincerà,escrita per Àlex Coll i Car-la Salvadó. En aquesta pe-ça hi han participat, a mésde Norbert Torrecillas,

David Garcia, Òscar Al-bert, Berto Torrecillas,Àlex Coll, Jaume Yelo, Na-tàlia Bannikova i MarinaPagès. Dues peces pertransmetre bon humor,com és el cas de Diversio-nes, i una aposta pel com-promís per preservar laterra, com ho fan des del’Espai de Música del Ve-druna. ■

Música en temps de Covid-19 ambDiversiones i l’escola VedrunaJoan TrillasCALONGE / PALAMÓS

Quatre dels integrants del grup calongí Diversiones quesurten en el videoclip ■ DIVERSIONES

El Festivalot, Festival deMúsica en Família de Giro-na, ha canviat de dates per“garantir la seva celebra-ció”, segons un comunicatde l’organització, i cele-brarà la sisena edició elcap de setmana del 19 i 20de setembre. Fins ara elFestivalot sempre haviatingut lloc entre finals demaig i principis de juny.“Davant la incertesa decom es viurà el postconfi-nament i amb l’objectiu degarantir la seguretat de to-tes les famílies assis-tents”, la promotora Pis-taxto Produccions haapostat per ajornar l’esde-veniment fins “després del’estiu”, s’afegeix en el co-municat del festival, diri-git per Rita Peré. Pistatxoés la productora d’ElsAmics de les Arts, grupque també ha hagut d’ajor-nar el llançament del seunou disc i alguns concerts.

El Festivalot mantin-drà el seu “model d’èxit”,que atreu unes 20.000persones, amb concerts al’Auditori i la Devesa i al-tres activitats, a més del’espai comercial Festiva-lot Market a la Fira de Gi-rona. El 75% de la progra-mació és gratuïta. ■

Xavier CastillónGIRONA

El 6è Festivalot de Gironas’ajorna al cap de setmanadel 19 i 20 de setembrea El festival familiar, organitzat per Pistatxo, la productora d’Els Amics de lesArts, havia tingut lloc sempre fins ara entre finals de maig i principis de juny

La multitudinària actuació d’El Pot Petit, a l’últim Festivalot ■ JOAN SABATER

L’Auditori Teatre Espai Ter deTorroella de Montgrí ha pogutreprogramar “un importantnombre d’espectacles” pre-vistos en la programació delprimer semestre, que final-ment hi tindran lloc l’últim tri-mestre. El concert de PauVallvé hi tindrà lloc el dissab-te 3 d’octubre; l’obra de tea-tre La dona del 600, el diven-dres 25 de setembre; l’espec-tacle familiar de MusinfantRiu, riu, primavera riu, el diu-menge 27 de desembre;l’òpera Madama Butterfly, eldissabte 5 de desembre; l’es-

pectacle de circ familiar Ex-press, el dissabte 7 de novem-bre; el concert de Macedònia(Festival Ítaca), el dissabte 24d’octubre, i l’obra de teatreEls Brugarol de Ramon Ma-daula, l’11 d’octubre.

A Figueres també s’han re-programat alguns especta-cles previstos per a aquestmes: El pequeño poni es faràel diumenge 22 de novembrea la sala La Cate, i Calma!, deGuillem Albà, es representaràel dijous 17 de setembre a LaCate, la mateixa setmana quetindran lloc diversos especta-cles ajornats del Festival Cò-mic, convertit ja en un clàssicde la Setmana Santa figue-renca. També La dona del600 canvia de data a Figue-res i es farà el 27 de setembreal Teatre Municipal El Jardí.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Reprogramant, a Torroella de Montgrí i Figueres

Pau Vallvé ■ PAUVALLVE.COM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Claustre dona1.000 mascaretesquirúrgiques

La galeria d’art El Claustre deGirona i Figueres ha fet dona-ció de 1.000 mascaretes qui-rúrgiques al Col·legi de Met-ges de Girona. “Sempre hemtingut la idea que l’art és unelement fràgil que hem deprotegir, i per això ara mésque mai volem protegir elmón de l’art. Però també vo-lem utilitzar la força de l’artper lluitar contra la Covid-19”,diu el director d’El Claustre,Marià Mascort. ■ X.C.

Especial de 17600Ràdio, amb veusdels 80 i els 90

El curtmetratge L’últim sopard’Ariadna Pastor (Barberà delVallès), una història de venjan-ça en el marc del confina-ment, ha guanyat la primeraedició del concurs de curtme-tratges Confinacurts, que s’hacelebrat aquest cap de setma-na, organitzat en pocs dies pelcineclub Vuitimig, amb el su-port de l’Ajuntament de Cassàde la Selva. El primer Confina-curts ha tot un èxit de partici-pació, amb 105 inscrits d’arreu

COMUNICACIÓ

El Confinacurts rep79 curts de tot el país

ART

AUDIOVISUAL

El confinament ha permèsque una trentena de veus deles emissores de l’Alt Empor-dà durant els vuitanta i els no-ranta participin avui en unprograma especial de l’emis-sora en línia 17600 Ràdio (19h). Antics locutors de RàdioPopular de Figueres, SER Em-pordà, Ràdio Alt Empordà, Rà-dio Bahia, Ràdio Vilafant, Rà-dio Llançà Ràdio Tramuntana,etc. presentaran cançonsd’aquella època. ■ X.C.

dels Països Catalans i 79 curtsentregats a temps. El segonpremi ha estat per a The Irèbitde Pitu González (Figueres),un homenatge a El resplandorde Stanley Kubrick, i el tercerse l’ha endut el curtmetratgecòmic El gran tiberi de l’equipDirty Forty’s (Cassà). Els parti-cipants han hagut d’idear, ro-dar i editar en 24 hores uncurt d’un minut. Els curts espoden veure al canal de You-Tube de Vuitimig. ■ X.C.

Ariadna Pastor, en una escena del seu curt ■ A.P.

EFE/DdG BARCELONA

■ El dramaturg i guionista JosepMaria Benet i Jornet va morir ahirals anys d’edat per la COVID- a la residència Llar Sant Josepde Lleida, segons va informar laseva filla, Carlota Benet. Benet iJornet, afectat d’Alzheimer des del’any , havia nascut a Barce-lona el de juny de i estavaconsiderat com una de les figuresmés rellevants del teatre catalàcontemporani, des que es donésa conèixer en l’any amb Unavella, coneguda olor. Se’l conside-ra com un dels renovadors de l’es-cena catalana, i és definit per al-guns com la baula que enllaça elsgrans noms que triomfaven al tea-tre català anterior a la Guerra Civilamb les generacions d’autors quehan impulsat la dramatúrgia ca-talana en els darrers anys, comSergi Belbel, Jordi Galceran o mésrecentment Guillem Clua i JosepMaria Miró.

Va cursar estudis de Lletres a laUniversitat de Barcelona, però, talcom havia dit en alguna ocasió,més que aprendre dels professorsi a les aules, va assimilar «lliçonsde vida i pensament» als patis. Unaltre moment important de laseva vida va ser arribar a les clas-ses com a alumne lliure d’AdriàGual i les de Joaquim Molas, on vaconèixer diferents personalitats

que el van influir al llarg del tempscom Ricard Salvat, Maria AurèliaCapmany o Montserrat Roig.

Com a autor teatral se’l reco-neix per peces com El Manuscritd’Alí Bei, Desig o E.R. Altres obresseves són Fugaç, Testament, Olors,L’habitació del nen i Salamandra.

La seva obra ha estat traduïda allengües com el castellà, alemany,anglès, búlgar, francès, grec, italià,portuguès o txec.

Un altre vessant de Papitu, comes feia dir, és la de ser creador i ar-tífex d’alguns dels serials produïtsper Televisió de Catalunya, ambels quals va connectar amb el granpúblic i va ser un personatge po-pular, des de Poble Nou, el , aRosa, Nissaga de poder o Ventdel-plà, inspirada en l’ambient deVentalló, on tenia casa des deprincipis dels .

I és que va estar vinculat durantdècades al poble de l’Alt Empor-dà. Hi va arribar gràcies al seuamic Terenci Moix, i li atreia la cal-ma del poble, on podia tancar-sea casa a treballar. Allà hi va escriu-re obres com Història de Tirant loBlanc o Testament.

Allunyat de l’ambient de la gentguapa de la Costa Brava, preferia«la tranquil·litat, el poble, veure lagent de la botiga del costat», se-gons explicava ell mateix a Diaride Girona en una entrevista pu-

blicada l’any . Benet i Jornet també va ser pro-

fessor de literatura dramàtica al’Institut de Teatre de Barcelonaentre i .

En la seva llarga carrera va re-bre diversos premis com el JosepMaria de Sagarra, el ; el Ciutatde Palma el ; i el Crítica Serrad’Or el , i .

L’any va obtenir el PremiNacional de Literatura Dramàti-ca, que concedeix el Ministeri deCultura per E.R,estrenada el al Teatre Lliure de Barcelona, unainstitució amb la qual va tenirmolta relació durant anys i queahir el recordava com un «homede teatre».

L’any va ser reconegutamb el è Premi d’Honor de lesLletres Catalanes per la seva tra-jectòria i per «la qualitat, extensió,varietat i coherència de la sevaobra, amb una continuïtat en to-tes les èpoques i condicions».Quan va rebre el premi, no vaamagar la seva perplexitat i va ferbroma amb el fet que no feia co-mèdia perquè «a mi mai sem’hauria ocorregut que poguésrebre un premi que tenen escrip-tors com Salvador Espriu», en re-ferència a un dels guardonats an-teriorment, com J.V. Foix, MercèRodoreda, Baltasar Porcel o Jau-me Cabré.

Tot just conèixer-se la seva

mort, i a través de les xarxes so-cials, nombroses personalitatsvan expressar el seu condol per ladesparició del dramaturg. El pre-sident de la Generalitat, Quim Torra, i la conselleria de Cultura elrecordaven ahir com un renova-dor del teatre català contempora-ni, mentre que autors com SergiBelbel li reconeixien el paper dereferent per a molts dels drama-turgs actuals.

A.C. GIRONA

■El Festivalot, Festival de Músicaen Família de Girona, s’ajorna del i de juny als dies i de se-tembre. Davant la incertesa perl’endemà del confinament i «pergarantir la seguretat de les famí-lies assistents», el festival es tras-llada a després de l’estiu.

La cita, que reuneix uns .assistents, està treballant per con-firmar les actuacions dels artistesper a les noves dates i propera-ment informarà del cartell i acti-varà la venda d’entrades. L’orga-nització assenyala que l’ajorna-ment no modificarà el model delfestival, amb un de la progra-mació gratuïta.

El Festivalot salta del juny al 19 i 20 de setembre per la crisi sanitària

Mor Josep Maria Benet i Jornet,el pare d’una generació teatralEl dramaturg i artífex de les primeres telenovel·les catalanes estava afectat de coronavirusVa tenir durant anys molta vinculació amb Ventalló, on va escriure algunes de les seves obres

EUROPA PRESS

Benet i Jornet, mort als 79 anys.

A.C. GIRONA

■ Una història de venjança du-rant el confinament, L’últim so-par, d’Ariadna Pastor, s’ha endutel primer premi del Confinacurts,la versió en quarantena del popu-lar Correcurts de Cassà de la Sel-va. La cita organitzada pel cine-club Vuitimig, que tenia la matei-xa mecànica que el concurs de laMostra d’Animació i Curtmetrat-ges de Cassa, la Macca, ha reunit participants que han entregat curtmetratges. El segon premiha sigut per The Irèbit, un home-natge a El resplandor obra del fi-guerenc Pitu González, i el tercer,per El gran tiberi, de l’equip cas-sanenc Dirty Forty’s.

El Confinacurtsreuneix 105 inscrits ipremia una venjançaen ple confinament

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DIMARTS, 7 D’ABRIL DE 2020 27

CORREU ELECTRÒNIC cultura@ddg.cat

jamargant - 07/04/2020 09:13 - 46.136.229.122

(https://www.larepublica.cat/)

(/)Dimarts, 7 d'abril de 2020 Comarca

(https://ads.gerio.cat/www/delivery/ck.php?

oaparams=2__bannerid=1048__zoneid=38__cb=14ddc84318__oadest=http%3A%2F%2Fwww.girona.cat%2Fcoronavirus)

Dilluns, 6 d'abril de 2020 10:30h

ESPORTS (/NOTICIES/CATEGORIA/ESPORTS)

Una nova xarxa pedalable unirà l'Alt Empordà amb el sud de

França en bicicletaLa Diputació de Girona invertirà mig milió d'euros

(/imatges/noticies/bicitranscat.jpg)

© CVVGi Stella Rotger

REDACCIÓ (AUTOR/REDACCIO) / Alt Empordà (noticies/comarca/alt-emporda) /

Figueres

La Diputació de Girona ha signat un conveni de col·laboració amb el

Consorci de les Vies Verdes de Girona, el Consell Comarcal de

l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Figueres per cofinançar el projecte

europeu BiciTransCat.

61/roses-

40/els-

En el document s’estableix que la corporació, com a ens associat al projecte

BiciTransCat (http://www.bicitranscat.cat/) i atenent a les seves

competències d’assistència als municipis, farà una aportació de 504.567,31

euros. Aquesta xifra representa un 25% del total proporcionat per aquests

tres socis de les comarques gironines (2.018.269,25 euros).

El projecte "Desenvolupament de nous itineraris ciclables i enllaços

multimodals transfronterers per a la promoció i la mobilitat sostenible",

conegut amb l’acrònim BiciTransCat EFA156/16, està finançat per fons

europeus (FEDER), en un 65%. El pressupost total és de 4.689.269,25

euros, el finançament FEDER és de 3.045.025,01 euros, i hi participen

el Consorci de les Vies Verdes de Girona, l’Ajuntament de Figueres, el

Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Conseil Départemental des

Pyrénées-Orientales, la Communauté Urbaine Perpignan

Méditerranée i la Diputació de Girona com a ens associat.

L’objectiu del projecte és unir els destins turístics de les comarques

gironines i del departament francès dels Pirineus Orientals a través

d’una xarxa pedalable interconnectada a diferents mitjans de transport

públic. Aquesta xarxa transfronterera s’ubica a la zona nord-oriental de les

comarques gironines, concretament a l’Alt Empordà i al litoral de la

Catalunya francesa (sud de França). BiciTransCat és el projecte del nou

eix litoral al voltant de la ruta ciclista EuroVelo 8 i la ruta Pirinexus i

que, a més, se centra en un model turístic sostenible. A través de la seva

nova infraestructura es fomentarà l’ús d’alternatives de mobilitat sostenible

alhora que s’impulsarà el turisme actiu i de natura al territori.

74/lexercit-

61/creix-

0

La Diputació de Girona ha signat un conveni de col·laboració amb el Consorci de les Vies Verdes

de Girona, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Figueres per cofinançar el

projecte europeu «BiciTransCat» (http://www.bicitranscat.cat). En el document s’estableix que la

6 abril, 2020 (https://elmotordegirona.cat/la-diputacio-de-girona-aporta-mes-de-mig-milio-deuros-al-projecte-europeu-bicitranscat/)

albertalsina (https://elmotordegirona.cat/author/albertalsina/)

La Diputació de Girona aporta més de mig milió d’euros al projecte europeu «BiciTransCat»

corporació, com a ens associat al projecte «BiciTransCat» i atenent a les seves competències

d’assistència als municipis, farà una aportació de 504.567,31 euros. Aquesta xifra representa un 25 %

del total proporcionat per aquests tres socis de les comarques gironines (2.018.269,25 euros).

El projecte «Desenvolupament de nous itineraris ciclables i enllaços multimodals transfronterers per a

la promoció i la mobilitat sostenible», conegut amb l’acrònim BiciTransCat EFA156/16, està finançat

per fons europeus INTERREG-POCTEFA (FEDER), en un 65 %. El pressupost total és de

4.689.269,25 euros, el finançament FEDER és de 3.045.025,01 euros, i hi participen el Consorci de les

Vies Verdes de Girona, l’Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Conseil

Départemental des Pyrénées-Orientales, la Communauté Urbaine Perpignan Méditerranée i la

Diputació de Girona com a ens associat.

L’objectiu del projecte és unir els destins turístics de les comarques gironines i del departament

francès dels Pirineus Orientals a través d’una xarxa pedalable interconnectada a diferents

mitjans de transport públic. Aquesta xarxa transfronterera s’ubica a la zona nord-oriental de les

comarques gironines, concretament a l’Alt Empordà i al litoral de la Catalunya francesa (sud de

França). «BiciTransCat» és el projecte del nou eix litoral al voltant de la ruta ciclista EuroVelo 8 i la ruta

Pirinexus i que, a més, se centra en un model turístic sostenible. A través de la seva nova

infraestructura es fomentarà l’ús d’alternatives de mobilitat sostenible alhora que s’impulsarà el turisme

actiu i de natura al territori. (https://elmotordegirona.cat/wp-content/uploads/2020/04/bicis-a-

ciutat-Bicitranscat-Foto-CVVGi-Stella-Rotger.jpg)

Un nou web: www.bicitranscat.cat (http://www.bicitranscat.cat)

El Consorci de les Vies Verdes de Girona ha posat en funcionament fa pocs dies el web

www.bicitranscat.cat (http://www.bicitranscat.cat), un espai en quatre idiomes (català, castellà,

francès i anglès) en què s’explica el projecte europeu de cooperació POCTEFA per al

desenvolupament d’un eix de mobilitat pedalable transfronterera. Al web, a més, s’hi recull la

documentació oficial i s’ofereixen consells de mobilitat i seguretat, notícies relacionades amb el

desenvolupament dels treballs i l’enllaç a cada entitat associada. (https://elmotordegirona.cat/wp-

content/uploads/2020/04/mapa-Bicitranscat.jpg)

2.