Embed Size (px)
Citation preview
Edició de GironaDIMARTS · 6 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15081 - AVUI / Any XLI. Núm. 13951 - EL PUNT
1,20€
1224
54-1
2013
32Q
1177
11-1
2130
91L
MUNICIPIS TURÍSTICS GIRONINSPalamós
Una vila que sempre hamirat cap al Mediterrani
L’edifici de l’antiga Simon, al carrer Barcelona, que s’enderrocarà per fer al seu lloc el nou centre educatiu ■ JOAN SABATER
GIRONA P16
El tràmit administratiu per fer el nou institut no estarà fins al 2020
L’Ermessenda ha d’esperar
EUROPA - MÓN P20
La majoriaes decantaper unaEscòciaindependentUna enquesta mostrael suport a la secessió
EUROPA-MÓN P23
Trump vol pena demort per als autorsdels tirotejosEl president utilitza les matances perdemanar suport a la reforma migratòriai condemna ara el supremacisme blanc
SOCIETAT P17
Càmeresa la piscinamunicipal deSalt contral’incivismeTambé s’ha contractatun vigilant nocturn
“No tractem amb unsistema democràticconsolidat”
El meu país Imma Tubella
P11
LES SÈRIES. Tanta roba i tan poc sabó! / La brúixola sempre apunta cap al nord / La sacarina produeix càncer P6,7
Barcelona reclama alCongrés que investigui el
NACIONAL P8,9
DIFERÈNCIA · Per primer cop,comuns i PSC, socis de govern,voten diferent, amb Colau absent
FET · El ple aprova, per 16 votscontra 15, instar a esbrinar larelació entre Es Satty i la policia
Absents, indignats
17-A
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.815
Dimarts6 D’AGOST DE 20191,20 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza
paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
AURICULARS SENSE FILSNo et quedis sense bateria en esdeveniments a l'aire lliure amb els auriculars esportius
ÀLBUM DE LA LLIGA PANINIAquest proper diumenge, dia 11, aconsegueixgratuïtament amb el diari l’àlbum de cromos
CALDES Dos detinguts en una barallai un policia ferit a la festa 13
Radicals del Montpelleragredeixen un home idesafien la policia a Girona
40 fanàtics de l’equip francès van fer volar cadires i objectes al Barri Vell 3
L’Estiu
GRAN NIT D’ÒPERA A PERALADA AMB «LA TRAVIATA». El Festival Castell de Peralada va viure ahir a la nit un dels mo-ments àlgids de la seva edició d’aquest any amb l’estrena de la seva producció de La Traviata, l’òpera de Verdi dirigida per Paco Azorín, que n’hafet una lectura moderna i en clau feminista, i interpretada per la soprano russa Ekaterina Bakanova i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. 16
■ L’embassament de Susqueda es troba al, de la seva capacitat, cosa que repre-senta un , menys que el . Llavors,el pantà tenia , hectòmetres cúbicsd’aigua, mentre que ara n’hi ha ,. Dar-nius, en canvi, té més reserves. 8
Susquedaacumula un 23%menys d’aiguaque ara fa un any
El Govern deixaràque els funcionarispuguin treballar el 12-O i el 6-D
La plaga dexinxes tambéha arribat albarri de lesPlanotes d’Olot
ELS VEÏNS USEN PÓLVORES CONTRAFORMIGUES, VERINS AGRÍCOLES,AIGUA AMB SAL I AIGUA AMB SABÓ PEREVITAR QUE ENTRIN A LES CASES
4
7
LA GENERALITAT ASSEGURA QUE HA TROBAT UNA «FÓRMULA LEGAL» PER FER-HO POSSIBLE
4
26
El PSC vol explicacionssobre els 200.000 € desanció a Girona + Neta4
A més a DdG
La gironina Enprommanté l’activitat i laplantilla amb l’entrada dedues multinacionals23
EsportsDdG32 a 36
EXPECTACIÓ PEL GIRONA A L’ESCALA. Més de 500 personesvan anar a veure l’entrenament de portes obertes de l’equip gironí. M. MARTÍ
EL DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIESDONA COMPTE DE 404 JOVES, PELS 378 DE L’ANY PASSAT
4
Infància ja atén mésmenors migrants solsa Girona que el 2018
L’arribada de menors que han emigrat sols dels seus països,sense l’acompanyament de cap persona adulta, no para decréixer. El de juliol, Infància atenia joves, majoritària-ment nois, provinents del Marroc i d’entre i anys. 9
EFE/ROBIN TOWNSEND
jamargant - 06/08/2019 09:55 - 79.147.191.71
HORA NOVA 2.519 n 6 d’agost de 2019 comarca n Alt Empordà 13
YDARNIUS-BOADELLA. DIJOUS PASSAT
Desembassament de la presa nn El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) va in-formar dijous passat de diferents maniobres de manteniment en el desguàs de la presa de Darnius-Boadella. El cabal desembassat va ser mínim però es va alertar als municipis pròxims que evitessin els accessos a la llera i a punts baixos del riu per possibles fluctuacions. n
El Consell Regulador de la De-nominació d’Origen Empordà ha posat en marxa un pla per poten-ciar l’ús de la caranyana blanca _el nom local que rep la carinye-na_, després que aquesta histò-rica varietat de la zona hagi estat autoritzada pel Ministeri d’Agri-cultura, Pesca i Alimentació. La DO Empordà fa anys que reivin-dica la inclusió d’aquesta varie-tat que, per una anomalia histò-rica, no va ser incorporada l’any
Redacció l FIGUERES
nn
Arriba l’hora de la caranyana blancavItIcULtURA. VARIETAT DE LA DO EMPORDÀY
Empordà. Terra de varietats històriques
1975, quan es va crear la denomi-nació d’origen Empordà. Fins ara, aquesta varietat no es podia usar en els vins autoritzats a la DO Em-pordà, ja que no estava en el llistat de varietats espanyoles. Tot i això, des de fa anys diversos cellers em-pordanesos elaboren vins amb aquesta varietat en petites quan-titats i de manera experimental.
PLA. La primera acció ha estat in-ventariar les vinyes de caranyana blanca. Segons un estudi prelimi-nar, a l’Empordà hi ha un total de
19 hectàrees d’aquesta varietat, que es concentren principalment al voltant del coll de Banyuls, a la serra de l’Albera. Les localitats d’Espolla, Garriguella, Agullana, Sant Climent Sescebes i Masarac són, per aquest ordre, els munici-pis on hi ha més abundància de vinyes de caranyana blanca. De fet, l’Alt Empordà i el Llenguadoc-Rosselló són les regions que con-centren la major part de ceps d’aquesta varietat, pràcticament inexistent a la resta de denomina-cions de l’Estat.
HIStÒRIcA. Segons el mateix estu-di, la majoria de vinyes de cara-nyana blanca de l’Empordà supe-ren els cent anys. D’altra banda, una desena de cellers emporda-nesos _un 20% del total_ comp-ten amb carinyena blanca al seu vinyar. El següent pas del pla del consell serà la creació d’un dis-tintiu que identificarà els vins monovarietals elaborats amb caranyana blanca. Una actuació que també es farà amb altres va-rietats tradicionals de l’Empor-dà, com el lledoner o la garnatxa.n
La nova junta del Consorci Cos-ta Brava es va constituir la setma-na passada en el ple d’aquesta ad-ministració formada per la Dipu-tació de Girona i els 27 municipis del litoral gironí. Sota la presi-dència del president de la Dipu-tació, Miquel Noguer, la junta de govern del Consorci està forma-da per càrrecs de sis municipis. Dos de la Costa Brava nord, que són els alcaldes de Colera, Lluís Bosch, i el del Port de la Selva, Jo-sep M. Cervera. El representant de la Costa Brava sud és el regidor de Lloret de Mar, Albert Robert.
Redacció l GIRONA
nn
De la Costa Brava centre hi ha l’alcalde de Palamós, Lluís Puig; l’alcaldessa de Santa Cristina d’Aro, Lourdes Fuentes, i l’alcalde de Pals, Carles Pi. n
Es crea la nova junta del Consorci Costa Brava
ADMINIStRAcIONS. GESTIÓ DE L’AIGUA AL LITORAL GIRONÍY
El grup republicà al Consell Co-marcal de l’Alt Empordà va abste-nir-se a les votacions del ple decartipàs, el dimarts de juliolpassat. Segons va manifestar laportaveu del grup, Etna Estrems,la decisió es va prendre «per unaqüestió de coherència i responsa-bilitat».
Segons la republicana, aquestgovern no representa la comarca.Per a Estrems, «no és el governque els altempordanesos i altem-pordaneses han escollit». Tal comexplicava l’escalenca, es tractad’un pacte de govern «còmode icontinuista, que prioritza la cadi-ra del govern, i no té com a volun-tat principal ser representatiuarreu del territori».
Amb l’abstenció a les retribu-cions del Consell Comarcal, desdel grup d’Esquerra Republicanade Catalunya també van voler feruna crida a l’equitat. Els membresvolen denunciar la falta de repre-sentació femenina en la totalitatde l’equip de govern del ConsellComarcal, format per JxCat i PSC.Del total de vint consellers que hiha a l’equip de govern, només tressón dones. Per la seva banda, dinsel grup d’ERC, sis dels onze mem-bres són dones. Des del grup ex-pliquen que «entenem que peraconseguir la igualtat efectivahem de començar des de les ins-titucions, donant exemple icreient de veritat en una societatjusta i igualitària, que no discrimi-ni per raó de gènere».
REDACCIÓ FIGUERES
Esquerra Republicana està en contradel nou cartipàs del Consell Comarcal El grup també denuncia la falta de representació femenina a l’equip de govern de JxCat i PSC
EMPORDÀ
El marc va ser l’últim ple del Consell Comarcal.
L’empresa d’autobusosEstarriolha inaugurat una línia de trans-port de viatgers durant els mesosde juliol i agost entre el municipidel Port de la Selva i el Monestirde Sant Pere de Rodes, tot aprofi-tant la recent adequació d’aquestacarretera.
Aquest nou trajecte arrenca deles demandes dels diferentsagents del territori, i es tractad’una prova pilot. De moment, elservei es realitza dos dies a la set-mana, els dimecres i dissabtes almatí. Si té afluència, es podranaugmentar les freqüències en elfutur, i fins i tot extrapolar a altresindrets difícils d’accedir peròd’igual valor.
Des de l’empresa, assegurenque es tracta d’una apostadecidi-da per a la promoció del patrimo-ni històric i cultural del territori.
REDACCIÓ EL PORT DE LA SELVA
Inauguren una líniade bus entre el Port de la Selva i SantPere de Rodes
Després que l’Ajuntament deLlançà aprovés la concessió ambla Generalitat per l’antiga Resi-dència de Temps Lliure, ERC vademanar la suspensió de l’acord itornar a obrir negociacions.
Per una banda, s’emparaven enl’article de la Llei de PatrimoniCultural, que suposaria la cessiógratuïta de l’equipament, i no ha-ver de pagar els . euros
anuals. Per altra part, també de-manaven una consulta ciutadanaperquè els veïns poguessin esco-llir els usos que tindria can Marly.
Un cop transcorregut el debatentre ERC i l’equip de govern, elsrepublicans optaren per retirarl’esmena a la totalitat per no inter-ferir en l’adquisició de l’immoble,després d’arrencar el compromísdel govern de portar els usos aconsulta popular.
REDACCIÓ LLANÇÀ
Els usos de can Marly de Llançàse sotmetran a consulta popular
Lluís Bosch i Josep Maria Cer-vera, els alcaldes de Colera i el Portde la Selva respectivament, for-men part de la nova junta de go-vern del Consorci Costa Brava(CCB). En concret, ells dos són elsrepresentants de la Costa BravaNord al ple, que encapçalarà Mi-quel Noguer com a president dela Diputació de Girona.
El Consorci de la Costa Brava ésuna administració pública creadael . Des de la fundació, el seuobjectiu ha estat donar resposta ala problemàtica de la gestió delsrecursos hidràulics de la zona, ipreservar la qualitat de les aigües,especialment les de bany, atesa lacreixent importància del turismecom a principal activitat econò-mica de la zona.
REDACCIÓ COLERA
Dos alcaldes de la comarca a lajunta del Consorci Costa Brava
EMPORDÀ
La nova junta de govern compta amb Bosch i Cervera.
EMPORDÀ DIMARTS, 6 D’AGOST DEL 2019 21
COMARCAACTUALITAT
Diputació de+Girona
ADRIÀ COMPTE@adria_compte
«Després deconstruir càmpings
davant de la#CostaBrava
carregant-nos lesdunes i les pinedes
litorals, iaugmentant
l’impacte ambientala la zona (estrèshídric, residus,
atropellaments...),posem plaques
solars als bungalowsi ja som sostenibles.
Oleeé»
QUIM BRUGUÉ@QuimBrugue
«No ho acabod’entendre: si els
CDRs i els tuitter-stars tenen tan clar
que els partitspolítics
(independentistes)són uns venuts i que
només ells (el"poble") tirarà elprocés nacional
endavant, llavors aquè esperen?Necessiten el
permís d’algú?»
AL TWITTER
LA FOTO DEL DIA
LA FINESTRA
La Dos
Diari de GironaDIMARTS, 6 D’AGOST DE 20192
LA SELVA LA RIVALITAT ENTRE BLANESI LLORET DE MAR, A RAC 1
El programa de RAC1 La SegonaHora va recuperar ahir, en el seu
especial d’estiu, un programa en què in-tentava «reconciliar» les poblacions tra-dicionalment enfrontades de Blanes iLloret. Qüestions com qui té el millor tu-risme, la disputa sobre el paratge deSanta Cristina –que va acabar guanyantLloret– o qui té el peix més bo van pro-vocar les enceses respostes dels veïnsd’un i altre municipi. «Lloret és el barriturístic de Blanes», va dir un veí bla-nenc. «Blanes es va quedar la indústria,i nosaltres tota la resta, que és molt mi-llor», va tornar-s’hi un lloretenc. Tambévan explicar que, segons diu la tradició,la titularitat del paratge de Santa Cristi-na s’hauria decidit en una partida decartes entre els dos municipis.
GIRONALECTURES REFRESCANTSPER DESCOBRIR INICIATIVES COOPERATIVISTES DE CATALUNYA
L’Ateneu Cooperatiu Terres Giro-nines aprofiten els mesos de ca-
lor per proposar algunes lectures refres-cants amb l’objectiu de donar a conèixeriniciatives responsables del territori.Una d’aquestes lectures se centra en lescooperatives de missatgeria, amb Men-sakas, Cíclica i Camper Diem. Una altraparla de l’auge del consum responsablei de les cooperatives de consumidors,amb exemples d’una tendència creixenta Catalunya, com El Brot de Reus, Men-gem Osona, Som Energia i el futur su-permercat cooperatiu de Manresa.
CULTURAUN JOC DE PREGUNTES PER CONÈIXERLES COMARQUES GIRONINES
La Diputació de Girona ja ha con-vocat la segona edició del concurs
de Twitter #AgostDdGI amb l’objectiu depromoure el coneixement sobre les co-marques gironines i la mateixa corpora-ció i el seu grup institucional de maneralúdica entre la ciutadania. Per jugar-hiels concursants hauran de respondreunes preguntes de cultura general, pu-blicades cada dia durant el mes d’agost.Cada resposta encertada equivaldrà auna butlleta per participar en el sorteigfinal, que tindrà lloc el 3 de setembre ales 13 hores a la seu de la Diputació. Hihaurà tres guanyadors del concurs i ca-dascun d’ells rebrà un lot de premis ambproductes amb el segell de qualitatagroalimentària Girona Excel·lent i lli-bres. L’any passat el concurs va registrar324 participacions de seixanta concur-sants diferents. Els guanyadors van serd'Amer, Besalú i Esplugues de Llobregat.
Singapur acull aquests dies una gran mostra floral en la qual els visitants poden veure estructures dissenyades amb l’objec-tiu d’assemblar-se a construccions arquitectòniques icòniques de l’illa d’Indonèsia. Es tracta de tot un esdeveniment a la zonaque s’anomena Orchid Extravaganza i en l’edició de 2019 celebra l’arribada del fundador de la ciutat de Singapur, ThomasStamford Raffles, tot avançant-se a la celebració del seu dia nacional. Entre les edificacions florals més destacades hi ha els«superarbres» i el Drac Playground.
L’arquitectura de Singapur, convertida en estructures florals
LORIENE PERERA/REUTERSPROVERBIHINDÚ
CarmenEchazarreta
LLETRES
PROFESSORA DE LA [email protected]
s legítim però molt difícilaïllar-se de tanta notíciatètrica, farcida d’assassi-nats en massa, violacions
o dels Borbons posant per a la foto aMallorca, tot buscant el moment perinstal·lar-se en el desitjat pensamentpositiu que ens proporcioni el benes-tar previst. Amb tot el mes d’agost perendavant, carregat de plans fets ja fatemps, que ens resistim que res els es-patlli, ens endinsem en la lectura i enles sèries sense les restriccions de laresta de l’any, pendents de l’aventuraespontània, prohibida en momentsanteriors, per gaudir al màxim de lesanhelades vacances. Sense cap esperitmoralitzant, ara és el moment tambéde reflexionar sobre aquest fluxe con-sumista que en aquest mes creix fins anivells torbadors; així doncs, cal recor-dar aquell savi proverbi hindú quediu: «només posseeixes allò que nopots perdre en un naufragi». El matísés important, «quan les teves posses-sions no són materials, quan no tensres que no sigui teu i tot el que tenscap en el teu interior, no pots perdreres». Vivim en una societat de consumregida per la dicotomia pèrdua-guany, paraules creadores de les ne-cessitats portades a l’extrem de la de-pendència, ja sigui amb persones, ob-jectes o idees, tant se val. Si les satis-fem guanyem, i si no perdem, ésaquesta la raó més íntima del consumirrefrenable, per saciar les nostresapetències. La por a la pèrdua, al canvii la desconfiança són l’origen de la in-clinació a comprar com a taula de sal-vament.
Les cultures i religions orientalssón molt afortunades perquè desco-neixen la servitud del consum, totprioritzant la idea que la vida flueix ies transforma i és absurd aferrar-se aalguna cosa en l’aquí i l’ara. Res ésplenament bo o dolent, tot simple-ment «és» i en acceptar-ho, es troba lafelicitat. Serà qüestió de pensar-hiabans de...
É
jamargant - 06/08/2019 09:55 - 79.147.191.71
Cultura i Societat
Diari de GironaDIMARTS, 6 D’AGOST DE 201940
L’Alba ja té 14 anys! Moltes felicitatsde parts dels teus avis, els pares i lesgermanes que t'estimem molt.
Moltes felicitats en el teu 30èaniversari «my love». «Enjoy, andhere’s to many more!»
ENVIEU UNA FOTOGRAFIA RECENT AMB UN TEXT BREU AMB 48H.D’ANTELACIÓ A L’ADREÇA DE CORREU [email protected]
David, per la teva família ets un milióde sensacions boniques. Feliços 11anys i que passis un gran dia!
Corrent, en bici o passejant l’animal,feliciteu aquest noi que avui fa 49anys i va néixer a la Bisbal!
AVUI FELICITEM
ACN/DdG CAMPELLES
■La campanya arqueològica a latorre de Campelles d’aquest estiuha deixat al descobert un noutram de fossat medieval del segleXIV. Aquest element defensiu,que fa quatre metres d’amplada ifins a tres de profunditat, va apa-rèixer per primer cop en les exca-vacions de l’any passat. En aquellmoment es va descobrir un tramd’uns metres i ara el que s’hafet ha estat treure al descobert uns metres més.
Els arqueòlegs creuen queaquest fossat excavat a la roca ser-via de defensa i impedia l’accés di-recte als murs que encerclaven latorre circular. Els treballs, que vanfinalitzar la setmana passada ambla consolidació d’estructures,també han permès documentar elreaprofitament de les restes ende-rrocades el segle XIX. Un equip de
cinc persones han treballat en lacampanya durant dues setmanes.Van començar el de juliol i la set-mana passada van finalitzar elstreballs de consolidació d’estruc-tures per preservar la seva conser-vació i garantir-ne la seguretat.
La zona explorada fa uns .m i es troba a la meitat oest delturó. «Ara ja tenim un perímetreben delimitat de la torre i dues es-tances annexes en un fossat delsegle XIV que envolta tot el con-junt», destaca el responsable delstreballs, Albert Pratdesaba. Du-rant els treballs d’enguany a la lo-calitat ripollesa, també s’ha cons-tatat el moment de l’enderroc dela construcció medieval a finalsdel segle XVII i principis del XVIIIgràcies al material ceràmic que haaparegut d’aquell període al ma-teix fossat. Concretament, restesceràmiques de tipus vidrat (amb
reflexos metàl·lics amb pinzell). Així mateix, també ha aparegut
restes del tancament perimetraldel segle XIX que confirmen denou la reutilització del nivell d’en-derroc per fer-hi noves estructu-res defensives. Uns treballs que elsarqueòlegs situen en el context dela primera Guerra Carlina. Prat-desaba destaca la peculiaritatd’aquest jaciment a Catalunya perla seva morfologia circular, envol-tada per un fossat i amb unes es-tances perimetrals en un contextde guerra entre el Regne d’Aragó iMallorca. Encara queda un del jaciment per explorar, un es-pai on esperen poder trobar algu-nes restes de muralles medievals.
Campanyes anteriorsLa primera campanya del vadeixar al descobert l’estructuracircular de la torre i una cisterna
de quatre metres al punt més alt.I el en una nova actuació vanaparèixer dues bestorres amb es-pitlleres que, malgrat estar par-cialment enderrocades, conser-vaven l’estructura semicircular.Amb elles es va obrir un nou pe-ríode cronològic que els investi-gadors no contemplaven entre elsegle XIV i XIX.
Les excavacions s’han finançatamb un ajut de la Diputació de Gi-
rona, a través del Servei de Monu-ments, i l’Ajuntament de Campe-lles, amb una aposta per posar envalor aquest espai, consideratl’element del patrimoni cultural ihistòric més important del muni-cipi. La torre de Campelles és unaconstrucció medieval fortificada.Apareix citada per primer cop endocumentació del segle XI i fins fapocs anys estava completamentcolgada de terra i era una zona depastures. Des de llavors i gràcies ales excavacions arqueològiquesestà guanyant importància anyrere any.
Descobreixen un nou tramde fossat del segle XIVa la torre de CampellesEn la darrera campanya arqueològica s’han excavat uns 1.000 m2 desuperfície També s’han trobat les restes de dues estances annexes
Imatge del fossat del segle XIVtrobat a Campelles. ACN
jamargant - 06/08/2019 09:55 - 79.147.191.71
Com ha anat la campanya -?
Bé, molt bé. A escala esportiva hemtingut un campió de lliga, el preminifemení, i el sènior no ha pogut pujar aSegona, però va fer molt bona segonapart de lliga. Des del club, però, seguimfent un treball de base molt important,que aquest any ens permetrà tenir dosjúniors a interterritorial, una categoriasuperior a la provincial, un de primerany i un de segon. Aquest fet ens asse-gura tenir una bona base per nodrir elclub. A més, hem tingut quatre premi-nis que han sortit de la CEBA, projecteque bat rècords any rere any amb uns nens i nenes.
Funciona el projecte de la CEBA,aporta molts jugadors al club?
Aquesta temporada hem tingut equips de CEBA. A cada trobada, jun-tament amb els de Peralada i l’Escolà-pies, tenim al voltant de nens i ne-nes d’entre P i n de primària. Del to-tal de nens que poden passar
a fer equip federat (a partir de r) se’nqueden més o menys la meitat d’uns-, una ràtio molt alta. A més, delsjugadors que s’apunten al club provi-nents de la CEBA, tenen un percentat-ge de fidelitat amb el club molt alt.
I és que ja són quatre anys des quees va engegar el projecte.
Exacte, no és un club oficial, però témolta entitat i es pot tractar de maneradiferent del dia a dia del club. És ungran volum d’entrenadors i jugadors, iun pressupost que es podria equipararamb el d’altres clubs de la comarca. Éstot un èxit. Penso que la CEBA és unmodel a seguir en el tractament de l’es-port de base d’aquestes edats.
Ha citat Peralada, parli’m de lavinculació.
La vinculació amb l’Albera-Peraladaes va començar a gestar fa un any, i jala passada campanya vam fer coses; laque ve serà la primera fent equips con-junts. El motiu? Un podria ser la man-ca d’infraestructures de Figueres, queens fa buscar la vida a altres localitatsproperes on poder fer entrenaments ipartits de qualitat. En l’àmbit esportiu,ens interessa perquè hem pogut crearl’UCAP (Unió de Clubs Adepaf Pera-lada), en secció femenina, que comen-çarà amb tres equips. Aquest fet dona-rà sortida a les joves jugadores que vul-guin jugar a bàsquet, tenint en compteque en els anys que fa que som la juntanomés hem pogut fer un equip femení Adepaf. Entre les nostres i les se-ves jugadores crearem els equips.
I en masculí?Enmasculí cooperarem, però no tan
estretament. Compartirem jugadorsen els equips que faci falta per comple-tar els equips.
No hi ha prou infraestructures aFigueres...
No! I és evident que la nostra feinaés collar el màxim perquè l’Ajunta-ment ens doni els serveis que necessi-tem. Figueres està a anys llum de ciu-tats equivalents de la província, no no-
més en bàsquet. L’últim pavelló jaté quasi anys, i amb aquest
temps no se n’ha creat cap, ila ciutat ha crescut molt,
també en esportistes.Com està el nou
pavelló, tenint encompte el canvi
de govern?Nosaltres
tenim la feque el nougovern man-
tindrà l’acordsobre el pavelló,
que vam pactaramb l’anterior go-
vern, amb qui te-níem molt bones rela-
cions. Ara s’adeqüen elterreny i les línies elèctri-
ques, i calculem que tant l’ini-ci de les obres com del pavelló
serà a principis del . El temaestà a l’aire, i el club ho està patintcada vegada més, ja que cada anycreixem més. Aquesta tempora-da portarem ja - equips a en-
trenar algun dia a Peralada, tam-bé hem mirat altres llocs com Vila-
malla o Pont de Molins. Si ens diemAdepaf Figueres, no és gaire lògicque hàgim d’anar a entrenar fora deFigueres.
I Figueres , com està? S’haviade fer el Torneig Tramuntana aquestany i l’any que ve a la ciutat, no?
Falta la confirmació oficial i signarel conveni. Suposem que ha quedat enstand by. A l’espera que arrenqui totplegat, hem acordat que el Tramunta-na es faci a Castelló i l’any que ve, fer-ho a Figueres. Esperem tenir les sub-vencions específiques per fer-lo ambcara i ulls: la idea de Figueres i sent laCiutat del Bàsquet Català , i la ca-pacitat esportiva dels pavellons, es po-drien afegir més categories, i fer algunacosa més gran. És un projecte a quatrebandes entre nosaltres i l’Escolàpies,l’Ajuntament, la Federació i la Diputa-ció, que només hi participa econòmi-cament.
Ha tret el tema de les subvencions.Com és l’Ajuntament de Figueres enaquest sentit?
Si pel que fa a les infraestructuresanàvem malament, les subvencionsque rebem com a club són molt minsesen comparació a altres entitats i a altresciutats. És trist enfocar projectesd’aquesta mena (interterritorial) i de-manar que la gent s’ho pagui de la sevabutxaca. El bus, per exemple. Els recur-sos que tenim són pocs pels projectestan ambiciosos que volem fer. Des delclub, intentem que se’ns reconegui totel que aportem a la ciutat. Crec quesom un model en l’impuls del bàsquetsocial a totes les realitats de la ciutat.Tenim un projecte d’escola propi, delqual la majoria de nens venen de reali-tats socials difícils. Tenim un equip deveterans, i un sènior mixt amb jugadorsamb diversitat funcional, els dos com-peteixen de manera oficial. L’ajuda quedemanem és per reduir el cost de lesfamílies per tal de fer una activitat coml’esport per un cost més raonable.
Com veu el futur del club?Va avançant, a poc a poc però sense
pausa. Cada any augmentem el volumi qualitat de jugador i entrenadors. Amitjà termini crec que podem recupe-rar una categoria més alta per al sèniormasculí. Treballem des de la base per-què sigui així, amb formadors del luxe:Carlos López, Xavi Vallmajó, GuillemPascua, i ara també Tete Quirante, quefins ara era a Peralada.
Es dividiran les tasques, Pascua iQuirante?
Exacte, com que la vinculació fun-ciona, per facilitar la gestió, Pascua seràel coordinador de la part femenina, iQuirante, de la masculina. Els dos te-nen molta experiència de base, i un solcoordinador per secció farà millor eltraspàs de jugadors.
Dos equips a interterritorial, déu-n’hi-do, no?
Sí, aquesta situació depèn de moltsfactors i generacions. A la comarca ésdifícil que un club tingui jugadors su-ficients per mantenir aquestes catego-ries, a més en una realitat en què hi hanou clubs. De fet, vull donar les gràciesal Roses, que ens va cedir tres jugadorsla temporada passada. Aquestacampa nya fitxem un jugador del Sant-joanenc, i un tècnic de la Vall d’en Bas.No podem anar sols en aquesta menade projectes.
Millor que siguin de la comarcaque no de fora, si s’ha de fitxar, no?
Sí, hi ha bona predisposició, però ésclar que tothom intenta potenciar elsseus equips; dirigim un club, que ja su-posa molta feina, almenys per a nosal-tres, i no la comarca en el seu conjunt.
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
«En infraestructures, Figueres estàa anys llum de ciutats equivalents»
President del Club Bàsquet Adepaf Figueres. Nascut a Girona (1978), és el president d’un clubque treballa per ampliar la base, però també aspira a tenir un sènior de referència a la comarca.
«Des del club intenem que se’ns reconegui tot el que aportem a la ciutat», afirma
FIGUERES
Ignasi Quintana
EMPORDÀ DIMARTS, 6 D’AGOST DEL 2019 37
BÀSQUETESPORTS
Penso que la CEBAés un model a seguir
en el tractament de l’esportde base d’aquestes edats.És tot un èxit»
Si ens diem AdepafFigueres, no és gaire
lògic que hàgim d’anara entrenar fora de la ciutatde Figueres»
L’ajuda que demanemés per reduir el cost
de les famílies per feruna activitat com l’esportper un cost més raonable»
CONXI MOLONSOriol Rabert, exjugador del clubi ara entrenador president.
Entrevista Oriol Rabert
Diputació de+Girona
enim un amic que treballacom a assessor per a multina-cionals americanes, xineses ide països del Golf, especial-ment Qatar. La seva feina l’o-
bliga a viatjar contínuament a Los Angeles,Nova York, Xangai, Hong Kong, Londres, Pa-rís, Berlín o Barcelona; curiosament, l’únicagran ciutat que no visita és Moscou. Entre-mig de tant viatge, quan de tant en tant espren un respir, es deixa caure per Girona. Ésen alguna d’aquestes rares ocasions que avegades ens retrobem i aprofitem per inter-canviar-nos llibres, revistes, diaris i tambéalgun catàleg d’exposicions. El nostre amicés un gran amant de la cultura i li agradacol·leccionar objectes d’art de tots els païsosque visita.
Una de les revistes que ens demana i quede fet ja li guardàvem és Bonart de Girona,perquè estigui al cas de les darreres exposi-cions que es fan als Països Catalans. Em co-menta que no es perd cap dels nostres arti-cles que segueix per internet i em diu que liha agradat particularment el que vàrem ferparlant del vintè aniversari de Bonart. Tot ique som bons amics, un neoliberal cosmo-polita i defensor del capitalisme transnacio-nal com ell no es pot estar de collonar-me,això sí, d’una forma molt carinyosa, per lesidees socialistes i llibertàries que sovint de-fensem.
Em comenta una cosa que de fet ja sabia,i és que l’art en general i la pintura en parti-cular és la darrera forma d’inversió, especu-lació, estalvi de tots els multimilionaris delplaneta. Ens ha fet a mans The Art Newspa-
per International, que és una mena de Bo-nart del món global. És una revista editadaíntegrament en anglès que informa de lesactivitats de les galeries d’art, museus i fun-dacions més importants en àmbit interna-cional. Els més ben representats són elsamericans, amb informació de ciutats imés de centres d’art, encara que tambéhi veiem una informació molt extensa del’activitat que hi ha a Austràlia.
De la guia d’aquest ens crida moltl’atenció el fet que dona molta importànciaa la postmodernitat del postcapitalisme glo-bal. Ens fixem en la publicitat i veiem que elprincipal anunciant és el Museu Nacionalde Qatar. A l’anunci hi ha una foto panorà-mica d’una instal·lació de l’avant guardismefuturista feta al bell mig del desert.
És curiós que els principals col·leccionis-tes de l’art d’avantguarda primer foren elsprínceps russos que varen omplir l’Ermitagede Sant Petersburg d’obres de Picasso, Ma-tisse, etc., i després vingueren les multina-cionals americanes, japoneses i xineses i arasón les monarquies del Golf enriquides pelspetrodòlars.
Anem passant pàgines i veiem que parlatambé dels pintors postmoderns més cotit-zats en els subhastes internacionals d’art. Enun altre article, hi ha un reportatge de laBroad Collection i el famós museu que elmultimiliionari i filantrop americà EliBroad va inaugurar a Los Angeles encara nofa dos anys. Amb una nòmina d’artistes im-pressionant com ara Basquiat, Brand,Ford, Jasper Johns, Jeff Koons, BarbaraKruger, Takashi Murakami, Ed Rushka,
etc. Finalment, no hi podia faltar, també hiha obra de l’inevitable Andy Warhol, deJackson Polloch i altres integrants de l’ex-pressionisme abstracte americà.
Aquests són els artistes més cotitzats ac-tualment i els que estan presents en lesprincipals col·leccions dels centres d’artcontemporani d’arreu del món. També tro-bem una ressenya de la gran exposició so-bre Rembrandt que hi ha al Rijksmuseumd’Amsterdam i de la qual ara mateix s’expo-sa al Museu de Prado, Velázquez, Rem-brandt, Vermeer. Miradas afines. Volem des-tacar que totes aquestes grans exposicions,aniversaris dels vells o nous artistes són co-missariades i cobrades per curadors-comis-saris que són els mateixos que dirigeixen,escriuen els gruixuts catàlegs, llibres patro-cinats per bancs, corporacions multinacio-nals. A l’Estat, principalment CaixaBank i laFundació Botín del Banc de Santander.
Hi ha una cosa que no sabem i és que,atesa la transcendència de la publicació, sitothom que hi surt cobra o paga per sortir-
hi. I seguim fullejant. Veiem que es parla dela Biennal de Venècia, en concret hi ha unaentrevista amb el seu director, Ralph Ru-goff.
Hi ha artistes que no passen de moda. Pi-casso continua exposant arreu. El trobem aBasilea, Màlaga, Barcelona... El mateix po-dem dir de Salvador Dalí o Joan Miró.
Em crida l’atenció una exposició retros -pectiva sobre Francis Bacon que s’inaugu-rarà aquest proper mes de setembre al Cen-tre Pompidou de París. I a Sydney es podràveure Duchamp, l’inventor de les instal·la-cions de l’art conceptual.
I no volem continuar, estem ja marejatsde tanta exposició. Us hem fet una mostrade les que ens han semblat més interessantsatenent al nostre esperit crític, inquietudsartístiques i culturals. I com no podia serd’una altra manera, acabarem parlant-vosdel que hi ha aquest a la nostra ciutat,començant per aquest vintè aniversari deBonart que ens ha inspirat aquesta reflexióque hem fet sobre el mercat de l’art en lafase superior de l’ultracapitalisme global, onles obres artístiques són tractades com mer-caderies, marques mitificades per invertirdiners, un valor refugi tan segur com l’orque, ben administrades, poden donar gua-nys astronòmics.
Doncs a Girona com a les principals ciu-tats occidentals es pretén convertir les gransexposicions d’art en espectacles de masses,com les antigues misses dominicals, queeren tan concorregudes, o els partits de fut-bol o els concerts musicals. A la nostra su-perturística ciutat tenim el CaixaForum,l’antiga Fontana d’Or, que és, salvant les dis-tàncies, com a Barcelona o Madrid, que esfan les mostres més acurades i de nivell.
Ja clausurada, aquest any el Museu d’Artha presentat una mostra pictòrica sensacio-nal sobre Mela Muter, la pintora jueva-po-lonesa-francesa que va ser la que va intro-duir l’art modern a Girona. El Museu d’His-tòria ens ha presentat també l’exposició Da-mià Escuder, totes les vides, que ha tingut ungran èxit, i actualment tenim en cartell duesexposicions, al Museu d’Història i a la Casade Cultura, sobre el fotògraf Valentí Farg -noli. A la Casa de Cultura sovint podemveure-hi mostres de tota mena, ara hi ha fo-tografia, però hi podem trobar en altres mo-ments art d’avantguarda, mostres històri-ques i arqueològiques i activitats culturalsde tota mena.
T
«THE ARTNEWSPAPER
INTERNATIONAL»Lluís Bosch Martí
a victòria es representa ambales, com les que portaven lesmodels de Victoria’s Secret quedeixen de desfilar després de
anys de protagonitzar l’espectacle més kitschque es pugui concebre i que va comptaramb l’aprovació dels mitjans de comunica-ció de la moda, que es preen de dictar el gustamb arbitrari bon criteri.
La desfilada posava en passarel·la les mo-dels més belles, preparades durant dues set-manes amb rigors de masmorra de neó perlluir en tot l’esplendor físic, amb aletes per
darrere i ornaments cabareters, una col·lec-ció de calces i sostenidors cars, alguns defantasia otomana plens de perles, vidres bri-
llants o pedres precioses.Era una fantasia hortera, femenina i mas-
culina al mateix temps, de materialisme pri-mitiu, afavorida per Les Wexner, un multi-milionari jueu nascut de mare dominant el, criat en els valors sexuals de la segonapostguerra mundial, astut comprador d’em-preses, marit tardà, pare de dues parelletes ifinançador del Partit Republicà fins que vaarribar Donald Trump.
El feminisme de revista de moda celebrala fi d’aquesta desfilada de la qual va donaràmplia informació sense reticència durant
anys. Al feminisme esquerp li ofenia que lesmodels seminues somriguessin perquè lisemblaven oferents. (Les models de passa-rel·la van deixar de somriure en els setantaquan la indústria va voler prestigiar la costu-ra amb una serietat inaccessible que subrat-llava la seva exclusivitat). El somriure es fin-geix fàcilment, però les top models de Victo-ria’s Secret el desbocaven i la feien brillavarals ulls. El secret del seu somriure és que sa-bien que aquella nit soparien sòlid desprésde dies de dieta líquida. La capa d’ozódeixarà de patir aquest bombardeig de laca.
L ADEU,VICTORIA’S
DIMARTS, 6 D’AGOST DE 201920
FUNDAT EL 1889
Diari de Girona© Diari de Girona, SA. Girona. Tots els drets reservats.
Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Caps de redacció: Josep Callol (Girona i Comarques), Pep Taberner (Economia, Catalunya, Espanya i Internacional), Alfons Petit (Opinió i Dominical), Oriol Puig (Edició digital).Seccions: Laura Fanals (Girona), Jesús Badenes (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), David Céspedes (Suplements). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Direcció comercial: Anna López. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: GLV, S.L. 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV
Diari de Girona
Javier Cuervo
POL V.V.
jamargant - 06/08/2019 09:55 - 79.147.191.71
C.V L’ESCALA
■ Una baralla multitudinària al’exterior d’una discoteca de l’Es-cala va acabar la matinada de diu-menge amb un detingut i un joveferit. El dia anterior es va produiruna altra baralla entre grups declients de l’establiment, tot i queva acabar sense detinguts.
La matinada del diumenge,passades les sis del matí, es vanenfrontar dos grups en una bara-lla amb una vintena d’implicats.Es produïa a l’exterior d’una dis-coteca al carrer Torroella deMontgrí. Participaven en la disus-sió un grup de nacionalitat fran-cesa amb un grup de nacionalitatespanyola.
Segons les fonts municipals, lespersones implicades presentavensímptomes d’anar sota els efectesde l’alcohol. Haurien començatamb empentes i va acabar deri-vant en una violenta discussió acops de puny.
Un dels joves de nacionalitatfrancesa de anys que estaria devacances a l’Escala va donar uncop de puny a un jove a qui vatrencar el nas. Es tractava d’un veíde la població per a qui es va haverde requerir assistència sanitària.
Al lloc s’hi van desplaçar les pa-trulles mixtes de la Policia Local iels Mossos d’Esquadra, així comuna ambulància del Sistemad’Emergències Mèdiques (SEM)que va haver de traslladar el feritper rebre assistència sanitària.
El jove va passar a disposiciódels Mossos d’Esquadra i poste-riorment a disposició judicial. Enla baralla de la matinada anteriorno hi va haver detinguts.
Un ferit i un detinguten una multitudinàriabaralla a l’Escala Un jove de nacionalitatfrancesa de 24 anys vatrencar el nas a un veí de la població
L’Alt Empordà
Diari de GironaDIMARTS, 6 D’AGOST DE 201912
EVA BATLLE ROSES
■Un home de anys i naciona-litat espanyola va morir aquestdiumenge a la tarda a la cala deCanyelles Petites, a Roses. Es tro-bava de vacances a la localitat dela Costa Brava amb la família.
Els fets es van desencadenarpels volts de dos quarts de quatrede la tarda. El va rebre l’avísque hi havia un home que es tro-bava malament a la sorra d’aques-ta cala de Roses. A lloc s’hi va des-plaçar la Guàrdia Civil, els Mossosd’Esquadra de la comissaria deRoses, la Policia Local de Roses iel Servei d’Emergències Mèdi-ques (SEM). L’home en el mo-
ment del succés estava acompan-yat de la seva dona, que va explicarque tot de cop el seu marit s’haviatrobat malament.
L’home es va desplomar a terrai ràpidament els efectius del SEM,que van activar l’helicòpter medi-calitzat així com una ambulància,li van practicar les maniobres dereanimació cardiopulmonarperò, malgrat els intents, els esfor-ços no van acabar fructificant.
L’home va perdre la vida i laGuàrdia Civil es va fer càrrec delcos. Es tracta, doncs, d’una mortper causes naturals.
A les platges de la província deGirona, en aquestes últimes set-manes han mort ofegades fins aset persones; una altra va morirofegada en una piscina i, la resta,en platges de la Costa Brava. Elsuccés d’ahir a Roses confirmaque el litoral gironí està vivint unestiu negre.
Mor un home a la cala de CanyellesPetites, a Roses La víctima, de 71 anys, queera de vacances a la CostaBrava, es va trobar malamenti es va desplomar a la sorra
DdG FIGUERES
■ La DO Empordà incorporaràuna varietat històrica. El ConsellRegulador de la Denominaciód’Origen Empordà ha posat enmarxa un pla per potenciar l’ús dela caranyana blanca -el nom localque rep la carinyena-, després quela varietat hagi estat autoritzadapel Ministeri d’Agricultura, Pescai Alimentació. La majoria de vi -nyes actuals superen els centanys.
La DO Empordà fa anys quereivindica la inclusió d’aquestavarietat que per una anomalia his-tòrica no va ser incorporada l’any quan es va crear la Denomi-nació d’Origen Empordà.
Fins ara, aquesta varietat no espodia usar en els vins autoritzatsa la DO Empordà, ja que no estavacontemplada en el llistat de varie-tats espanyoles i, per tant, tampocho podia estar a la denominació.Tot i això, des de fa anys diversoscellers empordanesos elaborenvins amb aquesta varietat en pe-tites quantitats i de manera expe-rimental.
Inventariar les vinyesLa primera acció del pla ha con-sistit a inventariar les vinyes de ca-ranyana blanca que hi ha a l’Em-pordà. Segons un estudi prelimi-nar elaborat durant aquest anypels tècnics de la denominació, al’Empordà hi ha actualment untotal de hectàrees d’aquesta va-
rietat que es concentren princi-palment al voltant del Coll deBanyuls, a la Serra de l’Albera.
Les localitats d’Espolla, Garri-guella, Agullana, Sant ClimentSescebes i Massarac són, peraquest ordre, els municipis on hiha més abundància de vinyes decaranyana blanca. De fet, l’Alt Em-pordà i el Llenguadoc-Rossellósón les regions que concentren la
major part de ceps d’aquesta va-rietat tan particular que és pràcti-cament inexistent a la resta de de-nominacions catalanes o espan-yoles.
Segons el mateix estudi, la ma-joria de vinyes de caranyana blan-ca de l’Empordà superen els centanys. De fet, «els viticultors em-pordanesos atresoren una llargaexperiència i bagatge en el seumaneig», informen des de la DOEmpordà. L’informe del ConsellRegulador especifica també quehi ha una desena de cellers em-pordanesos -un del total- quecompten amb carinyena blanca alseu vinyar.
El següent pas del pla d’acciódel consell regulador serà la crea-ció d’un distintiu que identificaràels vins monovarietals elaboratsamb caranyana blanca. Aquesta
proposta forma part d’una inicia-tiva que té per objectiu fer valdreels vins monovarietals elaboratsamb les varietats tradicionals del’Empordà: la caranyana negra,blanca i roja, i el lledoner -nom lo-cal que rep la garnatxa negra,blanca i roja.
L’Empordà és terra de varietatshistòriques. El lledoner represen-ta una tercera part de la vinya em-pordanesa amb de les .hectàrees plantades. Destaca es-pecialment la garnatxa negra amb hectàrees, seguida de la blan-ca, amb , i la roja, amb .
També hi ha una altra varietat,la garnatxa «peluda», més mino-ritària amb unes hectàrees plan-tades. Les caranyanes negres,blanques i roges són l’altra varietatmés representativa de l’Empordà,amb hectàrees, és a dir, el de total. La denominació empor-danesa pot presumir d’una rique-sa varietal exclusiva, ja que és unazona vinícola que produeix totesles varietats de lledoners i cara -nyanes.
Les varietats autòctones repre-senten prop del de totes lesvinyes de la denominació d’ori-gen.
El percentatge de les varietatstradicionals no ha deixat de créi-xer en els últims anys gràcies al’aposta decidida dels viticultorsempordanesos pel lledoner, la ca-ranyana, el macabeu o el mosca-tell.
Nova varietat a la DO EmpordàEl Ministeri d’Agricultura ha acceptat incorporar la caranyana blanca dins la denominació L’AltEmpordà és un dels pocs llocs on hi ha ceps en vinyes que tenen més de cent anys
La varietat de raïm que s’ha incorporat a la DO Empordà. XÈNIA GASULL
empre he mantingut, iles hemeroteques po-den donar fe, que la
idea de fer una rotonda a laplaça del Sol de la capital Dali-niana era un error de l’erràticaetapa urbanística Vila-Ludo-vid.
I ho era perquè havia de signi-ficar la pèrdua d’un espai de gaudipúblic (la plaça ha desaparegut);perquè l’antic edifici de la GU, deComerç Figueres i oficina d’infor-mació turística o havia de ser en-derrocat amb la corresponentpèrdua de patrimoni o havia dequedar al mig de la rotonda coma monument a la miopia com fi-nalment ha passat.
Perquè no significaria cap mi-llora del trànsit sinó a l’inrevés,tants anys volent «pacificar» detrànsit la Rambla i ara hem con-vertit el carrer Lasauca en carrerd’entrada principal.
Perquè, en definitiva l’acordproposat al Ministeri de Fomentque ens fes la rotonda i, a canvi,assumíem la cessió de la variantde l’N-II amb les corresponentsdespeses de manteniment erauna perfecta equivocació, un mal-baratament de recursos.
Però com es deia, com he re-petit en diverses ocasions «comque paga Madrid...», com si elsdiners de Madrid no fossin tam-bé nostres.
No hauria estat més prudentnegociar que els imports deconstrucció de la rotonda s’ha-guessin destinat a millorar totala travessia urbana i rebre-laconvenientment urbanitzada icondicionada com quan Bo-rrell li va regalar a Nadal els ac-cessos a Girona per la Devesa?
Però, si bé es diu des deltemps dels romans que pactasunt servanda, ara ens trobemcom que, mentre el Ministeri deFoment ha complert la sevapart, l'Ajuntament de Figueresno sap, no respon al seu com-promís i, a més, «erre que erre»vol, segons va declarar l'alcaldesortint Jordi Masquef, queabans d’acceptar l’obra i el tras-pàs de la titularitat de la via, Fo-mento li havia de construir unaaltra rotonda.
No se sap quina és la posiciódels quatre genets del canvi so-bre aquest tema, no sabem sil'antiga amistat Pastor-Vila espot veure reproduïda per Ába-los-Casellas i poden renego-ciar el tema però, en qualsevolcas, la seriositat i el respecteinstitucional fan necessari quel'Ajuntament figuerenc com-pleixi la seva part.
S
MALBARATAR I INCOMPLIR
José Luis Torres
Un desena de cellers de lacomarca tenenvinyes ambaquesta varietathistòrica
jamargant - 06/08/2019 09:55 - 79.147.191.71
EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 D’AGOST DEL 201920 | Comarques Gironines | BAIX I ALT EMPORDÀ
El gran pla urbanístic decreixement de Palamós,que es vertebra arran de laprolongació del carrer En-ric Vincke, necessita quees faci efectiu el pagamentd’unes quotes d’urbanit-zació. Ara mateix, però,les obres estan totalmentaturades, coincidint ambel pic de la temporada tu-rística i en compliment dela normativa municipal.L’alcalde, Lluís Puig, queho va explicar durant elple passat, a petició de larepresentant del grup mu-nicipal de la CUP, RoserHuete, a l’oposició, va re-marcar que en cap cascomportaria que l’Ajunta-ment es veiés obligat a ac-tuar subsidiàriament.
La iniciativa d’urbanit-zació de la prolongació delcarrer Enric Vincke és deprivats, que la desenvolu-pen a través d’una junta decompensació, després depresentar un projecte al’Ajuntament. Ara, segonsl’alcalde, alguns –no va de-terminar quants– s’hanendarrerit en el pagamentde les quotes d’urbanitza-ció. “Estan en el procés defer els cobraments i podercontinuar amb les obres”,va explicar Lluís Puig. L’al-calde sí que va voler pun-tualitzar en el ple que en elsupòsit que les obres s’atu-
ressin “en cap cas l’Ajun-tament hauria d’interve-nir de manera subsidià-ria”.
El sector que s’urba-nitza és la prolongaciódel carrer Enric Vinckedes del punt on acabaara, al carrer SantiagoBañeras, fins a arribar a
l’altura dels semàfors deSant Joan. Aquesta ésl’operació de desenvolu-pament urbanístic mésimportant de Palamósdes de l’obertura del’avinguda de Catalunya,ara fa trenta anys. Lesobres van començar elmarç del 2018. ■
El darrer sector urbanísticde creixement de Palamós,pendent d’un pagamenta Hi ha un endarreriment en unes quotes d’urbanització, necessàries perreprendre l’obra a Ara estan aturades, coincidint amb la temporada d’estiu
Joan TrillasPALAMÓS
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra
“Si les obres no esreprenen, en capcas l’Ajuntamenthaurà d’actuarsubsidiàriament”Lluís PuigALCALDE DE PALAMÓS (ERC)
La inversió va íntegrament acàrrec dels propietaris delsterrenys, amb un pressupostque s’enfila gairebé fins als5,7 milions d’euros. El desen-volupament d’aquests dosplans de millora urbana delcamí de la Font ha de donarun impuls a la creació de sòlurbanitzable, zones verdespúbliques, equipaments inous serveis viaris. La previ-sió era que les obres duressinquinze mesos, però aquesttermini ja s’ha complert.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La frase
30anys. Aquest és el projecteurbanístic més important desde l’obertura de l’avinguda deCatalunya, el 1989.
L’ampliació del carrer Enric Vincke, ahir al matí ■ JOAN TRILLAS
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Una inversió demés de cincmilions d’euros
La llibretera Maria TeresaCalabús, el medievalistaJoan Badia i Homs i l’asso-ciació Amics dels Gegantsi Capgrossos de Torroellade Montgrí seran distin-gits amb la medalla delMontgrí 2019. Aquest és elmàxim distintiu cívic queconcedeix l’Ajuntamentde Torroella de Montgrí.
Maria Teresa CalabúsCasas representa un delsprincipals exponents del’activisme cultural des del’impuls i la gerència delcomerç local i la promocióde la cultura literària. Ma-re de família, emprenedo-ra i propietària de la llibre-ria El Cucut des de ja famés de 30 anys, ha gestatun negoci des dels seus ini-
cis i l’ha fet créixer fins arepresentar un veritablereferent de la venda de lli-bres i el foment de la litera-tura.
El medievalista JoanBadia i Homs, nascut a Pa-lafrugell el 1941 i vilatà deTorroella de Montgrí, his-toriador autodidacte i ex-pert medievalista, és unafigura indispensable en larecerca i la divulgació his-tòrica del paisatge naturali cultural de l’Alt i el BaixEmpordà. Ha escrit mésde 25 llibres i té una llargallista d’articles publicats.
L’associació Amics delsGegants i Capgrossos,creada el 2009, és una en-titat dinàmica que ha sa-but aglutinar un gran tei-xit associatiu mantenintun tradició gegantera demés de 400 anys. ■
Teresa Calabús,medalla delMontgrí 2019
Joan TrillasTORROELLA DE MONTGRÍ
a La llibretera el comparteix ambJoan Badia i l’associació de geganters
Maria Teresa Calabús, amb el seu fill, a la llibreria El Cucuc,una de les de més prestigi de la demarcació ■ J. TRILLAS
La caranyana blanca –elnom local que rep la cari-nyena– és una de les varie-tats més històriques, ex-clusives i singulars de laDO Empordà, però no espodia utilitzar fins ara pera vins amb segell de la de-nominació. Ara, després
d’anys de reivindicació, elMinisteri d’Agriculturan’ha autoritzat finalmentl’ús i el consell reguladorde la DO Empordà iniciaun pla per potenciar-la.
La primera acció del plaha consistit a inventariarles vinyes de caranyanablanca, un total de 19 hec-tàrees que es concentrenprincipalment al voltant
del coll de Banyuls, a la ser-ra de l’Albera. De fet, l’AltEmpordà i el Llenguadoc-Rosselló són les regionsque concentren la majorpart de ceps d’aquesta va-rietat tan particular, queés pràcticament inexis-tent a la resta de denomi-nacions catalanes o espa-nyoles. L’estudi també evi-dencia que la majoria
d’aquestes vinyes superenels cent anys. El següentpas serà la creació d’undistintiu que identificaràels vins monovarietals ela-borats amb caranyanablanca. L’objectiu és fervaldre els vins monovarie-tals de varietats tradicio-nals de l’Empordà: la cara-nyana negra, blanca i roja,i el lledoner, nom local que
rep la garnatxa negra,blanca i roja, que repre-senta una tercera part de
la vinya empordanesaamb 572 de les 1.768 hec-tàrees plantades. ■
La DO Empordà potenciarà vinsde varietat de caranyana blancaE.C.FIGUERES
Uns raïms de caranyana ■ XÈNIA GASULL (DO EMPORDÀ)
PILI TURON GIRONA
■ L’arribada de menors migrantssols a Girona no ha afluixat –igualque al conjunt de Catalunya–, talcom posen de manifest les últi-mes dades del Departament deTreball, Afers socials i Famílies: adata de de juliol, el sistema deprotecció a la infància de la Gene-ralitat atenia joves a les co-marques gironines, una xifra queja superava en tots els que varebre l’any passat.
El , d’acord amb informa-cions de la mateixa Conselleria, es
van desplaçar fins a Girona noies i nois estrangers sense capreferent adult, quasi el doble dels que ho havien fet el .
En l’actualitat, els menors mi-grants que han marxat sols del seupaís representen el , de totsels infants i adolescents que viuenen centres residencials d’Infànciaa les comarques gironines. I demanera general, aquest col·lectiuequival al , de la poblacióacollida per la Direcció generald’atenció a la infància i l’adoles-cència (DGAIA) a la demarcació.
La immensa majoria d’aquestsjoves són nois que provenen delMarroc: el , i el , respec-tivament, segons consta als regis-tres del Departament d’Afers so-cials i Famílies a Girona. Pel que
fa a l’edat, el gruix dels menorsque han marxat del seu país senseacompanyament adult tenen en-tre i anys; ambdues edats su-mades representen el , detots els que ara es troben en mu-nicipis gironins.
Dels joves que aquest juliolhan entrat a la xarxa de recursosde la DGAIA, són infants tu-telats i tenen una pròrroga as-sistencial.
4.109 persones a CatalunyaPel que fa a Catalunya, l’adminis-tració xifra aquest col·lectiu en. persones –en tot el vanser .– i, en aquest cas, la pro-porció de nois emigrats del Ma-rroc (,) és gairebé deu puntsinferior a la de Girona. L’estadísti-
ca catalana també mostra unamajor presència de menors pro-vinents de l’Àfrica subsahariana,amb un , en front del ,que representen els joves que es-tan a Girona; i un , de mi-grants sols provenen del Magreb–excepte el Marroc–, per l’,que es troba en terres gironines.
Tot i que el fenomen existeix defa anys, l’estiu passat es va accen-tuar l’arribada de menors d’edatafricans que han emprès el viatgea Europa en solitari, a la recercad’una vida millor. Aquest flux haobligat a augmentar els recursosassistencials del sistema de pro-tecció de la Infància a Girona, perla qual cosa el Govern ha buscatla implicació d’entitats socials iajuntaments.
FONT: Departament de Treball, Afers socials i famílies
Infància ja aténmés de 400 menorsmigrants sols aGirona, quan alllarg del 2018 en van ser 378
11 anys 12 anys 13 anys 14 anys 15 anys 16 anys 17 anys 18 anyso més
EDAT DELS JOVES
0,2% 0,7% 0,2% 3,5%8,2%
30,2%
38,6%
18,3%
EL COL·LECTIU MAJORITARI TÉ ENTRE SETZE I DISSET ANYS
Marroc Àfricasubsahariana
Magreb(excloent Marroc)
Altres
ORIGEN
MAJORIA DE NOIS
89,0%
9,2% 1,3% 0,5%
EL GRUIX DELS MIGRANTS SÓN MARROQUINS
6,4% 93,6%
Comarques
Diari de Girona DIMARTS, 6 D’AGOST DE 2019 9
X.V. OLOT
■ Els boscos del Parc Natural dela Zona Volcànica de la Garrotxaacolliran les jornades en el medinatural del III Congrés Internacio-nal sobre el potencial dels boscos
en la salut que tindrà lloc a Gironai a la Garrotxa entre el i el d’oc-tubre d’enguany.
La previsió és que especialistesen medicina, medi natural i turis-me d’arreu del món assisteixin aun congrés que tindrà les jorna-des al Palau de Congressos de Gi-rona el i el d’octubre, mentreque la jornada bosc tindrà lloc el d’octubre.
La finalitat del Congrés és la dedebatre l’efecte dels boscos en la
salut i el benestar de les persones.Fonts de l’organització, l’Assoc-
ciaició Sèlvans, han informat quela intenció és descobrir fórmulesper tornar a connectar els hu-mans amb la natura a través delsboscos i conèixer idees d’arreu delmón que siguin reproduïbles alsboscos catalans.
En aquests moments, l’Asso-ciació Sèlvans disposa de sis bos-cos terapèutics a les comarquesgironines. Un d’ells és el bosc de
roure penol situat a can Serra, en-tre Olot i les Preses, dins de laZona Volcànica del Parc Naturalde la Garrotxa. Es tracta d’un boscamb arbres centenaris.
Un dels reptes del Congrés seràel de trobar sistemes per preservarla tranquil·litat i harmonia que elshumans troben quan s’endinsendins d’un bosc de les característi-ques del de can Serra.
Per aconseguir-ho, la Genera-litat preveu crear un àmbit de pro-
tecció legal dels boscos madurs.La idea és fer un procés participa-tiu en el qual tinguin veu elsagents que intervenen en la gestiódels boscos. És a dir, propietaris,usuaris i veïns de les zones pròxi-mes. A més, la Generalitat ha co-mençat els tràmits per la creaciód’una agència del patrimoni na-tural i la biodiversitat amb auto-nomia econòmica. La idea és ferun impost que gravi les emissionsde CO.
La Garrotxa centra estudis sobre la salut i els boscos El III Congrés Internacionalsobre el potencial dels boscosen la salut tindrà lloc entreel 7 i el 10 d’octubre
El Departamentde Treball, Aferssocials i Famíliesregistra 4.109noies i noisestrangersdesemparats aCatalunya el juliol
La gran majoria dels joves emigrats són noisdel Marroc d’entre 16 i 17 anys Més del 60%dels infants i adolescents acollits en centresresidencials pertanyen a aquest col·lectiu
jamargant - 06/08/2019 09:55 - 79.147.191.71
26 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 D’AGOST DEL 2019
Cultura i EspectaclesNova etapa del Festival Ésdansa
Ésdansa connecta amb eldesert gràcies a la invita-ció de la companyia dedansa d’Oman. Com ja éshabitual, el festival (del19 al 25 d’agost) preveualgunes actuacions quepermetin conèixer el dia adia i la cultura dels artistesque hi intervenen. I el casmés gràfic és la possibilitatde viure una experiènciabeduïna amb el grup Dan-ses Al-bar’ah, en el marcde les Preses, a la Garrot-xa. Sense desert, però
amb la consciència de can-viar contínuament d’em-plaçament. Núria Feixassubstitueix Jordi Fosas(que n’ha estat el directorels últims 20 anys) i insis-teix en les accions expe-riència. Aquest any, perprimer cop, també hi hau-rà flexibilitat per assistirals tallers, fet que perme-trà ampliar-hi (presumi-blement) la participació,que en els darrers anysha tocat sostre, amb unes10.000 persones, segonsfonts de l’organització.
Per Feixas, la clau delfestival és la presència de
companyies internacio-nals. Aquest any s’hi po-dran veure les danses detres països encara inèditsdins de l’esdeveniment:Guatemala, Tanzània iOman, els quals, junta-ment amb l’Equador, Co-rea del Sud i Armènia,compartiran protagonis-me en una edició en quèles danses indígenes del’Amèrica del Sud i lescultures més desconegu-des d’Orient prendran elprotagonisme.
El festival, que comple-mentava l’internacionalde música de Cantonigròs
(que va deixar de fer-sedesprés de 35 edicions, el2018), s’ha guanyat el re-coneixement com a puntde trobada ideal per tre-ballar i explicar la dansad’arrel i també com a refe-rent per al sector i per almateix Departament deCultura, segons explicavafa uns dies la directorageneral de Cultura Popu-lar i Associacionisme Cul-tural, Àngels Blasco.
Dins del format expe-riència, hi haurà Esperomeravelles, de Mirna Vi-lasís, Xavi Múrcia i l’Es-bart Sant Martí de Barce-
lona. El duet de Tralla(que va fent projectes pa-ral·lels com ara el grupde música d’arrel familiarSamfaina de Colors, aixícom d’altres de perso-nals) presenta la música ila poesia a la petita esglé-sia de Sant Martí del Corb.En aquesta mateixa líniade diàleg amb el paisatge,la Festa al Parc continua-rà omplint de música i ballel parc de la Pedra Tosca,on tothom qui vulgui po-drà descobrir danses tra-dicionals d’arreu del mónen un entorn únic.
Segons la directora, la
intenció de l’Ésdansa ésinsistir per a la incorpo-ració de noves propostescontemporànies que tre-ballin a partir de la dansad’arrel. N’és un exemplel’espectacle Socarrel,creat pel coreògraf Rober-to Olivan, el ballarí MagíSerra, l’artista electrònicVictor Ha i el quartet deveus occitanes Vox Biger-ri. Un projecte de fusióque commou per l’austeri-tat i un cert primitivisme.
Delfí Colomé 2018Com ja és habitual, l’És-dansa marca l’estrena del
Beduïns a la GarrotxaJ. BordesBARCELONA / LES PRESES
El canvi de direcció en el festival de dansa tradicional, que continua apropant culturesllunyanes, coincideix amb un augment de la flexibilitat per apuntar-se als tallers
Núria Hontecillas, en un instant de lapresentació de l’Ésdansa d’enguany, fauns dies, a Barcelona ■ MARTÍ ALBESA
| Cultura i Espectacles | 27EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 D’AGOST DEL 2019
El fotògraf queno s’estava quiet
L’APUNT per tres, per quatre. Era a tot arreu. L’any passat, l’Ar-xiu Fotogràfic de Barcelona, que conserva el seu fonssencer, de 60.000 negatius, li va dedicar una magnífi-ca exposició. A ell, ja el va enxampar delicat de salut.Nascut a la capital catalana el 1948, va morir dimartspassat, però els seus amics i seguidors no defalliranfins a fer el seu llegat etern.Maria Palau
Eduard Olivella es va dedicar a la fotografia per poderviure intensament la seva passió: la cultura. Quan elpaís es va despertar del malson de la dictadura, vasortir als carrers i va entrar als teatres, a les sales deconcerts, als museus, a les galeries d’art, als rodatgesde les pel·lícules i als antres que fes falta per docu-mentar tot el que hi passava. Va fer la feina per dos,
premi Delfí Colomé 2018:Àer, de Laia Santanach, laproposta guanyadora dela tercera edició del premiDelfí Colomé. La peça re-visa el ball tradicional delcontrapàs, origen de lasardana, amb la contem-porània i la música elec-trònica. Una altra de lespropostes que s’estrena-ran és NU(e)S, de l’EsbartMaragall de Barcelona,projecte finalista del DelfíColomé.
Un altre dels processoscreatius que passaranpel festival és l’espectacleLa resclosa, de la ballari-na Núria Hontecillas i elmúsic Roger Andorrà.
Aquests dos artistes, quevan fer estada en residèn-cia l’any passat a l’Ésdan-sa, ara hi presentaran elresultat de la seva cercaamb l’electrogralla. En-guany, en residència, hihaurà Miquel Barcelonaamb Kórps, una propostamultidisciplinària quebeu de la tradició popularper parlar del món terre-nal i del món espiritual através de la mort i els seusrituals. Aquest projecte,encara embrionari, es po-drà veure en una trobadaamb els creadors.
L’Ésdansa’T, la línia for-mativa del festival, oferiràgairebé 200 hores de for-mació i canvia el seu siste-ma d’inscripcions per ofe-rir la possibilitat d’assistira tallers concrets sense ha-ver-se d’inscriure a un iti-nerari sencer. En aquestaedició, l’organització havolgut donar protagonis-me a les danses dels segui-cis de Tarragona i Reus,que, amb la imatgeria i elselements festius, compar-tiran tallers i espai amb elsballs internacionals. ■
Ésdansa canvia de direcció.Núria Feixas substitueix JordiFosas, pràcticament des quees va anunciar que seria elnou director de Fira Mediter-rània (el gener passat). L’en-trada de Fosas a la fira estra-tègica de cultura popular,després dels set anys de Da-vid Ibáñez, suposa un relleuaparentment plàcid. Tot i queFosas hagi tingut poc tempsper bastir el seu nou projecte,molt probablement es man-tindrà el gros de la filosofiad’una Fira Mediterrània quehavia aconseguit eliminar lesfronteres entre disciplinescom ara el circ, la música i ladansa i que mirava d’atansar-se a la gent del carrer al mà-xim. L’objectiu d’Ibáñez eradonar la màxima amplituda la referència popular (de lagent), més enllà de l’accepcióinicial, molt arrelada als grupsde tradició catalana. El DelfíColomé va vincular els dosfestivals, a més del Sismògrafi el Mercat de les Flors.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
De Jordi Fosas aNúria Feixas alcomandament
S’hi estrenal’electrograllai s’ofereixresidència a unprojecte entrevius i morts
Les festes populars quese solen celebrar per totel territori tenen origen,segons explica Jaume Gu-bianas, autor del llibre il-lustrat Vine a la festa!(Barcanova Editorial), enla recollida dels fruits de laterra. Normalment, la ce-lebració s’encetava ambun esdeveniment religiós,una processó que, quanfinalitzava, obria pas ala festa més disbauxada,amb la desfilada de dracs,diables i danses, que ésel que ha quedat actual-ment de tota aquesta tra-dició popular.
Gubianas ha pres totesaquestes celebracions con-temporànies i n’ha fet il-lustracions representati-ves de les singularitats decada població. Així, el lli-bre s’enceta amb la Festade la Llum, que se celebra
a Manresa el 21 de febrer.La festa té origen en l’edatmitjana, quan un raig dellum que venia de Mont-serrat va entrar a l’esglésiadel Carme de Manresa. Elfet es va considerar d’ori-gen diví. La Fira de l’Aixa-da, que se celebra en elcontext de la Fira de laLlum, recrea el fet que da-vant aquest senyal llumi-nós el bisbe de Vic va acce-dir a deixar passar per les
terres el canal de la séquiaque els manresans esta-ven construint.
Una altra de les celebra-cions populars que mostrael llibre, i que té lloc el capde setmana posterior al’1 de maig a Ripoll, és laFesta de la Llana, una de-mostració de com s’esqui-laven antigament les ove-lles, i el Casament a Pagès,que representa la uniód’un hereu i una pubilla.
No hi falta la cèlebreFesta de la Mare de Déudel Carme a Palamós, onla processó es fa per mar.Desenes de vaixells de to-tes les mides recorren labadia de Palamós amb laMare de Déu en una deles barques. Aquesta festatambé se celebra a l’Esca-la, a Llançà, a l’Estartit i aEmpuriabrava.
I de l’aigua, al foc. No hipodia faltar la Patum deBerga, que té lloc la set-mana de Corpus i que ha
esdevingut una de les fes-tes més conegudes de totCatalunya.
El passat medieval deMóra d’Ebre, on van con-viure les cultures jueva,musulmana i cristiana, esrecrea el primer cap de set-mana de juliol en la fira LaMóra Morisca.
Arran d’un pacífic en-frontament el juliol del1897 entre en Rayo i l’he-reu Maynou, dos rajolersque es van posar a provaper veure quin dels dos eracapaç de fer més rajoles enuna hora, va néixer a Gra-nollers la Festa Major deBlancs i Blaus, que pren elnom dels partidaris d’enRayo, els blancs, i els d’enMaynou, els blaus.
El llibre inclou festes deLleida, Tàrrega, Sant Feliude Pallarols, Valls, Reus,Terrassa, Premià de Mar,Tortosa, Mataró, Amer, Vi-lanova i la Geltrú i l’Arboç,entre altres poblacions. ■
Un llibre il·lustrat recull les festes populars de poblesi ciutats de Catalunya que s’han conservat fins ara
Fires i festesJaume VidalBARCELONA
Il·lustració de la Festa de la Llana, que se celebra cada any a Ripoll i en la qual s’esquilen ovelles ■ BARCANOVA
El llibre ‘Vine ala festa!’ recull30 celebracionsdibuixades ambtots els seus tretscaracterístics
JOAN MONTANER SANT FELIU DE GUÍOLS
■ «Quan vam començar els nos-tres seguidors eren com polletspetits i ara ja són pollastres grans»,
recordaven El Pot Petit al FestivalPorta Ferrada. I és que justamentel diumenge passat es complien anys de la seva primera apari-
ció als escenaris, on segons en Paui la Jana s'han fet amics de moltesfamílies, que han gaudit al so deles seves lletres durant tot aquest
temps. El Pot Petit, amb la seva banda
Melmelada al complet van oferirun concert, molt especial i carre-
gat d'emocions per als més petits,amb una escenografia fresca i di-vertida amb els seus animalonsque els han acompanyat concertrere concert, per consolidar-loscom un dels grups amb més èxitde la música infantil actual.
Un Espai Port amb molt po-ques cadires buides, on tant parescom mainada es van entregar du-rant tot l'espectacle cantant i ba-llant les cançons més conegudesdel seu repertori, en què no vanfaltar els temes com El cuc poruc,El drac Rac, Els pirates, El lleó ver-gonyóso El rap familiar,entre d'al-tres, amb alguna pinzellada de ba-tucada per part de tot el conjunt,i una batalla de ball entre l’Ari i enPau. Ja en la recta final van fer ai-xecar les famílies de les cadiresper poder ballar El rock de la for-miga i posteriorment va conclou-re el concert amb tota la bandadesfilant entre el públic, tocant enacústic, i acomiadant-se.
Diari de Girona DIMARTS, 6 D’AGOST DE 2019 17
JORDI ROURA CALELLA DE PALAFRUGELL
■Montevideo va perdre un metge,i la música hi va guanyar un artistade cap a peus. Per fortuna, com vaexplicar Jorge Drexler a l'entregatauditori que l'esperava diumenge aCap Roig, un dia va conèixer Joa-quín Sabina, fent-li de teloner a lacapital d'Uruguai, i tot va canviar:dos mesos després, el febrer de, aterrava a Madrid per arren-car una prolífica carrera com a can-tautor que l'ha dut al cim, amb unOscar a la butxaca el per la
cançó Al otro lado del río, de lapel·lícula Diarios de motocicleta, itriomfant als Grammy llatins. Con-vertit en un «home de la cinquan-tena feliç», com va admetre, i ambl'autoritat que li dona la seva carre-ra, sent-ne l'amo i modelant-la comvol, es va presentar a Calella variantel programa inicialment anunciant.I així, en comptes d'oferir el xou in-timista Silente, on es llança a l'esce-nari sol, només amb una guitarra,va pensar que «al costat del mar, enaquest lloc, l'ideal era comparèixer
amb la banda al complet» que l'haacompanyat de gira els dos últimsanys presentant el disc Salvavidasde hielo. La nit que va regalar va sermàgica. Dues hores apartades delfocus de la pena com va cantar, enl'últim bis que tancava el concert,Luna de Rasquí.
Vestit de negre, amb una ameri-cana blanca, de la qual de seguidava prescindir, i sabates esportives,Drexler va encisar des del minut amb el seu discurs coherent i ho-nest i la seva poesia musicada. Vaarrencar amb Quimera i durant elsprimers minuts va tocar amb labanda temes com Todo se transfor-ma, Pongamos que hablo de Martí-nez, dedicada a aquell Sabina queel va encaminat cap al triomf en la
música, o Asilo. Després va venir untall de recital més intimista, ambDrexler interpretant a capella Alotro lado del río, i tot seguit nomésamb la guitarra joies com Guitarrai vos, o una versió de Club tonightde Gossos. Hi va haver temps per lareivindicació política a favor dels re-fugiats, amb dedicatòria a OpenArms, i temes com Bolivia, i per a laconsciència ecològica, amb la can-çó Despedir a los glaciales. Tot con-duït amb una mestria, una elegàn-cia i una empatia que només tenenels grans. Capaç de cantar asseguta terra, amb les cames estirades, enun racó de l'escenari, de sortir a ba-llar amb el públic de la platea i demostrar una naturalitat que no espot impostar.
El concert va culminar amb qua-tre bisos que van arrencar amb Te-lefoníai van seguir amb Bailar en lacueva i Me haces bien, ja amb l'au-ditori de Cap Roig dret. Els aplau-diments van fer tornar Drexler pertancar definitivament la nit ambLuna de Rasquí, la cançó que parlad'un lloc al món on el focus de lapena no hi arriba. Diumenge, a CapRoig, i per dues hores, la felicitattambé va ser completa gràcies al'obra i gràcia d'un metge que, perfortuna, va fer cas a la seva altra vo-cació: la música.
El cantautor de l’Uruguai va descartar fer elconcert en solitari que estava anunciat i es vapresentar amb la seva banda habitual Capaçde cantar assegut a terra i de ballar amb elpúblic de platea, va complaure l’audiènciaamb un discurs coherent i honest
Concerts
Drexler encisaCap Roig ambdues hores de felicitat
Jorge Drexler, en la seva actuacióa Cap Roig. JOSÉ IRÚN
L’Espai Port es va omplir amb El Pot Petit. XAVIER CASALS
MúsicaEl Pot Petit posal’accent familiar alPorta Ferrada percelebrar els 10 anys Com és habitual van combinar música, titelles iteatre amb l’aparició dels seus animals més conegutsVan oferir una hora i mitja de diversó per als adeptes d’aquest exitós grup infantil
L’Estiujamargant - 06/08/2019 09:55 - 79.147.191.71
L’EstiuDiari de GironaDIMARTS, 6 D’AGOST DE 201918
Música
Sons del Món tancaamb més de 19.000espectadors
ACN/DdG ROSES
■El festival Sons del Món Empor-dà ha reunit en la seva dotzenaedició, que va acabar dissabte,més de . persones. D'aques-tes, unes . van assistir a es-pectacles de pagament, una xifrarècord en la història del certamen,tot i la suspensió per pluja del con-cert de Judit Neddermann, que
havia penjat el cartell d'entradesexhaurides. Així mateix, Texas,Boney M. featuring Maizie Wi-lliams, Luz Casal, Roger Mas i Qui-mi Portet també van pujar a l'es-cenari amb totes les entrades ve-nudes.
A part, segons expliquen els or-ganitzadors, uns . especta-dors van assistir al concert gratuït
de The Original Wailers a la platjad'Empuriabrava. Segons els pro-motors del festival, l'apostad'aquesta edició per grups inter-nacionals «ha funcionat» i Sonsdel Món Empordà s'ha consolidatcom «una de les grans cites de l'es-tiu a la Costa Brava».
12.000 persones a la CiutadellaDels prop de . assistents
que van comprar entrada, uns. ho han fet per als concertsde la Ciutadella de Roses, mentreque . van anar als espectaclesa la portalada de la basílica deCastelló d'Empúries i , als delscellers.
Rozalén va ser l'encarregada deposar punt final a aquesta edicióde Sons del Món Empordà, quetambé va comptar ha comptatamb les actuacions de Ramon Mi-rabet, Oques Grasses i Sense sal, iMorat i Cesc.
Unes 14.000 persones han assistit aespectacles de pagament, tot un rècord en lahistòria del certamen Judit Neddermann,que va haver de suspendre’s per la pluja,Texas, Boney M., Luz Casal, Roger Mas iQuimi Portet van vendre totes les entrades
L’actuació de Rozalén, que va tancar el festival. GERARD BLANCHÉ
Eduard Costa presentant «L’últim indi» a Sant Feliu. XAVIER CASALS
LAURA FANALS SANT FELIU DE GUÍXOLS
■Aquest està essent un estiu moltespecial per a Eduard Costa, jaque l’exmembre d’Els Amics deles Arts està presentant el seu pri-mer disc en solitari, L’últim Indi.Un «tornar a començar», com ellmateix ho defineix, que l’ha portata oferir concerts més íntims i depetit format, que li permeten unamajor connexió amb el públic -amb qui no deixa de xerrar- i on sesent prou còmode per presentarfins i tot cançons inèdites que hande format part del seu segon tre-ball. Diumenge passat va actuaral Teatre de Sant Feliu de Guíxols,en el marc del festival de la PortaFerrada.
La nova aventura de Costa,però, no és tan solitària, ja que vaacompanyat de Carlus Llames,Malena Sampietro, Pol Maresmei David Curto. Va obrir el concertamb Les Llavors, un cant a la vidaamb un punt tribal que marcaria
el to de tot el concert. Costa va pre-sentar personalment cada cançó,explicant d’on venia i com haviasorgit, i al llarg d’una hora i mitjallarga va anar desgranant els ca-torze temes de L’Últim Indi. Al’hora de cantar El focva recitar unpoema -en «uruguayà»- d’Eduar-do Galeano que l’havia inpirat, iamb Les Llobeses va fer acompan-yar a l’escenari d’un nodrit de vo-luntaris i voluntàries que el vanacompanyar en els cors.
Amb La Muntanya Blanca vaacabar el repertori del seu primerdisc, però el concert no es va aca-bar aquí. Amb improvisació i sim-patia a l’hora d’afinar la guitarra,Costa va baixar entre les butaquesper oferir un tastet de dues can-çons que han de formar part delseu proper treball. I finalment,després de saludar els seus paresentre el públic -«sí mama, ja t’hevist»-, va acabar amb La sorra deldesert, el seu primer senzill.
«L’Últim Indi»d’Eduard Costasegueix rodant L’exmembre d’Els Amics de les Arts vapresentar el seu primer disc a Porta Ferrada
L’actuaciógratuïta de TheOriginal Wailers a la platjad’Empuriabravava reunir més de 5.000persones
El tenor maltès Joseph Calleja vadebutar diumenge a l’església delCarme del festival del Castell de Pera-lada, amb un recital d’una hora i mitjaque va comptar amb l’acompanya-ment de Vicenzo Scalera al piano.D’aquesta manera, Calleja va donar eltret de sortida a la setmana de la líri-ca del festival, que finalitzarà el dia 17d’agost amb l’actuació de la sopranoSondra Radvanovsky en un concert-homenatge a Montserrat Caballé.
El tenor maltès JosephCalleja debuta alFestival de Peralada
JOAN CASTRO-ICONNA
DdG BEGURA
■La Cantada d’Havaneres de Be-gur, que es farà dissabte a dosquarts d’onze de la nit, a la plaçaLluís Esteva i Cruañas, destinaràtota la recaptació de les dona-cions, com ja s’ha fet en les duesedicions anteriors, a Càritas Be-gur. La cantada, que té una finali-tat solidària per quart any conse-cutiu, comptarà en aquesta edicióamb els grups Arjau i Port-Bo.
L’any passat es van recaptar euros, i l’anterior, . El esva destinar la recaptació, que vaser de euros, al Centre de Dis-tribució d’Aliments de Palafrugell.El grup Arjau, de Palafrugell, estàintegrat per Jordi Grau, Jordi Ru-bau i Josep Maria Batlle. Per laseva banda, Port-Bo, de Calella dePalafrugell, està format per IrineuFerrer «Mineu», Carles Casano-vas i Pep Nadal.
La cantada d’havaneres deBegur serà solidària amb Càritas
jamargant - 06/08/2019 09:55 - 79.147.191.71
Visita oficial a La Jonquera, Maçanet
de Cabrenys i Sant Llorenç de la Muga Por Redacción Girona - 5 agosto, 2019
EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 D’AGOST DEL 201934 | Apunts |
Mercats� Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d’Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.
CastellsVILADAMAT� 20.00. Plaça de l’Església. As-saig a la fresca de la colla Els Vai-lets de l’Empordà.
ConcertsCADAQUÉS� 19.30. Plaça 1 d’Octubre (Art iJoia). Concert a càrrec de TxellNeddermann. I a les 20.00, actua-ció de Magalí Datzira. Dins el 48èFestival de Música de Cadaqués.
CALELLA DE PALAFRUGELL� 22.00. Jardins de Cap Roig.Concert del grup Taburete.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 21.00. Basílica de Santa Maria.Concert de guitarra a càrrec deSaltors Duo The Virtuous Bro-thers.
EL PORT DE LA SELVA� 20.00. Espai port. ConcertSchiava e Regina, fragments del’òpera de Lluïsa Casagemas, in-terpretats per Maria Teresa Garri-gosa, soprano; Jordi Cortada, te-nor, i Alan Branch, pianista.
GIRONA� 20.00. Parc del Migdia. Vespresamb swing, amb l’actuació deNummulit Swing Trio.� 21.00. Recinte Village. Actuaciódel grup Maruja Limón. Dins elTempo Sota les Estrelles.
LLANÇÀ� 20.30. Casa de Cultura. ConcertMúsica Contemporània amb Fre-drik Strand, Maria Gallardo, Ber-nat Prats, Ramón Sánchez i Salva-dor Anglí. Dins VIIIè música a lafresca.
PALAMÓS� 19.00. Escenari del passeig delMar. Actuació dels Siamiss Dj’s.
PALS� 21.30. Església dels Masos dePals. Concert de música clàssica.
PALS� White Summer. Activitats infan-tils, castell inflable, circuit de cot-xes minis, llits elàstics, circuit deponis, espectacles interactius...� 18.00. Festa amb Phun &Friends.� 19.00. Espectacles interactiusColoured People i Hathi.� 19.00. Holi Color Party.� 19.00. Pintacontes.� 19.30. Actuació d’Alan Da Silva.� 19.30. Bibiana Ballbè.� 20.30. Sessió de Dj Urfabrique.� 21.15. Concert acústic del grupPariéndola.� 22.30. Actuació de Suu.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� 21.00. Església del monestir.Concert a càrrec del tenor JosepBros. Dins el Festival Porta Ferra-da.� 22.30. Espai Port. Concert deLuz Casal. Dins el Festival PortaFerrada.
TORROELLA DE MONTGRÍ� 20.00. Palau Solterra. Concert acàrrec de Fabio Biondi, violí, iGiangiacomo Pinardi, guitarrabarroca. Dins el Festival de Tor-roella de Montgrí.
FestesCALDES DE MALAVELLA� Festa major. 12.00. Envelat. Ball-vermut amb Jordi Bofill.
� 17.30. Envelat. Concert-especta-cle L’home de la guitarra, en ho-menatge a Josep Bastons, a càr-rec del grup d’havaneres Port Bo iles cantants Indira Ferrer i GinaEspolet, amb acompanyamentd’Antoni Mas, piano; Joan Bosaco-ma, contrabaix i Toni Gadea, per-cussió.� 18.00. Envelat. Ball amb el grupNou Trànsit.� 22.00. Teatre-cinema municipal.Nit de teatre amb M’espereràs?, acàrrec del grup Taller de Teatre deFigueres.
FiresBEGUR� 11.00 a 20.00. Platja de Sa Rie-ra. Mercat d’estiu.� 18.00 a 23.00. Plaça Esteva iCruañas. Fira artesanal i taller in-fantil.
EMPURIABRAVA� 19.00 a 00.00. Passeig Marítim.Mercat de Nit.
PALAMÓS� A la tarda, al passeig del Mar.Mercat d'estiu. Cada dia.
SANTA CRISTINA D’ARO� La Santa Market, al Horse Club.De 18.00 a 01.00. Moda, tendèn-cies, gastronomia, música delsDj's residents i tallers infantils.� 18.00 a 00.00. Bosc vertical, cir-cuit de tirolines, ponts, xarxes...� 18.00 a 00.00. LaserCombat.Activitat oberta a tothom.� 18.00 a 22.30. Pony Club i cir-cuit infantil de cotxes i motos.� 18.30 a 22.30. Taller infantil defletxes de l’Índia.� 19.30. Classe de ioga.� 22.00 i 23.30. Sessions de DjParty Peter GM & Nick Martin.
HavaneresPALAFRUGELL� 20.30. Plaça Nova. Cantadad’havaneres a càrrec del grup Ar-jau.
InfantilsCALONGE-SANT ANTONI� 19.00. Mirador de l'espigó delMig. Fashion: ungles.
CAMPRODON� 18.00. Plaça Santa Maria. Festade l’escuma.
CASTELL D’ARO� 19.00. Visita familiar teatralitza-da pel nucli antic, amb la Cia. LaMinúscula.
EL PORT DE LA SELVA� 20.00. Conjunt monumental deSant Pere de Rodes. Visita fami-liar Mininits de pirates.
GIRONA� 19.00. Parc de Vista Alegre.L’hora del conte, amb Aventuresd’aigua dolça i salada.
L’ESTARTIT� 10.30 a 13.30 i de 15.00 a 18.00.Al costat de la caseta de Salva-ment de la Platja Gran. MiniBeach Club.
LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Platja de Grifeu.Tallers infantils. I de 16.30 a 19.30,a la platja del port. Cada dia.� 18.30 a 20.30. Plaça Major. Ta-llers infantils.
LLORET DE MAR� 10.30 fins a les 17.00. Miniclub ala platja de Lloret i a la platja deFenals.� 18.00. Museu del Mar. Taller in-fantil Això ve d’Americà: el cacau.En francès.� 18.00. Museu del Mar. Taller in-fantil Fem un joc de pesca. Enfrancès.
PALAMÓS� 10.15. Museu de la Pesca. Petitsxefs a l'Espai del Peix, taller de cui-na per a nois i noies de 8 a 14anys.� 10.30 a 13.30 i de 17.00 a 18.00.Àrea activa de la platja Gran. Ta-llers infantils. Cada dia.� 18.30. Museu de la Pesca. TallerDibuixa i aprèn dels peixos, ambMagí Marcè. Tot seguit, projeccióde l’audiovisual animat Peixos dela Mediterrània, de Magí Marcè, ipresentació del seu llibre infantilL’Anna al rescat dels peixos de laPosidònia.� 20.00. Museu de la Pesca.Show-cooking per menjar peix enfamília.
PLATJA D’ARO� 09.00. Platja Gran (av. CostaBrava). Ioga amb nadons.� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.Platja Gran (av. Costa Brava). Miniclub infantil.� 18.30. Biblioteca Mercè Rodore-da. L’hora del conte, amb La cigo-nya i el mussol valent, a càrrec dela companyia de titelles Les Gra-notes.
ROSES� 18.00. Bocana de Santa Marga-rida. Festa de l’escuma.
SardanesLLAFRANC� 19.00. Pont de la riera. Audicióde sardanes amb la cobla La Fla-ma de Farners.
PLATJA D’ARO� 22.00. Plaça Major. Audició desardanes amb la cobla La Princi-pal de Banyoles.
PUIGCERDÀ� 22.00. Plaça de Santa Maria.Sardanes amb la cobla Ciutat deManresa.
TORROELLA DE MONTGRÍ� 19.30. Plaça de la Vila. Sardanesamb la cobla La Principal de Cas-sà.
ConferènciesCALONGE-SANT ANTONI� 18.00. Espai Nadó, a l'Espigó delMig. Xerrada a càrrec de les lleva-dores de l'Hospital de Palamós.
CAMPRODON� 19.00. Cal Marquès. Xerradad’estiu, amb el títol ANC. D’on ve-nim i cap a on anem. Explicació del’estratègia de l’ANC i de l’11 de Se-tembre. Projecció del mini docu-mental Les nostres accions, el
nostre poder: del pacifisme a lalluita no violenta. Tot seguit, de-bat.
PresentacionsGIRONA� 18.30. Biblioteca Carles Rahola.Presentació de ¡Por el sake de Ka-no!.
Donació de sangPALAMÓS� 17.30 a 21.30. Sortida del pàr-quing de la platja gran.
DiversosBLANES� 11.30 a 13.30 i de 17.00 a 20.00.Platja de S’Abanell, davant la pla-ça del Pilar. Biblioplatja. De dillunsa divendres.� 22.00. Plaça Montserrat Roig, aCa la Guidó. Cinema a la fresca,amb la pel·lícula Campeones, deJavier Fesser.
CALONGE-SANT ANTONI� 08.15. Espigó de l'Amistat. Gim-nàstica suau.� 09.15. Espigó de l'Amistat. Aerò-bic platja.� 10.00. Espigó del mig de SantAntoni. Concurs de castells desorra.� 17.00. Plaça de la Llibertat deSant Antoni. Vine a jugar a la pe-tanca.� 20.30. Teatre Mundet. Taller desalsa.
EL PORT DE LA SELVA� 08.30. Sala Costa Brava, al cos-tat de la gasolinera. Classes de io-ga. Dimarts, dijous i dissabtes.� 19.00. Local social del Club Nàu-tic. Taller de fusta de deriva.
EMPURIABRAVA� 11.30. Platja d'Empuriabrava.Sessió de zumba.� 17.00. Platja. Torneigs de voleiplatja 3x3.
EMPURIABRAVA� 5a Temporada del Windoor Wa-ve Club. De 10.00 a 03.00. Àmpliaoferta gastronòmica, espais chillout, propostes lúdiques per a to-tes les edats, instal·lacions espor-tives i sessions de dj’s.
GIRONA� 16.00 a 19.30. Bibliopiscina, a lapiscina de la Devesa i a les pisci-nes del GEiEG (Sant Ponç i SantNarcís). De dilluns a divendres.� 18.00 a 20.30. Parc de Vista Ale-gre. Biblioplaça.
� 18.00 a 20.30. Plaça de SantaEugènia. Biblioplaça.� 20.30. Ribes del Ter. Pilates.
LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Platja del port. Bi-blioplatja.� 10.00, 12.00 i16.00. Base Win-discovery, a la platja del port. Acti-vitat de windsurf.� 10.00. Cala Farella. Sessió de di-namització d’snorkel.� 18.15. Pg. Marítim. Sortida Des-cobreix el Cap de Creus en barca.� 20.00. Passeig Marítim. Sessióde zumba.
LLORET DE MAR� 09.00. Roca d’en Maig. Activi-tats dirigides.� 10.30. Parc de salut de Fenals.Activitats dirigides.� 17.00 a 21.00. Platja. Voleibol.
OIX� 22.00. Plaça de Cal Mera. Cine-ma a la fresca.
PALAMÓS� 09.30. Àrea activa de la platjaGran. Gimnàstica suau. Cada dia.� 16.30. Punt Jove. Taller Crea elteu propi Cluedo.� 19.00. Des de la benzinera GALPdel barri de Sant Joan. Marxa nòr-dica.
PLATJA D’ARO� 09.00. Platja Gran (confluènciaamb l’Av. Costa Brava). Sessió deioga amb nadons de fins a 12 me-sos. Es recomana portar oli per amassatges.� 17.00 a 20.00. Plaça de l'Ajunta-ment. Demostració i taller detorn.
PUIGCERDÀ� F_estival internacional de cine-ma de _cerdanya, al Museu Cerdà.12.00. Matinal 2: Yayoflautas, DasNeue Leben, #Superinlove, Abueli-ta, Una peluquera en la 506 i Len-tujum Pelutum.� 16.30. DocuMón: Berliners,Searching Direction.� 18.00. CurtTeca: De repente, lanoche, Ranchera, My body, TonoMenor, Zero i Una tarde diferente.� 19.30. Cinefília: La primera cita.� 21.30. En català: Khroma, Vaca,Jauría, Mar, Totes les històries,Agnès, Tens talent i En venda.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� 08.00. Badia de Sant Feliu. Gim-nàstica de manteniment de gentgran a mar.� 08.00. Platja alçada dels JardinsJuli Garreta. Hatha ioga.� 11.00 a 14.00. Platja gran, al cos-tat de la caseta de la Creu Roja.Biblioplatja.� 18.00. Salvament. Taller Fes elteu bot de Salvament.
TOSSA DE MAR� 09.00. Platja Gran. Tai chi.
VisitesCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 08.30. El Cortalet. Visita guiadaDesperta’t amb els Aiguamolls, encatalà i castella.� 10.00. Basílica de Santa Maria.Visita guiada, en alemany. a les11.00, en castellà-francès; i 12.00,en català i anglès.� 18.00. Oficina de Turisme. Visitaguiada Els secrets més ben guar-dats de Castelló. En català, caste-llà i francès.� 21.30. El Cortalet - Aiguamolls.Visita guiada Nit d’estels als Ai-guamolls de l’Empordà. En català.
EL PORT DE LA SELVA� 11.30. Visita guiada al monestirde Sant Pere de Rodes, L’esplen-dor medieval al Cap de Creus. Encatalà. I a les 12.30, en castellà.
EMPÚRIES� 11.00 a 13.00 i de 16.40 a 19.00.MAC-Empúries. Visita al criptopò-ritc de la Domus dels mosaics.Cada dia.� 11.00 i 17.00. MAC-Empúries. Vi-sita Empúries virtual.� 11.30. MAC - Empúries. Visita ro-mana teatralitzada. Cada dia. Elsdilluns, dimecres, divendres i di-umenges, en castellà, i els di-marts i dijous, en català.
L’ESCALA� 10.00. Museu de l’Anxova i de laSal. Visita guiada Ruta pesca i sa-laó.� Al capvespre. Maram. Centred’Interpretació del Peix. Visita onveurem la sortida de les barquesdel peix blau + copa de vi.
LLANÇÀ� 18.00. Des de la Valleta, darrereel restaurant. Sortida de la visitaguiada en família De caps a la bas-sa. Cada dimarts. Cal reserva prè-via.
PALAMÓS� Visites guiades a la subhasta delpeix de la llotja del peix. A les16.15, en anglès; a les 16.45, enfrancès; a les 17.15, en català, i ales 17.45, en castellà.� 19.00. Capella del Carme. Visitaguiada a l'exposició Navegantsd'Aiguamolls.� 19.00. Museu de la Pesca. Visitaguiada amb tastet de gamba dePalamós.
RIPOLL� 12.00 I 16.30. Oficina de Turis-me. Visita guiada al conjunt mo-nàstic de Santa Maria de Ripoll.Cal reserva prèvia al 972 702 351o 972 704 556.� 18.30. Visita a l'Scriptoriumamb taller Fes de monjo copista.
ROSES� 20.00. Espai cultural La Ciuta-della. Visita guiada teatralitzadaVenus, històries reals i imagina-des. Amb degustació de produc-tes locals i vins d’Empordàlia.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� 17.00. Espai Carmen Thyssen.Visita guiada a l’exposició Icono-grafies. De Sorolla a Picasso i Val-dés.� 19.00. Visita guiada a la casetade Salvament de Nàufrags i el niude metralladores.
SANT MIQUEL DE FLUVIÀ� 17.30 i 19.15. Visita guiada al mo-nestir romànic de Sant Miquel deFluvià.
TORROELLA DE MONTGRÍ� 11.30. Museu de la Mediterrània.Visita guiada La Mina d'aigua. Enalemany. A més, a les 18.00, enanglès; a les 19.00, en castellà, i ales 20.00, en català.
Cap de setmanaEL PORT DE LA SELVA� X Travessia de natació, per dis-sabte, 10 d’agost. Sortida des delClub Nàutic. Categories:25/50/100m Kids / 500m Som-hi / 2.500m Craks. Més informa-ció i inscripcions al 972 387 000 owww.cnps.cat.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� Milla urbana de Sant Feliu, perdissabte, 10 d’agost. Se sortirà ales 19.00, del passeig del Mar, da-vant de l’Ajuntament. Les inscrip-cions es podran fer 1 hora abansde la sortida.
TOSSA DE MAR� Sortida Llàgrimes de Sant Llo-renç, per dissabte, 10 d’agost.Dins el cicle Tresors de Ses Cadi-retes. Més informació al telèfon972 34 28 47 o a [email protected].
L’agenda
Datzira & Txell Neddermann
Magalí Datzira ■ LILI BONMATÍ
CADAQUÉS 19.30 CONCERT DOBLE I GRATUÏTEl Festival de Música de Cadaqués ofereix un dobleconcert gratuït a la plaça 1 d’Octubre (Art i Joia).Obrirà Txell Neddermann, que després s’afegirà a labanda de Magalí Datzira. Molt de talent. ■ X.C.
Diari de GironaDIMARTS, 6 D’AGOST DE 201942
Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d’Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.
GIRONAConcert A les 9 de la nit al villa-ge dels jardins del Passeig Ar-queològic concert de Waltrapa &The Cash Makers en el marc delfestival Tempo Sota les Estrelles.
PALAMÓSConcert A les 7 de la tarda al’Escenari del passeig del Mar,concert amb Siamiss Djs.
SANT FELIU DE GUÍXOLSConcert A les 9 de la nit a l’es-glésia del Monestir concert deltenor Josep Bros.
TORROELLA DE MONTGRÍConcert A les 8 del vespre alPalau Solterra concert de FabioBondi Giangiacomo Pianardi.
GIRONAContes A les 7 de la tarda alparc de Vista Alegre sessió decontes.
CALDES DE MALAVELLAFesta Major 2019 A les 12 delmigdia a l’envelat, Ball-Vermutamenitzat per Jordi Bofill. Orga-nitza Assoc. Gent de la 3ª EdatCasa Rosa.-A 2/4 de 6 de la tarda, concert-espectacle «L’home de la guita-rra» en homenatge a Josep Bas-tons, a càrrec del grup d’havane-res Port Bo i les cantants IndiraFerrer i Gina Espolet, amb acom-panyament d’Antoni Mas, piano,Joan Bosacoma, contrabaix, i ToniGadea, percussió. A partir dela celebració del 90è aniversarid’en Josep Bastons s’ha creataquest concert-espectacle queconsisteix en un repàs de l’obramés significativa del mestre dePalafrugell, interpretada precisa-ment per alguns dels seus amicsmés íntims. Havaneres com A caud’orella, Mariner de terra endins,Tamariu, Lola la tavernera… lluei-xen especialment amb les veus deles cantants i dels instrumentistesque les acompanyen. El preu del’entrada és de 10€ a la taquilla i5€ anticipada (LlibreriaTau, Llibreria Solés i Oficina deTurisme).-A partir de les 7 de la tarda, tam-bé a l’envelat, ball a càrrec delGrup Nou Trànsit. Organitza As-soc. Gent de la 3ª Edat Casa Rosa. -A les 10 de la nit al Teatre-Cine-ma Municipal, el grup Taller deTeatre de Figueres presenta l’obrade teatre M’Esperaràs?, comèdiaromàntica de Carles Alberola .Sinopsi: Dos amics queden per so-par. D’una banda en Rubén, pro-fessor universitari i, d’alguna ma-nera, un fracassat. De l’altra, enJaume, ric, triomfador i un seduc-tor empedreït, a qui acompanyenla seva dona i la germanad’aquesta, la Pilar. Volen que laPilar conegui en Rubén, ja que elsdos tenen en comú que les sevesparelles els han deixat… Encarano s’ha pogut asseure a taula quecomencen els girs insospitats i elsembolics entre tots quatre, amorscreuats, infidelitats no confessa-
des… Intèrprets: Txema Alabert,Marta Juan, Rubèn Gifreu i MariaElena Heredia. Direcció: JaumeAlsina. Preu entrada: 5 €. Vendaentrades: dues hores abans del’actuació a la taquilla del teatre.
PALSFesta Major 2019 A 2/4 de 10 al’Església dels Masos de Pals, con-cert de Música Clàssica.
BEGURTaller De 6 de la tarda a 11 dela nit a la Plaça Esteva i Cruañas,taller infantil.
CASTELL - PLATJA D’AROMini Club De 9 a 10 del matí ala Platja Gran (Avinguda CostaBrava), ioga amb nadons (es reco-mana oli per als massatges).-D’11 del matí a 2 del migdia i de 4de la tarda a 7, mini club infantilamb propostes de jocs, tallers iactivitats lúdiques. -A 2/4 de 7 de la tarda a la Biblio-teca Mercè Rodoreda, l’hora delconte: «La cigonya i el mussol va-lent», a càrrec de la CompanyiaTitelles Les Granotes. Infants apartir de 4 anys.
PALAMÓSTallers A 2/4 de 7 al Museu dela Pesca: activitat familiar: dibui-xa i aprèn dels peixos amb MagíMercè.-A les 7 de la tarda al Museu de laPesca, audiovisual animat: «Pei-xos de la mediterrània» de MagíMercè.-A 1/4 de 8 del vespre, presenta-ció del llibre infantil «L’Anna, alrescat dels peixos de la posidò-nia» de Magí Mercè. Presentació acàrrec de Miquel Martí.
CASTELL - PLATJA D’AROTaller De 5 de la tarda a 8 delvespre a la Plaça de l’Ajuntamentde Platja d’Aro, taller i demostra-ció de torn.
CASTELL - PLATJA D’AROVisita teatralitzada A les 7 dela tarda a la Plaça Poeta Sitjar deCastell d’Aro, visita familiar tea-tralitzada pel poble a càrrec de laCompanyia La Minúscula. Placeslimitades. Reserva prèvia a [email protected]
CASTELL - PLATJA D’AROSardanes A les 10 de la nit a laPlaça Major, sardanes amb LaPrincipal de Banyoles.
BEGURMercat D’11 del matí a 8 delvespre a la Platja de Sa Riera,mercat d’estiu.
BANYOLESExposició El Museu Darderde Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-tació de l’Estany, un equipamentmuseístic de nova generació,equipat amb les tecnologies més
modernes i amb un discurs ex-positiu innovador. Una mirada alpassat, al present i al futur deles ciències naturals.
CALONGEExposició Exposició fotogrà-fica «Calonge i Sant Antoni De-saparegut», al Castell de Calon-ge. Horari: de dimarts a diumen-ge, de 6 de la tarda a 9 el ves-pre. Fins a l’11 de setembre.
CASTELLÓ D’EMPÚRIESExposició El Museu de laCiència i la Tècnica de Catalunya- La Farinera, acull de formapermanent una exposició queincorpora tota una sèrie de su-ports a la visita: maquetes, au-diovisuals, mostres... que per-meten conèixer d’una maneraamena i experimental els diver-sos continguts del museu. Així,es poden veure les seccions «Demolí fariner a Farinera», «Lafont d’energia», «El blat, la fari-na i el pa» i «El procés produc-tiu». Per a més informació i ho-raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.
FIGUERESExposició El Museu de laTècnica de l’Empordà, a Figue-res, acull, de forma perma-nent, una exposició de pecesque formen part del fons delmateix museu, i és una de lesmillors col·leccions dedicades ales màquines que simbolitzen eltemps de la Revolució Industrial.Horari: De dimecres a dissabtede 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-menges de 10.30 a 13 h. Dimartsde 16 a 19 h.
GIRONAExposició El Bòlit_PouRodó iBòlit_StNicolau acullen, fins alpròxim 15 de setembre, l’exposi-ció «J(e m)’accuse o la mort del’autor», comissariada per AdonayBermúdez. Aquesta mostracol·lectiva aplega l’obra de 14 ar-tistes de diferents generacions iprocedències amb una destacadapresència de creadors gironinsentre els quals Pere Noguera,Azahara Cerezo, Enric Farrés Du-ran, Tere Recarens, Francesc RuizAbad i Núria Güell.
Exposició El Caixa Forum Gi-rona acull, fins al 25 d’agost,l’exposició «Faraó, rei d’Egipte».Els Faraons, els Senyors de lesDues Terres, eren els encarre-gats de protegir Egipte dels seusenemics i de garantir la maat,l’ordre de l’univers. A travésd’una col·lecció d’objectes pro-cedents del British Museum,aquesta exposició explora elsideals, el simbolisme i la ideolo-gia d’aquests faraons, com tam-bé les realitats de la vida a lavall del Nil. Entrada lliure.
Exposició El Museu d’Històriade Girona acull, fins al 3 de no-vembre, l’exposició «ValentíFargnoli. L’art en la fotografia».Fargnoli va ser un fotògraf am-bulant, circumstància que li vapermetre fixar l’objectiu de laseva càmera en múltiples esce-naris i esdeveniments i, segura-ment l’impel·lí a conrear, sem-pre des de l’excel·lència diversosgèneres fotogràfics: retrat indi-vidual i col·lectiu, fotografia pu-blicitària i reportatge social.
Exposició Fins al 15 de se-tembre, el Museu d’Arqueologiade Catalunya-Girona exposa «Devilla perfecta. Viure i treballar alPla de l’Horta en època roma-na». Aquesta exposició vol do-nar-nos a conèixer una vi·la ro-mana a través del jaciment delPla de l’Horta situat a Sarrià deTer. Aquesta vil·la, descoberta
de forma accidental a principisde 1970, va tenir un llarg ús desdel s. I aC fins a mitjans de s.VdC. Els treballs arqueològics hanpermès conèixer l’evolució de lavil·la, la qual ha anat en conso-nància amb diferents etapesd’època romana (època augus-tal, època flàvia, època severia-na i època baix imperial).
Exposició La galeria RichardVanderaa acull fins al 7 de se-tembre «Abstracte, Figuratiu,Etcètera», una exposició forma-da per una selecció d’obres dediversos artistes de la segonameitat del segle XX, centradaentorn a l’abstracció, la figura-ció i obres que balancen entretots dos, tant per temàtica comper concepte.
Exposició El Museu del Cine-ma acull, fins al pròxim 29 desetembre, l’exposició «(Actrius)Icòniques. Imatges simbòliques ifrases cèlebres de les grans ac-trius del cinema. Col·lecció Vi-cenç Arroyo». La mostra constade 91 fotografies i 45 frasestranscrites de les 30 grans ac-trius de tots els temps protago-nistes de l’exhibició.
Exposició El Bòlit_LaRambla,Sala Fidel Aguilar acull, fins alpròxim 15 de setembre, l’expo-sició «Aparences. Fotografia a laCol·lecció Banc Sabadell». La fo-tografia contemporània ocupaun lloc destacat en la Col·leccióBanc Sabadell. La selecciód’obres de l’exposició convidal’espectador a entrar en el jocinfinit entre aparença i realitat.
Exposició El Museu d’Històriadels Jueus acull, fins al 15 desetembre, l’exposició «Pedresamb nom. El patrimoni jueu gi-roní en una fotografia de Farg-noli». L’exposició parteix d’unareproducció de mida molt grande la fotografia que Fargnoli vafer de cinc làpides hebreescol·locades expressament fentuna composició (vers 1910). Va-lentí Fargnoli Annetta (1885-1944) fou un dels fotògrafs mésdestacats de les comarques gi-ronines durant la primera mei-tat del segle XX, i un dels pocsque signava les seves obres.
Exposició La seu de Gironadel Museu d’Arqueologia de Ca-talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-mana des de l’aparició de l’ho-me fins a l’època tardoromana,a través de materials arqueolò-gics trobats a les excavacions dejaciments de les comarques gi-ronines. Per realitzar la visita alMuseu de manera cronològica,cal començar pel sobreclaustre.
LA BISBAL D’EMPORDÀExposició El Terracotta Mu-seu acull, fins el 6 d’octubrel’exposició «Pedrets & All shallbe well» de Claudi Casanovas. Lamostra es pot dividir en tres àm-bits diferenciats i es comple-menta amb un text d’Eva Vàz-quez, historiadora de l’art i pe-riodista cultural. Una gran co-neixedora de l’obra de Casano-vas que va col·laborar amb ellen l’edició del llibre «Claudi Ca-sanovas. Ceràmiques 1975 –2015» (2016, Úrsula Llibres).
LA JONQUERAExposició El Museu Memorialde l’Exili acull fins l’1 de setem-bre, l’exposició «A nation in re-treat. La Retirada vista per lesagències fotogràfiques interna-cionals». És una mostra que, apartir del fotoperiodisme del’època, documenta dia a dia,des del 26 de gener fins al 10 de
febrer de 1939, els diversos es-cenaris de la retirada republica-na de camí cap a França. L’expo-sició consta de 80 fotografiescoincideix amb la commemora-ció dels 80 anys de l’exili.
L’ESCALAExposició El Museu de l’An-xova i de la Sal de l’Escala acullde forma permanent una expo-sició que mostra un recorreguttemàtic sobre la història de lapesca i la salaó al municipi del’Escala, des dels seus inicis, aixícom la procedència i la texturadels diferents tipus de sal, en co-merç marítim, la importànciadels alfolins i dels usos de la salen l’alimentació i en l’imaginaripopular, a més d’altres aspectesde la tradició. Horari de visitesal Museu: de dilluns a dissabtede 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-menges de 10 a 13 h.
Exposició L’Arxiu Comarcalde la Garrotxa acull, fins el prò-xim 4 de setembre, l’exposició«Cinquantenari de la desapari-ció del tren d’Olot». El 15 de ju-liol de 1969 el tren d’Olot va ferl’últim viatge. Acabava, d’aques-ta manera, una història que ha-via començat oficialment l’any1911, amb la inauguració del tra-jecte entre Girona i Olot.
PALAFRUGELLExposició El Museu del Surode Palafrugell acull de formapermanent l’exposició divulga-tiva «Cork in progress».
Exposició El Museu Can Ma-rio (Fundació Vila Casas) de Pa-lafrugell exposa de forma per-manent el seu fons. Els dissab-tes i diumenges, a les 12 del mig-dia, es fan visites guiades al fonsd’escultura de la Fundació.
Exposició La Fundació JosepPla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). Enaquesta exhibició s’hi pot veureun audiovisual de presentacióde l’escriptor i seguidament visi-tar la casa natal de Josep Pla(carrer Nou, 49) on hi hainstal·lada l’exposició perma-nent que explica les trajectòriesvital, literària i periodística del’autor, emmarcades en l’evolu-ció històrica del s. XX.
PALAMÓSExposició Exposició perma-nent al Museu de la Pesca. Mos-tra la relació bàsica entre l’ésserhumà i la mar. Ho fa d’una ma-nera oberta, participativa i in-terpretativa, de forma que elsvisitants se sentin còmplicesd’una història que gira entorndel peix i la pesca, i surtin delmuseu amb una mirada novad’aquesta activitat econòmica.
PÚBOLExposició El castell de Púbolacull l’exposició «Gala/Dalí: imat-ge i mirall», amb una seixantenade fotografies, cinc de les qualsinèdites, que exploren la relacióentre Dalí i Gala a través de laimatge. La mostra, que es podràveure fins al pròxim 6 de generde l’any que ve, ressegueix la vidadel geni i de la seva musa abans idesprés de l’estiu del 1929.
QUARTEscultura El Museu de la Te-rrissa acull de forma perma-nent una mostra centrada enl’art de la ceràmica. La terrissaha estat per a moltes poblacionsun recurs vital durant segles.Però, amb el pas del temps iamb el sorgiment de les novessocietats, les necessitats hancanviat i la tradició terrissera hatreballat amb nous materials.
Mercats
Música
Lletres
Festes
Infantil
Tallers
Visites
Balls
Fires
Exposicions
Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça
de correu [email protected]
AVUI DESTAQUEM
Calella de Palafrugell
Taburete torna aquesta nit al’escenari del festival de Cap Roig A les 10 de la nit el grup Taburete tornarà a actuar al festival deCap Roig. La banda madrilenya està ja plenament consolidada en elpanorama musical i es troba en plena gira per presentar el seu ter-cer disc, que porta per nom «Ayahuasca». Preu: entre 40 i 80 euros.Informació i entrades: http://www.caproigfestival.com
Sant Feliu de Guíxols
La calidesa musical de Luz Casalarriba avui a Porta Ferrada A 2/4 d’11 de la nit a l’Espai Port actuarà la cantant Luz Casal en elmarc del festival de Porta Ferrada. El seu nou treball porta per títol«Que corra el aire» i és tota una declaració d’intencions ja que inclounoves cançons, un fet que no passava des de l’any 2013. Preu: Apartir de 28 euros. Entrades: https://proticketing.com
Pals
La jove promesa catalana Suupresenta disc al White Summer A 2/4 d’11 de la nit al White Summer, als Masos de Pals, concertde Suu, una de les promeses catalanes més seguides i escoltades.Després de triomfar a les xarxes socials a través del seu canal deYoutube i d'Instagram, presenta el seu esperadíssim primer disc,«Natural». Entrades a: entradas.whitesummer.es
jamargant - 06/08/2019 09:55 - 79.147.191.71
