TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.254

Dijous18 DE GENER DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Els independentistesconserven el control de la Mesa,

amb quatre dels set membres

Puigdemont assegura quetornarà «al minut» sempre que

l’Estat li doni «garanties»

Sarrià de Ter viuamb expectació tranquil·la el

gran salt polític del seu alcalde

COLLECCIÓ D’ÒPERACada dissabte, una nova entrega dels:«Grandes maestros de la ópera»

Firarebaixa de Girona esmodernitza i canvia el nomper District 21■La fira es farà de l’ al de febrer,amb expositors, dels quals són botigues especialitzades enesports, i hi haurà un escenari pera concerts i espectacles. 8

La nova gerent de laUdG, Elena Ribera,fa beneir el rectoratper un capellà 4

OLOT Mor Clapera Mayà, el pintor delsvolcans, els pallers i els espantaocells 18

GIRONA La confrontació política frena la plaça 1 d’Octubre de 2017 10

PÀGINES3 A 6

LA CONSTITUCIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Roger Torrent inaugurala legislatura amb

un discurs conciliador

Roger Torrent passarevista a una formacióde gala dels Mossos.ALBERT GEA/REUTERS

A més a DdG

PABLO MACHÍNENTRENADOR DEL GIRONA FC

COPA DEL REI

«Fer 26 puntsmés a la segonavolta seria unabarbaritat»34-35

EsportsDdG

L’Espanyol agafaavantatge contrael Barça 38-39

ESPANYOL 1 BARÇA 0

ENTREVISTA

972.21.43.43GIRONA

Has pensat a treballar en el sector sociosanitari? Tenim el teu curs!

Cursos subvencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, adreçats prioritàriament a persones treballadores desocupades

CERTIFICATS DEPROFESSIONALITAT

ON S’IMPARTEIXEN?

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIAPER A PERSONES AL DOMICILI

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA PER A PERSONES DEPENDENTS EN

INSTITUCIONS SOCIALS

MÉS INFORMACIÓI INSCRIPCIONS

C/ Empúries, 39- 17005 GIRONAformacio@sersaonline.com

972 40 00 81

GIRONA: C/ Empúries, 39 17005BLANES: Escola Safa. Av. Estació, 43 17300

Diputació de Girona

Edició de GironaDIJOUS · 18 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14521 - AVUI / Any XL. Núm. 13391 - EL PUNT

1,20€

1823

91-1

1798

43w

1177

11-1

1760

35®

EQUIPAMENTS P22-23

El faran a la Corxera, tindràquatre nivells, 600 places icostarà uns 10 milions Imatge virtual del futur pàrquing ■ AJ. SFG

Desencallenel pàrquingde Sant Feliu

“Conjurem-nos tots perrecuperar les institucions”

Roger Torrent és aplaudit pels diputats d’ERC i JxCat en ser escollit president del Parlament ■ ANDREU PUIG

COMPROMÍS · El republicàadverteix que cal respectarl’expressió de les urnes i ofereixcol·laboració i diàleg a l’oposició

INICI · Roger Torrent, elegitpresident del Parlament en unasessió marcada per l’absènciadels diputats exiliats i presos

Primaveragroga al parc

P6-18

ELS DISCURSOSRoger Torrent“Mai hem de tenir porde la democràcia”

Ernest Maragall“No abandonaremla via democràtica”

L’ESPORTIU

Els blanc-i-blaustrenquen la ratxadel Barça (1-0)

Futbol

L’Espanyolposaemocióen la copa

Diari de GironaDIJOUS, 18 DE GENER DE 20182

Una sessió del programa «Sigues tu», a l’institut Sobrequés de Girona. DIPSALUT

DdG GIRONA

■Dipsalut ofereix formació espe-cífica als docents del programa«Sigues Tu». El de gener s’obrenles inscripcions als cursos quel’Organisme de Salut Pública de laDiputació de Girona ha progra-mat pel i que s’adrecen alsmestres i professors de les escolesi instituts de Girona que desenvo-lupen el programa d’educació pera la salut de Dipsalut «Sigues tu,eines i actius per a la salut».

Aquest programa busca entre-nar, desenvolupar, les habilitatsper a la vida d’infants, adolescentsi joves ja que s’ha demostrat queaquestes destreses emocionals,socials i intel·lectuals estan estre-tament vinculades amb el controlque tenim sobre la nostra salut.

Les habilitats per a la vida estandirectament relacionades amb lareducció de conductes de risc iamb uns estils de vida més salu-dables; són clau per afrontar po-sitivament els desafiaments de lavida quotidiana i per prendre bo-nes decisions en salut.

El «Sigues Tu» es desenvolupaals centres educatius de la demar-cació de Girona de la mà del’equip tècnic de Dipsalut i delsmestres i professors de cada cen-tre, especialment dels tutors, quereben formació i suport continusper poder fer-ho idòniament.

Aquest , a banda del’acompanyament continu, s’haprevist cursos específics presen-cials i online. Tots estan acreditatspel Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya i

s’ofereixen de manera totalmentgratuïta. Estan impartits per pro-fessionals experts en els seuscamps. Concretament s’ofereixenels cursos següents:

Transcurso: educación virtuali emocionante para la vida. For-mació a distància per a docents deprimària i secundària. Comença-rà el d'abril i tindrà una duradade setmanes. Es tracta d'unaformació en habilitats per a la vidaa distància com a estratègia pro-motora del canvi tant des del puntde vista professional com perso-nal. A càrrec de la Fundació Edex.

L’art de conversar. Formaciópresencial per a docents de pri-mària. Dates i horari: de febreri de març (de :h a :h).Durant les dues sessions es treba-llaran les diferents habilitats per ala vida a partir d’exemples que enspermetin entendre el punt de vis-ta dels infants i a l’hora ser capaçd’establir els límits necessaris perpromoure un bon clima a l’aulaque faciliti la participació. A cà-

rrec de Júlia Mateo.

Parlar de consums i sexualitatamb els i les adolescents.Forma-ció presencial per a docents de se-cundària. Dates i horari: , , de febrer i de març (de :h a:h). Durant les sessions esplantejaran estratègies per abor-dar les temàtiques de consums(alcohol i altres drogues, tecnolo-gia...) i sexualitat amb l’alumnatde secundària a partir del para-digma de les habilitats per a lavida i el sentit de coherència.

La Míriam Alemany i en JordiBernabeu, experts en aquestes te-màtiques i amb àmplia experièn-cia en intervenció directa ambadolescents, duran a terme unasessió teorico-reflexiva amb l'ob-jectiu de sentar les bases del co-neixement actual en relació a lasexualitat i els consums. A partird'aquí es proposaran estratègiesconcretes de dinamització perabordar aquests temes a l'aula enel marc del programa «Sigues tu».

Les sessions aniran a càrrec deMíriam Alemay, filosofa, forma-dora i coordinadora de projecteseducatius de l'Associació Cande-la, referent en l’educació en valorsamb perspectiva feminista i co-munitària; Jordi Bernabeu, psicò-leg especialitzat en atenció i pre-venció en el consum de drogues il'equip tècnic del «Sigues tu».

Les inscripcions s’han de for-malitzar telemàticament, des delweb del programa: www.sigues-tu.cat.

Dipsalut ofereix formacióespecífica als docentsdel programa «Sigues tu»Aquest 18 de gener s’obren les inscripcions als cursos que l’Organismede Salut Pública de la Diputació de Girona ha programat pel 2018

El programa ajuda aentrenar les habilitatsper a la vida d’infants,joves i adolescentsde la demarcació

DdG GIRONA

■El baríton saltenc Silveri De la Oi el pianista italià Stefano Ferri se-ran els protagonistes del segonconcert solidari a benefici del’Institut d’Investigació Biomèdi-ca de Girona (Idibgi), que tindràlloc a la Casa de Cultura les Ber-nardes de Salt el diumenge degener, a les de la tarda. Els mú-sics interpretaran obres de Morri-cone, Llach, Serrat, Fontana, Ro-berto Carlos o Manzanero, entred’altres. Les entrades costen euros i es poden comprar a la seude les Bernardes fins al de ge-ner.

Silveri De la O, que és l’ànimadel concert, destaca que l’acte be-nèfic és una nova oportunitat perdonar a conèixer l’Idibgi i al ma-teix temps «fer visible la necessitatde donar suport als investigadorsen la lluita contra el càncer».

De la O dona importància a laparticipació desinteressada delmestre Stefano Ferri «perquè ésun referent com a pianista dinsdel món del jazz» i al mateix tempsconfirma la «consolidaciód’aquest concert». En la primera

edició del el baríton saltencva actuar amb el pianista MarkHastings.

Aquest concert s’emmarca dinsla campanya que va iniciar l’Ins-titut d’Investigació Biomèdica deGirona, amb seu al Parc Hospita-lari Martí i Julià de Salt, amb l’ob-jectiu d’incentivar la recaptacióde fons privats per impulsar la re-cerca biomèdica a les comarquesgironines.

Entre les accions impulsadesper l’Idibgi també hi ha la cam-panya Empresaris per a la Recer-ca, que potencia la col·laboracióentre el món empresarial i el cien-tífic, relació que és bàsica per tro-bar solucions als problemes desalut que afecten la societat.

Concert solidari a favor de la recercade l’Idibgi a lesBernardes de SaltÉs el segon recital que el baríton saltenc Silveride la O impulsa per recollir fons per a l’institut

AGENCIAS

Silveri de la O.

DdG GIRONA

■El centre d'atenció primària deQuart tindrà un dia més de pedia-tria a partir de la setmana vinent.Segons informen des de l'Institutd'Assistència Sanitària (IAS), quegestiona l'ambulatori, a partir deldia de gener els professionalsde pediatria del CAP també visi-taran els dilluns, a més dels dime-cres i els divendres, com fins ara.

Al , un grup de famílies delmunicipi i l'espai nadó Petit Ninsvan impulsar una recollida de sig-natures per tenir més horesd'atenció als infants i evitar des-plaçaments al CAP de Cassà de laSelva o o a l’hospital.

Des de l'IAS, però, desvinculenl'ampliació de l'horari que es faara amb aquella reclamació de lesfamílies.

El CAP de Quart tindrà un diamés de pediatria a partir del 22

CENTRE AUDITIU ESPECIALITZAT

Pl. Calvet i Rubalcaba, 4 - 17001 GIRONAT. 972 20 06 64

Vilafant, 8 - 17600 FIGUEREST. 972 50 93 51

Rambla Hospital, 40 - 08500 VICT. 93 885 35 38

www.sonoraudifonos.com

No més piles!Audiòfonsrecarregables

Diputació de Girona

Diari de Girona DIJOUS, 18 DE GENER DE 2017 3

DdG GIRONA

■La Corporació de Salut del Ma-resme i la Selva (CSMS) amplial'hospitalització a domicili coin-cidint amb els deu anys del serveii passa de a llits. Amb l'ober-tura d'aquesta nova línia -cadaunitat pot atendre un màxim dedeu persones al dia- es preveu su-perar els . ingressos anuals,pels que es van fer el .

L'entitat, que gestiona els hos-pitals de Blanes i Calella, ha anatdesplegant de manera progressi-va a les dues comarques on treba-lla aquest servei que atén el pa-cient a casa seva proporcionant-liprocediments diagnòstics i tera-pèutics de complexitat compara-bles als que es realitzen en règimd'internament en hospitalitzacióconvencional.

Actualment la CSMS disposade tres unitats d'hospitalització adomicili que donen cobertura al del seu territori de referènciai la modalitat s’ha consolidat comuna alternativa a l’hospitalitzacióconvencional.

El dels pacients ingressatsa les unitats d'hospitalització adomicili provenen d'Urgèncieson, un cop estabilitzats, se'ls ofe-reix la possibilitat de continuarl'ingrés al seu domicili. Els equipsde metges i professionals d'infer-meria es desplacen fins al domi-cili per fer visites i administrar-litractaments fins que té l'alta.

Aquests professionals disposende dispositius mòbils per poder

consultar la història clínica i regis-trar el seguiment dels malalts i, alseu torn, els pacients tenen un te-lèfon directe per consultar dubteso contactar amb l'equip assisten-cial en qualsevol moment.

Un dels pacients s'ingres-sen directament des del domicilio des de la residència geriàtrica,on són valorats i tractats sense ha-ver de passar per Urgències, men-tre que el dels ingressos provéde les unitats d'hospitalitzacióconvencional, generalment peracabar a casa amb tractaments dellarga durada i evitar que hagin decontinuar ingressats.

Pel que fa al perfil dels usuaris,vuit de cada deu persones atesessón més grans de anys, id'aquests, un té més de

anys. Pel que fa a les patologiesateses més sovint, són malaltiesde l'aparell respiratori, de l'aparellcirculatori o genitourinari.

Des de la Corporació desta-quen que la satisfacció dels usua-ris és molt alta i un dels en-questats assegura que tornaria afer servir aquesta modalitat. Se-gons les dades de la Central de Re-sultats del Departament de Salut,la CSMS està entre els cinc pri-mers hospitals amb millors resul-tats en l'ús d'aquesta modalitatd'atenció.

Atenció diàriaCada unitat d'aquest servei estàconformada per un metge de me-dicina interna i per tres inferme-res, que treballen per torns de di-

lluns a diumenge, de a . La cap d'Atenció Domiciliària

de la CSMS, Mercè Díaz, detalla eldia a dia del servei. «A primerahora del matí, les infermeres tru-quen a cada pacient per veurecom han passat la nit, si necessi-ten alguna cosa i se'ls recorda quese'ls visitarà més tard. Mentres-tant, el metge revisa les incidèn-cies i planifica les visites».

«Al migdia, l'equip torna al'hospital i, en funció de les altesque s'han donat, es concretaquins pacients nous que preciseningrés aniran a hospitalització adomicili. A la tarda es visitenaquests nous ingressos i també elspacients que requreixen medica-ció endovenosa, cures...», afegeixla responsable del servei.

Finalment, «abans de plegar lesinfermeres tornen a trucar tots elspacients i se'ls recorda que, du-rant la nit, el telèfon que tenen percontactar està connectat al serveid'Urgències, que els atendrà perqualsevol eventualitat».

Per a poder beneficiar-se delservei, els pacients han de com-plir unes condicions d'estabilitatque permetin que puguin quedar-se a casa sense risc i han de donarel seu consentiment quan se'ls hiproposa, ja que no es força ningúa optar per aquesta modalitatd'ingrés. «Però els pacients queproven aquest tipus d'hospitalit-zació la tornen a demanar si hande tornar a ingressar», conclouMercè Díaz.

Els hospitals de Calella i Blanesamplien l’hospitalització a domiciliCoincidint amb el desè aniversari de l’inici del servei de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, passa de divuit a trenta llits i preveu superar el miler d’ingressos anuals

Professionals d’una unitat atenent un pacient. CSMS

DdG GIRONA

■Una dieta rica en flavonoides jades de la primera infància és claupel desenvolupament del sistemanerviós i cardiovascular i per lesseves qualitats per prevenir i re-tardar l’aparició de malalties. Aixího va detallar el neuròleg delshospitals Josep Trueta i Santa Ca-terina, Secundino López-Pousa,aquesta setmana durant la pre-sentació del llibre La cuina delsflavonoides. Receptes de cuina tra-dicional per a la trempera, el cor iel cap. El receptari ha estat elabo-rat pel col·lectiu La Cuina a Sils

amb la col·laboració de recone-guts membres del sector sanitari(metges de diverses especialitats,nutricionistes i una psicòloga se-xòloga) i el suport de la Diputacióde Girona i el Consell Comarcalde la Selva.

Les receptes estan elaboradesamb aliments propis de la cuinamediterrània rics en flavonoides,uns pigments que tenen efectesaltament beneficiosos per a la sa-lut, especialment en l’àmbit car-diovascular i de la salut sexual.

En total, s’han editat .exemplars, que seran repartits permetges entre els seus pacients itambé en activitats organitzadespel col·lectiu.

Durant la presentació a Girona,López-Sousa va remarcar que elspilars d’una vida llarga i saludablesón l’alimentació i l’exercici físic, i

va augurar que l’esperança devida en néixer, que actualment ésde anys, pot incrementar nota-blement si es tenen en compteaquests dos factors.

Per la seva banda, el nefròlegPere Barceló de la Fundació Puig-vert va destacar que no s’ha deconfondre els flavonoides amb elsafrodisíacs: mentre que els afro-disíacs incrementen el desig se-xual, els flavonoides incideixen enla millora del sistema circulatoride l’organisme.

Per la seva banda, el coordina-dor de La Cuina a Sils, FrancescXicu Anoro, que el llibre recull re-ceptes tradicionals gironines quehavien quedat una mica en l’oblitper la seva simplicitat i perquè esbasaven molt en la verdura (unaliment infravalorat durant untemps), però que ara estan co-

brant una gran rellevància arrande la demostració científica queels flavonoides tenen una inci-dència real en la millora de la salutsexual i especialment en la pre-venció de la disfunció erèctil.Anoro també explica que aques-tes demostracions científiquespalesen la saviesa popular recolli-da per la cuina tradicional catala-

na.El diputat de Promoció Econò-

mica de la Diputació, Josep Anto-ni Frías, remarca la gran qualitatdels productes propis de la terra,i explica que des de la Diputacióes promocionen habitualmentaquests productes mitjançant elsegell de qualitat agroalimentàriaGirona Excel·lent.

Receptes tradicionals per millorar la salut sexual i cardiovascularEl col·lectiu Cuinade Sils i especialistesmèdics editen un llibrededicat als flavonoides

Membres de la Cuina de Sils. DIPUTACIÓ DE GIRONA

DdG GIRONA

■ Només un de les dones vi-siten la llevadora abans de que-dar-se embarassades, una xifraque l’Institut Català de la Salut volampliar promovent les visites prè-vies a la concepció. A Girona, elPrograma d'Atenció a la Salut Se-xual i Reproductiva (Assir) del Gi-ronès i del Pla de l'Estany, lideratper l'hospital Josep Trueta, tambéaplica un nou protocol de visitespreconceptives als quatre centresd’atenció a la dona que hi ha a lesdues comarques per avaluar l’es-tat de salut dels progenitors i pre-veure hipotètics problemes de sa-lut que se’n desprenen.

En una visita preconcepcionals’avaluen els antecedents fami-liars i personals i aspectes genè-tics, i el risc d’anomalies. Es pau-ten hàbits saludables, s’analitzal’estat vacunal de la dona, l’activi-tat física que realitza i si té hàbitstòxics, pautes per al seu abando-nament. La consulta també ser-veix per valorar la situació de l’en-torn i la relació de parella, la situa-ció laboral (si pateix estrès o so-brecàrregues de feina) i l’estat psi-coemocional i mental.

L’educació sanitària pregesta-cional vol sensibilitzar sobre laimportància de no exposar-se afactors de risc que puguin alterarel normal desenvolupament fetal.

Una de cada cincdones visiten la llevadora abans de quedar-seembarassades

Els serveis d’atenció a lasalut sexual i reproductivade l’ICS fomenten les visitesprèvies a la concepció

Diputació de Girona

RIPOLLÈS / GARROTXA | Comarques Gironines | 31EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 DE GENER DEL 2018

er unes hores, els carrers de Girona han estatdels ciclistes, vam ser la ciutat de les bicis. Aixòva succeir diumenge, 14 de gener, amb la cele-

bració de la tradicional pedalada de Reis, que organit-za l’associació Mou-te en Bici. Un acte lúdic i festiupensat per als més petits, que estrenen bicicleta. Unatrobada que enguany va aplegar més d’un centenarde ciclistes de totes les edats i que consisteix a fer unrecorregut pels carrers de la ciutat. Un trajecte en eltranscurs del qual els participants en la gran bicicleta-da són acollits amb simpatia i aplaudiments per lamajoria de la població, encara que no hi van faltar al-guns improperis per part d’automobilistes contraris ala bicicleta com a mitjà de transport urbà. L’activitattambé té la seva part de queixa per la persecució aquè estan sotmesos els usuaris de la bicicleta per partde la Policia Municipal, que ja ha posat unes dues-cen-tes multes a ciclistes que circulen per les voreres, in-

dependentment de si posenen perill –o no– la seguretatd’altres persones, tot i queno s’adopten les mesuresnecessàries per pacificar eltrànsit, per tal que bicicletes,motos i cotxes puguin con-viure sense problemes. En lapart reivindicativa es dema-nen espais urbans per a lesbicicletes, en un model deciutat pensada i dissenyadaper a la circulació prioritàriadels cotxes pràcticamentsense cap restricció. Malgratla manca de voluntat políticaper fer una Girona més sos-

tenible, hi ha iniciatives encomiables d’altres institu-cions, com són les bicicletes universitàries de la UdG,un servei gratuït de préstec de bicicletes per als estu-diants. També, va creixent el nombre de ciclistes ur-bans i s’imposa una realitat que no es correspon ambl’atenció que hi dedica l’administració. No n’hi ha proude fer pedaços, carrils bici, que en realitat no ho són, ilimitar-se a fer la propaganda d’una ciutat sostenibleen la qual no es creu. Només cal fer un repàs dels ni-vells creixents de contaminació que hi ha a Girona,una ciutat que per mides i característiques seria idealper aplicar-hi polítiques dràstiques de reducció deltransit rodat, com ja s’ha fet en moltes ciutats mitja-nes del centre d’Europa, o seguir exemples més pro-pers, premiats per les Nacions Unides, com és el casde Pontevedra, però per a això calen polítiques mésglobals i valentes de debò, que de moment semblaque el govern gironí no està disposat a assumir.

P

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

La ciutat de les bicis

NarcísGenís

Hi hainiciativesencomiables,com són lesbicicletesuniversitàriesde la UdG, unservei gratuïtde préstec debicicletesUna sentència del tribu-

nal contenciós adminis-tratiu número 5 de Barce-lona ha donat la raó a di-versos ajuntaments go-vernats pel PSC que facinc anys van denunciar laGeneralitat per incompli-ment dels convenis d’ajutsper a alumnes i any decreació de noves places dellars d’infants municipals ide manteniment de lesexistents. Va deixar de pa-gar per la crisi. En el cas deles comarques gironines,només va formalitzar ladenúncia l’Ajuntament deCamprodon, aleshores go-vernat pel socialista Este-ve Pujol.

A la pràctica, això com-portarà que s’ingressin ales arques municipals ladiferència dels entre1.800 o 1.300 euros, se-gons el curs del qual estracti i un cop descomp-tats els ajuts que la Diputa-ció de Girona els va conce-dir per compensar la pèr-dua –entre 600 i 800 eu-ros–.

Es tracta, doncs, dequantitats importants, jaque, per exemple, la mitja-na d’alumnes de la llard’infants de Camprodonera d’entre una cinquante-na i una seixantena.

Esteve Pujol ha mani-festat la seva satisfaccióper la sentència, perquèreconeix el dret a rebreaquests diners i perquè

deixa clar que la Generali-tat té l’obligació de cofi-nançar les llars d’infantsmunicipals d’acord ambl’Estatut i la llei d’educa-ció.

Pujol ha remarcat quetot plegat obre les portesara a tots els ajuntamentsa reclamar aquests dinersi, als que ja ho havien fet,rebre’n també per tots elscursos fins a l’actual i uni-versalitzar aquest ajut.

L’exalcalde ha recordatque en un dels cursos elcol·lectiu de treballadoresi treballadors de la llard’infants va acordar vo-luntàriament rebaixar-seel sou un 5% per evitar aco-miadaments. Per això, re-clama que se li pagui araaquesta quantitat. ■

Ajuts per sentènciajudicial per a la llard’infants de Camprodona El contenciós administratiu li dona la raó i també a altres ajuntaments delPSC que ho van denunciar a La Generalitat va deixar de pagar-los per la crisi

Jordi CasasCAMPRODON

“La sentència ésimportant perquèobliga a consolidaraquests ajuts, si nocaldrà canviar la llei”Esteve PujolPORTAVEU DE TOTS PER CAMPRODON

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

3cursos escolars són els quela sentència reconeix peròobre les portes a universalit-zar el dret a cobrar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La llar d’infants municipal Nins, adossada a l’escola de primària, té una seixantena d’alumnes d’entre 0 i 3 anys ■ J.C.

La globalització, amb lacomplicitat de les novestecnologies, estan trans-formant les ciutats i la per-cepció que els ciutadansen tenen. Per reflexionar-hi, la residència d’arts,ciències i humanitats deCatalunya Faber amb seu

a Olot, hi dedica la primerade les estades d’aquestany. Els residents, no obs-tant això, ho faran ate-nent les ciutats mitjanes ipetites. El director de Fa-ber, Francesc Serés, ha re-marcat que han aplegatexperts d’arreu del mónper reflexionar-hi, i tambéperquè facin aportacionsal pla integral d’actuació

municipal del nucli anticd’Olot, ara en procés departicipació. El regidor deCultura d’Olot, Josep Ber-ga, ha detallat que les ini-ciatives que lidera la resi-dència Faber són fruit dela iniciativa local i que, apart del treball personaldels participants, hi ha unretorn d’aquests cap a l’en-torn més immediat. ■

Faber ajuda a repensarel nucli antic d’OlotJ.C.OLOT

1177

11-1

1645

24®

EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 DE GENER DEL 201828 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ / SELVA

L’exposició La mort, dig-na i il·lustrada es pot visi-tar a la Casa Empordà deFigueres al llarg de tot elmes de gener. El recullagrupa una trentena d’il-lustracions d’artistes jo-ves, un projecte ampli quepretén revifar el debat so-bre l’eutanàsia, el suïcidiassistit i la mort digna.

Els participants oferei-xen la seva visió particularal voltant de la mort dignai la mostra forma part d’unprojecte més ampli, quevol obrir una porta a con-versar sobre la mort, untema vist encara sovintcom a tabú.

A banda d’aquesta ex-posició, que serà itine-rant, s’han fet diverses

projeccions de la pel·lículaLa fiesta de despedida, alCineclub Dioptria, xerra-des i projecció de curts i di-verses activitats didàcti-ques en el segon cicled’educació secundària deFigueres.

La presidenta de l’Asso-ciació Dret a Morir Digna-ment-Catalunya, IsabelAlonso, va destacar l’altaqualitat de les il·lustra-cions exposades. La mos-tra ha estat comissionadaper la il·lustradora AlbaFolgarolas que, durant lapresentació dels actes, vadestacar l’experiènciapersonal que li ha suposatla preparació de l’exposi-ció: “Tenia clar el conceptemort, però afegir-hi el con-cepte digna al darrerem’ha remogut moltes co-ses.” ■

La mort dignaa debat a travésde la il·lustració

Joan PuntíFIGUERES

a L’exposició es pot visitar a la CasaEmpordà fins a final d’aquest mes

Isabel Alonso, Cristina Vallès i Marta Felip, durant lapresentació de l’exposició feta a Figueres ■ JOAN PUNTÍ

L’entesa de l’equip de go-vern de Figueres amb elsdiferents grups munici-pals de l’Ajuntament ha fa-cilitat que iniciatives im-pulsades des de l’oposicióhagin acabat fent-se llocentre els projectes d’inver-sió promoguts pel governactual de Figueres. Aquestés el cas de la instal·lacióde càmeres de videovigi-lància als aparcamentsdels parc de les Aigües deFigueres, una iniciativaque va formar part de

l’acord del govern delPDeCAT amb la regidoradel PP, Maria Àngels Ol-medo, fruit de les negocia-cions per aprovar el pres-supost.

El govern que encapça-la la pedecatista Marta Fe-lip ja té previst que el costde la instal·lació de càme-res als pàrquings dissuasi-us d’aquesta zona es paga-rà amb diners del roma-nent de tresoreria, en con-cret dels diners estalviatsamb el concurs d’instal·la-ció de les càmeres situa-des a les rotondes d’accésal barri de Sant Joan de Fi-

gueres.Es calcula que els di-

ners que podrà invertir Fi-gueres en aquestes càme-res que inicialment no es-taven previstes estarà alvoltant dels 50.000 euros.

La regidora del PP, Ma-ria Àngels Olmedo, va ex-plicar durant el ple delpressupost de finals delmes passat que confiavaque el projecte estaria en-llestit durant la primerameitat d’any.

La instal·lació d’onze deles quinze càmeres de vi-deovigilància que es posa-ran als accessos a la zonaoest de la ciutat hauria deser un fet entre finals degener i principis de febrer,segons asseguraven fontsde l’executiu local de Fi-gueres al novembre quanes van adjudicar. ■

a La iniciativa forma part de l’acord del govern amb la regidora del PP pervalidar el pressupost del 2018 a Es pagaran amb romanent de tresoreria

Joan PuntíFIGUERES

Instal·laran càmeres alspàrquings del parc de lesAigües de Figueres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

50.000euros. Aquesta és la xifra quees destinarà aproximadamenta instal·lar càmeres al parc deles Aigües.

Un dels aparcaments del parc de les Aigües, a Figueres, on es produeixen molts robatoris ■ JOAN PUNTÍ

Els elements del patrimo-ni cultural de Lloret deMar van tancar el 2017amb un creixement tantdel nombre de visitantscom de la facturació. Se-gons dades del consistori,el públic es va incrementaren un 6% respecte al 2016,

el que suposa arribar fins ales 140.156 persones.L’any passat, tres de cadaquatre visitants es van de-cantar pels jardins de San-ta Clotilde. De la restad’equipaments del projec-te Museu Obert de Lloret(Moll, un projecte de mu-seu descentralitzat per re-valorar la història del mu-nicipi) en destaca el Mu-

seu del Mar, amb 14.928visitants, i el castell deSant Joan, amb 7.198.D’altra banda, la factura-ció també va créixer un13% el 2017 i globalmentes van ingressar 353.285euros. El consistori atri-bueix l’increment delnombre de visitants a lespropostes d’activitats fa-miliars i a les visites gu-

iades. Les dades del 2017inclouen per primer cop eljaciment ibèric del TuróRodó. Des de la seva ober-tura, al juny, va rebre5.486 visitants. Tambédestaquen les xifres delsmuseus de Can Saragossa(2.701) i el de Can Font(1.814) o l’antic espai ones tenyien les xarxes -EsTint- amb 1.618. ■

Creix l’interès dels visitants pelpatrimoni cultural de LloretACNLLORET DE MAR

Un grup de visitants als Jardins de Santa Clotilde, en unaimatge d’arxiu. ■ EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 DE GENER DEL 201818 | Nacional |

Marc BatallerBARCELONA

L’home perfeccionistaodria començar aquest perfil deRoger Torrent recorrent a tòpicsperiodístics i explicar que encar-na a la perfecció aquella sigla que

es va fer famosa fa uns quants anys,JASP (joven aunque sobradamente pre-parado), però prefereixo no seguir peraquest camí. Les últimes hores ja s’ha ditde totes les maneres possibles que serà elpresident més jove del Parlament de Ca-talunya –38 anys–, i ahir ell mateix reco-neixia: “M’agradaria que aquesta no fosuna qüestió anecdòtica. Voldria pensar,en canvi, que es tracta més aviat d’unsímptoma. El d’un relleu natural i neces-sari en els espais de decisió i responsabi-litat política.” Sí que prefereixo posarèmfasi en altres aspectes de Torrent, quepoden servir per intuir com serà la sevafeina al capdavant de la cambra catala-na. Els qui han treballat amb ell comen-ten que és un home molt exigent amb simateix i autocrític. Per tant, perfeccio-nista “Les coses es poden fer millor”, so-vint repeteix quan ha acabat la jornada. Ique sempre, sempre es passeja amb la se-va Moleskine, on ho apunta absoluta-ment tot. Ahir, però, no sé on va deixar-la, perquè després de la sessió investidu-ra no la hi vam veure –potser la teniaamagada a l’americana–. Qui sap siaquesta llibreteta es convertirà en la se-va inseparable companya de viatge du-rant aquesta legislatura o si l’acabarà ar-raconant. En l’àmbit més personal, ésuna persona de bon tracte, amable iatenta, encara que a vegades té un posatseriós.

Nascut l’any 1979 a Sarrià de Ter i po-litòleg de formació, s’ha forjat en el mónlocal des de ben jove sota el paraigua

Pd’ERC. Va entrar a l’Ajuntament del seupoble amb només 20 anys i el 2007 va ob-tenir quatre regidors i va fer el salt a l’al-caldia gràcies a un pacte amb CiU. En lesdues següents eleccions municipals–2011 i 2015– va aconseguir una àmpliamajoria absoluta, amb nou dels onzeedils que hi ha al consistori. Precisa-ment, ahir, pocs minuts després de pren-dre possessió del seu càrrec, va voler re-ivindicar la força del municipalisme.

Durant aquests anys a l’alcaldia ha ba-tallat intensament per aprofitar els po-tencials logístics i industrials del seu po-ble, centrant-se en el sector paperer –vapotenciar la reobertura de la icònica fà-brica Torraspapel, encara que hi ha ha-gut problemes de sorolls i pudors– i el

dels mobles. També ha sanejat les finan-ces municipals i ha estat treballant perportar les futures facultats de medicina iinfermeria a Sarrià, però els dubtes so-bre l’emplaçament del nou hospital Jo-sep Trueta han enterbolit el projecte.

Pel que fa a la política nacional, RogerTorrent es va estrenar com a diputatl’any 2012 amb ERC i va repetir el 2015,a la candidatura de Junts pel Sí. Enaquesta última legislatura, s’ha convertiten un dels homes forts d’ERC dins delgrup parlamentari i una de les personesde més confiança de Marta Rovira id’Oriol Junqueras –també ha estat elportaveu adjunt de JxSí.

Una de les seves principals batalles vaser la reforma del reglament que va per-

metre tirar endavant la llei del referèn-dum. També va formar part de la comis-sió de Governació, Administracions Pú-bliques i Habitatge; de la d’Economia iHisenda, i de la d’investigació sobrel’operació Catalunya. En les últimeseleccions, va ser el número 2 de lallista per ERC a Girona, darrere dela consellera Dolors Bassa, i desdel minut zero va quedar clar quepodia ocupar un càrrec rellevant.

Actiu a l’alçaEn un primer moment s’havia es-peculat que el substitut de CarmeForcadell podria ser Ernest Mar-gall o Raül Romeva, encara queaquest últim arrossegava el llastdels processos judicials i qualse-vol acció al límit que duguésa terme el podia tornar aconduir davant del jutge.Al final, Junqueras i Roviravan optar per Torrent per-què el veuen com un jovevalor a l’alça que està netd’imputacions o altrespressions judicials. Al seucostat, ERC hi ha posatAlba Vergés, que tambéés l’exemple d’una novageneració política, peròamb força experiènciaparlamentària –Vergésva ser presidenta de lacomissió de Salut itambé de la d’investi-gació sobre l’operacióCatalunya.

Independentistade pedra picada iamb dues filles pe-tites, que ahireren al ple junta-

ment amb la seva dona, el primer repteque haurà d’afrontar Torrent és el de lainvestidura de Puigdemont i com fer-laefectiva. Serà una prova de foc i qui sap

si Torrent aprofitarà algunsdels seus hobbies –l’esquí o el

running– per fugir de lapressió que tindrà els prò-xims dies. O potser apos-tarà per refugiar-se enuna altra de les sevesgrans aficions: el futbol.I, en aquest àmbit, ho tébastant bé per relaxar-se,

perquè els seus dos equipspreferits funcionen com un

rellotge aquesta tempora-da: el Barça i el Gi-

rona. ■— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torrent sempre vaacompanyat d’unaMoleskine on ho apuntaabsolutament tot

El perfil

Roger TorrentPresident del Parlament

Un professor de l’institutde Tremp, Manel Riu, té ci-ta avui al jutjat d’instruc-ció de la capital del PallarsJussà, acusat per la Guàr-dia Civil d’un presumptedelicte d’odi. La denúnciainclou 119 comentaris deRiu a les xarxes socials

(sobretot a Twitter), on fabroma i critica la GuàrdiaCivil, el govern espanyol ialguns dirigents políticsdel PP arran de les agres-sions policials del referèn-dum de l’1 d’octubre i elsfets posteriors.

La denúncia va arribardies després que ManelRiu tingués una topada enuna gasolinera de Tremp

amb agents de la GuàrdiaCivil desplaçats pel refe-rèndum. Va passar el dia 7d’octubre. Segons la versiódel professor, es va acos-tar a ells per dir-los queportaven “l’uniforme de lavergonya”, per tot el quehavien fet l’1 d’octubre.L’incident va ser tens, se-gons el seu relat, però nova anar més enllà. Al cap

d’uns dies, però, li va arri-bar la denúncia, en la qualva comprovar que havienfet un seguiment de tot elque havia publicat a lesxarxes socials.

“Ens volen fer por, peròno penso callar”, ha ditRiu. “M’agrada fer broma icriticar, i alguna vegadapuc ser feridor, però haninclòs en la denúncia tuits

que són simplement unaconyeta, i fins i tot un quecita l’himne d’Els sega-dors.” Entre les piuladesdenunciades, n’hi ha unaque en realitat és una re-piulada de Toni Soler.

Riu és habitual de lesxarxes, on acostuma a ferbefa i a usar el sarcasme.Nascut a Benavarri, a laFranja de Ponent, és autordel llibre Em dic Mireia (iel meu cony es diu Carli-tos) (Cossetània), on feiabroma de la política del’etapa del tripartit i de lesentitats aragoneses queneguen que la llengua de laFranja sigui el català. ■

D. MarínTREMP

Al jutjat un professor de Tremp perhaver fet piulades sobre la policia

Manel Riu ha de fer front auna denúncia

EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 DE GENER DEL 201846 | Apunts |

Mercats� Alp, Bellver de Cerdanya, Calon-ge, la Cellera de Ter, l'Estartit, Fi-gueres, Girona (Can Gibert), Lla-gostera, Riudarenes, Sant Pau deSegúries, Tossa de Mar i Vidreres.

BallsCASSÀ DE LA SELVA� 17.00. Casal de Jubilats. Berenarball amb Gemma i Lluís.

ConcertsGIRONA� 19.30. Espai Marfà. Sessió delBuc Obert, amb l’actuació deLia4u & Rockaround.� 22.00. Sunset Jazz Club. Actua-ció de Joan Isaac, que presentaParal·lelismes.

PessebresCARTELLÀ� 11.00 a 13.00 i de 16.00 a 18.00.Can Roseta. Pessebre de RemeiMulleras. Fins a l’11 de febrer.

SANT FELIU DE PALLEROLS� Mostra de pessebres, a l’esglé-sia del Roser. Horaris: dissabtes,diumenges i festius, de 10.00 a18.00. Per visites dies feiners, caltrucar al telèfon 687 453 148.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 19.00. Museu de la Mediterrà-nia. Pessebre de Josep Mir. Fins al29 de gener.

InfantilsANGLÈS� 17.30. Biblioteca Joaquim Bau-xell. Taller infantil de programacióinformàtica.

BANYOLES� 17.00. Biblioteca comarcal. Clubde lectura infantil, amb El noi delvestit, de David Walliams.

BEGUR� 17.00. Biblioteca Salvador Rau-rich. L’hora del conte, amb Auuu!,contes de llops.

GIRONA� 11.00. Biblioteca Carles Rahola.Moixaines: cançons i jocs de faldaper als més petits, a càrrec deLaura Vilar.� 17.30. Biblioteca Antònia Adro-her. Conte Bona nit, Júlia.

PALAMÓS� 18.00. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Contes musicats, a càrrec deLa Minúscula.

RIPOLL� 18.00. Biblioteca Lambert Mata.L’hora del conte a càrrec de lacompanyia Borinot Groc.

TeatreOLOT� 09.30. Teatre Principal. Sessióde la comèdia musical en anglèsHitchcock. Dins el cicle Al primerpis, per als majors de 65 anys.

VILABLAREIX� 21.30. Can Gruart. EspectacleThe train... is gone, a càrrec de laCia. Loco Brusca.

ConferènciesBLANES� 20.00. Sala Roberto Bolaño dela biblioteca comarcal. Xerradaamb el titol Supera la ansiedadcon Wingwave, a càrrec d’EsterBisbal Capellades.

GIRONA� 18.30. Institut d’Estudis Nahmà-nides. Conferència L’École des An-nales: Marc Bloch i Lucien Febvre,a càrrec de Joaquim Nadal. Dinsel cicle L’aportació jueva a la idead’Europa.� 19.00. Espai Natura. XerradaHerramientas para la transforma-ción, a càrrec d’Enrique Cancio,terapeuta integral.

LLAGOSTERA� 19.00. Sala polivalent de la bi-blioteca Julià Cutiller. Xerrada Lanovel·la històrica, claus per inter-pretar-la, a càrrec de Martí Giro-nell, periodista i escriptor.

LLORET DE MAR� 19.00. Biblioteca municipal. Xer-rada sobre intel·ligència emocio-nal, a càrrec d’Ester Mas. Dins elcicle Els dijous de l’Aurora.

PLATJA D’ARO� 19.00. Biblioteca Mercè Rodore-da. Xerrada Tot està en la teva di-gestió: descobreix l’origen delsteus problemes de salut i com mi-llorar-los, a càrrec de Mònica Al-bertí i Anna Agustí. Dins el cicleReceptes de salut: la cuina de lafelicitat.

GastronomiaPALAFRUGELL� La Garoinada. Restaurants par-ticipants: a Palafrugell, CentreFraternal, La Xicra, Xadó, i El Bal-có de Calella; i a Llafranc, Hotel ElFar, Jani, La Llagosta, Llafranc iTerramar. Fins al 25 de març.

Taules rodonesGIRONA� 19.00. Fundació Valvi. Taula ro-dona Pensar la comunicació, ambla participació de Pau Canaleta,assessor en Comunicació; ÀlexMartí, director de TV Girona; Fran-cesc Casadellà, de Som Energia;Josep M. Fonalleras, escriptor; Xa-vier Ureta, metge; Francesc Sán-

chez Carcassés, periodista; i Jo-sep Matas, advocat. Moderador:Lluís Costa, professor de Comuni-cació de la UdG.

InauguracionsGIRONA� 19.30. Galeria Richard Vanderaa.Inauguració de l’exposició i curt-metratge Kitaj a Catalunya.

PresentacionsBANYOLES� 19.00. Sala d’actes de l’Ajunta-ment. Presentació de la campa-nya Refugee In The Box.

GIRONA� 19.00. Aula B de la Casa de Cul-tura. Presentació del llibre Econo-mia de la felicitat, de Josep MariaColl i Xavier Ferràs.� 19.00. Llibreria 22. Presentaciódel llibre Obsérvate, escúchate, deLeonor Martín Monge. Intervindràl’autora.� 19.30. Auditori Josep Viader dela Casa de Cultura. Presentaciódel llibre Fita’90, a càrrec de M.Lluïsa Faxedas. Tot seguit, projec-ció del curtmetratge De fita a FI-TA, realitzat per Jordi Bosch Bar-raca.� 19.30. Aula Magna de la Casa deCultura. Presentació del llibre Tu-multo. Meditacions sobre l'octu-bre català (2017), a càrrec delsseus autors Arnau Gonzàlez, EnricUcelay-Da Cal i Plàcid Garcia-Pla-nas.

Donació de sangOLOT� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00.INS La Garrotxa.

DiversosGIRONA� 10.30. Sala de Graus de la Facul-tat de Lletres i de Turisme de laUdG. Presentació dels resultatsdel projecte Creació de la seccióde cultura d’un mitjà digital. Inter-vindran Germà Capdevila, direc-tor del Consell Editorial de NacióDigital; Lluís Costa, director cien-tífic del Campus de ComunicacióCultural i Corporativa; EloiCamps, del Grup de Recerca CSII,i la participació dels alumnes delGrau de Comunicació Cultural dela UdG.� 18.30. Casal de la gent granSanta Eugènia. Iniciació al movi-ment i la dansa. Dins el Banc delTemps.� 19.00. Centre cívic Sant Narcís.Informació presencial Banc delTemps.� 19.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Taller de fotografia. Dins elBanc del Temps.� 19.00. Museu del Cinema. Ses-sió del cicle Parlem de cinema?,amb la projecció de la pel·lícula Alfinal de la escapada (À bout de so-ufflé), de Jean-Luc Godard.� 20.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Projecció del documental delmes, Machines, de Rahul Jain.

LLANÇÀ� 17.00. Sala de conferències de laCasa de Cultura. Taller de conver-sa: anglès, català, castellà, fran-cès, italià i alemany.

PALAFRUGELL� 18.00. Sala polivalent de la bi-blioteca. Taller Psicologia en posi-tiu, a càrrec de Pau López, psicò-leg i coach.

PLATJA D’ARO� 18.00. Centre cívic Vicenç Bou.Taller de Carnaval: Fem una peçaper disfressar-nos.

ROSES� 19.00. Biblioteca municipal.Operabib: club de lectura d’òpera,amb l’obra Tristany i Isolda, deWagner.

Cap de setmanaHOSTALRIC� III Marxa popular Crema-tor-rons, per diumenge. Se sortirà ales 09.00, de ddavant de l’escola.Més informació, a l’Oficina de Tu-risme, telèfon 972 87 41 65.

L’ESTARTIT� Dinar empordanès a la barca Fa-drí. Més informació, al telèfon 607840 296 o a www.cre-uers2mes2.com.

PORQUERES� Excursió a Calella de Palafrugell,Tamariu i Cala Pedrosa, per di-umenge, a les 07.30. Més informa-ció a www.gep.cat.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Sortida al massís del Montgrí,per diumenge. Se sortirà a les08.00, de l’estació d’autobusos.Més informació i inscripcions, altelèfon 658 837 199 o a obert-montclar@gmail.com.

VILOBÍ D’ONYAR� XXIV Marxa popular, per di-umenge. Se sortirà al es 09.00,del pati de l’escola Josep Madre-nys. Inscripcions, una hora abans.Informació i reserves on-line awww.marxavilobidonyar.com.

ExposicionsBANYOLES� Biblioteca. Exposicó col·lectivaPinta un mandala, pintada per lagent gran de Banyoles. Fins al 31de gener.

CASSÀ DE LA SELVA� Can Trinxeria. El tren de la mo-dernitat - 125è aniversari. Fins al31 de gener.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Cortalet. Visió andreuenca delsAiguamolls, fotografies de l’Agru-pació Excursionista Muntanya deSant Andreu, de Barcelona. Fins al28 de gener.

CERVIÀ DE TER� Museu Raset. Exposició de Jo-sé Ibáñez. Fins l’abril.

EMPÚRIES� MAC Empúries. Antiqua pavi-menta. Mosaics i paviments d’Em-púries. Fins al 4 de febrer.

FIGUERES� Biblioteca Fages de Climent.Exposició de fotografies del 4tConcurs fotogràfic Ferran Pou demeteorologia. Fins al 20 de gener.� Casa Empordà. La mort, digna iil·lustrada, il·lustracions, de l’Asso-ciació Dret a Morir Dignament-Catalunya. Fins al 18 de febrer.� Centre cívic Creu de la Mà.Oasis en la foscor, fotografies deBolívia a càrrec de Joel Busquets.Fins al 14 de febrer.� Centre cívic Joaquim Xirau.Camins, de Rafel Bosch. Fins al 27de febrer.� Consell Comarcal. Obres deltaller de pintura de la Societat Co-ral Erato, Botigues de Figueres.Fins al 31 de gener.� Galeria Lola Ventós. Re/ani-mar, de Mònica Campdepadrós.Fins al 20 de gener.� Museu de l’Empordà. Fes puntaal llapis, de Carles Bros. Fins a l’11de febrer.

GARRIGÀS� Centre cívic. Els colors de Giro-na, de Jordi Gamell. Tot el gener.

GIRONA� Auditori Palau de Congressos,sala de Cambra. Travessia. Ungest sobre textures i colors, de Do-mènec Fita. Fins al 28 de gener.� Bòlit_La Rambla. PerformanceQuien canta su mal espanta, ins-tal·lació interactiva de VirginiaGarcía del Pino. Fins al 28 de ge-ner.� Casa Masó. Puig Cadafalch, Ma-só i els Banys de Girona. Fins al 31de març.� Centre cívic Barri Vell-Merca-dal. Hègira. Una mirada des delfront de guerra fins la fortalesa Eu-ropa, de Joakim M. Vila. Fins al 31de gener.� Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya - Girona. El paisatge indus-trial a la conca de Ruhr, fotogra-fies. Fins al 25 de febrer.� Espai 22. Exposició retrospecti-va de les millors fotografies delconcurs de l’Associació Naturalis-tes Girona. Fins al 2 de febrer.� Espai Amics del Museu d’Art.Trops, ceràmica de Lluís Xifra.Fins al 29 de gener.� Fundació Valvi. Pep Camps.Fronteres, contrabandistes, viat-ges i aterratges. Dins el cicle Me-mòria personal. Fins al 17 de fe-brer.

L’agenda

Pensant la comunicació

Lluís Costa, el moderador ■ CLAUDI VALENTÍ

GIRONA 19.00 TAULA RODONALa Fundació Valvi acull la taula rodona Pensar la co-municació, que congrega diferents participants: en-tre altres, Pau Canaleta, Àlex Martí, Francesc Case-dellà, Xavier Ureta i Josep M. Fonalleras.

Des de la direcció del Montessori Palau Girona,el professorat i la resta de personal volem expressar

el nostre dolor per la pèrdua de la Viktoriai desitgem sumar-nos al dol de la família.

Viktoria Churina

Girona, 18 de gener del 2018

Des de l’Associació de Mares i Pares del Montessori Palau

Girona, desitgem unir-nos al dol de la famíliaper tan sensible pèrdua.

Viktoria Churina

Girona, 18 de gener del 2018

Els seus fi lls, Montserrat i Joaquim Lorca, Pilar i Joan Massegur;nets, Jordi, Pau i Marta, David i Marija; besnets, Roc, Alba, Maksim

i Damià, i tota la família participen a les seves amistats i conegutstan sentida pèrdua. La cerimònia se celebrarà avui dijous, dia 18,

a 2/4 de 5 de la tarda, al Tanatori de Girona.Sala de vetlla: Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36 (sala 5).

Va morir el dia 17 de gener del 2018a l’edat de 94 anys.

E.P.D.

Vídua de Mariano Sampietro GarcésMaria Mota Ciurana

Girona, 18 de gener del 2018

| Apunts | 47EL PUNT AVUIDIJOUS, 18 DE GENER DEL 2018

AmerRosa Armangué Sidera. Va mo-rir ahir als 93 anys. Vivia a Amer. Víduade Josep Cullell Masó i deixa dos fills.Exèquies, demà, a les 10 del matí, a laparròquia de Santa Maria d’Amer.

AnglèsHermenegilda Coll Simon. Vamorir abans-d’ahir als 71 anys. Vivia aAnglès. Casada amb Jaume BusquetsPujolràs i deixa dos fills. Exèquies, avui,a les 4 de la tarda, a la parròquia d’An-glès.Maria Isabel Sánchez Hernán-dez. Va morir abans-d’ahir als 86 anys.Vivia a Girona. Vídua de Miguel RostánGonzález i deixa dos fills. Exèquies, avui,a 2/4 de 12 del matí, a la parròquia d’An-glès.

BanyolesMiquel Felip Deulofeu. Va morirabans-d’ahir als 86 anys. Vivia a Banyo-les. Casat amb Maria Dolors Caritg Rou-ra i deixa tres fills. Exèquies, avui, a les4 de la tarda, a la parròquia de Sant Pe-re de Banyoles.Catalina Noguer Surroca. Vamorir abans-d’ahir als 91 anys. Vivia aBanyoles. Vídua de Jaume Ros Darné ideixa tres filles. Exèquies, avui dijous,dia 18, a 2/4 de 5 de la tarda, a la parrò-quia de Santa Maria dels Turers de Ba-nyoles.

BlanesMaria Dolors Parrillas Contre-ras. Va morir abans-d’ahir als 91 anys.Vivia a Blanes. Vídua de Josep RamosRamos i deixa dos fills. Exèquies, avui, ales 12 del migdia, a la parròquia de San-ta Maria de Blanes.Bartolomé Tortosa Salmerón.Va morir abans-d’ahir als 91 anys. Viviaa Blanes. Casat amb Juliana PalomarHernando i deixa quatre fills. Exèquies,avui, a 2/4 d’11 del matí, a la parròquiade Santa Maria de Blanes.

CabanesEmilia Olmo Rodríguez. Va mo-rir abans-d’ahir als 87 anys. Era naturalde Pitres (Granada) i vivia a Cabanes.Casada amb Horacio Alcántara López ideixa dos fills. Exèquies, avui, a les 11del matí, a la parròquia de Sant Vicençde Cabanes.

CalongeRamon Pavón Pérez. Va morirahir als 77 anys. Era natural de Barcelo-na i vivia a Calonge. Deixa dues filles.Exèquies, demà divendres, a les 12 delmigdia, a la parròquia de Sant Martí deCalonge.

Colera / GironaMaria Mota Ciurana. Va morirahir als 94 anys. Vivia a Colera. Víduade Mariano Sampietro Garcés i deixadues filles. Exèquies, avui, a 2/4 de 5 dela tarda, al tanatori de Girona.

L’EstartitAngelina Viñas Cruset. Va morirahir als 89 anys. Vivia a l’Estartit. Víduade Francisco Tabernero Elias i deixa unafilla. Exèquies, avui, a 2/4 de 12 del matí,a la parròquia de l’Estartit.

Figueres / VilabertranM. Rosa Vaqué Alsina. Va morirahir als 80 anys. Era de Figueres. Víduade Marcel Casademont Juandó i deixacinc fills. Exèquies, avui dijous, dia 18, ales 4 de la tarda, a la parròquia de San-ta Maria de Vilabertran. Serà enterradaa Figueres.

Fornells de la SelvaJoan Palol Viñets. Va morirabans-d’ahir als 77 anys. Vivia a Fornellsde la Selva. Casat amb Maria Dolors Xar-gay Subiranas i deixa dos fills. Exèquies,avui, a 2/4 de 10 del matí, a la parròquiade Fornells de la Selva.

GironaCarmen Esparré Cervilla. Vamorir abans-d’ahir als 87 anys. Vivia aVilablareix. Vídua de Rafael Alba Haro ideixa quatre fills. Exèquies, avui, a 2/4de 10 del matí, al tanatori de Girona.Anna Maria Freixas Mauné. Vamorir abans-d’ahir als 86 anys. Vivia aGirona. Exèquies, avui, a les 11 del matí,a la parròquia de Santa Susanna delMercadal de Girona.Vicenta López Martínez. Va mo-rir ahir als 81 anys. Vivia a Girona. Víduade Víctor Ballarín Albert i deixa tres fills.Exèquies, demà, a 2/4 de 10 del matí, altanatori de Girona.Isabel Sánchez Hernández. Vamorir abans-d’ahir als 86 anys. Vivia aGirona. Vídua de Miguel Rostán Gonzá-lez i deixa dos fills. Exèquies, avui, a 2/4de 12 del matí, a la parròquia d’Anglès.Dolores Santasmasas Solase-galés. Va morir ahir als 80 anys. Viviaa Girona. Vídua de Rafael Pérez Peralta.Exèquies, demà, a 2/4 de 10 del matí, ala parròquia de Vila-roja de Girona.David Valero Berenguer. Va mo-rir dilluns passat als 48 anys. Vivia aEmpuriabrava. Deixa un fill. Exèquies,avui, a les 6 de la tarda, al tanatori deGirona.Jaume Vázquez Carreras. Vamorir abans-d’ahir als 69 anys. Vivia aGirona. Casat amb Olga Franch Nicolàs ideixa quatre fills. Exèquies, avui, a 2/4de 4 de la tarda, a la parròquia de SantJosep de Girona.

LlançàVictoria Navarra Gil. Va morirahir. Vivia a Llançà. Vídua de LliboriPuignau. Exèquies, avui, a les 4 de latarda, a la sala de cerimònies de Fune-rària Empordanesa de Figueres.Annie Ruiz. Va morir abans-d’ahirals 66 anys. Vivia a Llançà. Casada ambAntonio Serrano Sarmiento i deixa dosfills. Incineració, avui, a les 6 de la tar-da, al crematori de Funerària Vicens deFigueres.

Lloret de Mar /LlagosteraElise Josephine Martin. Va mo-rir diumenge passat als 89 anys. Vivia aLloret de Mar. Vídua de Leon Souren ideixa una filla. Exèquies, avui, a les 10del matí, al tanatori de Llagostera.

OlotDiego Ávila Espejo. Va morir ahirals 84 anys. Era natural d’Alameda (Mà-laga) i vivia a Olot. Casat amb CarmenGaliano Cruz i deixa quatre fills. Exè-quies, avui dijous, a les 11 del matí, al’església del Sagrat Cor (Caputxins)d’Olot.Joan Clapera Mayà. Va morir ahirals 88 anys. Era d’Olot. Casat amb M.Dolors Ros Bartrina i deixa dos fills. Exè-quies, avui, a les 4 de la tarda, a la cape-lla del cementiri d’Olot.Maria Masoliver Mercader. Vamorir ahir als 85 anys. Era natural deSant Privat d’en Bas i vivia a Olot. Víduad’Esteve Domènech Figueras i deixa un

fill. Exèquies, avui, a les 10 del matí, a laparròquia d’Olot.Diego Ortiz Fuentes. Va morirahir als 88 anys. Era natural d’Iznajar(Còrdova) i vivia a Olot. Casat amb En-carnación Arjona Aguilera i deixa duesfilles. Exèquies, avui, a les 12 del migdia,a la parròquia de Sant Esteve d’Olot.Magdalena Sánchez Fernán-dez. Va morir ahir als 82 anys. Vivia aOlot. Casada amb Josep Masó Ayats ideixa dos fills. Exèquies, demà, a les 11del matí, a la capella del cementirid’Olot.

PalafrugellErnest Bisbe Parals. Va morirahir als 86 anys. Vivia a Palafrugell. Ca-sat amb Jacqueline Hitchcock Gibbinngsi deixa dos fills. Exèquies, demà, a les 12del migdia, al tanatori de Palafrugell.Guillem Forgas Corredor. Vamorir abans-d’ahir als 83 anys. Vivia aPalafrugell. Casat amb Maria Dolors Gi-rona Figueras i deixa dos fills. Exèquies,avui, a 2/4 de 10 del matí, al tanatori dePalafrugell.

PalsJosep Martí Bartra. Va morir ahirals 87 anys. Vivia a Pals. Vidu de MariaReches Martí i deixa dos fills. Exèquies,avui, a les 4 de la tarda, a la parròquiade Sant Pere de Pals.

Platja d’AroEncarnación García Fernán-dez. Va morir ahir als 75 anys. Era na-

tural de Cortes de Baza (Granada) i viviaa Platja d’Aro. Deixa dos fills. Exèquies,demà, a les 10 del matí, a la parròquiade Platja d’Aro.

PorqueresLluís Malagón Ramírez. Va mo-rir ahir als 69 anys. Vivia a Porqueres.Casat amb Mercè Jordà Caulas i deixados fills. Exèquies, avui dijous, dia 18 degener, a les 5 de la tarda, al tanatori deBanyoles.

SaltMaria Lluïsa Duran Frigola. Vamorir dilluns passat als 62 anys. Vivia aSalt. Casada amb Josep Maria MascarellCarreras i deixa dos fills. Exèquies, avui,a les 12 del migdia, a la parròquia deSant Cugat de Salt.

Sant Feliu de GuíxolsJesús Larragay Martínez. Vamorir ahir als 67 anys. Era natural deCortes de Baza (Granada) i vivia a SantFeliu de Guíxols. Deixa dos fills. Exè-quies, avui, a les 12 del migdia, a l’orato-ri del tanatori de Sant Feliu de Guíxols.

Sant Hilari SacalmDolors Molist Montal. Va morirahir als 85 anys. Vivia a Sant Hilari Sa-calm. Vídua de Recaredo Bayo Aguilar ideixa dues filles. Exèquies, avui, a 2/4de 4 de la tarda, a la parròquia de SantHilari Sacalm.

Santa Coloma deFarnersLluïsa Climent Banchs. Va morirabans-d’ahir als 86 anys. Vivia a SantaColoma de Farners. Vídua de RamonRoura Riera i deixa dos fills. Exèquies,demà, a les 4 de la tarda, a la parròquiade Santa Coloma de Farners.Fernando Ruiz Cumplido. Vamorir abans-d’ahir als 70 anys. Vivia aSanta Coloma de Farners. Casat ambMaria Torra Gili i deixa tres fills. Exè-quies, avui, a les 9 del matí, a la parrò-quia de Santa Coloma de Farners.

TorderaÁngel Garro Garro. Va morir al’edat de 88 anys. Exèquies, avui dijous,dia 18 de gener del 2018, a les 4 de latarda, a la parròquia de Sant Esteve deTordera.

Les necrològiques

Els seus afl igits: fi lls, Enri, Esteve, Marcel, Josep M. i Sara; fi lls polítics, Xavier, Mercè i Josep; nets, Laura, Gerard, Martí, Marta,

Estel, Ona i Ivette, i tota la família us preguen que en tingueuun record, i assistiu a la missa de cos present avui dijous,a les 4 de la tarda, a l’església parroquial de Santa Maria.

Tot seguit, es traslladarà la difunta al cementiri de Figueresper a la seva inhumació. Concentració a l’església.

Va morir cristianament el dia 17 de gener del 2018a l’edat de 80 anys.

A.C.S.

Vídua de Marcel Casademont i Juandó

M. Rosa Vaqué i Alsina✝

Vilabertran - Figueres, 18 de gener del 2018

Els seus pares, Lluís i Mei; fi ll, Pau; germà, Víctor, i tota la família participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua. La cerimònia de comiat se celebrarà avui dijous,

dia 18, a les 6 de la tarda, a la sala de cerimònies del Tanatori de Girona.Sala de vetlla: Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36 - Girona.

Ens va deixar el dia 15 de gener del 2018a l’edat de 48 anys.

E.P.D.

David Valero Berenguer

Girona, 18 de gener del 2018

La seva esposa, Mercè Jordà; els seus fi lls, Salvador i Sílvia, Estevei Montse; nets, Roger, Adrià i Gerard; germans, cunyats, nebots i tota la família participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.

La cerimònia se celebrarà avui dijous, dia 18, a les 5 de la tarda,a la sala de cerimònies del Tanatori del Pla de l’Estany - Banyoles.

Ens va deixar el dia 17 de gener del 2018a l’edat de 69 anys.

A.C.S.

Lluís Malagón Ramírez

Porqueres, 18 de gener del 2018

Joan Clapera Mayà, un delsdarrers representants del pai-satgisme de l’Escola d’Olot i undels màxims exponents del’art olotí durant el segle XX, vamorir ahir a l’edat de 88 anys.Nascut el 1929, va entrar alsdotze anys com a alumne al’Escola de Belles Arts d’Olot,però per motius familiars vahaver d’abandonar els estudisartístics durant uns anys. El1953 va reingressar en l’es-mentada escola i va ampliar laseva formació en dibuix, pintu-ra, gravat i esmalt sota el mes-tratge de Martí Casadevall iPere Gussinyé. El 1952 es va in-tegrar en el grup Cràter d’Art.Després de participar en diver-sos concursos, va fer la seva

primera exposició individual el1961. A partir del 1967 va dur aterme un llarg viatge, d’estudi itreball al mateix temps, que elportaria a recórrer França, Bèl-gica, els Països Baixos, Alema-

nya i la Gran Bretanya.Encara que se’l vincula al

paisatgisme olotí, Clapera vaevolucionar estilísticament i laseva obra es distingeix en di-verses etapes dins d’un estil

essencialment expressionista.Durant els anys seixanta la se-va pintura era pràcticamentcubista per la seva estructura ipropera al fauvisme pel seutractament del color. A partirdel 1970 va anar desapareixentla preocupació constructivistai, després d’envoltar la fronterade l’abstracció, va derivar capal surrealisme. La crítica des-taca que l’eix de la seva temàti-ca, el paisatgisme, no era per aell una simple realitat objecti-va, sinó alguna cosa amb vidapròpia que l’artista ha de re-crear segons la seva intuïció isensibilitat.

Com a curiositat, mentreque no n’hi ha cap referència ala Viquipèdia catalana, sí quese’n troba una en alemany.

Redacció

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mor un dels últims paisatgistes de l’Escola d’Olot

Joan Clapera Mayà

Clapera Mayà, al Museu Comarcal de la Garrotxa ■ ARXIU