Edició de GironaDISSABTE · 21 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14704 - AVUI / Any XL. Núm. 13574 - EL PUNT

1,50€

1818

72-1

1860

81T

1238

98-1

1910

77L

Denuncia que una dona morper una pseudoteràpia

Nacional P20

Un oncòleg de Girona fa públic el casd’una malalta amb càncer de mama

Tossa vol recuperar l’antiga caserna,ara vila d’estiueig, pels fets de l’1-O

Tossa de Mar P38

L’antiga caserna, ara vila d’estiueig dels agents ■ Q.P.

No volen la GuàrdiaCivil de vacances

Menys pernoctacions aGirona el primer semestreS’hi allotgen unes 13.600 personesmenys, un 25% inferior al 2017

Turisme P00-00

El futuren joc

NEGOCIACIONS · Direcció icrítics mantenen converses acontrarellotge després que Pascalrebutgés un principi d’acord

DIVERGÈNCIES · El PDeCATcomença una assemblea nacionaldecisiva sense haver pogutconsensuar una entesa

P10

Mostres de suport als presos polítics a l’arribada de la presidenta a la presó del Tarragonès ■ EFE

Forcadell, al Catllar

NACIONAL P6,7

El procés aPuigdemont,tancat aAlemanyaSchleswig-Holstein va perfeina i ja li permetsortir del país

NACIONAL P8

El sí continuasuperant el no ala independènciaEl CEO també mostra que ERC guanyariales eleccions i que els independentistesampliarien la seva actual majoria

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.437

Dissabte21 DE JULIOL DE 20181,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

MÀNEGA EXTENSIBLES’expandeix automàticament en obrir l’aixetade l’aigua, molt manejable i fàcil de guardar

UN COTXE ES VA CREMAR I EL TALL DELS DOS SENTITS DE LA MARXA VA PROVOCAR RETENCIONS DE MÉS DE TRES QUILÒMETRES4 16

Incendi i cues a les obres de l’N-II a Sils

Els Bombers,apagant les flames

del cotxe sinistrat a Sils.

LA CONSTRUCCIÓ DE DOS

PISOS SOBRE L’EDIFICI I LA

REFORMA INTERIOR S’INICIARAN

DURANT EL 2019

4

5

Hipercorcomençaràles obresa la plaçaSalvador Dalíel mes vinent

Més de 152.000multes en quatreanys pels radars delBaix Empordà 17

El Girona obre la portaa fer 600 nousabonats entre els socisde la llista d’espera34

A més a DdG

EXCAVACIONS Localitzen el carrer Majorde Roses de l’època medieval 14

Mor una dona al Trueta per un càncer de mamatractat amb pseudociència

L’EstiuLA SANTA MARKETomple de música,moda i gastronomiales nits de l’EmpordàL’ESPAI DE SANTA CRISTINA

D’ARO VA OBRIR AHIR LES

PORTES AMB UN CONCERT

DE MAZONI 19

MARC MARTÍ

La caiguda deles vendescàrnies a Gironaarrossega lesexportacions ■Les exportacions de les càrnieshan caigut més d'un el .El conjunt de les exportacions hacaigut un ,. 26

CEO Esquerra guanyaria les eleccionsa Catalunya, amb el 24% dels vots 27

La pacient havia deixat el tractament convencional i era atesa per un curanderoSalut i el Col·legi de Metges investiguen la denúncia d’un oncòleg de l’ICO

3 i 4

jamargant - 23/07/2018 08:21 - 79.147.189.105

Edició de GironaDIUMENGE · 22 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14705 - AVUI / Any XL. Núm. 13575 - EL PUNT

2,50€

8167

66-1

1858

70L

1161

19-1

1469

45w

Quatre joves perden la vida de matinada en un xoc frontal a la C-63

Els equips d’emergència van treballar quatre hores per retirar els vehicles i netejar la carretera ■ ACN

El pitjor accident, a Vidreres

TRÀNSIT P24

ACORD · L’assemblea del partitaprova per unanimitat confluiramb la Crida per la República

UNILATERAL · Avui es decidiràsi s’aposta per la sobiraniaimmediata o quan sigui “possible”

El PDeCAT s’integrarà ala Crida de Puigdemont

RENÚNCIA · Marta Pascalplega de coordinadora per lapressió del sector crític majoritari

P10-12

Avui amb El Punt Avui

NACIONAL P6-7

Les excavacions de fosses esmultipliquen en l’últim any

Recuperació de materials de la Guerra Civil ala fossa de Miravet ■ EL PUNT AVUI

Impuls a lesexhumacionsde víctimesdel franquisme

Se superarà la xifra de 3.200establiments si s’autoritzen els del’avinguda Marlès i se’n creen alsbarris de Fenals i Santa Clotilde

Turisme P26-27

Lloret augmentarà elnombre d’habitatgesd’ús turístic

L’Estiu

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.438

Diumenge22 DE JULIOL DE 20182,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Marta Pascal perd el polsamb Puigdemont i renunciaa seguir dirigint el PDeCAT

MÚSICA La Carla Bruni més intimista hipnotitza Peraladamentre Sting i Shaggy porten Jamaica a Cap Roig 22 i 23

MÀNEGA EXTENSIBLES’expandeix automàticament en obrir l’aixetade l’aigua, molt manejable i fàcil de guardar

Els cossos deseguretat, al lloc de

l’accident. SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

EL VEHICLE EN QUÈ VIATJAVEN VA XOCAR CONTRA UNA FURGONETA, PROBABLEMENT A CAUSA D’UN EXCÉS DE VELOCITAT 4 3

Quatre joves moren en un xoc a Vidreres

EDUCACIÓ

Treure la guerradel joc, necessariperò inútil12

LA SELVA

Adeu a les viesdel Far West18 i 19

REPORTATGES

QUIM SALVIRECTOR DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

ENTREVISTA

«Recuperarem el màxim deprofessorat»46

El Girona empata ambel Bolton (0-0) en eldebut d’Eusebio40-41

EsportsDdG

APOSTA PER «REFORÇAR EL CODI

PENAL DAVANT EL DESAFIAMENT

SECESSIONISTA»

4

35 i 36

Pablo Casados’imposa aSantamaría i ésel nou presidentdel PP, amb un57% dels vots

«La coordinadora general ha de tenir la confiança de Puigdemont. I jo no latinc», admet la dirigent, que no ha pogut resistir les pressions del sector crític

32

jamargant - 23/07/2018 08:23 - 79.147.189.105

Edició de GironaDILLUNS · 23 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14706 - AVUI / Any XL. Núm. 13576 - EL PUNT

1,20€

C/ Muralla, 617300 BLANES

Tel. 972 33 50 87

1238

68-1

1915

82L

1170

43-1

1913

36Q

SALUT P16-17

Creix el nombre de sol·licitudsper ajudar els malalts crònics itambé les seves famílies Un equip d’EAPS de Girona ■ J. SABATER

Més demandaper acompanyarfins a la mort

URBANISME P20

Incrementmínim del’edificacióa tota lademarcacióTambé s’estanca larehabilitació d’immobles

JUNTS · Bonvehí proposarà aERC pactar el nou full de ruta

El nou president del PDeCAT, David Bonvehí, ahir, dirigint-se a l’assemblea amb Míriam Nogueras al fons ■ JUANMA RAMOS

AVÍS · Clam dels presidents alssobiranistes perquè vagin plegats

Crides a la

“Hi ha coses que nohem fet bé. Ara hemde ser un equip unit”

David BonvehíPRESIDENT DEL PDECAT

“El verí de la desuniópot liquidar elsobiranisme”

Artur MasEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases“Necessitaremsacrificis, unitat icooperació de tots”

Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Hem fet el quetocava. Cal la màximaunitat possible”

Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

P6-8

Aliança per una pescaencara més sostenible

Medi Ambient P25

La confraria de Palamós s’alia ambd’altres per intercanviar experiències

Més de 130 piragüistes van participaren la baixada entre Bescanó i Girona

Oci P19

Un tram del descens pel Ter ■ JOAN SABATER

Descens reivindicatiupels presos al Ter

Punt de Vista

Jordi Creus Miquel de Palol

Entre la impaciènciai el cansament

CEOKeep Calm Tribuna

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.439

Dilluns23 DE JULIOL DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

MÀNEGA EXTENSIBLES’expandeix automàticament en obrir l’aixetade l’aigua, molt manejable i fàcil de guardar

La policia de Platja d’Aroenvia cartes als menorsque beuen al carrer6

A més a DdG

La xifra de beneficiaris de la llei de la dependència sesitua en xifres de l’any 2013

DAVID BONVEHÍ, UN DELS

SEUS HOMES DE CONFIANÇA, ÉS

ESCOLLIT PRESIDENT MALGRAT

UN ELEVAT VOT DE CÀSTIG

4

23

Puigdemontaconsegueixel control delPDeCAT i elporta cap a launilateralitat

■ El sindicat STSG havia denun-ciat que un centenar d’empleatstenia contractes de pràctiques idesprés no se’ls contractava. 11

Treball dona la raó alsempleats de lesambulàncies iels fa indefinits

Piragües per reivindicar el cabal del TerUNES 130 PERSONES PARTICIPEN EN EL DESCENS POPULAR DE BESCANÓ A GIRONA 44

Alguns delsparticipants enla baixada. ACN

EsportsDdG

EL GIRONÍ ENCETA EL

SEU CINQUÈ CURS AL

PRIMER EQUIP

4

28-29

Medalles de plataen els Campionatsd’Espanya per aGuerrero i Mechaal

COM ÉS HABITUAL, ES VA FER PRIMER LA MISSA A

L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA I TOT SEGUIT VA SORTIR LA

PROCESSÓ, PRIMER TERRESTRE I DESPRÉS MARÍTIMA

4

17

L’EstiuMARC MARTÍ

Palamós celebra laVerge del Carme toti l’amenaça de pluja

VIDRERES Porten a la Vall d’Hebron ladona ferida en l’accident de dissabte9

OSCA Rescaten una escaladora gironinaque havia caigut de vuit metres 9

TURISME

Viatjar pel món senseagafar cap avió 8 i 9

REPORTATGE

«Vull demostraral nou tècnicque puc seguirsent un jugadorimportant»

ÀLEX GRANELLMIGCAMPISTACAPITÀ DELGIRONA FC

ENTREVISTA

2018

Servei a tota la província

Les comarques gironines tanquen el segon trimestre de l’any amb 15.650perceptors d’ajuts, xifra que significa 782 persones més que a finals de l’any 2017

3

jamargant - 23/07/2018 08:24 - 79.147.189.105

32 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 2018

Nascut el 1955 a Canapost,el poble més petit dels vuitque formen Forallac, Sala ésfill de pagesos i va ser trac-tant de bestiar abans decentrar-se en la gestió. Vaser militant de CDC i ara hoés del PdeCat, “però inac-tiu”. Va presidir el ConsellComarcal del Baix Empordài va ser diputat a la Diputa-ció, però té clar que “la polí-tica és una cosa i la políticamunicipal, una altra”.

egurament no hi ha cap altre al-calde a Catalunya que pugui dirque ha estat batlle del seu muni-cipi durant tres quartes parts de

la seva història. Forallac va néixer el 10de març del 1977 de la unió entre els ter-mes de Fonteta, Peratallada i Vulpellac.Ell és alcalde des del 1987.

Què el va portar a la política i a ser alcal-de durant trenta-un anys?Simplement, hi ha vegades que cal fer lescoses i, a poc a poc, et vas embolicant enpolítica, però no ha estat una vocaciócom la d’un religiós que li ha vingut la fede sobte. Ja ho he dit alguna vegada i potsonar políticament incorrecte, però hetingut molta sort que d’una afició en vaigpoder fer una professió, tot i que mai mel’hagués plantejat com a tal.

Tenia precedents familiars?Només el meu avi matern, Genís Leal,que era molt aficionat a la política i va sersindicalista durant la República. Moltsanys més tard van retornar de l’exili dosamics seus que havien estat oficials del’exèrcit republicà i cada quinze dies que-daven per fer la xerrada a casa d’un d’ellsi, de vegades, jo els portava en cotxe i emquedava a escoltar-los. Amb ells vaigaprendre moltes coses i vaig adquirir unsvalors que no s’aprenen a l’escola.Aquells tres homes grans tenien una di-mensió política i humana que no m’heretrobat durant la meva vida política.

Ha estat difícil conciliar els interessosdels diferents nuclis en el projecte mu-nicipal de Forallac?Aquesta és una de les coses de les qualsem sento més orgullós com a alcalde, en-

SXavier CastillónVULPELLAC (FORALLAC)

cara que de vegades no es vegi o no es va-lori prou. Vaig agafar l’alcaldia, com quidiu, quatre dies després de la fusió, i deseguida vaig haver de resoldre l’expe-dient de segregació de Peratallada.

Un inici complicat, no?Sí, però, tot i les dificultats, crec que al fi-nal hem aconseguit que la gent sàpiga elque és Forallac, que és un nom bàsica-ment administratiu. L’Ajuntament maino ha pretès que la gent se senti de Fora-llac, sinó dels seus respectius pobles. Lacasa de la vila es va inaugurar l’1 de fe-brer de 1997 a Vulpellac. És l’única inau-guració que he fet en trenta anys, perquècrec que les inauguracions les fa cada diala gent quan trepitja el carrer, no quatrepolítics mudats. Aquell dia no sabia gairebé què dir, i algú em va recomanar queenraonés com ho faig sempre amb lagent del poble. I simplement els vaig dirque un municipi de 1.800 habitants téunes particularitats i unes possibilitatsmolt més importants que tres de 500.

Tenen un patrimoni molt important. Ésdifícil gestionar-lo i preservar-lo?Tenim una vintena de dòlmens, cinc es-glésies romàniques, tres castells, dos nu-clis que estan reconeguts al 100% com abéns culturals d’interès nacional. No pucdir si és difícil gestionar tot això perquèno sé com es fa d’una altra manera, no hetingut l’oportunitat de governar cap al-tre municipi, però segurament tenir tantde patrimoni comporta tant avantatgescom inconvenients. Crec que es tractasimplement d’estimar les coses.

El mateix podríem dir del seu patrimoninatural, en plenes Gavarres.I et podria dir el mateix: que si en trentaanys no haguéssim demostrat que esti-màvem el nostre entorn, algun desastrehi hauria hagut. Jo he crescut caminant

pel bosc, i el fet d’haver nascut en un po-ble petit com Canapost, amb només ca-torze cases, que abans formava part dePeratallada però està més a la vora deVulpellac, fa que la gent entengui millorque jo no intento afavorir amb la mevagestió del territori un nucli o un altre, si-nó que m’estimo les Gavarres en general.

No tot és natura, patrimoni... i turisme.No, Forallac és un municipi turístic, i te-nim l’obligació de triar el model de turis-me que ens convé, per evitar la massifi-cació. Però també tenim sòl industrial iagricultura i ramaderia. El 2002 vamacabar d’urbanitzar el polígon industrial,un projecte que, en temps de crisi, ens

ha ajudat a mantenir l’economia munici-pal, en espera que es reactivi l’economiaen general. Si només tens una cosa, ettanques, i per a mi tots els sectors sónimportants, com també ho són tots elsnuclis del municipi. M’estimo més la nos-tra complexitat, perquè crec que ens en-riqueix i afavoreix.

Un polígon al mig de les Gavarres?Tenim la superfície de sòl industrial mésgran del Baix Empordà, però el sòl indus-trial ha de servir per a alguna cosa mésque fer fàbriques. Fa una dècada vamcrear el viver d’empreses Nexes, que és elprimer de les comarques gironines, el si-sè de Catalunya i el vintè de l’Estat, pervolum d’empreses –unes 30– i de gestió.

La preservació de l’antiga pedrera mega-lítica dels clots de Sant Julià ha estatsovint motiu de polèmica. Tema resolt?Ens han atacat molt pels clots, perquè enmatèria de patrimoni, per més que facis,mai no en fas prou. Per posar fi a les dis-cussions s’està elaborant un pla especial,que barreja molt el patrimoni natural il’arqueològic, per especificar el grau deprotecció que requereixen els clots. Aixíla gent que té propietats a l’entorn delsclots podrà saber què implica exacta-ment la declaració de bé cultural i si pottallar un arbre o plantar una vinya. Tam-bé he mantingut alguna conversa ambels propietaris dels clots i semblen dispo-sats a cedir la seva gestió a l’Ajuntamentdurant 25 o 30 anys.

Es tornarà a presentar a l’alcaldia?Sí, perquè crec que encara puc donar al-guna cosa. Segurament, aquesta seràl’última vegada. Les ganes d’aprendre ide fer coses encara hi són, com el primerdia. Jo no haig d’ensenyar res a ningú,però sí que m’agradaria participar unamica en l’aprenentatge del meu relleu. ■

“La nostracomplexitatens enriqueixi afavoreix”TRENTA-UN ANYS · Alcalde des del 1987, tornarà apresentar-se el 2019 SECTORS · El turisme conviu aForallac amb l’agricultura, el turisme i les empreses

Josep Sala i LealForallac

XAVIER CASTILLÓN

L’ALCALDE DEL DIA

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DISSABTE, 21 DE JULIOL DE 2018 37

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

DdG GIRONA

■ La Junta de Govern Local del'Ajuntament de Girona ha apro-vat inicialment el projecte per a lareforma d'adequació de la CasaPastors per tal de poder acollir elnou Museu d'Art Modern i Con-temporani, el setè de la ciutat.

Les instal·lacions de la plaça dela Catedral hauran d'acollir, entred'altres, el fons d'art Santos Tor -roella, adquirit el febrer de .

Segons l'alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, la construcciód'aquest nou museu representa«un pas més per convertir Gironaen un epicentre cultural del sudd'Europa».

El projecte de rehabilitació haestat elaborat pel despatx d'arqui-tectes Jordi Bosch Genover, quepreveu mantenir part de l'edificihistòric però també fusionar-loamb un tipus d'arquitectura con-temporània. Una de les propostesque conté el projecte escollit ésunificar l'alçada de totes les salesd'exposició de l'edifici, per tal defacilitar la visita a les col·leccions.

Aquesta unificació, però, com-portarà enderrocar l'altell de laprimera planta i modificar els for-jats de la segona per anivellar-losen una mateixa cota. L'únic espaique preservarà l'estètica que hihavia en èpoques anteriors serà lagran sala de la primera planta, on

en l’època de l’Audiència se cele-braven els judicis. D'altra banda,la reforma intentarà fomentar queels visitants puguin realitzar un re-corregut circular al conjunt de lesexposicions. A més també s'obri-ran les zones de pas al pati interiorde l'edifici per tal que la gent puguiveure-ho com una zona de des-cans. A més, el despatx també pro-posa crear una nova planta al sub-terrani on s'ubicarien els magat-zems del museu i que estaran co-municats per un muntacàrreguesi una escala de servei. Això perme-tria augmentar la superfície útil del'edifici fins arribar als . me-tres quadrats. El projecte fixa elcost de la reforma amb un total de

, milions. El següent pas consis-tirà a obrir el projecte de licitacióde l’obra.

El es va decidir crear elmuseu a la Casa Pastors, el esva encarregar a Jordi Falgàs el pro-jecte museístic, el la Genera-litat va cedir a l'Ajuntament de Gi-rona la seva part de l'edifici, el les tres institucions (Genera-litat, Diputació i Ajuntament) vanacordar impulsar el projecte i vanencarregar a Carme Clusellas, di-rectora del Museu d’Art de Girona,la unificació dels dos museus enun termini de dos anys.

Per aconseguir-ho, es disposaràde la col·lecció Santos Torroella(-), que l'Ajuntament deGirona va comprar per uns mi-lions d'euros, i que inclou l'arxiudocumental del crític d'art dePortbou, a més dels fons d'art dela Diputació de Girona i de la Ge-neralitat, entre d’altres.

El discurs arrencarà amb lesavantguardes del segle XX (-) i arribarà fins als nostresdies. Segons Clusellas va explicaen una conferència el passat mesde febrer, «ningú s'ocupa a Cata-lunya de l'art actual. El MNACarriba fins al . Ho assumiremnosaltres i ho farem en relacióamb les grans línies internacio-nals. Ho treballarem amb el mu-seu Jaume Morera de Lleida».

La Junta de Govern Local hi ha donat el vistiplau i ara caldrà obrir el concurs d’obres per a la futura seu de la col·leccióSantos Torroella El projecte arquitectònic de Jordi Bosch Genover fusiona l’edifici històric amb elements contemporanis

Girona aprova el projecte de rehabilitacióde la Casa Pastors per acollir el setè museu

Façana de la Casa Pastors, a laplaça de la Catedral. ANIOL RESCLOSA

LA XIFRA

4,7 MILIONS

El cost estimat de les obres El cost de reforma i ade-quació de l’antiga Audièncias’estima en 4,7 milions

22/07/201818.00 h. Coral de Camprodon, Coral INDIKA de l’Escala i Coral de Sant Sadurníd’AnoiaMonestir de Sant Pere

01/08/201820.00 h. CONCERTACTUACIÓ de NonStop Tango, Trio & Alycris Tango,tango showCasal Camprodoní

12/08/201820.00 h. CONCERT«Albéniz a París» per Marisa Martins, soprano i PepSurinyac, pianoMonestir de Sant Pere

15/08/201820.00 h. INTEGRAL DELA SUITE «Iberia» per José Maria DuqueMonestir de Sant Pere

17/08/201820.00 h. CONCERT DE PIANO DUO amb Carles Lama iSofia CabrujaMonestir de Sant Pere

18/08/201820.00 h. CONCERT del Quintet «Occitània» ambPhilippe Moratouglou guitarraCal Marquès

Informació:

T. 972 74 00 10 - www.albeniz.cat

XXXIII FESTIVAL ISAAC ALBÉNIZ

jamargant - 23/07/2018 08:21 - 79.147.189.105

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 201832 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ

algrat l’escàs períodeen què va dur a ter-me la seva tasca, laMancomunitat de

Catalunya es va convertir en un re-ferent en moltes matèries, entre lesquals cal comptar l’educació. El1914, quan va començar a funcio-nar, el panorama era desolador. Enun estudi d’Alexandre Galí, un delspares de la pedagogia catalana, esremarcava la precarietat dels equi-paments, amb més de 335 escolesque es podien qualificar de “dolen-tes” i 931 de “regulars” per al con-junt del país. Els recursos eren limi-tats, però hom es va plantejar elrepte de dissenyar i construir qua-tre equipaments que posessin demanifest el model de la Mancomu-nitat en l’àmbit educatiu. A travésd’un concurs, es va acordar cons-truir una escola a cada província.Els municipis que hi participavenhavien d’aportar els terrenys i con-fegir una memòria sobre la situacióde l’ensenyament al poble. En el casde Girona, el municipi escollit vaser Palau-saverdera, que es va com-prometre a destinar-hi el 47% delpressupost. De fet, el poble haviadecidit construir les escoles amb elseu esforç, però va optar per con-córrer al concurs de la Mancomuni-tat. L’equipament, dissenyat perl’arquitecte Francesc de P. Nebot,s’adequava als paràmetres d’una es-cola moderna i recordava “les anti-gues construccions rurals catala-nes”. Segons una descripció apare-guda a la premsa, a la banda baixahi havia els lavabos, una saleta devisites i les aules dels nois, mentreque el primer pis era reservat a lesnoies. El mobiliari era sobri i “enlloc de bancs hi havia cadires”. A lesvitrines se situava “el material d’en-senyança i escollides col·leccionsd’història natural, aparells de quí-mica i física”. A totes les sales, hipresidia “el crucifix o una imatgedel Redemptor o de la Verge Maria.No hi faltava tampoc el seriós retratdel rei d’Espanya ni el gran catalàque va concebre i impulsar l’obra dela Mancomunitat, l’eximi Prat de laRiba”.

La inauguració de l’equipament,programat per al dia 13 de maig de1920, es va convertir en un acted’afirmació catalana, amb el pobleendomassat de punta a punta. Se-

M

gons les cròniques que van aparèi-xer a la premsa comarcal, amara-des del sentiment patriòtic quetransmetia l’acte, “100 banderescatalanes voleiaven pels carrers detota la població, recollint en els seuscolors gloriosos els primers esclatsde sol del dia clar”. De bon matí, desde l’estació de Vilajuïga van arribarles personalitats convidades, entreles quals hi havia el rector de la Uni-

versitat i el conseller de la Manco-munitat i president de la Diputacióde Girona, Agustí Riera. La comiti-va va completar el darrer tram ambtartanes i les autoritats locals vananar a rebre-la a peu de la carretera.En primer terme hi havia l’alcalde,Josep Espelt. Tot seguit, una or-questra “va llançar a l’aire les notesvibrants d’Els segadors, himne na-cional de Catalunya, escoltats a capdescobert”. La comitiva va avançar

cap al centre del poble i, des delsbalcons, els veïns es van descobriral seu pas. La gent anava endiumen-jada: “L’airosa barretina emporda-nesa, que orgullosament portavenels vells del poble, barrejava els seuscolors vivíssims amb les barres desang de l’ensenya nacional.” Des-prés del corresponent ofici, les au-toritats es van dirigir a les escoles i,després de recórrer les diferents de-pendències, van dur a terme elsparlaments des d’una tribuna aixe-cada al jardí davanter de l’escola. Elpresident de la Diputació va fer unasíntesi de l’obra “reconstructora dela Mancomunitat” i va remarcarque “l’obra portada a terme a Palau-

saverdera [...] seria una prova mésde l’enlairament de l’esperit català ide la seva capacitat per refer-se”.Tot seguit, més de seixanta comen-sals van celebrar un banquet i,abans d’acomiadar-se, un cor infan-til va entonar algunes cançons. Elsactes van finalitzar a mitja tarda,amb una audició de sardanes a laplaça del davant de l’escola, que apartir d’aquell dia va passar a ano-

menar-se de la Mancomunitat. Lainauguració es va perllongar algunsdies després, concretament l’1 desetembre, quan va fer-se realitatuna idea llançada aquell mateix dia:aconseguir, a través d’una subscrip-ció popular, una senyera perquèonegés a la façana de les escoles.L’ensenya va completar un acte enquè la modernitat educativa vaanar indestriablement lligada a lareivindicació nacional.

Com s’hiarribaSi arribem al poblea través de la GI-610, ja sigui des deRoses o Vilajuïga,cal prendre duesrotondes seguidesen línia recta a tra-vés del carrer Nou.Després de recór-rer uns 200 me-tres, trobem el nos-tre espai amb his-tòria a la bandadreta. Actualment,l’edifici fa les fun-cions de casa de lavila després d’unesreformes que esvan dur a termel’any 2001. Pertant, se’n pot visi-tar l’exterior, peròtambé l’interior.

Una escola modèlicaREPRESSIÓ · El 13 de maig de 1920, el municipi de Palau-saverdera va inaugurar l’única escola model que va impulsarla Mancomunitat a les comarques gironines EXECUCIÓ · L’equipament havia estat dissenyat per l’arquitecte Francesc deP. Nebot, s’inspirava en les formes de la masia catalana i havia d’esdevenir un instrument per a la renovació pedagògica

C. Nou

de l'EraC. de l'Era

C. Padró

C. de l'Oliva

C. de l'Oli

C. Ponent

C. de l'Escola

Sant JoanBaptista

Plaça de laDiputació

GI-610z

Ajuntament de Palau-saverdera

Pròxim capítol: 71. La conquesta del mar (Palamós / Palafrugell)

Pere Bosch i CuencaPALAU-SAVERDERA

L’actual ajuntament de Palau-saverdera, antiga escola de la Mancomunitat ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La inauguració esconverteix en un acted’afirmació catalana,amb el poble endomassatde punta a punta

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

En el seu parlament, el conseller Agustí Rierava fer una síntesi de l’obra“reconstructora de laMancomunitat”

Casa de la vila Palau-saverdera (Alt Empordà)Espais amb història 70

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 201836 | Comarques Gironines |

Va néixer a Biure l’any 1946.És mestre jubilat. Llicenciaten filosofia i ciències del’educació per la UNED, i vatreballar com a professor decatalà (1972-90). Militant delPSC. Ha estat diputat al Con-grés (83-87) i al Parlament(95-99), i regidor de Perala-da (83-91) i Figueres (91-99).Ha estat a la Diputació (87-91) i al Consell Comarcal(91-97 i 15-?). Va ser directorgeneral de Pesca (03-08).

uè és més complicat: ser direc-tor general de Pesca de Catalu-nya o alcalde de Biure?Sent alcalde es tenen unes sen-

sacions que no tens quan ets diputat odirector general. A Biure, hi vaig estarfins als 10 anys i en jubilar-me em vandemanar que em presentés. I vaig dir quesí. Se’m van despertar moltes sensacionsque tenia completament amagades. Larelació que havia estat complicada ambel meu pare, ara, en tornar, la vaig veurediferent. Ser alcalde de Biure m’ha fettornar als orígens. I sense haver-ho pre-vist. Quan vam anunciar que ens presen-tàvem vaig demanar al meu equip que nom’acompanyés. Volia passar casa per ca-sa per recuperar allò que feia 30 anysque no veia. Jo visc a Vila-sacra. Presen-tar-me com a alcalde em va reubicar al fi-nal de la meva carrera política. En unadimensió en què em trobo còmode.

Per què es va presentar amb 70 anys?Un dia esmorzant amb un amic, m’ho vadeixar anar. Patia perquè pensava que lagent diria: “Què vol aquest ara?” Fins itot em vaig oblidar d’empadronar-me ino em vaig poder votar. Vaig votar a Vila-sacra. El meu primer any, el vaig haverde fer servir per situar-me. Ho va reflec-tir molt bé l’agutzil, que és un crac. Ellem va dir: “Ja et diré què et passa, a tu.Des dels 20 anys has tingut secretàries iara ets un desastre d’ordre.” Tenia totala raó.

Pensa continuar?Hi ha raons objectives perquè continuïquatre anys més. M’ha passat el tempsvolant i hi ha coses que han quedat perfer. Inicialment, potser no vaig estar

QJoan PuntíBIURE

prou atent a la mecànica municipal. Re-conec que podria haver rendit més. Hi hacoses per acabar. Sobretot penso en ladepuradora. No ens la paguen però ens lapagarem nosaltres. Inicialment l’ACAens va dir que ens tocava el 2022. No enssobre res però portem un gestió moltaustera.

Fonts de finançament, Diputació, Con-sell…Sobretot la Diputació. Hi ha una cosaque qualitativament és important. Noengreixa el calaix però crea una sensaciód’austeritat. A més, l’IBI de l’autopistaens fa ingressar molt més que abans.

Hi ha recursos a caixa?Sí, n’hi ha. La gestió dels equips ante-riors, pel que hem vist, també va ser cor-recta. Res a dir. Intentem anar fent ho-res: hem millorat l’entrada de l’ajunta-ment, hi ha una paret que se’ns ha en-fonsat que ens costarà 100.000 euros itenim un problema que hem d’acabar dedecidir amb la recepció de TDT. Posaremun reemissor que ens costarà uns30.000 euros. Amb el mundial, la gent nova poder veure el futbol. La gent em tro-ba pel carrer i es queixa.

Això és més dur que torejar amb les con-fraries de pescadors?Allò era dur d’una altra manera. Van tro-bar més agraïda la direcció general que elParlament. Soc molt de poble.

Com a alcalde, com ho viu?Biure és un poble petit. Visc a Vila-sacraperò tot el dia soc aquí. Com a alcalde,vaig passar moments durs l’1-0. Soc fe-deralista, no soc independentista. Peròels independentistes també són la mevagent. Què cony fem tots plegats, que nopodem trobar un punt de trobada! Ho-me, com a federalista haver de fer dis-

cursos l’Onze de Setembre ha estat com-plicat. Sempre recordo que no hem deperdre la cohesió com a poble, perquè siperdem la cohesió prendrem mal. Tandemòcrata és un independentista comun federalista o un unionista. Això nomarca. Marca l’actitud i el tarannà de lespersones. Ara estic acollonit: les dues po-sicions estan molt enfrontades. Quanl’independentisme arribi al 60% no farépas cap resistència. Però no hi és. Al po-ble no hi ha grans problemes. Penso quehi ha marge de maniobra per arreglar co-ses i per viure millor.

Diu que es vol tornar a presentar. Deutenir al cap alguns projectes concrets.Sobretot hem d’acabar la depuradora.

Ara tot just fem el projecte. Abans, però,hem hagut d’arreglar trams de baixadad’aigua que tenim amb canonades d’ura-lita. Aprofitem per posar fibra òptica ital. Se’ns ha endarrerit. Una altra qües-tió que s’ha d’afrontar és l’accés a l’ajun-tament. S’hi ha de posar un ascensor. Itambé un altre tema que caldrà consul-tar amb la gent: al poble hi ha algunes ca-ses buides, a la plaça només n’hi ha tres.Vull plantejar si, de mica en mica, l’Ajun-tament les pot comprar. Perquè no es de-gradin i es faci patrimoni municipal. ABiure tenim tranquil·litat i hem de tenirel poble endreçat. Això val diners peròsembla factible.

La depuradora és prioritària, com la pa-garan?Amb ajudes i potser amb fons propis. Nofa gaire ens va caure un mur que en unpoble com aquest és molt important.L’administració ja ens ajudarà. La depu-radora és molt necessària. Volem un po-ble net i sa. Ens convé també mantenirels camins bé, i els arreglarem. Formigo-nem trossos i camins d’accessos a les fin-ques. I també ens cal reflexionar sobreles necessitats futures.

Cal planificació?Hi ha una qüestió estratègica que cal po-sar sobre la taula. Ens convé saber comvolem Biure d’aquí a 25 anys. Estic par-lant de buscar tres o quatre elementsque ens justifiquin tirar en una direcció ino en una altra. Ens cal una guia estratè-gica.

Tenen un pavelló infrautilitzat.No feia falta. És un pavelló que no es faservir. Som uns 240 habitants. Encaraabans s’hi feia la festa de la gent gran,ara ni això. A Figueres ens fan servir elpavelló, fet que ens serveix per pagar-nosel manteniment. ■

“No m’haviaempadronati no em vaigpoder votar”ORIGEN · “Presentar-me com a alcalde em vareubicar al final de la meva carrera” REPETIR · “Hiha raons objectives perquè continuï quatre anys més”

Martí SansBiure

QUIM PUIG

L’ALCALDE DEL DIA

Diari de Girona

sisteix en «un programa indivi-dual format per un equip inter-disciplinari on es decideixenquines necessitats té cada indi-vidu». El director i expert en in-tervencions assistides amb gos-sos del CTAC, Albert Marquès,apunta que «la nostra voluntatés captar l’atenció dels infants,

motivar-los per realitzar activi-tats curriculars, com l’aprenen-tatge dels colors, i treballar laconcentració. Aprofitem la pre-sència animal com a fil conduc-tor i terapèutic que dota de sentitl’activitat». Segons Marquès,«els gossos estan seleccionats ipreparats des dels tres mesos.L’animal treballa durant la ses-sió motivat pel vincle amb elprofessional i pel reforç delmenjar durant l’exercici, inten-tant que sempre se senti moltcòmode treballant».

En Dylan juga amb la Menta, lagossa del CTAC Girona, desprésde realitzar l’exercici que limana el tècnic emprant unapilota. ANIOL RESCLOSA

DdG GIRONA

■El PSC de Girona presentarà a·le-gacions al reglament regulador deles piscines municipals per «millo-rar l’accés al conjunt de gironinsamb abaratiment de preus a pen-sionistes, accés universal dels in-fants i agilització de tràmits per fa-cilitar-ne l’ús a persones amb algu-na discapacitat». La portaveu so-cialista, Sílvia Paneque, consideraque «el servei públic de les piscinesmunicipals ha funcionat bé fins adata d’avui i que les millores que aratoca decidir han de poder facilitarl’accés al conjunt de gironins a lapiscina i reduir la burocràcia per talque les persones amb discapacitaten puguin fer un ús àgil».

El PSC vol milloresa les piscines per ainfants i personesamb discapacitats

DdG GIRONA

■La CUP-Crida per Girona ha de-nunciat la mala gestió de la comis-sió de nomenclàtor per part delgovern municipal. Els cupairesdenuncien que el govern utilitzales convocatòries de sessions i laconfecció dels ordres del dia se-gons el seu interès polític. Així, desde la formació acusen el governde convocar sessions de la comis-sió únicament per tirar endavantles propostes de nom que consi-dera adequades, i en canvi, es

nega a tramitar denominacionsque formen part del catàleg peròque no considera adients o prio-ritàries, com la de la infermera isindicalista Rosa Bonillo per alpont de l’avinguda de França.

La nomenclatura de Bonilloforma part del catàleg des del i recentment tant la família com laJunta de Personal de l’hospitalhan fet arribar cartes de suport aaquesta designació demanantque es faci efectiva amb motiu deldesè aniversari de la seva mort,que tindrà lloc aquest desembre.La Xarxa de Dones de Gironatambé dona suport a la petició. Elreglament preveu l’objectiu que elnomenclàtor cerqui l’equilibri en-tre representacions femenines imasculines als espais públics.

La CUP denuncia «l’ús polític»de la comissió del nomenclàtorLa formació reclama ladenominació de la infermeraRosa Bonillo per al pont del’avinguda de França

Els clients de La Sopa,juntament amb els polí-tics de la Casa de la Vilade Ciutat de X, estaven

esvalotats l’altre dia. La raó eraben senzilla. La revista interna-cional Homeless Restauration &Beggar’s Life havia presentat lallista dels llocs idíl·lics on roda-mons i captaires podien gaudirdels millors ranxos i lliteres defranc. El venerable local conegutcom La Sopa de Ciutat de X ha-via, de la mà dels germans Gra-nit, aconseguit el segon lloc a lallista de millor alberg mundialdels sense sostre. Dissortada-ment, el primer lloc va anar aparar a Itàlia, on aprofitant elsnous vents xenofòbics del go-vern de torn (Itàlia per als ita-lians!), els albergs pels pobresvaren agafar molta embranzidapatriòtica. A Mòdina, l’anome-nat Albergo dei Poveri Fratelli vaobtenir el lloc capdavanter. Així,el seu cuiner estel·lar, el granDragoberto Draconelli, amb elplat que servia cada dia des del’alliberament del règim feixista,La Truffa qui voleva diventarePatatina, va triomfar sobre unmiler de candidats. No us pen-seu pas que aquest tipus de rangha estat escollit perquè sí. Ans ésel resultat del parer d’una munióde rodamons amb pedigrí, esco-llits per la seva experiència en lasupervivència tant a les gransciutats com Nova York o París,com en els llocs on els pidolaires

també prosperen feixugament,en ciutats petites com Ciutat deX. Per més que la xusma pari-senca protestés, com sempre ésel cas dels nostres veïns gavat-xos, quan les coses els van mala-ment, no hi va haver res a fer. Lacèlebre Maison des Singes Rôtisnomés aconseguí un lloc pocimportant entre les cent prime-res cases d’acollida (males llen-gües diuen que un jutge s’hi tro-bà un escarabat a la sopa). En fi,als germans Granit, quan torna-ren de la cerimònia dels guar-dons, els acollits a La Sopa, elsconsellers de l’Ajuntament i laDiputació, el senyor Arquebisbemitrat, acompanyat pels canon-ges (tothom amb capa pluvial),els membres de l’equip rectoralde la UdX (entitat que havia dis-tingit amb una trentena de doc-torats els germans Granit unsquants anys abans) vestits de ce-rimònia, una representació delCos de Bombers i tots els ciuta-dans de X que fessin falta per fer-ho tot més apoteòsic, els espera-ven portant banderetes groguesamb una gran G roja al centre.En arribar els Granit es posarena fer feina sense dilació i mentreels membres de la confraria delspidolaires i rodamons llançavenles seves gorres o capells greixo-sos a l’aire net de Ciutat de X, ellsanunciaven el començament dela seva creació coral: Ous d’àneca l’estil de la Vall d’en Bassa,acompanyats d’amanida de cos-

colls (collits a la zona verge delparc Central). Una vegada elsbarrets tornaven a tapar els capsllardosos dels estadants de laSopa, aquests, commocionatsper la bona nova gastronòmica,aplaudiren als Granit fins queles mans els quedaren balbes. Elsotstinent d’alcalde, qui era l’en-carregat d’Afers Indigents, apro-fità l’avinentesa per anunciar a lapremsa i TV que Ciutat de X,commoguda per les gestes gra-nítiques universals, portaria aterme diverses accions per dig-nificar el record dels grans cui-ners de la pobresa sense remei.És a dir: nomenaria un carrerdels Granit, els concediria la pla-ca de Ciutat de X, els emmeda-llaria amb el mèrit ciutadà (dis-tintiu verd escarola) i finalmentels faria fills putatius de Ciutatde X. Simultàniament, els esta-dants de La Sopa ja feien cuapels ous del dia. Tots portavenun plat de sopa (de què podiaser, si no?) i un vas amb ansametàl·lics. La impaciència delshumils comensals esperant lamanduca excelsa dels germansGranit feia que els estris de men-jar construïssin una música moltagradable: Tlin, Clink, Clank,Tlin, Tlin, Tlan. Uns ocellots quepassavolaven per la plaça delsLlardoners s’afegiren al concert,donaven un toc de xiscle extrema la melodia de plats i tasses. Elstres lleons de la font de la plaçaescopien aigua. El soroll sinco-pat d’un helicòpter en vol rasanttancà la cerimònia.

Ramon Carbó-DorcaProfessor emèrit de la UdX

#2CIUTAT DE X

jamargant - 23/07/2018 08:23 - 79.147.189.105

Complicat va re-sultar al PSCtrobar un perfilper ocupar uncàrrec, el desubdelegat del

Govern espanyol a Girona, queamb el «procés» independentis-ta ha adquirit una rellevànciafins fa uns mesos mai vista.Complicat perquè el partit, enperdre el Govern de la Generali-tat per allà el , i molts ajun-taments i la Moncloa, el , vapatir desercions per totes ban-des, algunes de més sonades qued’altres. Amb la base aprimada imenys quadres disponibles, el

PSC havia de trobar algú ambprou entitat política per dirigirels serveis de l’administraciócentral que, per llei, ha de serfuncionari de carrera nivell A, elmés alt. El partit va buscar, pri-mer, en el bagul de la història(viva) i noms com el de FrancescFrancisco Busquets, en QuicoQuico, socialista de pedra picadaque ja havia dirigit la Subdelega-ció en èpoques en què el sol noes ponia en els dominis socialis-tes de tan vastos que eren, o deJosep Quintanas, secretari d’Or-ganització en l’era Montilla, vansortir a les travesses.

Més polític que funcionariPerò no, cap dels dos podia ocu-par el despatx principal de l’anticedifici del Banc d’Espanya, a la

Gran Via de Jame I, perquè sónjubilats. Així les coses, una de lesconseqüències de la disruptivamoció de censura de Pedro Sán-chez contra Mariano Rajoy va serque el tres de juliol, Sant Tomàsapòstol, un socialista garrotxícom n’hi ha pocs, Albert Bra-mon, nascut a Sant Joan lesFonts el , llicenciat en Físicaper la UAB, director de l’Institutla Garrotxa del al i re-gidor en diverses etapes a l’Ajun-tament de l’Olot –en els governsde Lluís Sacrest va arribar a serprimer tinent d’alcalde– es con-vertia en el substitut de l’advocatJosé Manuel Sánchez-Busta-mante, l’emissari d’Enric Millo ala província de Girona que va ha-ver de gestionar un període po-lític i social summament com-plicat, que va acabar amb la tren-cadissa de relacions amb l’Ajun-tament de Girona.

Més polític que funcionariDes d’aleshores, l’agenda delBramon subdelegat, més políticque funcionari, al contrari queSánchez-Bustamante, treu fum.I n’hi ha prou amb uns quantsexemples per comprovar-ho: de juliol, Sant Cristòfol, reunióamb l’alcalde d’Olot, Josep Ma-ria Corominas, per parlar de lavariant nord i l’edifici de la Segu-retat Social a la ciutat; de ju-liol, Sant Benet, trobada ambCàritas per comprometre’s, en-tre d’altres qüestions, a resoldreel nomenament del nou cap del’oficina d’estrangeria, matèriasensible; de juliol, Mare deDéu del Carme, entrevista a laCadena SER per dir que les obresde l’arxiu provincial arrencaran

abans de dos anys; de juliol,Sant Aleix pidolaire, trobadaamb el president de l’Associacióde Comerciants de la Zona Nordde la Jonquera, Antoni Escudero,exsocialista, per abordar el des-doblament de la carretera N-II,«obra capital per al desenvolu-pament del territori», a parer dela Subdelegació.

Santa SimforosaMés: de juliol, Santa Simforo-sa, rebuda del representant delsindicat CSIF, que li llegeix la car-tilla dels «problemes» de mancade personal de l’administraciócentral; de juliol, Santa Àurea,Bramon assisteix a una ponèn-cia de Pere Vila –aleshores enca-ra president de la Diputació, enl’actualitat delegat de la Genera-litat a Girona– sobre infraestruc-tures i es reuneix amb un altresubdelegat, el de Defensa, el co-ronel Antonio Merlan, per certi-ficar «la bona relació entrel’Exèrcit i la Subdelegació». Tam-bé va tenir temps per asseure’samb Xavi Frigola, d’Unió de Pa-gesos, amb qui va parlar delscombustibles aptes per fer circu-lar tractors per les carreteres.

Sant Elies profetao de juliol, dia de Sant Elies pro-feta: intercanvi d’opinions ambels presidents de les Cambres deComerç de Girona, DomenècEspadaler –que va partir peresamb la Fundació Princesa de Gi-rona, per cert–, i de Palamós, Xa-vier Ribera, per «valorar els as-pectes essencials dels principalsprojectes estratègics» de la pro-víncia, que són, van convenir lesparts, «el projecte de l’A-, el bai-xador del TAV a l’aeroport [de Gi-rona] i els ports de Palamós i Ro-ses», infraestructures que el sub-delegat Bramon «tractarà com a

prioritàries per do-nar-hi resposta –atenció!– aquestany». És més, AlbertBramon es compro-met a «fer passos»per «agrupar els par-lamentaris gironins

a Madrid en benefici dels objec-tius comuns». I demà dilluns, de juliol, Santa Brígida, veuremqui veu (o no) Bramon.

L’agenda atapeïdad’un l’home d’Estat d’Olot... a Girona

CANVI D’ESTRATÈGIA. No para, el subdelegat del Govern espanyol a Girona,Albert Bramon, de reunir-se amb agents socials i econòmics des que a principis de mes va prendre possessió del càrrec. Canvi (sobtat) a la Moncloa i canvi(d’estratègia) a la Subdelegació, de caire molt més polític.

Alcaldes,sindicalistes,cambres decomerç, pagesosi comerciants ja s’han trobatamb el sudelegaten qüestiód’unes poquessetmanes

L’A-2, l’estaciódel TAV al’aeroport, la mancad’empleats del’Estat o lavariant de lacapital de laGarrotxa,qüestionsabordades

«Cal fer passos per agrupar elsparlamentaris gironins a Madrid en benefici d’objectius comuns»

Pep TabernerGIRONA

Diari de GironaDIUMENGE, 22 DE JULIOL DE 20188

COMARQUES comarques.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 23/07/2018 08:23 - 79.147.189.105

E l mòbil sona. Númerodesconegut. Res. Peròtorna a sonar. Mateixnúmero desconegut.

Coi... Correspon sortir de dubtes.– Digui?– Soc Joan Giraut...... l’alcalde de Castell-Platja

d’Aro, que truca per dir que el mu-nicipi, efectivament, és dels mésrics de Catalunya (Diari de Giro-na, //) en el sentit quedisposa d’una capacitat de despe-sa per habitant com pocs, peròque no tant com apunta el Portalde la Transparència (transparen-ciacatalunya.cat), repositori d’es-tadístiques de les administracionscatalanes a disposició dels ciuta-dans. Segons aquesta plataformaoficial, dels municipis catalans demés de . i de menys de. habitants, Platja d’Aro –que en té . de censats– és elque més gasta, amb gran diferèn-cia, per veí, en el pressupost per al: ., euros, cinc mil mésque la segona localitat de la llista,l’Escala (.,). Admet Girautque «la dada és aquesta», peròmatisa: la realitat és una altra, per-què en els comptes municipals

La dada. En el Portal de la Transparència del Govern,Castell-Platja d’Aro figura com el municipi català d’entre 10.000 i 200.000 habitants amb més capacitat de despesa. El Govern li atorga 7.704 euros perhabitant; l’Ajuntament, però, matisa i diu que la dadareal, que el manté encara líder, equival a 3.760 euros.

Platjad’Aro:rics, peròno tant

s’hi inclouen partides d’inversió«plurianuals». Amb la calma dis-cursiva que el caracteritza, Girautcomença a donar números: unapartida .. euros –hi ha«moltes urbanitzacions» al muni-cipi, que requereixen un esforç in-versor notable– més una altra de.. euros que, plegades, su-men .. euros a gastar, iaixò representa una despesa perhabitant «real» –subratlla l’adjec-tiu– de . euros per a aquestany , dada inferior en unsquatre mil euros a la que apareixal portal oficial d’estadístiques dela Generalitat.

Al capdavant del rànquingAclarits els números, però, Cas-tell-Platja d’Aro continua al cap-davant del rànquing de municipiscatalans d’entre . i .habitants amb més capacitat dedespesa, amb ., euros mésque l’Escala. En aquest context,l’alcalde Giraut no amaga que elguarisme el satisfà, perquè «al capi a la fi, la despesa que fa l’Ajunta-ment representa un retorn directeals ciutadans». Es dona la cir-cumstància que, amb Platja d’Aroi l’Escala, les poblacions de Gironaque més capacitat de despesa te-nen també són municipis de laCosta Brava: Castelló d'Empúries

Panoràmica de la platja de

Castell-Platja d’Aro, amb els

edificis característics al fons.ANIOL RESCLOSA

(., euros/habitant); Calon-ge (.,); Lloret de Mar(.,); Roses (.,); Pala-frugell (.,) i Torroella deMontgrí (., ). En el costatoposat, el dels que atresorenmenys pressupost per invertir estroba Salt, amb , euros/ha-bitant. La despesa mitjana delsmuncipis de . a . ha-bitants se situa en . euros.

El municipiplanifica lesinversions enplurianualitats i això provocadistorsions en l’estadísticaoficial

Despesa per habitant2018 a Platja d’Aro

3.760 euros

+2.544euros per sobre del

promig català

Mitjana catalana 2018

1.216euros

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 23 DE JULIOL DE 201810

Pep T.GIRONA

Tram del carrer que es convertirà en zona peatonal. MARC SUREDA

DdG LLAGOSTERA

■ L’Ajuntament de Llagosteraconvertirà el tram del carrer Cons-tància que es troba a l’altura delpasseig Tomàs Boada i el carrerBarcelona en una zona de pasúnic a vianants. Segons l’alcaldedel municipi, Fermí Santamaria,les obres tenen l’objectiu de resol-dre els problemes d’accessibilitatque té i de permetre una circula-

ció de vianants més segura. Uncop enllestides les obres de millo-ra, només els veïns podran acce-dir amb vehicle dins la zona. Amés, el consistori instal·larà cà-meres de seguretat per controlar-ne el pas. El projecte, adjudicat al’empresa Técnicas para la Mejorade la mobilidad S.L. per un importde .,, planteja reorde-nar en una sola plataforma la cal-

çada i la vorera d’aquest carrer,substituïnt d’aquesta manera latotalitat dels paviments actuals.Una part del cost de l’obra(.) ha estat subvenciona-da pel Fons de Cooperació Eco-nòmica de la Diputació.

La data d’inici de les obres estàfixada en la primera setmanad’agost i té un termini d’execucióde tres mesos.

El carrer Constància de Llagostera serànomés per vianants i estarà videovigilat

jamargant - 23/07/2018 08:24 - 79.147.189.105

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDILLUNS, 23 DE JULIOL DE 201834

cultura.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

LES CLAUS

Ismail Elfallahi ésactor, director i

professor de teatre President de l’associacióCatharsis i membre de la com-panyia S’toon Zoo, aquest jovemarroquí ha estat premiat perl’escola teatral russa Demainle Printemps de Minsk, i és ti-tulat professional en estudisteatrals per l’FLSH Ben Msikdes del 2012.

1

Valeria Tejero Na-vas és antropòlo-

ga social i cultural Al llarg de la seva trajectò-ria ha rebut diferents premisinternacionals, com perexemple el d’Actriu Principalal Festival Internacional deMiami i el de Millor Especta-cle de Teatre amb Sinsaboresde una bata de cola. Tambéha publicat dos llibres.

2

DdG

DdG

DdG GIRONA

■El Festival Internacional de Tea-tre Amateur de Girona (Fitag) bus-ca actors i actrius no professionalsper a les dues coproduccions delFitag . Aquest any comptenamb la col·laboració d’una pro-ducció catalana i mar roquina, di-rigida per Ismail Elfallahi, ambl’obra Exercices sur la liberté, i unaaltra catalana i andalusa, dirigidaper Valeria Tejero i que crearà unespectacle de folklore i dansa an-dalusa anomenat Los francisqui-tos.

El director del festival, Martí Pe-raferrer, fa una crida a través de lesxarxes socials perquè qualsevolpersona que ho desitgi pugui for-mar part d’aquest projecte peda-gògic i exclusiu del festival gironí:«Per viure el festival per dins, perparticipar en un espectacle teatral,per conèixer i aprofundir en lesarrels de la cultura marroquina i

viure, en definitiva, una experièn-cia teatral inoblidable».

Com cada any, el FITAG s’em-barca en una aventura teatrald’àmbit internacional, que consis-teix a coproduir una obra i mostrar,així, el vessant més pedagògic icreatiu de l’esdeveniment. Els in-tegrants dels grups seran els actorsi actrius amateurs seleccionats pera les dues coproduccions FITAG. Durant uns dies, l’equip d’ac-tors i actrius de nacionalitat marro-quina i catalana treballaran plegatscreant un vincle de cohesió i unaatmosfera de convivència artística.També els diferents actors i actriuscatalans, sota la direcció de ValeriaTejero, conviuran per muntar l’es-

pectacle de folklore andalús.Els assajos tindran lloc durant

les tardes d’agost a partir del dia a les aules de l’escola de teatre ElGalliner (Casa de Cultura). Les pla-ces són limitades i hi poden parti-cipar totes les persones que ho de-sitgin a partir dels anys. Tots elsque hi estiguin interessats podenenviar el nom, adreça, telèfon i fo-tografia a l’adreça electrònica deFitag.

Parlar el llenguatge de l’artL’espectacle Exercices sur la libertéés un projecte teatral produït pelFitag en col·laboració amb artistesmarroquins i catalans sota la jovedirecció d’Ismail Elfallahi. L’objec-tiu del projecte és representar unespectacle amb artistes de dues

nacionalitats diferents, con-viure, vèncer l’obstacle de lallengua, de la religió i de la cul-tura per parlar el llenguatge del’art. Un viatge artístic d’una cul-tura a l’altra, del somni a la reali-tat. No hi ha una sola història,sinó diverses històries sobre la lli-bertat; un tema social al qual ca-dascun de nosaltres ens enfron-tem en un moment o altre. L’obratindrà lloc el dimecres i el dijous d’agost al Centre Cultural LaMercè, a les . hores.

Totes les famílies són igualsD’altra banda, Los francisquitos ésuna comèdia sobre una famíliad’un poble andalús, una famíliaqualsevol en què cada integrant téles seves inquietuds i una persona-litat molt marcada, des dels avisfins als nets. El nombre de perso-natges de l’obra teatral s’establiràsegons les persones que assisteixina la producció. La directora, ValeriaTejero, marcarà les pautes de ca-dascun i els introduirà en el perso-natge propi d’una família andalu-sa, obviant els estereotips marcatsperò aprofitant el folklore i la cul-tura andalusa per donar-los veupròpia, individualment.

Al final de l’obra tots els perso-natges interactuaran en un àpat fa-miliar i es despendrà la moralitatque totes les famílies, siguin d’onsiguin, en certa manera són iguals.Es representarà el d’agost i l’ desetembre.

Els espectacles són«Exercices sur laliberté», una producciómarroquina, i «Losfrancisquitos», andalusaEl director del festivalassegura als assistents«una experiènciateatral inoblidable»

EFE/DdG BARCELONA

■El destacat il·lustrador català Ma-cari Gómez Quibus, conegut pro-fessionalment com a «Mac», autord'icònics cartells de pel·lícules del'època daurada de Hollywood,com Els deu manaments, Un tram-via anomenat desigo Psicosi, va mo-

rir ahir als anys a Olesa de Mont-serrat. Considerat com un dels mi-llors cartellistes tant en el panoramacinematogràfic nacional com inter-nacional, se li atribueixen prop de. cartells.

Els seus treballs van obtenir unampli reconeixement entre els es-pectadors i professionals del cine-ma, i entre els seus admiradors estrobaven actors com Charlton Hes-ton, Kirk Douglas, Stanley Kramer iMarlon Brando, o fins i tot cèlebresartistes com Salvador Dalí. 

Nascut a Reus el , Gómez es

va formar a l'Escola de Belles Arts deBarcelona, on va ingressar impactatper l'obra del pintor Marià Fortuny,i va començar la seva car rera pro-fessional fent anuncis publicitaris

per a cines. Va ser contractat el per l'aleshores famós estudi de dis-seny publicitari Esquema de Barce-lona, on el va començar a sig-nar les seves obres amb el seu pseu-dònim, Mac.

La seva gran oportunitat li va arri-bar de la mà de la Paramount, amb

la pel·lícula Els deu manaments,amb la qual va crear un cartell queva cridar l'atenció de Charlton Hes-ton, a qui va conèixer personalmentquan l’actor va visitar Madrid el.

Grans productores globalsDurant els més de anys quel'il·lustrador va estar en actiu va fercreacions per a tota classe de pel·lí-cules de companyies com Para-mount, Warner, Metro-Goldwyn-Mayer o Cinema International Cor-poration. A més, també va treballarper a films espanyols com El verdu-go, Noche de verano, Carmen la deRonda o Ha llegado un ángel, entred’altres. Ja retirat i a punt de complir anys, va acceptar excepcional-ment l'encàrrec de fer el cartell deVoyeur, després de demanar-l'hi elproductor d'Olesa de MontserratPep Amores, que els últims anys halluitat perquè es reconegui la sevafigura com a dibuixant.

Va saltar a la fama amb elcartell de la pel·lícula «Els deumanaments», de la mà de laproductora Paramount

Macari Gómez, conegut com a«Mac», en una imatge d’arxiu.REGIÓ 7

Mor l’il·lustrador de cartells de cinemaMacari Gómez

El cartell de lacoproducció del FITAG«Los Francisquitos». DdG

El Fitag busca actors amateursper a dues coproduccions

jamargant - 23/07/2018 08:24 - 79.147.189.105

EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE JULIOL DEL 201828 | Comarques Gironines | GIRONÈS

Compte enrere per con-vertir la Casa Pastors en laseu del nou Museu d’ArtModern i Contemporanide Girona. L’Ajuntamentva aprovar ahir inicial-ment el projecte de rehabi-litació de l’espai, una obradel despatx de Jordi BoschGenover. L’alcaldessa,Marta Madrenas, destacaque “amb aquest nou mu-seu fem un pas més perconvertir Girona en unepicentre cultural del sudd’Europa, completem unaoferta d’exposició artísti-ca de primer nivell i reha-bilitem un edifici emble-màtic de la ciutat donant-li una nova personalitat”.

Enderrocs a l’edificiEl pla que es va aprovarahir preveu l’enderroca-ment del nucli vertical decirculacions actual (ex-cepte el tancament de fa-çana a la planta baixa i elpou) per construir un cosenretirat, més baix i aca-bat amb una gelosia de la-mel·les de gres, per simpli-ficar la volumetria de l’es-pai. Per aconseguir un re-corregut circular en la cir-culació dels visitants, esconstruirà un segon cos ala banda sud del pati. Laconstrucció d’aquests doscossos principals es faràprocurant també que els

espais interiors de les zo-nes de pas quedin mésoberts al pati i actuïn coma zones de pausa, relaxa-ció visual i descans físic.

Pel que fa als espais ex-positius, la proposta consi-dera que cal aconseguiruna alçària unitària i sufi-cient a les diferents sales.En aquest sentit, es propo-sa l’enderroc de l’altell dela primera planta i la modi-ficació dels forjats de la se-gona planta per situar-losa una cota única. L’únicasala que es mantindriacom a testimoni d’èpo-ques anteriors seria lagran sala de la primeraplanta. Finalment, la pro-posta preveu també am-

pliar l’espai de l’edifici ex-cavant per sota de la plan-ta baixa per poder-hi si-tuar els magatzems.Aquests espais comunica-rien de forma directa ambl’escala de servei i amb elmuntacàrregues, que sesituarien en un cos de ces-sió afegit.

La superfície útil sobrela qual s’actuarà és de propde 2.700 metres quadratsi el projecte xifra el pressu-post d’execució de l’ade-quació en poc més de 4,7milions d’euros. ■

a L’Ajuntament de Girona aprova el pla inicial de rehabilitació a Madrenas:“Volem convertir la ciutat en un epicentre cultural del sud d’Europa”

Òscar PinillaGIRONA

En marxa el projecte perconvertir la Casa Pastors enla seu del nou Museu d’Art

4,7milions d’euros és el costd’execució de l’adequació del’espai, que és de prop de2.700 metres quadrats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Imatge renderitzada de part del projecte exterior de la Casa Pastors ■ AJ. DE GIRONA

El nou delegat del govern aGirona, Pere Vila, vaagrair als treballadors dela Generalitat la feina feta“en aquests mesos difícils”i als directors dels serveisterritorials “el seu com-promís”en la visita que va

fer ahir a la seu. En un dis-curs, al pati de les Magnò-lies, Vila va tenir un recordper l’anterior delegat delgovern destituït arran del155, Eudald Casadesús.Els representants del’ADIC Girona, que cadadivendres es concentrenel van obsequiar amb unram de ginesta. ■

Rebuda de Pere Vilacom a nou delegatdel govern a Girona

G. BusquetsGIRONA

Pere Vila, rebut pels treballadors ahir al pati de les Magnòliesde la seu de la Generalitat a Girona ■ GENERALITAT DE GIRONA

L’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, conside-ra que la querella presen-tada per “l’organitzaciópolítica d’extrema dreta”Vox en contra de la seva fi-gura per aprovar el canvide nom de la plaça de l’Ud’Octubre del 2017 és unintent per “aixafar ideolo-gies diferents”. A més, Ma-drenas veu amb preocupa-ció la “impunitat” amb quèactua la formació política icreu que “en algun mo-ment algú haurà de dirprou”.

Per això, l’alcaldessadesitja que aquest mo-ment arribi a través de lafiscalia, “que ara depèn del’actual govern del PSOE”–matisa–, i que no s’adme-ti a tràmit la querella. Con-sidera que aquesta acciópermetria posicionar l’ac-tual govern espanyol del“bàndol” d’aquells que “de-fensen els drets i la demo-cràcia”. De tota manera,Madrenas assegura que noté por perquè no ha fet “ab-solutament res” i mantéque el canvi de nom de laplaça gironina respon a“un acte comunitari”.

Sobre la llista de delic-tes que li atribueixen desde Vox en la querella pre-

sentada, Madrenas consi-dera que no hi ha base jurí-dica per demostrar-los ique a partir d’aquestes ac-tuacions el partit “està in-tentant empresonar lesidees”. A més, hi afegeixque les seves funcionss’han limitat a “defensarels drets i les llibertats dela ciutadania” i que “aixònomés molesta els feixis-tes”.

D’altra banda, l’alcal-dessa de Girona també haagraït totes les mostres desuport rebudes, tot i queha afirmat que no l’havia

sorprès rebre-les “perquèestem tots junts en aquesttrajecte”. De moment, elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, ja ha ex-pressat el seu suport a l’al-caldessa, i també ho hanfet altres autoritats, alcal-des i regidors a través deles xarxes socials, a bandade ciutadans. ■

a Desitja que la fiscalia no accepti atràmit la querella contra l’alcaldessade Girona per la plaça de l’U d’Octubre

Madrenas acusaVox “d’intentaraixafar les ideesdiferents”

Aleix Freixas / ACNGIRONA

L’alcaldessa durant la presentació dels actes d’inauguracióde la plaça de l’U d’Octubre, el mes d’abril passat ■ Ò. PINILLA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Defenso els dretsi les llibertats de laciutadania, i aixònomés molestaels feixistes”Marta MadrenasALCALDESSA DE GIRONA

Diari de GironaDISSABTE, 21 DE JULIOL DE 20188

COMARQUES comarques.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

PEP TABERNER GIRONA

■Sota Santa Caterina i Sant Jau-me –els protectors de l’edifici, es-grafiats l’any pel decoradorJosep M. Busquets–, des de l’es-calinata que va ser escenari del’últim discurs oficial de CarlesPuigdemont president, abansque marxés a Bèlgica, Pere Vila,

el nou delegat de la Generalitata Girona, es va adreçar als treba-lladors dels diversos departa-ments de l’administració catala-na, aplegats a l’empedrat pati deles Magnòlies de l’antic hospitalde Santa Caterina. Va donar-losles gràcies per la rebuda i, sobre-tot, per mantenir-se al peu decanó, per fer que «la Generalitathagi seguit treballant» els mesosde vigència de l’article , qued’octubre a juny va escapçar elGovern a petició del Senat es-panyol i per execució de la Mon-cloa, llavors a mans del PP. Polí-tic poc avesat a l’estridència, Vilava citar en veu alta els ingre-dients de la recepta de gestiómarca de la casa: «servei públic»basat en una «atenció eficient»,ganes manifestes de «treball enequip» i dosis elevades de «sentitcomú», una aposta, aquesta úl-tima, que admet «difícil» de dura terme en política però a la qualno renuncia en un context mar-cat per posicions maximalistes amoltes bandes. El nou delegat va

recordar el vell, Eudald Casades-sús, cessat pel Govern espanyoll’octubre més convuls de la his-tòria política catalana recent. Iels presos i «exiliats, amb el pre-sident Puigdemont al capda-vant», de la causa independen-tista, que abraça sense embutsperò també amb els peus a terra.Ahir, quan el Diari Oficial de laGeneralitat publicava el decretde nomenament, Pere Vila vapassar-se una hora i mitja a San-ta Caterina. Després va marxarcap a Barcelona per participaren la presentació col·lectiva delsvuit delegats territorials al costatdel president Quim Torra, que«ja ens ha posat deures i dillunstenim una reunió i, dimarts, unaaltra», a la capital. Del palau dela Generalitat en torna coneixe-dor que li pertoca «aplicar lespolítiques que ens vagin mar-cant» des del Govern i que hande complir la màxima de «servira tothom», perquè «qualsevolciutadà ha de rebre un servei ex-cel·lent».

Un ram de ginestaEn la presa de contacte amb elstreballadors, Pere Vila va rebreun regal: un ram de ginesta, undesig, un auguri de bona sort peral nou delegat. «La ginesta altravegada, la ginesta amb tantaolor, és la meva enamorada queve al temps de la calor», escriviael poeta Joan Maragall –avi delpresident Pasqual– sobre l’ar-bust de la família de les papilio-nàcies cent per cent mediterranique fa una flor de color... groc,ben present a les dependènciesde l’administració catalana a Gi-rona i recorrent en la discussiópolítica nostra de cada dia.

La fórmula Vila: «Serveipúblic eficient, treball en equip i sentit comú»

NOU DELEGAT DEL GOVERN

Presa de contacte del màxim representantde la Generalitat a Girona amb el càrrecDefensor de la política al servei del ciutadà,Pere Vila recorda els presos de la causaindependentista i els polítics a l’estranger

Pere Vila saluda unatreballadora pública. DdG

L’home fort del Govern aGirona agraeixals funcionarishaver «seguittreballant» en vigència de l’article 155

DdG GIRONA

■ La Central Sindical Indepen-dent i de Funcionaris (CSIF), elsindicat més representatiu de lesadministracions públiques, vadenunciar ahir que a Catalunyal’Administració General de l’Estat(AGE) està «a punt de col·lapsar-se» degut a la falta de personal.

El president del CSIF a Girona,Rafa Sánchez, es va reunir ahiramb el subdelegat del Govern, Al-bert Bramon, i va posar l’accent enla situació de Girona, per dir que«és especialment preocupant»perquè la província «ha sofert undescens de gairebé el del per-sonal» i els funcionaris restants,«desbordats», han de treballar ac-tivant el «mode supervivència».

El CSIF adverteix que l’únicasolució passa per la convocatòriaurgent de places i, sobretot, per feraquestes places «atractives, mit-jançant l’equiparació salarial ambla Generalitat, on el sou és bastantsuperior, per tal que els nous in-corporats no se’n vagin a altresprovíncies». A criteri de Sánchez,aquest fenomen «es deu bàsica-ment a la carestia de vida. S’ha derecordar que Catalunya és la co-munitat autònoma on més ha pu-jat el lloguer de l’habitatge i moltstreballadors han de compartir pis,per això aprofiten la primeraoportunitat que tenen d’anar-se’nen concurs». «El principal damni-ficat de la mala gestió és el ciuta-dà», afegeix. Segons dades deCSIF, el juny del hi havia. places d’empleats públics ala província de Girona, de les. que hi havia el . Bra-mon va respondre que des delGovern espanyol es treballa perbuscar solucions amb rapidesa.

El sindicat CSIF es queixade la pèrdua del 25% delsempleats de l’Estat a GironaL’organització afirma que els serveis de l’administració central estroben a un pas del col·lapse

jamargant - 23/07/2018 08:21 - 79.147.189.105

Cultura i EspectaclesEL PUNT AVUI

DILLUNS, 23 DE JULIOL DEL 201834 |

A la Barcelona de finals delsegle XIX i principis delXX, tothom que tenia unaposició social va voler serretratat pel fotògraf PauAudouard (1856-1918). Elmodernisme no va viure almarge de la fotografia comsovint s’ha donat a enten-dre. Però què tenia d’espe-cial Audouard? A part del’estudi més elegant de to-ta la ciutat, als baixos de lacasa Lleó i Morera del pas-seig de Gràcia, talent. Au-douard se la va jugar ambunes imatges sòbries òrfe-nes de la típica parafernà-lia cursi que es feia servird’attrezzo, de manera quetota l’atenció quedavacentrada en la persona, ala qual demanava que po-sés amb naturalitat. “Fu-gia d’aquelles actituds en-carcarades que eren la ca-racterística dels retratsbarcelonins fins alesho-res”, va dir-ne l’escriptor iactor Lluís Millà i Gàcio.

Fa cent anys que va mo-rir Audouard, la primerastar de la història de la fo-tografia catalana, i la Bi-blioteca de Catalunya(BC) ha volgut recordar-loen una exposició que res-segueix tot el seu periplevital i creatiu. Estranya-ment, és l’únic acte ques’ha programat pel seucentenari, però, gràciesals ingents fons que con-serva aquesta institució,dona una imatge completadel personatge, fins fapocs anys totalment obli-dat. La historiadora del’art Núria F. Rius el va res-

catar en la seva tesi, que el2013 es va publicar, PauAudouard. Fotografia entemps de modernisme.

En la mostra de la BC,que ha comissariat MariaMercè Riera, Audouard ésEl fotògraf artista (fins al7 d’agost), perquè aquestava ser la seva debilitat. Au-douard va néixer a Cuba,però tota la seva vida ésbarcelonina. La seva pri-mera idea no va ser ser fo-tògraf sinó pintor. La sevaformació va estar en mans

de Francesc Torrescassa-na. L’exposició s’obre ambla reproducció d’un qua-dre que tenen els hereusdel fotògraf que no se sapsi és un autoretrat o un re-trat que el mestre va fer alseu alumne.

Sigui com sigui, com apintor no sembla que ha-gués fet massa carrera.“Les crítiques que van re-bre les seves exposicionsvan ser dolentes”, subrat-lla Roser Pintó, directorade la unitat gràfica de laBC. Però, si més no, ho vaaprofitar per ajudar el seupare, d’origen francès i unpioner de la fotografia aBarcelona, a fer retocsd’una altíssima qualitat.“Aquí va marcar la dife-

rència amb la resta de fo-tògrafs”, precisa Pintó. Ala mort d’aquest, va deci-dir posar-se al capdavantdel negoci. Tenia 22 anys icomençava la seva aventu-ra.

Audouard va obrir elseu primer estudi a la ram-bla del Mig i de seguida jaes va fer un nom com a re-tratista. No ja només per-què retocava com els àn-gels, sinó també perquè vaser un innovador. “Va serel primer fotògraf de tota

la ciutat a aplicar la llumelèctrica, cosa que li per-metia fer imatges noctur-nes. Els diaris ho vananunciar com una grannovetat”, explica Pintó. Alcap d’una dècada es vatraslladar a un nou local dela Gran Via. A peu pla, in-sòlit fins llavors perquètots els gabinets s’ubica-ven a les parts altes delsedificis per aprofitar almàxim la llum natural.“Era un espai tan amplique presumia de poder ferfotografies eqüestres itot.”

A la jet set barcelonina,tanta grandesa li feia cau-re la bava, i encara mésquan el fotògraf es va ins-tal·lar a la casa Lleó i More-

ra de l’arquitecte Lluís Do-mènech i Montaner (alqual va retratar, com tam-bé a un Gaudí que va ser laprimera i l’última vegadaque va entrar a l’estudid’un fotògraf). A la façanahi havia una musa ambuna càmera fotogràfica.Hi havia: als anys quaran-ta la botiga de moda Loe-we va encarregar unesobres de reforma que vaneliminar bona part de ladecoració escultòrica de lafaçana i de l’interior delsbaixos.

Audouard es va conver-tir en el fotògraf més cèle-bre de Barcelona. I en unamarca, Audouard y Cía, enla qual van invertir pode-rosos magnats de l’èpocacom els Maristany. No tar-daria a arribar-li l’encàr-rec més important de laseva trajectòria: l’Ajunta-ment el va nomenar fotò-graf oficial de l’ExposicióUniversal del 1888. Teniapavelló propi i tot, a lamostra. Conseqüències:més fama, més encàrrecs iun munt d’enemistatsamb els altres fotògrafs dela ciutat.

Entre les comandes queli van sortir després, un àl-bum de la muntanya deMontserrat que li va con-fiar el litògraf i enquader-nador Hermenegildo Mi-ralles. Per a aquest mateixeditor va fer una sèrie so-bre l’exèrcit espanyol quemai es va publicar sence-ra. I amb el seu germà Ben-jamí Miralles, un malalt dela imatge en moviment,van compartir un projectede fotografies animades.

Les obres al port de Bar-

celona a les acaballes delsegle XIX van generar unaltre àlbum, en una dobleedició de luxe i popular.Però de retrats en conti-nuava fent. Era el fotògrafconsentit de la burgesia, imés i tot de la intel·lectual.Com ara del poeta JoanMaragall. En la factura,que conserva la BC, laquantitat que consta que liva pagar pel retrat de la se-va esposa Clara Noble ésd’escàndol: 500 pessetes.“Amb aquests diners etpodies comprar una casael 1903. És una exagera-ció, el més probable és quefos una subvenció”, creuPintó.

A partir d’un momententra en escena una altrade les seves grans pas-

sions: el teatre. La NovaEmpresa de Teatre Catalàd’Adrià Gual li va donar laconcessió de les fotogra-fies de totes les funcions. AAudouard, que xalavafent-se autoretats amb po-sat d’actor i que va arribara escriure un parelld’obres de teatre amb elpseudònim de Joan Aler,cada vegada l’avorrienmés els retrats. I el negocicomençava a fer aigües.Els últims deu anys de laseva vida van transcórreren petits locals, per exem-ple un pis dels magatzemsEl Siglo, on el nivell de lesseves fotografies va baixaren picat i on d’elit ja non’entrava cap. Ja eren unsaltres temps. Va morir ar-ruïnat. ■

El fotògraf ambànima d’artista

La Biblioteca de Catalunya ressegueix en una mostrael periple d’un pioner del retrat: Pau Audouard

Maria PalauBARCELONA

L’Ajuntament el va designarfotògraf oficialde l’Exposiciódel 1888 Autoretrat de Pau Audouard; vista de les obres del port

de Barcelona; una funció teatral i un joveníssim Pau Casals■ PAU AUDOUARD / BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Audouard va ser el retratistapreferit de les elits delmodernisme

Cent anys de la mort del fotògraf Pau Audouard

Exmodel, ex-primeradama, actriu ocasio-nal... però encara can-tautora activa, CarlaBruni (Torí, 1967) va ci-tar-nos a una vetlladaromàntica, dissabte ala nit a Peralada, on vapoder desplegar totsels seus encants. Que

no són pocs. Igual que d’espectadorscongregats, uns 1.500, molts d’ells fran-cesos, com ella, i periodistes i comunica-dors, coincidint que el festival celebravala Nit de la Comunicació amb convidatscom ara Risto Mejide i Manel Fuentes, amés d’algun expolític català.

Tot estava, doncs, preparat per gaudird’una vetllada musical, en què la seduc-ció i el glamur també serien presents.Amb un escenari ple d’espelmes i ellavestida tota de negre, Bruni va presentarsobretot cançons del seu últim disc,French touch (2017), un viatge a la me-mòria a través de versions chic de Depe-che Mode a Henry Mancini, passant porAC-DC. Un àlbum, allunyat d’aquell me-morable Quelqu’un m’a dit (2003) ambquè va debutar, que recorda més al quefan grups com ara Nouvelle Vague trans-formant himnes d’aleshores en músicacool i jazzy a través d’un toc afrancesat,com ja defineix el títol.

Va començar el concert interpretantLe chemin des rivières, tema publicat perJulien Clerc el 2014 i amb lletra de lamateixa Bruni, amb un contrapunt ele-gant de violoncel a càrrec de JohanneMathaly (també al baix). L’artista, que vafer demostració del seu domini poliglot,va presentar totes les cançons en anglèsi francès –i un xic de castellà– i va can-tar, tot reivindicant les seves (dobles) ar-

rels, la bella Dolce Francia en italià. Apartir d’aquí, va combinar la interpreta-ció de versions de la grande chansonamb clàssics del pop-rock anglosaxó tandispars com ara Crazy de Willie Nelson;un Jimmy Jazz que poc té a veure ambaquell emblemàtic crit punk de protestasocial dels marginats del Londres delsseixanta que cantaven The Clash; un es-tàndard tan recurrent com encantador,Moon river, o un sorprenent Enjoy the si-lence de Depeche Mode.

En aquest punt, Carla Bruni va fer èm-fasi del seu poder sensual i captivador,d’algú que entén que la seducció cal ser-vir-la freda, a través de moviments sinuo-sos d’allò més calculats i sincronitzatsamb la seva característica veu trencada.Segurament, unes aptituds vocals queno són extraordinàries, però que sí sapadministrar amb grans recursos i desple-gant subtileses. Va encadenar tres granstemes, alguns de propis, com araL’amoureuse –“dedicada al meu estimat”,entenem que Nicolas Sarkozy–, Ta Tien-ne i Le plus beau du cartier. Ja en la sego-na part del concert, amb un canvi d’apa-rença més napoleònic, va sorprendre ver-sionant amb el seu french touch temescom ara la trista i preciosa The winner ta-kes it all d’Abba, una versió jazzística deHighway to hell dels AC/DC, reforçadaper notes al piano de Cyril Barbessol i, japer acomiadar pujant la temperaturaambiental, un Miss you dels Rolling Sto-nes amb cert aire rumber i, ja en els bi-sos, les intimistes Un garçon triste i Dé-ranger les pierres. Abans, pel mig, va aga-far per un instant la guitarra i va regalar-nos la interpretació de Quelqu’un m’a dit,la cançó emblemàtica del primer discque li va obrir les portes musicals i que,per si sola, ja val tot un concert.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica Música

El ‘toc’ francèsCarla Bruni, a Peralada, acompanyada al piano per Cyril Barbessol ■ MIGUEL GONZÁLEZ

JordiCamps

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Peralada

Tornar a VenèciaL’APUNT que ara ens imaginem. De nou a través d’un concurs

tutelat per un comitè d’experts ben triats (fet que nosempre és habitual), la proposta que representarà elpaís tindrà com a comissari Pedro Azara, que treballaràuna idea transversal amb creadors d’interessos diver-sos (David Bestué, Marcel Borràs, Albert García-Alzór-riz) i documentalistes (Dolors Magallón). Expectants.Maria Palau

Catalunya tornarà a ser present en la Biennal d’art deVenècia, que s’obrirà l’11 de maig de l’any que ve. Laprojecció internacional del talent català només s’asso-lirà amb paciència i persistència. Som formigues queaconseguirem atreure l’atenció si hi anem i hi tornem.L’Institut Ramon Llull l’encerta amb l’operació, costo-sa, sí, però que a llarg termini donarà més rèdits dels

EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE JULIOL DEL 2018 | Cultura i Espectacles | 35

| Cultura i Espectacles | 39EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE JULIOL DEL 2018

La llista de guanyadors dela XIV Biennal Espanyolad’Arquitectura i Urbanis-me s’ha donat a conèixer iel jurat ha premiat 11 des-patxos catalans d’un totalde 23 guardonats. Entreels guardonats, hi ha la

restauració de la Casa Vi-cens a Barcelona, de Mar-tínez Lapeña i Torres i Da-vid García; la intervencióurbanística Carrer Plaçaal Turó de la Rovira, tambéa la capital catalana, delsgironins Bosch i Capdefer-ro; la Casa 1413 d’Ullas-tret (Baix Empordà) deldespatx Harquitectes, i els

pisos amb posidònia a For-mentera, de Carles Oliver,Antonio Martín, JoaquínMoyá i Alfonso Reina, gua-nyadors del premi FAD.

Entre altres aspectes,destaca la vocació públicadels arquitectes catalans,que es pot trobar en obresdistingides com ara unedifici de serveis a la ciutat

esportiva del Morrot(Olot), d’Eduard Callís iGuillem Moliner, més co-neguts pel seu despatx un-parelld’arquitectes.

També, pel que fa l’ac-cent gironí dels premis,destaca en l’àmbit de l’ha-bitatge el premi a dos habi-tatges de Llafranc, d’Emi-liano López Matas i Móni-

ca Rivera. La XIV BiennalEspanyola d’Arquitecturai Urbanisme s’ha presen-tat aquest any amb el lemaMés habitar, més huma-nitzar perquè s’han volgutdestacar les intervencionsurbanes enfocades a es-tratègies més sosteniblescap a un creixement inte-rior de les ciutats. El codi-

rector de la Biennal, JoséMorales, destaca que elsprojectes premiats mos-tren el millor de l’arquitec-tura estatal dels últimsdos anys. També afirmaque totes les obres perta-nyen al “darrer període dela recessió econòmica” idemostren que “amb poces pot fer molt”. El coordi-nador general, FranciscoMangado, subratlla quesón obres de “postcrisieconòmica” que “reflectei-xen certament la crisi per-manent en la qual s’ha ins-tal·lat l’arquitectura espa-nyola”. ■

La Casa 1413, premiadaLa XIV Biennal Espanyola d’Arquitectura premia la restauració de la Casa 1413 deGirona i distingeix obres d’arquitectes gironins com Bosch i Capdeferro

J.C.L. / ACNGIRONA

Casa 1413, a Ullastret; intervenció urbanística Carrer Plaça a Barcelona, i l’edifici de serveis a la ciutat esportiva del Morrot d’Olot ■ ADRIÀ GOULA / JOSÉ HEVIA

Sons del Món va ser pioner amaridar música i vi, i el pri-mer a proposar fer una sèriede concerts de petit formatdins la programació del festi-val en diferents cellers em-pordanesos. L’èxit de la fór-

mula s’ha repetit i aquest di-vendres van fer-ho ManuGuix, als Cellers d’en Guilla, iJudit Neddermann, al CellerVinya dels Aspres –a la foto–,i, dissabte a la nit, Maria delMar Bonet, al Celler Martín

Faixó, i Paula Valls, al CellerEspelt. A partir d’ara, Els Ca-tarres, Antonio Orozco, Ser-gio Dalma i la mítica GloriaGaynor prendran el testimonii portaran la música a Ro-ses. ■ MÒNICA QUINTANA (FOTO)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La música i el vi, entre vinyesAmb una potent actuació deltrio danès Power Solo (foto)es van tancar, la nit de dissab-te a diumenge, dos dies deconcerts gratuïts a la plaçadels Estanys de Platja d’Aro,dins del Festival Desemboca

de Rock’n’Roll. El gran KimKix, guitarrista i cantant dePowerSolo, va fer una apolo-gia del vi negre, en detrimentdel blanc, i va dirigir la bandapel costat més salvatge deblues-rock. El Desemboca va

rebre també Los Tones, Cow-bell, Bobkat’65, Medusa Box,Dinamita Brother, The54321’s i The Government, iva acabar, ahir, amb The Suit-case Brothers i un vermut aLa Riera. ■ X.C.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La gran festa del ‘rock’n’roll’

��������� ���� �������� �������� ���� ������ ������ ����������������������� ����������������� �� ���

!����"��###$�������%����$����%� ��������������&&����� ������� �����%� ����� �������� ������� ������������������������������ ����

'()*+,-

./01234562307809:4;<=80780>;45620?4820@:;304:38<03:4A<3;B:8<0;?;863ACB:8<0D84020/8<0E2=A/;8<FGHIJIKIGLIMGHNOHPIQJRSGHGHTUROLGLHROPGJVQTHIHPQLRJKIGHWIXRSRJLOHRYZIPG[RJLOHKZTLZSGTOHIHPGLSI[QJIGTOHSRPGSLILOHPRSHTRO

KQ[GSYZROH\ISQJIJRO

]_)abccdefgha ijkdlka ghmnbkommphnqrstuu]opvvwwwxybcdladzdubkxcbuvzd_lybv]a{x]t]|da}gn~~��

��ouby�a �by�lkof�douoaoa k�bd_q�kd�_�ou_lklzl

�TH�GLSQJGLHWRH�ZSIO[RHWRH�ISQJGHIHTGH�ZJWGKI�H�GLGTGJGHPRSHGHTGH�RKRSKGHIHTGH�JJQMGKI�H����I�H�GJHKSRGLHMZILHSZLROHLZS�OLIYZROHGHTRO

KQ[GSYZROH\ISQJIJROH��LLPO�������OZSLWRSRKRSKGPRSKGLGTZJVG�KGL�SZLROLZSIO[RKIRJLI�K\ISQJG��HPRSHLGTHYZRHTROHXG[�TIROHSRGTIL�IJ

GKLIMILGLOHSRTGKIQJGWROHG[�HTGHKI�JKIG�HTGHSRKRSKGHIHRTHKQJRI�R[RJL�H�GWGHSZLGHROL�HOILZGWGHRJHZJGHKQ[GSKGHWIXRSRJLHIHPSQPQOG

GKLIMILGLOHPRSHSRGTIL�GSHWZSGJLHZJHKGPHWRHORL[GJG�H GHOI\ZIHGH[ZORZO�HPGSKOHJGLZSGTOHQHLG[�NHKRJLSROHWRHSRKRSKG�HH

¡R\QJOHRTHSROPQJOG�TRHWRHLZSIO[RHKIRJL��KHWRHTGH���I�H¢GSKH�QSLRTTG�HGYZROLROHSZLROHKIRJL��YZROHO�JHLSGJOMRSOGTOHG[�HGTLSROHLIPZO

WRHLZSIO[R�H GHYZRH£YZGJHMIOILROHGYZROLOHPZJLO�HOR\ZSG[RJLHLG[�NHXGOHLZSIO[RHSZSGTHIHPGLSI[QJIGT£�HFROHSZLRO�HYZRHJRI�RJHG[�HTG

MQTZJLGLHWRHPQLRJKIGSHRTHLZSIO[RHKIRJL��KHGHTGHWR[GSKGKI��HO�JHZJGH£IJIKIGLIMGHPIQJRSGHGHLQLHTUROLGLHROPGJVQT£�HLGTHKQ[H�GHWROLGKGLHRT

WISRKLQSH\RJRSGTHWRHTGHXZJWGKI��H�GXGRTH¢GSL�J�

H

H

¤YZROLROHSZLROHWRHLZSIO[RHKIRJL��KH GHROLGJHGTHPQSLGTH�R�H¡ZSLHWRH�RKRSKGHPRSH�GLGTZJVG¥IHGHPGSLISHWUZJGHPROLGJVGHROHPQWRJHLSQ�GS

RTOHMZILHSRKQSSR\ZLOHIWRGLO�H�JHKGWGOKZJHWURTTOH�IH�GHZJHPRLILHM�WRQHIJLSQWZKLQSIHIHPQOLRSIQS[RJLHZJGHWROKSIPKI�HWRLGTTGWGHWR

KGWGOKZJHWRTOHPZJLOHPRSHQJHPGOOGHTGHSZLG�H¤H[NO�H�IH�GHTGH\RQTQKGTIL�GKI�HWRHKGWGOKZJHWURTTOHPRSHLGTHYZRHTUZOZGSIHPZ\ZIHOR\ZIS¦JRHRT

SRKQSSR\ZLHX�KIT[RJLHWROHWRTHJGMR\GWQSHWRTH[GLRI�H[§�IT�HH

�QSLRTTGHLG[�NH�GHR�PTIKGLHYZRHGHTU�QSGHWRHSRGTIL�GSHTROHSZLROHOU�GH�ZOKGLHYZRH�IH�G\IHZJHRYZITI�SIHRJLSRHTROHGKLIMILGLOHYZRHJRKROOILRJ

SRORSMGHPS�MIG�HTROHWRHPG\G[RJLHIHTROHWRHTTIZSRHGKKNO�HUGYZROLGH[GJRSG�HMQTRJHYZRHTROHSZLROHOI\ZIJHGKKROOI�TROHGHLQLOHRTOHP©�TIKO

ORJORHKGPHLIPZOHWRHSROLSIKKI��H¤H[NO�HRTOHKQJRI�R[RJLOHYZRHROHPQWRJHLSQ�GSHLG[�NHROLGJHGWGPLGLOHGHZJHLIPZOHWRHLZSIO[RHXG[ITIGS�HH

FROHMZILHSZLROHKIRJL��YZROHO�JHTROHOR\ªRJLO�HTGH�ZLGHWRHTGH�SGJOXQS[GKI��HGTH�IPQTT�O«HTGH�SGJH�ZLGHWRTH�TGHWRHTU�OLGJV«HTGH�ZLGHWR

¢GS\GTRX�HGHTGH¡RTMG«HTGH�ZLGH¡Z�[RS\IWG�HGTH�ISQJ�O«HTGH�ZLGH¡QOLRJI�TR�HGHTGH�GSSQL�G«HTGH�ZLGH¡ZSRSGHPRTH¬GI�H�[PQSW�«HTGH�ZLGH�QSLG

GHTGH�JJQMGKI�HWRHTU¤TLH�[PQSW��HIHTGHSZLGHWRHTGH�RWSG�HYZRHROHPQWS�HMIOILGSHGHTGH�RSWGJVG�HH

­ stuu]opvvwwwxybcdladzdubkxcbuvzd_lybv� ®

¯

��������� ���� �������� �������� ���� ������ ������ ����������������������� ����������������� �� ���

!����"��###$�������%����$����%� ��������������&&����� ������� �����%� ����� �������� ������� ������������������������������ ����

'()*+,-(.-/0(12*0-2(-.(,-034(,5-610/-7*04(..15-80(4(+(+-40(+/10-19:-(.-4;8</-2(.,-=/<(+4>?/,-19:-:141=-<-2(,/*:0<0-@3(-A<-A1-/<B+/<1

(+-(.,-C*./1+,-2(-.1-D100*4E15-(+-.(,-1.F<+(,-,30(0(,-2(-.(,-D1C100(,-<-(+-.1-8(201-/1./G0<1-@3(-A1-8(09B,-1<E(/10-:*+1-8104-2(.,

(2<?/<,-2(.-/1,/-1+4</-2(-D<0*+1H

-

-

I-8104<0-2J1@3>5-/121,/K-8*4-*8410-8(0-,()3<0-83+4-8(0-83+4-/121-03415-*-0(1.<4F10-3+-<4<+(010<-1218414-1.-,(3-)3,45-L1-@3(-+*-M,

+(/(,,10<-@3(-,(-,()3(<E<-/18-*020(-/*+/0(45-+<-@3(-(,-N1/<+-4*4(,-.(,-C<,<4(,-80*8*,12(,H-I015-1@3(,4(,-034(,-@3(2(+-1-.1-2<,8*,</<O

8(0-,<-1.)3+-*8(012*0-430>,4</-419:M-C*.-*N(0<0-3+-81@3(4-2J1..*4L19(+45-G814,-<-1/4<C<414,-*-,O+-.(,-914(<E(,-N19>.<(,-@3<-A1+-2(

:3,/10-*+-2*09<0-,()*+,-1..;-@3(-9M,-(.,-/*+C<+)3<H-P

P

QRSTUVWXYRXZ

[\]\_abc defgghhhijklmnlol]ik gol_mjgjmlklpegqrgk\]\_stau\_levpabc defgghhhijklmnlol]ik gol_mjgjmlklpegplw\p gu\_levpsta_\`

bc defgghhhijklmnlol]ik gol_mjgjmlklpegplw\p g_\ staklxjklabc defgghhhijklmnlol]ik gol_mjgjmlklpegplw\p gkly[qyz{jklsta|l_mj

bc defgghhhijklmnlol]ik gol_mjgjmlklpegplw\p g|l_mjsta}[~labc defgghhhijklmnlol]ik gol_mjgjmlklpegplw\p g}[~ls

�XTYV�V�X�V�

[mvpj aw\pe ajmlkl

� abc defgghhhijklmnlol]ik gol_mjgs �

��������� ��������� ������������������������������������������������������������������������������ ���������������������

���������������������� �������������!"#$%&����%����% ����%������%�%�������%��������%���%����������%��%���%�������������%��������%�� %��%������%�' ���"

(

(

(

(

)*++,-.//012345012346732/8

)*++,-.//99969:4;,1<17;6;-/;-/:4:7:38

)*++,.//9996*3+;<71<1=;<,:6732/8

(

)*++,-.//>:?34143+:7:;-6732/8

(

(

(

@ @A >:?34143+:7:;-6732/43+:7:1/BCBDCE;<-E,?;2:-EF?GE7;4+?:7*E?;734;:5;

H(I3+J7:;-(2K-(<<;>:=;-

)*++,-.//>:?34143+:7:;-6732/43+:7:1/BCLLMEG41EN33=E

+?G7OE-3<:=1?:1E?;73<<:?1EN34-E734+?1E;<E7147;?E1E

<G4=;?F?:=>;E=;EF;-1<G6*+28

)*++,-.//>:?34143+:7:;-6732/43+:7:1/BCLPCE<1E>G1?=:1E

7:Q:<E=;-1?+:7G<1EG41E3?>14:R17:34E7?:2:41<E:4+;?417:341<E

732,G;-+1E,3?EPPE,;?-341-E=;=:71=1E1<E+?14-,3?+;E=;E

=?3>1-6*+28

S

��������� ��������� ������������������������������������������������������������������������������ ���������������������

���������������������� �������������!"#$%&����%����% ����%������%�%�������%��������%���%����������%��%���%�������������%��������%�� %��%������%�' ���"

(

)*++,-.//01234543+1617-8639/43+1615/:;<=>?@+50?ABCD?

EF-65?56+32-?1?56+21F-?595+7F2-?,72?,52+161,52?74?G7-?

63,23HF66134-?+75+25G-?59E?7G?952236?1?54H5GF-158*+9I

)*++,-.//01234543+1617-8639/43+1615/:;<B>?7G?-12745?

H3675415?62F1-7-?J5?7-65G5?5G?,32+?H7?23-7-?,72?,21972?

63,8*+9I

(

(

K1,F+561L(H7(M12345

N(M12345

OPQRM(ABCD(EF-65(56+32-(1(56+21F-595+7F2-(,72(,52+161,52(74(G7-63,23HF66134-(+75+25G-(59E(7G(S52236(1R4H5GF-15T (U?U(V (U?U(W

XY726167-(-F2(G5(G1E72+Z[(H12101H5(,72(P-951G(XGJ5GG5*1[(639,+52\(59E(56+32-(95223]F14-(165+5G54-(

(

( ^(SZ-(J3+3-

��������� ��������� ������������������������������������������������������������������������������ ���������������������

���������������������� �������������!"#$%&����%����% ����%������%�%�������%��������%���%����������%��%���%�������������%��������%�� %��%������%�' ���"

()*++,-.//+01++234567/-*8329+2:+;<=>?@(ABCD(EF-58(85+63-(1(85+31F-(878+2F3-(,23(,83+151,83(2G(H2-(56,36IF5516G-

+28+38H-(87E(2H(J83365(1(?GI8HF-18KF3H;*++,-.//L136G8G6+1512-4567/G6+1518/MNOPQRS+8LRABCDREF-58R85+63-R1R85+31F-R

878+2F3-R,23R,83+151,83R2GRH2-R56,36IF5516G-R+28+38H-R87ER2HR783365R1R8GI8HF-184*+7T(

)*++,.//0004U852E66V4567/-*83234,*,9F;*++,-.//L136G8G6+1512-4567/G6+1518/MNOPQRS+8LRABCDREF-58R85+63-R1R85+31F-R

878+2F3-R,23R,83+151,83R2GRH2-R56,36IF5516G-R+28+38H-R87ER2HR783365R1R8GI8HF-184*+7T

(?FL72G+83(+2:+( (W1-71GF13(+2:+XY XZ

[H(<2-+1\8H(=G+23G8516G8H(I2(>28+32(?78+2F3(I2(@136G8(EF-58(85+63-(1(85+31F-(G6(,36U2--16G8H-(,23

8(H2-(56,36IF5516G-(I]8F2-+(<=>?@(ABCD4([GLF8G_(-G(IF2-(56,36IF5516G-a(FG8(I2(58+8H8G8(1

78336F1G8a(I131L1I8(,23(=-781H([HU8HH8*1a(87E(H]6E38([:235152-(-F3(H8(H1E23+ba(1(H]8H+38a(58+8H8G8(1

8GI8HF-8a(I131L1I8(,23(c8H2318(>2d236a(F2(53283e(FG(2-,25+85H2(I2(U6HVH632(1(I8G-8(8GI8HF-84

[H(I1325+63(I2H(U2-+1\8Ha(J83+f(g238U23323a(U8(FG8(531I8(8(+38\b-(I2(H2-(:83:2-(-6518H-(,23Fh

F8H-2\6H(,23-6G8(F2(*6(I2-1+L1(,FLF1(U63783(,83+(I]8F2-+(,36d25+2(,2I8LiL15(2:5HF-1F(I2H

U2-+1\8H(L136Gf.(,23(\1F32(2H(U2-+1\8H(,23(I1G-a(,83+151,83(2G(FG(2-,25+85H2(+28+38H(,23(56Gh1:23(1

8,36UFGI13(2G(H2-(8332H-(I2(H8(5FH+F38(78336F1G8(1(\1F32a(2G(I2SG1+1\8a(FG8(2:,231hG518(+28+38H

1G6EH1I8EH24

[H-(8--8d6-(+1GI38G(HH65(H2-(+83I2-(I]8L6-+(8(,83+13(I2H(I18(CN(8(H2-(8FH2-(I2(H]2-56H8(I2(+28+32([H

@8HH1G23()j8-8(I2(jFH+F38T4(k2-(,H852-(-G(H171+8I2-(1(*1(,6I2G(,83+151,83(,23-6G2-(8(,83+13(I2H-

CO(8G_-4(>6+-(2H-(F2(*1(2-+1LF1G(1G+232--8+-(,6I2G(2G\183(2H(G67a(8I32l8a(+2HhU6G(1(U6+6L38S8(8

H]8I32l8(2H25+3iG158(I2(<=>?@.(S+8LmS+8L458+()781H+6.S+8LmS+8L458+T4

j67(58I8(8G_a(2H(<=>?@(-]27E8358(2G(FG8(8\2G+F38(+28+38H(I]e7E1+(1G+23G8516G8Ha(F2(56G-1-+21:(8

56,36IF13(FG8(6E38(1(76-+383a(81:fa(2H(\2--8G+(7b-(,2I8LiL15(1(5328+1F(I2(H]2-I2\2G172G+4([H-

1G+2L38G+-(I2H-(L3F,-(-238G(2H-(85+63-(1(85+31F-(878+2F3-(-2H25516G8+-(,23(8(H2-(IF2-

56,36IF5516G-(<=>?@(ABCD4(WF38G+(FG-(I12-a(H]2F1,(I]85+63-(1(85+31F-(I2(G8516G8H1+8+(78336F1G8

1(58+8H8G8(+32E8HH838G(,H2L8+-(5328G+(FG(\1G5H2(I2(56*2-1(1(FG8(8+76-U238(I2(56G\1\hG518

83+f-+1584(>87Eb(2H-(I1U232G+-(85+63-(1(85+31F-(58+8H8G-a(-6+8(H8(I132551(I2(c8H2318(>2d236a

56G\1F38G(,23(7FG+83(H]2-,25+85H2(I2(U6HVH632(8GI8Hn-4

o

k8(56,36IF551(I2H(J83365(1(j8+8HFG_8(+1GI3e(HH65(2H(I172532-(AQ(I]8L6-+(1(2H(I1d6F-(pB(I]8L6-+(8H

j2G+32(jFH+F38H(k8(J235ha(8(H2-(CQ4pB(*632-4

k]2-,25+85H2([:235152-(-F3(H8(H1E23+b(b-(FG(,36d25+2(+28+38H(,36IFq+(,2H(<=>?@(2G(56HrH8E63851(87E

83+1-+2-(78336F1G-(1(58+8H8G-(-6+8(H8(I132551(I2H(78336Ff(=-781H([HU8HH8*14(k]6Ed25+1F(I2H(,36d25+2

b-(32,32-2G+83(FG(2-,25+85H2(87E(83+1-+2-(I2(IF2-(G8516G8H1+8+-(I1U232G+-a(56G\1F32a(\hG523

H]6E-+85H2(I2(H8(HH2GLF8a(I2(H8(32H1L1(1(I2(H8(5FH+F38(,23(,83H83(2H(HH2GLF8+L2(I2(H]83+4(sG(\18+L2

tuuvwwxyz{|yv}~wyv�y|{���u���x���u|~y���

�z~���y|�}�������v����v�y~�|yv}�}��v������y���z|�����w~�uu��|��v������y~{���u������vu�����x���v�x����x�z~�vx

v���|~x�xv��|�z~xv�v�yz|~xwy|xwv|����wv|xy�x�y~x��w|�}z�����~x�yv�|v�~xv��xy�x�v||��x�xv�}v�z~�v{����

�~����v|

��������� ��������� ������������������������������������������������������������������������������ ���������������������

���������������������� �������������!"#$%&����%����% ����%������%�%�������%��������%���%����������%��%���%�������������%��������%�� %��%������%�' #��"

()*+,*-./0123(/.24*2)(/(/41(4*)(5/064/,783-/(/4(/)6(4-*(*9/:7/;-/;(/23(/,74(/;-,*<)-(5/,-3=/0->6),6,

;-,*<)-6,/,7?)6/4(/44-?6)*(*@/23/*68(/,7.-(4/(4/A2(4/.(0(,.23/06/37,(4*)6,/63,/63B)73*68/63/23

87863*/7/(4*)69

C,8(-4/D4B(44(;-/E,/(.*7)5/0-)6.*7)/-/F)7B6,,7)/06/*6(*)69/G.*2(4863*/E,/F)6,-063*/06/41(,,7.-(.-=

HGIJGKLCL/-/868?)6/06/4(/.78F(3M-(/L1*773/N779/GA26,*/O7>6/8())7A2+/;(/6,*(*/F)68-(*/F6)

416,.74(/*6(*)(4/)2,,(/P68(-3/46/Q)-3*68F,/06/R-3,S/TU-647)V,,-(W5/-/E,/*-*24(*/F)7B6,,-73(4/63

6,*20-,/*6(*)(4,/F6)/41XYLJ/U63/R,-S/06,/064/Z[\Z5/06,F)E,/01;(>6)/.2),(*/.-3./(3M,/016,*20-,

01()*/0)(8]*-./(4/.73,6)>(*7)-/06/H(,(?4(3.(/63*)6/64/Z[[/-/64/Z[\Z/-/;(>6)/)6(4-*_(*/23(

B7)8(.-=/01()*,/6,.3-A26,/(/416,.74(/H-).a/:6*_b6)S/Bc)/N-)S2,Sc3,*6/06/J(37>6)/TG468(3M(W9

IE/6dF6)-3.-(/63/64/*6(*)6/.78/(/(.*7)5/0)(8(*2)e/-/B7)8(07)/06/*(446),5/-/*(8?E/63/64/.-368(5/O(

A26/;(/F()*-.-F(*/.78/(/(.*7)/63/0-B6)63*,/F)7O6.*6,9

/

Y(/.7F)702..-=/01G30(42,-(/-/H(*(423M(/*-30)]/447./64/0->630)6,/f\/01(e7,*/-/64/0-,,(?*6/\/06

,6*68?)69/Y(/0-)6.*7)(5/g(46)-(/I6O6)75/6dF4-.(/A2-3/E,/417)-e63/064/378/06/4(/.78 0-(5/Y7,

B)(3.-,A2-*7,hijG/G30(42,-(5/,7?)6*7*/(4,/F7?46,/064/,6e46/F(,,(*5/46,/B(8+4-6,/,74-63/*63-)/23/]4-6,

7/8(43789/D3/(A26,*(/F)702..-=/>(-e/6,.744-)/64/378/Y7,i/B)(3.-,A2-*7,/F6)/41(>-/06/4(/B(8+4-(k9

D4,/B)(3.-,A2-*7,/,=3/23(/B(8+4-(/0123/F7?46/(30(4V,5/06/>6,/(/,(?6)/73@/23(/B(8+4-(/A2(4,6>74/63

A2/.(0(/F6),73(*e65/-30->-02(4863*5/*E/46,/,6>6,/-3A2-6*20,/-/23(/F6),73(4-*(*/874*/8().(0(5

06,/064,/(>-,/l3,/(4,/36*,9

D4/378?)6/06/F6),73(*e6,/06/417?)(/*6(*)(4/,16,*(?4-)]/,6e73,/46,/F6),736,/A26/(,,-,*6-d-3/(/4(

F)702..-=9/Y(/0-)6.*7)(5/g(46)-(/I6O6)75/8().()]/46,/F(2*6,/06/.(0(/F6),73(*e65/-/-3*)702-)]/.(0(

868?)6/63/64/F6),73(*e6/F)7F-/0123(/B(8+4-(/(30(42,(5/7?>-(3*/64,/6,*6)67*-F,/8().(*,/F6)<

(F)7l*(3*/64/B74S47)6/-/4(/.24*2)(/(30(42,(/F6)/073()m47,/>62/F)<F-(5/-30->-02(4863*5/F6)A25/(4/l3(4

06/4(/F)702..-=5/*7*,/64,/F6),73(*e6,/-3*6)(.*2n3/63/23/863O()/B(8-4-()/-/6,/06,F)63e2-/4(

87)(4-*(*/A26/*7*6,/46,/B(8+4-6,5/,-e2-3/0173/,-e2-35/63/.6)*(/8(36)(/,=3/-e2(4,9

g(46)-(/I6O6)7/:(>(,/TQ263*6/o63-45/H<)07>(W/E,/(3*)7F<47e(/,7.-(4/-/.24*2)(49

J(/F2?4-.(*/46,/7?)6,/,6ec63*,h/D4/0-()-7/06/C,(?64/L2p)6_/TQ)68-/C3*6)3(.-73(4/06/Y-*6)(*2)(W/-

Y7.(/.(4E9/IE/(4*)6,/7?)6,/06/*6(*)6/6,.)-*6,h/Y7.2)(5/Y(/0(3_(/06/Y74(5/L-3,(?7)6,/06/23(/?(*(

06/.74(5/N(8?)(/Q(,-q7)(5/Y7.2)(,/06/23(/q(863.(5/Q768(,5/H(4E3024(,/064/(48(5/P6,06/A26

>74>+/06/H2?(5/G?-73(9

D3/0(3,(/;(/.)6(*/46,/7?)6,/,6ec63*,h/H646,*-3(/M/R64-?6(5/R(3(3*(/63/4(/F263*65/g-6)36,/L(3*75

L63*+7/M/.78Fp,9/G-d+/8(*6-d5/;(/B6*/F)702..-73,/F6)/(/(4*)6,/.78F(3M-6,h/Y7.2)(/TG,7.-(.-=3/06

I6(*)7/Q73*(3(,5/Q263*6/o63-4W5/L63*+7/M/.78Fp,5/R(3(3*(/63/4(/F263*6/TH78F(r+(/06/U(-46

X4(863.7/06/K7.+7/R7)6375/Q263*6/o63-4W5/G?-73(/TH)2_/K7O(/D,F(r(W/-/H(4E3024(,/064/(48(

TH747)6,/06/H(4.2*(5/s30-(W9

��������� ��������� ������������������������������������������������������������������������������ ���������������������

���������������������� �������������!"#$%&����%����% ����%������%�%�������%��������%���%����������%��%���%�������������%��������%�� %��%������%�' !��"

(

(

)*+,-./01234+5267892:;<)+2+)4=><2*2+)4>*;<2+?+4@;><2A@>2A+>4*)*A+>2@B2C@<2)=A>=D;))*=B<24@+4>+C<2+?:2@C2?+>>=)2*2+BD+C;<*+EF4?G

H(I?A>*?*>(JF44A<K,,5*>=B+B=4*)*@<E)=?,-./01,*?A>*?*>EF4?G(L(MBN*+>(C+(B=4+(+(;B(+?*)(JF44A<K,,5*>=B+B=4*)*@<E)=?,OG

;<)+2+)4=><2*2+)4>*;<2+?+4@;><2A@>2A+>4*)*A+>2@B2C@<2)=A>=D;))*=B<24@+4>+C<2+?:2@C2?+>>=)2*2+BD+C;<*+EF4?O)=?@B4+>G

P(QRB5+B=(@<(N+(S=>?+>(@B(:+CC<(>@5*=B+C<(B+)*=B+C<(*(*B4@>B+)*=B+C<(D@<(D@C<(-(3B<(+C<(8.(+BT<E

U+(S@4(@<4;D*<(D@(D+B<+(@B(+C4>@<()@B4>@<K(V+4*CD@(W=>+CX(Y+N*@>(Z+4=>>@X([=)\=(V=C*B+X([=)\=

V=>@B=X(]+<4=>+(+CNRBX(_+?+F(_;C@*X(_@N*CC+(+B)@>(W@B4@>E

MB(D+B<+(*(4@+4>@X(F+(>@A>@<@B4+4(@C<(@<A@)4+)C@<(<@5a@B4<K(_@B4\=(T()=?AR<X(V+B+B4+(@B(C+

A;@B4@X(b*@>B@<(_+B4=X(W@C@<4*B+(T(V@C*:@+X(]=@?+<X(Z+(D+Bc+(D@(Z=C+X(W+CdBD;C+<(D@C(+C?+X

PB4\5=B+X(_*B<+:=>@<(D@(;B+(:+4+(D@()=C+X(Q+?:>+(]+<*e=>+X(Z+(4*@>>+(D@(Y+;f+(*(Q+?:>+

]+<*e=>+E

PC(CC+>5(D@(C+(<@N+(4>+f@)4g>*+(F+(>@:;4(D*S@>@B4<(A>@?*<(*B4@>B+)*=B+C<K(+(ChP)4>*;(]>*B)*A+C(+C

i@<4*N+C(IB4@>B+)*=B+C(D@(V*+?*X(*(V*CC=>(M<A@)4+)C@(D@(j@+4>@(J_+3X(@C(V+>>=)X(*(PC@k+BD>*+X(M5*A4@G

+?:(_*B<+:=>@<(D@(;B+(:+4+(D@()=C+E

(

l(O5*>=B+(JF44A<K,,5*>=B+B=4*)*@<E)=?,@4*m;@4+<EF4?nF+<4+5op6q5*>=B+G(O34+56789

JF44A<K,,5*>=B+B=4*)*@<E)=?,@4*m;@4+<EF4?nF+<4+5op6q34+56789G

r(O5*>=B+(JF44A<K,,4s*44@>E)=?,<@+>)Fnmop6q5*>=B+t<>)o4T+FG(O34+56789(JF44A<K,,4s*44@>E)=?,<@+>)Fn

mop6q34+56789t<>)o4T+FG

u

JF44A<K,,sssE)+*k+:+BvE@<,@?A>@<+,B@5=)*=<,B@5=)*=<w)+EF4?CG

JF44AK,,sssEF=4@C)+C+D@CA*E)=?,G

x(W=?@B4+>*<(J7G(

Z+(3B+C*4+4(Dy+m;@<4(<@>N@*(d<(<;?+>(N+C=>(+(C@<(B=4@<(*(@<4+:C*>(;B()=B4+)4@(?d<(e;*D(+?:(@C<(B=<4>@<(C@)4=><E

MC<()=?@B4+>*<(F+B(+)=4+>(+C(4@?+(D@(D*<);<<*zE(_y+A>@)*+>{(C+(:>@N@4+4(*()C+>@D+4(D@C<(4@k4=<X(*(@C(:=B(|<(D@C

CC@B5;+45@K(C@<(?+C@<(A+>+;C@<(*(@C<(*B<;C4<(B=(<@>+B(A;:C*)+4<

EL PUNT AVUIDILLUNS, 23 DE JULIOL DEL 201842 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola Social.Berenar ball amb en Francesc.

PALAFRUGELL� 20.30. Els Ametllers. Classes decountry, nivells Improver, Inter-medi, Avançat line dance.

ConcertsBEGUR� 21.00. Plaça de l’Església. Jazz& World Music a càrrec de Dj CyrilTorres.

GIRONA� Festival Tempo sota les estre-lles. 22.00. Auditori. Actuació deSanti Balmes, Julián Saldarriaga iDani Ferrer (Love of Lesbian).

L’ESTARTIT� 21.00. Església de Santa Anna.Concert de guitarra amb TonoBlasi.

SANTA CRISTINA D’ARO� La Santa Market, al Horse Club,de 18.00 a 01.00, amb músicadels Dj’s residents. I a les 22.30,concert d’Alverd Oliva.

FestesAVINYONET DE PUIGVENTÓS� Festa de Sant Jaume. 20.00.Plaça Pous i Pagès. Inauguracióde la festa amb xupinasso.� 20.15. Festa de l’aigua a la ma-teixa plaça.� 21.00. Jardins de la biblioteca.Mojitada amb sessió de dj.

BLANES� Festa major. 18.00. Escenari in-fantil. Concurs de dibuix a càrrecde la colla gegantera.� 18.30. Escenari infantil. Jocs ge-gants a càrrec de Diverfesta.� 21.00. Associació Cultural JoelComorera. Amenització cubanadiversa, amb música i mojitos.� 22.30. 48è Concurs internacio-nal de focs d’artifici de la CostaBrava, amb la Pirotècnia La Piro-tècnica, SAGL.� 23.15. Escenari Casa de Andalu-cía. Quadres de ball de la Casa deAndalucía de Blanes.� 23.15. Escenari Ensorra’t. Con-cert dels grups Dskarrila, Sr. Oca iSara Hebe.� 23.15. Escenari festa major. Es-pectacle de dansa tradicionalamb l’esbart Joaquim Ruyra.� 23.30. Escenari Casa de Andalu-cía. Dansa oriental i Bollywood.Tot seguit, actuació de Javier Gi-nés.

LES PLANES D’HOSTOLES� Festa major. 17.00. Parada delJonquer. Concurs de castells desorra.� 19.30. Plaça del Jonquer. Inici dela recollida de carbassons pelscarrers del poble.� 20.30. Plaça Nova. Presentacióde l’espectacle Festa major, deMusiquemCor.� 21.30. Sessió de cinema a lafresca, amb la projecció de la pel-lícula Zootropolis.

LLORET DE MAR� Festa major. 22.00. Passadadels obrers de Santa Cristina pelsprincipals carrers de la vila. Totseguit, a la plaça de la Vila, sorteigde les posicions de sortida de larega S’Amorra Amorra i Toquen aCórrer, de concurrència popular.Sardanes amb la cobla Bisbal Jo-ve.

� 22.30. Passeig de Manel Bernat.5a edició d’Els Bucs d’El Punteten concert, a càrrec de Maria Do-lors, Rainyday, Tusko’s Revenge iBastida.

PALOL D’ONYAR� Festa major. 18.00. Futbol infan-til.� 19.00. Futbol femení adult.� 20.00. Futbol masculí adult.

SANTA CRISTINA D’ARO� Festa major. 16.00 a 19.00. C.Llibertat - cruïlla carril bici (ZonaTeulera). Curses aquàtiques al su-pertobogan.� 19.30. Carrers de la vila. Cerca-vila amb la colla gegantera deSant Feliu, el grup de percussióEls Percunautes. Sortida al c/ Lli-bertat, cantonada Joan Casas iArxer.� 20.15. Pl. Mn. Baldiri Reixac.Concert: Joves talents del poble:Ivan & Laia.� 21.30. Pl. Mn. Baldiri Reixac. Ca-minada nocturna popular La RataPinyada.� 22.00. Pl. Mn. Baldiri Reixac.Concert amb Xavier Calvet + AskThe Dust.� 23.00. Pl. Mercat. Concert ambHotel Cochambre.

FiresEMPURIABRAVA� 11è Mercat de Nit, al passeigmarítim de 18.00 a 00.00.

PALAMÓS� Mercat d’estiu, a la tarda, al pas-seig del Mar.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Parades d’artesania al passeigde Sant Pol, de 18.00 a 00.00.

InfantilsBEGUR� 19.00. Carrers del centre del po-ble. Tardes autèntiques, Begur és+ contes.

CORNELLÀ DEL TERRI� 17.00 a 19.00. Piscina municipal.Bibliopiscina.

GIRONA� 18.00 a 20.30. Plaça Pere Cal-ders. Biblioplaça.� 18.00. El Güell Espai Jove. Jocsde taula.� 18.00. Plaça d’Empúries. Tallerinfantil Toquem la terra.� 18.00. Plaça de l'Assumpció. Ta-llers i jocs.� 18.00. Plaça de l’Assumpció. Ta-llers i jocs.� 18.30. Plaça de l’Om. Ludoplaçai Dia de la Síndria.� 19.00. Plaça de Santa Eugènia.Jocs populars i tradicionals. Dinsla Setmana Cultural Llatinoameri-cana.� 19.00. Plaça del Pallol. Especta-cle El mêtre, amb Jam. Dins el ci-cle EscèNit.� 19.00. Plaça Sebastià Salellas -Mas Ramada. L’hora del conte,amb Bruixes i bruixots, a càrrecd’Albert Quintana.� 19.00. Plaça Sebastià Salellas.Ludoplaça a Mas Ramada.

L’ESTARTIT� 09.00 a 13.00 i de 15.00 a 18.00.Platja de davant la Pineda. Clubinfantil de platja.

LLANÇÀ� 19.30. Racó de la platja del port.Contes infantils Embarbussacon-tes, a càrrec de la Cia. Els Trambò-tics.

PALAMÓS� 10.15. Museu de la Pesca. Petitsxefs a l’Espai del Ter. Tallers decuina per a nois i noies de 8 a 14anys.

� 10.30 a 13.30 i de 17.00 a 18.30.Àrea activa de la platja Gran. Ta-llers infantils.

PLATJA D’ARO� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.Platja Gran, confluència amb l’av.Costa Brava. Mini club infantil.Animació, tallers, manualitats,jocs...� 19.30. Passeig Marítim (c/ Mari-na). Masterclass de zumba infan-til.

ROSES� 19.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Taller infantil d’arqueologia.

SANT GREGORI� 16.00 a 19.30. Biblioteca. Esca-pe Room.

SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Elsdilluns, fins a final de setembre.Més informació al telèfon 972 6146 03.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 22.00. Plaça Farners. Audició desardanes amb la cobla Flama deFarners.

Donació de sangRIELLS� 18.00 a 21.00. Sala de Plens del’Ajuntament.

DiversosALBANYÀ� 21.00. Observatori Astronòmic.Bateig astronòmic comentat. I ales 16.00, bateig solar.

BLANES� 17.00 a 20.00. Biblioplatja a laplatja de s’Abanell, davant de laplaça Verge del Vilar.

EMPURIABRAVA� 08.00. Zona esportiva de la plat-ja. Ioga. I a les 11.00, cardio fit.� 17.00. Zona esportiva de la plat-ja. Torneig de futbol platja.

GIRONA� 09.30. Parc Masó. Sessió de txi-kung per a la gent gran.� 16.00 a 19.30. Bibliopiscina a lespiscines municipals de la Devesa.� 16.30 a 19.30. Bibliopiscina alGEiEG de Sant Narcís i al GEiEGde Sant Ponç.� 18.00. El Güell Espai Jove. Espaiper jugar a la Play. Per a joves de14 a 29 anys.

� 18.00. El Güell Espai Jove. Tallerd’iniciació al circ. Per a joves de 14a 29 anys.� 19.00 a 21.00. Plaça SebastiàSalellas. Biblioplaça a Mas Rama-da.� 20.00. Antigues escoles de SantDaniel. Sessió de tai txi.

L’ESTARTIT� 08.00. Platja de davant la Pine-da. Pilates.� 19.00. Plaça de la Llevantina.Zumba fitness.

LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Port. Biblioplatja.

OLOT� Entrenament funcional a l’airelliure, al parc de les Mores. De di-marts a divendres, de 07.30 a08.15, i de dilluns a dijous, de19.30 a 20.30.� 11.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00.Passejada en poni per l’entorn delvolcà del Croscat i el volcà delMartinyà.� 11.00, 12.00, 13.00, 15.00, 16.00i 18.00. Can Serra. Passeig per laFageda d’en Jordà en carruatge.� 11.00, 12.00, 13.00, 16.00, 17.00 i18.00. Lava Parc. Passejada entren per la zona volcànica.

PALAMÓS� Pescaturisme organitzat per lesbarques de pesca professionalsde la Confraria de Pescadors dePalamós. Horari a determinar se-gons pesquera. Més informació, altelèfon 972 60 04 24.� 09.30. Àrea activa de la platjaGran. Gimnàstica suau.� 18.30 a 20.30. Plaça Vila-romà(zona Es Pla). Biblioplaça.

PLATJA D’ARO� 09.30. Platja Gran, confluènciaamb l’av. Costa Brava. Sessió d’hi-popressius per a mares, que po-den assistir-hi acompanyadesdels seus nadons

PORQUERES� 16.00. Bibliopiscina, espai delectura a la piscina municipal.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 10.00. Dinamització del parc ur-bà de salut Miquel Murlà.� 11.00 a 13.30 i de 15.30 a 17.30.Platja gran. Biblioplatja.� 17.00 a 20.00. Museu d’Història.Activitats i visites guiades diàriesa la Caseta del Salvament i Niud’Ametralladores.

VILABLAREIX� 20.00. Centre cultural CanGruart. Ioga.

VisitesCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 18.00. Ecomuseu-Farinera. Enfa-rina’t, visita guiada i degustacióde pa de la tramuntana i cervesaRufa de blat. Els dilluns, en catalài anglès, i els dimecres, en castellài francès.� 19.00. Aiguamolls de l’Empordà.Visites guiades al vespre.

EMPÚRIES� 11.30. MAC-Empúries. Visita ro-mana a càrrec dels antics habi-tants de l’Emporiae romana delsegle I dC, Iulia Domitia i CaiusAemilius. En castellà.� 20.00. MAC-Empúries. Visitateatralitzada Empúries, cap altard. En acabar, degustació demulsum (vi romà aromatitzat). Encatalà.

PALAMÓS� Visites guiades a la subhasta delpeix de la llotja del peix de Pala-mós. Horaris: a les 16.15, en an-glès; a les 16.45, en francès; a les17.15, en català, i a les 17.45, encastellà.� 19.00. Museu de la Pesca. Visitaguiada. En català. I a les 20.00, encastellà.

RIPOLL� 11.30. Oficina de Turisme. Visitaguiada al conjunt monàstic deSanta Maria Ripoll, bressol de Ca-talunya. Cal reserva prèvia.

ROSES� 10.30. Ciutadella. Visita guiadaPasseig d'història. A les 10.30, encatalà i francès; a les 17.00, enfrancès; a les 18.00 i 20.00, encastellà; i a les 19.00, en català.� 17.30, 18.30 i 19.30. Castell de laTrinitat. Visites guiades. En català,castellà i francès.� 19.00. Castell de la Trinitat. Visi-ta guiada Descobrir les defensesde Roses.� 21.00. Castell de la Trinitat. Visi-ta guiada nocturna Nits d'estels alCastell, amb xerrada i observacióastronòmica a càrrec de MireiaGalí, de l'Associació Astronòmicade Figueres. En català i francès.

SANT PERE PESCADOR� 21.00. Oficina de Turisme. Pas-sejades teatrals per un Sant Pereparticular.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 18.00. Museu de la Mediterrà-nia. Inici de la visita guiada a lamina d’aigua de Torroella. En fran-cès. I a les 19.00, en anglès, i a les20.00, en català.

Cap de setmanaBONMATÍ� 6a Marxa de nit Anar-hi anant,per dissabte. Se sortirà a les22.00, del pavelló poliesportiu.Inscripcions, una hora abans

CADAQUÉS� 2a Aquatló solidària per pare-lles, per dissabte, a les 20.00. 1km nedant i 6 km corrent. Inscrip-cions, a www.swimfaster.es.

CALABUIG� Rebentarocs Trail, per dissabte,a les 08.30. Recorreguts de 5 i 11km. Inscripcions a www.cur-ses.cat o el mateix dia, mitja horaabans.

TOSSA DE MAR� Bany de bosc en nit de lluna ple-na, per dissabte, a les 21.00, a l’er-mita de Sant Grau. Més informa-ció, montserrat@selvans.ong.

ExposicionsPALAMÓS� Museu de la Pesca. Barba-ros-sa, 7 d’octubre de 1543. 475 anysde l’atac corsari, a partir del text

originari del notari Antic Brugaroli il·lustracions de Ferran Casellas.Fins al 4 de novembre.

PALS� Ca la Pruna. Empremta, tècnicamixta sobre paper, i Geometria inatura en vitrall, de Marta Sastre iNúria Pons. Fins al 30 de juliol.

PERALADA� Biblioteca del Castell de Pera-lada. El llegat de les arts, de Car-me Mateu. Fins al 31 de maig.� Centre de Turisme Sant Do-mènec. Escorça, escultures de PolBallonga. Fins al 29 de juliol.� Claustre de Sant Domènec.Temps d’il·lusió - Temps de refle-xió. Festivals d’estiu de músicaclàssica. Fins al 17 d’agost.

PLATJA D’ARO� Masia Bas. Desig. Art Interna-cional Contemporani. Fins al 2 desetembre.� Parc dels Estanys. A cel obert,escultura de gran format de RosaSerra. Fins al 29 de juliol.

PORQUERES� Bosc de Can Ginebreda. Octu-bre Catalunya. Fins al 2 d’octubre.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. Tu,jo i el llibre, fotografies del projec-te personal a Instagram de Ga-briel Salvans, fotografiant perso-nes llegint. Fins al 26 de juliol.� Museu Etnogràfic. Les tres di-mensions de les runes, d’Emili Ar-mengol. Fins al 2 de setembre.

ROSES� Ca l’Anita. Paisatges, de JosepMaria Solà. Fins al 29 de juliol.� Ca l’Anita. Escultures d’Eudaldde Joana. Fins a l’11 d’agost.� La Ciutadella. Tangències, col-lectiva. Fins al 26 d’agost.

SALT� Biblioteca Iu Bohigas. Mont-serrat Abelló, visc i torno a reviure.Fins al 27 de juliol.� Escola de Belles Arts. Exposi-ció de final de curs. Fins al 28 dejuliol.� Factoria Cultural Coma Cros.20 anys. Coral Tribana, mostragràfica de la història de la coral.Fins al 30 de setembre.� Les Bernardes. We Keep Wai-ting, de Maria Contreras Coll; On-ce, de Cristina Fontserè, i Ese niñoera yo, de Juanjo Sáez. Fins al 27de juliol.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Casa Irla. Paisatge de mar imuntanya, de Rosa Torres. Fins al2 de setembre.� Espai Carmen Thyssen. Naturaen evolució. De van Goyen a Pis-sarro i Sacharoff. Fins a l’octubre.� Monestir. L’atelier, de PepaPoch. Fins al 14 d’octubre.� Seu del Museu d’Història delMonestir. Josep Albertí: L’etapasuïssa. Fins al 31 de desembre.

SANT GREGORI� Biblioteca. Un instant en unclick, dels alumnes de Marta Car-reras de 2n d’ESO de l’IES Mon-tessori-Palau. Fins al 28 de juliol.

SANT HILARI SACALM� Museu Guilleries. Les herbesfetilleres i els ungüents. Fins al 30de juliol.

SANT JOAN DE LESABADESSES� Espai Art l’Abadia - Palau del’Abadia. Huellas del Sur, de SílviaGoltzman i Alejandro Viladrich.Fins al 21 d’octubre.

SANT MARTÍ D’EMPÚRIES� Castell Carolingi. Exposició depintura de la Beca de Primavera,L’Escala a l’aigua, de Núria Albesa.Fins al 31 de juliol.

L’agenda

El folk d’Alverd Oliva a La Santa

Alverd Oliva ■ LA SANTA

SANTA CRISTINA D’ARO 22.30 CONCERTEl músic figuerenc Alverd Oliva actua aquesta nit aLa Santa Market, on presenta el seu primer treballdiscogràfic, que conté vuit cançons de rock folk d’au-tor.

Diari de GironaDILLUNS, 23 DE JULIOL DE 201838

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa

Coloma de Farners, Torroella

de Montgrí.

GIRONA

Tempo sota les estrelles A les

10 de la nit, a l’Auditori de la plaça

dels Jurats, actuació de Santi Bal-

mes, Julián Saldarriaga i Dani Fer -

rer de Love of Lesbian.

L’ESTARTIT

Guitarra A les 9 de la nit, a l’es-

glésia de Santa Anna, concert de

guitarra de 4 Guitars. Preu: 10 €.

VILABLAREIX

Ioga A les 8 del vespre, a l’exte-

rior del centre cultural de Can

Gruart, sessió de ioga.

PLATJA D’ARO

Per a mares De 2/4 de 10 a 2/4

d’11 del matí a la Platja Gran (Av.

Costa Brava), taller Mini Club: hi-

popressius per a mares. Afor-

maent limitat (possibilitat d’assis-

tència amb nadons).

GIRONA

Representació A les 7 de la tar-

da, a la plaça del Pallol, represen-

tació d’El Mêtre.

SANTA CRISTINA D’ARO

La Santa De les 6 de la tarda a

la 1 de la matinada, al Horse Club,

mercat La Santa amb una gran

varietat d’oferta de moda, gastro-

nomia, concerts, dj, tallers per a

nens i altres sorpreses i activitats.

PLATJA D’ARO

Zumba A 2/4 de vuit de la tar-

da, al Passeig Marítim (c. Marina),

animació infantil: masterclass de

zumba.

L’ESTARTIT

Zumba De 7 a 8 a la tarda, a la

Pl. de la Llevantina, sessió de

zumba fitness. Gratuït.

LES PLANES D’HOSTOLES

Festa Major A les 5 de la tarda,

a la Parada del Jonquer, concurs

de castells de sorra.

- A 2/4 de 8 a la plaça del Jonque-

ra, recollida de Carbassons pels

carrers del poble.

- A 2/4 de 9 a la plaça Nova, con-

cert de Festa Major amb el grup

MusiquemCor.

- A 2/4 de 10 a la plaça Nova, cine-

ma a la fresca: projecció de la

pel·lícula «Zootropolis».

L’ESTARTIT

Festa Major De 4 a 7 de la tar-

da, al carrer Llibertat, curses

aquàtiques al Supertobogan.

- A 2/4 de 8, pels carrers del po-

ble, cercavila de gegants i cap

grossos amb la colla gegantera de

Sant Feliu i el grup de percussió

Els Percunautes.

- A les 8 del vespre, a la plaça Bal-

diri Reixac, concert de Joves ta-

lents del poble: Ivan&Laia.

- A 2/4 de 10 a la plaça, Baldiri

Reixac, caminada nocturna popu-

lar La Rata pinyada.

- A les 10 de la nit, a la plaça Bal-

diri Reixac, concert de Xavier Cal-

vet i Ask the Dust.

- A les 11 de la nit, a la plaça del

Mercat, concert amb Hotel Co-

chambre.

LLORET DE MAR

Sardanes A les 10 de la nit, a la

plaça Major, Cobla Bisbal Jove.

SANTA COLOMA DE FARNERS

Sardanes A les 10 de la nit, a la

plaça Farners, Cobla La Flama de

Farners.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de forma

permanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanent

es pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-

debanyoles.cat

Exposició Fins al 28 de ju-

liol es pot visitar a la Fundació

Lluís Coromina (Espai Eat Art)

l’exposició «Humans: una refle-

xió profunda i divertida sobre la

humanitat». Inspirada en l’es-

pectacle originari del composi-

tor i pianista Paco Viciana, en

aquesta exposició es poden veu-

re, sobreposades a la seva músi-

ca, fotografies del reconegut fo-

tògraf Tino Soriano i coreogra-

fies de la ballarina Alba Carrete-

ro. Una aproximació particular i

curiosa a la realitat humana. Un

viatge humil i agosarat a allò

que ens defineix. Exposició en-

marcada en a l'(a)phònica, Festi-

val de la Veu de Banyoles

CADAQUÉS

Exposició «Cadaqués, univers

d'artistes. De Meifrèn a Dalí» és

el títol de l’exposició que es po-

drà visitar fins al pròxim 28

d'octubre, al Museu de Cada-

qués. La mostra gira a l'entorn

de la història del museu i de les

seves col·leccions que es troba

íntimament lligada amb la relle-

vància de Cadaqués com univers

d'artistes. L'exposició està divi-

dida en dos grans àmbits: Cada-

qués univers d'artistes, amb 24

obres procedents de col·leccions

particulars, per explicar la relle-

vància històrica de Cadaqués en

l'art i Museu de Cadaqués, 40

anys de vida, que inclou una se-

lecció de 54 obres del fons del

museu, entre olis, dibuixos,

aquarel·les, i escultures a més

de 18 fotografies de Robert Des-

charnes i Enrique Sabater de

Salvador Dalí.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de forma

permanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d'una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:

www.ecomuseu-farinera.org.

CASTELL D’ARO

Exposició Al Castell Benedor-

miens, Exposició Rosa Serra i

Xavier Carbonell. Escultura i pin-

tura. De dimarts a dibvendres

de 6 a 9 del vespre. Caps de set-

mana i festius: 11-13 h i 18-21 h.

Fins al 29 de juliol.

Exposició A la Masia Bas de

Platja d’Aro, inauguració de l’ex-

posició «Desig. Art Internacional

Contemporani». Es pot visitar de

dimarts a divendres, de 6 de la

tarda a 9 de la nit; caps de setma-

na i festius, d’11 a 1 del migidia i

de 6 a 9 del vespre. Fins al 2 de

setembre.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-

nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col.leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h.

Diumenges de 10.30 h a 13 h. Di-

marts de 16 h a 19 h.

Exposició La Casa Empordà

(Antic Escorxador) acull fins al

pròxim 19 d’agost l’exposició

««Memòria d'un repte. Fotogra-

fia vs. Alzheimer», amb fotogra-

fies de Jordi Gallego.

Exposició El Museu de l’Em-

pordà acull, fins al 4 de novem-

bre, l’exposició «Els Dalí de Fi-

gueres. La família, l'Empordà i

l'art». La mostra és fruit de l'ex-

haustiva investigació que durant

quatre anys ha realitzat la histo-

riadora Mariona Seguranyes. En

total, s'exposaran 135 peces, en-

tres les quals hi ha 13 olis, 27 di-

buixos i 62 documents originals.

GIRONA

Exposició El Museu d’Arqueo-

logia de Catalunya acull, fins al

pròxim 16 de setembre l’expo-

sició «La revolució neolítica. La

Draga, el poblat dels prodigis».

La Draga és l'únic jaciment ar-

queològic lacustre de la penín-

sula Ibèrica i un dels més antics

i importants de la Mediterrània

occidental. Això ha permès que

es trobi en una zona amb humi-

tat permanent, actualment co-

berta de forma parcial per les

aigües de l'estany. Aquest fet ha

propiciat una extraordinària

conservació de les restes orgàni-

ques sobre materials vegetals,

des de les restes de les cabanes

a els estris realitzats en mate-

rials vegetals com arcs, falçs,

mànecs d'aixes, entre altres.

Exposició El Museu d’Història

dels Jueus acull de forma per-

manent una exposició sobre la

història de la comunitat jueva.

Està dividada en diversos àm-

bits: Festivitats i tradicions; El

cicle de la vida; Els calls; La diàs-

pora; La sinagoga; El cementiri;

L'herència cultural; El pa de

cada dia; La coexistència de cul-

tures i La societat conversa i la

inquisició. Per a més informació

contacteu amb el museu al telè-

fon 972 216 761 o a l’adreça ca-

llgirona@ajgirona.cat

Exposició La Biblioteca Carles

Rahola acull, fins al 25 d’agost,

«Els colors de Girona». És una

exposició que gira a l'entorn de

dos elements essencials que es

van repetint: el paisatge de les

comarques gironines i el color,

que destaca de manera evident

en cada fotografia. La mostra es

compon d'un conjunt d'imatges

a través de les quals Jordi Ga-

mell experimenta amb el proce-

diment tècnic de la fotografia i

el porta fins a l'extrem.

Exposició El Bòlit_Pou Rodó

acull l’exposició «Denys Blacker.

Mapes efímers. Complicitats i

sincronies». La mostra es podrà

veure fins al pròxim 2 de se-

tembre als espais Bòlit_PouRo-

dó i Bòlit_StNicolau. Segons les

categories de l’art contempora-

ni, Denys Blacker quedaria aco-

tada com a artista versàtil que

s’expressa a través del dibuix,

l’escultura, la ceràmica, la costu-

ra, la llum, el so i la performan-

ce. Tot i que l’artista transita en-

tre totes aquestes disciplines, en

la seva pràctica creativa deixen

de ser llenguatges per esdevenir

processos d’experiència.

GIRONA

Concurs Instagram La Dipu-

tació de Girona ha posat en mar-

xa el concurs fotogràfic a Insta-

gram «Què li passa, al clima?».

El concurs consisteix a publicar,

a la xarxa Instagram, fotografies

amb les etiquetes #ECTAdapt i

#nom del municipi on s’hagi

pres la fotografia, que tinguin

com a motiu el canvi climàtic a

l’Espai Català Transfronterer

(comarques de Girona i departa-

ment dels Pirineus Orientals).

- El concurs és una de les activi-

tats de difusió i sensibilització

del projecte de cooperació

transfronterera «ECTAdapt -

Contribuir a l’adaptació de l’Es-

pai Català Transfronterer als

efectes esperats del canvi climà-

tic» que es porta a terme, con-

juntament, per la Diputació de

Girona, el Consell d’Iniciatives

Locals per al Medi Ambient (CIL-

MA) i el Consell Departamental

dels Pirineus Orientals. El con-

curs serà vigent durant tot

aquest any 2018, i està dividit en

quatre períodes, que correspo-

nen a les estacions de l’any.

- Un jurat escollirà les tres mi-

llors fotografies de cada estació

de l’any. Per tant, hi haurà tres

premis per cada estació (hivern,

primavera, estiu i tardor).

OLOT

Beques Fins al 30 de setem-

bre es poden presentar els pro-

jectes que volen optar a les Be-

ques Ciutat d’Olot 2018: la Beca

Oriol de Bolòs de Ciències Natu-

rals i la Beca Ernest Lluch de

Ciències Socials. Totes dues be-

ques estan dotades amb 4500

euros i volen fomentar la recer-

ca en els seus respectius àmbits

en l’entorn de la Garrotxa. Po-

den optar a les beques els pro-

jectes inèdits d’investigació so-

bre determinats aspectes de la

comarca de la Garrotxa.

- En el cas de la beca Ernest

Lluch s’hi inclouen treballs rela-

cionats amb la història, geogra-

fia, literatura, dret, filologia, art,

economia o ciències socials. A la

beca Oriol de Bolòs s’hi poden

presentar projectes que tractin

del medi natural, fixant-se amb

la geologia, la zoologia, la botà-

nica i el medi ambient en gene-

ral. Els projectes que aspirin a la

Beca Oriol de Bolòs s’han de fer

arribar al Museu dels Volcans i

els que optin a la Beca Ernest

Lluch s’han d’enviar a l’Arxiu Co-

marcal de la Garrotxa. A part

d’un projecte detallat del tre-

ball, amb els objectius, la meto-

dologia de la investigació, la

previsió de despeses i el calen-

dari previst, també cal aportar

les dades personals i currículum

vitae dels sol·licitants. El vere-

dicte es farà públic al llarg del

mes de novembre.

PLATJA D’ARO

Premis de Recerca L’Ajunta-

ment de Castell-Platja d’Aro mit-

jançant la Biblioteca Mercè Ro-

doreda convoca el setè Premi

Jordi Comas de Recerca Local,

dotat amb 4.500 euros, per al

millor projecte inèdit d’investi-

gació que pugui esdevenir, pos-

teriorment, un treball de recer-

ca sobre Castell-Platja d’Aro i

S’Agaró en qualsevol àmbit (geo-

grafia, història, economia, turis-

me, aspectes socials, esportius,

culturals, mediambientals, bio-

grafies, folklore...). La convoca-

tòria ja és oficial i les propostes

es poden lliurar fins al 31 d’oc-

tubre a la biblioteca. El veredic-

te es farà públic la segona quin-

zena de desembre i el treball fi-

nal cal lliurar-lo abans no acabi

l’any 2019.

- Els projectes de treball han de

tenir una extensió màxima de 10

pàgines amb els objectius, la

metodologia, el pla de treball,

les fonts d’informació i la biblio-

grafia. La participació pot ser in-

dividual o col·lectiva amb la de-

signació d’un representant, i cal

adjuntar-hi també el currículum

de l’autor o autors (màxim 4 pà-

gines).

GIRONA

Senderisme El Consell Co-

marcal del Gironès i el Centre de

Visitants organitzen durant tot

l’any rutes de senderisme guia-

des per membres de l’Associació

de Guies de Natura Gironès.

L’oferta de rutes és diversa i

amb diversos nivells. Cal fer re-

serva prèvia al telèfon 636 96

67 05 (de l’associació) o al Cen-

tre de Visitants: 972 011 669. El

preu de cada sortida és de 3 €

per persona (gratuït per als me-

nors de 12 anys). Les sortides

són a les 10 del matí i cada ruta

té una durada aproximada de

3,5 hores. Per consultar el pro-

grama de rutes podeu visitar el

web: www.turismegirones.cat

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Fundació Mona Visites a la

Fundació MONA per descobrir

els secrets dels primats. Visita

guiada de dues hores de durada

i per a totes les edats. Visita

Ximpàtica per famílies amb mai-

nada entre 4-12 anys, visites

guiades per Adults. Tots els

caps de setmana. Aforament li-

mitat. Més informació i reserves

trucant al telèfon 972 477 618.

GIRONA

Banc del Temps Des del Banc

del Temps s’organitzen mensual-

ment un gran nombre d’activi-

tats com ara cursos d’idiomes,

conversa, cuina o manualitats.

Per a més informació sobre

aquestes activitats visiteu la pà-

gina web (www.bdtpontdeldimo-

ni.com).

Mercats

Música

Comerç

Tallers

Espectacles

Infantil

Activitats

Festes majors

Aplec

Convocatòries

Oci

Formació

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

Love of Lesbian al festival Temposota les estrelles A les 10 de la nit, a l’Auditori de la plaça dels Jurats, actuació de Santi

Balmes, Julián Saldarriaga i Dani Ferrer de Love of Lesbian, que repassa-

ran els seus grans temes en un format proper, íntim i en un marc ideal: el

Festival Tempo Sota les Estrelles. Després de l’exitosa gira d’El Poeta Ha-lley, han trobat un forat a l’agenda per venir als 10 anys del Tempo.

L’Estartit

Concert de guitarra clàssica amb 4 Guitars A les 9 de la nit, a l’Església de Santa Anna, concert de guitarra espa -

nyola a càrrec de 4 Guitars, que interpretaran temes de Vivaldi, Tele-

mann i Rodrigo, fins a obres de Mozart i Bach passant per transcripcions

de peces d’Albéniz, Granados, Falla o Paco de Lucía. Cada dilluns, el Medi-

terranean Guitar Festival organitza concerts de Santa Anna. Preu: 10 €.

Les Planes d’Hostoles

Activitats i propostes culturalsper a les festes majors A les 5 de la tarda, a la Parada del Jonquer, concurs de castells de sor -

ra. A 2/4 de 8 a la plaça del Jonquer, recollida de Carbassons pels carrers

del poble. A 2/4 de 9 a la plaça Nova, concert de Festa Major amb el grup

MusiquemCor. A 2/4 de 10 a la plaça Nova, cinema a la fresca, projecció

de la pel·lícula «Zootropolis».

jamargant - 23/07/2018 08:24 - 79.147.189.105