Edició de GironaDIMECRES · 20 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15186 - AVUI / Any XLI. Núm. 14056 - EL PUNT

1,20€

1224

54-1

2013

32Q

1711

96-1

2195

74Q

Els han rebut Safrunat SL, Costa BravaMediterranean Foods i Ceres Roura SA

Economia P28

L’acte de la 24a edició dels premis ■ JOAN SABATER

La Cambra entrega elspremis a l’exportació

Palamós limitarà l’espaii l’horari de les terrassesS’hi incidirà per buscar l’equilibri en larelació entre establiments i veïns

Societat P32

S’edita una versió reduïda del’obra ‘Egmont’, de Goethe

Cultura P42,43

Repressió ben actual

“Excessivai perillosa”

DRETS · Adverteix que elSuprem obre la portaa condemnar protestespacífiques legítimes

REVÉS · Amnistia carregafort contra la sentència del’1-O i exigeix l’alliberamentde Sànchez i Cuixart

P6

José Antonio Griñán, ahir entrant a l’Audiència de Sevilla una estona abans de saber el veredicte ■ EFE

EUROPA-MÓN P38,39

Els dos expresidents andalusos, condemnats en la trama dels ERO

Sis anys de presó per aGriñán, i Chaves, inhabilitat

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.921

Dimecres20 DE NOVEMBRE DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

TEMPS La mínima arriba als -5,5 grausa Girona, la més baixa de la tardor 4

LA DIPUTACIÓ potencia els ajuts al’habitatge, una competència del Govern 3

MOTXILLA ANTIROBATORILa més segura del mercat, amb cremalleres ocultes, quetambé disposa de port USB i connector per a auriculars

Apunyalenuna parelladavant els seusfills menors aEmpuriabrava

AI veu just eljudici de l’1-Operò critica lainterpretació«perillosa»de la sedició

AMNISTIA INTERNACIONAL

RECLAMA REVISAR AQUEST

DELICTE AL CODI PENAL I LA

LLIBERTAT DELS JORDIS 26

4

Un home va apunyalar dillunsuna parella a Empuriabrava i hova fer quan la família, amb elsseus fills menors, arribava a casa.L’home està crític a l’hospital. 17

Un home cau a la plaçadel Mig d’Olot i hande tancar-la pel perillde relliscades15

Sis anys de presó per aGriñán i nou d’inhabilitacióper a Chaves pels EROs29

A més a DdG

Tres encaputxats assaltena punta de pistola unacasa de Calonge i fugen

Veïns de Montilivi reclamen mésseguretat, cansats de l’allau de robatoris Quatre detinguts per entrar amb

força en un domicili de Mont-ras 8 i 19

GRAN PART DE LES LLARS INFANTILS NO VAN DONAR SERVEI

DURANT LES PROTESTES CONTRA LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS

4

Girona tornarà els dinersa les famílies per tancardos dies les escoles bressol

L’Ajuntament de Girona compensarà econòmicament les famíliesafectades pel tancament de les escoles bressol municipals durant lesprotestes contra la sentència del procés. El consistori ha deciditretornar als pares l’import corresponent a dos dies d’escola. 4

EL PERIODISTA RECULL

ARTICLES PUBLICATS

A DIARI DE GIRONA

4

28

Albert Soleromple en lapresentaciódel seu llibrea Barcelona

Albert Soler signantllibres a Barcelona.PEP TABERNER

LA CAMBRA PREMIA LES EMPRESES EXPORTADORES. La Cambra de Comerç de Girona va celebrar ahir la 24a edició dels Premis a l’Exportació.Els guardonats van ser Safrunat SL, a la millor iniciativa exportadora; Costa Brava Mediterranean Foods, per la seva projecció internacional, i Ceres Roura, en in-novació. El president de Grífols, Víctor Grífols, va ser el convidat d’honor i va avisar que no només cal exportar sinó també «internacionalitzar». 24

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 201930 | Comarques Gironines | GIRONÈS

L’Ajuntament de Llagos-tera subvencionarà unany més activitats agríco-les i ramaderes que tin-guin o que estiguin en pro-cés d’obtenir la certifica-ció ecològica CCPAE(Consell Català de la Pro-ducció Agrària Ecològica).Segons l’Ajuntament lla-gosterenc, aquesta sub-venció serveix per fomen-tar l’agricultura i la rama-deria ecològiques a la ciu-tat i té la finalitat de cobrirparcialment els costos querepresenta obtenir la cer-tificació CCPAE subven-cionant una part de l’im-port de la quota anual,amb un màxim de 600 eu-ros per sol·licitant. Segonsel regidor de Medi Am-bient de l’Ajuntament deLlagostera, David Parron,la certificació ecològicadona un “valor afegit” alsproductes. La presentacióde sol·licituds es pot efec-tuar fins al 5 de desem-bre. ■

Ajudes aLlagostera pera la ramaderiai l’agricultura

Narcís NonóLLAGOSTERA

Les firmes Misako i Tiffosihan obert un establimentcadascuna al centre co-mercial Espai Gironès deSalt. Misako, marca pione-ra en el sector de les bossesi els complements, hi vaobrir fa dues setmanes unestabliment. Uns diesabans va fer-ho Tifossi, es-pecialitzada en moda de-nim. Aquesta botiga és laprimera que la companyiaportuguesa obre a l’àreaurbana de Girona. Per al-tra banda, en les últimessetmanes diverses mar-ques han fet importantsinversions en els establi-ments que tenen al centrecomercial. És el cas d’Im-motion i Eurekakids. LaSirena i l’òptica Affleloutambé han fet reformes ihan canviat d’emplaça-ment. La Sirena està ara al’entrada que dona al car-rer del Pla de Salt i Affle-lou, a la plaça del Foc. ■

Les marquesMisako iTiffosi, al’Espai Gironès

RedaccióSALT

Professionals d’inferme-ria de l’hospital JosepTrueta de Girona van ferahir al matí una campanyade sensibilització sobre laprevenció de les caigudesentre pacients i familiars.Es va informar 435 perso-nes i es van repartir 600tríptics informatius.

Es calcula que un 10%de totes les caigudes esprodueixen en l’àmbithospitalari. Els llocs on es

produeixen més freqüent-ment són el llit o el seu vol-tant, la butaca, el lavabo,la dutxa i el passadís. Lesconseqüències solen serferides, contusions i, fins itot, fractures i traumatis-mes, que poden complicarl’estat de salut dels pa-cients i allargar-ne l’in-grés. El risc de caure d’unpacient augmenta si estàdesorientat o confús, si es-tà prenent medicació quepot afectar el seu estat fí-sic, si està dèbil o presentamala coordinació. Entreles recomanacions que fanels professionals d’infer-meria als pacients ambmés risc de tenir caigudesi als seus familiars hi ha ai-xecar-se lentament del llit

o del sofà per evitar mare-jos, evitar córrer per anaral lavabo, no portar a ter-me les activitats de la vidaquotidiana (bany, vestit,etc.) després de prendre’sla medicació i fer un úsadequat de caminadors ibastons. També recordenals pacients que poden de-manar ajuda als professio-nals de l’hospital per mou-re’s, en cas que ho necessi-tin. Al Trueta, durant l’any2018, es va avaluar el riscde caiguda d’un total de13.565 pacients ingres-sats. Al llarg del 2018, vancaure un total de 128 pa-cients, i aquest any s’hancomptabilitzat fins ara136 usuaris que han tin-gut una caiguda. ■

Campanya per prevenircaigudes dins l’hospital

N.A.GIRONA

a Ahir es va informarels usuaris del Truetadel risc que suposaper a la salut caure

Personal sanitari del Trueta informant ahir, a l’entrada del’hospital, del risc de tenir una caiguda ■ ICS GIRONA

Unanimitat de tots els par-tits, equip de govern i opo-sició, en l’impuls que la Di-putació de Girona va donarahir al foment de les políti-ques municipals d’habitat-ge. L’ens va aprovar ahir ensessió plenària uns canvisen les bases de les subven-cions per facilitar-hi l’accésals ajuntaments de la de-marcació. El diputat dele-gat d’Habitatge, QuimAyats, va assenyalar queamb aquests canvis en lesquatre línies de subvencióes fomenta “el parc públicd’habitatge i es mobilitza elbuit”. La dotació pressu-postària prevista és d’unmilió d’euros. “L’objectiués treballar pels 221 muni-cipis i que el parc públicd’habitatge estigui en lesmillors condicions possi-bles”, va remarcar Ayats.La primera línia està desti-nada als ajuntaments, per“millorar la planificació iexecució de la política d’ha-bitatge”, i la segona línia,d’àmbit comarcal, és per“fer extensibles les políti-ques socials d’habitatge a

tots els municipis”. De latercera línia destaca l’am-pliació de 7.000 a 8.000 eu-ros en les ajudes per a in-versions en habitatges enrègim de cessió a l’ajunta-ment. La quarta línia sub-venciona amb un màximde 10.000 euros l’adquisi-ció d’habitatge destinat apolítiques socials.

El president de la Dipu-tació, Miquel Noguer, varecordar que l’habitatge ésun exemple que la institu-ció està amatent a les ne-cessitats dels municipis i,en aquest sentit, s’ha aug-mentat la dotació pressu-postària: “Vam començaramb 100.000 euros, peròara ja superen el milió.”

Quant a les subvencionsper a les calderes de bio-massa, la diputada delega-da de Medi Ambient, AnnaBarnadas, va dir que ajuda-ran els ajuntaments quecremin elements de la po-da d’arbres de la neteja delsboscos, però no els quecomprin la biomassa a l’ex-terior. ■

Impuls de la Diputació a lespolítiques d’habitatgea El president de l’ens, Miquel Noguer, remarca l’augment pressupostari de les ajudes, que superen elmilió d’euros a Les noves subvencions posen més facilitats als ajuntaments per accedir-hi

Gemma Busquets RosGIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El ple de la Diputació ahir al migdia, a l’inici de la sessió ■ ACN / ALEIX FREIXAS

“L’objectiu éstreballar pels 221municipis peraugmentar el parcpúblic d’habitatge”Quim AyatsDIPUTAT DELEGAT D’HABITATGE

El PSC va retirar la moció enquè reclamava un pla estratè-gic de mobilitat elèctrica i la“deixa sobre la taula” perquèla resta de grups hi puguin feraportacions i pactar un textfinal, i així es tiri endavant. Ai-xí, la diputada de la CUP, LaiaPèlach, va introduir dues me-sures: la reducció del nombrede vehicles a la carretera i lafórmula del vehicle compar-tit. Per la seva banda, la repre-sentant d’Independents de laSelva, Gisela Saladich, es vamostrar favorable a poderparlar més a fons per consen-suar-la.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La moció delPSC es retiraper pactar-la

El PSC va decidir retirar a últimahora la moció que demanava laredacció d’un Pla de MobilitatElèctrica per tal de poder treba-llar-la amb la resta de partits. L’ob-jectiu dels socialistes, segons vaexplicar Pere Casellas, és que laDiputació es doti d’un pla que

destini més recursos per a la ins-tal·lació de punts de recàrrega perpart dels ajuntaments, així comque els vehicles que es comprintant els consistoris com la Dipu-tació siguin elèctrics o híbrids.

L’objectiu socialista és que l’ensprovincial redacti el pla en un ter-mini d’un any. La resta de partitsvan veure amb bons ulls la inicia-tiva, però van demanar temps perpoder debatre-la i fer-hi aporta-cions, fet que el PSC va acceptar iper això va deixar el document so-bre la taula.

DdG GIRONA

El Pla de MobilitatElèctrica, sobre la taula

La resta de partits demanatemps per poder fer-hiaportacions i el PSC acceptadebatre-la més endavant

El ple d’ahir també va aprovar -per unanimitat- les bases regula-dores de sis línies d’ajuts presen-tades pel servei de Medi Ambient.Aquest conjunt es classifica endos grans grups: per una banda,els ajuts destinats a la preservacióde l’entorn natural, i per l’altra, les

subvencions per a la millora de lasostenibilitat urbana, la lluita con-tra el canvi climàtic i el foment del’economia verda.

Dins del primer grup es vanaprovar dues subvencions desti-nades al desenvolupament d’ac-tuacions de conservació del patri-moni natural: una dirigida alsconsorcis gestors d’aquests espaisajuntaments, i la segona, a orga-nitzacions no lucratives que cus-todien el territori de forma exclu-siva o preferent. A més, també esva aprovar una línia d’ajuts desti-nada a la realització de projectes

dins del Parc Natural i Reserva dela Biosfera del Montseny. Un delscanvis és la «revisió del llenguat-ge» que s'utilitza per evitar la dis-criminació de gènere en el mónrural, tal com va dir la diputada demedi ambient, Anna Barnadas.Finalment, també hi haurà una lí-nia per aactuacions en matèria fo-restal en prevenció d’incendis.

En el segon grup, es van apro-var un parell de línies destinadesals ajuntaments signataris delPacte d’alclades per a l’eficiènciaenergètica i la lluita contra el canviclimàtic.

DdG GIRONA

Llum verd a les bases de sis línies de subvencions de Medi Ambient

L’ens vol potenciar els ajutsa la preservació de l’entornnatural, la sostenibilitat i lalluita contra el canvi climàtic

La Diputació de Girona ha re-forçat les subvencions als ajun-taments per facilitar l’accés al’habitatge, de manera que unapartida que va començar ambuns . euros ara disposad’un milió. Segons va explicar elpresident de l’ens, Miquel No -guer (JxCat), malgrat que la vi-venda no és una competènciade la Diputació, han decidit po-tenciar aquesta línia d’ajuts da-vant les peticions dels ajunta-ments. «Quan va començar la

crisi ens demanaven sobretotajuts per a qüestions de primeranecessitat, com per exemple elsaliments, mentre que en una se-gona onada ens han demanatsuport per garantir l’accés a l’ha-bitatge», va assenyalar Noguer.En el ple d’ahir es va aprovar lamodificació d’algunes de les ba-ses que serveixen per a atorgaraquests ajuts. El diputat delegatd’Habitatge, Quim Ayats (ERC),va assenyalar que el principalobjectiu és «facilitar al màxim»que els consistoris puguin aco-

llir-se a aquestes ajudes. Malgrat que les competències

en matèria d’Habitatge recauensobretot en la Generalitat, undels objectius de la Diputació ésatorgar als ajuntaments gironinseines suficients per impulsar,concretar i desenvolupar políti-ques socials d’habitatge en elseu àmbit municipal. Per això,s’estableixen quatre línies desubvenció: una per a estudis,plans, programes i projectes lo-cals d’habitatge; la segona, pera inversions en vivendes desti-

nades a polítiques socials; la ter-cera per a la compra d’habitatgesocial i la darrera per la gestió deles polítiques socials de vivendaen l’àmbit comarcal.

Ayats va explicar que, a partird’ara, els ajuntaments que vul-guin invertir en pisos destinats alloguer social podran rebre finsa . euros per cada habitatgecedit i . en el cas dels quesón de titularitat municipal. Amés, un altre canvi consistirà enquè els ens locals podran rebreentre . i . euros d’a-juda per cada habitatge quecomprin, amb un màxim de tresper municipi. D’altra banda,també augmentaran de . a. euros els ajuts per a inver-sions en habitatges que els con-sistoris tinguin en cessió i de. a . euros per habi-tatge en aquells casos que siguinde titularitat municipal.

El diputat d’Habitatge tambéva anunciar que es reduiran dedeu a set anys els anys de cessióque han de tenir els ajuntamentssobre els pisos, ja que en moltscasos aquest requisit s’acabavaconvertint en una llosa, ja que al-guns propietaris no estaven dis-posats a fer una cessió per tantde temps. D’altra banda, en elcas de les adquisicions, perquèun ajuntament opti a l'ajudahaurà de garantir que es destinaa polítiques socials durant dotzeanys i no deu, com fins ara.

Les modificacions es vanaprovar per unanimitat durantla sessió plenària, tot i que la di-putada de la CUP, Laia Pèlach,va lamentar que no s’haguésanat «més enllà» amb algunespropostes i no s’hagin tingut encompte les necessitats específi-ques de cada municipi. Per laseva banda, Juli Fernández(PSC) va considerar que es trac-ta d’una millora en matèriad’habitatge.

LAURA FANALS GIRONA

La Diputació reforça els ajuts alsajuntaments per l’accés a l’habitatge

Miquel Noguer explica que, malgrat que l’ens provincial no té competències en aquestamatèria, és un àmbit on cada cop els consistoris estan demanant més suport

El ple de la Diputació de Girona,ahir al migdia. ACN

S’han modificatalgunes basesper tal defacilitar almàxim que els ajuntamentss’hi puguinacollir

Diari de Girona DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 2019 3

TEMA DEL DIApolitica@ddg.cat

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

Falten dos dies i prop de vo-luntaris per al Gran Recapte delBanc dels Aliments a Girona, un es-deveniment solidari anual que re-cull menjar per a associacions de-dicades a persones vulnerables ar-reu del territori. A les portes que secelebri, l’organització tampoc hacobert les necessitats de transport,ja que encara li calen tres camionsper traslladar els productes fins al

magatzem des d’on es distribuiran.En canvi, el president del Banc

dels Aliments de Girona, FredericGómez Pardo, va destacar que jatenen tot el voluntariat necessariper a la feina de classificació pos-terior. A diferència de la logística ales botigues i els supermercats,l’adhesió de persones per ajudardurant la setmana que ve «ha anatmolt millor que altres anys i, fins itot, hem hagut de dir que no». En

aquest cas, han crescut els col·lec-tius que s’han ofert per ordenar lesdonacions i ho han fet especial-ment els grups d’estudiants, ja quemolts centres han optat pel GranRecapte a l’hora d’escollir els ser-veis comunitaris obligatoris a r i tcurs d’ESO.

L’increment d’aquesta partici-pació contrasta amb la lentitudamb què s’estan sumant la resta devoluntaris i la pèrdua, per exemple,de molts estudiants universitarisque s’hi havien implicat en altresedicions; segurament, va apuntarel president, a causa del context so-cial i les mobilitzacions de l’últimmes.

Gómez Pardo va explicar que ala ciutat de Girona encara conve-nen col·laboradors més per co-brir tots els torns als comerços ones recollirà menjar i, de manera ge-neral, un dels . voluntarisque es busquen. Tot i les dificultatsd’enguany, el responsable del Bancdels Aliments es va mostrar segurque divendres hi haurà el nombrede persones necessari i va apuntarque les diferents associacions ges-tionen el voluntariat a la seva co-marca o municipi. La situació «noens preocupa excessivament per-què la gent continua responent,però ho fa amb un cert retard», vaassegurar ahir, i va remarcar que«no hi ha cap desafecció perquèara ja hi ha més de . volunta-ris».

Pel que fa al transport, calen ca-mions sobretot a Banyoles, Figue-res i Girona. De totes maneres, l’en-titat negocia amb algunes superfí-

cies comercials perquè elles matei-xes assumeixin el trasllat.

La vigília del Gran Recapte,demà a les del vespre, el profes-sorat del Conservatori Isaac Albé-niz de la Diputació oferirà un con-cert en benefici del Banc dels Ali-ments a l’EspaiCaixa situat a la pla-ça Poeta Marquina de Girona. Elsassistents podran fer donacionseconòmiques que l’entitat conver-tirà en menjar.

PILI TURON GIRONA

El Gran Recapte de divendres i dissabteencara necessita 450 voluntaris

El Banc dels Aliments de Girona apunta que lifalten 150 persones per a la capital i la resta, peral conjunt del territori També busca camionsper transportar les donacions fins al magatzem

Organitzant les donacions almagatzem del Banc delsAliments, el 2018. ANIOL RESCLOSA

Informar dela campanyai recollir elmenjar donat

Oli, llet, conserves de peix illegums cuites són els alimentsde llarga durada i amb una for-ta càrrega nutritiva que vol re-collir el Gran Recapte, per tald’ajudar persones amb pocsrecursos que no poden com-prar aquests productes habi-tualment. Per organitzar-ho,l’entitat determina una sèriede torns de voluntaris als esta-bliments comercials que hiparticipen, que es distribuiranentre divendres i dissabte. Lespersones interessades a col·la-borar informant els clientsdels supermercats i recollintles donacions poden inscriu-re’s omplint un formulari quetrobaran al web del Banc delsAliments a Girona.

L’entitat explica que, ambaquesta iniciativa, vol «ensibi-litzar i mobilitzar la poblacióper ajudar a pal·liar» la situa-ció de «pobresa i precarietat».

341Superfícies comercials El Gironès tindrà el major nom-bre de punts de recollida (87), se-guida de la Selva (80), el Baix Em-pordà (66), l’Alt Empordà (65), laGarrotxa (16), el Ripollès (13), el Plade l’Estany (11) i la Cerdanya (3).

4.500Voluntaris que calen a Girona Per garantir la logística del GranRecapte, que es farà el 22 i el 23 denovembre, el Banc dels Alimentsnecessita uns 4.500 voluntaris, unaxifra que encara no ha assolit.

Cinc municipis de la Costa Bra-va reben avui el distintiu de «Vilesmarineres» que acredita l’AgènciaCatalana de Turisme (ACT). Estracta de les poblacions gironinesde Begur, l’Escala, Llançà, Pala-mós i Tossa de Mar, que reben elreconeixement juntament ambset pobles catalans més de la màde la consellera d’Empresa i Co-

neixement de la Generalitat, Àn-gels Chacón, i el director de l’ACT,David Font.

D’altra banda, la mateixa con-sellera entregarà a la Bisbal d’Em-pordà el distintiu de «Ciutat i Vilaamb caràcter», que d’aquesta ma-nera s’afegeix a les onze pobla-cions del país que ja han estat re-conegudes com a tal.

Tant aquest com el de «Vilesmarineres» –que es lliuren aquestmigdia a la capella del Carme, desa Tuna, a Begur– són marques turístiques especialitzades en tu-risme cultural, que es promouendes de l’Agència Catalana de Tu-risme.

DdG GIRONA

Distingeixen Begur, l’Escala,Palamós, Llançà i Tossacom a «Viles marineres»

La Bisbal d’Empordà repavui una altra marca turística,la que la reconeix com a«Ciutat i Vila amb caràcter»

Ripoll i Maçanet de la Selva s’a-fegeixen aquest curs al programade mentoratge social que univer-sitaris ofereixen a alumnes nou-vinguts, a través de la Universitatde Girona. En aquesta edició, lacatorzena, el projecte Rossinyolha format parelles d’estu-diants en poblacions gironinesdiferents, que també inclouen Gi-

rona, Santa Coloma de Farners,Olot, Figueres, Lloret de Mar, Bla-nes, la Bisbal d’Empordà, Pala-mós, Palafrugell, Banyoles i Hos-talric.

Durant tot el curs, estudiants dela UdG donen suport a infants iadolescents d’origen estrangeramb l’objectiu que augmentin«les seves expectatives formativesi educatives».

Implicació d’instituts i escolesA banda de les parelles, la inicia-tiva també implica instituts d’e-ducació secundària i escoles deprimària de les comarques giro-nines.

DdG GIRONA

Ripoll i Maçanet de la Selvas’afegeixen al programa dementoria social a estudiants

El projecte Rossinyol de laUdG ha format 132 parellesd’universitaris i alumnesnouvinguts en 13 municipis

Diari de GironaDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 201910

COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

JACAS-IMMOBLES, S.L.(SOCIEDAD ABSORBENTE)

CAPITAL PROCREDIT, S.L.Y TORREINVER-10, S.L.

(SOCIEDADES ABSORBIDAS)

ANUNCIO DE FUSIÓN

De conformidad con lo establecido en el art. 43.1 dela Ley 3/2009, de 3 de abril, sobre Modificaciones Es-tructurales se hace público que las juntas Generalesde socios celebradas con carácter universal de Jacas-Immobles, S.L., Capital Procredit, S.L. y Torreinver-10,S.L. celebradas todas ellas en fecha 14 de noviembrede 2019, acordaron por unanimidad la fusión por ab-sorción de las dos últimas por la primera, con extin-ción sin liquidación de las sociedades absorbidas ytransmisión de su patrimonio a la sociedad absor-bente, Jacas-Immobles, S.L. que integrará a títulouniversal todos los elementos del activo y pasivo delas sociedades absorbidas, con ampliación de capi-tal en la cifra correspondiente en los términos ex-puestos en el proyecto de fusión formulado por losadministradores el día 12 de noviembre de 2019 y deconformidad con el procedimiento previsto en el artí-culo 42 de la Ley 3/2009.Se hace constar el derecho que asiste a todos los so-cios y acreedores de obtener el texto íntegro de losacuerdos adoptados y de los balances de fusión, asícomo el derecho de oposición de los acreedores de lassociedades que se fusionan en los términos previs-tos en el artículo 44 de la Ley 3/2009, de 3 de abril,en el plazo de un mes desde la fecha de publicacióndel último anuncio de fusión.Castell-Platja d’Aro, 14 de noviembre de 2019.– An-tonio Garcia Nuñez, (administrador de Jacas-Immo-bles, S.L.), Antonio Garcia Nuñez, (administrador deCapital Procredit, S.L.) y Jesusa Emma Fernandez An-cares (administradora de Torreinver-10, S.L.).

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

El Govern de la Generalitat pre-miarà enguany amb les medallesJosep Trueta dos professionals gi-ronins de l’àmbit de la salut. D’u-na banda, el reconegut cardiòleggironí amb una àmplia trajectòriaa l’hospital Trueta i a l’Associaciógironina de prevenció i ajuda a lesmalalties del cor, Rafael Masià; id’altra banda, la primera inferme-ra catedràtica de Catalunya i exdi-rectora de l’Escola Universitàriad’Infermeria de la Universitat deGirona, Maria Dolors Juvinyà.L’entrega de les medalles tindràlloc el proper divendres en un

acte que tindrà lloc al Palau de laGeneralitat.

Llicenciat en Medicina per laUniversitat de Barcelona l’any, Masià va formar-se com acardiòleg als Estats Units. Poste-riorment, va esdevenir referent deprimer nivell en atenció cardiolò-gica a la Regió Sanitària Girona i aCatalunya: a l’Hospital Universi-tari Josep Trueta, va ser cap delServei de Medicina Intensiva iUnitat Coronària (-) i delServei de Cardiologia i Unitat Co-ronària (-). També és re-coneguda la seva tasca com a líderdel Pla director de malalties car-

diovasculars des del fins al. Durant aquest període vaestablir les bases per poder mate-rialitzar el que posteriorment se-ria el Codi infart. D’altra banda, vaimpulsar el la creació de l’As-sociació Gironina de Prevenció iAjuda a les Malalties del Cor (Gi-cor). També ha estat vicepresi-dent de la Societat Catalana deCardiologia (-) i presi-dent de la Comissió Deontològicadel Col·legi de Metges de Girona(-).

Catedràtica, doctora en Peda-gogia, llicenciada en Filosofia iLletres, diplomada en Infermeriai Psiquiatria. Maria Dolors Juvinyàva treballar en l’àmbit assistencialdurant uns anys. L’any va en-trar en contacte amb l’àmbit do-cent i va treballar a l’antiga Escolad’ATS de la Diputació de Girona,just abans de l’entrada en vigordels nous estudis d’infermeria a laUniversitat. Va viure en primerapersona la transformació del pla

d’estudis d’ATS a la diplomatura idues dècades més tard a grau. En-tre i va ser directora del’Escola Universitària d’Inferme-ria de la Universitat de Girona.

Ha estat la primera infermeracatedràtica de Catalunya. Actual-ment dirigeix la càtedra de pro-moció de la salut de la Universitatde Girona, creada el amb elsuport de Dipsalut, organisme desalut pública de la Diputació deGirona.

Setze professionals mésEntre els guardonats hi ha eldoctor Manel Balcells,que vaser conseller d'Universitats iRecerca en un govern dePasqual Maragall. També el

doctor Antoni Ribas, un delslíders mundials enimmunoteràpies antitumorals.A més, han estat premiats AnnaCarreras, Pep Davins, ElviraFernández, Carme Ferré, DolorsForés, Antonio de Lacy, DolorsLlorens, Ana MacPherson, AbelMariné, Josep Ordi, AntoniRibas, Josep Terés, RamonaTigell, Montserrat Vendrell iJoan Viñas.

Quant a entitats, es premiaràl’Agència de Qualitat i AvaluacióSanitàries de Catalunya , laComissió d’Economia de laSalut del Col·legi d’Economistes,la Fundació Cellex, la FundacióSanitària Sant Pere Claver iMetges Sense Fronteres.

LAURA TEIXIDOR BARCELONA

El Govern reconeix la tascadel cardiòleg Rafael Masià ila infermera Dolors Juvinyà

La Generalitat distingirà setze professionalsmés de la salut i cinc entitats amb les medallesJosep Trueta Masià va ser un referent enatenció cardiològica a Girona i Juvinyà ha sigut laprimera infermera catedràtica de Catalunya

Rafael Masià. ANIOL RESCLOSA Dolors Juvinyà. ARXIU/DDG

Comarques

Diari de Girona DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 2019 13

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 201928 | Comarques Gironines | GIRONÈS

La Cambra de Comerç deGirona va celebrar ahir ala tarda la vint-i-quatrenaedició dels Premis a l’Ex-portació, que reconeixenanualment la feina de lesempreses exportadores.En aquesta ocasió, han es-tat tres les categories i pertant tres empreses pre-miades: Safrunat SL(Anela Fruits), Costa Bra-va Mediterranean Foods-Grup Cañigueral i CeresRoura SA.

L’acte, a més dels pre-mis, va incloure una inter-

venció de l’empresari Víc-tor Grífols, president delGrup Grifols. Aquesta ini-ciativa té el suport deCaixaBank i la col·labora-ció de les cambres de Co-merç de Palamós i SantFeliu.

L’entrega dels premis,que es va fer a la sala d’ac-tes de la Cambra de Co-merç, va començar amb lamodalitat d’iniciativa ex-portadora, que reconeix lamillor tasca de les empre-ses que facturen fins a deumilions d’euros. El gua-nyador d’aquesta catego-ria va ser Safrunat SL, em-presa de Campllong dedi-

cada a la producció de frui-ta. Tot i que es van intro-duir en el món de l’expor-tació el 2016, el jurat havalorat la ràpida i reeixidaincorporació, ja que enaquest temps han aconse-guit ser presents a 24 pa-

ïsos i obtenir el 34% de lafacturació en exportació.Costa Brava Mediterra-nean Foods, empresa delGrup Cañigueral Holding,va rebre el guardó a la pro-jecció internacional de lesempreses exportadores

que facturen més de deumilions d’euros. Fundadael 1969, té diverses seusarreu del país i el jurat havalorat positivament elcanvi operatiu en l’àmbitcomercial i la unificació demarca que l’empresa ha

fet per guanyar un nou ca-nal de distribució al mer-cat asiàtic.

L’última categoria, l’es-pecial innovació, premial’especial esforç en innova-ció que fan les empresesexportadores gironines.Ceres Roura SA, empresafiguerenca fundada l’any1912 i dedicada a la fabri-cació d’espelmes, va ser laguardonada. S’ha valoratel projecte empresarial, latrajectòria i experiènciaexportadora que l’ha por-tat a fer la implantació ex-terior amb l’oberturad’una sucursal i d’un ma-gatzem als EUA, i l’àniminnovador en els seus pro-ductes.

La intervenció de GrífolsL’acte va continuar amb laintervenció de Víctor Grí-fols. El vicepresident de laCambra de Girona, JaumeGuàrdia, va glossar la sevatrajectòria. L’empresariva narrar tant la seva tra-jectòria des d’un punt devista més personal coml’historial del Grup Grifolsen matèria d’exportació iels inicis de l’empresa.Amb un to desenfadat ihumorístic, va voler re-marcar que “és importantentendre que les exporta-cions a Europa s’han depassar a considerar com avendes domèstiques”, ique aquesta serà la clauper competir amb els Es-tats Units. Va ser crítictambé amb les polítiquesaranzelàries, que a vega-des “fan molt mal a les em-preses”, i va afirmar que lasolució és la internaciona-lització, és a dir, “invertirals altres països per man-tenir el que hi ha al propi”.El discurs va acabar ambun torn de preguntes,aprofitant la presència deGrífols, que tal com men-cionava Jaume Fàbrega, elpresident de la Cambra, éspoc usual que participi enactes com el d’ahir. ■

E. RobresGIRONA

La Cambra de Girona premiatres empreses exportadoresa Les guardonades en la 24a edició dels Premis a l’Exportació són Ceres Roura SA, Safrunat SL iCosta Brava Mediterranean Foods a El president del Grup Grifols hi va parlar d’internacionalització

“Les vendes a Europasón domèstiques.Només entenent aixòpodrem competir ambels EUA”Víctor GrífolsPRESIDENT DEL GRUP GRÍFOLS ENTREELS ANYS 2001 I 2017

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Les frases

5.000milions d’euros es preveuque generaran les empresesgironines aquest any en ex-portació.

“Les empreses hande saber com fersentir la seva veu i lesinstitucions l’han desaber escoltar”Marta MadrenasALCALDESSA DE GIRONA

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La xifra

Els guardonats en la 24a edició dels Premis a l’Exportació, els representants de Safrunat, Costa Brava Mediterranean Foods i Ceres Roura ■ JOAN SABATER

Dos dels 23 reconeixe-ments Josep Trueta 2019al mèrit sanitari que haatorgat el govern catalàsón per a Rafel Masià i Do-lors Juvinyà. El doctor Ra-fel Masià, ara jubilat, vaser el cap del servei de me-dicina intensiva i unitat

coronària de l’hospital Jo-sep Trueta (1977-1986) idel servei de cardiologia iunitat coronària (1986-2009) del mateix centre.Va ser el director mèdicdel Trueta durant dosanys (2010 i 2011), justabans de la jubilació. Tam-bé va liderar el pla directorde malalties cardiovascu-lars entre el 2006 i el

2009, període en què vaestablir les bases que des-prés van donar lloc al codiinfart. A més, el 1993 vaimpulsar la creació de l’as-sociació Gicor. Dolors Ju-vinyà –doctora en pedago-gia, llicenciada en filosofiai lletres i diplomada en in-fermeria i psiquiatria– vadirigir entre els anys 1994i 1996 l’Escola d’Inferme-

ria de la UdG. Va ser la pri-mera infermera catedràti-ca de Catalunya i ara diri-geix la càtedra de promo-ció de la salut de la UdG,que es va posar en marxael 2008 amb el suport deDipsalut. Les medalles Jo-sep Trueta es lliuraran eldia 29 en un acte que se ce-lebrarà al Palau de la Ge-neralitat. ■

N. AstorchGIRONA

Medalles Josep Trueta 2019 pera Rafel Masià i Dolors Juvinyà

Rafel Masià i Dolors Juvinyà, guardonats amb les medallesJosep Trueta, en imatges d’arxiu ■ MANEL LLADÓ / DIPSALUT

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màximade 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA opinio.diaridegirona@epi.es.

Emigració,diguem-ho totLLEONARD SOLÀ BANYOLES

■Emigrar no et fa culpable de res.Molts podríem haver estat foras-ters arreu del món i haver desitjatsort i acceptació. Es pot culparl’aigua del mal causat per una pre-sa mal feta i amb mals materials?Aquí, podem esperar-ne una ges-tió realment solidària per partd’un Estat que ni tan sols va re -nyar –ni fer disculpar– aquell quees vantà d’haver-nos «malmès lasanitat»? Més aviat, ha posat lescondicions perquè mals patronspuguin «escollir» entre un electorexigent en els seus drets i un de-sesperat acabat d’arribar. Tot fentrealitat –posats a fer– el seu somnide la desregulació laboral. Semi-esclavatge per a uns i creixent pre-carietat per als altres. «Negoci»per al món financer i una qüestióde «solidaritat» per a consum de

la resta de ciutadans. Per la sevapart, sindicats i certa esquerra mi-rant a una altra banda i no sen’adonen que amb aquest «deixarfer» estan donant munició a l’ex-trema dreta.

Felicitats, Sor Leonor,feliços 98 anysM. CARME RIBAS I MORA FILLA DELS

FUNDADORS DE LA DESAPAREGUDA GRANJA MORA

■Penso que aquest de novem-bre ha estat un dia molt especialper a Sor Leonor, filla de la Caritatde Sant Vicenç de Paül, que arribàa Girona l’any concretamenta l’Hospici vell, on ara és la Casade Cultura, el seu destí fou infer-meria, on va estar temps. Anysmés tard, quan la tia de la nostramare, també monja de la institu-ció, va emmalaltir, Sor Pilar Mora,

Sor Leonor amb la seva fortalesala va substituir a la cuina, una cosaben diferent.

En deixar l’Hospici vell va co-nèixer la llar Infantil Puig d’enRoca, edifici que era consideratper les germanes que venien del’hospici com un tros de cel com-parat amb les dependències fre-des i tètriques de l’antic. Peròd’aquí per manca de vocacionspassats uns anys varen anar germanes que quedaven a uns pi-sos del carrer Massana ajudant elmossèn al repartiment d’alimentsi coses a la gent necessitada, oneren conegudes i estimades.

Ara sols quedaven Sor Leonori Sor Teresa Sitges, que va dedicarla seva vida als nens parvulets.Ara deu fer un parell d’anys perser grans tancaren aquest pis. SorMª Antonia és a la Sopa i a elles lesvaren traslladar a una residènciade les Filles de la Caritat a Mont-gat, com és de suposar després

d’estar tota una vida a Girona éscom tornar a començar, i parlemsovint sempre recordant l’èpocade Girona. Precisament Sor Leo-nor, que ha fet aquest mes, eldia de Nadal farà anys de voca-ció.

Des de Girona Sor Leonor i SorTeresa saben que molt les recordoi els agraeixo com de bé que varencuidar la tia i les monges que leshan precedit. Felicitats.

Catalansanticatalans....

JOAN COLL VILA FIGUERES

■Vostès saben si hi ha andalusosantiandalusos, gallecs antiga-llecs, madrilenys antimadrilenys,etc. Creiem que això és impensa-ble, però en canvi a Catalunya te-nim catalans anticatalans ambmoltíssims exemples: Borrell, Ri-

vera, Vidal, Girauta, Bosch, Ro-sinyol, senyors de la SCC quepenso haurien de denominar-seSocietat Civil anti-Catalana. Hipot haver persones constitucio-nalistes, catalans espanyols i es-panyols catalans, posicions moltlliures i lloables, només faltaria,però en canvi el que és antinaturalsón els esmentats catalans anti-catalans que lluiten diàriamentper menysprear i renegar delsseus orígens territorials, lingüís-tics i culturals de Catalunya comsi ells mateixos fossin uns malnascuts. No em diran vostès del’anormalitat d’aquests individusmenyspreables.

És per això que els catalans quesentim profundament la nostraterra, identitat, llengua, cultura,costums, siguem cada dia mésforts sense necessitat per això demenysprear altres identitats i/osentiments com fan els esmen-tats.

a crisi financera, la concentra-ció del negoci en poquesmans, la transformació digitali l’aparició de les fintech han

provocat un canvi radical en el sectorbancari.

Un conegut acaba de deixar la feinacom a empleat de banca. Té només anys i l'entitat financera on treballava ligaranteix el d'un gran sou fins que esjubili a més de donar-li una prima tan ge-

nerosa que li ha permès comprar-se uncotxe. Celebro la qualitat de vida que hanguanyat ell i la seva família, però detestoel context que ha fet possible aquesta si-tuació.

Entitats socials i sindicats ens advertei-xen que hi ha una franja de població que,tot i tenir feina estable, viu al límit de lapobresa. Mentrestant, hi ha companyiesque estan pagant un dineral a treballa-dors capacitats i experimentats perquè

se’n vagin a casa i no treballin.Mentre el conjunt de la població veu

resignada com s’allarga l’edat de jubilaciói els de la generació del baby boom co-mencem a pensar com complementarl'escassa pensió que cobrarem, veiemamb estupor com empreses amb gransbeneficis i sanejades econòmicament (enpart gràcies a les ajudes públiques) afron-ten prejubilacions i expedients d’ocupa-ció a preu d’or.

L COBRAR PER NOTREBALLAR

Oriol Puig

iumenge vaig gestionar mala-ment una conversa amb lameva filla. Parlàvem de la mort ivam acabar parlant de la meva

mort perquè li vaig voler explicar que jo ha-via après a tenir-hi una molt bona relació.La Maria és tan intel·ligent i tan maduraque de vegades m’oblido –sobretot quanparlo amb ella– que només té anys. Sen-tir-me parlar de la meva mort com unaqüestió de fet la va posar massa a la vora dela idea de perdre’m i em va costar remuntarla tarda.

Perdona’m, filla. No t’hauria d’haverparlat així. Però hi ha algunes coses quem’agradaria deixar-te escrites per a quanpassi el temps i jo ja no hi sigui. Has estat elmés alt honor de la meva vida. El meu im-merescut gran premi. T’he estimat ambcada gota del que soc. Des del dia que vasnéixer no hi ha hagut mai res que m’hagisemblat més divertit que estar amb tu. Hasestat el meu millor pla. El meu millor dia ila meva millor nit. A banda d’estimar-me,no sé quina opinió t’haurà quedat de micom a pare.

Vaig mirar sempre de parlar-te i de créi-xer plegats en la conversa, d’explicar-t’hotot perquè aprenguessis a explicar-ho tot.Perquè tinguessis el poder d’anomenar lescoses, que és el que fa que els homes siguinveritablement lliures. Vaig mirar sempred’escoltar-te, de saber qui eres, no vaig te-nir cap interès que t’assemblessis a mi, que

pensessis com penso jo, tot i que he d’ad-metre que quan descobria en tu algun traçmolt meu m’envaïa una fonda satisfaccióde pare pagat d’ell mateix –no sé si hi ha al-guna cosa més empalagosa. Espero que sà-pigues perdonar-me aquesta vanitat. Cosesd’enamorats.

De seguida les nostres converses vananar a parar quasi totes a la línia tan primaen què el món reparteix la seva sort. De se-guida vas detectar quina era aquesta línia, iquina aquesta sort. T’agradava abocar-te al’abisme, i no era crueltat, sinó més aviat lesganes d’entendre el mecanisme de la cai-guda. Perquè les ànimes –com les coses–tenen el seu mecanisme, i això també deseguida vas descobrir-ho, i gran part de lesnostres converses anaven sempre sobrecom es trenquen les persones quan no cal-culen prou bé el preu, quan s’aboquenmassa a l’abisme sense comprendre la me-cànica de la caiguda o simplement quanno són prou fortes per resistir l’envestida.No t’espantava res, llevat de les històriesque contenien algun moment de patimentde mami o meu. Sobretot de mami. Vas te-

nir sempre la certesa que jo et protegia, i elsentit del deure de protegir la teva mare.Ningú no t’ho va demanar, ningú no t’hova suggerir, va ser la teva primera intuïció,la primera posició que vas aprendre amantenir. De vegades jo et retreia que maino consideressis que el feble podia ser jo,en aquell instant concret, i la veritat és queno ho vas considerar mai, però no et sàpigagreu que t’ho digui: em vaig sentir sempreel pare més estimat i vaig detectar sempre, iva ser el meu millor orgull, la teva tendèn-cia cap a mi.

Ens ho vam passar molt bé i hauria estatfantàstic tenir encara alguns anys més. Elshauria viscut com sempre he viscut el pri-vilegi d’estar amb tu. Però també pensoque vam aprofitar cada minut, que no ensva quedar res per dir, que et vaig transme-tre les grans il·lusions, les que em van fercréixer, i que també van servir per fer-tecréixer a tu. «Et deixo un ram de preguntesperquè t’emplenin els dits de llum». No séquina opinió guardaràs de mi, però pensoque podem estar d’acord que vas tenirpare, que no vaig escatimar-te cap goig,que potser vaig ser una mica pesat, peròque et costarà de trobar algú que et siguimés partidari. Tot ho vas entendre, de totn’has sabut treure el profit, i sabràs dispen-sar-me la palla, perquè ja saps que papi, elque volia dir, ho solia dir dues vegades. Sóngentileses que un ha de tenir amb els ene-mics. Sempre vaig dir-t’ho, Maria, genero-

sitat i gratitud. I és per això que diumenge vaig voler-te

explicar que tenia una tan bella relacióamb la meva mort. No pas per posar-tetrista sinó per donar-te’n les gràcies. Haverestat el teu pare, i haver-ho pogut ser enaquestes condicions tan extraordinàries,m’ha donat la joia d’un àngel amb la feinaacabada. Només vivint molt bé, només ha-vent estat el teu pare, i de la manera que hovaig poder ser, vaig aprendre a entendre elfinal, i a estimar-lo, a tenir una relació dol-císsima amb la meva mort, acceptant-la,traient-la de tant en tant a passejar, agraint-li la vida i sense demanar-li gran cosa. No-més alguns detalls, que no t’explicaré, peròque em concedí.

No t’ha de fer patir gens, la meva mort,perquè sobrevisc en tu. Em tindràs sempreque em necessitis. No et farà falta ni tancarels ulls per recordar-me: la mateixa vidam’anirà fent present en la teva rutina, elque vam parlar, el que vam riure, el que vasaprendre i el que vaig aprendre jo de tu.Vaig morir tranquil, amb tu però no en tu,perquè sé que tens la força i el neguit, elnom de cada cosa, la consciència de ser tu,la precisa idea de per on es trenquen lespersones i les coses, i la classe i l’estil quenomés tenen les princeses fetes a mà perDéu de saber caminar per la prima líniadecisiva com si fos l’avinguda Montaigne.

Volia dir-te tot això i que mai no mor quiestima, Maria.

D LA MEVA MORT

opuig@ddg.cat

Salvador Sostres

Opinió

Diari de Girona DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 2019 23

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

Esports

Diari de GironaDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 201936

DdG GIRONA

■ La a edició de la Cursa del Carrer Nou mobilitzarà aquestdiumenge uns . atletes pelcentre de Girona. Tot i el canvi dedata −inicialment la prova s’haviad’haver disputat el d’octubreperò es va ajornar per motius deseguretat, en una setmana marca-da pels incidents al carrer fruit dela sentència del procés−, els orga-nitzadors han assegurat que reu-niran una xifra molt similar departicipants. A partir de demà esreobrirà el període d’inscripcionspresencials al mateix carrer Nou,i tenint en compte que el númerode cancel·lacions de corredorsprovocades pel canvi de data hansigut testimonials, no es descartaque fins i tot la prova acabi siguentuna de les més multitudinàries.

L’esdeveniment mantindrà lesdiferents proves: les curses estre-lla de i km, les milles urbanes,obertes a totes les categories (apartir dels anys) i les curses in-fantils de caràcter no competitiu

(sortida a les .), per a grups d’a anys i de a anys. Les cursesdels (sortida a les ) i km(sortida a les ) inclouran tambéla variant de la cursa d’empresa.Així mateix es conserven les cate-gories de participació per grups oescoles. La plaça Josep Pla serà ellloc d’entrega dels premis de la

cursa de km i del trofeu hono-rífic Antoni Juliol i de les activitatsde cloenda pensades per amenit-zar la festa. Els organitzadors vandestacar que aquest any el circuités totalment asfaltat perquè no espassa per la Devesa i això pot ferque les curses siguin més ràpidesque mai.

La Cursa del Carrer Noumobilitzarà 2.500 atletesTot i el canvi de data provocat per motius de seguretat el mes passat, laprova reunirà el mateix nombre de participants aquest proper diumenge

Organitzadors i patrocinadors ahir al carrer Nou de Girona. MARC MARTÍ

■ El Barça segueix líder invicte dela Lliga Asobal després de vèncerahir al Palau Blaugrana el Liber-bank Cantàbria SinFin per -en un partit que els blaugrana vandominar de principi a fi amb unaefectivitat ofensiva demolidora.Va ser una jornada festiva d'hand-bol amb uns . escolars a lesgrades que van donar un coloritespectacular i gran ambient alpartit. EFE BARCELONA

HANDBOL

El Barça firma el triomfmés ampli del curs

Breus

BÀSQUET

CaixaBank renova l’acord de patrocini pera aquest any amb l’Spar Citylift Girona■ CaixaBank i l’Spar Citylift Girona han signat l’acord de renovació delpatrocini que uneix l’entitat financera i el club per a aquesta temporada.Ambdues entitats mantenen l’acord de patrocini des de l’any i,mitjançant aquesta renovació, CaixaBank esdevé partner oficial i socifinancer del club gironí. El president de l’Spar Citylift Girona, CayetanoPérez; i la directora de banca d’institucions de CaixaBank a Girona,Gemma Batlle, van signar aquest nou acord en un acte on també hi ha-via el director d’àrea de negoci de CaixaBank a Girona, Josep M. Gon-zález. Cayetano Pérez va dir que «aquesta renovació de patrocini re-força la vinculació entre les nostres entitats i ens enforteix mútuament».

■ El Barça rep aquesta nit (.,DAZN) el Fenerbahçe al Palauamb l'objectiu de fer-se fort com alocal i consolidar-se en el lideratgede l'Eurolliga, que comparteixamb un balanç de -, amb cincequips més. Els de Svetislav Pesicportaven un impecable balanç de- en el torneig, però han cedit te-rreny amb les derrotes de Milà (-) i Madrid (-), tot i que aradisposen de dos partits seguits acasa com a local (Fenerbahçe iMaccabi Tel Aviv) per seguir alcapdamunt de la classificació.Avui reben, sense Kevin Pangos,Thomas Heurtel i Víctor Claver−lesionats− un Fenerbahçe que haperdut els cinc duels que ha dis-putat com a visitant. EFE BARCELONA

BÀSQUET

El Barça vol reforçar ellideratge a l’Eurolligacontra el Fenerbahçe

■ Àlex Márquez, després d'anun-ciar-se dilluns que la temporadavinent formarà part de l'equipRepsol Honda de MotoGP al cos-tat del seu germà Marc, va comen-çar a rodar ahir al circuit RicardoTormo, per primera vegada, ambla nova moto que emprarà la tem-porada pròxima, si bé aquesta erauna unitat del de l'equip delLucio Cecchinello. Amb una gra-nota i una moto negra sense pu-blicitat, per tenir encara contractevigent amb el seu actual equip, elvigent campió del món de Motova rodar per primer cop amb unade les Honda i quan feia poc mésde deu minuts que corria va patiren la seva vuitena volta una caigu-da sense conseqüències. EFE XEST

MOTOCICLISME

Àlex Márquez roda perprimer cop amb unaHonda a València

Jugadores, tècnics i directius de l’Uni i CaixaBank. UNI GIRONA CB

■ Els expresidents del GEiEG Jo-sep Maria Figueras i Joan Escuder,i l’exgerent Josep Maria Pinsach,participaran aquesta tarda a les h en una taula rodona titulada Lamemòria viva del GEiEG que esfarà a l’auditori Josep Viader de laCasa de Cultura. L’acte, moderatpel periodista Jordi Grau, està em-marcat en el cicle de conferènciesque el grup ha organitzat amb mo-tiu del seu centenari. DdG GIRONA

POLIESPORTIU

Figueras, Escuder iPinsach parlen del GEiEG

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

DdG ROSES

■L’Ajuntament de Roses ha aca-bat les obres d’urbanització delpasseig sobre el port pesquer ques’ha convertit en un mirador so-bre la badia. Les obres han tingutun cost de . euros.

El projecte ha suposat la incor-poració d’un espai de més de. m, entre voreres i cobertesdels edificis del port pesquer. Elcondicionament d’aquest espai

prosseguirà ara amb la fase d’en-llumenat.

Les obres que s’han portat a ter-me han permès que aquest tramdel front litoral s’incorpori al pas-seig Marítim.

El nou espai està situat entrel’entrada al port pesquer i la plan-ta de filetejat de peix.

El projecte també ha servit permillorar l’accessibilitat amb lesobres a les escales i rampes a l’àreade les drassanes.

Aquesta actuació de millora delfront marí compta amb un finan-çament per part de Ports de la Ge-neralitat de . euros en baseal conveni subscrit entre amb-dues administracions.

Roses cobreix un tram del port pesqueramb un passeig i mirador sobre la badia L’Ajuntament ha acabat lesobres, des de l’entrada de lesinstal·lacions portuàries fins ala planta de filetejat de peix

Pretenia executar l’ordre per unes edificacions que l’Ajuntament assegura que són il·legals La propietària afirmaque se sent indefensa perquè no ha rebut correctament les notificacions i que ho tenia en tràmit per legalitzar-se

Urbanisme ha d’aturar l’enderroc d’unedifici a Vilanant perquè hi vivia gent

DDG

El projecte de l’allargament del passeig al port.

Diari de GironaDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 201916

L’ALT EMPORDÀ diaridegirona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

C.VILÀ VILAFANT

■ La direcció general d’Urbanis-me va intentar ahir que s’executésuna ordre d’enderroc d’unes edi-ficacions a l’entorn d’un mas a Vi-lanant però es va haver d’aturarperquè hi residia una parella. ElsMossos d’Esquadra que es troba-ven al terreny van comunicar quel’ordre judicial era per a un edificibuit. L’Ajuntament manté quel’expedient per legalitzar les cons-truccions es va passar a Urbanis-me després de molts requeri-ments a la propietat. Aquesta, encanvi, assegura que fa anys que fatràmits per legalitzar-ho i que noha rebut totes les notificacions.

Les edificacions estan situadesa la carretera de Cistella. Es tractade construccions a l’entorn d’unapropietat principal, un antic mas.Ahir al matí es va viure una tensasituació quan les màquines vanaparèixer amb agents dels Mos-sos d’Esquadra i tècnics d’Urba-nisme. Pretenien tirar a terra unesconstruccions. De fet van començar per un hivernacle peròes van haver d’aturar. Mentre l’Ad-ministració defensa que ha d’anara ter ra, llogaters i propietat de-nuncien indefensió i falta d’infor-mació.

Segons Urbanisme, ahir estavaprevist l’enderroc d’una edifica-ció tipus magatzem hivernacle,cor responent a un volum acces-sori d’una finca que té una masia.L’alcaldessa, Anna Palet (JxCat),ha explicat que el es van co-mençar a fer construccions de lesquals no es van donar mai conei-xement al consistori i hi ha diver-sos requeriments» perquè es le-

galitzés perquè no tenia llicència.Assegura que sempre han tingutla voluntat que es legalitzés però«arriba un límit que no pots fermés» i finalment es va decidir pas-sar el cas a Urbanisme. Des del hi hauria una resolució perexecutar subsidiàriamentl’ender roc.

Les construccions en qüestióse situen a l’entorn d’un hiverna-cle. Hi ha un edifici amb duesplantes on resideix una parellaque ahir es va trobar amb la sor-presa que els volien tirar l’habitat-ge a terra.

Un «contracte legal» de lloguerLa filla ha explicat que «s’han per-sonat a les deu del matí i hancoaccionat els meus pares perquèsortissin perquè havia d’anar a te-rra». La dona ha informat que te-nen un contracte precari signat el de novembre de . Es trac-taria d’un contracte de lloguer enel qual s’estableix que porten aterme tasques de manteniment acanvi d’una rebaixa o l’ús de l’ha-bitatge.

Durant l’intent d’enderroc esvan desmuntar parts de l’hiverna-cle però es va haver d’aturar. Laversió de la propietària també ésdiferent de la d’Urbanisme o elmateix consistori. La dona diuque té la propietat des de fa mésde quaranta anys i que l’ha anatrestaurant. Assegura que a conse-qüència d’una ocupació va haverde portar a terme reformes. Expli-ca que els ocupes fins i tot s’hi vanempadronar. Va haver de refer elsserveis de la masia -calefacció, ai-gua i llum- que estan tots situats

a l’edificació que es vol tirar a te-rra. Durant el procés haurien ade-quat l’hivernacle i un habitatgeper al masover.

Admet que mentre es portavaa terme, l’Ajuntament va aturar elstreballs, però més tard l’alcaldedel moment assegura que li hau-ria donat permís perquè conti-nués els treballs. El hauriarebut el primer avís que l’Ajunta-ment l’havia denunciat a Urba-nisme. Des de llavors hauria por-tat a terme diversos tràmtis a tra-vés d’un gabinet d’arquitectes iengi nyers per legalitzar-ho. El Urbanisme ja havia deciditl’enderroc, diu la propietària,però es va acordar que s’entrega-

ria un projecte a l’Ajuntament. La propietària assegura que ho

va deixar en mans de tècnics i quetant per aquesta part com per partde l’Administració no s’hauriencomplert amb tots els tràmits ique tampoc se la va anar infor-mant correctament.

Demana aturar el procésLa propietària diu que estava con-vençuda que es podia legalitzar ique estava tramitant-se. Ara da-vant la situació, l’execució senseprèviament haver-se notificat, téen tràmit recursos i una demandaal jutjat de Figueres per demanarque s’aturi de moment l’enderroc,segons ha informat.

La filla delsllogaters diu que«han coaccionatels meus paresperquè sortissinperquè haviad’anar a terra»

Els Mossos, amb les màquines iles edificacions que es volien tirara terra, ahir. CONXI MOLONS

EDICTE

La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 15 denovembre de 2019, ha adoptat el següent acord:«Primer.- Aprovar inicialment el Projecte de reforma depart de la coberta i substitució de la instal·lació de cli-matització de la Biblioteca Just M. Casero, redactat pelsserveis tècnics municipals, de conformitat amb el quedisposa l’article 37.a) del Decret 179/1995, de 13 de juny,pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, activitats i ser-veis dels ens locals.El pressupost total del projecte importa la quantitat deseixanta-vuit mil sis-cents cinc euros amb noranta-qua-tre cèntims (68.605,94 €), IVA inclòs, dels quals cin-quanta-sis mil sis-cents noranta-nou euros amb dotzecèntims (56.699,12 €) corresponen a la base, i onze milnou-cents sis euros amb vuitanta-dos cèntims(11.906,82 €) corresponent al 21% d’IVA.Segon.- Sotmetre l’expedient a informació pública, peltermini de trenta (30) dies, mitjançant Edictes publicatsen el Butlletí oficial de la Província, en la premsa local, ien el tauler d’Edictes de l’Ajuntament (seu electrònica).»L’alcaldessa, Marta Madrenas i Mir.Girona, 18 de novembre de 2019.

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

L’Ajuntament de Girona com-pensarà econòmicament les fa-mílies afectades pel tancament deles escoles bressol municipals du-rant les protestes contra la sentèn-cia del procés. El consistori ha de-cidit retornar als pares l’importcorresponent a dos dies d’escola,el nombre de jornades que lesllars d’infants van estar tancades.

El mètode escollit per fer efec-tiva aquesta recompensa a les fa-mílies és descomptar l’import,uns euros per infant i dia, del re-but del proper mes de desembre.La xifra és estimada, ja que hi hafamílies que compten amb ajudesi paguen una quota més baixa. Amés, alguns centres sí que van ob-rir un dels dos dies. Des de la regi-doria d’Educació de l’Ajuntamentho estan estudiant cas per cas.

520 famílies afectadesL’endemà de fer-se pública la sen-tència condemnatòria dels lídersindependentistes, el dimarts d’octubre, totes les escoles bressolmunicipals de Girona van tancar.La Baldufa, El Tren, La Devesa, ElPont, Cavall Fort, Garbí i l'Oliveravan suspendre l'activitat per deci-sió dels seus professionals. Els do-cents no van anar a treballar «persolidaritat» amb la situació queestava vivint el país, va explicar enel seu moment la regidora d’Edu-cació de l’Ajuntament, Eva Palau.La decisió comptava amb el visti-plau del consistori, que va «res-pectar» la voluntat dels educadorsd'expressar el rebuig a la sentèn-

cia. El tancament va afectar in-fants, les famílies dels quals ara se-ran recompensades econòmica-ment.

Aquell dia, en no tractar-se d'u-

na vaga general, no es van establirserveis mínims; fet que sí va suc-ceir el divendres d’octubre,quan la Intersindical-CSC va con-vocar una vaga general. Durantaquella jornada, l’Ajuntament,d’acord amb els representants sin-dicals, va acordar els serveis mí-nims a les llars infantils munici-pals. Dels set centres, només en

van obrir dos amb tres aules en ac-tiu. Tot i això, una de les escoles, lade la Devesa, va tancar perquè nohi va assistir cap infant.

L’Ajuntament ha comptabilit-zat que en aquest segon dia d’al-teracions en el servei es van veureafectats infants. «Estem par-lant d’aquells nens que tenien elseu centre tancat», afirma Palau, i

concreta que aquells que sí tenienl’escola oberta i no hi van anar «noseran recompensats».

La regidora d’Educació reco-neix que han rebut algunes quei-xes, tot i «que no han estat gaires»,sobre el tancament de les llars in-fantils municipals durant els diesde protesta. Palau explica que to-tes elles han estat contestades deforma individualitzada. Tambédestaca que els pares van estar in-formats en tot moment de la sus-pensió de l’activitat a les escoles.«El dia abans es va informar perWhatsApp a les famílies que no hihauria classe», afirma Palau.

Paral·lelament, aquest diari hapreguntat al consistori sobre quèpassarà amb els docents que el di-marts d’octubre -quan no hi ha-via convocada cap vaga general-no van anar a treballar. Estem al’espera de rebre la resposta perpart del departament de RecursosHumans de l’Ajuntament.

RAQUEL GIRONÈS GIRONA

Girona tornarà els diners pel tancamentde les escoles bressol durant les protestes

L’Ajuntament ha decidit retornar als pares l’import corresponent a dosdies lectius, el nombre de jornades que els centres municipals de Gironavan estar tancats El servei va quedar afectat el 15 i el 18 d’octubre

El patí de l’escola bressol LaDevesa, en imatge d’arxiu.ANIOL RESCLOSA

La primera edició del festivalHandmade Christmas aterra a laciutat de Girona del al de des-enbre. Es tracta de la primera firanadalenca que despertarà la crea-tivitat i la imaginació de tota la fa-mília, segons asseguren els seusorganitzadors. L’esdeveniment,que tindrà lloc a la Fira de Girona,comptarà amb un espai de brico-latge, de costura, de decoració, decuina i de música, entre d’altres,que compartiran un nexe encomú: el Nadal i la creativitat.

S'hi podran fer tallers de deco-ració de taules, centres i arbres deNadal, classes on els participantspodran deixar anar la imaginaciói desplegar la seva creativitat.«Tots tenim el nostre potencialcreatiu, només cal trobar la inspi-ració o que algú ens empenyi a

trobar-la», explica la directora delsaló i cap d’Evident Events, AnnaVentura.

Al Handmade Christmas tambéhi haurà lloc per a aquells que sónmés reticents al do it yourself (fes-ho tu mateix) però són amants delbon gust. Per això també hi hauràun market amb productes nada-lencs fets a mà. D’altra banda, tam-bé hi haurà una important zona in-fantil creativa on els més menutspodran fer tallers i activitats. Aquí,el divulgador científic Dani Jimé-nez ensenyarà experiments crea-tius. El públic també podrà parti-cipar als tallers de cuina per sor-prendre la família.

Les entrades tenen un preu dede euros (a partir dels anys) ide euros per als nens de a anys. Per als més petits (de a anys) l'entrada és gratuïta.

DdG GIRONA

Girona celebrarà del6 al 8 de desembre la firaHandmade Christmas

Diari de GironaDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 20194

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

L’import serà descomptatdel rebut delproper mesde desembre a les famíliesafectades

DdG GIRONA

■ L’àrea urbana de Girona va re-gistrar ahir la temperatura míni-ma més baixa de la tardor. A lesDeveses de Salt es va arribar a ,graus negatius i a les hortes deSanta Eugènia de Girona, -,graus. A més, ahir també es vaproduir la primera glaçada de latardor a les zones urbanes de Gi-rona, Salt i Sarrià de Ter i la dese-na a les Deveses de Salt; així hoexplica el meteoròleg GerardTaulé.

La temperatura mínima va bai-xar a -,º al cantó de l'autopistaAP- a Sarrià de Ter, a -,º al cen-tre de Sarrià de Ter, a -,º al centre

de Salt, a º a la plaça de la Inde-pendència de Girona, a -,º al carrer Bonastruc i a -,º al parcdel Migdia.

«La mínima registrada ahir noés rècord per a un mes de novem-bre a Girona i als afores», explicaTaulé, que concreta que la sèriemeteorològica de Girona va ini-ciar-se l'any , amb diferentsobservatoris que han anat canviatde localització geogràfica. Així, eldia de novembre de latemperatura mínima al centre deSalt va ser de -º i a les Deveses deSalt, de -º. En canvi, a la Vall deSant Daniel de Girona es va enre-gistrar una mínima de -,º, la mí-nima més baixa oficial en un mesde novembre al municipi de Gi-rona.

«Cal remarcar, però, que la vallde Sant Daniel té un microclimamés fred que el centre de Girona,no només perquè la ciutat té una

illa de calor urbana, amb míni-mes més altes respectes als afo-res, sinó perquè la seva situaciótopogràfica en forma de cubetaafavoreix el refredament d'aire ales nits per efecte de la inversiótèrmica», explica el meteoròlegGerard Taulé.

Una altra mínima destacabled'un observatori oficial proper alcentre de Girona correspon al de novembre de , amb -º alcol·legi Bell-lloc del Pla. El dia de novembre de la tempera-tura mínima va ser de -º a l'ob-servatori de Girona-Institut Nar-cís Xifra. «Aquest indret no és gai-re fred, probablement aquest diala temperatura mínima a Sant Da-niel va ser més baixa que els -,ºdel dia de novembre de ,però l'observatori de Girona-SantDaniel no va iniciar la seva sèriefins al juny de », explica Tau-lé.

La temperatura cau fins als -5,5 graus, la mínima més baixa de la tardor La fred arriba als municipisde Girona, Salt i Sarrià de Teri es produeix la primeraglaçada a l’àrea urbana

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

El president de la multinacionalGrífols, Víctor Grífols i Roura, vaser el convidat d’honor dels pre-mis que la Cambra de Comerç deGirona atorga a les millors inicia-tives exportadores. I les exporta-cions van centrar el seu parla-ment de poc més de minuts,però en un sentit diferent al queés habitual davant d’empresarisque basen part del seu èxit preci-sament en les vendes a l’estranger.

Grífols va pujar al faristol perllançar als assistents un avís enforma de suggerència: No confiar-ho tot en les exportacions. Perdesenvolupar la seva reflexió,l’empresari va posar com a exem-ple el vi americà. Durant els anys els Estats Units exportaven el vide França perquè la Llei Seca ha-via acabat amb totes les vinyes.Amb el temps, Califòrnia va aca-bar fent un vi tan bo com el fran-cès. «Si fas un producte manufac-turat, vigila perquè no dura sem-pre. S’ha d’invertir a fora per man-tenir el que hi ha a dins», va aler-tar.

Grífols és la tercera empresamundial del sector d’hemoderi-vats i líder mundial en subminis-tre a hospitals. Amb seu a Barce-lona, cotitza a l’Ibex i al Nasdaqestadounidenc i té . treba-lladors repartits per tot el món. Lacompanyia ha invertit a l’estran-ger a una escala sideral. Dels. treballadors de Grífols,. es troben als Estats Units.Recentment s’ha expandit a la

Xina creant-hi centres de produc-ció de plasma. Invertir, crear fi-lials, produir a fora. Aquesta és laseva recepta per a créixer. «Expor-tar té importància fins a un certpunt. Després és allà on fabriquesel que importa», va subratllar.

Grífols va utilitzar vàries vega-des la paraula «internacionalitza-ció» com a canal per garantir elcreixement d’una empresa mésenllà de les exportacions, les con-dicions de les quals sempre estansubjectes a canvis de criteri «d’al-

gun polític que fa ximpleries» . Enaquest sentit, va reconèixer que ésuna tasca difícil perquè cada pro-ducte és diferent, i cada país té lesseves pròpies característiquesque ha d’anar resolent. En el seucas va posar com a exemple queels directius de les filials del grupcobren el sou en funció del nivellde vida del país, encara queaquest sigui més alt que el del pro-pi president.

Durant la seva intervenció, Víc-tor Grífols també va negar-se aanomenar «exportacions» a lesvendes a altres països de la UnióEuropea. «Vendre a Europa no ésexportació. Som el mateix país», iva aprofitar per reivindicar-se da-vant dels insults que assegura querep la seva empresa per cotitzar al’Ibex-, amb una «consideraciódirecta per a l’alcaldessa» de Giro-na, Marta Madrenas, present al’acte.

Exportacions gironines a l’alçaPer la seva banda, el president dela Cambra de Comerç de Girona,Jaume Fàbrega, va recordar que«ara que l’Administració Trumpposa nous aranzels i dificulta lesrelacions comercials, la Cambrael va realitzar una actuacióper aconseguir coordinar les tari-fes duaneres que afectaven lescompanyies gironines que expor-taves als Estats Units, i que avui, anys després, seguim ajudantles nostres empreses a consolidar-se al mercat».

El vicepresident de la Cambra,Jaume Guàrdia, va ressaltar la fi-gura de Grífols, que es va incorpo-rar a l’empresa familiar el i vasucceir el seu pare com a CEO el, i va impulsar l’expansió in-ternacional.

F.BENEJAM/L.AUBERT GIRONA

Víctor Grífols avisa els empresaris gironinsque no ho confiïn tot a les exportacions

El president de la multinacional farmacèutica recomana produir en països estrangers i crear filials per evitar perdre mercats «Vendre a Europa no és exportar; som el mateix país» assegural’empresari Retreu davant Madrenas que s’insulti la seva empresa per formar part de l’Ibex-35

Els assistents a l’acte de laCambra, durant la intervenció de Grífols. CAMBRA DE GIRONA

La Cambra de Comerç de Giro-na va celebrar ahir la a ediciódels Premis a l’Exportació, que re-coneixen anualment la bona feinade les empreses en matèria d’ex-portacions. Les xifres de les expor-tacions a la província de Gironamostren una extraordinària evo-lució durant els darrers anys.L’any eren molt poques lesempreses que comercialitzaven

els seus productes a l’estranger,amb una xifra de . euros,mentre que el , el volum d’ex-portacions superarà els . mi-lions d’euros.

Els guardonats d’aquesta edi-ció van ser Safrunat, Costa BravaMediterranean Foods i CeresRoura.

Iniciativa exportadoraSafrunat SL, Anela Fruits va rebreel reconeixement a la millor tascade les empreses que facturen finsa milions d’euros i així la sevainiciativa exportadora. El jurat vadestacar que tot i la seva recent in-corporació al món exportador,l’empresa de Campllong ha acon-seguit un important creixement,assolint des de l’any ser pre-sents a països i obtenir el

de la facturació en exportació.

Guardó projecció internacionalEl segon premi que es va concedirva ser per Costa Brava Mediterra-nean Foods-Grup Cañigueral,com a empresa que factura mésde milions d’euros l’any. CostaBrava MF va ser fundada l’any i va ser valorada pel canvioperatiu a nivell comercial i launificació de la marca de l’empre-sa, la qual cosa li ha fet guanyar unnou canal de distribució al mercatasiàtic.

Premi a la innovacióAquest guardó va ser atorgat a Ce-res Roura, l’empresa de Figueresque va néixer l’any amb es-pecial esforç en la innovació. Es vavalorar la seva trajectòria expor-tadora que l’ha dut a fer el pas a laimplantació exterior amb l’ober-tura d’una sucursal i un magat-zem als Estats Units.

LAURA AUBERT GIRONA

Safrunat, Costa Brava Foods iCeres Roura, premis a l’exportació

El volum de la venda al’estranger de les empresesgironines superarà el 2019els 5.000 milions d’euros

Una de les intervencions en la 24aedició dels Premis a l’Exportació.FOTO: CAMBRA DE GIRONA

Diari de GironaDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 201924

ECONOMIA economia@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

El president de Grífols, VíctorGrífols, va definir l’empresa cente-nària Aigües de Vilajuïga, que lamultinacional va adquirir l’any 2017després que tanqués les seves por-tes 144 anys després del seu naixe-ment, com a «empresa netial». «No-saltres som responsables dels fillsfins que tenen 18 anys. Llavors esfan grans i els deixes que facin, i

després venen els nets i els mal-criem», va assenyalar Grífols perdefinir l’adquisicó de l’embotellado-ra, que al seu moment la farmacèu-tica va definir-ne els motius decompra com a «sentimentals» Enaquesta línia, Grífols va deixar clarque l’empresa empordanesa no és«una filial, perquè als fills els hasd’exigir, premiar o utilitzar mà duraquan ho fan malament», sinó que és«com una neta: que facin el que vul-guin. Si va bé, bé, si no no. Ser direc-tor seu és un xollo», va bromejar elpresident de la multinacional du-rant l’acte de lliurament dels pre-mis a l’exportació de la Cambra deComerç. F.B. GIRONA

«AIGÜES DEVILAJUÏGA no és una filial, és com una neta»

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

RUBEN WAGENSBERG @wagensberg

«La meitat delsdelictes d’odi al’Estat són per

motius racistes.#NoServeixDeRes

manifestar-nosantiracistes si no

revisem coms’explica la nostrahistòria colonial.

#Noserveixderes sino és

#JustíciaGlobal»

ALMEIDA@bufetalmeida

«De fet, les crítiquesmés gransd’Amnistia

Internacional nosón contra el

Tribunal Suprem,sinó contra el text

del Codi Penal, en elque molts hi

estarem d’acord. ElCodi Penal actual és

perillosíssim per ales llibertats»

ANA RUIZ ECHAURI@anaruize

«Avui (ahir) és el‘Dia Mundial del

Vàter’. Sona a bromaperò més de 4.000

milions de personesno tenen accés a unsanejament decent.La manca d’higienemata uns 300.000menors de 5 anys

cada any. Hi ha400.000 morts

anuals perinfeccions evitables.

Poca broma.»

AL TWITTER

LA FOTO DEL DIA

LA FINESTRA

La Dos

Diari de GironaDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 20192

TELEVISIÓELS EMPORDANESOS CALA VENTOPASSEN PEL PLATÓ DEL PROGRAMA«LATE MOTIV» DE MOVISTAR +

El duo de rock alternatiu empor-

danès Cala Vento va passar di-

lluns a la nit pel plató del programa Late

Motiv de Movistar +. El grup format per

Joan Delgado i Aleix Turon va interpre-

tar el tema Gente como tú, pertanyent a

Balanceo, l’àlbum que han publicat

aquest mateix any i que actualment es-

tan presentant arreu d’Espanya. L’actua-

ció de Cala Vento no va ser dilluns l’úni-

ca representació gironina al programa

de la plataforma de pagament, que en

absència d’Andreu Buenafuente -que es-

tarà de baixa un temps per una inter-

venció quirúrgica- va estar presentat

per Facu Díaz. L’humorista uruguaià,

nascut a Montevideo però que als 8 anys

es va traslladar a viure a Blanes, es va

posar rere el timó de l’espai substituint

Buenafuente fins i tot en el tradicional

monòleg del principi.

XARXES SOCIALS TEMPORADA ALTA CEDEIX EL SEU INS-TAGRAM ALS ARTISTES DEL FESTIVAL

El festival Temporada Alta ha en-

gegat aquesta edició un nou pro-

jecte a les xarxes socials per connectar

els artistes i els espectadors. «Et donem

l’Instagram de Temporada Alta» dona la

gestió de les stories de l’Instagram del

festival a algun artista durant les 24 ho-

res prèvies a la seva actuació perquè hi

retransmeti el viatge cap a Girona,

l’arribada al teatre o els preparatius

abans de la funció. Entre els artistes que

han pres les regnes dels stories aquest

cap de setmana hi ha hagut el cantant

Joan Dausà o la dramaturga Cristina Cle-

mente, presentadora del Torneig de

Dramatúria Catalana.

TURISMEUNS PERIODISTES ARGENTINSDEDIQUEN UN ARTICLE A GIRONA

Els periodistes i bloguers argen-

tins Marina Negri i Matías Zampi-

ni són els autors del blog somosperio-

distasdeviaje.com, una bitàcora dedica-

da a donar a conèixer els llocs que visi-

ten. Recentment, han compartit per les

xarxes socials l’escapada que van fer a

Girona durant la seva estada a Catalu -

nya. Sota el títol «Escapada de un día a

Girona», la parella va arribar a la ciutat

comtal amb AVE des de Barcelona i van

passejar-se pels seus indrets més em-

blemàtics: la Rambla, el Museu d’Histò-

ria de la ciutat i dels Jueus, els Banys

Àrabs, la Catedral i els racons del Barri

Vell. Fins i tot van batejar-la com «la Bu-

dapest catalana».

L’emblemàtic santuari del Vilar de Blanes torna a comptar des d’ara amb tres dels vaixells que decoren el seu interior.Són tres restauracions que han fet dos veïns de Blanes aficionats al modelisme. Salvador Tordera ha restaurat una repro-ducció de la barca Santa Rita, de la novel·la de Joaquim Ruyra El rem de trenta-quatre, construïda fa 70 anys per un bla-nenc que treballava al Museu Marítim de Barcelona, mentre que Antònia Perpiñá ha restaurant dos vaixells més. Es tractad’una barca de vela llatina de propulsió a motor, de la qual ha arranjat tota la proa, el pal de proa i un dels màstils.

El Vilar reincorpora tres miniatures navals restaurades per dos veïns

AJUNTAMENT DE BLANESJUDICI JUST

Rafael de Ribot

LLETRES

PERIODISTA

s Espanya un estat demo-cràtic? Joan Tardà és undels que creu que sí, ho vadir en un acte públic el

cap de setmana passat, i els indepen-dentistes hiperventilats el linxen a lesxarxes socials. Acceptar que vivim enun estat de dret és anar en contra dela doctrina general de l’independen-tisme, que afirma que Espanya éscom Turquia. Però precisament peraixò, perquè vivim en una democrà-cia, ni el president de la Generalitatestà per sobre la Junta Electoral i finsi tot ell ha de retre comptes si se saltaels seus dictàmens. Imaginem quèpassaria si no fos així, si no disposés-sim d’un mecanisme que garantís laimparcialitat en els processos electo-rals i que alcaldes o presidents no es-tiguessin vigilats per si tinguessin latemptació de saltar-se-la. Això sí ques’assemblaria perillosament a la re-alitat turca. El nostre model funciona–mal que bé– quan existeixen siste-mes de contrapoder que controlenels possibles abusos. I la màxima ga-rantia és que molts d’ells no formenpart del sistema institucional. Hi haactors de tot tipus que actuen ambvoluntat fiscalitzadora, i aquest ésprecisament el paper que van jugarels observadors al judici del procés.Amnistia Internacional va presentarahir el seu informe sobre el judici i vadenunciar que considera les penesdesproporcionades i que la sentènciapot ser perjudicial per al dret de pro-testa. Per això demana que es posi enllibertat els Jordis i que es clarifiqui eldelicte de sedició desautoritzant lainterpretació que n’ha fet el TribunalSuprem. Però tot i les severes críti-ques i advertiments, la conclusió fi-nal d’Amnistia Internacional és queva ser un procés amb totes les garan-ties: va ser un judici just. Cuidem-nosdels que judicialitzen la política, peròmolt més encara dels que polititzenla justícia.

É

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 201920 | Nacional |

Una quarantena d’investi-gadors catalans figurenentre els més citats delmón segons la classifica-ció que ha elaborat la cap-davantera companyia Cla-rivate Analytics a travésde Web of Science Group.Noms com Manel Esteller,Josep Tabernero, Enri-queta Felip i Ramon Es-

truch apareixen en la llistadels 6.008 científics mésrellevants del món en 21camps de la ciència i lesciències socials, que vandes de la medicina clínica iles neurociències fins al’agricultura, l’economia iel medi ambient. Algunsguardonats apareixen enmés d’una categoria, peraixò la llista conté 6.216registres. El conjunt del’Estat espanyol, amb 116investigadors, apareix en-tre els deu primers del ràn-quing.

A la llista mundial hiapareixen 23 guardonatsamb el premi Nobel, entre

els quals n’hi ha tresd’anunciats enguany:Gregg L. Semenza, que varebre el Nobel de medicina;John B. Goodenough, pre-

miat en la categoria de quí-mica, i Esther Duflo, a eco-nomia. Les dades usadesper a l’anàlisi inclouen per-sones que l’empresa, a tra-

vés de l’anàlisi de citacions,identifica com a potencialsguanyadores del Nobel.

Pel que fa als científicscatalans, n’hi ha 13 de

l’hospital Clínic-Idibaps ide la Universitat de Barce-lona; dos del Vall d’HebronInstitut d’Oncologia(VHIO), i tres de l’InstitutHospital del Mar d’Investi-gacions Mèdiques, entred’altres.

Josep Tabernero, direc-tor del VHIO, és reconegutper exemple com un delsinvestigadors més citatsen la categoria de medicinaclínica. També EnriquetaFelip, investigadora princi-pal del grup de tumors to-ràcics i càncer de cap i colldel VHIO.

La Universitat de Barce-lona apareix com la univer-sitat de l’Estat amb més in-vestigadors a la llista i la se-gona institució després delCSIC. Aquests treballen,entre d’altres, a l’hospitalClínic, al Parc SanitariSant Joan de Déu i a l’Insti-tut de Recerca contra laLeucèmia Josep Carreras,i molts ho fan al camp del’oncologia. ■

a Una quarantenad’investigadorsfiguren a la llista delsmés influents

RedaccióBARCELONA

Lideratge catalàde científics méscitats del món

E. Felip, J. Tabernero, M. Esteller, R. Estruch, E. Campo i J. Bruix, alguns dels citats ■ ARXIU

El servei d’atenció psicolò-gica, social i jurídica de laFundació Vicki Bernadet,dedicada a ajudar vícti-mes d’abusos sexuals in-fantils, ha registrat un to-tal de 754 denúncies peraquest tipus d’abusos du-rant el primer semestre de2019. Són 184 més que enel mateix semestre de2018 i suposen un incre-ment del 30%. Segons vaexplicar dilluns la funda-dora de l’entitat que portael seu nom, Vicki Berna-det, que el nombre de de-núncies augmenti és “enpart una bona notícia per-què vol dir que més gentestà disposada i oberta aparlar sobre la seva expe-riència”. Al seu parer tam-bé ha contribuït a l’aug-ment de denúncies la re-percussió mediàtica d’al-guns casos, i una pèrduacreixent de la por de parlar

sobre aquesta problemàti-ca. Per Bernadet s’ha fetmolta feina parlant d’abu-sos en esglésies o escoles i,en canvi, cal fer molta fei-na en l’abús dins la família,ja que majoritàriament elsabusos es donen dins l’am-bient de confiança dels in-fants.

L’entitat ha augmentatels últims anys un 12% elnombre de sol·licituds te-lefòniques d’informació,atenció i assessoramentpsicològic, i un 39% lespresencials. Més de 347persones –97 menors i250 adults– han passatper teràpia psicològica, deles quals un 80% són do-nes i un 20% homes. La di-rectora executiva de lafundació, Maivik Cabau,va explicar que en un 90%dels casos l’abusador és unhome. Es calcula que un decada cinc menors és vícti-ma d’abús sexual abans decomplir els 17 anys i un60% de les víctimes no re-

ben cap tipus d’ajuda. Perajudar a evitar aquestaproblemàtica des de lafundació s’han fet esfor-ços per atendre les llistesd’espera de fins a un anyque tenien i que ara sónd’entre trenta i quarantapersones. Pel que fa als in-fants, se’ls dona prioritat al’hora de ser atesos. Ber-nadet denuncia un dèficitper part de l’administracióper tractar la problemàti-ca d’abusos sexuals infan-tils, i admet que estan “co-brint un servei que l’admi-nistració no dona però queés estrictament necessa-ri”.

Campanya solidàriaLa Fundació Vicki Berna-det ha llançat una novacampanya amb motiu delDia Mundial per a la Pre-venció Contra l’Abús Se-xual Infantil, amb la qualaspira a recaptar fons i so-cis per garantir la continu-ïtat de la seva tasca. La

campanya també inclouràun concert solidari el pro-per 25 de novembre, a lasala Barts de Barcelona,amb la participació de mú-sics i bandes com MarcParrot, Halldór Mar, Sa-bor de Gràcia, Lídia Pujol oJaume Vilaseca. Les en-trades, a 20 euros, es des-tinaran a l’entitat. ■

Augmenta un30% l’abússexual infantil

RedaccióBARCELONA

aLa Fundació Vicki Bernadet va atendre 754 víctimes finsal juliol del 2019 aEngega una campanya per recollir fons

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

1.139són els casos atesos el 2018respecte a les 754 víctimesregistrades el primer se-mestre del 2019

“Que augmentin és,en part, una bonanotícia, perquè vol dirque més gent estàdisposada a parlar”Vicki BernadetFUNDADORA FUNDACIÓ VICKIBERNADET

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Bernadet, presentant la campanya, acompanyada de la cantant Lídia Pujol ■ ACN

a mobilitat ha de can-viar de manera radical,global i ràpida. És unaqüestió de salut, per-

què la contaminació provoca mortsi frena el desenvolupament cognitiudels nostres nens.” L’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, expressavaahir amb aquesta simplicitat enl’Smart City Expo World Congressun dels grans reptes que la societatté al davant. Sembla una necessitatcompartida també amb el sector deles ciutats intel·ligents i les empre-ses tecnològiques, ja que la fira queva arrencar ahir ha dedicat forçatemps i espai a la confrontaciód’idees i la presentació de solucionsrelacionades amb aquest camp.

Un dels que s’hi posen de ple i vo-len esdevenir un nou actor és Seat,que obre una nova unitat de negocibasada en la mobilitat urbana. Se si-tuarà i es gestionarà des de Barcelo-na, inicialment amb una trentenade treballadors, però amb l’objectiude donar servei a tot el grup Volks-wagen. Ho va explicar ahir el presi-dent de la companyia, Luca de Meo,just abans de presentar un dels pri-

“Lmers productes que llançarà: la pri-mera motocicleta de Seat, que seràelèctrica i estarà adreçada tant aparticulars com a empreses de mo-tosharing. Tot i que el disseny finales coneixerà l’any vinent i es co-mençarà a comercialitzar durant laprimavera, la firma va avançar queanirà equipada amb un motor elèc-tric d’11 quilowatts, que equivaldràa una motocicleta de 125 cc. Tindràuna velocitat màxima de 100 km/hi una autonomia de 125 quilòme-tres. Segons les previsions de lacompanyia, això implicarà que per

fer-ne un ús habitual a la ciutat no-més caldrà carregar-ne la bateriaun cop a la setmana. Es podrà fer di-rectament al carrer o al garatge, pe-rò també extraient la bateria i car-regant-la a casa en un endoll qualse-vol.

“Els ciutadans de Barcelona pas-sen de mitjana sis dies l’any en em-bussos i creiem que la solució està

en la micromobilitat”, indicava DeMeo argumentant l’aposta per unanova gamma de vehicles compati-bles amb tota mena de desplaça-ments urbans. A banda de la motopresentada ahir, Seat ja va mostraren el MWC un prototip del Minimó,un cotxe elèctric diminut, i té almercat un patinet elèctric, del qualahir també va presentar una segonaversió, amb 65 quilòmetres d’auto-nomia i capacitat per pujar rampesdel 20%. El nou director de mobili-tat urbana de Seat, Lucas Casasno-vas, va remarcar que la moto elèc-trica s’ha fet amb col·laboració ambla firma barcelonina Silence i aniràvinculada a una aplicació que infor-marà de la ubicació exacta i el nivellde càrrega. La col·laboració per alpatinet continua sent amb Segway.

Més enllà dels vehicles compati-bles amb les solucions de micromo-bilitat compartida, Seat també pre-veu convertir-se en un actor mésdel sector amb una plataforma prò-pia de programari. Fa temps vacomprar la plataforma de cotxemultiusuari Respiro –que va co-mençar la seva activitat a Madrid imés recentment va arribar a l’Hos-pitalet de Llobregat– i ara hi podràdonar un nou impuls i molta més vi-

sibilitat. Una possibilitat és que uti-litzi els concessionaris de la marcacom a punt de recollida d’aquestsvehicles compartits. Per a Barcelo-na, però, també treballa amb unasolució que aprofitaria l’àmpliaoferta d’aparcament subterrani dela ciutat.

Un negoci molt lucratiuLuca de Meo assegura que aquestanova àrea de mobilitat urbana “seràuna peça fonamental en l’estratègiade Seat” i va expressar que la firmavol que “les ciutats siguin més sos-tenibles i en millori la qualitat de vi-da”. En qualsevol cas, a ningú li pas-sa per alt que també hi ha un bonnegoci al darrere. Alguns consultorshan estimat que pot arribar a ser de140.000 milions d’euros l’any no-més a Europa, si es calcula un preude 19 o 20 cèntims el quilòmetre. Iper satisfer-lo, caldran nou milionsde vehicles.

Barcelona, la ciutat europea ambmés densitat de motos, serà un es-cenari per posar a prova aquestessolucions de micromobilitat en quèes podria optar pel patinet, la motoo el cotxe elèctric en funció de lesdistàncies a recórrer. Però les solu-cions intel·ligents per a les ciutats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Societat

Micromobilitat a l’alçaNOU PARADIGMA · Més de 700 ciutats busquen solucions intel·ligents per als desplaçaments urbans en l’Smart City ExpoWorld Congress MÉS ACTORS · Seat presenta una moto i un nou patinet pensats per a la mobilitat urbana compartida, quepassa a ser una nova línia de negoci EVOLUCIÓ · Les empreses catalanes relacionades amb el sector ‘smart’ creixen un 62%

Xavi AguilarBARCELONA

Vot digitalmés segurMés enllà de la mo-bilitat, la fira ofereixtot de solucionsper facilitar la vidadels ciutadans, in-cloent-hi el mo-ment de votar.L’empresa barcelo-nina eKratos hi pre-senta una platafor-ma per gestionarles votacions demanera electròni-ca. “Està pensadatant per a una co-munitat de veïnscom per a les elec-cions generals d’unestat”, explica elCEO de la compa-nyia, David Mont-serrat. Els fitxersdel cens no passenper les seves mans,perquè els puja quiorganitza la vota-ció, que està asse-gurada amb ‘block-chain’.

El bus autònom Èrica que jacircula per alguns carrerscatalans, Luca de Meo amb laprimera moto de Seat i unavista del congrés de ciutatsintel·ligents ■ J. RAMOS / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El desplaçament urbà envehicles compartits potgenerar un negoci de 140.000milions l’any a Europa

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 201922 | Nacional |

del futur van molt més enllà. Justa-ment, Ada Colau i Luca de Meo vancoincidir en la presentació de l’EITUrban Mobility. Es tracta d’un pro-jecte de l’Institut Europeu d’Innova-ció i Tecnologia, que integra 48 so-cis de 15 estats i que té com a objec-tiu finançar projectes que aportinsolucions de mobilitat per fer méshabitables les ciutats europees. Co-lau va deixar clar que les mesuresper millorar la mobilitat i reduir lacontaminació a la ciutat no es pre-nen “en contra de ningú” ni són“cap imposició política o ideològi-ca”. A més, va remarcar que els can-vis que viuen les ciutats poden ser“grans oportunitats” per al móneconòmic. Per la seva banda, DeMeo va coincidir amb l’alcaldessa enla necessitat de reduir la presènciadel vehicle privat a l’espai públic i vaapuntar cap a les plataformes digi-tals per compartir vehicles com a

solució de futur, per bé que impliquila necessitat de canviar el model denegoci de les companyies automobi-lístiques i reduir el seu volum deproducció. L’EIT Urban Mobility,amb seu a Barcelona, tindrà una vi-gència de 7 a 15 anys i un finança-ment de fins a 400 milions d’eurosde la Comissió Europea

Un sector a l’alçaLa fira, que s’acabarà demà, aplegamés d’un miler d’expositors amb to-ta mena de solucions per facilitar elcontrol de les ciutats intel·ligents.Moltes tenen a veure amb el controlintegral del trànsit, des de solucionsque centralitzen la informació finsa petits detalls, com ara un senyalde pas de vianants intel·ligent que,gràcies a les càmeres que incorpora,detecta quan hi ha persones cre-uant i emet senyals lluminoses es-pecials. Com que també detecta l’ar-

ribada de vehicles i en calcula la ve-locitat, si el senyal intel·ligent pre-veu la possibilitat d’un atropella-ment, les llums es tornen vermelles,s’emet un so que alerta els vianantsi, en el futur, s’enviarà un avís al ve-hicle que s’aproxima si està equipatamb la tecnologia estàndard com-patible. Es tracta d’una solució des-envolupada a Estònia, però que benbé podria ser catalana, perquè el tei-xit empresarial relacionat amb lesciutats intel·ligents no para de créi-xer al país. Actualment està formatper 438 empreses que ocupen45.046 treballadors i facturen9.717 milions d’euros, una xifra querepresenta el 4% del PIB. Segons lesdades d’ACCIÓ, el sector està encreixement a Catalunya: el nombred’empreses ha crescut un 62% i elvolum de facturació, un 39% res-pecte al 2016, quan es va estudiarper primera vegada. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2019

3017

45-1

2192

25L

Nissan aturarà entre elsdies 15 i 25 de novembreuna de les dues línies deproducció de la planta dela Zona Franca de Barcelo-na per evitar acumulaciód’existències, una mesuraque obligarà a enviar a ca-sa uns 800 empleats.

Fonts de Nissan i del co-mitè d’empresa van con-firmar a l’agència Efe quela línia que fabrica les fur-gonetes ranxeres (pickup) de les marques Nis-san, Renault i Mercedes, lalínia 2, estarà aturada del15 al 25 novembre; és adir, set dies laborables, ique és possible que tanqui“tres o quatre dies més” afinals de desembre.

Es tracta d’una mesurade flexibilitat recollida alconveni de la planta, quepermet enviar a casa elsempleats fins a 25 diesl’any. Enrique Saludas,membre del comitè d’em-presa pel sindicat Sigen-

USOC, explicava a Efe queaquest any es produiranuns 52.000 vehicles a laplanta de la Zona Franca ique això posa de manifestel grau d’“infrautilització”d’aquesta factoria, que es-tà al 27% de capacitat deproducció, aproximada-ment.

Tot i que la consellerad’Empresa, Àngels Cha-cón, va assegurar la set-mana passada que Nissanreafirmava el seu compro-mís amb les plantes cata-lanes després de la reuniómantinguda al Japó ambdirectius de l’empresa ni-pona, els sindicats de l’au-tomobilística es mostrenintranquils pel futur de laplanta. Està previst que aprincipi del 2020 la direc-ció de Nissan reveli als sin-dicats quins plans té per ala planta de Barcelona.

Per la seva banda, fontsde Nissan van assegurarque la planta del RegneUnit també ha aplicat me-sures de flexibilitat per evi-tar acumulació d’estocs.

Nissan aturadurant deu diestota una línia

RedaccióBARCELONA

a La mesura suposa enviar a casa propde 8.000 treballadors de Barcelona

Furgonetes de Nissan en una línia d’acoblament de lacompanyia a la planta de la Zona Franca ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 20196 |

Els empresaris i laministra Calviñoinsten Torra aposar fi a lesmobilitzacions

El govern convocaràels partits catalans iel Parlament podriatornar a debatrel’autodeterminació

Tornarà lataula dediàleg departits

Pressió contrales protestesper lasentènciaNacional

Amnistia Internacional(AI) conclou que la con-demna d’entre nou i tretzeanys de presó als líders in-dependentistes catalanscontravé el dret interna-cional i, en el cas de JordiSànchez i Jordi Cuixart,“viola els seus drets a la lli-bertat d’expressió i reu-nió”, per la qual cosa de-mana la seva posada en lli-bertat immediata. L’orga-nització internacional endefensa dels drets hu-mans ja havia sol·licitat laposada en llibertat de Sàn-chez i Cuixart quan esta-ven en presó provisional iara ho torna a exigir, a mésd’instar a obrir una novacausa perquè les sevescondemnes siguin anul·la-des.

Judici just “en conjunt”En l’informe elaborat perl’organització internacio-nal i fet públic ahir a Bar-celona, Amnistia no posaen qüestió la legalitat deljudici al Tribunal Suprem“en el seu conjunt”. El di-rector d’Amnistia Espa-nya, Esteban Beltrán, ad-met que no contrastar lesdeclaracions de testimo-nis amb proves videogràfi-ques o acceptar el testimo-ni de polítics en actiu queconsideraven ja condem-nats els líders catalans po-dria haver vulnerat les ga-ranties a un judici just. Pe-rò, en canvi, recorda que elmateix tribunal va descar-tar aquests testimoniscom a elements provatorisdel delicte i, per tant, con-clou que el procés va serjust “en el seu conjunt”.

Però, en canvi, per Amnis-tia la interpretació que elSuprem va fer dels fetsprovats i del Codi Penal es-panyol, i per tant la con-demna per sedició conse-güent, contravenen el dretinternacional.

Vulnerada la legalitatEl motiu principal és queals líders polítics i civils ca-talans se’ls ha vulnerat elprincipi de legalitat. Se-gons aquest principi, “tot-hom té dret a saber perfec-tament per quins actes espot ser penalment respon-sable i amb quina duradade condemna”, explica Da-niel Joloy, assessor legal ide polítiques d’AI. En elcas espanyol, el problemaés que el delicte de sedicióestà redactat al Codi Penalde manera “molt general” i“vague” i pot induir a in-terpretacions despropor-cionades com consideraAI que ha fet el Suprem.L’assessor legal de l’orga-nització ho argumenta pelfet que, segons el Codi Pe-nal espanyol, la sedició “norecull explícitament elsfets de violència” i “única-ment requereix que l’accióhagi estat per la força o fo-ra de les vies legals, i aixòobre la porta a una àmpliagamma de criminalitza-ció” de protestes, com perexemple la desobediènciacivil pacífica.

Joloy conclou que lacondemna per sedició enaquest cas vulnera el dretinternacional perquè “lesaccions directes no violen-tes estan protegides pelsconvenis internacionalsencara que es vulneri la lleii sempre que no sigui vio-lentament”. Joloy reco-

neix que els estats podenrestringir el dret a la lliber-tat d’expressió o reunió,però la limitació ha d’estar“establerta clarament perllei” i “clarament demos-trada” la seva necessitat.Com que, segons ell, no ésel cas de la protesta davantde la conselleria d’Econo-mia del 20-S ni del referèn-dum de l’1-O, hi ha hagut“violació del dret humà enqüestió”.

Joloy recorda que lasentència del Suprem ba-sa “la gravetat de la con-ducta imputada en el fetque l’oposició va ser multi-tudinària o generalitza-da”. I afirma que, quan elCodi Penal espanyol atri-bueix l’adjectiu tumultuà-ria a la sedició no ho justi-

fica pas perquè la protestahagi estat multitudinària.La seva conclusió és que“la falta de claredat en ladefinició de sedició” al Co-di Penal, per si sola, “estàsuposant restriccions” alsdrets humans. Però, amés, la interpretació “ex-tensiva” que en fa el Su-prem “imposa límit a pro-testes pel nombre de per-sones que les fan” en con-siderar sedició un “aixeca-ment multitudinari”.

Amenaça als ciutadansJoloy fa una advertènciarespecte als milers de ma-nifestants del 20-S i als mi-lions de votants de l’1-O:“Accions en què van parti-cipar milers de personespodrien també conside-

rar-se sedició, segonsaquesta interpretació.”

Per això, Amnistia con-clou que “les autoritats nohan d’imposar càrrecs se-vers no proporcionals a lesaccions quan no van ser fe-tes amb violència”, en pa-raules de Joloy. Amnistiarecorda que, segons els es-tàndards internacionals,“una manifestació no perdel seu caràcter pacífic pelrecurs a la resistència pas-siva, perquè es cometi al-guna il·legalitat o pel re-curs a l’ús de la violènciaper alguns manifestants”.I hi afegeix que l’Organit-zació per a la Seguretat i laCooperació a Europa(OSCE) i el Tribunal Euro-peu de Drets Humans(TEDH) assenyalen que

“les accions directes no-violentes, incloent-hi ac-tes de desobediència civil,estan protegides pelsdrets a la llibertat d’ex-pressió i reunió pacífica–fins i tot quan suposinuna vulneració de la llei–sempre que no es cometinde manera violenta”. Pertot això, AI insta el poderlegislatiu espanyol a corre-gir “substancialment” ladefinició de sedició perevitar que es repeteixi elcas dels presos catalans.

Sànchez i CuixartAmnistia diferencia el casde Sànchez i Cuixart delsexconsellers i l’expresi-denta del Parlament, Car-me Forcadell. Tenint encompte la interpretació ju-

Presó contra el dret int

Xavier MiróBARCELONA

DRET · Amnistia censura la condemnaper sedició perquè vulnera el principi delegalitat LLIBERTAT · Demana lallibertat immediata de Sànchez i CuixartAVÍS · Adverteix que el Suprem obre laporta a condemnar protestes pacífiques

Adriana Ribas, EstebanBeltrán i Daniel Joloyd’Amnistia, ahir ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Ai, AIL’APUNT demana la llibertat dels dos condemnats. El sistema ju-

dicial estatal arriba on vol arribar i no atén gaire a la jus-tesa de les decisions durant el camí. Ahir deixava senseefecte les ordres d’empresonament de quatre CDR de-tinguts perquè no els havien informat de la causa, tot ique no els alliberava. Torra s’imagina la inhabilitació idescarta convèncer el tribunal... etc.Carles Sabaté

Amnistia Internacional ha trigat més d’un mes a valorarla sentència del Suprem sobre l’1-O. La considera des-proporcionada i hi veu “elements de preocupació”. Car-rega contra el Suprem per haver condemnat els Jordis,per exemple, però evita qualificar el de l’1-O com un ju-dici injust. I cap adjectiu el definiria millor. Quina por dequalificar allò que és evident, perquè al mateix informe

Amb el suport de la planamajor d’ERC i diputats deformacions sobiranistes,l’exsecretari d’Hisenda iactual diputat d’ERC,Lluís Salvadó, va declararper primer cop ahir com ainvestigat, després d’ha-ver estat detingut el 20 desetembre del 2017, acusatinicialment d’una incor-recta gestió de dades fis-cals i ara de promoure unaagència tributària de la fu-tura República catalana id’organitzar el referèn-dum de l’1-O. Fa dos anysno va declarar perquè lacausa era secreta, i ahir,durant tres hores, Salvadóva explicar a la magistradainstructora del TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya (TSJC), Maria Eu-gènia Alegret, que l’Agèn-cia Tributària Catalana(ATC) no va superar mai elmarc autonòmic, i que ellno va participar en l’orga-nització de l’1-O.

El cas de Salvadó va

quedar en un atzucacquan, el maig passat, elprimer magistrat del jut-jat d’instrucció 13 de Bar-celona no va elevar la sevacausa al TSJC, com sí queva fer amb l’exsecretari ge-neral d’Economia i actualdiputat d’ERC, Josep Ma-ria Jové, fins que la fiscaliava demanar-ho pels indi-cis i davant la seva condi-ció de polític aforat.

Pressupost republicàEl diputat d’Esquerra no-més va respondre a lespreguntes de la seva advo-cada, Núria Martí García-Milà, i va aportar 35 docu-ments a la causa, per “de-mostrar la correcció” de laseva feina durant els 20mesos que va actuar com asecretari d’Hisenda, se-gons la seva defensa.

L’investigat va exposaral TSJC que el sistemae-Spriu que l’ATC va des-envolupar era una aplica-ció informàtica dissenya-da per recaptar els impos-tos dels catalans de mane-ra més eficient, encara

que amb la finalitat detransferir-se posterior-ment a la Hisenda espa-nyola, dins dels estricteslímits de les competènciesautonòmiques. De fet, vaexplicar que durant l’eta-pa d’aplicació de l’article155 de la Constitució, ambla Generalitat intervingu-da, el govern espanyol vavalidar el model de l’ATC inomés va introduir petitesmodificacions al disseny,desenvolupat en el governde Puigdemont.

Salvadó va detallar queva incrementar l’ATC (de325 a 720 treballadors i de4 a 32 oficines) perquèaquesta funcionava al50% de les seves capaci-tats, i que implica un estal-vi de 23 milions anuals a laGeneralitat.

També va aclarir que elfull que li van trobar on po-sa “Pressupost de la Repú-blica catalana” era per po-sar en una caixa, com a re-gal amb humor per a l’ac-tual vicepresident PereAragonès pel seu casa-ment. ■

Salvadó sosté queno va superar laHisenda autonòmicaa L’exsecretari d’Hisenda declara al TSJC que no van incomplirel marc competencial a Nega haver organitzat l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

Salvadó, amb les seves advocades, després de declarar com investigat per l’1-O, ahir ■ EFE

rídica de Joloy, Amnistiaconsidera que la condem-na per sedició dels dos lí-ders civils “viola els seusdrets a la llibertat d’ex-pressió i de reunió pacífi-ca” i per això en demana laposada en llibertat imme-diata i també que les auto-ritats espanyoles “garan-teixin un procés que per-meti anul·lar la condem-na” que se’ls ha imposat.

Exconsellers i ForcadellAmnistia avalua diferent-ment el cas de l’exvicepre-sident Oriol Junqueras;els exconsellers Raül Ro-meva, Dolors Bassa, Joa-quim Forn, Josep Rull iJordi Turull, i l’expresi-denta Carme Forcadell.No en demana la llibertat

immediata perquè consi-dera que podrien haver co-mès “algun delicte legíti-mament jutjable en virtutdel càrrec oficial que exer-cien” i que el Suprem elsatribueix responsabilitaten fets que no estan “em-parats per l’exercici de laseva llibertat de reunió iexpressió o de la desobe-diència civil”. Dit això, pe-rò, Amnistia consideraque també se’ls ha vulne-rat el principi de legalitatamb la condemna per sedi-ció. Per això, insta el mi-nisteri fiscal davant el Tri-bunal Constitucional queempari el principi de lega-litat que se’ls ha vulneratquan els presos presentinrecursos a la sentència delSuprem. ■

ternacional

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Està fora de lloci forma part de lapropaganda a la qualens tenen acostumatsalguns organismes”Santi RodríguezDIPUTAT DEL PARTIT POPULAR ALPARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Les conclusions del’informe d’AI hauriende fer pujar els colorsals responsables de lajustícia espanyola”Damià CalvetPORTAVEU ACCIDENTAL DEL GOVERNCATALÀ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És una opinió més,respectable, però calacceptar i acatar lasentència d’un estatde dret”Eva GranadosPORTAVEU DE PSC-UNITS ALPARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És una opiniórespectable que noinvalida el que diuenels jutges, que és allòfonamental”Nacho Martín BlancoDIPUTAT DE CIUTADANS

“Accions en què vanparticipar milers depersones podrienconsiderar-se sedició[segons el Suprem]”Daniel JoloyASSESSOR LEGAL I DE POLÍTIQUESD’AMNISTIA INTERNACIONAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La veritat resisteix elpas del temps i acabaderrotant els seusmanipuladors. Sereui serem lliures”Carles PuigdemontEXPRESIDENT CATALÀ A L’EXILI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Que l’ONG de dretshumans mésimportant corregeixiun poder de l’Estat nopot quedar impune”Declaració d’Òmnium

La Diputació de Girona aprova les

bases de diverses subvencions en

matèria d’habitatge i medi ambientPor Redacción Girona - 19 noviembre, 2019

El ple ordinari de la Diputació de Girona corresponent al mes de novembre ha tingut lloc

aquest migdia a la sala de plens de l’ens supramunicipal. En la sessió d’avui s’han

aprovat les bases reguladores de diverses línies de subvencions centrades,

principalment, en els àmbits de l’habitatge i del medi ambient.

Quatre línies d’ajuts destinades a polítiques socials d’habitatge

El departament d’Habitatge de l’Àrea de Cooperació Local de la Diputació dona suport

als municipis de les comarques gironines i altres ens públics en matèria d’habitatge.

Entre els objectius estratègics de govern de la Diputació es troba la dotació dels

ajuntaments gironins d’eines suficients perquè puguin impulsar, concretar i

desenvolupar polítiques socials d’habitatge en el seu àmbit municipal.

Amb aquesta finalitat, en la sessió plenària d’avui el departament d’Habitatge ha

presentat quatre propostes de bases inicials, reguladores de subvencions enfocades en

polítiques socials d’habitatge. Les quatre propostes, que estan destinades principalment

als 221 ajuntaments inclosos en l’àmbit territorial de la Diputació de Girona, han estat

aprovades per unanimitat al llarg de la sessió plenària, i tenen com a objectiu principal

l’augment del parc públic d’habitatges i la millora de les seves condicions.

Les línies de subvencions són les següents:

• Per a estudis, plans, programes i projectes locals en l’àmbit de les polítiques

d’habitatge.

• Per a inversions en habitatges destinats a polítiques socials.

• Per a l’adquisició d’habitatges destinats a polítiques socials.

• Per a la gestió de les polítiques socials d’habitatge en l’àmbit comarcal.

Les bases d’aquestes subvencions tenen un procediment de subvenció de concurrència

competitiva i convocatòria pública. Això no obstant, l’import de les despeses

subvencionables de les tres primeres està determinat pel tram de població al qual

pertany cada municipi. Aquest percentatge va des del 50 % subvencionable per a

municipis amb més de 20.000 habitants fins al 95 % en municipis fins a 1.000

habitants.

Així mateix, cada una de les subvencions tenen establert un import màxim i un import

mínim atorgable. En la subvenció per a estudis, plans, programes i projectes locals en

l’àmbit de les polítiques d’habitatge, l’import mínim subvencionable és de 1.000 € i el

màxim és de 10.000 €.

Pel que fa a la subvenció en inversions en habitatges destinats a polítiques socials,

l’import mínim és 2.500 € i el màxim ha augmentat enguany de 10.000 € a 15.000 €

per a habitatges de propietat municipal i de 7.000 € a 8.000 € per a habitatges cedits

als ajuntaments, els quals han de mantenir l’ús destinat a polítiques socials durant un

termini set anys. Aquest termini d’ús s’ha disminuït de deu a set anys amb l’objectiu

d’afavorir la mobilització de l’habitatge buit.

La subvenció a la gestió de les polítiques socials d’habitatge en l’àmbit comarcal, a més

dels ajuntaments, també està destinada als consells comarcals dins de l’àmbit territorial

de la Diputació de Girona que ofereixin serveis comarcals d’habitatge. Aquesta línia

pretén obtenir l’assoliment de la igualtat d’oportunitats per a la ciutadania mitjançant el

finançament de serveis comarcals d’habitatge gestionats per ajuntaments i consells

comarcals, amb l’objectiu de fomentar l’extensió d’aquestes actuacions a totes les

poblacions del territori. L’import màxim subvencionable, en aquest cas, és de 18.000 € i

el mínim és de 1.000 €.

En la sessió plenària s’aproven sis línies d’ajuts presentades pel servei de Medi Ambient

La Diputació de Girona té, entre les seves funcions, l’impuls de projectes i actuacions

que tinguin per finalitat aportar solucions eficaces a les principals problemàtiques

mediambientals del territori gironí, així com a la conservació del seu patrimoni natural.

Amb aquest objectiu, en el ple ordinari d’avui s’han aprovat per unanimitat les bases

reguladores de sis línies d’ajuts presentades pel servei de Medi Ambient de la Diputació.

Aquest conjunt de subvencions es classifiquen en dos grans grups: per una banda, els

ajuts destinats a la preservació de l’entorn natural existent en la demarcació i, per una

altra, els destinats a la millora de la sostenibilitat urbana, lluita contra el canvi climàtic i

foment de l’economia verda.

Dins del primer grup s’han aprovat avui dues subvencions destinades al

desenvolupament d’actuacions de conservació per a actuacions de conservació del

patrimoni natural. La primera, dirigida als consorcis gestors d’aquests espais i

ajuntaments i, la segona, a organitzacions no lucratives que custodien el territori de

forma exclusiva o preferent. Aquestes últimes bases subvencionen un import màxim de

10.000€ que poden finançar fins al 80 % de la despesa prevista.

A més, també s’ha aprovat una línia d’ajuts destinada a la realització de projectes en

diversos àmbits dins del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny . I una

última línia per a actuacions en matèria forestal de prevenció d’incendis dins de l’eix

estratègic “Gestió forestal sostenible i prevenció d’incendis forestals”. Aquests ajuts

tenen com a objectiu donar suport als ajuntaments, a les agrupacions de defensa

forestal (ADF) i a les associacions de propietaris forestals de les comarques gironines

per a actuacions forestals.

Dins del segon grup, s’ha aprovat una línia d’actuacions de la Diputació de Girona,

destinada als ajuntaments del territori signataris del Pacte d’alcaldes per a l’eficiència

energètica i la lluita contra el canvi climàtic, en el marc del programa «Del pla a l’acció».

Aquests ajuts tenen per objecte el finançament d’accions per millorar l’eficiència

energètica i reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle planificades prèviament en

plans d’acció d’energia sostenible (PAES), plans d’acció d’energia sostenible i clima

(PAESC) o plans d’acció locals per a la sostenibilitat (PALS).

A més, s’ha aprovat una altra línia de subvencions, també destinades als ajuntaments

gironins signataris del Pacte d’alcaldes, per al finançament de la instal·lació de calderes

en equipaments de titularitat o gestió municipal i xarxes o microxarxes de calor de

biomassa municipals. Per les menors o iguals a 70 kW, l’import màxim serà de 30.000

€, i per a les majors de 70 kW, aquest import màxim ascendirà a 70.000 €.

Aprovats els annexos de pròrroga de quatre convenis d’encàrrec a mitjà propi de la

Diputació de Girona a SUMAR, SL

La Diputació dona suport als municipis de les comarques de Girona amb l’objectiu que

tots els ciutadans de la demarcació, especialment els més desfavorits, disposin d’uns

serveis públics de qualitat.

En el ple ordinari del passat mes de març es van aprovar quatre convenis d’encàrrec a

mitjà propi de la Diputació de Girona a Sumar, Serveis Públics d’Acció Social de

Catalunya, SL (SUMAR, SL), per a la gestió dels serveis següents:

• Servei d’intervenció especialitzada per a dones que pateixen violència masclista i per

als seus fills a la comarca del Gironès

• Servei d’acolliment i recuperació per a dones que pateixen violència masclista i per als

seus fills a la comarca del Gironès

• Servei tècnic de punt de trobada a la comarca del Gironès

• Servei tècnic de punt de trobada a la ciutat de Figueres i la comarca de l’Alt Empordà

En la sessió plenària d’avui s’ha aprovat, amb l’abstenció dels membres dels grups PSC i

CUP, la pròrroga d’aquests convenis, que tenen vigència fins al 31 de desembre del

2019, per un període d’un any més. El nou període de pròrroga tindrà vigència de l’1 de

gener al 31 de desembre de 2020.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

D I M A R T S , 1 9 D E N O V E M B R E D E 2 0 1 9 - E D I C I Ó 4 8 1

La Diputació de Girona facilitarà als ajuntaments l’accés a les subvencions per habitatgeACN Girona.-La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts la modificació d’algunes de les bases de subvencions que dona als ajuntaments per al foment de polítiques d’habitatge. El diputat delegat […]

AGÈNCIES | 19/11/2019

ACN Girona.-La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts la modificació d’algunes de les

bases de subvencions que dona als ajuntaments per al foment de polítiques d’habitatge. El

diputat delegat d’habitatge, Quim Ayats, ha destacat que l’objectiu de l’ens supramunicipal és

“facilitar al màxim” que els ajuntaments puguin acollir-se a aquestes ajudes. A partir d’ara, els

ajuntaments que vulguin invertir en pisos destinats al lloguer podran rebre 8.000 euros per

cada habitatge cedit i 15.000 en els de titularitat municipal. El president de la Diputació,

Miquel Noguer, ha recordat que les primeres subvencions dedicades a aquest àmbit “van

començar amb 100.000 euros”, mentre que ara “en tenim més d’un milió”.

Amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge, la Diputació de Girona ha modificat algunes de

les condicions per atorgar subvencions als municipis que apostin per polítiques socials. El

diputat delegat d’habitatge, Quim Ayats, ha destacat que algunes de les modificacions

augmenten les subvencions que es donen als consistoris que vulguin invertir en pisos per tal

de “facilitar al màxim” aquest “dret universal”.Concretament, Ayats ha remarcat que els

consistoris podran rebre entre 10.000 i 30.000 euros d’ajuda per a cada habitatge que

comprin, amb un màxim de tres per municipi. A més, augmentaran de 7.000 a 8.000 euros les

ajudes per a inversions en habitatges que els ajuntaments tinguin en cessió i de 10.000 a

15.000 euros per habitatge per aquells que siguin de titularitat municipal.Per altra banda,

Ayats també ha anunciat una “reducció dels anys de cessió” que han de tenir els consistoris

sobre els pisos perquè “n’hi havia molts que no ho aconseguien”. Fins ara, per acollir-se a les

ajudes de la Diputació, un ajuntament havia d’aconseguir tenir la cessió durant “un mínim de

deu anys” i ara ho han rebaixat a set (per llei, el mínim és de cinc anys). Per altra banda, en el

cas de les adquisicions, perquè un ajuntament opti a l’ajuda haurà de garantir que es destina a

polítiques socials durant dotze anys i no deu, com fins ara.El president de la Diputació de

Girona, Miquel Noguer, ha remarcat el compromís de l’ens amb el fet de garantir aquest dret

universal, tot i que “no és una competència nostra”. Noguer ha recordat que durant els

anteriors mandats es van trobar que els ajuntaments necessitaven l’assistència de la

Diputació en ajudar als habitants en “l’accés als aliments”, arran de les conseqüències de la

crisi econòmica.Però tot i així, una altra “demanda” important que va sorgir ràpidament també

és les ajudes per a l’accés a l’habitatge. Per això, Noguer ha detallat que aquestes subvencions

van començar amb 100.000 euros”, però uns anys després les partides ja superen el milió.

Aquestes modificacions s’han aprovat per unanimitat en el plenari d’aquest dimarts.Millorar

la visualització de la dona ruralUn altre dels punts que també s’ha aprovat és les bases

reguladores per a les ajudes per a realitzar projectes del Parc Natural del Montseny. Un dels

canvis és la “revisió del llenguatge” que s’utilitza per evitar la discriminació de gènere en el

món rural, tal com ha detallat la diputada delegada de medi ambient, Anna Barnadas. La

diputada ha assegurat que ja hi ha una associació de dones del món rural creada i per això

volen començar a treballar per “millorar la visualització” de la dona.Per altra banda, també

s’ajudarà a altres projectes que “donin suport a la població del Montseny” per “evitar la

despoblació” que pateix la zona. Barnadas ha apuntat en les ajudes per millorar l’eficiència

energètica dels edificis privats “que s’utilitzin com a primeres residències” com una de les

mesures.Calderes de biomassaPer altra banda, la Diputació de Girona seguirà subvencionant

els ajuntaments que col·loquin calderes de biomassa en equipaments públics. De tota manera,

Barnadas ha assegurat que a partir d’ara analitzaran que la biomassa que cremi tingui “el

mínim de petjada de carboni”. Per això ajudaran aquells ajuntaments que cremen elements

procedents de la poda d’arbres i de la neteja dels boscos, però no aquells qui comprin la

biomassa a l’exterior.

PLE DE LA DIPUTACIÓ

La Diputació de Girona aprova les bases de diverses subvencions en matèria d’habitatge i medi ambient

També, s'acorda tirar endavant els annexos de pròrroga de quatre convenis relacionats amb la violència masclista

per NacióGirona, Girona, 20 de novembre de 2019 a les 08:50 |

(https://www.naciodigital.cat/girona/pdf.php?id=30545)

Instantània de la sala de plens de la Diputació de Girona aquest dimarts. | @diputaciogirona.

El ple ordinari de la Diputació de Girona corresponent al mes de novembre ha

tingut lloc aquest dimarts a la sala de plens de l’ens supramunicipal. En la

sessió s’han aprovat les bases reguladores de diverses línies de subvencions

centrades, principalment, en els àmbits de l’habitatge i del medi ambient.

Quatre línies d’ajuts destinades a polítiques socials d’habitatge

El departament d’Habitatge de l’Àrea de Cooperació Local de la Diputació dona

suport als municipis de les comarques gironines i altres ens públics en

matèria d’habitatge. Entre els objectius estratègics de govern de la Diputació

es troba la dotació dels ajuntaments gironins d’eines suficients perquè puguin

impulsar, concretar i desenvolupar polítiques socials d’habitatge en el seu

àmbit municipal.

Amb aquesta finalitat, en la sessió plenària d’avui el departament d’Habitatge

ha presentat quatre propostes de bases inicials, reguladores de subvencions

enfocades en polítiques socials d’habitatge. Les quatre propostes, que estan

destinades principalment als 221 ajuntaments inclosos en l’àmbit territorial

de la Diputació de Girona, han estat aprovades per unanimitat al llarg de la

sessió plenària, i tenen com a objectiu principal l’augment del parc públic

d’habitatges i la millora de les seves condicions.

Les línies de subvencions són les següents:

• Per a estudis, plans, programes i projectes locals en l’àmbit de les polítiques

d’habitatge.

• Per a inversions en habitatges destinats a polítiques socials.

• Per a l’adquisició d’habitatges destinats a polítiques socials.

• Per a la gestió de les polítiques socials d’habitatge en l’àmbit comarcal.

Les bases d’aquestes subvencions tenen un procediment de subvenció de

concurrència competitiva i convocatòria pública. Això no obstant, l’import de

les despeses subvencionables de les tres primeres està determinat pel tram de

població al qual pertany cada municipi. Aquest percentatge va des del 50 %

subvencionable per a municipis amb més de 20.000 habitants fins al 95 % en

municipis fins a 1.000 habitants.

Així mateix, cada una de les subvencions tenen establert un import màxim i

un import mínim atorgable. En la subvenció per a estudis, plans, programes i

projectes locals en l’àmbit de les polítiques d’habitatge, l’import mínim

subvencionable és de 1.000 € i el màxim és de 10.000 €.

Pel que fa a la subvenció en inversions en habitatges destinats a polítiques

socials, l’import mínim és 2.500 € i el màxim ha augmentat enguany de 10.000

€ a 15.000 € per a habitatges de propietat municipal i de 7.000 € a 8.000 € per a

habitatges cedits als ajuntaments, els quals han de mantenir l’ús destinat a

polítiques socials durant un termini set anys. Aquest termini d’ús s’ha

disminuït de deu a set anys amb l’objectiu d’afavorir la mobilització de

l’habitatge buit.

La subvenció a la gestió de les polítiques socials d’habitatge en l’àmbit

comarcal, a més dels ajuntaments, també està destinada als consells

comarcals dins de l’àmbit territorial de la Diputació de Girona que ofereixin

serveis comarcals d’habitatge. Aquesta línia pretén obtenir l’assoliment de la

igualtat d’oportunitats per a la ciutadania mitjançant el finançament de

serveis comarcals d’habitatge gestionats per ajuntaments i consells

comarcals, amb l’objectiu de fomentar l’extensió d’aquestes actuacions a totes

les poblacions del territori. L’import màxim subvencionable, en aquest cas, és

de 18.000  € i el mínim és de 1.000 €.

Pau Presas, Miquel Noguer i Albert Piñeira durant el ple d'aquest dimarts. Foto: @diputaciogirona.

S’aproven sis línies d’ajuts presentades pel servei de Medi Ambient

La Diputació de Girona té, entre les seves funcions, l’impuls de projectes i

actuacions que tinguin per finalitat aportar solucions eficaces a les principals

problemàtiques mediambientals del territori gironí, així com a la conservació

del seu patrimoni natural.

Amb aquest objectiu, en el ple ordinari d’avui s’han aprovat per unanimitat les

bases reguladores de sis línies d’ajuts presentades pel servei de Medi Ambient

de la Diputació. Aquest conjunt de subvencions es classifiquen en dos grans

grups: per una banda, els ajuts destinats a la preservació de l’entorn natural

existent en la demarcació i, per una altra, els destinats a la millora de la

sostenibilitat urbana, lluita contra el canvi climàtic i foment de l’economia

verda.

Dins del primer grup s’han aprovat avui dues subvencions destinades al

desenvolupament d’actuacions de conservació per a actuacions de

conservació del patrimoni natural. La primera, dirigida als consorcis gestors

d’aquests espais i ajuntaments i, la segona, a organitzacions no lucratives que

custodien el territori de forma exclusiva o preferent. Aquestes últimes bases

subvencionen un import màxim de 10.000€ que poden finançar fins al 80 % de

la despesa prevista.

A més, també s’ha aprovat una línia d’ajuts destinada a la realització de

projectes en diversos àmbits dins del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del

Montseny . I una última línia per a actuacions en matèria forestal de

prevenció d’incendis dins de l’eix estratègic “Gestió forestal sostenible i

prevenció d’incendis forestals”. Aquests ajuts tenen com a objectiu donar

suport als ajuntaments, a les agrupacions de defensa forestal (ADF) i a les

associacions de propietaris forestals de les comarques gironines per a

actuacions forestals.

Dins del segon grup, s’ha aprovat una línia d’actuacions de la Diputació de

Girona, destinada als ajuntaments del territori signataris del Pacte d’alcaldes

per a l’eficiència energètica i la lluita contra el canvi climàtic, en el marc del

programa «Del pla a l’acció». Aquests ajuts tenen per objecte el finançament

d’accions per millorar l’eficiència energètica i reduir l’emissió de gasos amb

efecte d’hivernacle planificades prèviament en plans d’acció d’energia

sostenible (PAES), plans d’acció d’energia sostenible i clima (PAESC) o plans

d’acció locals per a la sostenibilitat (PALS).

A més, s’ha aprovat una altra línia de subvencions, també destinades als

ajuntaments gironins signataris del Pacte d’alcaldes, per al finançament de la

instal·lació de calderes en equipaments de titularitat o gestió municipal i

xarxes o microxarxes de calor de biomassa municipals. Per les menors o

iguals a 70 kW, l’import màxim serà de 30.000 €, i per a les majors de 70 kW,

aquest import màxim ascendirà a 70.000 €.

Aprovats els annexos de pròrroga de quatre convenis d’encàrrec a mitjà

propi de la Diputació de Girona a SUMAR, SL

La Diputació dona suport als municipis de les comarques de Girona amb

l’objectiu que tots els ciutadans de la demarcació, especialment els més

desfavorits, disposin d’uns serveis públics de qualitat.

En el ple ordinari del passat mes de març es van aprovar quatre convenis

d’encàrrec a mitjà propi de la Diputació de Girona a Sumar, Serveis Públics

d’Acció Social de Catalunya, SL (SUMAR, SL), per a la gestió dels serveis

següents:

• Servei d’intervenció especialitzada per a dones que pateixen violència

masclista i per als seus fills a la comarca del Gironès.

• Servei d’acolliment i recuperació per a dones que pateixen violència

masclista i per als seus fills a la comarca del Gironès.

• Servei tècnic de punt de trobada a la comarca del Gironès.

• Servei tècnic de punt de trobada a la ciutat de Figueres i la comarca de l’Alt

Empordà.

En la sessió plenària d’avui s’ha aprovat, amb l’abstenció dels membres dels

grups PSC i CUP, la pròrroga d’aquests convenis, que tenen vigència fins al 31

de desembre del 2019, per un període d’un any més. El nou període de pròrroga

tindrà vigència de l’1 de gener al 31 de desembre de 2020.

(/)Dimecres, 20 de novembre de 2019 �Comarca

Dimarts, 19 de novembre de 2019 14:30h

SOCIETAT (/NOTICIES/CATEGORIA/SOCIETAT)

La Diputació de Girona facilitarà als ajuntaments l'accés a les subvencions per habitatge

Les ajudes ja superen el milió d'euros

(/imatges/noticies/ple-diputacio-girona-19-novembre-2019.jpg)

Un moment del ple de la Diputació de Girona © ACN

ACN (AUTOR/ACN), ALEIX FREIXAS (AUTOR/ALEIX-FREIXAS) / Gironès

(noticies/comarca/girones) / Girona

La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts la modificació d'algunes

de les bases de subvencions que dona als ajuntaments per al foment de

polítiques d'habitatge. El diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha

destacat que l'objectiu de l'ens supramunicipal és "facilitar al màxim" que

els ajuntaments puguin acollir-se a aquestes ajudes.

A partir d'ara, els ajuntaments que vulguin invertir en pisos destinats al

lloguer podran rebre 8.000 euros per cada habitatge cedit i 15.000 en els de

titularitat municipal. El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha

recordat que les primeres subvencions dedicades a aquest àmbit "van

començar amb 100.000 euros", mentre que ara "en tenim més d'un milió".

Amb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge, la Diputació de Girona ha

modificat algunes de les condicions per atorgar subvencions als municipis

que apostin per polítiques socials. El diputat delegat d'habitatge, Quim

Ayats, ha destacat que algunes de les modificacions augmenten les

subvencions que es donen als consistoris que vulguin invertir en pisos per

tal de "facilitar al màxim" aquest "dret universal".

Concretament, Ayats ha remarcat que els consistoris podran rebre entre

10.000 i 30.000 euros d'ajuda per a cada habitatge que comprin, amb un

màxim de tres per municipi. A més, augmentaran de 7.000 a 8.000 euros

les ajudes per a inversions en habitatges que els ajuntaments tinguin en

cessió i de 10.000 a 15.000 euros per habitatge per aquells que siguin de

titularitat municipal.

Per altra banda, Ayats també ha anunciat una "reducció dels anys de cessió"

que han de tenir els consistoris sobre els pisos perquè "n'hi havia molts que

no ho aconseguien". Fins ara, per acollir-se a les ajudes de la Diputació, un

ajuntament havia d'aconseguir tenir la cessió durant "un mínim de deu

anys" i ara ho han rebaixat a set (per llei, el mínim és de cinc anys). Per altra

banda, en el cas de les adquisicions, perquè un ajuntament opti a l'ajuda

haurà de garantir que es destina a polítiques socials durant dotze anys i no

deu, com fins ara.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha remarcat el

compromís de l'ens amb el fet de garantir aquest dret universal, tot i que "no

és una competència nostra". Noguer ha recordat que durant els anteriors

mandats es van trobar que els ajuntaments necessitaven l'assistència de la

Diputació en ajudar als habitants en "l'accés als aliments", arran de les

conseqüències de la crisi econòmica.

Però tot i així, una altra "demanda" important que va sorgir ràpidament

també és les ajudes per a l'accés a l'habitatge. Per això, Noguer ha detallat

que aquestes subvencions van començar amb 100.000 euros", però uns anys

després les partides ja superen el milió. Aquestes modificacions s'han

aprovat per unanimitat en el plenari d'aquest dimarts.

Millorar la visualització de la dona rural

Un altre dels punts que també s'ha aprovat és les bases reguladores per a les

ajudes per a realitzar projectes del Parc Natural del Montseny. Un dels

canvis és la "revisió del llenguatge" que s'utilitza per evitar la discriminació

de gènere en el món rural, tal com ha detallat la diputada delegada de medi

⎙(http://www.printfriendly.com)

✉(http://www.printfriendly.com)

(http://www.printfriendly.com)

ambient, Anna Barnadas. La diputada ha assegurat que ja hi ha una

associació de dones del món rural creada i per això volen començar a

treballar per "millorar la visualització" de la dona.

Per altra banda, també s'ajudarà a altres projectes que "donin suport a la

població del Montseny" per "evitar la despoblació" que pateix la zona.

Barnadas ha apuntat en les ajudes per millorar l'eficiència energètica dels

edificis privats "que s'utilitzin com a primeres residències" com una de les

mesures.

Calderes de biomassa

Per altra banda, la Diputació de Girona seguirà subvencionant els

ajuntaments que col·loquin calderes de biomassa en equipaments públics.

De tota manera, Barnadas ha assegurat que a partir d'ara analitzaran que la

biomassa que cremi tingui "el mínim de petjada de carboni". Per això

ajudaran aquells ajuntaments que cremen elements procedents de la poda

d'arbres i de la neteja dels boscos, però no aquells qui comprin la biomassa a

l'exterior.

ETIQUETES

Diputació de Girona (/etiqueta/diputacio+de+girona) • habitatge (/etiqueta/habitatge) • habitatges (/etiqueta/habitatges)

Dimarts, 19 Novembre 2019 14:59 Aleix Freixas

AMPLIACIÓ: La Diputació de Girona facilitarà als ajuntaments l'accés a les subvencions per habitatge El president destaca que en pocs anys les ajudes han passat

de 100.000 euros a superar el milió

ACN Girona .- La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts la modificació d'algunes

de les bases de subvencions que dona als ajuntaments per al foment de polítiques

d'habitatge. El diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha destacat que l'objectiu de l'ens

supramunicipal és "facilitar al màxim" que els ajuntaments puguin acollir-se a aquestes

ajudes. A partir d'ara, els ajuntaments que vulguin invertir en pisos destinats al lloguer

podran rebre 8.000 euros per cada habitatge cedit i 15.000 en els de titularitat municipal.

El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha recordat que les primeres subvencions

dedicades a aquest àmbit "van començar amb 100.000 euros", mentre que ara "en tenim

més d'un milió".

Amb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge, la Diputació de Girona ha modificat algunes

de les condicions per atorgar subvencions als municipis que apostin per polítiques socials.

El diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha destacat que algunes de les modificacions

augmenten les subvencions que es donen als consistoris que vulguin invertir en pisos per

tal de "facilitar al màxim" aquest "dret universal".

Concretament, Ayats ha remarcat que els consistoris podran rebre entre 10.000 i 30.000

euros d'ajuda per a cada habitatge que comprin, amb un màxim de tres per municipi. A

més, augmentaran de 7.000 a 8.000 euros les ajudes per a inversions en habitatges que

els ajuntaments tinguin en cessió i de 10.000 a 15.000 euros per habitatge per aquells

que siguin de titularitat municipal.

cercar...

El meu compte Surt

Per altra banda, Ayats també ha anunciat una "reducció dels anys de cessió" que han de

tenir els consistoris sobre els pisos perquè "n'hi havia molts que no ho aconseguien". Fins

ara, per acollir-se a les ajudes de la Diputació, un ajuntament havia d'aconseguir tenir la

cessió durant "un mínim de deu anys" i ara ho han rebaixat a set (per llei, el mínim és de

cinc anys). Per altra banda, en el cas de les adquisicions, perquè un ajuntament opti a

l'ajuda haurà de garantir que es destina a polítiques socials durant dotze anys i no deu,

com fins ara.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha remarcat el compromís de l'ens

amb el fet de garantir aquest dret universal, tot i que "no és una competència nostra".

Noguer ha recordat que durant els anteriors mandats es van trobar que els ajuntaments

necessitaven l'assistència de la Diputació en ajudar als habitants en "l'accés als aliments",

arran de les conseqüències de la crisi econòmica.

Però tot i així, una altra "demanda" important que va sorgir ràpidament també és les

ajudes per a l'accés a l'habitatge. Per això, Noguer ha detallat que aquestes subvencions

van començar amb 100.000 euros", però uns anys després les partides ja superen el milió.

Aquestes modificacions s'han aprovat per unanimitat en el plenari d'aquest dimarts.

Millorar la visualització de la dona rural

Un altre dels punts que també s'ha aprovat és les bases reguladores per a les ajudes per a

realitzar projectes del Parc Natural del Montseny. Un dels canvis és la "revisió del

llenguatge" que s'utilitza per evitar la discriminació de gènere en el món rural, tal com ha

detallat la diputada delegada de medi ambient, Anna Barnadas. La diputada ha assegurat

que ja hi ha una associació de dones del món rural creada i per això volen començar a

treballar per "millorar la visualització" de la dona.

Per altra banda, també s'ajudarà a altres projectes que "donin suport a la població del

Montseny" per "evitar la despoblació" que pateix la zona. Barnadas ha apuntat en les

ajudes per millorar l'eficiència energètica dels edificis privats "que s'utilitzin com a

primeres residències" com una de les mesures.

Calderes de biomassa

Per altra banda, la Diputació de Girona seguirà subvencionant els ajuntaments que

col·loquin calderes de biomassa en equipaments públics. De tota manera, Barnadas ha

assegurat que a partir d'ara analitzaran que la biomassa que cremi tingui "el mínim de

petjada de carboni". Per això ajudaran aquells ajuntaments que cremen elements

procedents de la poda d'arbres i de la neteja dels boscos, però no aquells qui comprin la

biomassa a l'exterior.

Text

emporda.info » Comarca

Figueres

Generalitat, Diputació i Consells es coordinen davant les emergènciesS'ha destacat la necessitat d'instal·lar els punts INUNCAT en els llocs on els Bombers

determinin

EMPORDÀ 19.11.2019 | 17:58

Aquesta tarda s'ha celebrat una reunió

d'emergències que ha servit per comunicar als

Castelló d'Empúries Figueres L'Escala Roses Comarca

Serveis 19 de novembre de 2019

Empordà Més Noticies Cultura Esports Economia Opinió Oci

SUBSCRIU-TE

presidents comarcals i a la Diputació de Girona, de

quins són els programes d'emergències actuals,

els protocols a seguir o quina resposta s'ha de

donar davant emergències que es puguin produir a

la demarcació de Girona. La trobada, que ha tingut

lloc a la Sala Carles Rahola de l'edifici de la

Generalitat a Girona, també ha comptat amb la

presència de representants d'Agricultura, Agents

Rurals i Bombers.

El primer tema que s'ha tractat ha estat el plantejament genèric de la resposta de les emergències

per part dels consells comarcals. S'han donat a conèixer els plans d'emergència que s'activen com a

prevenció dels diferents riscos, s'ha informat de quins cossos intervenen en una emergència i qui

comanda els diferents equips o s'ha explicat què són els punts de trànsit, els centres de

comandament avançat dels Bombers o el CECAT Mòbil.

Posteriorment s'ha explicat com actuar en el moment de l'emergència; com s'ha de constituir el Centre

de Coordinació d'Emergències Municipal, com gestionar les tasques logístiques o quines són les eines

més útils de comunicació.

Un altre dels punts destacats que s'ha tractat ha estat la importància de la coordinació ràpida i

eficaç entre ajuntaments i consells comarcals, en qualsevol incident que afecti un municipi, ja sigui a

través de grups de telefonia mòbil o bé de les emissores de la xarxa RESCAT. En aquest sentit el

delegat, Pere Vila, ha remarcat que "el treball en xarxa en matèria d'emergències és imprescindible, és

molt important que els consells comarcals s'impliquin i traslladin aquesta necessitat als ajuntaments,

d'aquesta manera les mesures de prevenció, advertència i reacció arribaran de forma eficaç a la

ciutadania".

Per la seva banda la directora dels Serveis Territorials d'Agricultura, Elisabet Sànchez, ha ressaltat la

importància de saber com actuar en cada cas "les conseqüències del canvi climàtic provocaran que

cada vegada ens trobem davant de fenòmens naturals més greus i severs, hem d'estar preparats,

tenir tots els projectes de protecció civil aprovats i tenir clars els protocols a seguir davant una

emergència, això garantirà una resposta més ràpida i efectiva".

Els incendis forestals i les inundacions són les emergències climàtiques que més afecten les

comarques gironines. Pel que fa a les franges de protecció contra incendis forestals el director dels

Serveis Territorials d'Interior, Albert Ballesta, ha explicat que "ara com ara hi ha plans de delimitació

aprovats inicialment o definitivament a gairebé tots els municipis de la demarcació de Girona, i també

La reunió a diverses bandes per coordinar possibles

emergències EMPORDÀ.INFO

es treballa en els projectes i l'execució de les franges". En aquest sentit s'ha posat com a exemple

d'eficàcia de les franges contra incendis, l'incendi que hi va haver el passat mes d'agost al pàrquing del

monestir de Sant Pere de Rodes, a Port de la Selva. En aquest cas la franja de protecció del pàrquing va

permetre contenir les flames i evitar focus secundaris massius cap al bosc, en un dia de forta

tramuntana. D'aquesta manera un incendi que potencialment podria haver cremat unes 800 hectàrees

en 4 hores, afectant tota la zona del Cap de Creus, només va acabar cremant uns 200 m?2; de terreny.

A la reunió també s'ha parlat de les inundacions i de la necessitat d'instal·lar els punts INUNCAT

tots els punts que Bombers ja ha determinat. En aquest cas s'ha parlat de senyalitzar les zones

problemàtiques amb un panell d'advertiment que es transforma en un panell de restricció del pas quan

s'activa el pla INUNCAT

Diari de GironaDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DE 201942

Amer, Banyoles, Begur, Cassà de

la Selva, Llançà, Maçanet de la

Selva, Salt, Sant Antoni de Ca-

longe, Sant Pere Pescador, Sa-

rrià de Ter i Vilablareix.

GIRONA

Presentació A 2/4 de 8 de la

tarda a la Llibreria 22 de Girona,

presentació de la novel·la negra

«Jugar-s’hi la vida» de Màrius

Serra, editat per Editorial Ams-

terdam. L’autor Marius Serra i el

personatge Oriol Comas repta-

ran els assistents a resoldre el

crim i algunes incògnites més de

la novel·la.

PALS

Contes A 2/4 de 6 de la tarda,

a la biblioteca municipal, sessió

de contes «Es regala una gossa»

a càrrec de Borinot Groc.

GIRONA

Llibràlegs A 2/4 de 9 del ves-

pre a la Biblioteca Antònia Adro-

her, «Llibràlegs IV». Teatre íntim

entre llibres per escenificar qua-

tre textos de Marta Buchaca,

Clàudia Cedó, Daniela Feixas i

Carla Torres. Obra dirigida per

l’artista pluridisciplinària Leo

Castro i interpretada per les ac-

trius Mercè Pons i Meritxell Ya-

nes. Temporada Alta. Preu: 3 €.

Representació A 2/4 de 9 del

vespre, a la Sala polivalent La

Mercè, representació de l’espec-

tacle «La melancolía del turis-

ta». Shaday Larios i Jomi Oligor

tornen a Temporada Alta, des-

prés de l’èxit aconseguit amb

«Primer Àlbum», amb un mun-

tatge que es pregunta sobre

l’ascens i la caiguda de la idea

d’un paradís. Preu: 28 €

GIRONA

Genètica A 2/4 de 8 de la tar-

da, a la Casa de Cultura, confe-

rència «Editant gens: retalla, en-

ganxa i acoloreix. Les meravello-

ses eines CRISPR d’edició genèti-

ca» amb Almudena Fernández,

llicenciada en biologia i doctora

en bioquímica (2006).

Ecofeminisme A les 7 de la

tarda, a la Casa de Cultura, dins

de V Seminari Feminista, «Llui-

tes internacionals des de l’ecofe-

minisme».

Literatura i gènere A les 7 de

la tarda, al Centre Cultural La

Mercè, conferència «Bertrana:

una perspectiva de gènere», a

càrrec d’Adriana Bàrcia. Inscrip-

ció gratuïta enviant un correu

electrònic a emhu@ajgirona.cat

Guerra Civil A les 7 de la tar-

da, a l’Espai dels Amics del Mu-

seu d’Art, conferència «Memòria

il·lustrada de la guerra civil es-

panyola» a càrrec de Toni Prat,

fill d’Antonio Prat. La conferèn-

cia parlarà d’Antonio Prat i Ja-

ner, que l’any 1937 va passar

tres mesos a Pozoblanco (Córdo-

ba), participant activament en la

Guerra Civil, i deixant-ne un tes-

timoni gràfic i textual, convertit

en un llibre. Ens presentarà la fi-

gura del seu pare i la vessant ar-

tística que va plasmar en gra-

vats d’un realisme fotogràfic.

OLOT

Caterina Albert A 2/4 de 6 de

la tarda a la Sala d’actes de Di-

nàmig, conferència «La figura i

l’obra de Caterina Albert / Víctor

Català» a càrrec de Neus Real.

Ho organitza: Aules de Difusió

Cultural de la Garrotxa (ACUGA).

PALAMÓS

Taula periòdica A 2/4 de 7 de

la tarda, a la biblioteca Lluís

Barceló i Bou, xerrada «52 jocs

amb la taula periòdica dels ele-

ments» a càrrec de Miquel Du-

ran, professor de la UdG i inves-

tigador en química teòrica i

computacional.

ROSES

Alletament A partir de les 6

de la tarda, a Ca l’Anita, xerrada

«Deslletament respectuós» a cà-

rrec de Mari Expósito, assessora

de lactància.

GIRONA

Instal·lació Cabosanroque in-

voca Jacint Verdaguer amb «Di-

monis», una nova instal·lació so-

nora on han participat Niño de

Elche, Rocío Molina i Enric Ca-

sasses i que es pot visitar, dins el

Temporada Alta, al Saló de Des-

cans del Teatre Municipal de Gi-

rona. Horaris: 18.30 h, 19.15 h,

20.00 h i 20.45 h. Preu: 5 €

Rumba A la nit, al Lola Cafè,

actuació del grup El Rumbo.

PALAFRUGELL

Concert solidari A partir de

les 6 de la tarda al Teatre Muni-

cipal de Palafrugell, concert soli-

dari a benefici de la la Marató

de TV3 amb l’actuació de la Or-

questrina Calidae.

PALAMÓS

Manualitats A 2/4 de 6 de la

tarda, al Punt Jove, taller de ma-

nualitats per vendre a la Fira na-

dalenca amb fins solidaris.

PLATJA D’ARO

XnoGrafia A les 4 de la tarda,

a la Masia Bas, amb motiu del

Dia Internacional per a l’Elimi-

nació de la Violència Envers les

Dones, taller d’XnoGrafia amb

l’elaboració d’una cançó de Trap,

adreçat a joves d’ESO.

SANT GREGORI

Manualitats La Biblioteca de

Sant Gregori organitza, pel di-jous 28 i el divendres 29 de no-vembre, un taller Familiar de

Decoració Nadalenca amb Taller

Nimbe. «Fem estels de paper!».

Cal inscripció prèvia al taulell de

la biblioteca. El preu és de 1€

per infant inscrit.

PALS

Activitat física A 2/4 de 4 de

la tarda, al Parc de Salut, sessió

d’activitat física amb un fisiote-

rapèuta.

GIRONA

Exposició A 2/4 de 8 de la tar-

da al Centre Cultural La Mercè,

inauguració de l’exposició «De la

puresa al desig» del Gremi arte-

sà tèxtil de Catalunya.

GARROTXA

Mostra Gastronòmica de laGarrotxa Fins al 24 de no-vembre diversos establiments

de La Garrotxa ofereixen una

Mostra Gastronòmica local. Res-

taurants: La Cuina del Mercat,

La Moixina, La Quinta Justa, Les

Cols, Hostal dels Ossos, L’Hosta-

let, Fonda Barris, La Curenya,

Mas El Siubès, Can Morera, Ca la

Matilde, Sant Miquel, L’Arcada

de Fares, Cal Sastre i Can Xel.

PALAMÓS

Menú de l’Escamarlà Fins el22 de desembre diversos esta-

bliments de Calonge, Palamós,

Sant Antoni i Vall-Llobrega ofe-

reixen el Menú de l’Escamarlà.

Restaurants participats: a Pala-

mós: Bell Port, Hotel Àncora,

Hotel Trias, Mar Bonic, Maria de

Cadaqués, Mas dels Arcs i L’Arca-

da; a Calonge i Sant Antoni: Cos-

ta Brava, Guillermu, Refugi de

Pescadors i Simón; i a Vall-Llo-

brega: Can Sidro.

PLATJA D’ARO

Cuina del Bolet Primera edi-

ció de la renovada campanya

gastronòmica de tardor La Cuina

del Bolet en nou restaurants

Platja d’Aro, fins al 8 de desem-bre, que recupera l’esperit

d’una de les primeres iniciativesgastronòmiques al municipi ara

fa més d’una dècada. En la nova

proposta els establiments incor-

poren en les seves cartes nou

plats de manera temporal amb

els bolets com a protagonistes,

amb preus que oscil·len d’11’50

a 17’90 euros.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, fins el 5 degener, l’exposició «Girones», de

Pere Soler. L’exposició, produïda

pel Museu Etnològic del Mont-

seny d’Arbúcies, presenta 25 fo-

tografies de gran format a partir

del treball del reconegut fotò-

graf Pere Soler i el pilor Andreu

Pujades, que durant els darrers

anys han sobrevolat els cels de

les terres gironines per obtenir

impactants imatges, que ens

presenten la gran diversitat d

epaisatges de la nostra terra.

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

BLANES

Exposició El vestibul de la Bi-

blioteca de Blanes acull, fins elpròxim 23 de novembre, l’ex-

posició «50 anys de Margarida

Xirgu: l’actriu i la dona».

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:

www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició El Museu d’Histò-

ria Medieval de la Cúria-Presó, s.

XIV de Castelló d’Empúries

(MHMCE), l’equipament museís-

tic de referència sobre la histò-

ria local de Castelló d’Empúries,

és des de l’any 2009 una col·lec-

ció museística oberta al públic

que acull els elements més re-

presentatius del passat històric

del municipi, amb especial aten-

ció al període medieval i als ves-

tigis arqueològics de la comuni-

tat jueva local durant l’Edat Mit-

jana, com ara la col·lecció lapi-

dària hebrea procedent de l’an-

tic fossar medieval dels jueus.

- Horaris: Hivern (1/11 – 31/3):

Dilluns tancat. Només visites

concertades. De dimarts a diu-

menge: 10 a 14 h i 16 a 18 h. Pri-

mavera i tardor (1/4 – 30/6) i

(12/9 – 31/10): Dilluns tancat.

Només visites concertades. De

dimarts a diumenge (dies no

festius) i festius: 10 a 14 h i 16 a

19 h. Estiu (1/7 – 10/9): De di-

lluns a diumenge (dies no fes-

tius), horari intensiu: 10 a 20 h

CELRÀ

Exposició L’Espai Cultural Ri-

zoma acull, fins el pròxim 23 denovembre, l’exposició «Dues

molars de Mamut» d’Irene Solà.

El projecte d’Irene Solà (Malla,

1990) és el resultat d’un encà-

rrec específic fruit de la col·labo-

ració amb l’Associació Binari

d’Olot: pensar en una proposta

que es pogués desplegar en for-

mat expositiu.

FIGUERES

Exposició La sala del Refec-

tori i el Claustre dels Caputxins

de Figueres acull, fins el pròxim16 de desembre, l’exposició

«Obres seleccionades i premia-

des dels Premis d’Arquitectura

de les Comarques de Girona

2019». Aquesta mostra vol do-

nar a conèixer l’arquitectura re-

alitzada durant el 2018.

Exposició El Museu del Jo-

guet de Catalunya acull, fins elpròxim 24 de novembre, l’ex-

posició «L’arte è vita, la vita è

transformazione». En aquesta

exposició es mostra una selecció

dels materials sobre Leopold

Frègoli (Roma 1867- Viareggio

1936) aplegats pel poeta Joan

Brossa durant tota la seva vida.

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col·leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-

menges de 10.30 a 13 h. Dimarts

de 16 a 19 h.

GIRONA

Exposició La sala Rafael

Masó de la Demarcació de Giro-

na del Col·legi d’Arquitectes de

Catalunya (COAC) acull, fins al19 de desembre, l’exposició «

Lina Bo Bardi a Bahia». Aquesta

mostra dona a conèixer les

obres que l’arquitecta italobrasi-

lera va realitzar a Bahia entre

1958 i 1964, a través de maque-

tes, una instal·lació fotogràfica,

el Timeline amb la vida i obra de

l’arquitecta i peces de mobiliari.

Exposició El Bòlit, Centre

d’Art Contemporani acull, fins el23 de març, l’exposició «L’apun-

tador i altres símptomes» de Nú-

ria Güell. Aquesta mostra inclou

obres recents de l’artista en la lí-

nia d’art polític i activisme so-

cial. El seu marcat compromís i

posicionament activista genera

una obra reivindicativa que

aborda temes com el feixisme.

Exposició El CaixaForum Gi-

rona acull, fins el 23 de febrer,

l’exposició «Les avantguardes

històriques 1914-1945. Cons-

truint nous mons». La col·lecció

de l’Institut Valencià d’Art Mo-

dern (IVAM) és un referent es-

panyol i internacional en l’art de

les avantguardes del segle XX,

una època poc representada a

les col·leccions del nostre país.

Exposició Al Museu d’Història

dels Jueus s’hi pot visitar fins el30 d’abril, l’exposició «Parallel

Traces. Una nova mirada al pa-

trimoni jueu». Una mostra sobre

les empremtes jueves en l’arqui-

tectura i l’urbanisme del passat i

del present, en 5 ciutats euro-

pees: Girona, Belgrad (Sèrbia),

Tblisi (Geòrgia), Breslau (Polò-

nia) i Sighet (Romania), a través

de mirades molt personals i

creatives. Projecte en el marc

del programa Creative Europe

2018-2020 de la Comissió Euro-

pea. Entrada lliure.

Exposició La seu de Girona

del Museu d’Arqueologia de Ca-

talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-

mana des de l’aparició de l’ho-

me fins a l’època tardoromana,

a través de materials arqueolò-

gics trobats a les excavacions de

jaciments de les comarques gi-

ronines. Per realitzar la visita al

Museu de manera cronològica,

cal començar pel sobreclaustre.

Exposició L’Espai Santa Cate-

rina, a la seu de la Generalitat

de Catalunya aGirona acull, finsel pròxim 14 de desembre, l’ex-

posició «L’envelat. Arquitectura

singular i símbol de la festa ma-

jor». La mostra analitza el feno-

men cultural dels envelats de

festa major, el tradicional espai

de balls, concerts i tota classe

d’activitats populars.

LA JONQUERA

Exposició El Museu Memo-

rial de l’Exili (MUME) acull, finsa finals d’any l’exposició «Testi-

moni de l’exili infantil a Mèxic

durant la Guerra Civil, amb la

història de la família Barroso

Camarena», dins la secció Bio-

grafies d’exiliats.

PALAMÓS

Exposició Exposició perma-nent al Museu de la Pesca. Mos-

tra la relació bàsica entre l’ésser

humà i la mar. Ho fa d’una ma-

nera oberta, participativa i in-

terpretativa, de forma que els

visitants se sentin còmplices

d’una història que gira entorn

del peix i la pesca, i surtin del

museu amb una mirada nova

d’aquesta activitat econòmica. A

través d’un pròleg audiovisual

inicial i 5 àmbits temàtics, el vi-

sitant descobreix el món de la

pesca marítima al territori.

SANT GREGORI

Exposició La Biblioteca de

Sant Gregori acull, fins al 30 denovembre «Mai Més!, una expo-

sició col·lectiva per conscenciar

sobre la violència de gènere.

TORROELLA DE MONTGRÍ

Fotografia El Claustre de

l’Hospital acull, fins al 30 denovembre, l’exposició fotogràfi-

ca «Escalant» d’Evelyn Garcia,

organitzada per Amics de la Fo-

tografia de Torroella de Montgrí.

Mercats

Lletres

Inauguració

Música

Conferències

Tallers

Salut

Teatre

Gastronomia

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

Girona

Taula rodona «La memòria vivadel GEiEG» a la Casa de Cultura A les 7 de la tarda a l’Auditori Viader de la Casa de Cultura, taularodona La memòria viva del GEiEG, amb la participació de Josep M.Pinsach, Josep M. Figueras i Joan Escuder. L’acte, que estarà mode-rat per Jordi Grau, forma part de les activitats paral·leles a l’exposi-ció que commemora el centenari de l’entitat.

Girona

Alejandro Palomas parla sobrel’emoció al CaixaForum Girona A les 7 de la tarda al CaixaForum Girona, l’escriptor Alejandro Pa-lomas parlarà sobre Dels 9 als 99. Escriure per explicar l’emoció,dins Universos Literaris, un cicle de conferències en què escriptors iartistes de renom tindran un espai per poder conversar i desvelardavant del públic els secrets de la seva literatura i les influències.

La Bisbal d’Empordà

Exposició multidisciplinar isolidària «ArtGat» al Castell Palau El Castell Palau de la Bisbal d’Empordà acull, fins al pròxim 8 dedesembre, l’exposició ArtGat. La mostra té un rerefons solidari atèsque els artistes que venguin les seves obres faran una donació del20% a l’associació Bisbalgat, entitat bisbalenca sense ànim de lucrefundada l’any 2011 i dedicada a cuidar dels felins del carrer.

jamargant - 20/11/2019 07:59 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 201950 | Apunts |

Mercats� Amer, Anglès, Banyoles, Begur,Cassà de la Selva, Llançà, Maça-net de la Selva, Ripoll, Salt, Sarriàde Ter, Sant Antoni de Calonge,Sant Miquel de Fluvià, Sant PerePescador i Vilablareix.

BallsBORRASSÀ� 18.00. Centre cívic l’Ateneu. Be-renar i ball amb l’actuació delgrup Vives Veus.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 17.30. Sala municipal. Berenarball amb l’actuació del Pa d’ÀngelQuartet.

MONTAGUT� 18.00. Casal. Balls de saló ambl’actuació de Pep i M. José Trio.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� 17.00. Baixos de la plaça del’Ajuntament. Berenar i ball ambl’actuació de Carles Xandri.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 17.30. Llar de Jubilats. Ball ambl’actuació de Chus de Santa Colo-ma.

ConcertsPALAFRUGELL� 18.00. TMP. Actuació de l’or-questrina Calidae. Concert solida-ri a benefici de la Marató de TV3.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 18.00. Auditori. Concert de San-ta Cecília, a càrrec de l’EMM Jo-sep Carbó.

InfantilsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 17.00. Biblioteca Ramon Bordasi Estragués. Contes dels germansGrimm, amb Joan de Boer.

GIRONA� 18.00. Biblioteca Salvador Allen-de. Miniclub, club de lectura per anens i nenes de 6 a 8 anys, a càr-rec d’Anna Farrés.

PALS� 17.30. Biblioteca municipal. Ses-sió de contes, amb Es regala unagossa, a càrrec de Borinot Groc.

SALT� 18.00. Biblioteca Iu Bohigas. Ac-tivitat infantil Quines unes, elles!,a càrrec de Tramoia. Per a infantsde 6 a 12 anys.

VIDRERES� 17.30. Biblioteca Joan Rigau iSala. Contes estrellats, activitatd’introducció a l’astronomia. Dinsla Setmana Unesco.

TeatreGIRONA� 20.30. Biblioteca Carles Rahola.Llibràlegs, teatre íntim amb textosde Marta Buchaca, Clàudia Cedó,Daniela Feixas i Carla Torres, ambles actrius Mercè Pons i MeritxellYanes. Dins el Temporada Alta.� 20.30. Sala polivalent La Mercè.Espectacle La melancolía del tu-rista, de Shaday Larios i Jomi Oli-gor. Dins el Temporada Alta.

ConferènciesFIGUERES� 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Xerrada Què en fem, de lallibertat?, a càrrec de Joan Cani-mas Brugué. Dins el cicle de filo-sofia d’Òmnium Cultural Animalspolítics.

GIRONA� 18.00. Centre cívic Sant Narcís.Xerrada El món actual com a in-terfície virtual connectada, ambÍngrid Guardiola, doctora en Hu-manitats, professora de la UdG.

� 19.00. CaixaForum. ConferènciaDels 9 als 99. Escriure per explicarl’emoció, a càrrec d’Alejandro Pa-lomas. Dins el cicle Universos lite-raris, coordinat per la FundacióJosé Manuel Lara.� 19.00. Centre Cultural La Mercè.Conferència Bertrana: una pers-pectiva de gènere, a càrrecd’Adriana Bàrcia. Dins el cicle Li-teratura i gènere. Una nova miradaa la literatura catalana.� 19.00. Espai dels Amics delmd’A. Conferència Memòria il·lus-trada de la Guerra Civil Espanyola,a càrrec d’Antoni Prats.� 19.30. Aula Magna de la Casa deCultura. Conferència Editant gens:retalla, enganxa i acoloreix. Lesmeravelloses eines CRISPR d’edi-ció genètica, a càrrec d’AlmudenaFernández, llicenciada en Biologiai doctora en Bioquímica. Dins elcicle Intel·ligència creativa V.

OLOT� 17.30. Sala d’actes de DinàmiG.Xerrada La figura i l’obra de Cate-rina Albert / Víctor Català, a càr-rec de Neus Real, doctora en Filo-logia Catalana, professora de laFacultat de Ciències de l’Educacióde la Universitat Autònoma deBarcelona.

PALAMÓS� 18.30. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Xerrada 52 jocs amb la taulaperiòdica dels elements, a càrrecde Miquel Duran, professor de laUdG i investigador en químicateòrica i computacional.

ROSES� 16.45. Escola Els Grecs. Xerrra-da Cal parlar de la mort als in-fants? Recursos literaris per fer-ho, a càrrec de Cristina Vallès. Or-ganitza: DMD, Dret a Morir Digna-ment.� 18.00. Ca l’Anita. Xerrada infor-mativa Deslletament respectuós,a càrrec de Mari Expósito, asses-sora de lactància.

SANT PERE PESCADOR� 18.00. Casal cultural. Xerradaper a la gent gran sobre Què calsaber del dolor?, a càrrec de Jo-sep M. Poch, farmacèutic.

GastronomiaGARROTXA� 35a Mostra Gastronòmica de laGarrotxa. Restaurants: La Cuinadel Mercat, La Moixina, La QuintaJusta, Les Cols, Hostal dels Os-sos, L’Hostalet, Fonda Barris, LaCurenya, Mas El Siubès, Can Mo-rera, Ca la Matilde, Sant Miquel,L’Arcada de Fares, Cal Sastre iCan Xel. Fins al 24 de novembre.

PALAMÓS - CALONGE I SANTANTONI - VALL-LLOBREGA� Menú de l’escamarlà. Restau-rants participats: a Palamós: BellPort, Hotel Àncora, Hotel Trias,Mar Bonic, Maria de Cadaqués,Mas dels Arcs i L’Arcada; a Calon-ge i Sant Antoni: Costa Brava,Guillermu, Refugi de Pescadors iSimón; i a Vall-llobrega: Can Sidro.Fins al 22 de desembre.

PLATJA D’ARO� Cuina del bolet. Restaurants:Arròs i Peix, Bon Dia, Ca la Pepa,Can Poldo - Hotel Costa Brava, LaTisana, M&B, Paparazzi, TheGrillBB i Victoria. Fins al 8 de desem-bre.

VALL DE LLÉMENA� Campanya gastronòmica Fo-gons i xocolata, als restaurants iestabliments de la Vall de Lléme-na. Fins al 24 de novembre.

Taules rodonesGIRONA� 19.00. Auditori Josep Viader dela Casa de Cultura. Taula rodona

La memòria viva del GEiEG, ambla participació de Josep M. Pin-sach, exgerent, i Josep M. Figue-ras i Joan Escuder, expresidentsdel Grup. Moderador: Jordi Grau.Dins els actes de commemora-cioó dels 100 anys del GEiEG.

InauguracionsGIRONA� 19.30. Centre Cultural La Mercè.Inauguració de l’exposició De lapuresa al desig, a càrrec del Gremiartesà tèxtil de Catalunya.

PresentacionsBLANES� 19.30. Sala Roberto Bolaño de labiblioteca comarcal. Presentaciódel llibre El voluntari, d’Eduard Sa-durní.

FIGUERES� 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Presentació del llibre Elspobles de l'Empordà. Vol. 3.

GIRONA� 19.30. Llibreria 22. Presentacióde la novel·la negra Jugar-s’hi lavida, de Màrius Serra. Conversaentre l’autor Màrius Serra i el per-sonatge Oriol Comas.

DiversosBLANES� 19.00. Centre Catòlic. Projeccióde la pel·lícula Una raó brillant.Presentació i col·loqui a càrrec deFlorencia Reolon, realitzadora au-diovisual. Dins la programació dela XVI Mostra de Cinema Espiri-tual de Catalunya.

FIGUERES� 09.30. Biblioteca Fages de Cli-ment. Club de lectura fàcil, amb elllibre Un enemic del poble, d’Hen-rik Ibsen.

GIRONA� 10.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Llavors, espai de dones i ma-res.� 10.30. Parc urbà de salut delcarrer Camp de la Plana (centrecívic Onyar). Marxa nòrdica.� 12.00. Parc urbà de salut deSant Daniel. Sessió d’exercici físic.� 15.00. Centre cívic Barri Vell-Mercadal. Taller de manualitatsde Nadal, que es regalaran alshospitals per als malalts oncolò-gics.� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Taller El torrent del pensament, acàrrec de Mar Bosch. Dins les Jor-nades Dalloway.

� 18.15. Els Químics Espai Jove.Taller Rap Up, un espai d’inspira-ció individual i col·lectiva, de ver-sos i escrits nascuts d’experièn-cies.� 18.30, 19.15 20.00 i 20.45. Salóde descans del Teatre municipal.Espectacle Dimonis, amb Cabo-sanroque. Dins el Temporada Alta.� 19.00. Espai Marfà. Classe ma-gistral Creativitat, pedals i efectesde so a la guitarra, a càrrec de Da-vid Soler, guitarrista.

PALAMÓS� 17.30 a 19.00. Punt Jove. Tallerde manualitats per vendre a la Fi-ra nadalenca, per col·laborar ambels projectes solidaris que treba-llen amb les pesones amb disca-pacitat al Baix Empordà.

PLATJA D’ARO� 16.00. Masia Bas. Taller XnoGra-fía, amb l’elaboració d’una cançóde trap, a càrrec de Dona Cançó.Commemoració del Dia Interna-cional per a l’Eliminació de la Vio-lència Envers les Dones.

TOSSA DE MAR� 11.30 a 12.30. Sessió d’exercicifísic al parc de salut.

VERGES� 15.30. Parc de salut del camí dela Tallada. Sessió d’activitat física.

Cap de setmanaGIRONA� 41a Cursa popular del CarrerNou, per diumenge. Les inscrip-cions es podran fer per Internet opresencialment al carrer Nou, di-jous, de 17.00 a 20.00, i divendresi dissabte, de 10.00 a 14.00 i de17.00 a 20.00. Les inscripcionsper a les curses infantils i per a lamilla urbana es poden fer a la bo-tiga Interesport Akilia, del carrerFigerola.� Primera caminada en silenci,per dissabte, organitzada perl’Oncolliga Girona. Se sortirà a les09.30, de Cal Ros, a s’Agaró. Mésinformació al telèfon 972 22 49 63o a fundació@oncolligagirona.cat.� Sortida Caminant entre pedres,per dissabte. Se sortirà a les10.00, de l’aparcament de la fontdel Ferro. Més informació, al Con-sorci de les Gavarres, telèfon 97264 36 95 o a www.gavarres.cat.

PORQUERES� Passejada familiar a la Font deSant Dalmau, per diumenge. Mésinformació, a l’Oficina de Turismede l’Estany, telèfon 972 58 34 70 oturisme@ajbanyoles.org.

ExposicionsLA JONQUERA� MUME. Testimoni de l’exili in-fantil a Mèxic durant la Guerra Ci-vil, amb la història de la famíliaBarroso Camarena, dins la seccióBiografies d’exiliats. Tot l’any.� MUME. Art i Memòria: Elena delRivero. L’arxiu de la pols. El trànsitde la memòria. Fins al gener.� MUME. Refugium, refugia, deMarco Noris. Fins al 2 de febrer.

LES PLANES D’HOSTOLES� Bar la Llar. Records de 100anys. Fins al 16 de desembre.

LLAGOSTERA� Sala de Can Roure. Aprendrede lletra. L’ensenyament públic aLlagostera (1798-2019). Fins al 8de desembre.

LLORET DE MAR� Can Saragossa. Lloret pintat.Pintors del món. Fins al maig.� Casa de Cultura. Valentí Far-gnoli. El paisatge revelat, sobre lafigura i obra del fotògraf ValentíFargnoli. Fins al 30 de novembre.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. La casa noucentista: arquitec-tura unifamiliar a Catalunya(1913-1932). Fins al 22 de novem-bre.� Can Trincheria. Aparcament,fotografies de Pep Sau. Fins al 30de novembre.� Hospital. Reconversió, del fotò-graf Josep Janer Munells. Fins al’11 de desembre.� Sala 15 del Museu de la Gar-rotxa. Cruïlles, pintures de Mo-hammed Er Rabehy. Fins al 24 denovembre.� Sala Oberta del Museu de laGarrotxa. Jo l’exposo!, Fins al 6de gener.

PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. El primerartista que vaig conèixer, de JoanB. Coromina i Josep Pla. Fins al 3de maig.� Museu del Suro. Súber, foto-grafies de Manutrillo. Fins al 31 dedesembre.

PALAMÓS� Biblioteca municipal Lluís Bar-celó. Mostra col·lectiva de foto-grafies dels socis del Cine ClubBahia Palamós. Fins al 18 de ge-ner.

PLATJA D’ARO� Parc dels Estanys. Obres degran format de Marzo-Mart. Finsal 2 de febrer.

PORQUERES� Centre cívic. Plantes silvestres.La flora local oblidada. Fins al 20de desembre.

PUIGCERDÀ� Museu Cerdà. Exposició perma-nent La Casa Cerdana.

QUART� Museu de la Terrissa. Criatu-res, de les artistes Ondina Oliva,Anna Ferrer i Leo Sánchez. Fins al15 de desembre.

RIELLS I VIABREA� La Casa Nova de Can Plana.Rahola Foto 2019. Fotografies delsPremis Carles Rahola de comuni-cació local de la Diputació de Giro-na i del Col·legi de Periodistes deCatalunya. Fins al 28 de novem-bre.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. Elscants de l’ànima, pintures d’ImmaMudarra. Fins al 30 de novembre.� Museu Etnogràfic. Sentimentsen vitrines, amb fons propi delmuseu, com a commemoraciódels seus 90 anys. Fins al 30 denovembre.

� Sala Abat Senjust. Artpirineus.Fins al 30 de novembre.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� Casa de Cultura. Pintures deMarta Pascual Bancells. Fins al 26de novembre.

ROSES� Ca l’Anita. La comunitat, de la10a edició de la mostra Empordo-neses. Fins al 15 de desembre.

SALT� Les Bernardes. Biogenetics,d’Enric Llevat; Twilight Zone, d’Ar-nau blanch, i Breathing Waves, dePaola Idrontino. Fins al 27 de de-sembre.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Biblioteca Octavi Viader i Mar-garit. Jules Verne. Fins al 5 de de-sembre.� Casa Irla. La vida roda, de MariaSola i Tony Azorín. Fins al 5 de ge-ner.

SANT GREGORI� Biblioteca Miquel Martí i Pol.Col·lectiva Mai més!!, per cons-cienciar sobre la violència de gè-nere. Fins al 30 de novembre.

SANT JAUME DE LLIERCA� Biblioteca. Àlbums il·lustrats.Fins al 29 de novembre.

SANT JOAN DE LESABADESSES� Espai d’Art l’Abadia - Palau del’Abadia. La poètica de la fragili-tat, de Mario Pasqualotto. Col·lec-ció Fundació Vila Casas. Fins al 30de gener.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Capella de Sant Antoni. XIIIMostra de Col·leccionisme. Fins al25 de novembre.� Claustre de l’Hospital. Escala-nit, fotografies d’Evelyn Garcia.Fins al 30 de novembre.� Museu de la Mediterrània.Montgrí, una història de gegants.Fins al 13 d’abril.

TOSSA DE MAR� Museu. Ramé, poesia visual deNúria Sallés. Fins al 9 de gener.

VILABLAREIX� Can Gruart. Trobada d’ArtistesDiversit Art, pintures, escultures ifotografies d’artistes consolidats iemergents. Fins al 30 de novem-bre.

Cursets i tallersCUINA� La Jonquera. Taller de cuina deNadal amb Nuri Lladó, el dissabte23 de novembre, a les 10.30, alsPorxos de Can Laporta. Inscrip-cions al Centre Cultural de l’Albe-ra.

DIVERSOS� Bonmatí. Taller de maquillatgede por, el divendres 22 de novem-bre, a les 17.00, al centre cívic.Més informació, al telèfon 620203 300.� Les Planes d’Hostoles. Taller depedra seca, del 29 de novembre al’1 de desembre, a l’escola Orí-gens. Més informació, a www.es-colaorigens.com.

MÚSICA� Girona. Curs de formació Let’sMake It Happen!!. Una programa-ció de música per a la diversitat, acàrrec de Glòria Bonal, Clara Cruzi Marta Cruz. Els dissabtes, 11, 18 i25 de gener, a Claudefaula Escolade música i arts de Girona. Mésinformació al telèfon 972 24 50 47o www.claudefaula.cat.

NADAL� Sant Gregori. Taller Fem estelsde paper, per a infants i joves, elsdies 28 i 29 de novembre, de 17.30a 18.30, a la biblioteca MiquelMartí i Pol. Més informació al telè-fon 972 42 90 05.

L’agenda

Tots i totes connectats

Íngrid Guardiola ■ CCCB

GIRONA 18.00 CONFERÈNCIAEl centre cívic Sant Narcís ofereix avui una confe-rència titulada El món actual com a interfície vir-tual connectada, a càrrec d’Íngrid Guardiola, docto-ra en Humanitats i professora de la UdG i la PF.