Diari de l'Ametlla 91 - Gener 2012

nº

91

Any IX

www.ametlla.cat Butlletí Municipal de l’Ametlla gener’12

Diari de l’Ametlla

p27

DIARI JOVE

El Pla C17 organitza el torneig de Futbol 7“Gols vs. SIDA”

p17

ENTREVISTA

Entrevista a JoanGuarch, regidor al’oposició de Pacteper l’Ametlla

p11

p3

AJUNTAMENTAL DIA

L’Àrea de Comerçpresenta el Calendari del’Ametlla 2012

Suplement Culturaldel Diari de l’Ametlla

El trobaràs ales pàginescentrals

IIII FFFFiiiirrrraaaa ddddeeee NNNNaaaaddddaaaallll

EEEEllll NNNNaaaaddddaaaallll aaaa llll’’’’AAAAmmmmeeeettttllllllllaaaa,,,, ffffoooottttooooggggrrrraaaaffffiiiiaaaa aaaa ffffoooottttooooggggrrrraaaaffffiiiiaaaa

Dilluns 9A les 19 h. A la sala annexa de la Biblioteca.Converses en francès. Org. Àrea de Cultura.

Dimecres 11Dimecres de 10 h. a 14 h.Dissabtes de 16 h. a 21 h,Diumenges de 10 h. a 14 h. i de 16 h. a 21 h.Sala d’estudi a la Biblioteca, fins el dia 12 de febrer. Org. Biblioteca i regidoria de Jventut

Divendres 13A les 20 h. A la Sala d’Art Carles Sindreu.Exposició fotogràfica "Trens de Catalunya".Col·lecció de postals de Lluís Miquel Tuells. Fins el 29 de gener.Org. Àrea de Cultura i Cercle Cartòfil de Catalunya.

Dilluns 16A les 19 h. A la sala annexa de la Biblioteca.Converses en anglès. Org. Àrea de Cultura.

Dimarts 17A les 19,30 h. Al local de les Tertúlies.Tertúlies Literàries. Olor de colònia, de Sílvia Alcántara. Org. Àrea de Cultura.

Dimecres 18De 9 a 11 h. A la Sala Polivalent.Classe Magistral per a l’Obertura de Mercats ex-teriors. A Càrrec d’Aleix Cabezuelo Pey, gerentd’ACC EXPRESS, S.A. i de Valeri Cabòs Mur, Director de Mercats Exteriors d’ACC EXPRESS S.A. Org. Àrea de Promoció Econòmica

Dijous 19A les 19 h. A la Sala Polivalent.Tertúlies Literàries. Olor de colònia, de Sílvia Alcántara. Org. Àrea de Cultura.

Divendres 20A les 18 h. A la sala infantil de la Biblioteca.Hora del conte. Africans, a càrrec de Carles Alcoy.Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

A les 18,30 h. Al local de les Tertúlies.Tertúlies Literàries. Olor de colònia, de Sílvia Alcántara.Org. Àrea de Cultura.

A les 19,30 h. A la Parròquia de Sant Genís.Missa en commemoració a Sant Sebastià. Org. Germandat de Sant Sebastià i Parròquia de Sant Genís,amb la col·laboració de l’àrea de Festes de l’Ajuntament.

Diumenge 22De 10 h. a 14 h. Al Casal de la Gent Gran.Donació de Sang.Org. Associació de Donants de Sang del Vallès Oriental.

A les 11,15 h. A la Plaça de l’Ajuntament.Concentració d’animals per a la benediccióamb Passa Carrers de Cavalls.Org. Germandat de Sant Sebastià i Parròquia de Sant Genís,amb la col·laboració de l’àrea de Festes de l’Ajuntament i deCavalls La Quaranya.

Dilluns 23A les 19 h. A la sala annexa de la BibliotecaConverses en francèsOrg. Àrea de Cultura.

Dijous 26A les 20 h. a la Sala PolivalentConferència “Possibilitats del català en el marcjurídic espanyol”, a càrrec d’Eva Pons, profes-sora titular de Dret Constitucional de la UB espe-cialitzada en Dret Lingüístic.Org. Àrea de Cultura.

Divendres 27A les 18 h. A la sala infantil de la Biblioteca.Hora del conte. La fada del mercat, a càrrec delLladre dels guants blancs.Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

A les 19,30 h. A la Sala Polivalent.Conferència sobre Fanzines: art fotocopiat, acàrrec de Miqui Puig i Sandra Uve.Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

Dissabte 28A les 11 h. A la sala infantil de la Biblioteca.Cistells de contes. L’ós melós, a càrrec de MercèRubí. Org. Biblioteca Josep Badia i Moret.

Dilluns 30A les 19 h. A la sala annexa de la Biblioteca.Converses en anglès.Org. Àrea de Cultura.

Dijous 2 de febrerA les 19,30 h. A la Sala Polivalent.Trobada amb l’esrciptora Sílvia Alcànara, autorade Olor de colònia.Org. Àrea de Cultura.

Diari de l’Ametlla, gener de 20122

promoció econòmica, serveis territorials, joventut, festes, sanitat, educació, medi ambient, cooperació, seguretat Ajuntament al dia

El Diari de l’Ametlla és una publicació mensual de distribució gratuïta, que edita l’Ajuntament de l’Ametlladel Vallès. Coordinació, redacció, fotografia i maquetació: Àrea de Comunicació de l’Ajuntament del’Ametlla del Vallès- 3.700 exemplars - Dipòsit legal: B-50749-2003 - Impremta: Gráficas de Prensa Dia-ria (www.gpd-sa.com). www.ametlla.cat / correu-e: [email protected]

Cartes al Director: S’han d’enviar signades, i fer constar el nº de DNI i untelèfon de contacte a: [email protected]. No poden tenir una ex-tensió superior a 3.000 caràcters, espais inclosos. El Diari de l’Ametllaes reserva el dret a modificar la llargada del text per adaptar-lo a la ma-quetació i no es fa responsable del seu contingut.

GENER’ 12 Agenda d’activitatsConsulta la darrera hora a l’agenda de www.ametlla.cat

A la Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal(C/ Sebastià Bassa, núm. 10, de l�Ametlla del Vallès)

A les 20 del vespre

Dijous, 26 de gener de 2012

ens parlarà sobre

Eva Pons

Coordina: Jordi Sedó

CCicle de CConferències"Idees i paraules"

Curs 11/12

"Possibilitats del catalàen el marc jurídic espanyol"

Professora de Dret constitucional de la UB,especialitzada en Dret lingüístic

Contingut de la conferènciaEls esdeveniments que darrerament han sotraguejat el marc legal en què s�ha de mourela llengua catalana a causa de la pertinença de Catalunya a l�estat espanyol no deixengaire marge per a l�alegria: les retallades dels drets lingüístics del Tribunal Constitucional,els atacs a la immersió lingüística, la impossibilitat de fer servir el català amb normalitata les Corts Generals, la negativa de l�estat espanyol a afavorir el procés d�acceptació delcatalà com a llengua oficial de la Unió Europea... Fins i tot, l�aranès ha rebut darrerament...!Quines són, doncs, les possibilitats que tenen les llengües altres que el castellà �i mésconcretament, la catalana� de reeixir en el marc legal que dibuixa l�estat espanyol? Lanostra ponent convidada, des del seu profund coneixement de la situació, intentarà obrir-nos una mica els ulls davant d�aquest interrogant, certament crucial per a l�esdevenidorde la nostra llengua.

EEEEllll NNNNaaaaddddaaaallll aaaa llll’’’’AAAAmmmmeeeettttllllllllaaaaI Fira de Nadal de l’Ametlla

El cap de setmana 17 i 18 de desembre l'Ametlla del Vallès va celebrarla seva primera Fira de Nadal, un esdeveniment impulsat des de les àreesde Comerç i Festes del Consistori que va reunir més de cent parades al vol-tant de la plaça de l'Ajuntament i dels dos primers trams del Passeig, i queva comptar amb activitats de caire molt divers pensades per a tot el públici que van comptar amb la presència de les autoritats municipals.

Així les coses, el dissabte al matí es donava el tret de sortida de la Firaamb el tradicional taller de fanalets, el guarniment de l'arbre de Nadal iuna xocolatada a càrrec de les AMIPES de les escoles Cingles i Bertí.

A la tarda, el grup d'Aikido BIR va fer una demostració d'aquesta disci-plina per, acte seguit, l'Escola de Teatre Nyoca representar l'obra de teatre"Mans enlaire". Un faquir va prendre el relleu i les actuacions les va tancarl'Anaïs Fortuny amb una exhibició de dansa del ventre.

L'endemà al matí va ser moment per l'esport, amb una màster class decicling + combat a càrrec d'Illa Activa Can Camp. A la tarda, el Servei d'Es-ports de l'Ajuntament va oferir un espectacle de dansa i alumnes de l'Esco-la Municipal de Música van fer un concert, preludi de l'actuació dels basto-ners de la Garriga, mentre un patge reial oferia caramels als més menuts.

Per a ajudar a passar el fred, l'Agrupació Cultural de Dones de l'Ametllava repartir brou ben calent i la colla de Diables de Canovellesva ser l'encarregada de tancar els espectacles programats.

Malgrat l'intens fred que va fer els dos dies que va durar laFira, molta gent s'hi va apropar i va poder tafanejar i com-prar a les més de cent parades, majoritàriament de comer-ços de l'Ametlla, que hi havia instal·lades. Mentrestant, elsnens i nenes van poder gaudir de la possibilitat de cavalcardamunt d'un poni o de jugar amb un follet entremaliat queamb el seu cotxe anava amunt i avall.

La regidora de Comerç i Turisme de l'Ajuntament, TeresaBada, fa una valoració "Molt positiva" de la Fira, alhora querecalca que "Els comerços ens han traslladat la seva satisfac-ció i ens han demanat que es repeteixi l'activitat l'any vinent,cosa que farem. Fins i tot ens han dit que l'any que ve volenmés espai".

També ha destacat que "Molta gent ens ha dit que maihavien vist el Passeig tan concorregut", i s'ha mostrat moltsatisfeta pel fet que la Fira "Ha contribuït a fer poble".

Bada ha volgut mostrar el seu agraïment envers "Totesles persones, entitats i comerços que han col·laborat i quehan fet possible una Fira tan exitosa" i ha anunciat que pro-perament s'habilitarà "Una enquesta al web de l'Ajuntamentper tal que els ciutadans puguin valorar aquesta activitat".

Altres activitats

Les activitats de Nadal a l’Ametlla del Vallès no s’han limi-tat únicament a la Fira de Nadal, doncs associacions i escolesdel municipi, així com diferents àrees de l’Ajuntament,també n’han organitzat i han estat d’allò més reeixides.

En aquest sentit, la Coral Lo Lliri ha fet el seu tradicional concert deNadal, el Casal d’Avis la “torronada”, les escoles Bertí, Els Cingles i la’Esco-la Municipal de Música sengles concerts, obres de teatre, etc., Illa Activaha organitzat un Casal Esportiu de Nadal i unes “cagades de tió” els diesprevis a Nadal, l’Associació de Propietaris de la Miranda ha fet el seu tradi-cional “Caga Tió solidari” que ha “cagat” regals per a 111 nens i ha recollit100 kg. de menjar per a Càritas Parroquial, el Motoclub l’Ametlla ha reu-nit a un munt de motoristes a la pujada amb moto a Sant Bartomeu,l’ACA ha organitzat una reeixida campanya de Nadal amb molts premis...Tampoc hi podia faltar el clàssic Concert de Nadal de Miqui Puig.

I tot plegat sense oblidar el Casal de Nadal organitzat per l’Ajunta-ment, la tradicional Festa del Patge, que va aconseguir reunir a un muntde nens i nenes per lliurar la seva carta als Reis Mags a la Carpa Centralde la plaça de l’Ajuntament, on hi va ver una xocolatada cortesia del’AMPA de l’escola Bertí i una actuació infantil, i una de les celebracionsmés esperades en aquestes dates: la Gran Cavalcada dels Reis Mags del’Orient, amb visita prèvia de Ses Majestats i dels regidors de l’Ajunta-ment a les residències de la gent gran del poble i amb alumnes de 6ède les escoles de l’Ametlla col·laborant com a patges.

A continuació us convidem a fer un recorregut fotogràfic pel Nadal de l’A-metlla del Vallès i aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos un feliç any 2012.

Carpa central il·luminada

Follet de la Fira de Nadal

La Fira de Nadal al Passeig

La Fira de Nadal al Passeig de nit

Taller de Fanalets

Demostració d’Aikido del grup BIR

Bastoners de la Garriga

Guarniment de l’arbrede Nadal

Passeig amb poni

Actuació del faquir a la carpa gran

Colla de Diables de Canovelles

Sessisó de Combat d’Illa Activa

Sessió de cycling d’Illa Activa

Dansa del ventrea càrrec

d’Anaïs Fortuny

Concert de l’Escola de Música

Escola de Teatre Nyoca

Pujada amb moto a Sant Bartomeu

Brou de l’Agrupació Cultural de Dones de l’Ametlla

Haima

La Fira va reunir a molta gent

Visita del patge reial a la Fira

Xocolatada de l’AMPA dels Cingles

Casal d’Illa Activa

C antada de Nadales del Bertí

a la residència Antònia RouraC antada de Nadales del Bertí a la residència Millet Park

Casal de Nadal de l’Ajuntament

El Tió d’Illa Activa

Concert d’educació infantil del Bertí Concert dels alumnes de 1r, 2n i 3r del Bertí

Teatre “Els Cingles”

Concert de la Coral Infantil de “Els Cingles”“Un Nadal mogudet”, 4t de primària de “Els Cingles”

Concert dels alumnes de 4t, 5è i 6è del Bertí

Actuació de la Free Fall Band al

Concert de Nadal de Miqui Puig / Elisabet Borrut

La canalla entregant

les seves cartes al

s patges

Xocolatada de l’AMPA del BertíEls Reis es pentinaren a la Perruqueria Rosa Bedmar

Festa del Patge

Concert de Nadal de Miqui Puig / Elisabet Borrut

Els Reis visitaren les residències de l’Ametlla

Rei Melcior

Rei Gaspar

Rei Baltasar

L’Alcalde entregant les claus de les cases de l’Ametlla

Els Reis juntament amb els patges

Diari de l’Ametlla, gener de 2012 11


En una Sala Polivalentplena de gom a gom, el pas-sat dissabte 10 de desembrees va fer l'acte de lliuramentdels premis del Concurs deFotografia que ha servit per ail·lustrar el primer calendarioficial de l'Ametlla del Vallèscorresponent a l'any 2012,una iniciativa de l'à-rea de Turisme del'Ajuntament, con-juntament amb l'As-sociació Fotogràficade l'Ametlla (AFA),Carrefour i el Sr.Ricard Recio, autordel disseny del ca-lendari.

La regidora deTurisme, Sra. TeresaBada, va ser l'enca-rregada d'inaugurarl'acte i va dedicarunes paraules d'a-graïment a totes lespersones i entitatsque han fet possibleque aquest projectehagi arribat a bonport. De forma es-pecial, va mostrar la sevagratitud envers l'empresaCarrefour, representada pelSr. José Ramos, l'AFA, el Sr.Jordi Llull i el Sr. Ricard Recio.

Abans de passar a l'entre-ga de premis, Bada va indicarque aquest projecte va "Néi-xer en coherència amb la línia

política traçada per equip degovern de l'Ametlla", marca-da per la voluntat de "Trans-metre el sentit de pertinença id'arrelament al territori, do-tar al nostre poble d'una per-sonalitat gràfica i saber-laexportar, obrir les portes a laparticipació ciutadana com a

eix de la dinàmica de municipii mostrar que és possible lasimbiosi entre una Ametllaactiva, dinàmica, jove i enmoviment, amb els aspectesmés tradicionals del nostrepatrimoni".

Acte seguit es va procedira l'entrega de premis. El Sr.

Jordi Llull, en tant que mem-bre del jurat del concurs, vallegir-ne l'acta i va procedir aesmentar els guardonats, quevaren ser els següents:

1r > Sr. Rafael Sánchez.2n > Sr. Raimon Argemí.3r > Sr. Toni Pérez.

4t > Sra. MónicaGallego.5è > Sra. MariaBoter.6è > Sra. MireiaPou.7è > Sr. JosepRamos.8è > Sra. MontseCosta.

Tots els pre-miats varen rebreun lot de productescortesia de Carre-four i el guanyadores va emportar, amés a més, untelevisor de 32 pol-zades.

Acabada la ceri-mònia es va convi-

dar als assistents a un pisco-labis i es va repartir entre laconcurrència el nou calendari2012, il·lustrat per les foto-grafies guanyadores.

Tothom que en vulgui unexemplar el pot recollir a l'A-juntament de l'Ametlla delVallès.

Es presenta el calendari oficialde l’Ametlla del Vallès 2012El calendari està il·lustrat amb les fotografies dels guanyadors del Concurs deFotografia organitzat per l’AFA, l’àrea de Turisme, Carrefour i Ricard Recio

Premiats del Concurs de Fotografia amb representants del Consistori, del Jurat, de Carrefour i en Ricar Recio

Valoració del 2011

Benvolguts conciutadans/es:

És un plaer per a mi, com alcaldede l'Ametlla del Vallès, dirigir-mea vosaltres en aquesta primeraedició del Diari de l'Ametlla de2012.

El passat mes de juny vaig tenirl'honor de ser investit alcalde i usvull reiterar que el compromís

adquirit mesos enrere per tot l'equip de govern segueix intac-te gràcies a la confiança que ens vàreu donar. En aquest sen-tit, volem treballar i fer tot l’esforç que calgui, i més, per com-plir amb les perspectives que la gent té posades en nosaltresper tal de tirar endavant el nostre programa.

Per tots és sabut que vivim uns moments econòmica-ment parlant complicats, i que hem de tocar de peus a ter-ra. Hem de dedicar més esforços per donar més serveis demanteniment que no pas per fer inversions. Sense ànim decrítica als antics equips de govern, hem de dir que aquestaspecte el varen deixar una mica de banda i que es varencentrar més en les noves inversions sense tenir en compteels seu posterior manteniment. Això ens comportarà moltde temps i esforços per a poder-ho posar tot al dia. Hau-rem de ser molt imaginatius per, amb pocs diners, realitzartots els canvis necessaris d’aquest caire, doncs aproxima-dament disposarem d'un milió d'euros menys en el pressu-post de 2012. Aquest fet explica, molt al nostre pesar, lasortida, aquest 2012, del Consorci de la Televisió DigitalTerrestre del Vallès Oriental (VOTV), entre d'altres.

Sobre els nous projectes que es volen portar a termeaquest any 2012, el més ambiciós i reivindicatiu és el paselevat sobre la C-17 per comunicar el barri de Pinar deRosanes amb el centre del poble, i crear-hi un carril bici perpoder gaudir de la llera del riu Congost. Alhora, a principisd’any començarem a fer dues actuacions al barri de laMiranda i del Serrat per arranjar una bona part dels carrers.

Malgrat el 2011 ha estat un any especialment difícil enmatèria econòmica, des de l'Ajuntament hem volgut fer, toti els pocs recursos dels que disposàvem, un seguit d'activi-tats enfocades a donar eines a les persones per tal demirar de superar aquest moment tant crític. Estem parlantdel projecte "Home reacciona", que va reunir a quatreponents d'alta solvència que van oferir alternatives al cen-tenar de persones que van assistir a les conferències. Alho-ra, des de l'Ajuntament hem tramitat fins a 70 IPI's.

També relacionat amb això, i per tal d'ajudar en la me-sura del possible a dinamitzar el comerç del poble, el pas-sat mes de desembre la regidoria de Comerç va organitzarla I Fira de Nadal de l'Ametlla del Vallès amb un èxit rotund,doncs al llarg d'un cap de setmana gran part dels comerçosdel poble varen exposar els seus productes.

Tot i les dificultats exposades fins ara, em plau anunciarque l'escola bressol "L'Ametller" ha obert les seves portesel dia 9 de gener. En aquest sentit, vull agrair a tots elsindustrials i a Construccions La Vall l’esforç que han fetaquests darrers mesos per poder obrir.

Com podeu comprovar en aquest número, el Diari del'Ametlla incorpora l'Amíndola. Això és així per la nostravoluntat de donar la màxima difusió al teixit cultural delnostre poble. Esperem que aquesta col·laboració, de cairetrimestral, sigui fructífera.

No voldria acabar sense agrair personalment a totes lesregidories i a la gent que les integren la feina que han fetaquest darrer any, i encoratjar-los per seguir en la mateixalínia al llarg de 2012.

Només dir-vos, per finalitzar, que estic a la vostra dispo-sició per a qualsevol dubte o suggeriment que em vulgueufer arribar. Feliç 2012!

Andreu González i GilAlcalde de l’Ametlla del Vallès



Concert de Nadal de les corals de l’IES Eugeni Xammar i de la

Residència Francesca Roig

IES Eugeni Xammar

El 19 de desembre es va celebrar a la Sala Municipal unconcert de Nadal amb la coral formada per 67 alumnes de1r d’ESO de l’Institut Eugeni Xammar i 15 avis i àvies de laResidència Francesca Roig.

El programa estava compost per cançons tradicionalscatalanes, com La calma de la mar, La filadora o L’hereuRiera i per cançons de Nadal com Les dotze van tocant i Elrabadà.

A més de cançons també es van recitar alguns poe-mes, com un fragment del Poema de Nadal de Josep M. deSagarra, Història d’un avi quan encara no ho era, recitatpel mateix autor, Andreu Ibáñez, o Nadala, escrita perAnna Surroca, una àvia de la coral.

El concert forma part d’un projecte de l’Institut EugeniXammar anomenat “Qui canta els mals espanta”, impul-sat per l’àrea de música del centre que té com a un delsobjectius que la música i el cant serveixi de nexe d’unióentre diferents generacions i que creï vincles de respecte iamistat. La direcció va anar a càrrec de la professora demúsica Anna Relats i l’acompanyament al piano va ser dePere Xiberta, també professor de música del centre.

Concert “Qui canta els mals espanta” / IES Eugeni Xammar

IES Eugeni Xammar

L’Institut Eugeni Xammar s’ha volgut sumar a la celebració del Dia Mundialde la Filosofia, el 18 de novembre, amb diverses accions. D’una banda, elsalumnes de 2n de batxillerat han omplert els passadissos del centre ambcartells amb diverses citacions de filòsofs de diferents èpoques per convidarels alumnes a reflexionar sobre la importància de la filosofia en la nostrasocietat. Alguns dels cartells que s’han pogut llegir són: “Penso, llavorsexisteixo”, de Descartes, “El savi pot canviar d’opinió; el neci, mai”, de Kant,o “Sense la música, la vida seria un error”, de F. Nietzsche.

D’altra banda, el 9 de desembre un professor de Filosofia de la UniversitatAutònoma de Barcelona va fer una conferència als alumnes de batxillerattitulada Filosofia, per què? En què va explicar de quina manera ens pot serútil la Filosofia en el món d’avui a partir d’anar a l’etimologia del mot, quevol dir “amor a la saviesa”, i lligant-ho amb la idea de recerca de la veritat.La idea fonamental que va desenvolupar és que la recerca de la veritat té aveure amb desvelar allò que està ocult, portar-lo a la llum, portar claredatal pensament. Avui, desvelar la veritat, segons el conferenciant, passa perla crítica al discurs dogmàtic del poder o de qualsevol instància que puguiincidir en el pensament de la gent. La Filosofia ens ha de servir per veure-hiclar enmig del soroll.

Celebració del Dia Mundial de la Filosofia a l’IES Eugeni Xammar

Conferència d’un professor de filosofia de la UAB / IES Eugeni Xammar

IES Eugeni Xammar

L’Institut Eugeni Xammar vacomençar a posar en pràcticael mes de novembre una expe-riència d’acostament de la rea-litat empresarial als instituts.Quan recentment la consellerad’Ensenyament, Irene Rigau,ha introduït la idea que cal por-tar a l’escola l’esperit catalàd’emprenedoria o quan s’estanengegant experiències per ferparticipar joves emprenedorsen la docència, l’Institut ha pre-parat un programa fins arainsòlit: portar a grups reduïtsd’alumnes de batxillerat pro-fessionals i responsables d’em-preses capdavanteres en inno-vació perquè els transmetinquines novetats estan intro-duint en el seu sector i quin ésel seu grau d’implicació social.

L’Institut ha volgut que elsjoves que d’aquí un o dosanys estaran iniciant la sevaformació superior puguincomprovar que allò que estu-dien té un reflex directe en lavida professional i que la sevapreparació té un sentit: aviatseran elles i ells els qui hau-ran de participar en projectesempresarials. Per fer-ho pos-sible, es compta amb la parti-cipació d’empreses, pertan-yents, o no, a l’entornimmediat, que destaquenjustament perquè la seva

visió del sector corresponent iles solucions que hi aportenestan un pas per endavant deles de la majoria. Es vol queles temàtiques tractades si-guin el més concretes possi-ble, per tal d’estimular lacuriositat de l’alumnat. És elprofessorat qui, en les ses-sions prèvies i posteriors declasse, aprofita per completarel coneixement i la compren-sió de tota la informació.

A la primera sessió, que esva realitzar el 22 de novem-bre, alumnes de segon debatxillerat de l’assignaturad’Economia d’Empresa vanpoder assistir a una presenta-ció sobre la determinació depreus en el sector elèctric,alhora que sobre les novetatsque tot just comencen a treu-

re el cap. El ponent va ser elsenyor Santi Martínez, direc-tor d’Estabanell Energia,empresa conscient de la sevaresponsabilitat mediambien-tal, social i cultural. La xerra-da va permetre als jovesconèixer aspectes d’un sectorcap al qual, potser, podranorientar les seves ambicionsprofessionals.

Altres sectors que es veu-ran representats en el ciclesón el disseny industrial, laindústria farmacèutica, lalegislació sobre la proteccióde dades i les aplicacionsindustrials i científiques delSincrotró Alba. Entre d’altres,també El 9 NOU forma partdel grup d’empreses que prò-ximament col·laboraran enaquest projecte.

Xerrades per acostar la realitatempresarial a l’IES E. XammarDel Sr. Santi Martínez, director d’Estabanell Energia, va fer de ponent i va ex-plicar als joves aspectes d’un possible sector per dedicar-s’hi professinalment

Conferència del Sr. Santi Martínez, d’Estabanell Energia / IES Eugeni Xammar



Decorem “El Carrilet” en família

Escola Bressol El Carrilet

Amb aquest títol vam fer la proposta a les famílies de la nos-tra escola. L’objectiu: omplir l’entrada del centre amb ninots deneu. La resposta: ESPECTACULAR !

Per aquest motiu ens vam posar en contacte amb la RoserAmetller, regidora d’Ensenyament, per tal que aquestes “petitesobres d’art” fetes amb esforç i il·lusió arribin a tothom.

Ha estat una iniciativa que ha afavorit molts aspectes: hareforçat els lligams família-escola, ha fet fluir la creativitat iinventiva, ha promogut l’estalvi i el reciclatge i ha il·lusionat ainfants i adults.

Des de l’Escola Bressol "El Carrilet" ja fa molts anys quepotenciem el fet de reutilitzar materials de rebuig i donar-hinoves utilitats. Aquests materials són del tot interessants per alsmés menuts.

Tot aquest treball sempre ha estat possible gràcies a la impli-cació de les famílies, empreses i botigues que han col·laborat enla recollida dels diversos materials.

És molt gratificant, com a professionals en el camp educatiu,fer propostes, a vegades “arriscades”, i obtenir respostes comaquesta. De part de tot l’equip de "El Carrilet": Felicitats i grà-cies a tots! Això ens dóna força i empenta per continuar tirantendavant el nostre projecte educatiu.

Exportar es fàcil si sabem com. Les empreses que expor-ten tenen més capacitat per a superar l’actual crisi i lesPIMES també ho poden fer.

Vine el proper 18 de gener de 9 a 11 hores a la Sala Poli-valent a una sessió formativa pràctica amb una Classe Magis-tral per a l’Obertura de Mercats Exteriors.

Destinataris: Petites i mitjanes empreses que no expor-tin o ho facin amb poca regularitat i vulguin obrir-se o conso-lidar-se a l’exterior mitjançant distribuïdors, agents comer-cials o clients finals a l’estranger.

Objectius: Assimilar totes les tècniques comercials mésinnovadores i necessàries per poder trobar distribuïdors,agents comercials o clients finals a l’estranger i, a la vegada,poder-les aplicar d’immediat a l’empresa.

Sessió gratuït i amb una durada de dues hores.Ponents:Aleix CabezueloPey. Gerent d’ACC EXPRESS, S.A.Valeri Cabòs Mur. Dir. Mercats Exteriors d’ACC EXPRESS,

S.A.ACC EXPRESS, S.A. Consultors de Comerç Exterior. Trans-

port Internacional. Duanes.

Jornada per a l’exportació, el dia 18 de gener

Àrea de Promoció Econòmica

L’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès ha aconseguit 40IPI’s que s’han portat a terme aquest desembre.

Els IPI’s són itineraris personalitzats d’inserció onles persones aturades reben formació i informació pera poder trobar feina, i els ha aconseguit l’Ajuntamentde l’Ametlla del Vallès a través del Servei d’Ocupacióde Granollers-Les Franqueses.

Han estat impartits per l’entitat d’iniciativa social Gedi, dins el Servei Local d’Ocupació de Grano-llers i el Servei Local d’Ocupació de les Franqueses.

Després de les conferències d’Home Reacciona es va poder identificar persones que estaven ensituació d’atur i que calia donar-los un suport per a millorar les seves habilitats i motivació per a tro-bar feina, i se’ls va incloure en el programa d’IPI’s.

Es va procedir a la recollida de currículums que s’havien enviat a la borsa de treball de l’Ajunta-ment de l’Ametlla, es va trucar, des de l’Ajuntament i un a un, als usuaris de la borsa de treball, i elsque encara no havien trobat feina se’ls va emplaçar, si no estaven apuntats, a l’oficina d’atur a fer-ho.

Els IPI’s tenen diverses sessions grupals i tutories individualitzades en les que es millora el currícu-lum, es tracta la motivació i les eines per a trobar feina. Així mateix, es treballa com definir-se de lamillor manera com a candidat a ocupar un lloc de treball, la formació existent, les fortaleses etc.

Anteriorment, l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès havia enviat 30 dones a fer IPI’s que va gestio-nar la Fundació Universitària Martí l’Humà de la Garriga.

Àrea d’Ensenyament

El 21 de desembre passatfinalment va finalitzar laconstrucció de l’escola bres-sol Municipal l’Ametller.

Amb l’objectiu de que lesfamílies que faran ús delsseus serveis poguessin feruna primera coneixença del’espai que els acollirà, es vadonar l'oportunitat de quefossin les primeres personesa trepitjar l’escola, i per això

se les va convidar a fer unavisita final d’obra, el dia 22 dedesembre.

Durant els darrers dies dedesembre i els primers degener l’equip educatiu haestat preparant les aules,programant les activitats ifent les entrevistes amb lesfamílies perquè es puguiinciar el curs aquesta primeraquinzena de gener.

Iniciem amb molta il·lusióaquest nou projecte que el

municipi de l’Ametlla del Va-llès ha fet seu. Volem que elpoble disposi d’una escolabressol municipal oberta a lesfamílies i a totes les personesque hi viuen i estimen elpoble.

A l’Ametller hi trobareu unespai on compartirem l’edu-cació dels més menuts. Vo-lem i treballarem perquè siguiun punt de trobada i que par-ticipi activament de la vidadel poble.

Finalitza la construcció de l’Escola Bessol l’AmetllerL’equip educatiu del centre ha estat treballant els darrers dies de desembre i elsprimers de gener per tal que pugui obrir les portes la primera quinzena de gener

L’Ajuntament de l’Ametlla aconsegueix IPI’s per als aturats/ades

Públic assistent a una conferència Home Reacciona



El mes de març d’enguany usinformàvem de l’inici del pro-jecte de cardioprotecció delnostre poble. La primeraacció va consistir en formarvuit treballadors de diferentsserveis i instal·lacions munici-pals que van fer el curs deSuport Vital Bàsic i Desfibrila-ció Externa Automàtica. Elcurs, de 8 hores de durada iteòricpràctic, prepara per auna actuació amb ús d’undesfibrilador extern automà-tic (DEA) davant una situa-ció de parada cardíaca.

La segona ha estat l'ad-quisició dels desfibriladors,que ja estan instal.lats aequipaments municipals es-tratègics com el Camp deFutbol, el Pavelló i l'Ajunta-ment, i en el cotxe patrullade la Policia.

Alhora, 8 agents més dela Policia Local han estat for-mats amb el curs.

"A Europa, cada any, mi-lers d'homes i de dones patei-xen un col·lapse i moren perun atac de cor. Sovint, la sevamort es podria haver evitat sis'hagués practicat immedia-tament la resuscitació cardio-pulmonar i la respiració desuport."

Si hi afegim l'ús d'un DEA,

que mitjançant una descàrre-ga elèctrica controlada al corpot restablir la funció cardía-ca, el nombre de supervi-vents a un col·lapse creix engran mesura”.

Per a l’any 2012 l’Ajunta-ment treballa en la realitzacióde més cursos de formació ensuport vital bàsic i desfibrila-

dor adreçats a monitors i tèc-nics esportius de les entitatsesportives municipals, i mésendavant a altres col·lectiusde ciutadans.

El curs permet obtenir, abanda dels coneixements, elcarnet per a ús de DEA per apersonal no mèdic, impres-cindible per a per servir eldesfibrilador.

Comptem amb l’empresa

PROTEC-LIFE, especialistesen formació en emergènciesmèdiques i reanimació car-diopulmonar i DEA, que dónasuport a l’Ajuntament en laprogramació i realització delscursos, l’adquisició dels desfi-briladors, la legalització idonada d’alta dels aparells ide les persones autoritzadesa fer-ne ús, així com tot l’as-sessorament necessari per aportar a terme el projecteamb garanties.

És important que tots elsciutadans tinguem coneixe-ment de la ubicació dels desfi-briladors i que hi ha gent pre-parada per a utilitzar-los si cal.Davant d’una situació en laque sigui necessari, a bandade la imprescindible trucada al112, tinguem present el nú-mero de la Policia Local (93843 28 45), doncs els agentsque es desplacen amb el cotxe-patrulla porten un DEA i estanformats per fer-lo servir.

Els equipaments dotatsamb desfibril·lador els identi-ficareu amb aquest logo:

L’Ametlla del Vallès, zona cardioprotegidaDesprés de la formació en l’ús dels desfibriladors, se n’han adquirit quatre,els quals estan instal·lats en equipaments municipals i al cotxe de la Policia

Nova web de la Policia LocalBen aviat la Policia Local de l’Ametlla disposarà d’una

pàgina web pròpia, amb l’objectiu d’informar als ciutadansde les novetats del municipi i donar suport en tots els trà-mits que siguin de la seva competència.

La web tindrà dues formes de treball, una de caire infor-mativa i dinàmica on es podran trobar diàriament les notí-cies de les actuacions més rellevants que la Policia ha dut aterme en el municipi, així com les que siguin d’interès ques’hagin produït a la zona. També s’informarà puntualmentde les activitats viàries que es realitzin a l’Ametlla o a lesrodalies i afectin als ciutadans, com talls de carrer, obres,incidències vàries, etc. Hi haurà, alhora, un apartat meteo-rològic per transmetre els avisos que fa arribar la Generali-tat referents a alertes per pluja, neu o vent i recomana-cions, consells i campanyes segons la temporada.

L’altre vessant de la web serà més de consulta i d’ajudaals ciutadans. S’hi podrà trobar informació relativa a dife-rents tràmits com la renovació del DNI, cens de gossos, lli-cències d’armes, llicències de gossos potencialment perillo-sos, sol·licitud de guals, comunicacions de crema... Tambéhi haurà enllaços amb adreces d’interès: Servei Català delTrànsit, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona,112, Policia Nacional, ITV, Bombers...

La pàgina està en construcció i s’anirà completant.

Sobre la nova webde la Policia Local

La Policia Local de l'Ametlla del Vallès és avui un col·lec-tiu professional, dedicat a l’ajuda i protecció dels ciutadansdel nostre poble.

Aquesta pàgina web a la que els dono la benvinguda ésuna clara mostra de la intenció de l’Ajuntament de l'Ametlladel Vallès d’oferir als ciutadans una àmplia informaciósobre les diferents tasques i activitats que el cos duu aterme en el seu treball quotidià.

La Policia Local té com a objectiu ajudar, protegir i infor-mar la ciutadania de l'Ametlla del Vallès per aconseguir elmillor clima de benestar possible, ja que s’ocupa de millo-rar la qualitat de vida del poble a través del desenvolupa-ment de les seves competències en matèria de seguretatciutadana, trànsit, civisme, serveis assistencials, educa-tius, etc.

En la tasca diària de la Policia Local es produeix un con-tacte directe amb els veïns de l'Ametlla, i és precisamentaquest acostament en el que volem aprofundir des d’a-questa pàgina web, propiciant que cada vegada hi hagi unamajor proximitat entre el ciutadà i la seva Policia.

Per aquesta raó, la Policia Local de l'Ametlla consideraque és essencial estar present a la xarxa oferint als veïns lapossibilitat de que coneguin els diferents fets, notícies,activitats, així com l’ajuda i protecció que poden rebre delsprofessionals que formen aquest cos.

Des de les possibilitats que ens ofereix Internet i aques-ta nova pàgina web, els envio una cordial salutació i empermeto suggerir-los que coneguin tot allò que fa la nostraPolicia Local, i el que considero més important, que obtin-guin informació útil per obtenir el màxim profit d’aquests,els seus servidors públics.

Enric Castellví BarreraRegidor de Seguretat Ciutadana

La regidoria de la Gent Gran de l’A-juntament amplia el servei d’acompa-nyament al Casal de la Gent Gran.

Actualment ofereix aquest servei elsdilluns, dimecres i divendres a les perso-nes grans que no tenen possibilitats d’a-nar al Casal, i les torna a acompanyar acasa seva un cop acabada l’activitat. Apartir del dia 10 de gener aquest serveid’acompanyament s’amplia també alsdimarts i dijous.

Així, cada dia de dilluns a divendresels serveis municipals podran acompa-nyar d’anada i tornada gent gran que

vulgui assistir al Casal i que no disposi dels mitjans per fer-ho. Amb aquesta ampliació del servei es pretén potenciar els serveis i recursos adreçats a

la gent gran del municipi garantint que tothom qui ho desitgi pugui fer us dels serveismunicipals.

Comuniquem, també, que el servei d’acompanyament a rehabilitació a l’ABS de LaGarriga que ja s’ofereix ha passat a fer-se els matins i no a les tardes dels dilluns, dime-cres i divendres partir de l’1 de desembre.

Servei d’acompanyament a la gent gran

Vehicle d’acompanyament del Consistori



Apunts sobre la prevenció del consum de drogues i reducció de danys a l’Ametlla Des del Pla de Prevenció de Drogues i Promoció de la Salut C17 es realitzen tasques de prevenció i de reducció de danys i riscos associats al consum de drogues a l’Ametlla

Control sobre les drogues

Sóc ciutadana de l'Ametlla del Vallès isempre he pensat que el nostrepoble és el lloc idoni per viure ambnens. No obstant això, l'altre dia emvaig quedar bastant preocupada,doncs anava caminant amb els meusdos fills (10 i 8 anys respectivament)del col·legi cap al pavelló d'esports i al'alçada del Parc de la Mina ens tro-bem un grupet de joves (de no gairemés de 13 o 14 anys) fumant porros.Pels voltants sempre hi ha nenspetits jugant, etc. Cada família ésresponsable dels seus fills, però elque realment em preocupa és d'ontreuen aquests porros... Això vol dirque l'adquisició de porros i/o altresdrogues ha de ser relativament fàcil?Si ho aconsegueixen nens tan jo-ves... La meva pregunta és si hi ha lapossibilitat de "controlar" aquesttipus de llocs.

Exactament el mateix ens va pas-sar aquest estiu a les piscines de Cal'Arenys. És un lloc on també hi hanens petits que al final veuran el fet defumar porros com alguna cosa nor-mal... No sé si es poden fer visites es-poràdiques a aquests espais i, sobre-tot, intentar esbrinar d'on surtenaquestes drogues. No ha de ser tandifícil.

Moltes gràcies.Karen Eisner

1.- Aprovar els esborranys de les actes de les sessions anteriors.Aprovat per unanimitat.

2.- Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenacióde l'Ametlla del Vallès. Aprovat per unanimitat.

3.- Revisió Padró d'Habitants a 1/1/2011. Aprovat per unanimitat.

4.- Designació dels membres del Consell Escolar Municipal.Aprovat per unanimitat

5.- Proposta d'acord de renovació dels compromisos dels membres delFCCD en l'any del 25è aniversari.A favor: CiU + PSC + SI + PA / Abstenció: PP

6.- Proposta del grup municipal Popular a l'Ajuntament de l'Ametlla delVallès per a garantir el compliment de l'article 4 de la Constitució sobre l'úsde les banderes.A favor: PSC + PP / En contra: SI + PA / Abstenció: CiU

7.- Proposta de resolució del grup municipal SI per a la substitució imme-diata dels elements amb substàncies perilloses als parcs públics.A favor: SI + PA / En contra: CiU / Abstenció: PSC + PP

8.- Proposta de resolució del grup municipal SI per la Diada i Sant Jordi l'Es-telada. A favor: SI + PA / En contra: PSC + PP / Abstenció: CiU

9.- Proposta de resolució del grup municipal SI de supressió de la pagaextra de Nadal pels membres del govern municipal.

A favor: SI / En contra: CiU + PP / Abstenció: PSC + PA

10.- Proposta de resolució del grup municipal SI sobre l'ordre de subven-cions del 2011 per les actuacions d'estalvi i eficiència energètica.A favor: SI / En contra: CiU + PSC + PP + PA

11.- Proposta de resolució del grup municipal SI sobre la bandera espanyo-la. A favor: SI + PA / En contra: CiU + PSC + PP /

12.- Proposta de resolució del grup municipal SI sobre el retrat del Rei.A favor: SI + PA / En contra: CiU + PP / Abstenció: PSC

13.- Proposta de resolució del grup municipal SI sobre el correllengua.A favor: CiU + PSC + SI + PA / En contra: PP

14.- Proposta de resolució del grup municipal SI d'un reglament que defi-neixi immoble desocupat.A favor: SI / En contra: CiU + PSC + PP / Abstenció: PA

15.- Proposta de resolució del grup municipal SI d'una comissió d'investiga-ció sobre les irregularitats detectades en la gestió de la regidoria de Territo-ri de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.Aprovat per unanimitat, però amb esmenes

16.- Coneixement de comunicacions oficials i decrets d'Alcaldia, específica-ment els núms. 2011/417, 2011/436, 2011/437, 2011/438, 2011/439,2011/482, 2011/483, 2011/484 i 2011/551.

17.- Mocions d'urgència.

18.- Precs i preguntes.

Votacions del Ple ordinari de 30 de novembre de 2011

Pla de Prevenció de Drogues i Promoció de la Salut C17

Dies enrere el Diari de l’Ametlla varebre una carta al director de la Sra.Karen Eisner -que reproduïm enaquesta mateixa pàgina- en la qualmostrava la seva preocupació pelconsum de drogues realitzat entreels joves del municipi.

Des del Pla de Prevenció de Dro-gues i Promoció de la Salut C17aprofitem l'avinentesa per donar aconèixer quina tasca estem realit-zant des del 2005 en matèria deprevenció i reducció del consum delconsum de drogues.

En primer lloc, som conscientsque al municipi (a tots els municipis,de fet) hi ha certes zones de l’espaipúblic on alguns joves fumen por-ros, entre elles els espais als que fareferència la Sra. Eisner de Ca l’A-renys i del Parc de la Mina.

Per aquest motiu, des de ja fa untemps estem realitzant accions pre-ventives específiques i de reduccióde danys en aquests i altres indrets.

També des de la Policia Local es fanvisites periòdiques i intervencionsquan així es fa necessari per tal dedissuadir a aquelles persones queestan fumant davant d’altres perso-nes sense cap tipus de problema oconsciència social.

Ambdues accions, coordinada-ment, pretenen fer disminuir el con-sum habitual a la via o espais públics

per tal de que no es normalitzinaquestes conductes. El que es vol, amés, és reduir l’impacte i repercus-sions que comporten aquests con-sums a nivell sanitari, social i educatiusobre la població i, en especial, entreinfants i adolescents no consumidors.

D’altra banda, existeixen altresaccions que es realitzen des del Pla dePrevenció C17 per treballar la pre-

venció del consum de drogues i lareducció dels danys i riscos associats,com ara xerrades i tallers al IES Xam-mar, la Tarda C17 al PICA, on es faassessorament i atenció individualit-zada als joves, així com tallers men-suals, el Programa de Mesures Edu-catives Alternatives a les sancionsadministratives segons la llei 1/92(multes per consum i tinença de càn-nabis a la via pública), campanyesdivulgatives i accions de sensibilitza-ció social, estand informatiu en activi-tats d’oci nocturn, etc.

Per últim, voldríem comentar quela realitat del municipi de l’Ametllaquant a consums de cànnabis o altresdrogues no és més problemàtica osignificativa que a d’altres municipis.

A més a més, si tenim en comptel’evolució en la prevalença del con-sum entre la població jove d’entre 14i 18 anys a Catalunya, ens trobemamb una de les poblacions adoles-cents més tranquil·la quant a consumde drogues dels últims 15 anys. Per a més informació: [email protected]

Consulta les actes dels Plens municipals a laweb de l’Ajuntament: www.ametlla.cat



Tens una cita alGran afluència de les visites d’alumnes

programades pel CITA

80 alumnes de l’IES visiten Rosanes

Una vuitantena d’alumnes de l’IES Eugeni Xammar van visitar el dia 25 denovembre el camp de Rosanes, dins la jornada de la Memòria Històrica que secelebra cada any. La visita va estar organitzada conjuntament pel professoratde l’Institut i des de la direcció del CITA.

La sortida anava destinada a alumnes de primer i segon de batxillerat ipretenia acostar als alumnes com es va viure la Guerra Civil a l’Ametlla delVallès.

Aquests van poder visitar els refugis antiaeris i veure els edificis delscomandaments, el menjador dels soldats, l’hangar, la torre de control, la gari-ta de vigilància i el xalet racionalista.

50 alumnes de l’Escola Bertí fan la ruta de la biodiversitat i els arbres monumentals

El dijous 1 de desembre els educadors mediambientals Anton Montsant i IvanBautista es van trobar amb els dos grups de 4rt de l'escola Bertí al CITA, a dosquarts de deu del matí, per a fer l’itinerari 2 del CITA: "La biodersitat i elsarbres monumentals". Els alumnes van fer un trajecte diferent amb cadascundels monitors, el primer abans d'esmorzar al Parc de Can Reixach i el segondesprés de l'esmorzar.

L'Ivan Bautista va guiar els grups pel Torrent de Can Diví. En aquest seg-ment, els alumnes van rebre nocions sobre la biodiversitat del nostre munici-pi, les maneres d'identificar la presència d'animals, les plantes i arbres méstípiques de la vegetació de ribera, i la importància dels fongs per a la descom-posició de la fullaraca.

En el trajecte guiat per l'Anton Montsant, els alumnes van poder observarla transformació del paisatge de zona de conreu a terreny residencial, en unpasseig esquitxat d'antigues masies, camps, basses i cases de pagès quepermet comprendre l'ús ancestral del territori i de l'aigua per a la producciód'aliments. També van conèixer alguns arbres catalogats del municipi (rouresde Can Ganduxer, lledoners de Can Plantada) i els usos tradicionals d'algunsarbres i plantes com el server, l'arç blanc o la rementerola.

El server és un arbre caducifoli, propi de l'Europa meridional i central, es faa la muntanya mitjana i en indrets humits de terra baixa. També és conreatcom a ornamental i pels fruits, que són comestibles un cop madurats en palla.

L’arç blanc és un petit arbre o arbust caducifoli amb uns fruits arrodonits ivermells, petits i carnosos que s’anomenen popularment cireretes de pastor.Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Euro-pa. La seva fusta, compacta i dura, té diverses aplicacions en fusteria.

Finalment, la rementerola és una planta herbàcia perenne, que creix enboscs i en paratges humits. Té virtuts tòniques i estomacals.

L'activitat educativa va acabar a dos quarts d’una de retorn al CITA, i elsalumnes van haver de marxar cuita-corrents. El potencial educatiu de l'indretés tan alt que, fins i tot havent escurçat força la ruta proposada pel CITA, treshores van tenir gust de poc. És una activitat molt aconsellable per a tot el dia,tan en opinió de les mestres com dels educadors aportats pel CITA.

El programa Territori parla del CITA a Vallès Oriental Televisió

La tècnica del CITA Marta Puyol va ser entrevistada per VOTV (Vallès OrientalTelevisió) el dia 3 de desembre de 2011 al programa Territori, presentant perla periodista Anna Entraigas. Puyol va parlar de que al CITA s’han organitzatxerrades, tallers, caminades, concerts, espectacles, etc. per a donar a conèi-xer el patrimoni històric, cultural, la memòria històrica, la fauna i la flora del’Ametlla del Vallès.

A més, va explicar que el Centre d’Interpretació del Territori té una exposi-ció d’eines antigues del camp, tres pantalles tàctils amb els llocs d’interès del’Ametlla, 5 itineraris per recórrer: les masies i els refugiats, les fonts i elsboscos de ribera, els arbres monumentals, la muntanya mitjana i la rutamodernista.

A més, a les pantalles es poden veure els DVD de la memòria històrica del’Ametlla, l’única col·lecció de més de 7.000 postals de Catalunya digitalitzadaa tot l’Estat cedida per Cercle Cartòfil de Catalunya.

A part, al CITA hi ha plafons explicatius de personatges destacats de l’A-metlla i un gran mapa del poble i del seu entorn.

Alumnes de l’escola Bertí fent la ruta de la biodiversitat

Visita dels alumnes de l’IES Eugeni Xammar al camp de Rosanes

La tècnica del CITA i la presentadora del progroma Territori

Ma Àngels Margalló Martínez, guia turística.

Avui en dia, quan arriba el bon temps solem marxara gaudir-lo. Anem a passar el dia a les platges o a lamuntanya o, durant les vacances, marxem de viat-ge a descobrir algun indret que no coneixíem.Tenim la sort de poder utilitzar uns bons mitjans detransport i unes bones comunicacions, tant percarretera com per ferrocarril i, per escurçar les dis-tàncies llargues, en avió o vaixell. Tot això ens haarribat a nosaltres en un desenvolupament que téuna trajectòria de menys de cent anys.

La fisonomia actual del poble de l’Ametlla delVallès podem dir que té aquest mateix temps, unscent anys, i és el resultat, en part, d’aquestesmateixes ganes d’aprofitar un temps benigne, quees combina, alhora, amb altres aspectes com lapassió i l’estimació que sentia per la gent del pobleel doctor Sebastià Bassa, i la destresa d’un arqui-tecte, Manuel Raspall i Mayol, un representant delmodernisme i el noucentisme. Un arquitecte que vatreballar en més de 700 projectes en tota la provín-cia de Barcelona.

L’estiueig és un fenomen que va iniciar la reiale-sa. Els nobles no van tardar a imitar aquestes sorti-des que tenien una durada aproximada de 4 o 5mesos. La burgesia catalana barcelonina també hova fer, però sense sortir del seu àmbit geogràficproper, buscant llocs on poder marxar de l’estres-sant ciutat. El Vallès esdevingués un lloc ideal per aestiuejar: una climatologia favorable i, el mésimportant, unes bones comunicacions a prop de laCiutat Comtal. El poble de l’Ametlla va ser un delsescollits per la burgesia.

Era l’any 1902 i el doctor Bassa va ser designatalcalde de l’Ametlla. Era un home amb una granperspectiva de futur. De la seva mà es van empren-dre una sèrie de canvis urbanísitcs, transformantun poble que aleshores estava dedicat per completal món rural, en una vila en la qual la gent teniaunes noves perspectives socials. Aquesta transfor-mació va marcar un nou estil de vida, i no tan solsaixò sinó que, alhora, es va convertir en una vilapredilecta per a estiuejar.

L’arquitecte Manuel Raspall va entrar en contac-te amb el municipi quan va ser nomenat arquitectemunicipal el 1906. Ell va ser una persona molt poli-facètica, ho podem comprovar en la seva obraarquitectònica.

Raspall va propiciar un creixement urbanísticordenat i un nou centre del poble, amb un passeigque servís per interrelacionar els vilatans i elsestiuejants i on, a banda i banda, es construirencases.

Això va marcar el desenvolupament de l’Ametlladurant mig segle.

L’arquitecte Raspall va dissenyar immobles, peròtambé reformava cases pairals. En els seus dis-senys s’hi reflecteix una gran riquesa ornamental,combinant tècniques tradicionals de construcció idecoració amb materials reconeixibles de l’artmodernista com el totxo, la ceràmica, el trencadís,el ferro, els vitralls…

Amb molta il·lusió vam estrenar l’any passat, deforma regular, les visites guiades modernistes pelscarrers de l’Ametlla en les que parlem d’aquestatransformació urbanística i dels edificis que es vanconstruir o es van transformar en aquell moment.

El punt de sortida cada primer diumenge demes, a les 11h, és davant de l’Ajuntament (edificidissenyat per l’arquitecte Raspall). Seguidament,ens dirigim al carrer Torregassa i fem un repàs d’a-quelles construccions que trobarem: La casa de laPunxa, el cafè de Sebastià Bassa, Cal Barber… finsarribar al centre fundacional de l’Ametlla on hi haCan Bachs, Can Moncau, l’església. La visita finalitza aCan Xammar. Gràcies a la cortesia de la família Millet,podem entrar al menjador, un espai dissenyat entots els detalls per l’arquitecte Raspall.

L’antiga Amíndola és un poble amb més de milanys d’antiguitat que s’ha anat fent a la mesurahumana. Les seves masies ens parlen d’un passatamb unes arrels i uns lligams culturals propis, i elsedificis modernistes marquen també una crònica,una època de bonança i de desenvolupament tanten l’aspecte urbanístic com en el social. I nosaltrestenim la sort de poder fer memòria amb els ele-ments del nostre entorn.

nº

01gener’12

El fenomen de l’estiueg va propiciar la transformació física i social de l’Ametlla a principis de segle XX

El modernisme a l’Ametlla

Suplement cultural del Diari de l’[email protected]

L’Amíndola va néixer el 1989, de la mà de mossèn Joan Bellavista, com a revista d’informació general substituïnt el Butlletí Municipal. Amb el temps, la revistava anar derivant cap a temes culturals i de reflexió. L’Amíndola ha editat 81 números fins ara, en un trajecte que ha durat més de vint anys. I tot plegat ha estatpossible gràcies als col·laboradors que, desinteressadament, han ofert els seus coneixements per a omplir les pàgines de la revista amb articles de gran qualitat.

A partir d’ara l’Amíndola apareixerà trimestralment dins el Diari de l’Ametlla. En aquestes pàgines trobareu, com és usual, articles culturals en el sentit mésampli del terme, incloent temes d’història, patrimoni, personatges, arts, ecologia, geografia i tants d’altres.

Com fins ara, procurarem que l’Amíndola sigui un punt d’informació cultural rigorós, interessant i amè, i esperem sincerament que els articles i les entrevistesque trobareu en aquest suplement cultural siguin del vostre interès.

I, evidentment, us convidem a participar en la confecció d’aquestes pàgines perquè, al capdavall, la cultura és viva i l’anem fent entre tots dia a dia.

Editorial

Arquitectura

Amb el patrocini de

Visites guiades de la Ruta / Televisió de Catalunya

Maria Clara Prat i Roig

Les gotes de suor li queien pel front i lirelliscaven cara avall, en un lent pelegri-natge que continuava pel coll on s’ajun-taven com els afluents al riu principal ibaixaven alegrement fins a la clavícula.Allà com si d’una cascada es tractés,descendien per la petita depressió for-mada entre els dos pits fins arribar almelic, que cobert per un tros de roba,absorbia amb avidesa tota aquella aigua.

Altres gotes feien un recorregut méscurt, doncs del front anaven a parar alnas; pels seus laterals descendien i s’a-juntaven just a sota per tornar-se a se-parar al trobar els llavis, retrobant-se debell nou a la barbeta on, en la petita de-pressió que es forma entre llavis i bar-beta, quedaven una estona retingudes,

fins que finalment sobreeixien caient albuit i perdent-se per sempre més.

També hi havia les gotes sensuals quelliscaven rodejant els pits, com si elsacariciessin, corrent tors avall, després,com si d’una cursa es tractés provocantun petit pessigolleig.

Algunes eren vergonyoses i no es dei-xaven veure, s’acontentaven en passe-jar-se entre els cabells, els rodejaven ies fusionaven de manera que, molt len-tament però intensament, els anavenamarant.

Una gota solitària va començar el seuperiple al clatell, just on acaben els ca-bells i comença el coll, va relliscar suau-ment fins trobar un petit promontori, allàon s’inicia la columna. Aquest obstacle liva ser difícil de esquivar, però amb per-severança el va passar. Llavors, com si

fes un eslàlom va baixar amb molta ra-pidesa per l’esquena, quedant absorbidaper la roba, que cada vegada anava que-dant més mullada.

Finalment es va aixecar. Ja no aguan-tava més aquella xafogor, estava total-ment amarada, cabell, cara, coll, cos...tota ella estava mullada.

Lentament es va treure la roba xopa, lava deixar al terra, va entrar a la dutxa iobrint l’aixeta de l’aigua freda es va re-frescar. Es va estar una bona estona, re-creant-s’hi, després va sortir i, ambparsimònia, es va eixugar a copets pe-tits, sense refregar-se, per no provocarmés calor.

Es va posar roba neta, encara fresca, imentre es pentinava ja notava una gotarebel de suor que a poc a poc li comen-çava a lliscar pel clatell.

Amíndola, gener de 2012II

CalorGarbuix de lletres

Hem de ser conscients de la postura que prenem en el nostre entorn social, perquè determina què obtenim

Actituds enfront de la vidaLlaminadures de l’ànima

Joan Guarch i Calvet

Cooperar, col·laborar o, en canvi, competir, lluitar en contra, no són dues acti-tuds de vida sense importància. En aquests moments són enfocaments socialsvitals que ens poden dur cap a una manera d’entendre i viure la vida o cap auna altra totalment diferent i, fins i tot, oposades.

Veiem algunes definicions d’aquestes paraules:Competir: lluitar o esforçar-se dues o més persones per aconseguir el

mateix objecte. Per tant, només un dels competidors obtél’objecte o guanya la competició. És una actitud excloent.

Lluita: esforç violent que fan dos o més individus perimposar cadascun la pròpia força física sobre l’altre o elsaltres. Per tant, també en aquest cas, només un dels lluita-dors guanya. També és una actitud excloent.

Fi o finalitat: consumació d’un procés o resolució d’un afer.Objectiu: constitueix la finalitat d’una acció.Individualisme: actitud de pensar només en sí mateix.La societat industrial, mercantil, predominant en aquest

darrers cent anys ha tingut fins avui, com a eix d’actuació, lacompetició. En tant que l’objectiu era i encara és, posseïr bénsmaterials, com en la màxima: “Tant tens tant vals”, (doncsaquesta és precisament la raó per la que la societat mercantilprodueix aquestes mercaderies), la finalitat ha estat lluitar peraconseguir aquest objectes. Si el que té valor és aconseguirl’objecte, el demés no té importància. Per tant, ha tingut plenavigència la màxima “la fi justifica els mitjans”.

Aquesta actitud general fomenta, lògicament, l’individua-lisme, doncs l’objectiu a aconseguir és l’objecte final desitjatnomés per a un mateix.

Ara vejem quines són les definicions de les altres paraules a ressaltar:Col·laborar: treballar en comú amb algú.Cooperar: prendre part en una obra amb altres (per a la consecució d’un fi).Solidaritat: relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteni-

ment que lliga els diversos membres d’una comunitat en el sentiment de perti-nença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns.

Només amb les definicions, ja podem veure’n les conseqüències: totes lesdefinicions són “incloents”, necessiten dels altres.

La societat actual, molt evolucionada i complexa, fa necessària la participa-ció de tothom en estreta relació. Els objectius socials plantejats, tant a petitacom a gran escala, fan necessari l’enginy col·lectiu per a sortir-nos-en.

Davant d’una actitud competitiva i individualista, en la que els fins justifiquenels mitjans i ets valorat només pels objectes que tens, jo reivindico enèrgicament,la vida basada en la col·laboració, la cooperació i la solidaritat, en la que el camíper aconseguir els objectius de cadascú a la vida és el més important i en la qualse’t valori pel que ets i no pel que tens.

Jo declaro que no sóc un lluitador en contra, sinó que sócun amant. No m’agrada lluitar contra ningú, m’ho passomalament. Sóc un amant de la vida, de la vida mentre duri,del paper que ens ha donat l’univers. Sóc un col·laboradoramb la vida.

Abandonar les actituds negatives, estant “a favor de” enlloc d’estar “en contra de”, és apostar per millorar, per avan-çar, és veure el món d’una manera positiva, creativa. De totamanera no és gens fàcil. Tampoc hem d’oblidar que no exis-teix allò positiu sense allò negatiu.

Ser positiu, trobar el costat bo de cada esdeveniment, ésun principi important, però dels pocs practicats en la nostrasocietat, tot i que, darrerament, ja sembla que es va incor-porant més al quefer diari, a l’actitud de moltes persones.

En definitiva ve a ser el del got mig ple o mig buit. No se’ntreu res de veure el got mig buit. Només, potser, que enscompadeixin per la desgràcia que tenim i d’aquesta manerani portem les regnes de la nostra vida ni extraiem experièn-cies que ens ajudin a créixer.

És clar que a la vida d’avui en dia existeixen totes aques-tes actituds barrejades i, fins i tot, la competitivitat és encara

prevalent, però hem de saber ensenyar cap a on condueix una elecció o unaaltra, com moure’ns en aquest món complex i, al mateix temps, hem de practi-car com anar canviant l’actual paradigma per adoptar-ne un altre que ens per-meti adaptar-nos, vèncer les dificultats i fer un salt endavant com a individus icom a societat.

Col·laborar, cooperar, solidaritat, esperit positiu són, per tant, actitudsenfront de la vida, valors importants, no pas secundaris, que puguin passardesapercebuts enmig d’altres, i s’han de potenciar en tots els ordres de la vida.

Imatge: Internet

Hem de ser conscients de la postura que prenem en el nostre entorn social, perquè determina què obtenim

Amíndola, gener de 2012 III

Ametllatans al món

Ferran Ycobalzeta i GrauFa anys que va marxar a Colònia, Alemanya, i ens explica la seva experiència vital i laboral

Ferran Ycobalzeta

Per quin motiu vas anar aviure a Alemanya?

El 2001 l'empresa Ford emva contractar al centre dedesenvolupament de produc-te a Colònia. Des de llavors hefet disseny de producte i aradirigeixo projectes d'enginye-ria de transmissions. Al princi-pi no va ser fàcil perque noparlava l'alemany, però treba-llant a Ford, amb l'anglès vaser suficient per començar. Detotes maneres, i aprofitantque em trobava a Alemanyavaig fer l'esforç d'aprendre l'i-dioma i al mateix temps emvaig crear un cercle d'amis-tats molt variat a través del'escola d'idiomes i la feina. Alcap de cinc anys, superat eltràngol de l'idioma, vaig com-pletar els meus estudis depostgrau a la universitat aBonn.

Com es viu a Colònia?A Colònia es viu bé. Tot i

que és la quarta ciutat mésgran d'Alemanya amb un miliód'habitants, és molt tran-quil·la perque té molts parcs iles cases no superen els trespisos d'alçada. Això fa que hihagi poca contaminació i unbaix nivell de soroll. A falta deplatja els que viuen a la ciutatutilitzen molt els parcs com sifossin una extensió de casaseva per practicar esports,per fer barbacoes o per pas-sejar quan fa bon temps.També conec gent que fa pira-güisme al Rin.

Hi ha una gran universitat,i la vida estudiantil es nota enl'ambient, en les festes i en lajuventut que va pel carrer. Elscaps de setmana la gent surtmolt i els cafès són un punt detrobada per esmorzar o perpendre pastissos boníssims.

El transport públic s'utilitzamolt perquè està molt beninterconnectat. Els trens derodalies, els autobusos i elstramvies tenen servei dia i niti durant els set dies de la set-mana. Un tret diferencial ésque no hi ha barreres per acontrolar el bitllet al entrar isortir dels trens o tramvies itambé és possible pujar altramvia amb la bicicleta. Totplegat facilita la movilitat entransport públic dintre de laciutat o a 50 km a la rodona.

Sovint penso que en aquestpaís els impostos es veuen alcarrer. A més a més, Colòniaés un nus de comunicacionsmolt important pel nord-oestd'Alemanya. Té l'estació detren més transitada de l'estati pel Rin passen vaixells detransport de mercaderies peral mar cap a Holanda o cap alsud d'Europa.

Les influències d'altrespobles rebudes històricamenta través del Rin es manifestenen el caràcter obert de la gentd'aquesta regió.

Sembla que la indústriaalemanya ha sortit de lacrisi augmentant les expor-tacions. Com t'expliquesque sigui tant competitiva?

D'entrada diria que laindústria és competitiva per-què els alemanys ho són. Hiha una cultura industrial moltarrelada i els alemanys inver-teixen molt en un projecteindustrial a llarg termini, nosón especuladors.

Pel que fa al sector innova-

dor, que és el que conec, elque realment distingeix unaorganització alemanya d'al-tres arreu del món és la bonaorganització, a part delsconeixements tècnics. Pels

alemanys la base de qualsevolorganització o empresa inno-vadora passa per tenir un bonequip de professionals.Durant el període dur de la

crisi vàrem estalviar per totarreu menys en personal, perpoder atendre els projectesde futur amb gent experta. Decontractes laborals n'hi hamolts i de molt flexibles, i estàmal vist treballar més horesde les que marca el contracte.

És habitual que l'empresari

busqui l'excel·lència del pro-ducte o servei que ofereix. Peraconseguir-ho els directiustreballen molt l'estratègia i esdefineixen objectius clars iassumibles. Els alemanysdediquen els recursos neces-saris per atendre l'estratègiaa curt i llarg termini. A l'em-presa on treballo un dels indi-cadors de mesura del negociés el número de patents ques'han enregistrat al cap del'any, i per aquesta raó tenimdos experts en patents que esdediquen exclusivament arevisar les noves idees i a ferque es converteixin enpatents legals. Les empresesinnovadores d'aquest paísacostumen a tenir una orga-nització molt poc jerarquitza-da i els objectius són coneguts

i compartits per tota l'organit-zació.

Quina visió tenen elsalemanys de Catalunya?

Coneixen la realitat delnostre país. Molts dels meuscompanys de feina han fetvacances a Catalunya i perdescomptat coneixen els nos-tres trets diferencials, la nos-tra cultura, el català. Veuenels catalans com un poblemolt orgullós. No cal dir que

molts coneixen Catalunyagràcies a les grans operacionsde màrqueting de Barcelona,Gaudí, el Barça i inclús la tra-dició castellera. Com que moltsovint em demanen consells

per anar a Barcelona o a laCosta Brava, m'he creat unllistat de recomanacions pelsmeus amics i companys defeina.

Durant els últims anys delboom immobiliari he rebutcomentaris que criticaven laconstrucció ferotge al litoralespanyol, aquestes crítiquesem feien i em fan mal perqueem sento impotent i pensoque estan plenament justifi-cades.

Què trobes a faltar deL'Ametlla o de Catalunya?

Evidentment que el quemés es troba a faltar és elcontacte directe amb la famí-lia i els amics de tota la vida.Per això vinc tant sovint aCatalunya. A més a més m'a-gradaria anar cada dissabte almercat de La Garriga i podergaudir dels Cingles de Bertí oel Montseny.

Amb el temps que porto

per aquestes terres, he aprèsa valorar el bon temps meteo-rològic i tot el que aporta l'en-torn mediterrani; la riquesapaisatgística, la flora, la faunai el contacte amb el mar. Coma dada curiosa vull dir quel'hivern a Colònia pot ser moltdur, però no tant per la plujacom per la falta de llum i celblau.

Respecte el menjar crecque a Alemanya es pot menjarbé però pel meu gust cuinenamb massa salses. A casacuino amb oli d'oliva arbequinai amb productes importats delsud d'Europa. Aquí, els pro-ductes culinaris estrella són elpans (de molts tipus), lesamanides, la cervesa, els ros-tits, els pastissos i la patata entotes les seves combinacions.

En els últims anys, i grà-cies a internet, tinc accés atota la premsa escrita de casanostra. Tinc curiositat persaber què es mou per Cata-lunya, el Vallès Oriental o L'A-metlla.

El meu dia a dia, però, éssemblant al que pugui fer aCatalunya. Potser la gran dife-rència siguin els horaris. Nor-malment començo a treballara les set del matí però a lesquatre de la tarda ja marxocap a casa. Sopem entre sis iset de la tarda, i crec que estàbé perque d'aquesta manerano marxes al llit amb la diges-tió per fer. A partir de les sethi ha temps per trobar-te ambgent, o per fer una altra acti-vitat com pugui ser un curs deball, tocar la guitarra o anar alteatre.

Què t'agradaria dir pera concloure aquesta entre-vista?

Per acabar aprofito aquestespai per comunicar-vos unareflexió que faig tot sovint.Penso que l'Ametlla és unpoble privilegiat per la naturai la situació geogràfica. Cata-lunya té costums i tradicionsriquíssimes; pensem en l'ar-quitectura modernista, la sar-dana, el castellers, el ball degitanes, la patum, les artsplàstiques, el teatre, els pro-ductes de la terra, la coca deCan Moncau, etc. Si entenemque un poble es defineix per laseva cultura, la seva història,la seva gent i el seu paissatge.Llavors hauríem de tenir curade tots aquests aspectes.

“Penso que en aquestpaís els impostos esveuen al carrer. El

transport públic s’uti-litza molt perquè estàben interconnectat”

“Per aconseguir l’ex-cel·lència els direc-

tius de les empresesdefineixen objectius i

estratègies clars i assumibles”

Al Stadtgarten de Colònia, quan surt el sol, la gent hi fa molta vida / F. Ycobalzeta

Ferran Ycobalzeta i Grau esmorzant al Cafe Frank / F. Ycobalzeta

Alba de ToroLda. en Traducció i interpretacióAnantapur (Índia)

Fa uns 40 anys, a Catalunya, si unnen naixia amb una deficiència visual,els pares el consideraven una càrregai el més probable és que acabés pido-lant en una cantonada o, simplement,seient a casa deixant que la gent elcompadís. Gràcies a organitzacionscom la ONCE aquesta situació s’hacapgirat del tot i ara a tots ens sor-prendria força veure un cec demanantdiners al metro. A Anantapur, al sudde l’Índia, la situació per a les perso-nes amb discapacitats és semblant ala que hi havia aquí fa 40 anys, peraixò la Fundació Vicenç Ferrer intentafer que les coses millorin. A Ananta-pur tot just ara els nens cecs comen-cen a anar a l’escola, tot i que lesseves famílies encara no s’acaben decreure que un nen que no hi veupugui estudiar o, molt menys encara,aconseguir una feina i ser útil per a lafamília.

L’Índia és un país molt divers en

tots els aspectes, incloent-hi el reli-giós. Però la creença majoritària ésque, si en una vida anterior has fetalguna cosa malament, això es reflec-tirà en la teva vida següent. Per això,quan un nen neix amb discapacitat japorta escrit a la cara que en la sevavida anterior ha estat una mala per-sona, i aquest estigma és molt difícild’esborrar, sobretot en les zonesrurals.

Quan vaig arribar per primer cop al’escola de nenes i nens cecs d’Anan-tapur em vaig passar tot un dia sen-cer contestant preguntes que emfeien els alumnes i els professorsmateixos: “Com t’ho fas per distingirels colors de la roba que portes? Comvas sola pel carrer? Com estudies alteu país?”. Tothom tenia una curiosi-

tat enorme per saber, en primer lloc,com és que encara hi havia cecs en unpaís tan desenvolupat com el nostre,i, en segon lloc, com era la vida d’unapersona cega que, a més, havia pogutviatjar lluny i veure’ls a ells. De segui-da vaig adonar-me que, amb molt pocesforç per part meva, podia aportar

molt a aquells nens, ja que les nostreseren realitats completament diferentsi podíem aprendre els uns dels altres.Des d’aquell dia el meu vincle ambAnantapur ja no s’ha trencat. Cadaestiu, quan tenia vacances, anava ales escoles de la fundació i passava unparell de mesos amb els nens.

Ara que per fi he acabat la carrera itinc temps lliure, he decidit venir iquedar-me un any i mig a l’Índia, enconcret a l’Institut d’Educació Inte-grada de la Fundació Vicenç Ferrer. Elconcepte d’educació integrada és unxic diferent del que coneixem a Cata-lunya, on les persones cegues estu-dien en escoles regulars i se’ls propor-cionen les adaptacions necessàries. AAnantapur els recursos són molt mésescassos. Per això, a les escoles de lafundació es barregen nens amb disca-pacitat visual amb nens que no tenencap problema a la vista, però que, peraltres circumstàncies (són orfes, elsseus pares tenen SIDA…), no sónacceptats en escoles del govern. Aixòfa que els nois invidents no es limitina conviure amb d’altres nois que tam-poc hi veuen i que les dues realitatses barregin, així com passa en el món

fora de l’escola. A més, és impressio-nant veure com els nens es comple-menten: el que no té un, ho té l’altre,i s’ajuden moltíssim entre ells.

La meva feina en aquesta escola tédues vessants diferents. En primerlloc treballo com a professora d’infor-màtica, ensenyant els nens i nenes

invidents a fer servir l’ordinador ambl’ajuda d’un software, el Jaws, que lle-geix per mitjà d’una veu tot el que hiha a la pantalla. Fa poc hem aconse-guit uns quants ordinadors portàtilsamb els quals els nens prenen apuntsi escriuen exercicis i exàmens, demanera que estan al nivell de qualse-vol altre estudiant, ja que no necessi-ten transcripcions del Braille i, mésendavant, poden accedir a estudisuniversitaris sense tants obstaclescom abans. Crec que estar aquí és elsomni de qualsevol professor, doncs,

a les meves classes d’informàtica, elsnens escolten com si els anés la vidaen aprendre a fer servir l’ordinador i,

si algun dia faig una mica tard, emvénen a buscar a casa indignats per-què no sóc allà fent classe.

D’altra banda, tant a l’escolasecundària com a les quatre escolesde primària que té la fundació, estemcomençant un projecte anomenat“Life Skills”, que tracta d’ensenyar elsnens a ser independents. Així doncs,els ensenyem a rentar i plegar laroba, a cuinar, a pentinar-se, a orien-tar-se i caminar sense ajuda, etc.Això significa un gran canvi per alsnois i noies invidents d’Anantapur, jaque abans ni es plantejaven la possi-bilitat de poder fer segons quinescoses, simplement ho donaven perimpossible ja que ningú els havia ditque ells també ho podien fer. Per a lamajoria d’ells aquesta és la primeravegada que agafen un ganivet o quees mouen sense ajuda, ja que a casaes passen el dia asseguts en un racó.Resulta molt gratificant veure la satis-facció dels nens quan preparen unacosa tan senzilla com una amanida i lacomparteixen amb els seus com-

panys. Poc a poc, els nois invidentsd’Anantapur es van adonant que hi hamoltes coses que, tot i semblarimpossibles, estan al seu abast si ellsde debò ho volen aconseguir.

Els nens d’Anantapur són nensmolt valents, i la tasca que tenen noés fàcil. Han de demostrar a la gentque els envolta que ells també valen ique no són inferiors. Jo estic aprenentmoltíssim amb ells, veient com s’aju-den els uns als altres, com absorbei-xen com petites espongetes tot el queveuen i el que els professors els expli-quem, com salten i s’emocionen quanaconsegueixen alguna cosa que elscostava fer. Només pensant en lesclasses que faré demà ja tinc ganesque sigui un nou dia i tornar-los aveure.

Els nens d’Anantapur

Amíndola, gener de 2012IV

Educació

Una persona cega o amb altres dificultats sensorials pot valdre’s per si mateixa si se lidóna l’oportunitat. L’Alba de Toro ensenya informàtica a infants cecs al sud de l’Índia.

A Anantapur, al sud del’Índia, la situació per a lespersones amb discapaci-tats és semblant a la quehi havia aquí fa 40 anys

Els nens d’Anantapur sónvalents i la tasca que

tenen no és fàcil. Han dedemostrar que no són infe-riors als que els envolten

Alba de Toro

Alba de Toro

La República de l’Índia és un país de és de mildos-cents milions d’habitants situat al sud est delcontintent asiàtic. És el sgon país més poblat delmón després de la Xina. La meitat de la poblacióés menor de 25 anys. la taxa d’analfabetisme ésde més del 64%.

La ciutat d’Anantapur té uns quatre-cents milhabitants. Allí hi va morir, el juny del 2009, VicençFerrer, un valencià que va treballar en favor de lagent més pobre de la regió primer com a missioner

jesuïta i després, havent abandonat la Companyiade Jesús, en la seva pròpia organització, la Funda-ció Vicente Ferrer.

Actualment aquesta fundació treballa en projec-tes amb persones discapacitades, en favor de lesdones, per a millorar l’educació, per aprofitar elsavantatges de l’ecologia i per a millorar les condi-cions de les vivendes de la gent amb menys recur-sos econòmics.

www.fundacionvidenteferrer.org

Amíndola, gener de 2012 V

Passat, present i futur de la Ruta de la SedaTreball de recerca

Gràcies al comerç, la Ruta de la Seda va propiciar un intens intercanvi cultural i de conei-xements entre orient i occident, i va fer possible l’arribada de molts invents de la Xina

Martí Carreras Almar,estudiant de 2n de Batxillerat.

Una de les tasques quepertoquen al curs desegon de batxillerat ésl’anomenat Treball de Re-cerca, amb el qual cadaalumne investiga una de-terminada temàtica d’a-

cord amb els seusinteressos o modalitat debatxillerat. Vaig decicirfer el meu Treball de Re-cerca sobre la Ruta de laSeda per investigar quèse n’havia fet d’aquellaruta per on transcorreguéMarco Polo durant el seuviatge, al segle XIII; perquè països com la Xina sesituen al capdamunt deles economies mundials id’altres com Kirguistan iTadjikistan han passat aser testimonials, gairebéoblidats per la resta delmón i amb uns dels ín-dexs de pobresa més ele-vats del planeta.

La Ruta de la Seda erauna xarxa de rutes co-mercials entre Àsia i Eu-ropa que s’estenia des del’actual Xi’an fins a Istam-bul. Podem parlar d’unorigen d’aquesta ruta du-rant el segle IV aC, quanl’imperi d’Alexandre elGran i Àsia entraren encontacte. Tot i així, laproducció de seda va co-mençar a la Xina al vol-tant de l’any 3000 aC ifins el 200 dC no es pro-pagà per Àsia Central,una primera prova del’hegemonia d’aquest paíssobre la resta del món.Però la Ruta de la Seda

no era tan sols un indreton es comerciaven pro-ductes materials. A partde moltes altres merca-deries com ara pells,ferro, porcellana, espè-cies i paper, els diferentscamins van servir per adur a terme un intercanvide coneixement entreOrient i Occident. Així

doncs, l’expansió del bu-disme des de l’Índia fins ala Xina i del cristianisme através d’Àsia Central esdeu a aquesta ruta, queunia cultures, arts, filoso-fies i creences. Tanma-teix, només durant duesèpoques s’hi va podertransitar lliurement alllarg de tot el seu reco-rregut: al segle III aC, ientre els segles XIII i XIVdC, gràcies a la Pax Mon-

gòlica, un període d’esta-bilitat en el que elsmongols aconseguirenuna pau relativa entre elsdiferents països àrabs.

La Xina va ser l’imperimés desenvolupat, tanteconòmicament com so-cialment, del planeta finsal segle XIX. La llargallista d’invents que ferenels xinesos abans que elsoccidentals ho corrobora.

En són exemples l’aradade ferro, l’energia hidràu-lica, la fabricació en ca-dena, el paper, el rellotgemecànic, els escacs, laimpremta, el paper mo-neda, la brúixola, el timóo d’altres tan comuns a lanostra vida quotidianacom el paraigua o els llu-mins. Tots ells trigarenaproximadament mil anysa incorporar-se a Europa.Això ens fa pensar que sirealment Cristòfol Colomva arribar a Amèrica vaser, en part, gràcies alsxinesos, que van inventarla brúixola i el timó. De lamateixa manera no va serGutemberg l’inventor dela impremta sinó els xine-sos, que al segle VIII dCja utilitzaven la impressióde bloc i al 1045, la im-premta de tipus mòbil. Lacausa que la Xina perdésl’apogeu en el món i en-trés en crisi al segle XIXforen els colonialismes,un breu parèntesi en lahistòria de la seva culturamil·lenària, un període dedecadència que ha re-muntat ràpidament. Ac-tualment la Xina volrecuperar aquell paperque li va ser robat i hoestà aconseguint, situant-se altra vegada al capda-vant de les economiesmundials. Aquest ràpidcreixement també es deual model híbrid entre dic-tadura comunista i capi-talisme.

Però el colonialismetambé va afectar negati-vament les estructuressocials i productives de laresta de països de la Rutade la Seda, de tal maneraque amb la imposició delsinteressos de les metrò-polis, les economies au-tòctones van deixar deser operatives.

Països com Kirguistan oTadjikistan, a la falda de laSerralada del Pamir, sóntradicionalment nòmades.Avui encara la major partde la població es mou se-guint els ramats i les po-blacions més grans poden

arribar a tenir quinze habi-tatges dispersos. Són paï-sos aïllats, allunyats delmar i amb uns sistemespolítics democràtics queoculten una dictadura. An-tigament, la Ruta de laSeda unia els diferents vi-latges i ciutats importantsd’Uzbekistan (Samar-canda, Bukhara, Kíev),Iran (Kerman, Rudbar) i

Iraq (Mossul, Bagdad)però tan bon punt va dei-xar de ser operativa desd’una perspectiva comer-cial, amb l’obertura de lesvies marítimes durant elRenaixement, aquestesciutats van quedar isola-des en un territori limitatper l’extensió i les fronte-res naturals (Desert de Ta-klimakan, Serralada del’Himàlaia…).

L’anàlisi del meu treballl’he elaborada comparantles dades econòmiques ireligioses que ens propor-ciona Marco Polo al segleXIII en el “Llibre de lesmeravelles”, amb dadesdel segle XXI, extretes dediverses fonts bibliogràfi-ques i internet. Des delpunt de vista econòmic, el

comerç de seda natural hadesaparegut de la Ruta dela Seda; l’agricultura era isegueix sent una activitatde primer ordre per a lasubsistència de la pobla-ció, i Iraq i Iran han esde-vingut geoestratègicsmundialment gràcies alpetroli. Des del punt devista religiós, s’ha produïtuna forta expansió de lareligió musulmana a l’ÀsiaCentral des del segle XIIIfins avui, el cristianismeha passat a ser testimonialen el conjunt de l’ÀsiaCentral i Oriental, la diver-sitat religiosa de la Xinadel segle XIII va quedaresborrada durant la dicta-dura comunista i, actual-ment, les antiguestradicions religioses de laXina estan rebrotant en al-guns punts del seu territoricom per exemple al Tibet.

La Ruta de la Seda, desd’una perspectiva econò-mica ha desaparegut peròpot tenir un futur com aespai de relacions i de co-merç local entre els dife-rents països asiàtics.Personalment desitjo queaquesta ruta, des delpunt de vista ètnic i tradi-cional, no perdi les seves

identitats culturals que liconfereixen aquest en-cant que encara la mantéviva, perquè el dia quetots els pobles que laconformen parlin la ma-teixa llengua, vesteixin lamateixa roba i retin cultea un mateix ídol realmenthaurà mort la Ruta de laSeda.

La Ruta de la Seda noera tan sols un indreton es comerciaven

produtes materials: vaser un important co-rredor de coneixe-ment entre Orient i

Occident

Des d’una perspec-tiva econòmica laRuta de la Seda hadesaparegut, peròpot tenir un futur

com a espai de rela-cions i de comerç

local entre diferentspaïsos asiàtics

Imatge extreta d’internet

Imatge extreta d’internet

Amíndola, gener de 2012VI

QUAN ELS CAMINS FAN UN PAÍS (Primera part)

La font del racóEnfilant el torrent del Verder, des del camp de futbol passant per terres de

Can Coromines i de Can Xammar de Dalt, entre el verd boscós del torrent, hitrobem la Font del Racó. Al llarg dels anys, a causa del cabal d’aigua que ales-hores formava el torrent del Verder, es van construir nombroses infraestructu-res hidràuliques que ara es troben en desús.

El domini de l’aigua del torrent va ser causa d’importants disputes entre els

Xammar i els Coromines que duraren prop de 70 anys. La sentència del 1402va dictaminar que les aigües pertanyien als Coromines “de tant de temps queels homes no ho recorden”.

Actualment, entre les majestuoses alzines que poblen l’indret, podem des-cobrir arbustos de boix grèvol i, una mica més amunt, un conjunt de roques detonalitat verd blavosa esculpides capriciosament per l’aigua del torrent.

Josep Maria Carreras Quilis

Podem imaginar un país sense camins, sensecarreteres, sense ferrocarrils, sense vies, que enspermetin anar d’un poble a un altre, d’una formasegura?

És bo mirar enrere per adonar-nos de l’essènciacivilitzadora que tenen les vies de comunicació,dels segles que han hagut de passar fins queaquestes vies han assolit la forma d’una espessaxarxa que facilita l’accés a qualsevol indret.

A les rodalies de l’any 1000, els comtats catalanseren territoris en permanent estat de guerra. Lafrontera amb els regnes sarraïns vorejava el Llobre-gat. El territori conquerit era una zona insegura, apesar de les diverses ordres de repoblament dicta-des pels comtes.

Els daltabaixos que van patir les ciutats de Bar-celona i Manresa en són exemples significatius.L’any 985, Barcelona va ser atacada pel cabdillmusulmà Almansor, que va incendiar-la, assassi-nant la major part de la població i enviant la restacap a Córdoba, en caravanes d’esclaus.

L’any 1003, amb l’atac per sorpresa del cabdillAbd-al-Malik i les seves tropes, la ciutat de Manresava quedar totalment destruïda i els seus habitantsfets presoners. Les ruïnes de la ciutat es van man-tenir així durant dècades.

Al mateix temps les lluites internes entre elsdiferents comtes catalans per rapinyar territoris i

riqueses feien, del que avui en diem la CatalunyaVella, un espai d’una tremenda inseguretat.

Per aquelles dates, un home d’una clarividènciapolítica excepcional va desenvolupar, des de la sevaresponsabilitat d’abat de Ripoll, de Cuixà i bisbe deVic, una tasca admirable en la restauració i funda-ció de centres religiosos i civils. L’abat Oliba va fun-dar els monestirs de Monserrat i Sant Miquel de Flu-vià, va ampliar els de Cuixà, Sant Martí del Canigó,Ripoll i Sant Pere de Rodes, va impulsar l’organitza-ció del monestir de Cardona, va consagrar la Seude Girona i la catedral de Vic, i va impulsar la

reconstrucció de Manresa, entre altres iniciatives. Aquesta dilatatada llista d’esdeveniments vincu-

lats a l’abat, ens mostren un mapa de llocs signifi-catius, que trascendeix l’estreta delimitació dels setcomtats catalans d’aquell moment. Aquestsmonestirs, esglésies, ermites, eren llocs sagratssota la protecció de l’Església i fins i tot algunsd’ells, com el monestir de Ripoll i el de Sant Miquelde Cuixà, sota la protecció directa del Papa deRoma.

En un territori insegur on els nobles i cavallersfent ús de la força robaven, violaven i assassina-ven, sense ningú que els aturés, l’abat Oliba vacrear una institució anomenada La Pau de Déu.Consistia en el dret de refugi que l’Església oferiadins del temple i a les sagreres, on ningú podia seratacat.

Amb La Pau de Déu es fixava una constel.lacióde llocs segurs sobre el territori. Era una base inci-pient, necessària, per poder assolir, algun dia, unpaís de convivència. Però no era suficient, perquèun país es construeix des de la possibilitat d’establirrelacions lliures entre els seus habitants. Caliatambé que els camins que relacionen viles, esglé-sies i monestirs fossin segurs. L’abat Oliba, cons-cient d’això, creà una segona institució, La Treva deDéu, que prohibia les accions bèl.liques durant untemps determinat. La violació d’aquests preceptesera considerada pecat, i la pena podia ser directa-ment l’excomunió.

Territori

A primer cop d’ull

Foto de l’arxiu històric municipal de l’Ametlla Jordi Llull

La pau de Déu: en un territori en conflicte permanent, l’abat Oliba de Ripoll va decretar un espai de terra al voltant de les esglésies en el qual ningú no podia ser atacat , anomenat sagrera

Imatge: www.camins.net

Amíndola, gener de 2012 VII

Hans Móller, músic i escriptor.

Bartomeu Molino sembla una medalla seguraper a L'Ametlla del Vallès. És un vent huracanatque ens arribava al Vallès una tarda de famolts anys -potser històrica, potser convencio-nal-, quan un jove barceloní de pares andalu-sos descobria la terra que el té, ara ja, agafatper sempre.

Però no és només això; Bartomeu MolinoJiménez ha treballat en algunes coses curio-ses, ha estudiat disseny industrial i s'ha adonatque les coses poden ser com vulguin, perquèdesprés nosaltres ja les transformarem.

Bartomeu Molino podria ser qualificat d'artis-ta, si ell no defugís tot intent d'atribuir-liaquesta condició. Millor així; amb humilitat isense fer més soroll del que és estrictamentnecessari, Bartomeu treballa incansablement,a les hores totes de la seva vida intensa.

Tant és que es passegi per un carrer parlantde dones -tema recurrent entre els homes,segons totes les evidències-, com que es pren-gui una cervesa en alguna terrassa fresca i

ventilada; Bartomeu troba curiós que un cotxes'aturi davant d'un semàfor vermell i es dema-na què passaria si aquell punt de llum fos blaudia i nit i durant anys, o de qualsevol altre colorper al qual no tinguéssim un codi previ. I lla-vors construeix un nou codi per a les coses, unordre singular i genuí, una alternativa colossalque pot semblar una fotesa o una genialitat.

Per entrar en la dinàmica de l'obra general deBartomeu Molino fan falta un parell de coses

petites però principals. En primer lloc, atenció.Després, paciència i molt poca passió. A conti-nuació, deixar reposar l'ànima i no intentar encap cas llegir la seva obra com una traducció ocom una versió bartomeuesca del món queconeixem (de fet, aquests principis són sem-blants als que podem utilitzar per contemplarqualsevol obra de qualsevol artista; són princi-pis mínims d'humilitat davant d'un fet irrefuta-ble: l'artista ha fet allò que veiem i ens ho pro-posa com a part mínima de la nostra vidasensible; podem acceptar-ho o no, però pagala pena dedicar-hi una estona).

Moltes de les obres de Bartomeu Molino con-tenen explícitament objectes que ens resultenfamiliars; alguns freguen la quotidianitat i, enocasions, fins i tot el rerefons escatològic de lanostra cultura profunda.

Del kitsch a l'artesania

En un primer cop d'ull podem trobar-hi ninotsbarats que algunes criatures conserven a lesbutxaques; personatges, si pot ser de plàstic,del món dels còmics (Barbie, Batman, mons-tres, herois o caricatures); peces tretes decontext; eines, objectes, cadenes, rellotgesaturats; bombetes, vaixella de fireta, pincesde la roba (preferentment de plàstic i ambcoloraines); bolígrafs d'escriptura impossible,guants de làtex, anelles de cortines, botons,didals de colors, clips, màquines d'afaitar i tan-tes altres presències amb noms i referentsindustrials, casolans i culturals, units per unaidea primordial: tot el que pot servir per a lacausa, Bartomeu Molino ho fa servir; en cascontrari, ho aboca directament a la deixalleria.

De fet, ens trobem davant d'un actor plàsticde primera magnitud, i no s'hi val a confondreamistat, camaraderia o ganes de quedar béper part d'aquest cronista. Bartomeu Molino

sap dir no i continuar treballant. S'estima mésla feina per fer que les muntanyes d'idees a lesque ja ha dotat de forma. Aviat podria ser queBartomeu Molino fos considerat un referentplàstic. Però llavors seria capaç de plegar perpròpia convicció i de dedicar-se a la música, ala jardineria o a fer mapes de les galàxies. ABartomeu Molino, per dir-ho amb paraulesrotundes, li agraden els plats forts.

L'humor, les segones intencions i la críticamés ferotge es troben sovint entre els fils de lahistòria de les seves obres. Un punt d'esmola-da intencionalitat kitsch (el mal gust elevat acategoria decorativa) conviu amb extremadaprudència amb l'obsessiva preparació, elscomentaris, les notes i les intervencions mecà-niques imprescindibles per tal de fer encaixarun objecte amb l'altre.

Deixalles o joies, segons cadascú

Quan anem a la deixalleria i veiem aquellordre, cada cosa al seu lloc, l'espectacle ja ensavisa que no tot és lleig o fa pudor o ha perdutla consistència. Bé, és cert que un teclat d'ordi-nador, unes barres de cortina daurades i rove-llades o la tapa d'un inodor (aquest conceptetan complicat d'explicar a les criatures) sónobjectes que ja han perdut la funció per a laqual foren concebuts.

Però allà, arrenglerats, organitzats, distribuïtsper materials, per aparença o per qualsevullade les raons que la burocràcia hagi arribat aprescriure per al cas, ningú no pot restarimmune al dubte de si la bellesa és un concepteo les coses han de ser belles per si soles. Barto-meu no en té la resposta, però la seva obra ensacosta als objectes amb un altre esperit.

La feina còsmica, omnipresent i llarga deBartomeu Molino ens proporciona l'oportunitatde visitar els nostres racons interiors més insò-lits i descobrir-hi, de la seva mà, que tot éspossible però tot està per fer.

Bartomeu Molino, entre un atzucac i l'autoviaA curta distància

L’artista utilitza elements de rebuig com a base de les seves creacions; l’humor i la crítica social són les eines amb les quals moldeja els objectes per transformar-los en obres d’art

Bartomeu Molino construeix un nou codiper a les coses, un ordre singular i

genuí, una altrenativa colossal que potsemblar una fotesa o una genialitat

Moltes de les obres de l’artista contenenexplícitament objectes que ens resultenfamiliars; alguns freguen la qutidianitat i

fins i tot el rerefons escatològic de lanostra cultura profunda

Bartomeu Molino i una de les seves obres / www.cac.drac.com

Bartomeu Molino, als micròfons, el passat mes de juny / Ajuntament de l’Ametlla

Joan Guarch i Calvet

Masia situada a la part sud del muni-cipi a tocar del terme de Canovelles.La masia ha patit successives refor-mes fins el segle XIX.És una masia d’estil colonial amb de-coració neogòtica des de la renovaciódel segle XIX, amb teulada de duesvessants amb planta baixa i dospisos. La façana nord té 12 finestres.Tancant el barri a llevant i ponent,dues galeries modernes, amb 5 arcs iuna petita torre. El perímetre de lamasia està emmurallat. Les propietats s’estenien al seu vol-tant fent límit amb l’actual carreterade Canovelles i altres propietats comCan Màrgens.

Amíndola, gener de 2012VIII

Can PagèsPatrimoni

Història:Ja al 1320 tenim les primeres referències escrites de la masia.El 1406 apareix un Simó Pagès com a procurador de l’altar de Santa Magdalena.El 10/5/1483 els remences elegiren 4 síndics per anar a la cort de Sevilla a parlar amb el ReiFerran el Catòlic. Un d’aquests síndics era en Joan Albinyana, àlies Pagès de l’Ametlla.El novembre del 1484 una altra comissió de síndics remences marxa a Sevilla per tornar a par-lar amb el Rei, amb en Joan Albinyana del Mas Pagès i un altre ametllatà, Pere Draper.El 21/4/1486 en la signatura de la Concòrdia de Guadalupe que resol el conflicte remença, undels síndics remences signants de l’acord és Joan Albinyana del Mas Pagès.El 1553 Francesc Pagès apareix en un fogatge de l’AmetllaAl segle XVII la importància de la masia és destacadíssima: el 1644 ja surten documentats elMas Pagès de Dalt (Can Pagès Vell) i el Mas Pagès del Pla (Can Pagès Nou). El 1656 en unaTalla de l’Ametlla, el Mas Pagès figura en la segona categoria econòmica entre les 6 finquesmés importants de l’Ametlla.El 1717 surt el Mas Pagès en una llibreta de Compliment Pasqual.El 1794 i el 1806 Josep Pagès és regidor de la Baronia de Montbui.El 1827, en el regnat de Ferran VII, en Francesc Pagès, capità dels voluntaris reialistes del mu-nicipi, tramità diversos indults als sometents rebels del bàndol lliberal.El 1843, Francesc Pagès fou el primer Alcalde de l’Ametlla com a municipi independent.El 1860, Amàlia Masades, propietària de Can Pagès Vell, apareix com a la sisena major contri-buent de rústica de l’Ametlla.Actualment, Can Pagès és un espai múltiple, amb un restaurant i una discoteca, i aviat perdràuna part dels terrenys d’horta i conreu que l’envolten per deixar-hi passar el 4t Cinturó, expo-nent dels avenços de la tecnologia moderna que, sense cap consideració, trenquen amb les rei-vindicacions sobre l’ús de la terra aconseguides en la guerra del remences de fa 500 anys.

Aquest article s’ha elaborat en base als treballs publicats dels nostres cronistes locals, enJosep Badia, Mn Anton Bassolas, Mn Joan Bellavista i Jordi Puig.

Durant el segle XVI i especialment el XVII, les principals famílies de l’Ametlla augmentaren llurpatrimoni i reformaren les cases pairals per convertir-les en mansions senyorials. Per la històriafamiliar, per la figura arquitectònica del mas o perquè ha perdurat fins avui en dia amb un cert pes social, avui parlem d’una de les masies més importants de l’Ametlla:Can Pagès

Can Pagès / J Guarch Can Pagès Vell / Maria Vilanova

Can Pagès / J Guarch

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment. Direcció i co-ordinació: Joan Guarch i Núria Farràs. Consell de redacció: Núria Farràs, Joan Guarch, Xavier Gui-llamet, Carmina Montcau, Clara de Moreta, Jaume Partegàs. Col·laboradors en aquest número:Ma Àngels Margalló, Ma Clara Prat, Joan Guarch, Ferran Ycobalzeta, Alba de Toro, Martí Carreras,Josep Maria Carreras, Núria Farràs, Jordi Llull, Hans Móller, Maria Vilanova. Maquetació: Núria Farràs i Àrea de comunicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuososamb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte,article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redaccióal correu electrònic [email protected]


Entrevista a...

Joan GuarchDins del cicle d'entrevistes als regidors que integren el

Consistori, aquest mes parlem amb en Joan Guarch i Calvet,regidor a l’oposició de Pacte per l’Ametlla, una coalició inte-grada pel GRA, ERC i ICV.

Guarch va ser regidor de Medi Ambient i d’Esports del 2003al 2006 representant el GRA, i des de llavors forma part de l’o-posició. Jubilat, acupuntor de professió i empadronat a l’A-metlla des que tenia sis anys, viu al poble de forma perma-nent des de l’any 1999. Defensor de la participació ciutadana,ha estat i està vinculat a moltes entitats del municipi.

Joan Cucurella

El mes de maig es va pre-sentar com a cap de llista delPacte per l'Ametlla. Ens po-dria explicar quina és la gè-nesi d'aquest grup?

La gènesi la trobem al final deles anteriors eleccions, al 2007.ERC i ICV no van treure repre-sentació a l'Ajuntament, però emva interessar que d'alguna ma-nera participessin ja que el meutarannà personal és molt propera aquests grups.

A partir d'aquí, ens vàremanar trobant a les activitats or-ganitzades per l'Associació CívicaArrels i es va anar acabant deconfigurar aquesta relació.

A les eleccions del mes demaig varen obtenir 277 vots iun regidor. Quina valoraciófa dels propis resultats?

Considerem que és un resultatdolent. Sumant els resultats quecada formació va treure per sepa-rat a les eleccions de 2007 gaire-bé sumàvem als 3 regidors, i aixòera el que preteníem obtenir.

I a què creu que es deuenaquests mals resultats?

Primerament perquè ERC iICV venien del tripartit, el qualestava molt desprestigiat. Amés, alguna gent no estava d'a-cord amb la coalició del Pacte.

També va influir l'abstenció,que va penalitzar als grupsminoritaris i un sentiment majo-ritari de canvi en el país que vacapitalitzar CiU a les municipals.

Per una altra banda, vam tenirpenalitzacions dins l'esfera inde-pendentista, ja que SI va restarmolt vots a ERC, i gent del GRAque no va estar d'acord amb lacoalició va fundar un altre partit.

Vostè ja té una dilatadaexperiència en la políticalocal. Quina valoració fa de lalegislatura anterior?

Una de les coses que no vaigentendre gens va ser l'actitudtancada per part dels socialistesen general i d'en Jordi Pousa enconcret, en una sèrie de temes.

Van haver-hi moltes cosesque es podien haver fet apostantper la participació dels demésgrups i no va ser així.

En aquest país, una de lescoses que no es fan bé són lesrelacions de les majories amb lesminories. Les primeres menys-

preen les segones, quan el queels hauria d'interessar és incor-porar-les i aprofitar les sevesaportacions. Això no va passar,amb un tancament total de l'À-rea de Territori que portava el Sr.Josep Garcia d'una manera moltpersonalista. Ell va ser alcaldedeu anys, i durant una bona partdel seu mandat jo el vaig recol-zar. Crec que va fer una bonafeina però els últims anys es vaanar desubicant.

En el darrer Ple s'ha deci-dit constituir una comissiód'investigació sobre actua-cions de l'Àrea de Territori enla legislatura anterior...

Aquesta comissió pretén in-vestigar les irregularitats come-ses en la construcció del viald'accés a la nova zona esportivade Can camp i d'altres interven-cions al seu entorn.

Això no és una qüestió derevenja, sinó de que si algunacosa no es fa bé des de l'admi-nistració, s'ha de controlar per-què no es torni a repetir.

Quina valoració fa de latasca duta a terme fins araper l'actual equip de govern?

Opino que són una gent ambmolt bona voluntat i molt honra-da, però l'altra cosa és que enca-ra no han fet res pel que fa agrans actuacions. Sé que el dia adia de l'Ajuntament se't menja ique, per tant, de coses se n'hanfet moltes, però que són d'aque-lles petites que fan que continuïl'administració.

Segur que s'estan preparantiniciatives i que aniran sortint.

L’oposició té una composi-ció molt heterogènia. Quinarelació tenen entre vosaltresi de quina manera creu quepoden treballar?

Com a molts fòrums políticshi haurà acords puntuals encoses determinades. En qües-tions identitàries o de sobiraniasegurament coincidirem moltís-

sim amb SI i molt poc amb laresta, com ja es va veure en eldarrer Ple de 30 de novembre.

A nivell personal tenim unarelació cordial. Crec que aixòs'ha millorat moltíssim des del'any 2003.

El fet que CiU tingui majo-ria absoluta fa que tingui lasensació que la feina de l'o-posició és estèril?

Aquesta sensació ja l'he tin-gut els últims quatre anys amb elpacte PSC-AIA i encara hi és,però és igual. Tenim un paper, unprograma, representem a unagent que ens ha votat per defen-sar-la i és el que hem de fer. Tot iestar en minoria i saber que lateva proposta no tindrà sortida,l'has de plantejar per manifestarla teva opinió i que quedi cons-tància de cara a un futur o per-què realment sigui considerada.

A part d'això, l'oposició had'exercir un control a la feina quefa l'equip de govern.

Quines creu que són lesproblemàtiques més impor-tants que pateix l'Ametllaactualment?

El primer problema gravíssimés l'econòmic. Afortunadament,fins ara, el nostre ha estat unAjuntament poc endeutat encomparació a d'altres, i això enspermet no anar tan ofegats. Peròpel que tinc entès, els properspressupostos comptaran amb750.000€ menys d’ingressos. Totplegat està relacionat amb lacrisi global, i requereix un canvide mentalitat de la societat.

Un dels dèficits importants estroba a l'obra pública, en el man-teniment, per exemple, de l'en-llumenat, dels barris... Els pro-pers anys s'hauran de ferinversions en aquests aspectes.

S'ha de tenir en compte ques'han fet inversions molt impor-tants que s'hauran de pagar alllarg dels propers anys i que, pertant, comprometen i limiten elsnous projectes.

Si compara l'Ametlla d'araamb la de l'any 2003 quan esva presentar a les eleccionsper primera vegada, la veumillor o pitjor?

Jo crec que les coses sempremilloren. A nivell de concòrdiapolítica hi ha molta menys cris-pació. Malgrat tot i que sempreconsidero que és insuficient, alllarg d'aquests anys s'ha anatfent una feina de participacióciutadana en moments determi-nats. Hi ha més gent que opina...

També s'han fet altres cosesque inicialment generaven dis-cussió o oposició però que s'handemostrat com a positives, comla instal·lació dels semàfors,sobretot al carrer Pompeu Fabra,o la construcció de la rotonda deCan Quico. Equipaments com lespiscines cobertes o l'escola bres-

sol trobo que són fantàstics i unluxe en els temps que corren.

En canvi, trobo que el CITA ésun nyap, primerament pels des-propòsits en la seva construcció(el concurs, etc.) i després per-què com a centre cívic opino queestà massa allunyat del nucli delpoble perquè tingui èxit.

Vostè ha estat i està moltvinculat a la vida associativadel poble. Com valora elpaper de les associacions?

Opino que, seguint el tarannàpropi del país, el poble té moltesassociacions que desenvolupenun paper interessant.

Malgrat tot, crec que no s'hasabut vincular-les prou amb lesdecisions que es prenen des delConsistori.

Jo sempre he vist la política,sobretot en un poble, com un

servei a la comunitat. Des delPacte per l’Ametlla dèiem quemalgrat l'època de crisi augmen-taríem les subvencions a lesentitats per donar-los més possi-bilitats.

Tenim grans entitats, com elNyoca, la Coral, el futbol... Peròpotser ha faltat aquesta micamés de coordinació o de relacióamb l'Ajuntament. Tot i quepenso que una cosa com aquestaés per culpa d'ambdues parts, síque vull dir que hi pot haverinfluït la imatge desprestigiadaque la societat civil té de la políti-ca, que per una banda s'haguanyat a pols, però no pas aixíla política municipal. Jo sóc polí-tic local, però també un ciutadàmés, i em disgusta que a vega-des se'm separi per aquest fet.

A l'entrevista que li vàremfer l'any 2008 (Diari de l'A-metlla nº49) es mostravamolt crític amb la políticaconvencional. Segueix pen-sant el mateix?

Sí, la tònica és la mateixa.Crec que actualment la demo-cràcia està en perill. No la sevaestructura, sinó el seu exercici.Una cosa és la democràcia repre-sentativa i una altra la participa-tiva. Crec que aquesta segona,ni la societat actual l'està exer-cint ni els polítics l'estan promo-cionant. El ciutadà proposa, elpolític no li fa cas, i el pas se-güent és que el ciutadà l'enviï afer punyetes.

Vostè sempre ha estat unfervent defensor de la parti-cipació ciutadana, però mol-tes activitats compten ambmolt poca resposta per partdels veïns i veïnes...

El món actual és molt com-plex. Genera tanta informacióque la ciutadania no és capaçd'absorbir-la ni de processar-la i,per tant, es veu desbordada.

Crec que la participació s'hade fer a partir d'allò en que un ésespecialista.

“La legislatura anterior vaser molt tancada. Vanhaver-hi moltes cosesque es podien haver fet

apostant per la participa-ció de més grups”

“Crec que l’exercici de lademocràcia està en perill.La participació no s’exer-ceix per part de la ciuta-dania ni es promocionaper part dels polítics”

En Joan Guarch és regidor al Consistori representant el Pacte per l’Ametlla



Coses del Casal Gent Gent Gran

Els berenarsL’Agrupació de la GentGran convida a totsels seus membrestres vegades l’any auna trobada al voltantd’un berenar queaplega a la sala grandel Casal més de 150 socis i sòcies disposats a passar unabona estona junts. Sovint, el berenar inclou un final defesta amb actuacions diverses que amenitzen la trobada.

Diada de Sant JordiEl primer berenar de l’any es celebra als voltants de la fes-tivitat de Sant Jordi, que aquest any va ser el dia 30 d’abril,seguint la tradició catalana del Dia del Llibre. Es va repartirals assistents un llibre i les senyores van ser obsequiadesamb una torreta amb un petit roser de flor petita. La vetlla-da es completà amb l’audició d’havaneres i belles melodiesde cançons catalanes acompanyades amb acordió.

Tots Sants El passat 30 d’octubre va tenirlloc la Castanyada, festa tradicio-nal de Tots Sants, amb un es-plèndid berenar on no podia fal-tar una assortida mostra depanellets acompanyats de vidolç. El fi de festa va anar aques-ta vegada a càrrec de MarionaCasanovas, veïna de l’Ametlla,professional de teatre i televisió,qui amb la seva veu càlida iexpressiva, sobre un escenariimprovisat a dalt de la taula debillar, va presentar un parell delectures sobre les relacions ho-me-dona, en clau d’humor, i un avanç de la interpretacióque aquest any presentava en una de les jornades de laTardoral de l’Ametlla del Vallès.

Festes de NadalEl 17 de desembre, sota la deno-minació de “Torronada”, es vacelebrar l’últim berenar de 2011.El President de l’Agrupació vafelicitar el Nadal a tots el pre-sents amb les paraules de la tar-geta preparada per MontserratMerino a qui va agrair la sevadesinteressada dedicació en laconfecció d’aquest record. Elsprotagonistes del berenar vanser les neules i els torrons, queacompanyarem d’una copa cavaper brindar junts per la nostrasalut i la dels nostres familiars idesitjar-nos bones festes. PerNadal és temps dels regals, motiu pel qual es va obsequiarun petita poinsetia de record a cada família. Tot seguit, men-tre se servia el cafè, una rifa va repartir variats obsequisentre els afortunats. És temps també d’il·lusió i el fi de festaens ho va recordar amb un espectacle de màgia que vacórrer a càrrec del mag Txema, qui amb bon humor i bonamàgia ens va fer passar una bona estona il·lusionats. Vamtenir com a convidats d’honor el senyor Alcalde i el Regidorde Gent Gran i de Barris.

La preparació dels berenars no és fàcil, per tant és justd’agrair la dedicació de la Sra. Ascensión Merino, qui ambl’ajuda d’altres membres de la Junta i socis voluntaris fapossible l’èxit d’aquestes vetllades de germanor que ensapleguen d’una manera especial tres vegades l’any.

Consells d’actuació davant de conflictes generats pel porc senglarArrel dels incidents provocats per la presència de porcs senglars al municipi, a continuació es publiquen un seguit de consells per abordar tal problemàtica

Darrerament, diversos veïns han traslladata l’Ajuntament les incidències que ha provocatla presència del porc senglar al municipi.

Des de l’àrea de Medi Ambient us transcri-vim a continuació un seguit de consells d’ac-tuació davant aquesta problemàtica.

Aspectes a tenir en compte sobre la problemàtica

El porc senglar (Sus scrofa) és una espècieque a Catalunya trobem arreu del territori. Laseva distribució i abundància depenen de ladisponibilitat de recursos alimentaris i de l’e-xistència de zones de refugi, normalment bos-cos o matollars. La seva capacitat d’adaptació idieta omnívora li permeten colonitzar la pràcti-ca totalitat del hàbitats presents a Catalunya,incloses les zones fortament humanitzades.

Per tant, atesa la diversitat d’ambients pre-sents al nostre país i les característiques bio-lògiques de l’espècie, la possibilitat de conflic-tes és present arreu del nostre territori.

Els perjudicis i les molèsties que ocasional’espècie són de tipologia variada: danys aconreus i pastures, jardins, parcs, horts icamps de golf, accidents de trànsit, proble-mes sanitaris i atacs esporàdics a persones ianimals domèstics.

En aquest darrer supòsit, és molt impor-tant actuar amb celeritat, ja que la conflictivi-tat tendeix a augmentar progressivament acausa de la capacitat de les cries d’aprendre elcomportament dels progenitors.

Què podem fer davant l’existència deconflictes amb el porc senglar?

Evitar pràctiques d’alimentació delssenglars. Aquesta pràctica ha d’estar prohibi-da, tant pels perjudicis que ocasiona als ani-mals com pels que pot ocasionar a les perso-nes. Els porcs senglars que s’acostumen a lespersones hauran de ser capturats i, malaurada-ment, no podran ser retornats al medi natural.

Reduir l’atracció de determinats indrets:

Gestió dels espais verds urbans:Potenciar la xerojardineria.Evitar plantes bulboses.Reduir el reg de gespes a l’estiu.Eliminar la vegetació en zones d’amagatall.

Gestió dels residus urbans:Deixar la brossa dins els contenidors

Fixació dels contenidors: cal tenir encompte la capacitat del porc senglar de tom-bar els contenidors per obtenir aliment.

Control de la poblacióActivitat cinegètica.Captura amb mitjans diversos i per personalespecialitzat.

Evitar l’accés a zones conflictives

Tancaments elèctrics: es tracta d’unamesura àmpliament utilitzada i amb una efi-càcia demostrada si se segueixen les pres-cripcions tècniques corresponents.

Tancaments permanents: es pot conside-rar per tancar recintes i zones d’accés del sen-glar a la xarxa viària.

Repel·lents olfactius: la seva eficàcia éstemporal i poc contrastada a hores d’ara.

INFORMACIÓ

Com a mesura immediata, davant de conflic-tes provocats pel porc senglar, podeu obtenirinformació posant-vos en contacte amb elDAAM.

Àrea d’Activitats Cinegètiques de la DireccióGeneral del Medi Natural i Biodiversitat: 93 56742 00Serveis Territorials del DAAM a Barcelona: 93 409 20 90ST del DAAM a la Catalunya Central: 93 885 52 99ST del DAAM a Girona: 872 975 000ST del DAAM a Lleida: 973 246 650ST del DAAM a Tarragona: 977 250 845ST del DAAM a les Terres de l’Ebre: 977 442 116Cos d’Agents Rurals: 112 o 93 561 70 00Mossos d’Esquadra: 112

Cal esmentar que hi ha empreses especialit-zades a resoldre conflictes relacionats ambporcs senglars, amb les quals podeu posar-vos en contacte perquè facilitin la solució mésadient segons cada cas.Cal tenir en compte que qualsevol actuacióque es vulgui dur a terme ha d’estar d’acordamb la normativa vigent en matèria d’espè-cies cinegètiques i de protecció dels animals.


Els barris opinen...Can Camp...

La Miranda...

Des de l'associació volem felicitar a la restad'associacions que anem coneixent a través d'a-quest espai, per les seves idees i comentaris quesón comuns a tots els veïns.

Ens agradaria, si és possible, que totes lesassociacions ens comuniquéssim a través de lesrespectives pàgines web o adreces de correuelectrònic per unir idees i decisions per un bécomú (aavv.turonsdelvalles @ hotmail.com).

La recollida d'aliments de l'Associació deVeïns de la Miranda per lliurar a Càritas mereix lanostra enhorabona i ens hi adherim.

La idea de l'Associació de Veïns de Pinar i Por-tús sobre planificar per fer una comanda degasoil és genial, i nosaltres posem a disposicióde tots aquest servei ja que tenim un distribuï-dor que ens fa aquesta funció i ens surt millor depreu. Ben pensat! Això també serveix per a unsaltres tipus de serveis que se'ns puguin ocórrer.

I què dir de la col·laboració d'altres veïns perescriure aquest article com proposen els veïnsde La Terrera. Nosaltres també encetem aquestrepte a veure si qualla.

Així mateix felicitem a l'Associació de Veïnsdel Serrat pel seu projecte, del qual com amínim aquesta associació en sap poc o res, peròque segur que és d'interès per tots els seushabitants i sabem de l'esforç que suposa anarporta a porta fent el seguiment.

L'Associació de Turons del Vallès, aprofita perdesitjar-vos un Feliç any nou.

Anna Prunera i Mari Carmen Izquierdo

El passat 18 de desembre de 2011 vam cele-brar una nova edició - i ja van 6 - del Tió Populardel Barri de la Miranda. Després de l’èxit aconse-guit l’any passat, enguany hem repetit la inicia-tiva de fer portar als nens i nenes menjar per aCàritas per així continuar amb el lema del “TióSolidari”.

El tió va marxar content i feliç, ja que tot i quea base de cops de bastó, va poder cagar unajoguina per a cadascun dels més de 100 nensque van passar per allà, la majoria de La Miran-da, però també d’altres parts del poble com ElSerrat, Can Diví etc. Com cada any, hi va haverxocolata calenta i melindros per a petits i grans,i també una copeta de cava pels grans, tot aixòamb un sol esplèndid.

Mentre el tió s’aprimava a base de cagarregals, la taula de menjar per a Càritas s’ompliaa més no poder fins assolir la quantitat de 100Kg de menjar que serà entregat a la Parròquiade Sant Genís de L'Ametlla (Càritas Par-roquial) coincidint amb les festes de Nadal.

La Junta de l’Associació de Propietaris de laMiranda us volem agrair la vostra participació, lavostra col·laboració, i el fet de contribuir a fer delnostre barri un barri de caliu i germanor. Usrecordem un cop més que la nostra és una tascasense ànim de lucre. Treballem pel bé del barri,alhora que també ho fem per una millora gene-ral del nostre poble i entorn.

Com no pot ser d’una altra manera, tambévolem donar les gràcies a la Regidoria de Barrispel suport que ens ha proporcionat.

Us convidem a fer-nos arribar els vostrescomentaris i suggeriments a l’adreça de mailsegüent: [email protected]

I volem aprofitar l’avinentesa per desitjar-vosun molt feliç 2012!Junta de l’Associació de Pro-pietaris de La Miranda

La Terrera...

El passat 20 de novembre la comunitat de veïns dela Terrera vàrem celebrar una reunió, a la qual esvaren tractar els següents punts:

- Canvi de gas propà a gas natural: inici de lacorrecció i instal·lació interna en habitatges. Sobre laxarxa general, s’està a l’espera de la concessió de lli-cència d’obres de l’Ajuntament.

- Subministrament d’aigua a Sorea: després denegociacions entre l’Ajuntament i Sorea, les obrestenen un cost de 1.200 € per habitatge. Tanmateix,però, es decideix per majoria abslouta (95,24%)mantenir l’actual subministrament d’aigua.

- Necessitat d’efectuar importants reparacions idesinfecció del sistema actual de subministramentd’aigua: cost conjunt de 8.000€

- Assegurança comunitària, altres opcions: haventpresentat diferents pressupostos, la decisió es pren-drà a la següent reunió.

- Porcs senglars: es decideix no efectuar cap acciópròpia malgrat la infructuositat de les fetes per l’Ajun-tament.

- Varis jardineria: rebaixa dels costos de jardine-ria, que ara són de 18.000€ anuals. S’instal·laran pro-tectors de la gespa en algunes cantonades, comen-çant pel passatge superior.

- Impagats de les quotes comunitàries: és el casde dos habitatges als quals se’ls dóna un marge deconfiança.

- Precs i preguntes: sobre presència de gats,imminents obres del pont i robatoris.

Segurament en vigílies d’aquestes festesNadalenques el més recurrent seria desitjar-vosfelicitat per tots els Ametllatans/es, que també,però des de l’associació del Serrat aprofitem l’avi-nentesa per fer una crida a la vostra col·laboració.

Desgraciadament en aquestes dates plenesd’alegria, il·lusió i festivitat hi han éssers quepateixen.

Aquests dies hem detectat un augment en l’a-bandonament de gossos al nostre barri, per talmotiu us demanem que quan en veieu algun deperdut aviseu immediatament a la Policia Local.

Bona entrada d’any!!

Últimament al barri de Pinar i Portús, i tambéper la carretera, ens hem trobat moltes vegadesgossos sols, sense amo. Molts cops no és queestiguin abandonats, sinó que s'han escapat decasa seva i volten al seu aire. La majoria no vanidentificats amb microxip. Des d’aquí recordemque el microxip és un sistema d'identificació delsanimals de companyia obligatori des de fa mésde cinc anys i molt útil per poder localitzar elpropietari en cas de pèrdua. Senzillament pas-sant un lector al coll del gos se sap en unsminuts qui es l'amo i on viu. És molt fàcil de po-sar, quasi com una vacuna convencional, i evitaque els gossos es perdin definitivament. D'altrabanda cal dir que el fet que un gos no portimicroxip pot estar multat amb 600 €.

Així que us animem a tenir les mascotesidentificades i segures !!

El Serrat...

Turons del Vallès...

Ens acomiadem de l’any 2011 amb un cert gustagredolç. L’arribada dels nous regidors i els seu nou“estil de major transparència i eficàcia” està ensope-gant amb la falta de realitats. Comencem amb unesbones execucions d'urbanisme en el barri i des denovembre tot s’ha parat. Hi ha una llista de temespendents que es posposen per l’any 2012 degut a quehi ha importants desviacions del pressupost (encarano explicades) i aquesta associació es cansa d’estarcontínuament insistint en l’execució dels compromi-sos. Tots entenem que hi ha la voluntat de complir,però a vegades no és suficient amb la bona intenciódel regidor de Barris.

Per exemple, s’han tallat més de 50 arbres de l’A-vinguda Onze de Setembre (zona Can Diví i Garroferfins la torrentera) i ningú ens ha comunicat el per quèni si ens deixaran sense arbres en aquesta avinguda.

Algú podrà dir que Can Diví no pertany a Can Campi que no ens correspon ficar-nos a nosaltres en el quefaci l’Ajuntament en aquesta zona. Aquesta Associaciótreballa molt perquè es realitzi el manteniment i esmillori constantment la urbanització de tota la zonasud del poble, i l’Ajuntament realitza una acció impor-tant de tallada d’arbres del carrer i no ens informa deles seves intencions. Són moltes les gestions perquèes netegin les torrenteres dues vegades l’any, s’arreglila zona posterior del bosc del Maset Nou es limiti la cir-culació de camions que passen per Can Plantada, etc.Tot això no és Can Camp. Aleshores no diem res?

Desitgem que des de les regidories de Barris iUrbanisme es consideri de forma àmplia la bonavoluntat que posem en aquestes aportacions desinte-ressades i es tingui en compte a aquesta associació entots els temes importants que afectin a la zona prope-ra a Can Camp.

I a modus de reflexió conjunta: és cert que lesassociacions són importants i seran consultades enaquells temes que els afectin? Esperem que SÍ siguiveritat i que l’any 2012 sigui transparent i eficaç ambles associacions de la regidoria de Territori i Urbanis-me, que es la que més ens toca...

Des d’aquesta Associació (encara que tard) us des-itgem un Bon Nadal i un millor any 2012!! Zorio-nak&UrteBerri On!

Pinar i Portús...


Els partits opinen

Comencem un nou any i toca fer balanç. Unrepàs del 2011. Any difícil i complicat on hi hahagut, entre altres coses: eleccions municipals,eleccions estatals, ajustaments pressupostaris,crisi...

Molts canvis en molt poc temps, imprescindi-bles, però molt dolorosos. Després d’uns anys demolta bonança, ara ens toca reajustar-nos, i no ésuna tasca fàcil ni agradable, anar cap enrere és difí-cil i no agrada a ningú, però és el camí que s’hahagut de traçar per equilibrar el nostre dèficit. Ennomés dos anys, la Generalitat de Catalunya passa-rà de tenir un dèficit de 8.350 milions d’euros(4,2% del PIB) l’any 2010 amb el tripartit, a undèficit de 2.740 milions l’any 2012 (1,3% del PIB)amb el nou Govern. Aquesta gestió responsablepermetrà una reducció del dèficit de 5.610 milionsen dos anys.

Comencem un nou any, i uns nous pressupostosens marcaran el camí que haurem de seguiraquests propers mesos i que tampoc serà fàcil.Se’ns demanaran nous esforços i col·laboració pertirar-los endavant a tothom, Govern, ciutadans isobretot als treballadors del sector públic, que pati-ran una reducció dels complements salarials impor-tant. Aquests pressupostos només reduiran la des-pesa un 0’7%, mentre que els ingressosincrementen un 9,1 %. Es caracteritzen per l’assoli-ment de l’objectiu de l’1,3% de dèficit que fixa laUnió Europea i, sobretot, per l’atenció a les políti-ques socials (Salut, Ensenyament i Benestar Social)que representen pràcticament el 70 % del total dela despesa pressupostària.

En el nostre Ajuntament també s’hauran de feruns pressupostos austers, que es s'hauran d'adap-tar a les realitats actuals. Per una part la disminucióimportant d’ingressos i per l’altra l’haver de ferfront als pagaments de les inversions de l’anticgovern. Tan per la Generalitat com per tots elsAjuntaments del nostre país serà un altre any moltcomplicat, però en un entorn de crisi com l’actuall’obligació del Govern i dels Ajuntaments és presen-tar uns pressupostos rigorosos i creïbles, que posinla mirada a mig i llarg termini per poder sortir refor-çats d’aquesta crisi econòmica.

Un any més, CiU de l‘Ametlla hem fet la Cam-panya de Recollida d’Aliments per a Càrites. Moltesgràcies a totes les persones que han col·laboratamb les seves aportacions, hi ha qui ho està pas-sant molt malament i ens toca a tots treure el millorde nosaltres per ajudar-nos.

En el darrer Ple de novembre ens varem trobaren una situació una mica surrealista, en el que es vaproduir una mena de “guerra” de banderes i sím-bols per part del grup SI i del PP. Els símbols sónmolt importants, no ho discutim, però sinceramentpotser ara no és el més prioritari. Sembla quealguns grups de l’oposició es dediquin a buscar pro-blemes on no n’hi ha, quan realment tothom hauriade pedalar per treballar pel poble, que per això hanestat escollits. Algun mitjà de comunicació curiosa-ment el que va destacar més d’aquest darrer Ple vaser el tema de la votació sobre posar la banderaespanyola o no, i l’abstenció del grup de GovernCiU, sense aclarir el perquè, sense dir que com aequip de govern no pot anar en contra d’una llei, liagradi o no. Els catalans ens movem entre la rauxa iel seny, una i altra són contràries però alhora escomplementen, l’important és saber quan hem defer servir una o altra sense fer-nos mal.

Que tingueu un bon any 2012, malgrat la crisi!

Bon any nou malgrat la crisi Era previsible

Era previsible que, efecte immediat de la mareablava, el regidor del PP Juan Esteban presentaria unamoció demanant la presència de la bandera espanyo-la al Consistori emparant-se en la Constitució.

Era previsible que el nostre grup presentaria diver-ses mocions en el sentit diametralment oposat refe-rents als símbols, amb l’objectiu de frenar el nou pro-cés de reespanyolització. Les esmentades mocionsnomés van obtenir el suport del regidor de Pacte perl’Ametlla, Joan Guarch, a qui estem sinceramentagraïts.

Era previsible que CiU, fidels a la seva ambigüitatancestral i a la seva indefinició covarda i/o interessa-da, amb la seva abstenció facilitarien al PP l’assoli-ment dels seus propòsits, i com a conseqüència ahores d’ara la rojigualda ja deu onejar per damuntdels nostres caps (o encara és a la bugaderia?).

Era previsible que els regidors del PSOE hi votarientambé a favor, encantats perquè altres feien la feinaque ells havien evitat durant anys per allò tan feixucdel catalanisme progre, i que ara gràcies a CiU ja nohauran de continuar fingint.

Era previsible que els regidors de CiU tornarien aposar-se nerviosos en ser qüestionada, de nou, mit-jançant una nova moció de SI, l’oportunitat del souque s’han atribuït. Va ser francament decebedor sen-tir de tot un regidor electe allò del “fem molta feina itenim molta responsabilitat”, un autèntic insult a totsels funcionaris empobrits per retallades de sou, entreells molts titulats universitaris, doctors, catedràtics,personal sanitari i treballadors amb formació d’altaqualificació que han hagut de superar diverses revàli-des i processos selectius de concurs i oposició, i aratenen ocupacions d’alta responsabilitat.

Tot plegat per veure com els membres de la castapolítica, que no van aturar els abusos immobiliaris ifinancers quan tocava, es mantenen o s’incrementenalegrement els seus propis honoraris mentre decre-ten l’empobriment del poble.

Hauran de treballar de valent si volen recuperar laconfiança d’una ciutadania que opta, com més vamés, per l’abstenció, el vot en blanc o el vot nul.

En definitiva, els ametllatans, i tots els catalans,començarem un nou any 2012 no només més espan-yolitzats, sinó també més empobrits per les retalladesi l’espoliació fiscal estructural que patim (ho podemdir i ho seguim afirmant: l’Estat espanyol ens roba).

Però no volem contribuir encara més al desànimde la ciutadania. També hi ha bones notícies: final-ment, es crearà la comissió d’investigació que jahavia estat demanada per SI per aclarir les presump-tes irregularitats de la regidoria d’urbanisme de l’e-quip de govern anterior. És un primer pas cap a latransparència i la recuperació de la confiança en laclasse política. I una segona bona notícia: gràcies auna moció presentada per SI i votada per tots elsregidors excepte Juan Esteban, l’any vinent podremacollir el Correllengua al nostre poble. La flama de lallengua, com ha fet durant 300 anys, mantindrà ence-sos els nostres anhels de llibertat. Els atacs que estanpatint l’escola catalana i els mitjans de comunicacióen català desvetllaran sens dubte una nova respostamassiva del nostre poble.

Volem, finalment, felicitar l’equip de govern perl’èxit de la Fira de Nadal, i desitjar a tots els nostresconciutadans un feliç any nou.

Coordinadora SI-L’Ametllahttp://territori.solidaritatcatalana.cat/ametlladelva-

lleshttp://[email protected]


Els partits opinen

Es una suerte la presencia del PP en el Ayunta-miento y poder denunciar desde la posición quetenemos en el Ayuntamiento una injusticia que seha estado produciendo desde el comienzo delgobierno de CIU. Se trata del hecho de la ausenciade la bandera española, si bien es cierto que conanterioridad en pasadas legislatura no había nin-guna. Es un acto más de normalidad y pluralidad tener

una representación de todas las banderas constitu-cionales tal y como se indica en la Constitución, yque por tanto la bandera española esté junto a labandera autonómica en el Ayuntamiento, PolicíaMunicipal y resto de lugares donde corresponda,no olvidando que debe estar presente todos losdías sin excepción.Lo anterior está amparado por la Constitución y

diversas sentencias, por lo que no es un capricho,se trata del cumplimiento de la ley de la que noshemos dotado los españoles.Los miembros del PP de L’Ametlla del Vallès nos

sentimos muy satisfechos de que en el últimopleno se haya aprobado la moción que presentába-mos en la que se solicitaba el cumplimiento delartículo 4 de la Constitución sobre el uso de bande-ras, agradeciendo el voto favorable del PSCExisten muchos problemas por resolver en el

pueblo como son el paro, la actividad económica,la gestión del Ayuntamiento y la movilidad entreotros, ser más plurales y respetar las leyes nospermite a todos centrarnos en lo que de verdaddebe preocuparnos.

És una sort la presència del PP a l'Ajuntament ipoder denunciar des de la posició que tenim a l'A-juntament una injustícia que s'ha estat produintdes del començament del govern de CiU. Es tractadel fet de l'absència de la bandera espanyola, si béés cert que amb anterioritat en passades legislatu-ra no n’hi havia cap.

És un acte més de normalitat i pluralitat teniruna representació de totes les banderes constitu-cionals tal com s'indica a la Constitució, i que pertant la bandera espanyola estigui al costat de labandera autonòmica a l'Ajuntament, Policia Munici-pal i resta de llocs on correspongui, sense oblidarque ha de ser present cada dia sense excepció.

Això està emparat per la Constitució i diversessentències, de manera que no és un caprici, estracta del compliment de la llei de la qual ens hemdotat els espanyols.

Els membres del PP de l'Ametlla del Vallès enssentim molt satisfets de que en l'últim ple s'hagiaprovat la moció que presentàvem en què sesol·licitava el compliment de l'article 4 de la Consti-tució sobre l'ús de banderes, agraint el vot favora-ble del PSC.

Hi ha molts problemes per resoldre en el poblecom són l'atur, l'activitat econòmica, la gestió del'ajuntament i la mobilitat entre altres, ser mésplurals i respectar les lleis ens permet a tots cen-trar-nos en el que de veritat ens ha de preocupar

Mari Pau CorzoGrupo Municipal PP L’Ametlla del Vallès

Tel 625.782.249 mail: [email protected]

La bandera españolaLa bandera espanyola

A l’hora d’escriure aquest article estem a finalsd’any i encara s’han d’aprovar els pressupostos muni-cipals. Pel camí que anem, els grups a l'oposició tin-drem els pressupostos elaborats, com a deferènciarespecte a anys anteriors, uns 15 dies abans de pas-sar pel Ple.

Els pressupostos són l’eina imprescindible peracordar què hem de fer i amb quines prioritats. Pertant, per recolzar-los hem de poder participar en laseva elaboració. Any rere any, govern rere govern,cauen en el nepotisme de fer-los l’equip de governsols i no donar cap joc als demés grups municipals.

La definició del marc de joc del que podrem fer éstan important que nosaltres, en el nostre programa,parlàvem fins i tot de la participació ciutadana:

50. Elaborarem un reglament de pressupos-tos participatius que estableixi un procés de par-ticipació en l’elaboració dels pressupostos muni-cipals i donarem oportunitat al ciutadà queprioritzi una part de les inversions.

Sembla, com era d’esperar, que hi ha una davalla-da important dels ingressos, sobre el 10%. Això ésmolt, doncs hem de pensar que les despeses fixes sónprou altes (sous, inversions fetes que s’han d’anarpagant anualment: piscines, escola bressol, i dins decada regidoria partides no tan altes però que toteselles al final sumen).

L’equip de govern ja porta sis mesos en el poder iencara no hem parlat d’economia municipal. En elnostre programa parlàvem de:

53. D’acord amb els tècnics municipals faremun Pla econòmic i financer, i ncorporarem, coma pràctica habitual de l’Ajuntament, la realitza-ció periòdica d’auditories comptables públiquesi un balanç dels actius municipals, per saber finson podem arribar per fer front a totes les neces-sitats plantejades.

Caldrà revisar i ajustar ingressos i despeses peradequar els pressupostos municipals als temps decrisi.

• Revisarem el conjunt d’impostos municipals cer-cant criteris més justos i equitatius.

• Consensuarem les prioritats del pressupost dedespesa i cercarem noves complicitats per tirar enda-vant projectes estratègics per al poble.

Incorporarem una visió territorial dels recursospúblics, treballant amb els ajuntaments propers iamb les administracions supramunicipals, Generali-tat, Diputació, Consell Comarcal, per evitar duplicitatsi sumar recursos i esforços per garantir una coberturamillor de les necessitats ciutadanes.

Amb mesures d’estalvi d’ingressos hem de fer unareducció de l’obra pública i d’inversions en infraes-tructures, que es compensarà potenciant molt la des-pesa social.

Al llarg de l’enumeració dels diferents punts delprograma s’especificaran les inversions que es reco-manen i recullen al final amb un

54. Pla d’inversions prioritzat i consensuatamb totes les forces polítiques representades al’Ajuntament.”

De convidar als veïns a participar, de convidar-nosa nosaltres, de fer una auditoria comptable pública,de consensuar inversions, res de res, per tant molttindrien que canviar les coses perquè podem donar elnostre recolzament a l’aprovació dels pressupostos.Un any més, un govern més, la decepció és la notapredominant. AIXÒ NO ÉS UN CANVI, ÉS EL MATEIXDE SEMPRE.

I la ciutadania cada cop és més lluny dels polítics.

Un altre cop pressupos-tos no participatius

En primer lloc vull agrair a tots els regidors del’equip de govern i de l’oposició la feina feta durantaquest any 2011. En els Plens municipals s’hadebatut temes interessants i s’han pres decisionsimportants pel poble, i el més curiós és que en lamajoria d’aquests punts tots els regidors han estatd’acord i així ho han expressat en les seves vota-cions. Potser remarcar que alguns partits políticses podrien haver estalviat moltes propostes ques’han presentat al Ple municipal i que l’únic quehan aportat és confrontació i fer sortir a la llumtemes que mai havien estat problemàtics en elnostre poble. És evident que les persones tenimdiferents punts de vista i que s’han de respectartotes les maneres de pensar, però crec que s’haparlat massa de l’ús de les banderes (espanyola,catalana, l’estelada), del retrat del rei, de declarara l’Ametlla com a moralment exclosa de la Consti-tució espanyola, de si hem d’estar a l’Associació deMunicipis per la Independència i altres temes totsrelacionats amb la llengua i amb els símbols cata-lans i espanyols. Penso que ens hauríem de con-centrar en el que afecta directament als ametlla-tans i en el que un equip de govern municipal técompetències per fer.

Deixant de banda la política, i tot i que quan lle-giu aquest escrit ja haurà passat el Nadal i per tantja s’hauran utilitzat les frases boniques, les parau-les tendres i els projectes solidaris, doncs m’agra-daria que aquestes frases boniques i que aquestesparaules tendres s’estenguin als 365 dies de l’any, ique els projectes solidaris, siguin diaris...

Ja per acabar, us voldria desitjar un Bon Any2012, que estigui ple de bons desitjos i esperancesper tothom. Diu la tradició que "Menjar raïm perCap d'Any, porta diners per tot l'any" i que"Any Nou, vida nova". No sé si realment aques-tes dites s'acompleixen o no, però ànims a tothom ique aquest nou any porti l’esperit i el desig d’acon-seguir el que ens proposem cada principi d’any. “Etpasses la vida esperant que passi alguna cosai al final l'únic que passa és la vida...” Enaquest nou any no esperis, FES QUE PASSI !

Feliç 2012 !!!

Lluís UriolPolíticament Diferents per l’Ametlla del Vallès

[email protected]

Sincer agraïment als polítics de l’Ametlla.

Feliç 2012!


Agraïment a la població

En aquests moments tan difícils que ens ha tocat viurevolem agrair les mostres de suport i d'afecte que hem re-but de tots els amics i veïns de l’Ametlla, que tant ens haajudat i confortat davant la pèrdua tan sentida i inesperadadel meu germà Andreu.

Gràcies de tot cor.Núria Ruiz i Joan Saló

Agraïment a la Policia Local

Volem donar les gràcies als agents de la Policia Local del’Ametlla per l’ajuda i el suport prestat en la situació tandelicada i dolorosa que vam viure el passat dia 30 denovembre.

Moltes gràcies.

Núria Ruiz i Joan Saló

El Tió de la Miranda

Ha estat un Tió esplèndid! El sol, les persones que hoorganitzaven, els papes, les mames, els avis, la xocolata,els melindros, els dibuixos, el patge reial i els nens i lesnenes que hi van anar i gaudir van fer el dia rodó!

Felicitats! Després de varis anys organitzant-ho (gràciesa Associació de la Miranda per l'empenta, la passió i lail·lusió que sempre hi poseu), enguany sembla quelcomque porti tota la vida fent-se a la Miranda!Chapeau i Bones Festes per tothom!Una família que any rera any en gaudeix del dia! Per

molts anys!

David, Oleguer i Montse

Cartes al Director

22

entitats, successos, curiositats, activitats, oci, el dia a dia Societat


Els comerços de l’ACA us desitgen un Bon Any 2012Aigua ConfortAmetlla EdicionsAndreu 4x4 AutomòbilsAsseg. i Inversions l’AmetllaAuto FontCabAutoservei GanduxéBar Res. La Plaça BellaBar. Rest. Can QuicoBar Rest. El RacóBicis.catBS Racing MotosCentre Veterinari l’AmetllaClass School of EnglishClima5tzació Boté SLDental l’Ametlla SLEl FilaberquíEstanc nº 1Farmàcia PuigdollersFerreteria Maspor SLHernández AssociatsInstal·lacions Canudas SCPInstal·lacions Marquès SLJocadi SLKaram Hostelería SLLa Barberia

La Bo5ga del BarriLa MerceriaLa PerlaMar NuaNaps i Cols SCPOlivia FlorsPas5sseria Can MoncauPas5sseria Sant JordiPeiparsPerruqueria Dolors SánchezPerruqueria Isidre i AnnaPerruqueria Rosa Mª BedmarPerruqueria Tina’sPiscines Anexport SLPizzeria la Fontana i CarloRest. Masia Can SousRest. El Col·leccionistaRest. La MasiaServeis del PrincipatTaxi Júlio GonzálezTaxis BeltranTelevisió SAT F. PouTintoreria SusanaXS EsportsYose roba

Assemblea Nacional Catalana a l’Ametlla

Exposició col·lectiva dels Artistes de l’Ametlla

Convergència solidària

Davant la situació de crisi que estem patint, cada copsón més les persones que necessiten ajuda. Nosaltres novolem restar al marge de la problemàtica actual i volemaportar el nostre gra de sorra.

És per això que, un any més, hem organitzat la campa-nya Convergència Solidària, la missió de la qual és la recolli-da d’aliments que són entregats a Càritas de l’Ametlla.

Em orgull ho podem dir, i és gràcies a tot el poble de l'A-metlla que hem recollit més de 500 kg. d’aliments, elsquals varen ser entregats el dia 23 de desembre.

Ens tornarem a trobar l’any vinent per seguir col·labo-rant amb Càritas de l’Ametlla del Vallès, per contribuir ambaquesta gran tasca d’ajudar a la gent que més o necessita.

Secció local de CiU a l’Ametlla

El passat dimarts 13 de desem-bre la Sala Municipal de Teatre vaacollir la presentació a l’Ametlla del’Assemblea Nacional Catalana.

L’acte va comptar amb la pre-sentació del coordinador de L’A-metlla per la Independència, JoanGuarch, i amb les intervencions deJordi Monreal, membre del secre-tariat de l’ANC, i de Jaume Vallcor-ba, president de la Fundació Cata-lunya Estat i membre del ConsellPermanent de l’ACN.

Entre el públic es va comptaramb la presència de l’alcalde.

El dia 23 de desembre esva inaugurar a la Sala d’ArtCarles Sindreu la tradicionalExposició Col·lectiva delsArtistes de l’Ametlla.

Una trentena d’artistes, elsquals van ser felicitats públi-cament per l’alcalde, varenparticipar-hi amb les sevesorbres fetes amb tècniquesben diverses.

Alhora, el crític d’art JoanSala va presentar el seudarrer llibre de poemes titulat“Còctel de l’avi”.

Joan Guarch i Jordi Monreal

Clara Prat, Roser Ametller i Esther Corominas

Artistes de l’Ametlla el dia de la inauguració

Comissió de Carnaval i Colles de Gitanes

Un cop més, la nit de dissabtede Carnaval serà pels joves.Aquest any, però, canviemuna mica el format de lafesta.

Començarà amb l’actuacióde dos grups de música localsi després farem una desfilada

de comparses per dins la pis-ta del pavelló ja sigui: ambmúsica pròpia, amb coreo-grafia o al ritme de la músicaque soni.

Hi esperem les colles quehan participat aquests últimsanys i tothom que s’hi vulguiafegir, no importa l’edat, laidea és que també hi hagil’esperit crític i satíric propi

del Carnaval. Us animem avenir tots disfressats ja siguisols o amb colla.

Seguirà després l’actuaciódel grup de rumba TETUÀper continuar amb un DJ finsque acabem.

Anoteu-vos a l’agenda eldia 19 de febrer i esperemque us afegiu a la festa per-què sigui la vostra.

Nit jove de Carnestoltes

Cercavila nocturna de l’any passat / Lydhia P.

Cultura


LA FAMÍLIA FELIU: una respostadavant la malaltia mental

L’última baula d’una cadena va ésser el llibre que vaconvocar els tertulians al voltant de la família Feliu (el pare:Josep Maria; les tres filles: Núria, Roser i Maria). En aquestcas no es comentava una obra de ficció, sinó que es com-partia una experiència de vida molt dura: el procés de lamalaltia de la Montse, avui ingressada en un centre psi-quiàtric, i com cadascú havia elaborat i viscut aquestamalaltia de l’esposa i mare.

La família Feliu va agrair molt que un poble tan vinculata la seva vida com l’Ametlla s’interessés per un llibre que espresenta com un crit a la lluita per protegir la infància iallunyar-la de la malaltia mental. Una ferma decisió derespectar la dignitat del malalt: “la figura de la maremai va estar desvirtuada o criticada: era la mamà i eraintocable”. Un desig de solidaritzar-se amb els que estanvivint una situació tan delicada com la seva i es mouenenmig de la por, el desconcert i la culpabilitat davant deci-sions molt doloroses però inevitables (l’estabilització delmalalt i la família passa per un centre psiquiàtric).

La presentadora de l’acte, Lola Tresserras, va valorarespecialment la sensibilitat de la tertuliana Maria RosaGironès que, amb les seves gestions, havia proporcionar lapossibilitat de viure una molt interessant trobada informa-tiva, però sobretot emotiva i íntima.

Família Feliu


Miqui Puig i Sandra Uve parlensobre autoedició i fanzines

A mitjans de mes, disponibles les bases del 9è ConcursLiterari de Sant Jordi. Més de 1.000 € en premis!

El proper 27 de gener, a les 19,30 h. a la Sala Polivalent de la Biblioteca. Laxerrada serà significativa en el context de crisi econòmica que està afectant a editorials i distribuïdores. Puig i Uve parlaran sobre l’alternativa fanzinera.

llibres, música, revistes, internet, recomanacions, novetats, opinió www.ametlla.cat/biblio

L’autoedició i el món dels fanzines ja són temes prou interessants, però si els veiem des de laperspectiva d’una crisi econòmica que afecta a qualsevol edició, prenen encara més importàn-cia.

Què són els fanzines? De quin tipus n’hi ha? Són l’alternativa real per editar una revista?L’autoedició té futur en un món digitalitzat i ple de xarxes socials i de blocs? Com és fa un fanzi-ne? Com es llegeix? Totes aquestes preguntes, i moltes més, ens les respondran Puig i Uve!

Miqui Puig (www.miquipuig.com) és veíde l’Ametlla, productor, DJ, col·leccionista defanzines i comissari d’una exposició de fanzi-nes nascuda al poble i que ara ja volta per totaCatalunya.

Sandra Uve (sandrauve.wordpress.com)és dibuixant de còmics, il·lustradora, editorade fanzines, escriptora per a premsa i produc-tora audiovisual.

Enguany tornarem a tenir una nova edició delja tradicional Concurs Literari de Sant Jordi.Serà la 9a edició, i mantindrà les mateixesmodalitats del 2011, contes i fanzines.

Les bases de la 9a edició es publicaran a mit-jans de mes, així que us demanem que estigueuatents tots aquells que hi vulgueu participar!Podeu consultar la nostra web(www.ametlla.cat/biblio) o la nostra seu web a laBiblioteca Virtual(http://bibliotecavirtual.diba.cat/) o passar per

la biblioteca personalment.No podem avançar res més, tret que els

premis superaran els 1.000 € en total!

El racó dels recomanats: sortegem la novel·laL’home que explicava històries

Ja tenim la guanyadora de l’anterior sorteig i que s’empor-tarà la novel·la Botxan, de Natsume Soseki. Aquesta fou laseva recomanació:

Cometas en el cielo, de Khaled Khosseini“És la història de dos nens a l’Afganistan durant l’ocupació

soviètica i el domini dels talibans.És una història apassionant, humana, fàcil de llegir i amb

un rerafons històric sobre un país d’una importància actual enel marc polític internacional”.

Per recomanar un llibre només heu d’omplir la but-lleta que us donarem al taulell. Si voleu emplenar-la viaweb, també ho podeu fer des de la nostra pàgina web.

Cada mes, sortegem una novel·la nova entre tots els participants!

Paraules dels tertulians

EL CORONEL NO TIENE QUIEN LE ESCRIBAGabriel García Márquez

Se ha dicho que casi todas las novelas contienen algo dela biografía de su autor y esto mismo sucede con El coronelno tiene quien le escriba (1961), nuestra lectura comparti-da del mes de diciembre, tal y como el mismo Gabo expli-caba en una entrevista concedida a M. Fernández Braso (Lasoledad de Gabriel García Márquez, 1972). El entoncesperiodista García Márquez se encontraba en París en unascircunstancias parecidas a las de nuestro coronel: esperan-do cartas de sus amigos que le ayudaran a mejorar susituación económica y laboral. Comprendió entonces lodura que es la espera, pero también lo difícil que es morir-se de hambre, y recordó a un viejo marinero que cadasemana aguardaba la llegada del vapor donde venía elcorreo y se marchaba con las manos vacías. Aquel marine-ro no tenía quien le escribiera. El futuro Nobel, tampoco.En este contexto fue gestada, escrita y reescrita (9 veces)El coronel no tiene quien le escriba.El Coronel, del que no sabemos ni el nombre ni el apelli-

do, espera también una carta que nunca llega donde se lecomunique su pensión de retiro. Hombre de buena fe ybastante ingenuo, apenas hace un año que ha perdido a suhijo Agustín asesinado en una gallera por llevar propagan-da clandestina y ha heredado su gallo. El gallo se convierte así en el protagonista de la historia

y en la única esperanza, si es que gana en la pelea, de con-seguir esos pesos que necesitan desesperadamente. Peroel gallo es además un símbolo de la libertad política y de laresistencia popular.La esposa del coronel, por su parte, como Úrsula en

Cien años de soledad, es la que pone el contrapunto desensatez y realismo ante la terquedad de su marido. Unamujer con crisis asmáticas, que vive en una casa con eltecho de paja por el que se cuelan las goteras en el tiempoinfinito de las lluvias, que duerme debajo de una mosquite-ra, con la habitación impregnada de insecticida y, por sifuera poco, ¡con un gallo atado a los pies de la cama! Odiaa este animal que le recuerda a cada momento la muertede su hijo. Pensando en Agustín, pronuncia una de las fra-ses más conmovedoras del libro, cuando le dice a su mari-do: “nosotros estamos huérfanos de hijo”.Faltan muchos meses para la fecha de la pelea y la

situación económica se va haciendo cada vez más insoste-nible, el coronel se niega a vender el gallo, viven de fiado yde los milagros que hace la mujer robándole el maíz alpollo para hacer un engrudo incomible. Ante la presión desu mujer, el coronel pierde los papeles y deja aflorar todasu rebeldía contenida. Pronuncia esa contundente palabraque se ha guardado durante setenta y cinco años: Mierda.Esta palabra cierra la historia y permite que algunos lecto-res respiremos tranquilos: ahora sí que harán un sabrososancocho del puto gallo.Hay que ser un genio para hacer de una historia tan dis-paratada, pero creíble, “una metáfora de la soledad y la

solidaridad colombiana”Maria Terresa Doblas

Article nº2:Les postals dels 4 gats

Els Pastorets

L’obra de teatre més representada a Catalunya durant el Nadalés la de Els Pastorets, de Josep Mª Folch i Torres.

A l’Ametlla, després d’uns quants anys sense representar-se,la tradició es va recuperar als anys 70 de la mà d’en FrancescBoada, que va ajuntar els dos grups teatrals que hi havia alpoble.

La fotografia que reproduïm està extreta del fons d’imatges del’Arxiu Municipal i ens mostra una d’aquestes representacionsque tenien lloc a la Sala municipal.

Posteriorment va deixar de representar-se, fins que el 2001 elGrup de Teatre Nyoca i el Casal de la Gent Gran van tornar-la afer durant uns anys.

Un dels actius patrimonials més característicsde l’Ametlla del Vallès és el Modernisme. Provad’això n’és la existència de la Ruta Modernista,que parteix de la Casa de la Punxa i finalitza aCan Xammar de Dalt. A Catalunya, un dels nuclisprincipals del Modernisme va ser la cerveseriaEls 4 Gats, que es convertí en el punt de trobadad’artistes i intel·lectuals que encapaçalavenaquest moviment.

Fragment de l’article publicat el juny de 2008en el número 27 de la “Revista Cartòfila” del Cer-cle Cartòfil de Catalunya.

L’existència de la taberna-cerveseria dels 4Gats passà aviat a la llegenda, després d’unadurada breu de només sis anys, el seu renom live de la seva clientela, constituïda per artistes.L’afany de constituir un moviment d’aixecar elcap envers Europa, mirant París, centre de labohèmia, arrencava d’un fort catalanisme.

El seu fundador fou Pere Romeu i Borràs(Torredembarra 1862 – Barcelona 1908), figuradel modernisme català, que s’inicià com a pintor,

treballà a París com a animador del cabaret “LeChat Noir” i d’allí li degué venir la idea de crearuna empresa similar a Barcelona, on fundà els 4Gats l’any 1897.

La seva figura alta, desmanegada, barbada,de cabells llargs, home de mil anècdotes foudibuixada per Casas, Picasso i Opisso [...]

El cabaret-cerveseria els 4 Gats s’establí alcarrer Montsió, a la casa Martí, obra de l’arqui-tecte Puig i Cadafalch, el 12 de juny de l’any1897 i fou tancat el 26 de juny de l’any 1903.

S’hi feien moltes activitats, titelles, ombresxineses, vetllades musicals, lectures poètiques iexposicions d’art de Regoyos, Nonell, Pichot,Gosé, Torrent, Picasso, i altres. Picasso va fer laseva primera exposició i la seva trajectòria inter-nacional ha situat els 4 Gats dins de la història del’art. [...]

Tot era en català als menús, amb el “es ser-veix beure i menjar a totes hores”[...]

Dels 4 Gats ens queden unes postals, sónobra de Picasso i Casas.

Leandro Villaronga

Aquelles persones que considerin que podenaportar informació i/o postals d’algun esdeveni-ment succeït a l’Ametlla o a Catalunya que esposin en contacte amb l’ajuntament de l’Ametlladel Vallès.Pròxim article: Les targetes postals com a

document històric.Persona de contacte: Crisant Tengo, coordi-

nador del projecte. www.postalsdecatalunya.catwww.cerclecartofilcatalunya.com

MUSEU VIRTUAL DE LA TARGETA POSTAL DE CATALUNYAAMETLLA DEL VALLÈS

Diari de l’Ametlla, desembre de 201126

Des de l’arxiu...

Organitzat pel Pla de Pre-venció de Drogues i Promocióde la Salut C17, integrat pelsajuntaments de l'Ametlla, laGarriga, les Franqueses i Figa-ró-Montmany, el passat 10 dedesembre es va celebrar alcamp de futbol Josep Costa eltorneig de futbol 7 "Gols vs.SIDA", amb motiu del DiaMundial Contra la SIDA.

Aquest va ser una actepensat per sensibilitzar a lapoblació, especialment alsjoves, sobre aquesta proble-màtica, doncs l'esport és unaeina a través de la qual es potrealitzar una tasca de preven-ció efectiva entre aquest seg-ment de la població.

El torneig va comptar ambla participació dels dos equipsde l'Ametlla, AEA Ametlla i CFAmetlla, així com l'Olímpic dela Garriga, l'Associació Diano-va, el CD Figaró i un altreequip convidat, que al llarg dela jornada varen competir en-tre ells.

La final del torneig la varenprotagonitzar els dos equipsametllatans, i l'AEA es va pro-clamar campió després devèncer a la tanda de penals.

Tots els equips varen rebrecom a obsequi una copa com-memorativa. L'Associació Dia-nova, a més, va ser guardo-nada amb el trofeu al'esportivitat, i el jugador del

CF Ametlla Dani Cáceres varebre la distinció de màximgolejador del torneig. Tots elstrofeus varen ser lliurats perla regidora d'Esports i Ense-nyament de l'Ajuntament del'Ametlla del Vallès, RoserAmetller.

A tot plegat, però, val a dirque el futbol no va ser l'únicprotagonista de la jornada,doncs el Pla C17 va instal·lar laseva carpa amb material pro-mocional de la salut i va orga-nitzar el sorteig d'una panera.També es va habilitar un espailúdic amb Dj's de les Franque-ses i de la Garriga, que varencol·laborar de forma altruistaamb la iniciativa.

nº

08gener’12

Organitzat pel Pla C17, el dissabte 10 de desembre sis equip varen participaren un torneig de Futbol 7 amb motiu del Dia Internacional Contra la SIDA

Torneig “Gols vs. SIDA”

AEA Ametlla CF Ametlla

Associació Dianova CD Figaró

Olímpic la Garriga “Equip convidat”

La sala d’estudi de la Biblioteca obre de nou

La Biblioteca Josep Ba-dia i Moret obrirà les sevesportes de nou els caps desetmana com a sala d’es-tudi durant l’època d’exà-mens.

A més del seu horarihabitual, obrirà com a salad’estudi els dimecres de10h. a 14h., els dissabtesde 16h. a 21h. i els diu-menges de 10h. a 14h. ide 16h. a 20h.

Aquest servei preténoferir un espai d’estudi pels joves i totes les persones quevulguin durant les èpoques més freqüents d’exàmens. S’a-costuma a oferir durant els mesos de gener i febrer i al vol-tant de juny.

A les anteriors edicions va comptar amb unes 30 visitescada dia. Cal recordar que durant aquesta obertura com asala d’estudi no s’ofereix el servei de préstec.

Aquest servei és ofert per la Biblioteca Josep Badia iMoret i per la Regidoria de Joventut.

4t d’ESO al a Fira de Nadal

El mes de desembre ha estat un mes de feina pels alum-nes de 4rt de l'institut Eugeni Xammar. A més del sopar deNadal de l’Institut, la típica venta de loteria i altres activi-tats i accions per recaptar fons pel seu viatge de final decurs, van participar a la Fira de Nadal del poble.

El PICA dóna suport a les accions dels alumnes de 4rtd’ESO. A la imatge podeu veure els articles posats a lavenda elaborats pels esudiants al PICA: artesanals, únics, ifets a mà!!!

Manualitats elaborades pels alumnes de 4t d’ESO / Lydhia P.

El 2 de desembre es va celebrar a l’InstitutEugeni Xammar el sopar de Nadal organitzat pelcentre, amb la col·laboració de l’AMPA i delsalumnes de 4t d’ESO i amb la presència de l’al-calde Andreu González i de la regidora RoserAmetller, amb l’objectiu de propiciar una troba-da de tots els membres de la comunitat educati-va: pares, alumnes i professors. Aquest any laconvocatòria va tenir molt èxit ja que hi vanassistir 213 persones, que van poder gaudir d’unbon sopar i de diverses actuacions que havienorganitzat els alumnes de 4t en què participavenalumnes del seu curs, de 2n d’ESO, de batxillerati exalumnes del centre. Els alumnes de 4t, amés, van ser els encarregats de fer la rebuda alsassistents, de preparar i decorar les taules i lasala, de servir els diferents plats i de presentarles diverses actuacions de l’espectacle, que es vaacabar amb música ambiental i de discoteca.

Així mateix, tots els assistents van poderadmirar al vestíbul de l’Institut la decoraciónadalenca, sobretot el pessebre fet amb figuresde la sèrie de televisió Simpson, que havienpreparat els alumnes de LET’S ESO de 3r.

El sopar de Nadal de l’Institut Eugeni Xammar es va celebrar el divendres 2amb l’assitència de 213 persones i el van organitzar els alumnes de 4t d’ESO

Sopar de Nadal de l’IES

Els beneficis que s’han aconseguit amb elsopar i l’espectacle es dedicaran al viatge delprojecte de recerca de 4t que es farà a Londresa final de curs.

Sopar de Nadal de l’Institut Eugeni Xammar

Ball del sopar de Nadal / Lydhia P.

Jornades d’Orientació Acadèmica a l’IES E. Xammar

El dia 2 de desembre es van celebrar a l’Institut EugeniXammar les II Jornades d'Orientació Acadèmiques (JOAC),dirigides als joves de batxillerat i organitzades per l’IES i elPICA, de l’àrea de Joventut de l’Aajuntament de l’Ametlla.

Aquestes jornades pretenen ser un punt de reflexió pelsestudiants que estan fent via cap a la universitat, els CFGS o elmón laboral, i volen apropar als joves una visió realista del queés la vida més enllà de l’institut i l’adaptació al món laboral.

L'èxit de les JOAC són els joves antics alumnes de l’IES o,si més no, de l’Ametlla, que expliquen les seves experiènciesa la universitat i en els primers anys de l’etapa laboral.

Agraïm l’assistència desinteressada d’aquest joves,sense ells aquestes jornades no serien possibles: XaviDíaz, Helena Calbó, Albert Canudas, Anton Montsant,Marta Olmeda, Albert Pedrosa, Marina Rodríguez i JosepMaria Tarrat.

JOAC a l’IES Xamar / Lydhia P.


activitats esportives, calendaris, competicions, resultats, entitats esportives Esports

Creix la presència de l’Eduvólei a les seleccions catalanes cadets

Un matí de minivólei

Per tercera temporada consecutiva l’Eduvólei té representants a les seleccions catalanes de base que disputaren el XXVII Memorial Arturo Cortés a principis d’any

226€ per la Marató de TV3gràcies a caminada dels 3 i més

3 i més

La caminada de la Marató de TV3, organitzada per 3 i mésel diumenge 18 de desembre, va tenir una bona participa-ció malgrat la competència de la final del Mundial de Clubsque jugava el Barça. Més d’un caminaire en va fer segui-ment per la ràdio...

Una cinquantena de persones, majoritàriament famíliesamb nens de fins a 3 anys, van gaudir d’un dia ben macoque convidava a caminar. El grup va baixar per un torrent iva pujar per un altre, fent una volta ben agradable.

Gràcies a la solidaritat dels participants l’organització varecaptar 226 euros per a la marató d’aquest any.

Gràcies a tots i fins la propera.

Primera trobada del Pla Català de l’Esport d’enguany

A mitjans del mes de desembre passat el pavelló esportiuva acollir la primera trobada del Pla Català de l’Esport, ambnens i nenes de cicle inicial de les escoles de primària delmunicipi -Bertí i Els Cingles- que, dividits en grups mixtesde nenes i nenes, van fer una gimcana amb els jocs quehan après durant el primer trimestre del curs així com d’al-tres de nous i de motivadors.

Aquesta activitat va comptar amb la participació dedinamitzadors de l’Associació Esportiva de l’Institut EugeniXammar, l’altre centre educatiu del poble que participa al’esmentat Pla.

També hi va assisitir, representant l’Ajuntament, la regi-dora d’Esports Roser Ametller.

Grup de caminaires

Primera trobada del curs del Pla Català de l’Esport

L’Albert López en un moment de la competició

L'ametllatà Albert López Gonzálezes va proclamar el dia 27 de novem-bre de 2011 Campió de Catalunya deResistència Terra Motocross, a lacategoria Rs1 júnior, formant part del'equip Mototrack-Racing de Grano-llers, i competint amb una Yamaha yz250cc.

Després d'un gran esforç i domi-ni a les diferents proves disputadesen territori català ha obtingut, així,Copa Catalana Resistència Terra.

Albert López, campió de Catalunya

Eduvólei

Per tercera temporada conse-cutiva, Eduvólei té represen-tants a les seleccions catala-nes de base que els dies 2,3 i4 de gener van disputar laXXVII Edició del Torneig Me-morial Arturo Cortés.

Aquesta temporada, l’Al-bert Thomas i en Martí Her-nández van guanyar-se ambesforç els seus respectius llocsdins els millors 12 jugadors deCatalunya. Els esportistes d'E-duvólei van aconseguir la titu-laritat com a col·locador (Tho-mas) i com a central(Hernàndez) en un equip capi-tanejat per Àlvaro Orgaz,també ametllatà i que actual-ment juga amb FC Barcelona.La selecció cadet masculina vaassolir un bon paper a la final

plantant cara ala Comunitat Va-lenciana, guan-yadora del tor-neig per unajustat 2-3.

En categoriacadet femeni-na, la SaraEsteban, juga-dora d'Eduvóleidins del progra-ma ARC (AltRendiment Ca-talà) Voleibol, va proclamar-secampiona d'aquest torneigamb la seva selecció, que vatenir l'honor de liderar com acapitana. Esteban també vaser convocada per la seleccióespanyola per a disputar unBilateral a Portugal, on va serla màxima anotadora.

L'èxit d'aquests jugadors

és fruit d'un esforç continuatrealitzat amb humilitat. Desd'aquí, els felicitem per l'o-portunitat que s'han guanyattreballant dia a dia i els ani-mem a seguir-nos donantaquest magnífic exemple.

Visca Catalunya i Feliç2012!

Eduvólei

Eduvólei va proposar “Unmatí de minivólei” el passat23 de desembre, on van aple-gar una cinquantena de parti-cipants en edat primària.

L'èxit de la jornada varaure en la col·laboració delsjugadors dels equips cadets,que van participar com amonitors i no van parar dejugar amb els més petits.

La jornada es va iniciaramb un escalfament conjuntde tots els participants: petits

i grans van jugara jocs populars ones van introduirconceptes de vo-leibol, de maneralúdica. A conti-nuació, les entre-nadores en edatjuvenil van orga-nitzar i dinamitzarestacions amb ac-tivitats variadesper on van anarpassant els in-fants. Després d'esmorzar,Eduvólei va preparar una

gimkana poliesportiva i unconcurs de serveis.

Albert Thomas amb el nº 9

Infants i monitors jugant plegats durant l’escalfament

**

* Servei de Centre de dia* Servei d'atenció 24h al dia 365 dies l'any* Personal qualificat, titulat i amb àmplia experiència* Visita diària del metge* Fisioteràpia 3 cops per setmana* Atenció psicològica i activitats programades diàries* Amplies zones de passeig ajardinades* Aparcament per les visites

Centre Acreditat per la Generalitat de Catalunya (PEVS)

Personal qualificat, titulat i amb àmplia experiència - Qualitat de vida en un entorn agraable, saludable i segur

Can Camp Residencial | mimosa 10 | Ametlla del Vallès | 682 66 50 65 | 93 845 79 74 | www.residencialcancamp.es

NOVA RESIDÈNCIA 3ª EDAT I CENTRE DE DIA

Servei de residència indefinidaServei d'estades temporals (recuperació de dolències, rehabilitació, convalescències, vacances)

telèfons d’interès, horaris de transport, deixalleria, metereologia Serveis


TELÈFONS D’INTERÈS

Ajuntament 93 843 25 01Biblioteca Municipal 93 843 19 66PICA 93 845 72 01Bombers 93 849 60 80Camp de Futbol 93 845 70 94CAP Ametlla 93 845 72 46CAP La Garriga 93 860 58 97Club Can Camp 93 843 11 50Club Esportiu Vallès 93 843 28 27Mossos d’Esquadra 93 860 85 00Consell Comarcal del V.O. 93 879 14 44Correus de l’Ametlla 93 843 26 04Creu Roja Granollers 93 861 12 40Escola Bertí 93 843 27 78Escola Els Cingles 93 845 70 39Deixalleria 93 744 50 68Escola Municipal de Música 93 843 28 82Espai Municipal de Can Camp 93 843 11 50Estabanell 93 860 91 09Farmàcia Puigdollers 93 843 25 46Farmàcia Valls 93 843 19 07Farmàcia Viña Mata 93 870 40 18Fecsa-Endesa (avaries) 902 50 88 50Funerària Granollers 93 861 82 30Hisenda Granollers 93 870 76 00Hospital de Granollers 93 842 50 00Institut Eugeni Xammar 93 843 01 25Jutjat de Pau 93 843 28 08Llar d’Infants el Carrilet 93 843 02 50Llar d’Infants l’Ametlla 93 843 00 20Mossos Trànsit 088Mútua del Carme 93 870 80 99Parròquia 93 843 00 23Pavelló d’Esports 93 843 28 65Piscines de Ca l’Arenys 93 843 21 10Policia Local 93 843 29 92Policia Nacional Granollers 93 870 75 99Protecció Civil 93 843 24 26Can Moret 93 843 02 53Repsol Butano 93 870 07 97Residència Millet Park 93 843 00 71Residència Fsca. Roig 93 843 29 84Residència l’Ametlla 93 843 22 56Residencial Can Camp 93 845 79 74Santuari de Puiggraciós 93 744 50 30Sorea Ametlla 93 843 22 56Taxi Salvadora Martínez 619 07 76 01Taxis Beltran 670 79 72 79Taxi Júlio González 670 89 48 10Urgències Mèdiques 24 hores 061Veterinari 607 62 26 77

Borsa detreball

Agent d’ocupació i desenvolupament localRequisits: Diplomatura/ llincenciatura.

Tècnic de disseny gràficRequisits: Monitor / Director delleure

2 Tècnics informà5csRequisits: Diplomatura/ llicenciatura.

Tècnic/a de ges5ó de projectesRequisits: Diplomatura/ Grau Superior.

Dinamitzador SocioculturalRequisits: Diplomatura

Agents publicitaris Requisits: ESO

Insertor laboralRequisits: Diplomat en educaciósocial / psicologia.

Tècnic de suportRequisits: Llicenciatura CiènciesSocials.

Educador/a socialRequisits: Diplomatua en EducacióSocial.

Tècnic d’atenció directa residènciaRequisits: Educació Social / AtencióSanitària.

Educador/a socialRequisits: Diplomatura en EducacióSocial

Educador/a socialRequisits: Diplomatura en EducacióSocial.

Educador/a socialExperiència de 3 anys en el sectorde jus-cia juvenil.

Professor/a de llengua i literaturacatalana i castellanaRequisits: Estudis superiors relacio-nats i experiència mínima acredi-tada d’un any.

Agents publicitaris Requisits: Consultar PICA

Comptable amb coneixements defiscalitatRequisits: Consultar PICA

Si vols més informació d’aquestes ofertes defeina, visita la secció

“Busques feina?” de la webde l’Ajuntament

www.ametlla.cat i el Facebook del PICA

Des de la regidoria de PromocióEconòmica tenim clar que és primordialdedicar la nostra atenció i esforços a lespersones del nostre municipi que estroben a l’atur. Per aquesta raó publica-rem, a partir d’ara, les ofertes de feinaque tinguem disponibles al nostremunicipi i comarca.

Alhora, ha de servir com a mitjà dedifusió a totes aquelles empreses icomerços que tinguin una oferta defeina. L’objectiu d’aquest taulell ésesdevenir una eina important a l’horad’oferir ocupació i de buscar-ne.

Us demanem, tan als que oferiullocs de treball com als que en cerqueu,que us poseu en contacte amb l’Ajunta-ment de l’Ametlla del Vallès.

Enric CastellvíRegidor de Promoció Econòmica


Pat Millet

Els titulars del restaurant són els dosfills del matrimoni: en Jaume i en Lluís.Aquest últim, per raons de la feina, noha pogut estar present a la conversa iés la Margarita, la responsable de lacuina, qui comença a parlar. “El fet deque ens encarreguem del restaurantés perquè quan va sortir a concurs enshi vàrem presentar i ens va ser adjudi-cat. Primer per dos anys, i un copexhaurits vàrem tornar a concurs ivàrem tornar a guanyar. El properSant Jordi de 2012 farà quatre anysque el vam inaugurar”. El tenen adju-dicat per vuit anys, per tant encara elsen resten sis per oferir a la clientela elseu menú diari de 11,90 €, i la sugge-rent carta dels dies festius i caps desetmana. “Hem anat creixent... He dedir que és molt diferent l'estiu que l'hi-vern, sobretot pel que fa als vespres”.

El fet d'estar al costat del gimnàsmunicipal els porta algun benefici?Sorprenentment ens diuen que no, iés en Jaume “júnior” qui afegeix: “Elprimer estiu no teníem la piscina, quees va haver de reformar i, natural-ment, això va representar un greuperjudici per nosaltres. També pen-sàvem que el fet d'obrir-se el gimnàstan a la vora ens aniria bé, sobretotper fer més feina de cafeteria, que toti tenir un horari molt ampli hi ha pocmoviment. Potser n'hi ha més a latarda per la coincidència amb elshoraris de l’Escola de Música, que és

quan resta oberta (recordem que l’Es-cola es troba en el mateix edifici). Ensvàrem endur una decepció amb elgimnàs, pensant que augmentaria lanostra clientela”, puntualitza en Jau-me pare, i afegeix: “La crisi? Sí, ésclar que l'hem notada”.

Insisteix en la diferència abismalentre l'hivern i l'estiu. “És d'un 50%. Al'hivern fas la meitat de caixa que els dosmesos i escaig de l'estiu, que és curtet.Es nota molt amb la piscina, sobretot elscaps de setmana, quan la gent ve aquíamb les famílies i es queden a dinar”.

Val a dir que el Restaurant CanCamp és un indret molt ample, ambun entorn molt bonic. “Té una bonainfraestructura. Al menjador s'hi po-den fer 80 serveis i a les terrassestambé. Hem fet celebracions ambmés de 120 persones”. Revetlles, cas-tanyades, festes privades...

En Jaume i en Lluís, els fills, durantdos estius treballaren a les piscines deCa l’Arenys fins que els pares agafa-ren l’actual negoci. Va ser quan s'hivan incorporar. És una família que cer-tament està molt ben avinguda. Tenen

quatre empleats fixos i els caps desetmana un o dos més. La Margaritaté fama de ser molt bona cuinera, i deben segur que, com tots els bons cui-ners, tindrà els seus secrets! Els fillstenen una llarga experiència en el sec-tor (en Jaume va conduir durant dosanys un restaurant a Granollers), i elpare també, ja que coneix el món dela restauració des dels 14 anys perquèels seus progenitors ja s'hi dedicaven.

El pare hi va els divendres, dissab-tes i diumenges. Els fills, que fan detot, tan cuina com menjador, i la

mare, la cuinera principal, hi sónsempre menys els dilluns, ja que al'hivern està tancat.

La Margarita ens diu que el que faés cuina de mercat, cuina de proximi-tat, ja que compren en el poble. “Elpeix sempre és fresc d'aquí de lacosta. El portem quasi tot de Blanes.En el menú es pot escollir entre qua-tre o cinc plats i la carta és molt ajus-tada de preus”.

Botifarra esparracada, saltejadaamb ceba i bolets, el magret d’ànec, lesfabetes baby saltejades amb gambes o

sipions, les seves famoses patates bra-ves, la cranca, més coneguda com acentollo, que pel que ens explica és unplat de la família de tota la vida típic dequan hi ha una celebració i el prepara elpare. El pa també el fan ells. Els postressón casolans, com púdings, torradetesde Santa Teresa, flams...

Anem cap a les terrasses, on haninstal·lat unes estufes perquè la gent al'hivern s'hi pugui estar. “Hem compratunes mantes per les persones quevolen estar a la terrassa nova, on hi haquatre calefactors que són alemanys,no els típics que van amb butà, elsanomenats “bolets” que fan moltapol·lució. Aquests que tenim són d'in-frarojos, els encens hi escalfen almoment i no són contaminants”.

En Jaume “júnior” té moltes ideesal cap per anar promocionant el nego-ci. “Vull muntar al costat de la piscinauna zona per oferir cocktails i diversostipus d’aperitius”. Ben fet, s'ha d'en-grescar a la gent a base de proposarmenjars o begudes suggestives.Compten amb dues pantalles gegantsper quan hi ha partits de futbol impor-tants a la televisió, i estan subscritsels canals pertinents.

Els caps de setmana és millorreservar la taula. Fan els plats almoment i això és molt important, ésbàsic perquè surtin al seu punt i algust de la gent. I és que com diu elcap de família: “Normalment el quesap menjar bé, sap cuinar bé”. Quan-ta raó que té!

La Rebotiga

Restaurant Can Camp

“Hem comprat unes mantes per les persones que volen estara la terrassa nova, on hem instal·lat quatre calefactors que sónalemanys i que funcionen amb infrarrojos, no pas amb butà i,per tant, escalfen igual o més i no contaminen gens ni mica”

Al barri de Can Camp, alcarrer del Club s/n, tot just elcostat del gimnàs municipalIlla Activa, es troba situat elRestaurant “Club Can Camp”,que abans de dependre del’Ajuntament era un club pri-vat. Les instal·lacions s’hanrefet i, envoltant la bonicapiscina, s’hi troben les ter-rasses, una d’aquestes acon-dicionada per poder gaudir del’hivern.

Els hem anat a visitar perconèixer de primera mà l’e-volució de l’indret. Seran enJaume Bernández, la sevadona Margarita Casaus, i enJaume Bernárdez Casaus quiens en faran cinc cèntims

En Jaume i en Lluís Bernárdez / Rafael Sánchez

Telèfon: 93 843 11 50

Documents

Diari de l'Ametlla 91 - Gener 2012