Santandreu 50

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantandreu23 de setembre de 2014 · Núm.50 · www.liniasantandreu.catbarcelona

Entrevista a Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

pàgs 8 i 9

Comunicació pàg 17

Línia Sant Andreu renovala seva imatge i estrenanou web aquest mes

Societat pàg 16

Dissabte s’inaugura el nou casal de barri liderat per L’Harmonia

Obres pàg 17

La plaça de l’Assemblea deCatalunya estrena imatge

Comerç pàg 20

L’Eix Sant Andreu preparaun octubre ple d’activitats

El Jazzing Festival fa de SantAndreu el districte del jazz

La jornada prèvia d’abans-d’ahir deixa entreveure que la primera edició d’aquest festival apunta alt pàgs 11-14

“A la ciutat hi ha unes desigualtats comparables a les d’abans del 1979”

Agenda Nacional pàg 3

La històrica V de la Diadafa de la ciutat un clamper la independència

Esports pàg 21

El nou president del Sant Andreu, Marcos Martins, debuta amb una derrota

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 23 setembre 2014líniasantandreu.cat

3 | En Portada 23 setembre 2014 líniasantandreu.cat

"Volem votar". Aquest va ser elcàntic, juntament amb el d'"in-dependència", que més es va po-der sentir a la indescriptible Vque va tenir lloc a la ciutat el pas-sat Onze de Setembre. Un totald'1,8 milions de catalans, segonsla Guàrdia Urbana –la Delega-ció del govern espanyol a Cata-lunya rebaixa la xifra a mig mi-lió– van tornar a fer possibleuna espectacular manifestacióque passarà a la història. I ja envan tres.

Gent gran, nens amb cotxet,catalans d'aquí i d'allà, nouvin-guts i alguns turistes sorpresosvan participar, units, en una

Diada que, com la del 2012 i laVia Catalana de l'any passat, esrecordarà durant molts anys.Els sentiments a peu de carrereren diversos, però el desig d'u-nitat i de votar es respirava acada metre. Sabent que estaven

participant en una jornada his-tòrica –però sense ser encaraconscients de la imatge que s'es-tava aconseguint i que estava do-nant la volta al món–, els milers

de manifestants van tornar a ex-pressar-se cívicament i de ma-nera exemplar. Una festa, sí,però reivindicativa. Molt rei-vindicativa.

La senyera humana d'onzequilòmetres encara impressionaa hores d'ara. Les imatges vanaparèixer als principals mitjansinternacionals, el Twitter vaanar a rebentar del #catalans-vote9N –que va arribar a sertrending topic mundial– i laforça de la manifestació va feremocionar, fins i tot, el mateixpresident de la Generalitat. "Emsento orgullós de la gent d'a-quest país i molt compromèsperquè aquest poble se'n puguisortir", va afirmar Artur Mas pocdesprés de la V en una compa-reixença imprevista posterior ala rebuda dels organitzadors.

La llista de personalitats ipersonatges públics que van su-mar-se a la manifestació va serllarga. Des de polítics com OriolJunqueras o membres delPSC –com Marina Geli–, passantper jugadors del Barça com Xavi

i Piqué, van ser molts els que noes van voler perdre aquesta jor-nada multitudinària on la cultu-ra popular i la música tambévan tenir-hi un paper destacat.

"Parlament, govern, presi-dent de Catalunya: posin lesurnes", exclamava Carme For-cadell, presidenta de l'ANC, du-rant el seu parlament. Un mis-satge que resumia la demandadels 1,8 milions de catalans que,de nou, van tornar a sortir al ca-rrer i van deixar clar que ni elpas del temps ni els casos quehan sacsejat la vida política ca-talana darrerament han dete-riorat la voluntat d'un pobleque té clar que vol decidir el seufutur democràticament i de ma-nera pacífica.

I és que, com va afirmarl’endemà mateix Artur Mas enuna entrevista a RAC1, "votaremsegur, altra cosa és saber enquines condicions perquè nodepèn de nosaltres". Les pròxi-mes setmanes ho diran.

Una altra Diada per a la història» Un total d’1,8 milions de catalans, segons la Guàrdia Urbana, van fer possible la V de l’Onze de Setembre» Les imatges de la manifestació van fer la volta al món i el #catalansvote9N va ser trending topic a Twitter

Arnau NadeuBARCELONA

Carme Forcadell:“Parlament, govern,

president Mas: posin les urnes”

Artur Mas: “Votarem segur,

altra cosa és saber enquines condicions”

Les imatges de la senyera humana d’onze quilòmetres van aparèixer als principals mitjans internacionals. Foto: ANC

| 4Opinió23 setembre 2014líniasantandreu.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantandreu.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.11298-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

El Partit Popular, com un ado-lescent que vol defugir de reali-tats, sols s’excusa amb unaConstitución arnada per dir-nos que el 9N és il·legal, però encap debat s’escolta la gran pa-raula: la moral. L’Estat espa-nyol, amb Catalunya, està plede contradiccions morals. L’Es-tat espanyol defensa la unitatnacional però va deixar en elseu moment amb el cul a l’aireun territori que deia seu, i aixíels va als del Sàhara. L’Estat es-panyol té un deute contret ambl’Estatut que no compleix en as-sumptes de pagaments, però síque ens concedeix crèdits a tor-nar amb el FLA. L’Estat espa-nyol, amb ànsies centralistes,vol diluir el català del qual cre-uen el seu territori tot imposantlleis educatives i lingüístiquesallunyades de la realitat delsdrets socials, uns drets que elscatalans van perdre el 1714, i noper via legal, sinó per la impo-sició de les armes.

Ara, el 9N sols vol reclamarpacíficament aquest furt des-prés de tres segles d’incom-prensió. Són tantes les immora-litats de l’Estat espanyol que laparaula Estat no els hi és ni tansols digne. Quanta ràbia quetinc quan ara aquesta Espanyaunionista acusa d’il·legal la vo-luntat d’un poble quan és untema simplement i senzillamentmoral. Cal recordar una simplelliçó de filosofia i sentit comú aqui veu el 9N com a il·legal: unacosa són els fets reals que guienles decisions correctes i altracosa són els prejudicis que im-posen decrets immorals. Quinprejudici amaga, doncs, el Par-tit Popular?

4El 9N és moralper David Rabadà

#ASisPunts#CatalansVote9N #SenseNormalitat

4Retalladesper Jordi Lleal

Fa uns dies llegia la interven-ció de Pablo Iglesias en unesjornades de productors d'e-nergia fotovoltaica, on suposoque es varen plantejar els rep-tes de futur d'aquest tipus d'e-nergia i els problemes queestan patint. El líder de Pode-mos criticava les actituds delsdistints governs, sempre ambel cap cot davant les granselèctriques, aprovant les lleis inormatives que garanteixinl'oligopoli existent. I va apor-tar algunes idees amb les qualsestic totalment d'acord, entreles que hi ha l'estatalització dela xarxa de distribució d'unservei essencial com és l'elec-tricitat, l'impuls a les energiesrenovables o l'eliminació del'absurd de penalitzar l'eficièn-cia energètica.

Però el que avui m'agrada-ria destacar fa referència alfamós dèficit de tarifa, la su-posada diferència entre el quecosta produir l'electricitat a les

empreses i el que realment pa-guem els consumidors. Un dè-ficit, per cert, que no prové decap auditoria estatal o externa,sinó del que el Govern del PPva prometre a les grans elèc-triques que ingressarien. Avuiaquest suposat dèficit superaels 30.000 milions d'euros,quasi la meitat del dèficit pú-blic de l'Estat.

Per això em quedo ambuna frase de Pablo Iglesias: “Eldèficit de tarifa no existeix, i elque no existeix no es paga”.No parlem d'eliminar deutesperquè sí ni d'atemptar contrala seguretat jurídica (un tema,el de la seguretat jurídica “dis-crecional”, que dóna per par-lar-ne un bon parell de dies),sinó de garantir el benestar dela població davant els tripijocsd'uns quants que, amb la com-plicitat necessària dels diri-gents de torn –siguin del colorque siguin–, continuen enri-quint-se a costa de tots.

per Andreu Grimalt

4La reflexió ‘elèctrica’ d’Iglesias

Em pensava que això de les re-tallades era cosa dels governs es-panyol i català, per tal de podertirar endavant l’economia, nique sigui perjudicant el perso-nal en els seus sous, en les pres-tacions socials, escolars, sani-tàries, etcètera. Doncs no, al PPno en tenen prou i la senyoraAlícia Sánchez Camacho, des-prés de la manifestació de Bar-celona, anuncia que el sobira-nisme va a la baixa. Quina pers-picàcia, senyora! És de premi!

Però no s’acaba aquí el des-ori. L’ínclita i maiprou mesu-rada en les seves intervencionsdefensant la rojigualdaa les fa-çanes dels ajuntaments, se-nyora Maria de los Llanos deLuna, delegada del govern es-panyol a Barcelona, retalla sen-se cap consideració el nombrede manifestants de la diadaformant la V a Barcelona, pres-sionant a tort i a dret perquè esdigui que hi havia aproxima-

dament uns 500.000 mani-festants. La policia municipaln’ha quantificat uns 1.800.000,arrodonim i deixem-ho en1.500.000. La senyora “virrei-na” a Catalunya retalla els as-sistents i els divideix per tres! Esnota que són de lletres i en aixòde fer comptes no les tenen totes,millor seria que es dediquessin aaltres menesters més profitososper als catalans, que per això lespaguem entre tots, no?

Per més inri, addueixenque tots els que vam anar a lamanifestació ens han engalipata l’escola catalana, ens han en-tabanat amb TV3, l’ARA i elPunt+Avui, seguim les con-signes dels que ens estan en-ganyant i som una colla de be-neitons i càndids per creu-re’ns-ho tot. Si volem veure lallum vertadera, hem de llegir,escoltar i veure els mitjans es-panyolistes, que són els que te-nen la veritat absoluta. Uf!

@roccasagran: La capacitat de mobil-ització (i de fer-nos fer coses ben rarotes)de l'Assemblea és brutal. Em trec el barret.Enhorabona.

@antoniitalo: Entre l'#11S i el #9N nooblideu el #15S: l'inici del primer curs es-colar en què aplicarem la reforma de Wert.Does it ring a bell?

@quimdomenech: Pepe le da la razón a losque pitan a Casillas. Sextete no, pero a seispuntos del Barça, sí. El Atleti le come la moralal Madrid. Crisis.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 23 setembre 2014 líniasantandreu.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] setembre 2014líniasantandreu.cat

@paucomes: En català no direm "majoriasilenciosa", sinó "minoria sense paraules".Entesos? El català correcte, passa'l. #Cata-lansVote9N.

@IsabelRibasSeix: Comença un nou curs i,com ja fa alguns anys, caldrà seguir lluitantper l'escola pública, de qualitat i en català#SenseNormalitat.

@sergiomguti: Todo el día con crónicas yresúmenes del Madrid-Atleti, y algo falla:contamos más la derrota blanca que la vic-toria del campeón de Liga.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Esdevenir un Estat no és una qüestióúnicament de democràcia. Les urnes,al capdavall, només són una excusa.Són la nostra estratègia comercial.Allò que ens ajuda a presentar-nos ci-vilitzadament davant del món. Són unllenguatge universal. Aquell mínimcomú que ens homologa i ens presentaamb naturalitat a la resta del món. Tot-hom entén el llenguatge del vot. Éssimple, ràpid i directe. No necessita ga-ires explicacions. És un llenguatgemolt primari. De sumes i restes. El pro-blema, però, és que amb les urnes –en-cara que estiguin plenes fins dalt– noaconseguirem la independència deCatalunya. La nostra principal arma,per més vegades que ho repetim, no ésel vot.

Esdevenir un Estat no és una qües-tió únicament de democràcia. La in-dependència, de fet, dubto molt quel'aconseguim a través del vot. Com amínim enfront d'aquesta Espanya tes-tosterònica. No, no: no es tracta d'anara votar al 9 de novembre o de convo-car unes eleccions plebiscitàries. Aixòno ens alliberarà de ningú. Potsersalvarà algunes consciències, però deben segur que no ens convertirà en unEstat independent.

Aquí, en definitiva, del que es trac-

ta és de desobeir. De transgredir. Desaltar-nos les lleis espanyoles. I això,evident, no es pot fer de manera indi-vidual ni de forma sistemàtica. S'ha defer en comptades ocasions, acotant almàxim possible els riscos i gaudintd'un ampli consens social. Aquest,però, és l'únic camí per esdevenir unnou Estat. Un camí que estarà ple d'in-certeses, riscos i joc brut. Però aques-ta és la via.

El moviment afroamericà pels dretscivils es va basar en la desobediència.En la desobediència persistent d'uneslleis que creien injustes. El seu triomfno va ser un regal. Tot el contrari. Vanhaver de lluitar i va tenir un cost. Unspeatges. Rosa Parks, però, amb unsimple gest de desobediència va can-viar la història. Martin Luther King vaescriure: "L'arrest de la senyora Parksva ser el factor desencadenant. Laraó, però, es troba profundament im-plícita en el recompte d'injustícies si-milars. De fet, ningú pot entendrel'acció de la senyora Parks si no és ado-nant-se que hi ha un moment en quès'ha de dir prou". I aquest moment, aCatalunya, ja ha arribat. Ara és qües-tió de saber-lo gestionar amb intel·li-gència i estar disposats –cadascú al seunivell– a pagar aquest peatge.

4El moment de dir prouper Guillem Carol

Desmitifiquem d'una vegada la des-obediència civil; deixem de criminalit-zar-la. Perquè aquesta és la forma mésfidel d'assolir els desitjos dels pobles idels seus ciutadans davant els podersimmobilistes, totalitaris i tramposos,que s'escuden en lleis ancestrals i ca-duques per no moure's ni un mil·líme-tre de l'statu quo que els protegeix, elsfa rellevants i els permet trepitjar la res-ta, que sovint els multiplica les adhe-sions i que, si els passés físicament peldamunt, acabarien com Mussolini ocom Ceaucescu.

Els nostres exiliats de la guerrafranquista van passar a ser de ciutadanslegals a desobedients civils, perquè elcolpisme feixista de Franco i els seuscapsigranys els van transformar enil·legals per no addictes al seu règim.Una dictadura per la força de les armesa la qual van ser afins molts avantpas-sats de molts dels dirigents del PP queavui defensen amb ungles i dentsaquesta constitució passada de voltes,que els militars franquistes van obligara signar sota el paraigua d'allò ano-menat Transició, i que no va transigirgairebé en res. Una constitució que vaprotegir els colpistes del 36, les seves fa-mílies i els seus patrimonis aconsegu-its de maneres poc clares. I tothom a ca-llar. Un colpisme que es va alçar en ar-mes contra el poble, que el va bom-bardejar i que el va reprimir fins moltsanys després, tradició castellana que javan emprar els esbirros de Felip V l'a-ny 1714 i subsegüents.

Gràcies a la desobediència civil,avui tenim drets humans; no hi ha es-claus; les dones poden votar i partici-par de la societat; gaudim de drets la-borals; drets nacionals, i els nouvingutsfa 60, 70 anys i els seus descendents, oels nouvinguts fa tres mesos, són ciu-tadans de ple dret de la societat cata-lana. Igual que la resta que fa 30 ge-neracions que és a la terra. Aquesta des-obediència va obligar a construir unaconstitució "demòcrata de fireta" queavui ens fan empassar tant sí com no,precisament molts dels que no la vanvotar, o la van votar negativament.

Però, en definitiva, va sortir de la des-obediència civil, ja que, en cas contra-ri, ni això. Són moltes les víctimes de-mòcrates del totalitarisme, per haveroptat per la desobediència civil. I els ho-mes catalans (i els de la resta de l'Estat)seguirien fent la mili si no hagués estatpels desobedients civils insubmisos i ob-jectors. Per tant, no ens escandalitzem,que la desobediència civil no és cosa decap partit, ni de cap líder concret. Éscosa de tots.

Desmitifiquem la desobediència,perquè cap poble del món no ha gua-nyat la independència ni la llibertat obe-int els seus carcellers. I els catalans noels hem d'obeir mai, mai més a aquestsdèspotes de l'altiplà, que tot ho veuenen clau centralista i que tenen perso-natges de guinyol que encara avui,després que hagin sortit gairebé dos mi-lions de catalans als carrers de Barce-lona, s'atreveixen a dir que "las mani-festaciones son cosa de otros tiem-pos...". Nostàlgics del "que venga el ejér-cito", del Valle de los Caídos i de la màdura del Generalisimo amb el poble, lacultura, la intel·ligència i el pensa-ment obert i diferent.

El 9 de novembre hi haurà refe-rèndum: el president Mas, el Govern iels partits que el volen ja ho han dit peractiva i per passiva. I el dia 10, l'ende-mà, caldrà fer valer un resultat assolitamb tant d'esforç, desplegar el nostrecontrapoder i aïllar la capacitat de re-acció del poder que ens oprimeix. Sa-bem que ens enfrontem a una murallaamb una llarga tradició d'autoritarismei repressió, defensor de grans interes-sos econòmics i oligàrquics. I ni ens hoposen fàcil (perquè econòmicamentdepenen de Catalunya) ni ens ho po-saran els dies 9 i 10 de novembre.Però hi haurà molts centenars d'ob-servadors internacionals que certifica-ran els fets. Per això guanyarem i Ca-talunya vencerà. I mai més no estaràsota el jou de cap nació aliena. I si peraconseguir la fita cal desobediència,doncs desobediència, una vegada més.La que calgui, per assolir la llibertat. Nimés ni menys.

4Desobediència civilper Santi Capellera


| 8 23 setembre 2014líniasantandreu.cat Entrevista

Per què Alfred Bosch serà millorcandidat a l’alcaldia de Barce-lona que Oriol Amorós?Perquè així ho han dit els militants,simpatitzants i amics d’Esquerra.Ho vam sotmetre a la gent delpartit i van decidir que preferienun perfil com el meu. Per què hovan decidir així? Ho hauries depreguntar a ells. Però suposo queno té tant a veure amb el fet dequi és millor que l’altre, sinó ambels temps que vénen. No existeixel candidat ideal. Existeix el candi-dat més ben adaptat a un mo-ment en concret, a una fase. Cadatemps vol les persones que millorhi encaixen.

Es deia que el punt fort d’OriolAmorós era el seu coneixementde la ciutat, adquirit després demolts anys d’implicació directaamb ERC Barcelona. Alfred Boschconeix bé les problemàtiquesdels barris?Sí, jo crec que conec molt bé laciutat. Però penso que la qüestióno era ben bé aquesta, sinó qui

coneixia millor la política munici-pal. I en aquest cas és evident queuna persona que ha estat més de10 anys treballant professional-ment en la política barcelonina laconeix millor que algú que no hoha fet. Jo fa tres anys que estic enpolítica, i no municipal. Per tant, ésevident que no la conec tan bé.Però la ciutat, des d’altres àmbits,sí que la conec bé.

Oriol Amorós serà el seu nú-mero dos?Qui ho ha dit això?

Vostè va fer-li un oferiment...Sense parlar de números...

I ell el va acceptar...Crec que ell sí que va parlar de nú-meros, però jo no ho he fet mai. Joel que he dit sempre, i penso com-plir-ho, és que fusionarem equips,que combinarem veterania i reno-vació i que, per suposat, compta-rem amb l’Oriol Amorós. Ara bé,no em facis parlar ara de llistes i decadires perquè no és el moment.

Però suposo que ja ho deu estarpreparant, sobretot pel que fa ala gent de fora del partit...Hem fet acostaments amb gent

de fora d’Esquerra, però molt dis-cretament. Una de les coses quehem promès és discreció absolutai, per tant, jo també ho compliré.

Vostè va anunciar que volia sercandidat a l’alcaldia de Barce-lona només dos dies després deles eleccions europees. La sevadecisió va tenir alguna cosa aveure amb aquells resultats his-tòrics per a ERC?És evident que un anunci d’a-questa importància no l’improvi-ses en dos dies. Per tant, és obvi

que feia molts mesos que hi tre-ballàvem. La gent implicada hosap perfectament. Feia temps ques’estava preparant. El que sí quevam fer és frenar-ho i esperar quepassés el procés de les europeesper no interferir-hi. L’endemà nopodíem fer el nostre anunci, per-

què encara estava massa calenttot plegat, però al cap de dos diessí que ho podíem fer. Però el pro-jecte s’estava treballant des de feiatemps, com no podria ser d’altramanera.

Portabella apostava per Amorós,es deia que vostè era el candidatde Junqueras... Sent el suport delpartit a escala barcelonina?Sento molt el suport. La prova ésque a mi em van votar més mem-bres d’ERC en les primàries que al’Oriol Amorós. Per tant, aquest ésel millor suport que pots tenir, el de654 persones que han apostat pertu. A més, el marge respecte a l’al-tre candidat no va ser estret, comes va dir. És una diferència superiora qualsevol de les que hi ha haguten vida nostra entre candidats a lapresidència dels EUA. Dit això, lesprimàries van ser un matx amistósentre companys de partit i amics. Iaixí és com ens ho hem pres, comuna oportunitat. Som demòcrates,també de portes endins.

Parlant de portes endins, coms’organitzaran fins al maig? Por-tabella seguirà al plenari...És senzill. Hi ha una gent que téuna responsabilitat molt clara fins

al final del mandat pel que fa algrup municipal i la seguirà tenint apartir d’ara. La meva funció d’arafins al maig, a banda de la mevafeina a Madrid fins que duri, ésanar preparant la nova candida-tura i anticipar la feina que pu-guem començar a fer després. Ami ara em toca entrar en campa-nya i no pas intervenir en la gestióde l’Ajuntament. Això ho ha de ferel Jordi Portabella.

Per tant, no el veurem comJaume Collboni fent rodes depremsa en clau de cap de l’opo-sició barcelonina...No ho sé. No es tracta tant de comfacis les coses, sinó de què facis. Noés tant el paisatge, sinó el contin-gut. Per tant, és clar que treballaréentorn de Barcelona i que opinarésobre el present i, sobretot, sobreel futur de la ciutat. Però, com hofaré? No ho sé.

Quan deixarà l’escó al Congrésdels Diputats de Madrid?Quan m’ho digui el partit que m’hiva posar.

Encara no ho tenen clar?Hi estem reflexionant. El dubte té aveure amb què és més útil, si estar-

Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

Text: Arnau NadeuFotografia: Neus Màrmol

“Avui, a la ciutat, hi ha unes desigualtatssocials comparables a les d’abans del 1979”

“És evident que noconec tan bé la

política municipalcom l’Oriol Amorós”

9 | 23 setembre 2014 líniasantandreu.catEntrevista

me a Madrid durant aquests prò-xims mesos calents o no. S’ha de va-lorar, però aquesta decisió no la pucprendre sol perquè l’escó a Madridno és meu, és col·lectiu, del partit.Per tant, se n’ha de parlar amb lagent d’Esquerra i portar-ho als òr-gans representatius. Jo em dec alpartit que represento.

Vostè ha dit que assolir l’alcaldiade Barcelona ha deixat de ser im-possible. Creu que ERC pot gua-nyar les eleccions municipals?He de dir que és molt difícil, perl’últim partit del consistori, passara ocupar la primera plaça. Fins fauns mesos, a més de molt difícil,segurament era impossible. Peròdes de les eleccions europees jano podem dir que sigui impossi-ble. Per tant, aquesta possibilitat

existeix. És fàcil? No, és dificilíssim.És impossible? No, ja no ho és. Elsomni hi és i treballarem tan bécom puguem per assolir-lo.

Què ofereixen a la ciutat de Bar-celona que no ho facin la resta departits?Creure’ns Barcelona com la capitald’una República catalana. La de-fensa que fem d’aquesta capitalitatva en el nostre ADN. Nosaltres ensho hem cregut gairebé des de sem-pre. I ara que això tampoc és im-possible, crec que som els més benposicionats per imaginar aquestacapital de Catalunya.

Només imaginar-la?Vull dir que volem aspirar a tenirtots aquells recursos que et dóna lacapitalitat. Si alguna cosa he après

a Madrid és que ser capital no ésuna ximpleria. Que tenir un Estat aldarrere o no tenir-lo, o tenir-lo encontra com l’ha tingut sovint Bar-celona, és molt diferent. I de cara alsciutadans, nosaltres som els que hopodem explicar millor. Som els méscreïbles. Hem de deixar de buscargrans esdeveniments per compen-sar aquesta capitalitat mancada.Hem d’aspirar a ser la capital quesempre hem volgut ser.

I a banda del projecte sobira-nista, què proposa Esquerra pera la ciutat?Jo diria que, ara mateix, el principalreferent d’esquerres som nosaltres.Com a mínim pel que fa a l’es-querra d’anar per feina, l’esquerramés pragmàtica. No som dogmà-tics, no deixarem de fer un pacte

puntual amb algú perquè la doc-trina digui que a un senyor de dre-tes no li pots donar la mà. Nosaltrespertanyem a una esquerra obertaque el que vol és intentar resoldreproblemes greus. I actualment laciutat en té molts, de problemesgreus.

Quins?Sobretot hi ha risc de fractura sociala causa de les diferències de rendacada cop més importants entrepersones i, fins i tot, entre districtes.La diferència d’esperança de vidaentre barris arriba a ser, en algunscasos, de vuit anys. Això és una bar-baritat. Per tant, tenim una Barce-lona que s’ha de cosir. Ara el governmunicipal en comença a parlar,però fins fa poc tot això no li ha tretla son. És més, jo crec que fins i tothavia anat en la direcció contrària.Per tant, creiem que ara mateix Bar-celona necessita que tibem cap al’esquerra.

Oriol Junqueras ha dit que hand’estar preparats per pactar ambqui calgui. Què vol dir exacta-ment aquesta afirmació?Amb qui calgui per millorar la si-tuació de la gent de Barcelona.

Alfred Bosch estaria disposat apactar amb Guanyem Barcelona?Amb l’Ada Colau he pactat mésd’una vegada. Per exemple, quan la

Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca va portar la ILP sobre la dacióen pagament al Congrés dels Dipu-tats. És clar que hem col·laborat, ésclar que hem pactat i és clar que enspodem entendre: està demostrat.En tot? Segurament en tot no, peròen moltes coses sí.

L’alcalde Trias ens va dir, en unaentrevista recent, que segur queel 2015 trobaria formacions dis-posades a entrar al govern, en re-ferència, si més no indirectament,

a Esquerra. Se sentiria còmodepactant amb Xavier Trias?La nostra aspiració és aconseguirl’alcaldia de Barcelona i si per aixòens cal algun suport, encara quesigui puntual, de CiU o de Gua-nyem Barcelona o de qui sigui, in-tentarem parlar-ho, és clar. Però lanostra aspiració no és, en cap cas,fer de crossa de ningú.

No m’ha respost la pregunta...És que no és una qüestió de como-ditat personal. Avui, a la ciutat, hi haunes desigualtats socials compara-bles a les que hi havia abans del1979. La diferència de renda fami-liar entre els barcelonins més rics iels més pobres és similar a la que hihavia fa més de 35 anys a la Barce-lona franquista. Per tant, crec que lagent comença a ser conscient queaquest és un moment per tornar aconfiar en les esquerres per corre-gir els defectes del sistema. Novolem una ciutat a dues velocitats:ho volem corregir des de les es-querres, per convicció.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les que s'hanfet durant 32 anys...Privatitzar la gestió dels aparca-ments és política social? Omplir totsels carrers d’activitat privada, comsón les terrasses dels bars, és la polí-tica més social que s’ha fet en 32anys? Permetre l’ampliació de la Ma-quinista és fer política d’esquerres?

Digui-ho vostè...Et diré com ha arribat a ser el queés Barcelona. Especulant? No. Mun-tant terrasses als bars? No. Ambapartaments turístics? No. Això havingut de més a més i en els últimsanys ens ha permès tapar una micamillor el pou que hem hagut depassar, d’acord. Però ara el que hemde fer és reequilibrar-ho i rellançarel que ha estat central per a la ciu-tat des de fa 400 anys: l’esperit tre-ballador de la seva gent.

“Amb l’Ada Colauhe pactat més d’unavegada. És clar que

ens podem entendre:està demostrat”

“No deixarem defer un pacte puntualamb algú de dretesperquè la doctrina

ho digui”

“Barcelona no ha arribata ser el que és ambapartaments turístics”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10 23 setembre 2014líniasantandreu.cat

11 | 23 setembre 2014 líniasantandreu.catEspecial Festival de Jazz de Sant Andreu

| 12 23 setembre 2014líniasantandreu.cat Especial Festival de Jazz de Sant Andreu

13 | 23 setembre 2014 líniasantandreu.catEspecial Festival de Jazz de Sant Andreu

| 14 23 setembre 2014líniasantandreu.cat

Es podria dir que Sant Andreurespira jazz pràcticament totl’any però aquests dies ho fa deforma especial. El motiu és la ce-lebració de la primera ediciódel Jazzing Festival –coorga-nitzat entre la Sant Andreu JazzBand i el Districte–, que va ce-lebrar la seva jornada d’obertu-ra aquest diumenge i que, ambel seu èxit, va deixar clar que apartir de dijous i fins diumengeSant Andreu acollirà un festivalamb molt de potencial.

La jornada dominical va ser-vir perquè el nombrós públicque va omplir els concerts gau-dís de diferents propostes jaz-zístiques. Els primers a actuarvan ser els més petits, la YoungCats de la Sant Andreu JazzBand, a partir de les 11 del matía la Plaça Comerç. L’actuació vaanar acompanyada dels Jazzi-contes, una lectura de contes perals més petits que eren a les pri-

meres files del públic. Una horamés tard va ser el torn de la JoveBig Band del Taller de Músics. Ales sis de la tarda, després deldescans per dinar, la Carla Mo-tis Trio va omplir a vessar el BarColombia. Posteriorment QuimLecina & Nou Brownie JazzQuartet van fer el primer delsdos concerts programats al Bar

Versalles, que a les 10 també vaacollir l’última sessió de la jor-nada i que va consistir en unaJAM oberta conduïda pel MarcMartin Trio.

El director del festival, JoanChamorro, explica a Línia SantAndreu la seva satisfacció percom va anar la jornada prèviadel festival i destaca el seu “am-bient festiu”. “Tots els concerts

van ser molt emotius i bonics iva haver-hi molt de feeling ambtota la gent”, relata Chamorro.

OBJECTIUS DEL FESTIVALChamorro, referència del jazzsantandreuenc, explica que elfestival aposta “per un jazz fet alcarrer” per ser a prop de la genti remarca que “hem apostat perdir que el jazz és això, que hi hamolt de jazz popular sense gransespeculacions. Busquem trans-metre emocions i que els nensse’ls facin seu demostra tot això”.

Per la seva banda, el regidordel Districte, Raimond Blasi,explica a Línia Sant Andreuque la implicació del Districteamb el festival era necessària, jaque “la Sant Andreu Jazz Bandporta el nom de la ciutat a escalainternacional i això s’havia de re-compensar”. Blasi afegeix que elfestival ha de servir per “donara conèixer la feina” que fa la ban-da que dirigeix Chamorro i ce-lebra “la bona relació i la bonadinàmica” existent. “Esperemque no sigui l’última edició”,conclou el regidor.

El jazz, a l’ADN de Sant Andreu» La jornada prèvia del Jazzing Festival, celebrada abans d’ahir, va omplir el districte de jazz i gent

» La programació del festival oferirà actuacions de primer nivell a partir de demà passat i fins diumenge

MÚSICA4 L’Associació SantAndreu Jazz Bans és una orga-nització sense ànim de lucrenascuda arrel del projecte edu-catiu de la banda que porta elmateix nom. L’orquestra, ambvuit anys de trajectòria al da-rrere, ha servit per formar unacinquantena de músics d’entresis i vint anys a partir “d’una fi-losofia basada en la idea demostrar que aquesta músicaanomenada jazz pot arribar amoltíssima gent”, afirma el seudirector, Joan Chamorro.

Chamorro també explica queaquest projecte es basa a en-tendre que “la música és unafont de felicitat, una manerad’educar, de ser millors personesi alhora ens fa més sensibles”, iremarca que, “al contrari del quemantenen algunes persones quegovernen, la música i també lacultura en general no és un luxesinó una necessitat”.

Un projecte educatiu

Tres imatges de la jornada prèvia del festival que va tenir lloc aquest passat diumenge. Fotos: Jazzing Festival

La jornada prèvia de diumenge va ser

un èxit de públic

RedaccióSANT ANDREU

Especial Festival de Jazz de Sant Andreu


23 setembre 2014

Sant Andreu| 16


Aquest dissabte s’inaugurarà deforma oficial el nou casal debarri de Sant Andreu desprésque aquest estiu l’Ajuntament il’Ateneu L’Harmonia signessinel conveni que va establir lacessió de l’espai als membresd’aquesta federació d’entitatsamb un acompanyament mu-nicipal de suport.

L’acte de celebració comen-çarà a les 11 del matí amb dife-rents activitats a l’exterior i in-terior del casal com l’actuaciódels Diables del Mercadal In-fernal, un cabaret de circ a càrrecde l’Ateneu Popular 9 Barris i lacompanyia Enlairats, la Mostrad’Entitats de Sant Andreu de Pa-lomar o l’Exposició de la Fede-ració d’Entitats L’Harmonia.Posteriorment, a les dues del

migdia, tindrà lloc un dinar po-pular. A la tarda, el programa in-clou el Tastet dels Cursos i Ta-llers, l’espectacle El niu de lacompanyia Dudu Arnalot, el so-par de pica-pica, l’actuació delsDiables de Sant Andreu i, percloure la jornada, el concertamb el grup Lo Petit Comité i la

sessió del DJ andreuenc XaviTorrents.

Aquesta nova etapa, tal comexpliquen des de L’Harmonia,“és un projecte d’empoderamentque vol seguir sumant, que obreles portes al poble de Sant An-dreu, convidant totes les perso-nes i entitats a formar-ne part”.

L’acord entre l’Ajuntament i L’Harmonia va arribar aquest estiu. Foto: Arxiu

Dissabte s’inaugura oficialmentel nou casal de L’Harmonia

» La celebració començarà a les onze del matí i s’allargarà tot el dia» La nova etapa serà un “projecte d’empoderament” obert a tothom

Els Indians viu la seva FestaMajor durant tota la setmanaCELEBRACIÓ4Aquest dissabtepassat va arrencar l’edició nú-mero trenta-u de la Festa Majordel barri dels Indians, que s’a-llargarà fins al pròxim diumen-ge dia 28.

Enguany el programa de lafesta ha arribat més carregatque mai. Fins avui els veïns delbarri han pogut gaudir de dife-rents activitats pensades per a to-tes les edats. El passacarrers, labotifarrada popular, el corre-foc, la nit del ball, el campionat

de dòmino, la bicicletada i lagimcana ja han permès a petitsi grans gaudir fins avui d’unabona festa major. Abans-d’ahirtambé va tenir lloc el pregó, queva anar a càrrec de l’ex diputat alParlament i ex delgat de la Ge-neralitat a Madrid, Jordi Ca-sas.

CURSA POPULARDiumenge se celebrarà, desprésde l’èxit de l’any passat, la sego-na edició de la cursa popular.

MÚSICA4Dijous passat vaarrencar al SAT! Sant AndreuTeatre el nou cicle de concertsenciSAT!, que neix amb la vo-luntat d’apropar la música al ba-rri a través de la programació deconcerts de diferents grups con-solidats i propostes més novesd’arreu del país.

El cicle, que finalitzarà l’abrilde l’any que ve, “no serà d’un solestil, ja que es donarà més im-portància a la qualitat i la sen-sibilitat que no pas als estils

musicals”, expliquen els seusorganitzadors. Amb la ubica-ció de totes les actuacions alSAT! Sant Andreu Teatre esbusca “crear un ambient de pro-ximitat entre el públic i l’artistadurant el concert” gràcies a unaforament que només és de 380persones.

Una de les peculiaritats delsconcerts serà, tal com afirmendes de l’organització, que des-prés de l’espectacle el públicpodrà xerrar amb el grup men-

tre sopen al hall del teatre”. El ci-cle també ha de servir, assegu-ren, per “promocionar aquestbarri com un focus més de cul-tura dins la ciutat de Barcelona,ja que l’oferta musical a Sant An-dreu és molt escassa”.

CARTELLEl primer concert de l’enciSAT!va ser el dels Amics de les Artsd’aquest dijous passat. Més en-davant tocaran Joan Dausà, SaraPi i Oques Grasses.


Els pallassos van fer gaudir els més petits. Foto: Festa Major Indians

Neix un nou cicle de concerts

Agenda Nacional | L’Ajuntament dóna suport a la consultaL’Ajuntament va aprovar ahir una moció de suport a la consulta del 9N després que el Ple l’aprovés

amb 21 vots a favor i 12 en contra. Els partits que van votar-hi favorablement van ser CiU, ICV i UxB, mentre que els nou regidors del PP i tres del PSC van votar-hi en contra. Els vuit regidors socialistes

restants no van ocupar el seu lloc en senyal de protesta per “les formes” dels partits sobiranistes.

Sant Andreu17 | 23 setembre 2014 líniasantandreu.cat

Des de fa un parell de setmanesels veïns del barri de La Sagre-ra ja poden gaudir de la novaplaça de l’Assemblea de Cata-lunya després que hagin finalit-zat unes obres que van comen-çar el novembre de l’any passat.

Les obres han servit per con-vertir la plaça en un espai públicde pas i estada i han inclòs lasubstitució de la pavimentacióexistent, la millora de l’enllu-menat públic, l’adaptació de laxarxa de sanejament, la ins-tal·lació de nou mobiliari urbà illa plantació de nova vegetació.Concretament, s’ha substituïtgran part de la pavimentació perfer la plaça més accessible, ex-cepte en algunes zones que s’hareparat el que ja hi havia. Tam-bé s’han delimitat les zones d’es-tada amb un paviment de llosade marbre blanca, a tall de cati-fa. La part de la plaça que era desauló s’ha mantingut amb el

mateix aspecte i s’ha col·locatpaviment de cautxú a la zona dejocs infantil. Amb tots aquestscanvis, ara la plaça està forma-da principalment per aglomeratasfàltic de color vermell.

ESCULTURA PARTICIPATIVALa plaça llueix una esculturasimbòlica relacionada amb el

seu nom batejada com Les nos-tres arrels, dissenyada per tresalumnes de Disseny d’Interiorsde l’Escola Superior de Dissenyi Art Llotja. L’escultura simbo-litza, a través d’unes arrels deformigó armat, el fet que l’As-semblea de Catalunya no hauriaestat possible sense la unió delpoble català.

Imatge de la plaça un cop reformada. Foto: Ajuntament

Acaben les reformes de la plaçade l’Assemblea de Catalunya


COMUNICACIÓ4El periòdicmensual Línia Sant Andreu, fun-dat l’any 2010, compta amb unaimatge renovada gràcies al seunou web www.liniasantan-dreu.cat. El lector hi podrà trobarla informació sobre el districteque apareix de forma mensual al’edició impresa, la qual distri-bueix 15.000 exemplars. A més,tindrà accés directe a informacióde la resta de territoris de l’àreametropolitana i també a contin-guts de comunicació i cultura.

I és que Línia Sant Andreuforma part de les 20 capçaleres dela xarxa de periòdics gratuïts hi-perlocals Línia, dels quals se’n

distribueixen 175.000 exemplarsa través de les seves 14 edicionsmensuals, 60.000 exemplarsamb els seus 4 quinzenals i 8.000amb la seva capçalera setmanal.Línia és l'únic mitjà de comuni-cació local que cobreix els deu dis-trictes de la ciutat de Barcelonaamb 10 edicions diferents, laqual cosa permet potenciar i seg-mentar el missatge en tots els ba-rris de la capital catalana.

A més, distribueix edicionsamb continguts específics i dife-renciats a Badalona, l'Hospitalet,Cornellà, Castelldefels, Gavà, Vi-ladecans, El Prat i l'entorn d'Es-plugues i de Martorell. També

disposa d'edicions específiquesper a Sabadell i Cerdanyola. Fi-nalment, cobreix tota la comar-ca del Vallès Oriental.

DIFUSIÓ CERTIFICADAEls 327.000 exemplars men-suals acumulats, que des d’a-quest setembre passen a ser au-ditats per OJD/PGD, es distri-bueixen a través del teixit co-mercial dels municipis, gràcies aacords de col·laboració i suportamb més de 50 eixos comercialsque agrupen més de 30.000 pe-tits comerços. També es distri-bueixen a tota la xarxa d'equipaments públics municipals.

Línia Sant Andreu es renova iestrena imatge amb un nou web

23 setembre 2014

Ciutat| 18


El Consorci de l’Habitatge deBarcelona ha aprovat una novaconvocatòria d’ajuts a la rehabi-litació per a aquest any amb unadotació d’11,3 milions d’euros.

La convocatòria, que va en-trar en vigor el 14 de juliol i es-tarà oberta fins al 31 de desem-bre d’enguany, servirà per con-tinuar l’aposta de l’Ajuntamentde rehabilitar edificis per tal demillorar la qualitat de vida delsseus habitants i, al mateixtemps, impulsar el sector de larehabilitació a través de la sevafeina en el camp de la millora del’eficiència energètica.

Aquesta nova convocatòriaincorpora novetats importants,com la simplificació dels tràmitsi la unificació i augment delspercentatges dels ajuts. Algunesde les millores que incorpora la

convocatòria han sorgit de lesreflexions fetes dins del marc del’Observatori de Barcelona pera la Rehabilitació Arquitectòni-ca (OBRA), on hi ha represen-tats els principals col·lectius

del sector de la rehabilitació,com els gremis o els col·legisprofessionals.

AUGMENT DELS AJUTSPer tal d’impulsar de forma de-cidida les obres de rehabilitació,el Consorci de l’Habitatge ha es-tablert uns programes priorita-ris amb una subvenció del 50%.Els edificis que formen part d’a-quests programes i que podran

rebre aquesta ajuda són els quefan referència a la rehabilitacióenergètica, a l’accessibilitat –ins-tal·lació d’ascensors en edificisque no en tinguin–, als que pa-teixin patologies estructurals ials que necessiten una rehabili-tació arquitectònica d’elementscomuns.

La resta dels programes espodran acollir a una subvenciódel 25%. Aquestes subvencionssuposen un clar increment delspercentatges d’anteriors con-vocatòries.

També s’han simplificat elstopalls màxims de subvencióexistents en anteriors convoca-tòries. Així, només existeix unúnic topall per actuació de60.000 euros, que és sensible-ment més alt que l’existent an-teriorment. En el cas de patolo-gies estructurals no hi ha cap to-pall, cosa que permetrà adequarmillor la subvenció als pressu-postos reals d’aquestes obres,que solen ser força elevats.

Perquè quedin com nous» L’Ajuntament aprova una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’edificis per a aquest any

» El pressupost global és d’11,3 milions d’euros, aportats pel consistori i la Generalitat

HABITATGE4 En aquesta con-vocatòria, a diferència d’ante-riors, no caldrà aportar docu-ments que ja han estat lliurats al’Ajuntament de Barcelona. En-tre la documentació més desta-cable que no caldrà aportar hi hala sol·licitud de llicència d’o-bres i el projecte que s’hagi pre-sentat per a la seva sol·licitud,així com la concessió de la lli-cència d’obres corresponent.Tampoc caldrà aportar els do-cuments acreditatius del paga-ment de les taxes i impostos as-sociats a la tramitació de la lli-cència d’obres.

Pel que fa a les ajudes exis-tents, s’han simplificat els tramsde percentatges de subvencionsque hi havia en anteriors con-vocatòries així com els topallsd’imports màxims per actuació.

Tràmits simplificats

En la nova convocatòria s’han simplificat els topalls màxims de subvenció. Només n’existirà un, que serà de 60.000 euros. Fotos: PMHB

En diversos casos lasubvenció cobreix lameitat de la reforma

RedaccióBARCELONA

Assessorament | Suport tècnic durant el procésLes sol·licituds per poder-se beneficiar d’aquestes ajudes s’han de presentar

a les Oficines de l’Habitatge de Barcelona, on es presta assessorament i suporttècnic per tal de facilitar el procés. Es pot consultar les adreces i horari, així com

demanar cita prèvia, al web bcn.cat/habitatge i a consorcihabitatgebcn.cat.

19 | 23 setembre 2014 líniasantandreu.cat

Amb més de 2.000 anys d’his-tòria i una identitat pròpia, Bar-celona sempre s’ha caracteritzatpel seu caràcter innovador, em-prenedor i inconformista. Uncaràcter que l’ha portat a esde-venir una ciutat pionera pel quefa al concepte de ciutat intel·li-gent o smart city. Gràcies a laseva estratègia transversal ba-sada en una visió de transfor-mació de la ciutat a llarg termi-ni, Barcelona és consideradaavui en dia la primera ciutat in-tel·ligent d’Espanya, la quartad’Europa i la desena del món.

Una smart city és un nouconcepte de ciutat que treballaper millorar la qualitat de vidadels seus ciutadans i garantir undesenvolupament social, eco-nòmic i urbà sostenible. I ho farecolzant-se en l’ús i la moder-nització de les noves tecnologiesde la informació i la comunica-ció (TIC), donant com a resul-

tat una gestió més eficient delsserveis i recursos de la ciutat. Ala pràctica, una smart city ésaquella que té la capacitat de do-nar resposta a les necessitatsdels seus ciutadans (medi am-bient, mobilitat, negocis, co-municacions, energia i habitat-ge, entre d’altres) millorant elseu dia a dia.

LA MILLORA DE LA SALUTMés concretament, una de lesàrees que experimenten mésmillores amb l’aplicació de lesnoves tecnologies és la dels ser-veis públics i socials. En aquestcas, s’optimitza i democratitzaels serveis i, així, s'aconsegueixuna societat més inclusiva i mi-llor preparada i, sobretot, esmillora la qualitat de vida de lespersones.

En el cas específic de la salut,l’smart city permet transfor-mar el sistema de salut utilitzantles TIC. Una mostra d’això és elservei de teleassistència, la res-posta més immediata a les ur-gències de la gent gran amb dis-capacitat o dependència.

L’Ajuntament de Barcelonapresta actualment el servei demanera gratuïta a més de70.000 persones. Es tracta d’unservei d’atenció domiciliàriaque permet millorar la qualitatde vida i l’autonomia de lespersones grans amb discapaci-tat o dependència que viuen opassen moltes hores soles alseu domicili.

El servei està actiu les 24 ho-res del dia, els 365 dies de l’anyi té una funció doble: oferiruna resposta adequada a lespeticions d’ajuda de les perso-nes usuàries, per una banda, iactuar de manera preventivamantenint un contacte conti-nuat amb la persona per preve-nir situacions d’inseguretat,d’aïllament o de soledat.

El seu funcionament no potser més senzill: s’instal·la unaparell a casa i es connecta mit-jançant la línia telefònica (fixa omòbil) a un centre d’atenció,amb el qual es pot comunicar no-més prement un botó, i un equipde professionals atén la petició iactiva el recurs més adient.

Barcelona, una ciutat intel·ligent» La capital catalana és la primera smart city de l’estat espanyol, la quarta d’Europa i la desena del món» L’aplicació de les noves tecnologies en l’àrea dels serveis socials està transformant el sistema de salut

SOCIETAT4Una altra de les ini-ciatives que s’engloben dins delconcepte d’smart city és el pro-jecte Radars, que es defineixcom una mirada sensible i res-pectuosa per millorar la qualitatde vida de la gent gran.

Aquesta iniciativa va néixeramb l'objectiu de facilitar que lespersones més grans de 75 anys,que viuen soles o acompanyadesd’altres persones grans, puguincontinuar a casa seva amb la

complicitat del seu entorn ga-rantint el seu benestar social.

En aquest cas, però, els “ra-dars” no són aparells sofisticats,sinó una xarxa de veïns, comer-ciants, persones voluntàries iprofessionals de les entitats i elsserveis vinculats als barris que, sidetecten algun canvi en la ruti-na diària de les persones gransque coneixen, ho comuniquenper telèfon o correu electrònic alcentre de ceveis socials.

El projecte Radars

El servei de teleassistència en l’àmbit de la salut és un clar exemple dels beneficis per al ciutadà d’una smart city. Fotos: Ajuntament

RedaccióBARCELONA

Ciutat

23 setembre 2014

Comerç| 20


L’Eix comercial Sant Andreu hapreparat un mes d’octubre farcitd’activitats comercials i culturals.A més, l’associació de comer-ciants participa en el JazzingFestival amb un concurs de sel-fies i aparadors. Els participantshan de fer-se una fotografia prò-pia al costat d’un aparador del ba-rri i penjar-la a les xarxes socialsamb el hashtag #comerçjazzer.El pròxim dia 25 es coneixeranels guanyadors, que rebran en-trades pel festival de jazz i una sa-marreta oficial.

A principis del mes que vel’eix celebrarà la seva mostra decomerç al carrer, que durant eldissabte quatre ocuparà una partdel carrer Gran de Sant Andreu.És la segona que se celebra en-guany i segons informen des de

l’eix “hi partciparan prop de 150botigues”.

UNA CITA RETROUn dels actes més esperats delsque organitza l’associació a SantAndreu és la Trobada de CotxesClàssics del pròxim dissabte 18d’octubre, que enguany arriba ala setena edició amb prop de 30cotxes antics que s’exposaran alcarrer Gran de Sant Andreu.

Aquesta cita serveix com a puntde trobada on els més grans re-corden i ensenyen als més petitscom eren els automòbils de fa dè-cades. A més, els clàssics efec-tuaran dos recorreguts al llarg d’a-quell matí pels carrers del barri.

Per acabar el mes, el dia 25d’octubre l’eix tornarà a cele-brar la seva passarel·la de modaamb les propostes dels botiguersdel tèxtil local.

La trobada de cotxes és un dels clàssics de l’Eix Sant Andreu. Foto: ESA

Tot a punt per a un octubre pled’activitats a l’Eix Sant Andreu» Els comerciants ja preparen la setena Trobada de Cotxes Clàssics

» A finals del pròxim mes s’organitzarà la passarel·la de moda

Els comerciants tornen a les aules amb l’Obert al FuturFORMACIÓ4Els comerciantsandreuencs van tornar el passatdimarts 16 de setembre a classeper començar els cursos de for-mació del programa Obert alFutur, una iniciativa que vol for-mar en diferents habilitats i ap-tituds els comerciants de la ciu-tat que hi vulguin prendre part.

Des del seu llançament l’any2013, més de 800 professionalsdel comerç han participat enaquesta iniciativa impulsada perl’Ajuntament, a través de Bar-celona Activa.

De cara a aquesta edició del’Obert al Futur s’han programatun total de 111 càpsules formati-ves. Els continguts s’estructurenen quatre itineraris formatiusque tracten temàtiques clau enun negoci, com són les finances,el màrqueting o la gestió. Lescàpsules formatives són inde-pendents i tenen una durada to-tal de 3 hores cadascuna i s’im-parteixen en horari de tarda. Enel cas de Sant Andreu, els cursosde formació s’efectuaran al Casalde barri del carrer Sant Adrià.

MOSTRA4El mes d’octubre seràun mes de mercat a la ciutat deBarcelona. I és que la cinquenaedició del Mercat de Mercats jaescalfa motors per tornar a ofe-rir als peus de la Catedral el boi millor dels productes dels 39mercats alimentaris amb quècompta la ciutat.

Aquesta cita tornarà a cen-trar-se especialment en la gas-tronomia, en concret en la cui-na del territori. Les ponències del’Aula Gastronòmica tornaran

a tenir com a leitmotiv els pro-ductes que creen orgull de te-rritori, com el gall del Penedès oel marisc del Delta, i elabora-cions que representen algunapart del país.

Enguany el Mercat de Mer-cats comptarà amb una lleugeravariació d’horari –se celebrarà deles 11 del matí i fins a les 9 del ves-pre–, però seguirà amb el mateixobjectiu de reunir consumidors,productors, comerciants i cuinersen una fira que l’any passat va

comptar amb la visita de més de260.000 persones.

Igual que en les passadesedicions de la fira, el Mercat deMercats comptarà amb una pro-posta 2.0, amb hashtags a Twit-ter com el #happytapa, una ini-ciativa molt ben rebuda pelsparticipants la passada edició.

El Mercat de Mercats va re-bre l’any passat el premi a l’Es-deveniment Gastronòmic 2013que atorga l’Acadèmia Catalanade Gastronomia.


Sant Andreu ja ha iniciat les classes de l’Obert al Futur. Foto: Arxiu

Una ciutat de mercat

Un instant de la passada edició de la fira. Foto: Ajuntament

Gastronomia | Tast de nit al Mercat de Felip IIEl Mercat de Felip II acull el pròxim dissabte dia 27 de setembre

una jornada gastronòmica organitzada per l’Associació de Concessionaris del mateix mercat. La jornada, batejada com El Tastets de nit, començarà

a dos quarts de vuit del vespre i acabarà a les dotze de la nit.

21 |

23 setembre 2014

Esportslíniasantandreu.cat

El primer partit a casa amb noupresident va acabar amb derro-ta. El Sant Andreu va caure alNarcís Sala aquest passat diu-menge per 1 gol a 2 contra l’A-tlètic Balears, en un partit que toti dominar no va saber liquidar.

Aquesta ha estat una de lesprimeres passes del club ambMarcos Martins com a nou pre-sident. Després de ser escollit aprincipis de la setmana passadaper la Junta General d’Accio-nistes, dijous passat va ser pre-sentat oficialment de la mà de laseva valedora, la propietària delclub Dinorah Santa Ana, en unacte on el nou cap visible de l’en-titat va expressar la seva volun-tat de “no decebre i complir lesexpectatives”.

Marcos Martins, que va fer la

primera part del seu discurs encatalà, va demanar confiançaals aficionats i compromís ambel club. “Tots junts serem mésforts”, va expressar Martins du-rant la roda de premsa.

El nou mandatari va reco-nèixer la “delicada situació eco-nòmica del club”, fet que va con-firmar Santa Ana, que va revelar

durant la presentació que la sevaempresa, Strategic Business De-velopement XXI, havia posat unmilió i mig d’euros en una enti-tat que acumula un dèficit de setmilions d’euros, “diguin el que di-guin els senyors Gaspart i Cami-no”, va reblar Santa Ana. Co-mença una nova etapa d’espe-rança i incertesa al Sant Andreu.

Martins va ser presentat oficialment dijous passat. Foto: UE Sant Andreu

La UE Sant Andreu estrena noupresident amb una derrota

» Marcos Martins ja exerceix com a mandatari dels quadribarrats» La nova direcció s’estrena perdent a casa contra l’Atlètic Balears

Noves beques per facilitarl’accés dels escolars a l’esport

AJUTS4Amb l’inici del nou cursescolar, l’Ajuntament destinarà1 milió d’euros perquè tots els es-colars puguin inscriure’s en ac-tivitats esportives fora de l’horarilectiu. Segons informa el con-sistori, prop de 8.000 escolarsd’entre 6 i 17 anys es podran be-neficiar d’aquests nous ajutseconòmics. La subvenció s’a-torgarà en funció de la renda fa-miliar, amb un màxim de 315 eu-ros per nen i curs. Les famílies in-teressades poden presentar la

sol·licitud d’accés a les beques aqualsevol oficina d’atenció ciu-tadana des del passat 10 de se-tembre. Un dels requisits és quel’activitat es realitzi en una de lesentitats que han estat homolo-gades pel consistori.

Durant aquest nou curs es-colar s’aniran introduint activi-tats relacionades amb esdeve-niments esportius que tenenlloc a la ciutat, com la BarcelonaWorld Race. A més, es poten-ciaran els esports de gel i de neu.

El CN Sant Andreu, segon a laCopa Catalunya de waterpoloWATERPOLO4El CN Sant An-dreu no va poder treure la coro-na de campió a l’Atlètic-Barce-loneta, que es va convertir encampió de la Copa Catalunyade waterpolo per vuitena vega-da –de 10 edicions celebrades–.

Els mariners van imposar-seals penals per 9 gols a 10 als an-dreuencs en un partit final queaquests últims van dominar ambparcials favorables durant elsdos primers temps del matx. De

fet, el resultat parcial a la mitjapart era de 5 a 2 favorable al CNSant Andreu. A la segona meitat,l’Atlètic-Barceloneta va lluitarper remuntar el partit i ho vaaconseguir a 11 segons per al fi-nal del partit, mitjançant un golde Minguell que va posar l’empata 6 al marcador. A la tanda de pe-nals, els de Sant Andreu vanmarcar 3 gols pels 4 dels de Ciu-tat Vella, que es van tornar a co-ronar com a campions catalans.

Barcelona acollirà una etapadel Rally RACC Catalunya

MOTOR4Barcelona comptaràamb un tram urbà del RallyRACC Catalunya-Costa Dauradadurant la primera etapa d’a-questa prova, penúltima pun-tuable per al Mundial de l’espe-cialitat. La cita tindrà lloc el prò-xim 23 d’octubre, on els partici-pants hauran de completar uncircuit d’1,6 quilòmetres al vol-tant de les fonts de Montjuïc.

D’aquesta manera, el Rallypassarà per tercera vegada per

Barcelona des que la prova pun-tua per al Campionat del Món.En aquest sentit, la tinent d’al-calde de Qualitat de Vida, Igual-tat i Esports, Maite Fandos, vaagrair el RACC per haver reno-vat la seva aposta per Barcelona,“una ciutat on l’afició pels esportsdel motor és molt antiga i moltforta”, afirma. Per tal de garan-tir la seguretat, s’ha elaborat unprotocol específic de proves demotor a l’interior de la ciutat.


Les sol·licituds es poden lliurar des del passat dia 10. Foto: Ajuntament

Atletisme | Més de 1.000 inscrits al CorrebarriLa tercera edició del Correbarri, la cursa popular on els corredors participants

representen els 10 districtes de la ciutat, ja supera el miler d’inscrits, el que suposaria el seu millor registre inicial des que va començar a celebrar-se. Laprova tindrà lloc el pròxim diumenge 12 d’octubre al matí a la plaça del Mar.

Agenda| 22 23 setembre 2014líniasantandreu.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALFINS AL 28 DE SETEMBRETot el dia El barri del Congrés i els Indians està

de festa. Des del passat dia 20 i fins al prò-xim 28 de setembre la seva Festa Majoromplirà els seus carrers d’alegria i tradició.

DIJOUS 2 D’OCTUBRE21:00 Xerrada sobre com defensar els drets del

ciutadà al final de la seva vida, a càrrec de l’as-sociació DMD que parlarà sobre el documentde voluntats anticipades, més conegut coma Testament Vital. / Centre cívic Trinitat Vella.

DIMARTS 7 D’OCTUBRE18:30 100 anys del primer motor d’aviació és una

conferència que parlarà sobre la història del’aviació a l’Estat. L’entrada és gratuïta i tin-drà lloc a la tarda del dimarts dia 7 al Centrecívic la Sagrera.

FINS AL 26 DE SETEMBREMatí-Tarda EGTA SIAP. Exposició de Jordi

Guarch, tècnic superior d’arts plàstiques i dis-seny. / Centre cívic la Sagrera- La Barraca.

FINS AL 30 DE SETEMBREMatí-Tarda El teu estiu. Exposició que mostra

les fotografies que es van presentar al con-curs fotogràfic del mateix nom. Durantaquesta exposició, el votant podrà votar lestres que consideri millors. / Centre cultural CanFabra.

DIMARTS 6 D’OCTUBRE17:30 Véns a fer experiments? Un taller on mit-

jançant experiments senzills s’intentarà tro-bar la resposta a algunes preguntes. Adreçata infants de 6 a 12 anys. / Centre cívic Navas.

DISSABTE 18 D’OCTUBRE18:00 La companyia Puça espectacles porta l’o-

bra Biblioteca Tropicalis, on un peix pallasso,apassionat per la literatura marina, es veu decop i volta immers en una aventura en un mardesconegut. / Centre cívic la Sagrera.

A PARTIR DEL 9 D’OCTUBREDj. 9:30 Taller de Body Balance a càrrec de la pro-

fessora Wendy Lorena Granados, una tècni-ca inspirada en el ioga, el tai txí i el pilates./ Centre cívic Navas.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Taller familiar on es desenvoluparà lacapacitat creativa dels infants mit-jançant el descobriment i l’experi-mentació de diferents materials. Acàrrec de Lucía Gallego. / Centre cívicNavas.

Taller d’art per als més petits

Dl. 6 d’octubre a les 17:30

En el marc del cicle de xerrades his-tòriques sobre la Sagrera, el pròxim 2d’octubre tindrà lloc una conferènciaa càrrec d’Antonio Herrera on es par-larà sobre la Perona. / Centre cívic LaSagrera.

Cicle històricLa Sagrera

Dj. 2 d’octubre a les 19:00

L’Associació Sant Andreu Jazz Band or-ganitza el prestigiós cicle musical deldistricte, que enguany comptarà ambles actuacions d’Andrea Motis, JoanChamorro, Vicens Martín o Eva Fer-nández, entre altres.

MúsicaFestival Jazzing

Del 25 al 28 de setembre

La UE Sant Andreu rep a casa el filialvalencià amb l’objectiu de no distan-ciar-se dels primers llocs de la classi-ficació. / Narcís Sala.

Partit de futbolSant Andreu-València Mestalla

Dg. 5 d’octubre a les 12:00


| 24 23 setembre 2014líniasantandreu.cat Pròxima edició: 29 d’octubre

Documents

Santandreu 50