Sessió del 2 de març de 1969

HIGIENE MENTAL ESCOLAR

DR. RAMON MARTÍNEZ I CALdN

Barcelona

HIGIENE MENTAL PREESCOLAR.Als tres anys el nen cornenca de tenis l'autonomia sufieient que

Ii permet desempallegar-se dels pares t .establir relacions amb el món.Però endemés és una edat molt susceptible davant les influències querep del medi. Per tant, les normes educatives i pedagògiques de Tes-cola maternal han d'ésser exclusivament tècniques iy.tturals que afa-*oreixin el seu desenrofflament psicològic, o millor, el desvetllament•fisiològic de les seves funcions mentals.

É,s, per damunt de tot, l'edat del joc. El joc és la seva tendbncianatural i el seu millor estímul psicogenètic. L'infant aprèn jugant ijuga aprenent. Abans dels sis anys l'infant no pot ésser objecte de ma-tèria escolar. Cal respectar la seva llibertat, deixar que les seves acti-vitats es desenvolupin espont'tniament. L'objecte del pedagog no had'ésser d'instruir, sinó de dirigir el' deSenrotllament mental del nen detal manera que es realitzi de la forma inés perfecta. La instrucció enaquestes edats ens donaria uns rendiments molt migräts en relacióals grans sacrificis que comportaria per a finfant i 1.elhuc per al mes-tre. El Iluiment de la festa de fi de curs s'obtindria gràcies a la sub-missió i obediència de l'infant, en contra de la seva personalitat quecal respectar sempre.

L'EXAMEN PSICOLÒGIC DEL NEN PETIT.El metge, en l'escola maternal, ha d'actuar també en el catre psi-

Sessió foúmea celebrada a Valls, en el Saló d'Actes de l'Institut Laboral. Par-ticipació a la Taula rodona sobre el tema "Inadaptació Escolar". Coordinador: DR.

L. CUBERN SALISACHS.

MGIENE MENDAL ESCOLAR 473

cológic. Ultra la seva actitud corn a higienista, és imprescindible quecollabori amb el pedagog en l'estudi psicològic de l'infant.

Per a la tasca de cada dia, un senzill metge, un pediatra que nohagi desates la seva formació psicopedagógica, pot ésser suficient. No-mes algunes vegades, en casos/ ben comptats i definas, caldrà l'assis-tencia d'un psiquiatra.

En redat preescolar els mkodes psicotècnics i els ex-.A.naens psico-mètrics tenen un indubtable valor informatiu, .però . en quant a eficàciaestar' molt per sota de la tasca conjunta medico-psicoTedagógica.

En aquestes edats no es pot parlar encara d'operacions pròpia-ment intellectuals i, per tant, els tests psicomètrics que s'usen —els«baby tests»— no poden mesurar la capacitat intellectual del nen, sinósimplement el seu comportament, la seva conducta. .Qualsevol reac-ció de l'infant es una mena de comportament,o.de conducta. El testvalora si la conducta d'un nen determinat és la . que correspon a laseva edat:, és a. dir, si ,és igual que la que dernostren els altres .nensde , la mateixa : edat, cronològica, en igualtat eircumstáneies:„El. queens interessa trobar és quina és l'edat a qUe-correspon, el.seu-cornpor-tament, perque per la manera de comportar-se l'infant ens revela elseu desenrotllament psíquic. •-,

En les taules. d9„G4se44 , ,els valors, de Ja,conducto,..es..trodueixennuméricament en vaiors,4dat de, maduresa.i;s;expressen,iper:quocientsde deseurotrlarnent..

,t) •

de madure'n .X • 100 •

...edat ,ppnolägica •

En quant al valor predictiuStie . ptigni tenir el qtioeient de desen-.rotllament respecte a la intelligetieia ulterior, la nrajoria de psicedegs,entre ells GESELL, consideren que és molt fonamental.

canvi, n'hi ha craltres. qué creuen que, almenys en el s . primersmesos, els tests no tenen gaire significació pronästiea. ,

Els «baby-tests .» es . basen en l'estudi de les estructures .motriusdel llenguatge i deis eonceptes. Segons GESELL, Cal ' diferenciar qua-tre camps o aspectes, de la conducta: a) La conducta motriu, des delsgrans moviments corporals fins a les mes fines . coordinacions motores.,by La conducta gdaptatiya, que inclou. l'adaptació s.ensoria motriu en-front dels objecteS,.i . de ,les situacions. c) La conducta del ilenguatge,entes com tata forma dé comunicaci6 visible 'o 'audible, incloses la

la ; cárn'Prensió del que . expressen les .Yaltres persones. d) Laednduka -PerSOnar sOciat que eertespdn'hIes'reaecions ' personals derinfarit daVárif : lä'Cultirra Sbeial del rhedi'.•.'

. . .

L'Observació'~ dé fer, siAs.. 'Possible;' en earribres especials ori,a través de vidres de visió unilateral, els nens puguin éssers observats

474. RAMÓN MARTNEZ I CALLÉN

sense que ells se n'adonin, i que permetin captar • i âdhuc enregistrartotes les reaccions expressives de l'activitat psíquica del nen.

Endemes del GESELL, que és el mes conegut, hi ha altres «baby-tests», com sen el dé CARLOTA BÜHLER, la revisió KULMANN del BINNETSIMON i la revisió STANFORD del TERMANN MERRILL.

A aprtir 'dels tres anys, precisament en l'edat preescolar que . es-tem estudiant, tenim, pero, altres maneres —potser menys exactes, peromés suggestives— d'explorar, o millor, de constatar l'evolució psicolò-gica del nen els seus dos medis d'acció; el llenguatge i la manipu-lació, de la qual el dibuix n'és l'exponent màxim i el que més ens potservir per a comprendre la psicologia del nen.

l[ encara tenim un altre camp, sens dubte el més fertil, on podemestudiar les expressions de la individualitat infantil: els seus jocs, besiguin espontanis o experimentals, individuals o collectius. L'observa-ció deis motius del joc, els canvis d'ànim, la tasca constructiva o des-tructiva, i per damunt de tot el gran simbolisme deis temes del jocens revelen prou be tota la problemàtica psicològica deis infants, llursconflictes, Ilurs temors i Ilurs anhels bàsics.

L 'EXAMEN PSICOLÒGIC DE L'ESCOLAR.

L'exploració psicològica es fa mitjançant els tests mentals, elsquals es proposen de mesurar l'activitat mental.

Fonamentalment hi ha dues classes de tests: els d'intelligència, omes ben dit d'eficàcia —que és la realització pràctica de la intelli-gència—, els quals analitzen les funcions purament intellectuals: com-prensió, pensament, raonament, judici, inventiva, traca, habilitat, in-formació, utilització - de l'experiència, etc., i els tests de personalitat,que exploren els aspectes no intellectuals de la persona; és a dir, fun-Cions afectives (resposta emocional davant dels fets) i les instintives oconnatals impulsos, inclinacions, tendències d'acció, grau d'iniciativa,manera d'insistir en l'obtenció del fi i rapidesa en l'execució.

Des del punt de vista de l'exploració de les funcionstuals un test és una prova definida que implica una feina a realitzarper a tots els subjectes exarninats. Cal que permeti d'apreciar l'èxito el fracás del nen que s'explora, o be que es pugui valorar numèri-cament el resultat.

Entre els tests d'eficàcia hom pot diferenciar els que valoren lesqualitats fonamentals de l'individu (l'activitat intellectual pura i els testsd'aptituds o sensitiu motors) 1 els tests de coneixement o tests peda-ffigics que mesuren les activitats culturals. Cal tenir en cómpte quel'ensenyament escolar, l'experiencia i la cultura que impregna el medi,nodreixen 1 promouen el desenrotllament de les aptituds i de la intel-ligèneia.

HIGIENE MENTAL ESCOLAR 475

La psicometria es va iniciar amb BINNET I SimoN, els quals varenexaminar milers d'infants, als que feien fer molts diversos exercicis, ivaren estudiar quines eren les tasques que la majoria dels nens d'unaedat determinada podien resoldre. Es va fer una escala amb les coseSque el nen ha de saber fer a cada edat determinada, i aleshores podenveure si el nen, individualment, coincideix amb la norma o s'aparta

Les escales BINNET i SIMON estan fonamentades sobre exercicis decomprensió de llenguatge oral o escrit, capacitat per a repetir paran-1p-s o bé oracions, As del llenguatge com a medi de comunicació, apli-cació del vocabulari, percepció i reproducció de formes, memòria i re-cords immediats, raonament, enginy, imaginació, inventiva, adaptacióa l'aparició de noves condicions ambientals, judici, actituds ótiques,facultats critiques (descobriment d'absurds), facilitat de càlcul, habili-tat en Forganització (arrenglerar objectes de mides diferents o bé or-denar paraules d'una frase desordenada), evaluació estètica i funcionsde discerniment i d'orientació.

El resultat de la sintesi psicombtrica s'expressa com a edat men-tal; -es a dir, l'edat dels nens a la que millor correspon la tasca pelnen examinat. La diferbncia entre l'edat cronológica i l'edat mental ésla mesura del seu retard o del seu avenç.

Utilitzant el concepte d'edat mental el retard és relatiu segonsquina sigui l'edat del nen. Un retard d'un any als 14 anys no és elmateix que un retard d'un any als 4 anys. Per això és més útil d'usarel concepte de quocient iii telectual.

edat mental9. I. = X 100

edat cronològica

Les xifres obtingudes permeten de classificar els nens pel seu quo-cient intelectual. Segons WESCHSLER els nens són genials si el seuquocient intelectual és major de 140

Molt superiors, si es entre ... 120 — 140normals superiors, entre ... 110— 120ilormals, entre ... 90 — 110normals inferiors, entre ... . 80 — 90Unes o "bordedines", entre 70— 80deficients, si és menor de ... 70

Els deficients es poden dividir en dóbils mentals si estan entrenübócils entre 25 i 50 1 idiotes per sota de 25.

El TERMAN-MERRILL és un altre test, fonamentat en els mateixosprincipis que el BINNET i SIMON, i avui dia molt més usat

476 BAMON MART.TNEZ T CALLEN

Endemés d'aquest tests n'hi ha d'altres que s'anomenen tests d'es-cales per puntuació (point sedes) en els quals les respostes no es clas-sifiquen en positives o negatives, sinó que es puntuen segons la qua-litat de les mateixes amb escales determinades de puntuació. No uti-litzen l'edat mental, sinó que la puntuació obtínguda es compara ambla dels subjectes normals de la seva mateixa edat cronològica.

Corn a exemple d'aquest tipus de test és el de WECHSLER, que cons-ta de 12 tests: sis verbals i sis manuals (performance). Els verbals com-prenen: informació general, comprensió, aritmética, semblances, voca-bulari i repetició de xifres. Els manuals sän: complements d'imatges,cubs, encaixos, claus i laberints.

Hi ha també tests no verbals entre els que és important el test deGODENOUGH, útil entre els 5 i els 10 anys. Consisteix en mesurar laintel•igencia per l'anàlisi del dibuix d'un home. Quan el nen dibuixaun home no dibuixa el que ven, sinó el qué ell sap de l'home. No• ésun treball estètic, sinó intellectual. En el dibuix s'ha de valorar laquantitat de detalls, la proporcionalitat, la bidimensionalitat, la intrans-parencia, la congruencia; la plasticitat, els perfils, etc.

Els tests de personalitat. La personalitat inclou totes les funcionspsíquiques o mentals de l'individu, però quan es parla de tests depersonalitat hom es refereix exclusivament als aspectes no intellectualsde la persona.

El test de personalitat és una situació experimental estandaritza-da que serveix d'estímul a un comportament, el qual s'evalua per .com-paracié estadística amb els d'altres individus que estaven en la ma-teixa situació.

En els tests d'intelligencia o eficàcia les respostes tenen un valorpositiu o negatiu intrínsec; en canvi en els tests de personalitat lesresposteS no són ni bones ni dolentes per elles mateixes. Els aspectesde la personalitat es consideren bons quan coincideixen amb els de lamajoria.

INFLUÉNCIES DE L'ACTITUD DELS • PARES EN LA CRISTAL : LITZACIÓ DELCARÁCTER DELS FILLS I EN EL SEU FRACÁS ESCOLAR.

El fracàs escolar és degut moltes vegades a pertorbacions de laconducta i a desviacions de la personalitat que • estan íntimament re-lacionades amb l'actitud que adopten els pares enfront dels seus

Totbom sap que hi ha situacions familiars que afavoreixen la cris-tallitzacié de caracters anòmals el fill únic, el bessó, l'orfe,donat, el nen criat pels avis, el fill d'una mare malaltissa o desgraciadai rebutjada pel marit, el fill petit, l'aneguet lleig, etc., i també tothomsap que aquestes situacions comporten moltes vegades el fracàs escolar.

inclús en situacions familiars norrnals i hdhue en famílies nor-mals l'actitud dels pares deixa una empremta inesborrable en el ea-

HIGIENE MENTAL ESCOLAR

räcter del nen, en el seu estil de vida, que entre altres coses té unagran influència en el sen rendiment escolar.

QUADRE 1

PRINCIPALS TIPUS D'ACTITUD DELS PARES (KANNER)

ACTITUT EXPRESSIO

CARACTERISTICATRACTE ENVERS

EL FILLREACEIÖ t)EL NEN

Acceptaci6

i afecte

"El nen As l'ale-

aria de la llar"

Amb afalacs, jocs

i paci>ncia.

Sequretat; desenrotll-

ment norma l dm la persa.nalitat.

Rstruig "L•odío". " No emvull pas molestar

per ell"

Amb desatenció o

a crits; eitant

el seo contacte;

castigant-lo sa y a-

rament.

Aaressivitat; delingüen.

cia; superfícialitat

afectiva..

Perfe cc lo,

risme

"Tal com As no el

vull pas"Cal queel fe fo rmi"

,

do apeoVant-li res

Trobant-li tots als

defectes. Coaccio-,

nent-lo.

Frustracid. [dance. de

cunrianca en en mateix

ObsessiVitate.

L obrepro-teccid

"Es clar Pus l'es-'

timo; no veieu cm ,em sacrifico per ell

Amb renys i moxai-

nesg Exces d,.indul,qhncia p de sobre,

vi nil äncia,

Retard de la macluracirlj. de J.,'emanclnacidl de-pendena.ia de la tare.Nin amlciat

Horn pot objectar que en una mateixa familia hi pot haver unnen amb inadaptació escolar per greus problemes de conducta, men-tre que s els seus germans sintonitzen bé amb ¡'escoja i tenen un ren-diment normal. Si tots els fills han sigut criats pels mateixos pares esfa dificil comprendre com l'actitud d'aquests pot haver influït tan béen uns fills i tan malament en l'altre. Segons això, caldria pensar queels pares no hi han tingut gaire influència i que la mala conducta delnoi hauria sigut determinada per Causes internes depenents del noimateix : la constitució, l'herència, el quocient intelectual, les glàndu-les endocrines, el sistema nerviós, o bé per causes externes : les malescompanyies, els libres deformatius, el cine, la ràdio, la televisió, etc.Totes aquestes causes tenen indubtablement el seu valor, però és se-gur que la que més influencia el caràcter dels nens és la relació entreels pares i els fills. I si els germans d'una mateixa familia surten di-ferents és perquè els pares no tenen la mateixa actitud amb tots elsscus Mis. Ni tampoc poden tenir-la. Les actituds de les persones no

478 RAMÓN MARTiNEZ T CALIN

són esteriotipades ni són exactes. Endemés, les actituds dels pares nosón, generalment, intencionades, sinó que són realitzacions inconscientsde les vicissituds de la vida, i per tant no vol dir que se n'hagi de ferretret i que hi hagi culpabilitat en emprar determinats tipus d'actituds.

intentat d'establir la relació que hi pugui haver entre lesactituds dels pares i la conducta dels fills. Es comprèn que això ésuna tasca cnormement dificil 1 subjecta a m•lts errors. Malgrat tot,creiem que és molt interessant de veure les sistematitzacions que hanfet KANNER i LÜCKERT, que no cal que comentem (quadres I i II).

QUADRE IIPRINCIPALS TIPUS D'ACTITUD DELS PARES (LÜKERT)

er

VICIS

D'EDUCA CIO

VITALITÄT

EMOTIVITAT

INLNACION5CI•

REACCIONS

' ESTIL DE VIDA

Educaci6

sense amarfeble

Verte

eur. Complexe

d'inferioritat

Hestilitat

"56c dolent; to thom em

desprecia"

"El m6n 6s dolent; cal

q ue lluiti en contri

Educaci6

aviciada feble

fort, .

inf en t desarmat

Egocentrismo

Ambici6

"56c feble; tothom m'h:

d'a judnr"

"Cal que sigui el cric

a tot arreu i en tot"

Educaci6

su to ri tatia

feble

fort '3

Uocili tri t.

banca da voluntat

Agressivitat

"Haig d'obeir semnre i

a tot arrou"

"Jo t 1 mb6 vull manor,

dominar, oprimir"

Educaci6

relaxada

feble

forte

Comf ormisme.

DNbil concincia

moral

E go isma

"Em tinc d'adaptar a

qualsevol situació

" lo, enfront i contra

to thom"

Educaci6 alternan • feble

7fort a

Inseguretat

Indecissið.

Hipocresia

"No s6 pos qub fs:-- .

"Cal q ue semnre e'

pensin que s6c be"

Amb aquests esquemes, que relacionen el caràcter de l'infant ambl'educació que han rebut de la familia, podem comprendre moltes cau-se d'inadaptació a l'escola.

HIGIENE MENTAL ESCOLAR 479

ALTRES FACTORS.ha alguns altres factors socials que, evidentment, només resu-

mirem. Moltes vegades és la mateixa economia familiar; no és quel'infant sigui més o menys feliç perquè els pares signin pobres o si-guin rics, mentre hi hagi una afectivitat familiar suficient. El que potpertorbar és que la situacin econòmica familiar comporta en els paresuna inseguretat, un neguit, i això pot ésser el que es reflexi en elsinfants. Això es reflexara especialment quan hi hagi un canvi signifi-«din, tant positiu com negatiu; és a dir, si la familia passa d'una si-tuació de penúria econòmica a benestant, pot ésser que l'ambició delspares san.]: aquest nen en un lloc desproporcionat per a ell, al qualno esta habituat i on potser troba el rebuig d'altres infants, que, en -aquell moment, tenen una altra educació. També pot ésser al con-trari: el nen benestant que de cop i volta ha de passar a una escolapnblica, pot fer-lo sentir inadaptat

Altres causes socials poden ésser, entre altres, l'excessiu nombre.d'infants a les classes. La mestra moltes vegades, en aquests casos, hade tenir una especial atenció dels més eixerits, dels que li eliden mésl'atenció, els més retardats, etc. Però hi ha un nivell mig de la classeel qual passa desapercebut i aquest és algunes vegades el que pot re-sultar inadaptat.

Les rclacions entre familia i escola són també molt importants.Si la familia no respon a les activitats de l'escola ajudant a aquestaeducació a casa amb la mateixa manera de fer de l'escola, aquestainadaptabilitat és gran; és a dir, si el nen arriba a casa i ii diuen que.allò que el mestre ha dit és una tonteria, o be: " , que fa aquest mes-tre?», etc.

Podríem parlar també dels castigs excessius, de l'entorpiment emo-cional del nen que li diuen sempre: «si volguessis faries més», i ellsegurament que si no ho fa és perquè no pot fer Inés; aleshores aixòel va inhibint.

L'ensenyament coactiu : obligar-lo a aprendre coses, pot ésser quemés tard tingui una aversió a aquest ensenyament, i sigui una altracausa d'inaptació. I encara una altra causa pot asser la competició:el desmesurat afany de fer classes o ensenyament competitiu, fer queel nen se senti vexat perqui3 n'hi ha . d'altres que ho fan millor que elli ii retreguin sempre. Allò del primer de la classe, el segon, o l'em-perador, etc., totes aquestes coses que encara es fan en algunes escoles.

ESCOLES ESPECIALS PER A SUBNORMALS.Per a parlar d'aquestes escoles especials, llituriem de parlar de

tots els subnormals, tant deficients sensorials, com deficients motors,

480 RAMÓN MARTiNEZ T CALLÉN

com deficients intellectuals. El fet, però, és que, quan diem subnor-mal, per una qüestió que s'ha fet hàbit, sempre entenem els deficientsintellectuals. Això ha estat una mica d'eufemisme, de voler defugir,per part dels pares, de les paraules de nen tonto, nen idiota, nen im-bècil, que sén les que correntment s'utilitzaven, en lloc de la més cien-tífica d'oligofrènics. Tots aquests noms són dolents, i el de subnormaltambé, ja que vol dir moltes altres coses. Però com que no tenim unaltre mot, quan parlem de subnormals ens referim, avui, als deficientsintellectuals.. El retard mental està també molt mal dit, ja que la seva significa-

cié no és correcta. Parlar d'un retard vol dir que el nen de momentestà en retard però que després ja avançarà i serà com els altres nens;.I això no és veritat : el nen retardat mental en serà sempre, mai arri-barà a ésser com els altres; és un nen que, com diu el Dr. CAMPRUBÍ

en el seu llibre, és un nen diferent, és un nen que ,.no és com els al-tres nens i que, per tant, s'ha de tractar d'una manera diferent.

Això comporta una sèrie de problemes que no ha de resoldrecament el mestre; és un problema d'equip : d'assistent social —neces-sari sempre, però aquí més encara—, de metges, de psicòleg, de mes-tre especialitzat. Per tant, hi ha d'haver atenció a una sèrie de pro-blemes entre els quals la problemätica familiar és importantissima.

Una familia pertorbada pel fet de tenir un fill retardat mental,subnormal, oligofränic, és molt dificil que pugui estar en condicionsd'educar bé aquest infant i de comportar-se degudament amb ell. Cal,per tant, que l'orientació del subnormal es dirigeixi, d'una manera evi-dent i forta, cap a la familia; és a dir, l'educació del subnormal hade començar per . l'educació de la seva familia. I això es comprbn ésuna familia que fins ara s'ha sentit rebutjada de la societat, amb unamanca de comprensió absoluta,. ferits els pares en l'orgull de tenir unfill com els altres, en la satisfacció de que tothom se'ls pugui miraradmirant-los, sinó que Inés aviat se'ls miren com a curiositat, com afenomen, com una monstruositat gairebé. Això els fa estar insegursdavant del present i sobretot davant del futur del fill , què sea d'a-quest infant quan ells no hi siguin? Aquest • neguit i aquesta angoixa,fa que tot allä que dèiem de les families pertorbades per diverses cau-ses; tingui un pes molt mes gran en aquests casos.

Hi ha encara un altre problema, que és el sentit de culpabilitatd'aquestes families. Moltes d'elles se senten poc o molt culpables deque el seu fill sigui aixi, i això ¿2s absolutament fals: no hi ha culpa-bilitat de ningú en quant al subnormal, i aquest pot venir a qual-sevol familia. O sigui, que l'herència, la. constitució, poden ésser pro-blemes mèdics, problemes de malaltia, perä no pas de que hi hagihagut càstig (Déu ens en guard de que tinguéssim un Dén que enviésaquests cästigs!).

HIGIENE MENTAL ESCOLAR. 481,

:EL problema més gran és el descobriment de foligofrénia del fill.Les formes. greus, la familia les ven de seguida, és clar. Aquí neces-sita l'ajuda del metge i és sobretot en aquest punt que el pediatra téun factor important per fer veure a aquesta familia la manca de culpa

-bilitat que. tenen i la necessitat d'adaptar-se a la nova . situació, perportar el fill fins al punt máxim d'adaptació a la vida, que éscosa que podem fer.

: Amagar l'infant, no procurar que sigui visitat de seguida per ferel diagnòstic etiolägic, veure de qué li ve la seva subnormalitat,en perjudici del nen, perqué algun.es vegades, no masses desgraciada-ment, però algunes es podria evitar el retard subsegüent.

, Però el que ens importa ara aquí, parlant d'inadaptació escolar,sé» les formes lleus. El primer, que passa .quan una familia nota queel se ufill és diferent, és que procura dissimular-ho, no vol que sigui

Sempre diran que és molt eixerit, que té molta memòria, que com-prèn les coses, però, és clar, va retardat en alguns aspectes, i la sevaprimera reacció és fer veure que el nen és normal, no portar-lo a vi-sitar al metge,1 introduir-lo en una escola en la qual pertorbará eldesenvolupament .dels altres nens i ell no en treurá gran cosa.

..Aquests pares demanaran, en primer lloc, que el fill sigui sotmèsa una disciplina més gran : si no té atenció, és qüestió de que se l'apre-ti: El nen es passa un parell . d'anys • a l'escola i si el mestre no ha tin-gut prou criteri —perqué a vegades és dificil saber si aquell nen ha('anas a una escola especial o no—, o no ha tingut prou valentia per adir-ho als pares, aleshores la solució és dir que aquella escola no vabé, canviar-lo, i tornar a començar; fins que revidimcia es fa Inésgran i el nen arriba a ésser un inadaptat i anirà a fer número ambtots els delinqüents infantils, ami) totes les pobres criatures desatesesper la societat.

És clar, el diagnòstic hauria d'ésser molt precoç; és massa tardquan s'ha de fer a l'escola la detectació de les oligofrénies d'aquestspetits. S'hauria de fer en els jardins d'infáncia —aquests que no tenimsuficientment— amb la collaboracié del metge, del psicòleg i del mestre.

Una vegada diagnosticat, el nen ha d'anar a unes escoles espe-cials en les quals es prescindeix absolutament de graus, no hi ha di-ferències de classe, i en les quals l'objectiu de l'educació sigui no en-senyar a llegir i a escriure —tan de 1)0 que es pugui fer !—, sinó so-bretot adaptar-los a la vida, a conviure amb els altres ; fer que aquestsnens se sentiii dintre de la societat d'una manera útil o almenys quese sentin feliços, que ja seria prou.

-Aquests nens necessiten una atenció médica constant i, per tant,cal aquesta collaboració médica. Tots els nens necessiten tractamentpsicoterapéutic perquè tots poden ésser-ne Ieneficiats, àdhuc els mésretardats ; és possible que aquests no avancin gaire, però almenys no

482 RAMÓN MARTiNEZ T CALLÉN

retardaran tant. Els altres tots poden minorar; perO, això sí, cal tenirconsciència, com diem abans, de que aquests nens no arribaran aésser mai com els altres.

Hi ha d'haver precocitat de tractament, com més aviat es facimillor, més possibilitats de guanyar. Una educació psicomotora fer-los-hi aprendre a fer servir les mans, a arranjar-se, a vestir-se, a nete-jar-se, a menjar; tot això importa Inés que no pas una educació esco-lar. Tot això es pot fer ajudat sempre de la recuperació física, de lalogopèdia, de fortofonia, etc. Això comporta també una relució ambels pares constant; cal que els pares estiguin al corrent perqu Sàpi-guen com han de tractar al nen les hores que no esta. a l'escola. Enaquest punt és important la fundé de l'assistent social, que és qui hade coordinar tot aquest treball i promoure associacions de pares, fe-derades si pot ésser, perquè tinguin una força; diríem una força socialI una força política, per a fer valer els drets d'aquests nens com apersones, dintre de l'Estat.

FE ha encara un problema que cal dir-lo : és la necessitat de per-sonal especialitzat. Es parla molt actualment de la promocié d'aquestsinfants, de fer escoles especials, per6 no compten encara amb un per-sonal especialitzat per a poder-los educar. És a dir, no serveix la bonavoluntat que moltes vegades es té per fer arribar aquests nens a bonterme. Cal fer escoles d'educadores, escoles. especialitzades, siguin es-tatals o privades, però és necessari que hi hagi aquesta preparació.