Edició de GironaDILLUNS · 14 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15150 - AVUI / Any XLI. Núm. 14020 - EL PUNT

1,20€

1224

54-1

2013

32Q

1861

51-1

2083

03L

SOCIETAT P30

Uns tres-cents animalsparticipen en la tria, que s’omplemassivament de visitants La tria dels mulats, ahir al matí ■ J. CASAS

La tradició delsmulats tornaa Espinavell

EQUIPAMENTS P20,21

El Casinodels Nois deSant Feliuafronta laremodelacióComencen a planificarel nou pla director

1-O · El Suprem farà públicaprevisiblement avui la sentènciadels dotze polítics catalansacusats pel referèndum

P6-10

L’ANC farà trenta actesde protesta a l’exteriorSeran a llocs com ara Londres, Brussel·les iBerlín, davant de les ambaixades espanyoles

El Tribunal de Justíciade la UE debat per quèno se li ha respectatel dret polític perpoder ser eurodiputat

La immunitatd’Oriol Junqueras,avui a Luxemburg

Manifest per l’ús políticde la justícia a l’EstatL’han signat una setantena de juristes ilamenta les filtracions del cas dels CDR

Actes suspesos enespera de la sentència

Agents dels Mossos d’Esquadra traient un dels participants en l’acció al vestíbul de l’estació de Sants, ahir ■ ORIOL DURAN

Els Mossos desallotgen una acció per la sentència i s’improvisa una marxa

Primera reacció amb tensió

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.884

Dilluns14 D’OCTUBRE DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

CELRÀ El viatge de Mohamed, la lluitad’un jove artista vingut de Marràqueix 6

GIRONA El Girocòmic tanca amb èxit de públic tot i obrir només dos dies 40

BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W

Animalistes, verds i comunistes: set partits minoritarisconcorren al 10-N 6

A més a DdG

El cap de Bombers a Gironaavisa que la falta d’efectiusobligarà a tancar parcs

Cessaran «puntualment» l’activitat, diu Jordi Martí, que calcula que calen uns 50 bombers nous a la província; la previsió és que s’incorporin al cos l’estiu del 2020

8

Una tenistagironina,atrapada en el tifó del Japó 22

L’examen de conduir ja admet l’ús de tecnologia,excepte per aparcar

ELS ASPIRANTS PODRAN

RECÓRRER ALS LLUMS

AUTOMÀTICS, LES CÀMERES

I SISTEMES D’EMERGÈNCIA

4

■ La Direcció General de Trànsitatén les peticions de les autoesco-les i permet que l’examen pràctices pugui fer amb vehicles amb tec-nologia avançada. 10

■Sense que s’hagi decidit el futurde la base que la companyia aèriaté a l’aeroport de Girona, empresai sindicats se citen demà per ini-ciar la negociació. 17

Ryanair obre lanegociació delsEROs previs al tancament de les bases

DILLUNS ESPORTIU 24 a 37

INVICTES ABANS D’EUROPA

66

L’UNI DERROTA EL LUGO DAVANT 3.000 ESPECTADORS A FONTAJAU I DIMECRESDEBUTARÀ EN L’EUROLLIGA A ISTANBUL VISITANT EL POTENT FENERBAHÇE 4

SPAR CITYLIFT

58ENSINOLUGO

Laia Palau, en el partitd’ahir a Fontajau. MARC MARTÍ

25 anys de lainauguració delstúnels de Collabós3

REPORTATGE

Frodeno guanyaper tercer copel mític Ironmande Hawaii

MARC MARTÍ

La prova acabava a Fontajau.

La Tramunmanté Gironacom el granparadís del BTT

JULIAN SCHELB I BLAZA

PINTARIC SÓN ELS MÉS RÀPIDS

4

EL TRIATLETA VIU A GIRONA,

ON HA PREPARAT LA PROVA

4

Si has estat víctimad’un accident

NO PAGUIS MÉS DEL 5%Són els teus diners

BONET ADVOCAT972 416 690

www.bonetadvocat.cat

jamargant - 14/10/2019 08:26 - 79.155.44.80

Edició de GironaDIUMENGE · 13 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15149 - AVUI / Any XLI. Núm. 14019 - EL PUNT

2,50€

3060

94-1

2178

41L

1177

11-1

2160

76L

TENSIÓ · El Punt Avui conversaamb familiars dels empresonats,que expliquen com viuen laimminent sentència del judici

“Fem esforços perconservar la calma”

PRESIDENT · Torra fauna crida a manifestar-sepacíficament i sense porquan es faci pública

P6-19

Conseqüènciesimmediatesdel càstig

ECONOMIA P26

Ryanairrecuperael vol al’Alguer desde GironaSerà operatiu a finald’aquest octubre

CULTURA-ESPECTACLES P48

Autors destacats com araFermín Solís i MiguelanxoPrado assisteixen al saló gironí Un nen remenant còmics, ahir ■ QUIM PUIG

Girocòmic: unpas més cap ala maduresa

El Girona es veu àmpliament superat per l’Elx a casa (0-2)

L’ESPORTIU

Primera derrota a MontiliviÀlex Gallar, en possessió de la pilota ahir a Montilivi davant la mirada de Gumbau ■ QUIM PUIG

Vigilen a la presó comterroristes els CDR

L’unionisme cap ala plaça Catalunya

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.883

Diumenge13 D’OCTUBRE DE 20192,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

DUES MOSSES, investigades pel tractedonat a la denunciant d’una violació 18

BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W

Les platges de l’Estartit iPals retrocedeixen quinzemetresels últims 25 anys

L’Observatori de l’Estartit constata aquesta tendència «preocupant»El nivell del mar augmenta deu centímetres el darrer quart de segle

3

Crida per fer de Girona territoriautosuficient enreserves de plasma

Tradeinntancarà l’anyamb un volumde negoci de 170 milions

SE SITUA ENTRE LES EMPRESES

EUROPEES QUE MÉS CREIXEN I ELS

SOCIS ASPIREN A ASSOLIR ELS 1.000

MILIONS EN VENDES EN EL FUTUR 29

4

CAMPANYA DEL BANC DE SANG PER

AUGMENTAR LES DONACIONS I EVITAR

AIXÍ LES IMPORTACIONS 8

4

Més de la meitat delseducadors socials hanestat de baixa 18

A més a DdG

Caal Xol, la líder indígena de Guatemala que donasuport als opositors a laC-32 desdoblada 22

L’ODISSEA DE SORTIR I ENTRAR EN COTXE A L’AP-7 PEL PEATGE DE SALT. Passa diàriament i sobretot en hores punta. La rotondaque dona accés al peatge de Girona sud de l’AP-7 és incapaç d’engolir el trànsit, que, des que es va posar en marxa el dispositiu RondaGi per accedir sen-se aturar-se al tram gratuït de l’autopista, s’ha disparat. Autopistes diu que no té potestat per actuar, ja que el giratori pertany a Salt. ANIOL RESCLOSA 4

El prevaricador Güellfa de secretarimunicipal23

ANÀLISI

Bramon crida acomplir la llei12

12-O

El Girona fa un pasenrere en perdre perprimer cop a casa

Stuani, amb les mans al cap, ahir a Montilivi. ANIOL RESCLOSA

EsportsDdG35 a 47

0GIRONA

2ELX

UN GOL MATINER DE L’ELX DEIXA

ELS LOCALS A REMOLC STUANI

TOPA AMB EL TRAVESSER I POC

DESPRÉS ARRIBA LA SENTÈNCIA

4

4

Un patrimoni enperill d’extinció

Dominical ◗AVUIAMB EL DIARI

jamargant - 14/10/2019 10:25 - 79.155.44.80

Edició de GironaDISSABTE · 12 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15148 - AVUI / Any XLI. Núm. 14018 - EL PUNT

1,50€

1105

30-1

1735

26w

1177

11-1

2160

75LSOCIETAT P20,21

Girona tindrà perFires atraccions ensilenci inclusivesL’objectiu és que els nens ambnecessitats especials en puguin gaudirsense patir l’estrès del so i les llums

POLÍTICA P26

Prohibeixenla pancarta del“Tu ja m’entens”La Junta Electoral la fa retirar del’ajuntament del Port de la Selva, com java fer amb la de “Llibertat peixos pacífics”

L’impost del CO2 per alsvehicles s’aplicarà el 2020

Nacional P13

Es recaptaran 40 milions el primer any

Abiy Ahmed ha aconseguit la fi de lallarga guerra entre Etiòpia i Eritrea

Europa-Món P30

Nobel de la pau per alcap de govern etíop

MÉS TC · Sánchez recorre denou al TC per collar el govern i elParlament per la desobediència ila resolució per l’autodeterminació

VIGILEN · Desplegament deGuàrdia Civil i Policía Nacional allocs estratègics del país davantla imminent sentència per l’1-O

Ple extraordinarial Parlament en laresposta institucional

P6,7

Els Verds actuant al Chase Center de San Francisco, on han desplegat una bandera nord-americana i una estelada ■ ACN

Els Castellers de Vilafranca l’enlairen en un pilar en el partit dels Warriors

L’estelada oneja en l’NBA

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.882

Dissabte12 D’OCTUBRE DE 20191,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

CADAQUÉS apuntala la Riba des Poalpel temor que s’enfonsi 14

GIRONA L’AV del Barri Vell denuncial’acumulació de brossa fora d’hores 6

BATEDORA DE MÀAconsegueix la nova batedora, capaç de triturar tot tipus d’aliments, amb una potència de 1.200 W

Girona és la província ambmés espai de grans comerçosper habitant de Catalunya

Disposa de 475 metres quadrats per cada mil habitants quan la mitjana catalana ésde 328 En el bienni 2017-2018 s’han guanyat 35 hectàrees de grans comerços

22

ERC critica la«mala gestió» del’Ajuntamentde Lloret amb elvirus informàtic

Les Fires deGirona tindran 260 activitats i un matíd’atraccionsen silenci

LA INICIATIVA ESTÀ ADREÇADA

A INFANTS AMB NECESSITATS

ESPECIALS EN TEMES

ACÚSTICS I LUMÍNICS

4

3 a 5

■ Els republicans asseguren ques’ha actuat amb «lentitud» i apun-ten que l’equip de govern «ha tar-dat molt» a denunciar els fets alsMossos, un fet que l’Administra-ció «no es pot permetre». 16

El partit judicial deSant Feliu de Guíxolsés el més col·lapsatde la província10

A més a DdG

SIMULACRE DE DESCARRILAMENT AL TÚNEL DEL PERTÚS. Més de 400 persones han parti-cipat en les maniobres basades en una hipotètica sortida de via d’un tren d’alta velocitat en la línia Figueres-Per pi nyà ambun centenar de figurants que simulaven ser els ferits. L’exercici ha servit per avaluar la capacitat de reacció i coordinacióde totes les parts implicades i a tots dos costats de la frontera en matèria de protecció civil. SUBDELEGACIÓ DE GIRONA 15

Només Barcelonasupera Gironaen el comís demarihuanaa tot Espanya

■ La marihuana és la droga quemés es comissa a Girona, tant, queha escalat fins al segon lloc delrànquing a Espanya, només perdarrere de Barcelona. 11

Els Joncs fafora el monitorinvestigat pertres agressionssexuals

La Fundació Els Joncs de Sarriàha acomiadat el monitor investigatper haver comès presumptamenttres agressions sexuals. 6

PREGONERA

ASSUMPCIÓPUIGDEGANA DEL COL·LEGID'ARQUITECTES DE CATALUNYA

jamargant - 14/10/2019 08:28 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDILLUNS, 14 D’OCTUBRE DEL 2019 | Cultura i Espectacles | 43

L’Espai Catalunya Europa aBrussel·les va inaugurar di-jous l’exposició Carles Raho-la. Una vida republicana, orga-nitzada per la Diputació deGirona amb la col·laboraciódel Col·legi de Periodistes.L’acte d’aquesta mostra que

es podrà visitar fins al 10 degener va comptar amb la pre-sència del comissari, XavierCarmaniu, el president CarlesPuigdemont; el president dela Diputació de Girona, Mi-quel Noguer; la delegada delgovern davant la UE, Meritxell

Serret; el delegat del govern aGirona, Pere Vila; el directordel programa per al desenvo-lupament de projectes cultu-rals d’àmbit internacional,Lluís Puig; i el diputat de la Di-putació i alcalde de VidreresJordi Camps. ■ DDG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rahola, explicat a Brussel·lesLa Locomotora Negra i la Co-ral Sant Jordi van estrenardissabte, al Teatre Municipalde Palafrugell, el concertcommemoratiu del 50è ani-versari del concert sacre queDuke Ellington i la seva or-questra van oferir el 24 de no-

vembre de 1969, també ambla Coral Sant Jordi, a la basíli-ca barcelonina de Santa Ma-ria del Mar. El concert estre-nat dissabte, que va ser elmoment culminant del 25èFestival de Jazz Costa Brava,també arribarà el 15 de no-

vembre al Palau de la Música,dins el Festival de Jazz deBarcelona, i de moment noestà previst en cap altre esce-nari, per la complexitat delmuntatge. Un gran regald’aniversari per al Festival deJazz Costa Brava. ■ X.C.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Duke més sagrat, a Palafrugell

Quan l’artista gràfic OriolMalet va declarar, en unmoment de la seva inter-venció a la taula rodona ce-lebrada ahir al migdia alGirocòmic, com d’al·luci-nat se sentia veient passarsense parar un munt decosplayers mentre xerra-va, molts dels assistentsvan sentir reproduïts elsseus pensaments enaquestes paraules.

El batibull de gent i dediversitat viscuda ahir, dela mateixa manera que eldia abans en la jornada in-augural, i sobretot ambmolta gent disfressada pera l’ocasió confirmaven elque el director de la fira,Aleix Freire, declarava alsmitjans de comunicaciósobre el fet que cada vega-da hi ha més públic adultinteressat en el còmic i noes redueix als nens. “Larealitat és que s’ha conver-tit en un tema que cadaany veiem com evolucio-na. El còmic és un tipus deliteratura obert a un ven-tall molt important de pú-blic”, va explicar.

Molt d’aquest públic

que podríem dir adult,precisament, es va con-gregar en la conferència ti-tulada La representaciógràfica dels conflictes his-tòrics, que tenia com aprotagonistes l’esmentatOriol Malet i John Carlin,com a autors de la novel·lagràfica Mandela i el gene-ral (Comanegra), així comAndrea de Lucio i Jordi de

Miguel com a autors d’Ho-menatge a Catalunya(Rosa dels Vents) i el pro-fessor Miguel Berga, mo-derats per Guillem Terri-bas. Una xerrada interes-sant que donar per a moltperò que va resultar fructí-fera quan Mandela i Orwellvan donar-se la mà. Va serCarlin qui va establir unaconnexió entre la solidari-

tat viscuda a tot el món perla causa republicana du-rant l’esclat de la Guerracivil espanyola, molt sem-blant a la que es va produirquan a Sud-àfrica es va ai-xecar una onada de de-núncia ferma contral’apartheid. Per la sevabanda, Berga va declararque “calen més Orwells imés Carlins en aquests

moments que vivim”, pelfet que, com va dir, en elsarticles del periodista hi hamolts ecos d’Orwell: “En elcoratge intel·lectual i lamanera d’expressar-se ho-nestament.”

Tot això i més s’explica-va mentre al costat es ve-nia tot de material al vol-tant del món del còmic, sesignaven exemplars, se ce-

lebraven tallers i es feienexhibicions, tant d’esgri-ma com de cosplay. A latarda, les actuacions degrups vinculats al movi-ment K-pop van acabarper animar la festa.

Una fira consolidadaEn la quarta edició del Gi-rocòmic, s’han presentatun centenar d’expositors imultitud d’activitats rela-cionades amb el còmic.Unes xifres molt diferentsa les de la primera edició,en què només hi havia noueditorials presentant pro-ductes relacionats ambaquest gènere literari. Desde l’organització, ahir jadonaven per fet que s’arri-baria als 6.000 visitants del’any passat, malgrat queen aquesta edició noméshan obert dos dies, ja queel 12 d’octubre ha caiguten dissabte.

Freire considera “con-solidat” aquest festival, toti que “evidentment” no po-den competir amb el Salódel Manga de Barcelona:“Però ha quedat clar quehi ha cada cop més interèspel còmic també a les co-marques de Girona”, vaassenyalar. ■

Mandela, Orwell i ‘cosplay’L’escriptor i periodista britànic John Carlin va ser, ahir, un dels protagonistes d’unGirocòmic que supera els 6.000 espectadors de l’any passat, amb un dia menys

Jordi Camps i LinnellGIRONA

John Carlin i Miquel Berga, ahir a la conferència sobre Mandela i Orwell. I ‘cosplayers’ deambulant per la fira ■ J.C.L. / Q. PUIG

Diari de GironaDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DE 20198

COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ALBERT SOLER LONDRES

■ La proximitat d’un Brexit queencara ningú no sap com serà dedur ni quines conseqüències tin-drà i la recent fallida de l’operadorThomas Cook han empès el Pa-tronat de Turisme a potenciar lapromoció de la Costa Brava i el Pi-rineu al Regne Unit. El turismebritànic és un dels més impor-tants a la Costa Brava -també al to-tal de Catalunya- i la incertesa so-bre com l’afectaran els dos fets es-mentats preocupa el sector. Milloranar per feina ara, que encara hiha temps al davant.

Amb aquest objectiu en ment,dimecres passat es va dur a termeuna doble acció promocional alrestaurant Tast -cinc estrelles Mi-chelin-, que el cuiner gironí PacoPérez dirigeix a Manchester. Almigdia es va presentar l’oferta tu-rística de Catalunya i de la demar-cació de Girona a una desena deperiodistes especialitzats en viat-ges i turisme. Al vespre, va tenirlloc un workshop en què nou en-titats i empreses gironines delssectors de l’allotjament, el turismede reunions i les destinacions fa-miliars de la costa van mantenirentrevistes amb agents i opera-dors turístics per donar a conèixerels productes de la Costa Brava iel Pirineu de Girona.

Tots dos actes van comptaramb la participació de Jaume Dul-sat, vicepresident del Patronat deTurisme, qui va manifestar que«aquesta acció es desenvolupa enun moment crucial , en què cal re-forçar la nostra presència i incre-mentar la promoció al mercat bri-tànic, donada la incertesa queestà provocant el Brexit i la fallidade Thomas Cook». Dulsat va afe-gir que «som aquí per seguir inci-dint en el segon mercat emissorinternacional per la Costa Brava».

En la mateixa jornada i a les ofi-

cines centrals de l’agència de viat-ges en línia On the Beach, que ofe-reix productes i serveis a més d’unmilió i mig de clients, es van dur aterme cinc presentacions de vintminuts cadascuna de l’oferta tu-rística de la Costa Brava, adreça-des a una quarantena de vene-dors de l’agència.

Al restaurant Sagardi de Lon-dres, es va celebrar dimecres untaller de cuina catalana seguitd’una presentació de l’oferta tu-rística de la demarcació de Gironaexclusiva per a dotze mitjans de

comunicació i bloguers de viat-ges. Al vespre, al mateix espai, vatenir lloc el workshop entre professionals d’agències de viat-ges de la ciutat i empreses tu-rístiques gironines. L’acte vacomptar amb la presència de Jor-di Masquef, vicepresident segondel Patronat de Turisme.

D’altra banda, dimecres i dijouses va dur a terme, a Manchester iLondres, un cicle de presenta-cions promocionals a mitjans decomunicació i de trobades co-mercials, relacionat amb l’ofertaturística de les destinacions giro-nines i adreçat a periodistes icreadors de continguts i agents de viatges i operadors tu-rístics. Hi van participar onze en-titats i empreses turístiques de lademarcació de Girona.

Ryanair, un tercer front obertSegons l’Observatori de Turismei Departament d’Innovació Turís-tica de l’Eurecat, a la demarcacióde Girona s’han comptabilitzat.. pernoctacions de turis-tes britànics de gener a agost de, un , més que en el ma-teix període de .

Quant a l’entrada de turistes al’aeroport de Girona, de gener aagost de , s’han comptabilit-zat .. usuaris, dels quals

. procedien del RegneUnit, quasi una tercera part del to-tal. De gener a setembre, trescompanyies han operat vols ambonze ciutats britàniques (Lon-dres, Bristol, Manchester, Sout-hampton, East Midlands, Liver-pool, Leeds, Newcastle, Edim-burg i Glasgow), un altre tema pled’incerteses des que s’ha sabutque Ryanair no anuncia viatges aGirona l’estiu vinent.

Pel que fa al global de Catalu -nya, en els vuit primers mesos del’any, .. turistes procediendel Regne Unit, amb la qual cosaes convertia en el segon mercatemissor de turisme estranger,amb una quota de mercat del’ i per darrere només de Fran-ça. En aquest mateix període elsbritànics han generat una despe-sa total de ., milions d’euros,un , més que el , i han re-alitzat una despesa mitjana perpersona i dia de , euros.

El turista britànic arriba a Cata-lunya per via aèria (), viatjaprincipalment en parella o amb lafamília, seguit pels viatges en grupd’adults. La gran majoria s’allotjaa hotels o similars i l’estada mitja-na és de a nits. Per al turista bri-tànic la relació qualitat-preu ésuna prioritat. El de les reser-ves de viatges es fan en línia.

La proximitat d’un Brexit del qual es desconeixen les conseqüències, la fallida de Thomas Cook i l’adeu de Ryanair a Gironaempenyen a incrementar la presència en un país que en vuit mesos ha aportat a Girona més d’un milió de pernoctacions

La Costa Brava potencia la promoció alRegne Unit pel futur incert del seu turisme

Presentació als mitjans de comunicació, a Londres. PTCBG

LAURA TEIXIDOR GIRONA

■El Centre d’Urgències d’AtencióPrimària (CUAP) del Güell ha atèsun total de . visites des del ge-ner fins al de setembre d’en-guany, . de les quals en capde setmana i festius i . en dieslaborals. De les . visites, s’han realitzat en tram nocturn –de h a h– en dies laborals, i en tram nocturn de cap de setma-na i festius.

Ja ha passat més d’un any i migdes que es va tancar el CAP deTaialà els caps de setmana i elsdies festius per tal de concentrarel servei d’urgències al Güell. Toti que els veïns i el mateix Ajunta-ment de Girona es van mostrar re-ticents al canvi, les dades actualsdemostren que la majoria de

veïns de l’Àrea Bàsica de Salut(ABS) de Girona –que reuneixels residents als barris de Taialà,Domeny, Sant Ponç, Fontajau i lespoblacions de Sant Gregori, Canetd’Adri, Sant Martí de Llémena iSant Aniol de Finestres– han inte-rioritzat el costum d’anar-se a vi-sitar al Güell.

Des del gener fins a mitjans desetembre de , en el tram ho-rari de h a h dels dies laborals,tot i tenir el CAP Taialà obert,. veïns de l’ABS, delsquals del barri de Taialà, han optatpel CUAP Güell per ser atesosd’urgència durant aquest any. En horari de cap de setmanai festiu de h a h, el tram horarique es va deixar d’atendre al CAPDr. Joan Vilaplana, s’han realitzat. visites a veïns de l’ABS, delsquals . de veïns de Taialà du-rant aquest any.

Des que es va posar en marxa elCUAP Güell –desembre del –CatSalut ha fet un balanç positiudel nou dispositiu d’atenció a les

urgències d’atenció primària.Així, el , de les atencions re-alitzades al centre es resolen sa-tisfactòriament i només és neces-sari derivar a l'Hospital Universi-tari de Girona Dr. Josep Trueta el, dels pacients. De fet, l’úsd’aquest dispositiu ha anat incre-mentant any rere any.

Decisió polèmicaLa decisió per part de Salut deconcentrar l’atenció continuadade tota la ciutat al CUAP Güell esva prendre en evidenciar que elmodel assistencial seria millor –per exemple, permetia afavorirl’atenció domiciliària i potenciarel treball en equip dels professio-nals, entre d’altres–, i a més, l’anà-lisi de l’activitat d’atenció conti-nuada del Güell posava de relleuque en aquest centre s’atenienmés pacients de l’ABS de Girona que no pas al mateix CAP Joan Vi-laplana de Taialà. Així, ja eren ma-joria els veïns de l’ABS de Taialàque optaven pel Güell en cas

d’una urgència. Segons la RegióSanitària de CatSalut de Girona,l’any , un dels pacientshavia escollit el Güell com a centred’atenció continuada i, en un ho-rari d’obertura dels dos centres,un de cada tres havia optat pelGüell en comptes del de Taialà.També es va observar que el de les atencions domiciliàriess’havien atès des del Güell des-prés que els pacients truquessinal , mentre que els professio-nals del CAP Joan Vilaplana ha-vien atès el restant.

Tot i així, el dia que el CAP deTaialà va tancar el servei de capsde setmana i festius –febrer de–, uns veïns es van con-centrar davant del centre sanitariper reclamar el dret de tenir unasalut «digna i de proximitat». D’al-tra banda, l’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, va mostrar elseu desacord respecte al tanca-ment del servei i va «lamentar queamb l’aplicació del no hi ha-gués cap responsable polític amb

qui negociar la decisió». Des de laRegió Sanitària Girona i l’ICS Gi-rona s’han tingut diverses troba-des amb els veïns de Taialà, en for-ma de reunions obertes amb l’as-sistència també de representantsde l’Ajuntament de Girona, tanabans de la posada en funciona-ment de la reordenació el de fe-brer de , com quatre mesosdesprés per fer-ne el seguiment –juny de – tal com s’haviaacordat en la reunió prèvia.

Protesta al ParlamentTot i així, una trentena de veïns deGermans Sàbat va visitar el mespassat el Parlament per continuarreclamant l'obertura del CAP delbarri durant els caps de setmana.Estaven acompanyats de la porta-veu del grup municipal socialista,Sílvia Paneque, els regidors giro-nins Isabel Muradàs i Quim Ruhíi els diputats Rafel Bruguera i Es-ther Niubó.

D'aquesta visita va sortir tambéel compromís ferm del grup so-cialista al Parlament de continuardonant suport a la reobertura delCAP durant els caps de setmana iadreçar una bateria de preguntesescrites, així com una preguntaoral al govern sobre aquesta qües-tió.

El servei d’urgències del Güell ha atès unes4.000 visites de l’Àrea de Taialà des del gener El 95,5% de les atencionsal centre es resolensatisfactòriament i i la resta depacients es deriven al Trueta

jamargant - 14/10/2019 08:28 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDILLUNS, 14 D’OCTUBRE DEL 201928 | Comarques Gironines | GARROTXA

L’Ajuntament de la Vallde Bianya vol millorar lacarretera de Capsec, queenllaça amb les valls deCarrera i del Bac, per fer-ne un accés fàcil a SantPau de Segúries i, pertant, convertir-la tambéen un nou enllaç entre lescomarques de la Garrot-xa i del Ripollès. En l’ac-tualitat, la carretera de lavall de Bac ja és una nexed’unió entre les dues co-marques, però per la ban-da garrotxina té el puntd’inici a Montagut i Oix iCastellfollit de la Roca i,per tant, és molt més llargper a la majoria dels quivolen utilitzar-lo. L’enllaçper la carretera de Capsecés molt més fàcil i ràpid,però cal millorar aquestavia per fer-la més transi-table per a tota mena devehicles.

L’Ajuntament de laVall de Bianya vol inclou-re el projecte al Pla Únicd’Obres i Serveis de Cata-lunya (Puosc). Aquestprojecte inclou actua-cions als punts on es pro-dueixen esllavissades du-rant els episodis de plugesimportants. Aquesta in-tervenció s’afegirà a lesque, els últims anys, ja hiha dut a terme el governlocal. Es tracta del formi-gonat de quasi un quilò-

metre entre Llongarriufins al pont del Tomàs,amb una subvenció de laDiputació de Girona.

A més, fa sis anys,l’Ajuntament va repararels trams més degradats

de la carretera de Capsec.En aquella ocasió, el PlaÚnic d’Obres i Serveis vasubvencionar el 60 percent dels 90.000 eurosque van costar els treballsque s’hi van fer. ■

a Ha projectat millorar l’actual carretera, que és l’accés més curt entre elmunicipi i la vall del Bac a La ruta uneix el poble amb Sant Pau de Segúries

Jordi CasasLA VALL DE BIANYA

L’Ajuntament de la Vall deBianya vol un accés ràpidal Ripollès per Capsec

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

La Vall de Bianya té un termemunicipal de 90 quilòmetresquadrats, majoritàriamentocupat per boscos i ambmolts nuclis disseminats. Hiha nombroses carreteres,moltes sense pavimentar, i ca-mins i això és un problema pera l’Ajuntament, que n’had’afrontar el manteniment,especialment conflictiu en pe-ríodes de pluges importants.

La carretera de Capsec connecta amb la del Bac i és l’accés a cases de turisme rural ■ J.C.

4quilòmetres uneixen Lloca-lou, de la Vall de Bianya, ambla vall del Bac, per la carrete-ra de Capsec.

22quilòmetres és la distànciaque hi ha entre la Garrotxai el Ripollès a través de la valldel Bac.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Moltsquilòmetres permantenir

El Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxaha dut a terme les obres deremodelació de les dueszones que, actualment,s’utilitzen com a miradorsals accessos a les grederesdel volcà Croscat. Aquestaactuació ha consistit en la

retirada de les baranes defusta provisionals i laconstrucció de dues novesestructures per donar for-ma a dos recintes i mira-dors. Aquests espais estandelimitats per una novaestructura metàl·lica perintegrar-los a l’entornd’acord amb l’estil arqui-tectònic utilitzat en el seudia per a la restauració de

les grederes. L’objectiu ésdelimitar clarament leszones de miradors, elimi-nar materials aliens, mi-llorar la seguretat, limitarels fenòmens erosius i do-tar els espais miradorsd’un nivell qualitatiu quereforci el valor de l’espai enel seu conjunt. Mentre handurat aquests treballs, elParc Natural ha limitat el

pas de vianants, en algunsperíodes de temps i de ma-nera alternativa, als dosaccessos a la part baixa deles grederes. Tot i això,sempre s’ha pogut accedira aquest indret. Les grede-res del volcà Croscat, elmés jove de la zona volcà-nica, es van restaurarquan es va frenar l’activi-tat extractiva. ■

El Parc Natural remodela elsmiradors del volcà CroscatJ.C.OLOT

El volcà Croscat i el seu entorn són un dels principalsatractius de la zona volcànica de la Garrotxa ■ J.C.

L’Ajuntament d’Olot haactivitat un pla de xoc perfomentar la rehabilitacióde les façanes dels edificisde la ciutat construïtsabans de l’any 1960. Peraixò ha habilitat una líniade subvencions que pot ar-ribar a ser de la meitat delpressupost de l’actuaciórealitzada, fins a un màxi-ma de 3.000 euros per edi-fici. La convocatòria pre-veu un increment de l’ajutdel 25%, quan els treballses portin a terme en unedifici catalogat.

Els treballs subvencio-nats inclouen la reparaciódels parts degradades deles façanes, el decapat to-tal, la neteja i restauració

de les part de pedra natu-ral o artificial, la neteja irestauració d’elements ce-ràmics i esgrafiats, la res-tauració dels tancaments iel pintat, entre molts al-tres aspectes. Les sol·lici-tuds s’han de presentar al’Oficina Local d’Habitatged’Olot, situada al primerpis de l’ajuntament, abansdel proper 31 d’octubre.“L’objectiu d’aquestessubvencions és que, almateix temps que es mi-llora la qualitat de vidadels ciutadans i s’embe-lleix la ciutat, es contri-bueix a la reactivació delsector de la construcció, lageneració de llocs de tre-ball i l’estalvi i l’eficiènciaenergètica”, ha remarcatel regidor d’Urbanisme,Jordi Güell. ■

Pla de xoc perrehabilitarfaçanes, a Olot

J.C.OLOT

a Ajuts per a les dels edificis anteriorsa 1960 a El termini s’acaba el dia 31

El barri vell de la capital garrotxina és una de les zoneson hi ha més façanes per rehabilitar ■ J.C.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DEL 201926 | Comarques Gironines | GIRONÈS / SELVA

L’auditori de la Coma Crosde Salt serà la seu, el 17d’octubre, de la jornadad’innovació empresarial iemprenedoria social Con-nectant idees i persones.Està impulsada pel Viverd’Empreses i l’Espai Muni-cipal d’Ocupació de l’Ajun-tament; forma part delprograma Co-Creix d’im-puls a l’emprenedoria ales comarques gironines ité la col·laboració de l’asso-ciació Azahara, la Diputa-ció i el cofinançament delsfons Feder. La primeraxerrada serà sobre el mè-tode Pentagrowth i anirà acàrrec de Guillaume Teys-sie, consultor d’Ideas forChange. El professor demàrqueting i innovació dela UdG parlarà de l’Story-telling aplicat a l’empresa.Empreses amb ànima so-cial és el nom de la càpsulainformativa que impartiràMaria Rosa Terradellas,professora de pedagogiade la UdG, i l’emprenedor icomunicador MohamedEl Amrani dinamitzarà unnetworking.

L’acte es clourà ambuna visita al Viver d’Em-preses de Salt. El terminiper inscriure’s s’acabaràdimarts que ve, 15 d’octu-bre. ■

Jornadad’innovacióempresarial,a Salt

RedaccióSALT

El reclamat vol entre Giro-na i la ciutat de l’Alguer, aSardenya, torna a ser ope-ratiu a partir del 29 d’octu-bre que ve. Coincidint ambl’inici de la temporadad’hivern, que sempre és afinals d’octubre, la compa-nyia irlandesa recuperaels vols d’aquesta ruta es-tel·lar que havia operat du-rant dotze anys i que va su-primir ara en fa tres. Latemporada d’hiverns’allarga fins al març, peròen el cas de Ryanair hi hala incertesa sobre quin se-rà el seu futur a l’aeroportde Girona a partir del ge-ner quan, si la firma irlan-desa tira endavant els seusplans, preveu tancar la ba-se que té a Vilobí d’Onyar.Tant el govern català comAena han insistit les dar-reres setmanes que el tan-cament de la base no ne-cessàriament ha de supo-sar la pèrdua de rutes i queaquest és un punt impor-tant a tenir en compte i adefensar.

En tot cas, i mentre en-cara es decideix el futur a

Girona, Ryanair té progra-mat per a aquesta tempo-rada d’hivern vuit rutesdes de Girona, una mésque l’any anterior. Es trac-ta, a més de l’Alguer, de lesconnexions entre Girona iles ciutats de Pisa (Itàlia).Cracòvia (Polònia), Eind-hoven (Països Baixos),Rabat (Marroc), Karlsru-he/Baden Baden i Bremen

(Alemanya)

Tres a l’estiuMés enllà del març de l’anyque ve, és a dir, a partir delque ja es considera tempo-rada d’estiu, el lloc web dela companyia irlandesa,fins ahir només deixavareservar en tres rutes desde Girona: Londres Stans-ted (Regne Unit), Eindho-

ven (Països Baixos) i Brus-sel·les-Charleroi (Bèlgica).Des de la companyia, queja ha difós la programacióde vols per a la temporadad’estiu de l’any que ve a laresta d’aeroports euro-peus on opera, han expli-cat que encara s’està tre-ballant en la programacióde vols des de l’aeroport deGirona. ■

Ure ComasGIRONA

a Ryanair recupera la reclamada ruta amb l’illa de Sardenya a finals d’aquest mes dins latemporada d’hivern a Es desconeix quin serà el futur de la companyia a partir del gener a Girona

El vol entre Girona i l’Alguertornarà per Sant Narcís

La companyia ha citat els sin-dicats aquest dimarts per en-tregar-los la documentaciópertinent i així iniciar les ne-gociacions de l’expedient deregulació d’ocupació (ERO)conseqüent del tancamentde les bases que té a les Ca-nàries i a Girona. Segons hanfet públic els sindicats desque va fer-se públic les inten-cions de Ryanair, fins a 512llocs de treball poden veure’sperjudicats, dels quals 164són a l’aeroport de Girona.La resta, són els treballadorsde les bases de Tenerife, GranCanària i Lanzarote. Arran del’anunci de Ryanair, la comis-sió de peticions del Parla-ment Europeu també haacordat enviar una carta alsministeris de Treball de totsels estats membres perquèinformin sobre l’aplicacióefectiva de la legislació euro-pea a Ryanair a petició delsindicat Sitcpla. Els sindicatsinsisteixen que s’està apos-tant per les seves filials debaix cost.

Un avió de Ryanair enlairant-se a principis de març des de l’aeroport de Girona ■ Q. PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Reunió previstaper dimarts

Llagostera va celebrarahir dissabte la dissetenaedició de la Fira del Bolet.Tot i que el gros de les acti-vitats van tenir lloc dissab-te, divendres va començarla programació amb unademostració de cuina asià-tica amb productes ecolò-gics i de proximitat, el lliu-rament de premis i un Tas-tet Gastronòmic amb di-versos plats cuinats ambbolets.

Al llarg de tota la jorna-da d’ahir, el nucli antic deLlagostera es va convertiren un mercat ambientat aprincipis del segle passatamb parades, activitats,demostracions d’oficis, ta-llers, exposicions i gastro-nomia relacionada amb elmón del bolet. La colla ge-gantera i els castellers deles Gavarres també vanparticipar-hi.

Una de les novetatsd’aquest any ha estat la re-creació d’un bosc a l’inte-rior de la sala de plens ons’ha pogut visitar una ex-posició de bolets naturals,gràcies a les entitats Lla-gostera en Flor, el GrupExcursionista Bell-Matí,Cooperativa Idària i Vi-

vers Can Ragolta.Per complementar

l’oferta gastronòmica de lafira, fins al proper 10 denovembre, l’Associació deRestaurants del municipiparticipa en la campanyagastronòmica de la Cuinadel Bolet, on un total denou restaurants ofereixenmenús amb el bolet com aprincipal ingredient. Elsrestaurants que hi partici-pen són: Els Tinars, Ca laMaria, Mas Roure, CanCassoles, El Carril, Ca l’Ar-tau, Cal Degollat, la Taver-na d’en Pou i Can Bufí. Elspreus dels menús oscil·lenentre els 25 i els 70 euros.

La Fira del Bolet està or-ganitzada per l’Ajunta-ment de Llagostera, amb

la col·laboració de bonapart de les entitats del mu-nicipi i l’Associació de Res-taurants de Llagosteraque, de l’11 d’octubre al’10 de novembre, oferiranmenús dins la campanyagastronòmica de la Cuinadel Bolet.

La Fira del Bolet de Lla-gostera és pionera a la zo-na i es recolza en la grantradició boletaire arreladadurant segles en aquestescontrades entre els mas-sissos de les Gavarres il’Ardenya.

La fira va néixer a Lla-

gostera l’any 2003 amb lavocació d’instaurar-secom a fira anual per pro-jectar a l’exterior el muni-cipi i la comarca del Giro-nès. Aquest objectiu s’haassolit amb els més de15.000 visitants que cadaany visiten la fira. ■

a Milers de visitantsvan assistir ahir ala dissetena edicióde la Fira del Bolet

J.C.L.LLAGOSTERA

Els bolets i els boletairesbroten a Llagostera

Visitants de la Fira del Bolet ahir pels carrers de Llagostera ■ M.S.P.

Diari de Girona DILLUNS, 14 D’OCTUBRE DE 2019 17

ECONOMIAeconomia@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

EFE/DdG MADRID

■Ryanair i els representants delstripulants de cabina (TCP) i delspilots a Espanya es reuniran demàper iniciar el període de consultesde l’expedient de regulació d'ocu-pació (ERO) que la companyia debaix cost irlandesa posarà en mar-xa a causa del tancament de ba-ses. L’aerolínia tancarà el proper de gener les bases de TenerifeSud, Gran Canària i Lanzarote,mentre que el futur de la de Giro-na encara no està decidit.

Segons els sindicats dels tripu-lants de cabina USO i Sitcpla i eldels pilots, Sepla, els represen-tants dels quals acudiran a la reu-nió, el tancament de les basesposa en risc un total de llocsde treball. Ryanair considera quela xifra de treballadors afectats ésmenor de la que avancen els sin-dicats i espera que part d’ells po-dran ser recol·locats a altres baseso tornar a treballar durant la tem-porada d’estiu, entre altres alter-natives.

Ryanair assegura que els ajus-tos que durà a terme a Espanya ialtres mercats europeus en elsquals opera es deuen al retard enels lliuraments del Boeing BMAX, model que està suspès des-prés dels accidents mortals d'In-donèsia i Etiòpia, i la companyiaespera començar a rebre’ls, final-ment, a partir de febrer o març del.

Segons la companyia, els cos-tos laborals a Espanya són méscompetitius, probablement en un

nivell similar a Polònia o Malta,que a mercats més cars com el delRegne Unit, Escandinàvia o Ale-manya.

Ryanair aporta documentacióEls representants sindicals delsTCP de les quatre bases afectadeshan estat citats per Ryanair aaquesta primera reunió sobre elprocés d’acomiadament col·lec-tiu anunciat a l’agost, i la compa -nyia preveu aportar-hi la docu-mentació requerida i començar lanegociació per minimitzar la pèr-dua de llocs de treball.

L’inici de la negociació de l’EROes produeix després de diversesjornades de vaga convocades pelssindicats en protesta pel tanca-ment de bases que no han tingutpràcticament cap repercussió, acausa d’uns serveis mínims queUSO, Sitcpla i Sepla han conside-rat «abusius». Els TCPs van prota-gonitzar deu jornades de vaga alsetembre, de les quals quatre vancoincidir amb les cinc dutes a ter-me pel col·lectiu de pilots.

En paral·lel, la companyia debaix cost està negociant amb elssindicats el primer convenicol·lectiu, per la qual cosa va ce-lebrar la setmana passada unareunió amb el Sepla.

Ryanair obre demà lanegociació de l’ERO pertancar les bases a EspanyaL’aerolínia i els representants dels treballadors comencen el període deconsultes de l’expedient sense que s’hagi decidit el futur de la base a Girona

Un avió de Ryanair a l’aeroport de Girona. DAVID APARICIO

EFE/DdG MADRID

■Els contractes de molt curta du-rada, de menys de dies, han anatguanyant pes sobre el totald’acords laborals a l'última dèca-da a Espanya en passar de repre-sentar el fins a setembre de a fregar el en els nou pri-mers mesos d'aquest any. Segonsdades de l’estadística de contrac-tes del Servei Públic d’OcupacióEstatal (SEPE), dels , milionsde contractes signats en els nouprimers mesos d’aquest any, ,milions van ser de menys d’unasetmana, és a dir el , o un decada quatre.

Fa una dècada, dels , mi-lions que s’havien signat fins a se-tembre, , milions eren permenys d’una setmana, una xifraque representava el ,. El, abans de l’inici de la crisi, elpercentatge fregava el . Desd’aquesta data ha anat pujantpràcticament un punt cada anyfins al , amb el qual es va tan-car (últim exercici complet).

Aquesta evolució ha contribuïta més a reduir la durada mitjanadels contractes que se signen cadames i que al setembre va marcarmínim en , dies, gairebé unmes menys que els dies queoferia l’estadística el .

Per sectors, la majoriad'aquests contractes de molt cur-ta durada corresponen als serveis,especialment a l’hostaleria i res-tauració, activitats amb major re-

llevància encara a l'estiu. Així, mirant als contractes sig-

nats al juliol, agost i setembre, un, o un de cada quatre en elcòmput d’aquests tres mesos nova arribar a la setmana, amb es-pecial pes al mes d’agost, quanvan arribar a representar el ,.Fa una dècada, aquests percentat-ges fregaven el .

De tornada a les xifres d’aquestany, i com sol ser habitual, al vol-tant del dels contractes sig-nats cada mes són temporals da-vant de l' d’indefinits. «La ro-tació laboral està en màxims iafecta a la contractació temporali també a la contractació indefini-da», criticava recentment CCOO,que advertia d’aquesta baixa du-rada mitjana dels contractes. «Sesignen molts contractes de moltcurta durada que gairebé no estradueixen en ocupació», van in-sistir des del sindicat.

Encara que des del Govern as-senyalen una «tendència» decreació d’ocupació de més quali-tat -al setembre va millorar la sig-natura de contractes indefinitsamb ., un , més i elmillor registre per a aquest mes-,també reconeixen la necessitat decontinuar treballant per a reduirla temporalitat indeguda.

Des d’UGT demanen, a més dederogar la reforma laboral de, «intensificar» la persecucióa la contractació temporal i atemps parcial injustificades.

Els contractes de molt curtadurada es dispareni ja arriben al 27% El percentatge de contractes de menys de7 dies ha pujat deu punts en només deu anys

EUROPA PRESS/DdG MADRID

■ El dels líders d’opinió,grans empreses, pimes i organis-mes públics espanyols demanenque el Govern posi en marxa unpla de xoc «urgent» en transfor-mació digital de l’economia, comel més ràpid i eficaç remei davantuna possible futura recessió eco-nòmica. Així es desprèn d’un in-forme realitzat per la consultoraAdvice Strategic Consultants apartir d’enquestes a . lídersd’opinió, entre els quals hi ha ana-

listes financers, periodistes, direc-tius o acadèmics, grans em-preses, administracions i or-ganismes públics i . petites imitjanes empreses.

En cas que es dugui a termeaquest pla de xoc digital de les em-preses espanyoles i del sector pú-blic, el creixement del PIB s’acce-leraria fins a un respecte almateix escenari en absència demesures per digitalitzar l’econo-mia. A més, segons l’informe,aquest pla de xoc seria la mesura«més ràpida i eficaç» per redreçaruna economia que encara comp-ta amb prop d’un d’atur i gai-rebé un de deute públic so-bre el PIB, davant d’altres mesuresnecessàries com l'impuls d'unnou teixit productiu.

Les empreses demanen un plade xoc en transformació digitalConsideren que és elremei més ràpid i eficaçper afrontar una possiblefutura recessió econòmica

jamargant - 14/10/2019 08:26 - 79.155.44.80

L’edifici monumental delCasino La Nova Constàn-cia –o dels Nois–, al núme-ro 1 del passeig dels Guí-xols de Sant Feliu, enfilaràel futur sobre el full de rutadel nou pla director que haencarregat la junta de l’en-titat, amb suport del con-sistori. El 2014, amb l’es-peró que va suposar el125è aniversari de l’estre-na de l’immoble, la novajunta es va proposar un se-guit de canvis per fer via-bles les costoses reformesi un nou model de gestióper a l’entitat –que manté200 socis però amb escàsmarge de maniobra–. Eldocument del pla és la ba-se per rellançar l’altre BéCultural d’Interès Nacio-nal (BCIN) que té el muni-cipi, a més del conjunt del’antic monestir benedictí.

L’edifici modernista delCasino va ser concebutper l’arquitecte i urbanis-ta General Guitart pocdesprés de la seva gradua-ció, a l’Escola Tècnica Su-perior d’Arquitectura aBarcelona, on a més s’ha-via imbuït de les influèn-cies de mestres modernis-tes com a aprenent en lesobres d’alguns dels pave-llons de l’Exposició Uni-versal del 1888. Es va co-mençar a construir aquellmateix any, i inaugurar acavall de 1889 i 1890.Anys després, es va am-pliar cap a llevant, ambuna nova ala que va man-tenir l’estètica d’arcs deferradura, obertures i es-

grafiats d’estil neomudè-jar. Entre els elements ar-quitectònics d’interès,l’arquitecte Albert Pla, au-tor del pla director, tambéesmenta les rajoles hi-dràuliques dels pavimentsinteriors i la triple cúpulade trencadís.

El vell casino obrer haestat l’únic que va resistirla febre urbanística en lasegona meitat del seglepassat. D’altres, com ara elCasal Llevantí –actual edi-fici Reina Elisenda– o elCasino Guixolenc –avuials baixos comercials del’edifici d’habitatges que elva substituir– van anar aterra. I poc li va faltar a

l’edifici de Guitart. La jun-ta va arribar a agafar la pa-ga i senyal d’una promoto-ra, que el 1973 també lioferia mantenir-hi els bai-xos d’un bloc de pisos. Pe-rò una gran campanya demobilització popular vaaconseguir revertir l’ope-ració, i encaminar-lo cap ala seva protecció com aBCIN, el 1978.

Finançament feixucMentre l’aspecte exteriordel casino fa patxoca, deportes endins les instal·la-cions estan força envelli-des. El vicepresident de lajunta, Josep Maria Vicens,lamenta que amb les quo-tes anuals de 25 euros que

aporten els socis, ambprou feines cobreixen elmanteniment mínim. Elpla prefigura una reorga-nització dels espais als ni-vells superiors, però percomençar a dinamitzarl’agenda d’activitats públi-ques –conferències, expo-sicions o actes d’altres en-titats–, necessiten un as-censor que connecti totsels nivells, sense barreresarquitectòniques, i per-meti complir la normativad’accessibilitat. És unaprimera inversió d’enver-gadura, i per afrontar-lahan buscat la complicitatde l’Ajuntament.

El tinent d’alcalde dePatrimoni i Hisenda, Jo-

sep M. Muñoz, obre la por-ta a la “voluntat d’ús com-partit” entre els socis i ac-tivitats municipals als es-pais del primer pis. Peròtot just n’han començat aparlar. Muñoz destaca, pe-rò, que ja han col·laborateconòmicament per dis-posar del pla director–“com a mínim, ara cami-nem sobre segur amb undocument que diu compreservar l’edifici i possi-bles usos”, valora l’edil– itambé avança que hi hau-rà una partida per a l’estu-di estructural, que ja s’estàpreparant. Hi faran cales iuna inspecció a fons del’estat dels pilars, embi-gats i llindes de portes i

obertures. I un cop es de-termini la solidesa interiorde l’edifici i els forjats delspisos, calibraran el pressu-post de les obres –amb in-cògnites com ara l’esquer-da que s’obre entre una deles ampliacions i l’edificioriginal.

Vicens planteja l’opcióque el municipi s’impliquia fons en l’adquisició del’immoble, com en el casdel Cercle Calongí, on l’anypassat van cedir l’usde-fruit de part de l’edifici i elpati durant trenta anys al’Ajuntament de Calonge,a canvi d’una subvenció. Oel del Casino Menestral Fi-guerenc, que fa anys queestudia la gestió conjunta

amb el consistori. Muñoz,en canvi, explica que perara no està previst un con-trol municipal directe. Pe-rò tots dos coincideixenque amb la col·laboraciópodrien aspirar a subven-cions de la Generalitat o laDiputació per a millores.

Per tal d’incrementarels ingressos, l’entitat es-pera poder disposar de lagestió del bar –i la terrassaal terrat superior que pos-sibilitaria la reforma–, pe-rò el concessionari s’afer-ra al contracte signatmentre no aparegui untercer adjudicatari. I laConstància voldria recu-perar-ne la gestió de ma-nera directa. ■

Emili AgullóSANT FELIU DE GUÍXOLS

Un pla per posar al dia elCasino dels Nois a Sant FeliuREFORMA La junta titular de l’edifici,a punt de fer 130 anys i Bé Culturald’Interès Nacional, explora la implicaciópública AJUT El consistori coopera perfer el pla director i buscar finançament

L’edifici, en l’actualitat i–dreta– després de ladarrera ampliació del 1928.A baix, la sala que volen quesigui d’ús públic en un acteel 3 d’octubre sobre PereCaimó ■ E.A. / AMSFG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’estudi estructuralen curs aclarirà elscostos totals de lesreformes interiors

20 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 14 D’OCTUBRE DEL 2019

Comarques GironinesPatrimoni Moviments per recuperar un edifici emblemàtic al front marítim de Sant Feliu de Guíxols

1899Es va inaugurar l’edifici delNou Casino La Constància,obra de General Guitart i am-pliat el 1902 i el 1928.

1973La junta de l’època va estara punt de vendre’l per fer-hipisos, però la mobilització po-pular ho va evitar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

La crisi d’activitat al Casinono és pas recent. De fet, java ser un dels motius quevan empènyer la junta delsanys setanta a fer calaixamb la venda de l’edifici,quan l’activitat instructivafeia dècades que s’haviaabandonat, pel progrés enl’escolarització. El vessantrecreatiu, que després de laprimera crisi encara vamantenir una certa activi-tat molt centrada en elsballs, també va entrar endecadència les dècades delsseixanta i setanta, perquèel jovent preferia les disco-teques que havien prolife-rat al llarg de la costa, i so-bretot a Platja d’Aro.Aquesta diagnosi, de l’his-toriador Àngel Jiménez enun article del 1990 pel cen-tenari de l’edifici a la Revis-ta de Girona, no s’ha rever-tit tres dècades després. Iencara que la xifra de dos-cents socis encara és res-pectable, Vicens no obviaque “la mitjana d’edat supe-ra els 60 anys” i tenen un10% de baixes anuals.

Que la massa social, pe-rò, es mantingui, es potatribuir a la quota “simbòli-ca” anual que molts socispaguen, sense que en la ma-

1978L’edifici va ser declarat BéCultural d’Interès Nacional, através d’una ordre ministerialdel 23 d’octubre.

joria de casos pràctica-ment facin ús de les instal-lacions. Però és una qües-tió vocacional, de “tradi-ció”, una inèrcia que el vi-cepresident bromeja queha permès preservar la bi-blioteca, l’edifici “i altreselements de la història lo-cal, com la casa de salva-ment”, recuperada fa pocsanys després de dècadestancada i en l’oblit.

La biblioteca, que ro-man conservada als arma-ris vitrina de fa més d’unsegle, és un altre dels pe-

tits tresors que tambévolen destacar, museïtza-da. Vicens explica que des-cartaran llibres i volumsposteriors al 1950, ambmenys valor històric, aexcepció de les obres com-pletes d’Agustí Calvet Ga-ziel, o la col·lecció de no-vel·la en català de la Biblio-teca A Tot Vent, d’Edi-cions Proa, que es va man-tenir en la segona meitatdel segle XX gràcies a l’im-puls d’un ganxó adoptiudel municipi, el mecenesJoan B. Cendrós. ■

E.A.SANT FELIU DE GUÍXOLS

Dos centenars de socis i unabiblioteca que resisteixen

Josep Maria Vicens, a la biblioteca de l’entitat ■ E.A.

| Comarques Gironines | 21EL PUNT AVUIDILLUNS, 14 D’OCTUBRE DEL 2019

Sortir de l’armari‘freak’

L’APUNT quarta edició, com és el Girocòmic. Però també intuïmque les noves generacions de gironins i gironiness’han despullat per fi d’aquell típic “què diran?”, tannostrat aquí, i ja fa temps que han sortit de l’armarifreak per lluir allò que més els apassiona. Entre elsmés adults, en fem prou amb la samarreta d’un su-perheroi o una sèrie preferida. I ja és molt!Jordi Camps i Linnell

Un dels comentaris que més s’han fet entre els visi-tants del Girocòmic d’aquest any és la destacada pre-sència de gent disfressada, els anomenats cosplayers,tan habituals a les fires de Barcelona del Còmic i delManga, i que tant animen la festa. Sí que és veritat quemolts devien venir d’aquelles contrades, atrets peruna fira creixent i plenament consolidada en la seva

3139

39-1

2177

68L

CERDANYA | Comarques Gironines | 39EL PUNT AVUIDIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DEL 2019

adal és Joaquim Nadal i dimecres passat con-versava a la Casa de Cultura de Girona ambl’escriptor i periodista Francesc-Marc Álvaro a

propòsit de la presentació del llibre de l’escriptor deVilanova i la Geltrú, Assaig general d’una revolta, queha publicat Pòrtic. El polític gironí ara refugiat en la se-va condició d’historiador (i de jubilat més actiu quemai, com li va recordar el moderador Germà Capdevi-la) i el professor Álvaro van servir un col·loqui molt in-teressant sobre un llibre que es ven molt bé, potserperquè és un llibre “que punxa”, en expressió de Na-dal. Un llibre que no vol satisfer els partidaris de la in-dependència, però que tampoc pretén fer-ho amb elsde l’altra part. Un llibre en què es fa més preguntesque no pas ofereix respostes, segons va explicar l’au-tor. Els dos contendents es coneixen d’antic, ja queFrancesc-Marc Álvaro va seguir per l’Avui la campanyaen què l’alcalde Nadal era candidat a la presidència de

la Generalitat el 1995, unacampanya que va fer contraPujol i part de l’estat majordel seu propi partit. Álvaroés un estudiós del país i, es-pecialment, del pujolisme.Nadal sempre ha estat na-dalista i es manté com un lú-cid analista de l’actualitat,que observa el procés peròno s’hi ha implicat. Entre elpúblic hi havia ganes de con-frontació i n’hi va haver, peròvan coincidir fins i tot mésdel que els agradaria a ells.Perquè tots dos s’han dis-tanciat del dia a dia i fan una

anàlisi distant, pensant en la història. Per això Álvaroparla de Jaume Vicens Vives i es remunta al segle XIXper entendre el que està passant ara. I Nadal no ama-ga el seu distanciament en la manera com s’han por-tat les coses. De fet Nadal va venir a dir que Álvaroparla del procés com d’un relat d’èxit i d’una concre-ció fallida. I l’autor alerta que no ha volgut ser equidis-tant ni neutral, sinó just. Per això rep de tots els cos-tats. En va deixar anar una de bona: el discurs de FelipVI del 3-O va deixar parat fins i tot el comte de Godó,al diari del qual escriu i que no és precisament unmaulet. Álvaro va ser crític amb els líders: ni Mas, niJunqueras, ni Puigdemont han estat el que va ser ÀlexSalmond a Escòcia. I Nadal va explicar que l’autor de-fineix el que va passar l’octubre de fa dos anys com unsalt al buit fet des d’una cadira. I aquí hi ha la gràcia.Es va descalçar, va pujar a la seva cadira i va saltar albuit. Era mig metre, però ens va fer patir.

N

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

El salt al buit de Nadal

Jordi Grau

Joaquim Nadalescenifica queel procés haestat un salt albuit des d’unacadira, tal comexplica en elseu llibreFrancesc-MarcÁlvaro

l pare i el fill menor s’aboquenal mirador de la cinglera del Far.El nen contempla impressionat

el sublim panorama que es projectasobre Sant Martí Sacalm i el Collsaca-bra, i pregunta: “Pare, això que veig ésun fons de pantalla de Google?” El pa-re li contesta: “No, fill, el que veus ésla realitat, des d’una altura de 1.123metres.”

A l’ermita recullen un full parro-quial que anuncia el començamentd’un sínode diocesà a Vic que ha dedurar des d’ara fins a l’any 2022. Elbisbe Romà Casanova l’ha convocat,però en l’escrit es pregunta: “Comen-ça el sínode... I ara què?” Ell mateix escontesta: “Ha de ser una gran consul-ta, oberta a tots els que són membresde l’Església Catòlica, per veure quèhem de fer per donar resposta alsgrans interrogants que hi ha en el cori en la vida de les persones.” Reconeixel senyor bisbe que “la fe cristianas’està afeblint en el cor de molts”.

E L’any 1957 l’Església va detreuresis parròquies del bisbat de Gironaper passar-les al de Vic. Per això cons-tantment ens trobem amb una barre-ja de jurisdiccions. El Far corresponara al bisbat de Vic, i el seu bisbe con-voca un sínode. Però no ho fa pas al’ensems del de Girona, ni de les altresdiòcesis catalanes. Sembla que perto-caria que primer es posessin d’acordtots els prelats de la província ecle-siàstica de la Tarraconense per con-vocar-lo conjuntament, i no cada bis-bat pel seu compte. Com podran de-batre els cristians de Vic qüestionspròpies, sense que tinguin cap ressòni seguiment a Girona, ni en els altresbisbats? Els problemes que tinguin aVic són gaire diferents dels que es te-nen a Girona, posem pel cas?

Preguntant-ho a una persona prò-xima al bisbe de Girona, diu que aquíno hi ha pas intenció de convocar-lo.El prelat gironí, que està a frec de lajubilació, deu pensar que un sínode és

una moguda molt forta, i que l’Esglé-sia gironina no té prou forces perafrontar-lo. És qüestió d’anar fent, icomplir les misses i la litúrgia de leshores. Constatem amb tristesaaquesta falta d’encaix i d’empenta.

Se’ns acut preguntar-nos, però,com es podrà decidir res sense elvistiplau de Roma. Per exemple, el pa-per de les dones a l’Església pot can-viar del que és ara? El celibat obliga-tori dels capellans ha de continuarmalgrat la falta de clergues? El matri-moni és per a tota la vida? El pensa-ment de l’Església Catòlica encara témolta importància, sobretot als po-bles, on s’aplega bona quantitat depersones que varen ser educades enaquesta fe i que –més o menys– ensón fidels, i que mereixen respostes al’estat actual de les coses.

Així, el pare del nen reflexiona,mentre admira en silenci com emer-geix de la boira l’Agullola de Rupit.Un lloc fora del comú per fer-ho!

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Un sínode diocesà a VicEl mirador del Far, al qual es refereix l’autor, en una imatge d’arxiu ■ MIQUEL RUIZ

JoanRibas

El Consell Comarcal de laCerdanya presenta di-marts vinent la propostade pla de polítiques de gè-nere de la comarca. Ho haen el marc d’una jornadad’homenatge a les donesdel món rural, organitza-da per l’ens i el Consorci

d’Atenció a les Personesde l’Alt Urgell conjunta-ment amb l’Associació deDones del Món Rural i laCoordinadora Territoriala l’Alt Pirineu i Aran delDepartament d’Agricultu-ra, Ramaderia, Pesca i Ali-mentació. Es presentarà aPuigcerdà després d’unasessió matinal a la Seud’Urgell sobre les entitats

des del punt de vista de lesdones, que pretén visibilit-zar i reconèixer la tascaque estan duent a terme alterritori les entitats delmón rural i que se centra-rà en el dia a dia de les do-nes d’aquest àmbit. A lacapital de la Cerdanya,també es durà a terme unataula d’experiències sotael títol Reptes i oportuni-

tats de la dona rural a laCerdanya i la intervencióde la delegada del governde la Generalitat de Cata-lunya davant la Unió Eu-ropea, Meritxell Serret,que va ser exconsellerad’Agricultura. Aquestajornada es clourà amb elsparlaments de rigor i la de-gustació de productes lo-cals de la Cerdanya. ■

Un pla de polítiques de gènereper a dones del món rural cerdàJordi CasasPUIGCERDÀ

Un grup de dones grans d’Urús que es troben cada setmanaper fer-la petar i fer activitats dirigides ■ J.C.

RIPOLLÈS | Comarques Gironines | 31EL PUNT AVUIDILLUNS, 14 D’OCTUBRE DEL 2019

quest cap de setmana ha tingut lloc a Palafru-gell el 25è Festival de Jazz de la Costa Brava,que també ha inclòs una altra celebració desta-

cada: el concert protagonitzat dissabte per La Loco-motora Negra i la Coral Sant Jordi per commemorarel 50è aniversari de l’històric concert sacre que vaoferir Duke Ellington i la seva orquestra amb la matei-xa coral, el 24 de novembre del 1969 a Santa Maria delMar. Costa imaginar el Duke, un dels pilars fonamen-tals del jazz, actuant amb 70 anys en aquella Espanyatardofranquista d’estats d’excepció, consells de guer-ra sumaríssims i botxins en actiu. De fet, no era la pri-mera actuació d’Ellington a Barcelona: el 25 de generdel 1966 ja havia omplert el Palau de la Música en unaltre memorable concert amb, ni més ni menys, EllaFitzgerald. Organitzat per Joan Rosselló, impulsor delJamboree de la plaça Reial –el primer club de jazz es-table del país, fundat el 1960– aquell concert va ser el

detonant perquè la tardordel 1966 naixés el Festival In-ternacional de Jazz de Bar-celona, on van actuar, perexemple, Stan Getz i AstrudGilberto. Es poden enyorarcoses que no s’han viscut...Tornem a Palafrugell, on el1962 va néixer un altre clubde jazz mític i encara resis-tent, La Guitarra, fundat pelmatrimoni francès formatpel pianista i director d’or-questra Jimmy Rena, de

nom civil René Larroque (1918-1995) i la guitarrista icantant Marguerite Laborderie (1919-2010). Conegu-da com Mano Rena, va ser alumna del gran guitarristaDjango Reinhardt, que fins i tot li va dedicar un tema,titulat simplement Mano. Durant 19 anys en un soter-rani del passeig del Canadell, on abans es guardavenbarques de pesca, i a partir del 1981 en un mas del ve-ïnat de Santa Margarida, a la carretera vella de Calellade Palafrugell, La Guitarra és història viva del jazz a laCosta Brava, amb una intensa programació de con-certs els mesos de juliol i agost. El 24 d’agost passat,hi va tenir lloc el Memorial Mano Rena, amb la trom-peta i la veu de Ricard Gili, membre fundador i direc-tor de La Locomotora Negra; el clarinet d’Oriol Roma-ní, la guitarra d’Albert Romaní, la bateria d’Olivier Roc-que i el piano d’Alain Guiu, experimentat músic fran-cès que té casa a Llafranc i havia treballat molts anysamb Charles Aznavour. Un altre mes d’agost, el del2001, Mano Rena va gravar en directe a La Guitarrael disc When you’re smiling (Rose Valley Records),un emocionant debut discogràfic, als 82 anys. ■

A

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

La Guitarra dels Rena

XavierCastillón

La Guitarra,el club fundatel 1962 pelsfrancesosJimmy i Mano,és història vivadel jazz de laCosta Brava

n la presa de possessió del noupresident de la Cambra de Co-merç, el Sr. Jaume Fàbrega, va

fer una clara referència a un dels mo-tors més importants per impulsarl’economia: el talent. Era una clara de-claració d’intencions respecte a aque-lles persones que amb talent aportenun valor afegit a la capacitat per ge-nerar riquesa des de les idees innova-dores i la creativitat. I deia encaramés, amb la qual cosa estic d’acord,que el talent detectat l’hem de retenir.Detectar talent i retenir-lo és un granobjectiu de país. Cal evitar així que elsnostres talents surtin a l’estranger ino tornin, perquè allà on vagin els va-lorin més i se’ls quedin. En la mateixalínia la consellera d’Empresa i Conei-xement, l’Honorable Sra. Maria Àn-gels Chacón, en l’entrega dels premisde final de carrera de l’Escola Politèc-nica Superior de la UdG i en la inaugu-ració del curs acadèmic de la mateixauniversitat, insistia que un dels objec-tius de país és la retenció del talent.Així també el pla estratègic de la UdGper al 2030 fa referència a la sumad’intel·ligències, la natural, la col·lecti-va i l’artificial. I no els falta pas raó,gens ni mica. El sector empresarialprecisa que l’anomenat talent, di-guem-ne econòmic, social o tecnolò-gic, es quedi a casa. Seran bones to-tes les iniciatives que es puguin pren-dre que facin possible aquest objec-tiu. Compartim per tant l’objectiu pe-rò no així els procediments o estratè-gies. Anem tard, molt tard, si aquestacompetitivitat la volem obtenir a tra-vés dels nostres talents. I és així per-què el talent és cosa de tots o demolts o no serà, i no sols del Departa-ment d’Empresa i Coneixement, laCambra de Comerç i la UdG. Per sercosa de tots el Govern s’hi ha d’impli-car fermament i ha de prendre aque-lles iniciatives que permetin detectaraquest talent, no a la universitat, no ales empreses, sinó en les primeres

E

etapes de la seva formació: en el sis-tema educatiu bàsic. Aquí hi tenim to-ta la població i tots els potencials ta-lents. Estaria bé que les institucionsimplicades es parlessin i impulsessin,conjuntament, aquest gran objectiude país.

En el sistema educatiu de Catalu-nya tenim, aproximadament, poc mésd’un milió tres-cents mil alumnes es-colaritzats en l’ensenyament obligato-ri incloent-hi l’etapa de tres a sis anys.Segons ens indiquen els estudis cien-tífics actuals, no menys del deu percent de la població escolar presentenalguna forma de talent. Aquest per-centatge significa uns cent trenta milalumnes, una dada que res té a veureamb els poc més de vuit-cents alum-nes oficialment detectats (0,05%,dades del MEC i de la Generalitat).D’aquests poc més de vuit-cents, solsla meitat o menys són atesos ambmesures ajustades al seu potencial

intel·lectual. Aquestes dades tan mi-serables em porten a fer dues refle-xions. La primera, si disposem d’unalt potencial però no el detectem nil’activem, no existeix. I no podem es-perar res del que no existeix perquè eldesconeixem. I de quasi res serveixesmentar-ho en els discursos perquèels fets desmenteixen les intencions.La segona, la pèrdua de ments dota-des intel·lectualment, la recuperem oper un cop de sort o per la iniciativaparticular i l’esforç persistent d’al-guns dels nostres joves. És sabutque allò que no s’activa, es perd. Val-dria la pena que els responsables po-lítics es parlessin i fessin un front co-mú per dotar dels recursos necessa-ris destinats a detectar, ajudar i for-mar els joves talents quan aquestsestan desenvolupant-se ja que d’ellsdepèn en bona part el futur del nostrepaís. No fer-ho pot ser una gran irres-ponsabilitat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

La retenció del talent

Estudiants de la UdG, en una imatge d’arxiu ■ QUIM PUIG

ÀngelGuirado

L’alcalde de Sant Joan deles Abadesses, Ramon Ro-qué (UPMcat), ha estat es-collit com a president delconsell d’alcaldes del Ripo-llès. Roqué, que també ésel vicepresident tercer delConsell Comarcal del Ri-pollès, s’ha imposat a l’al-

tre candidat, Joan Dordas(ERC-AM), que és l’alcaldede Campelles. Per a l’elec-ció han calgut dues vota-cions, ja que amb el resul-tat de nou vots a vuit nos’ha assolit una majoriaabsoluta. Ramon Roquéha obtingut els vots deJunts i la Candidatura deProgrés, a més del seu par-tit, UPMcat. De la seva

banda, Dordas ha rebut elsuport dels alcaldesd’ERC-AM i l’alcalde dePlanoles (Gent per Plano-les). Roqué s’ha mostratil·lusionat per l’elecció i hamanifestat que pensa en elconsell d’alcaldes com unespai important d’inter-canvi d’opinions i projec-tes comarcals. A més, hadit que pretén que sigui un

òrgan útil i amb alta parti-cipació. Finalment, el noupresident del consell d’al-caldes ha presentat unamoció per proposar que, apartir d’ara, les sessionsd’aquest ens siguin ober-tes al públic i itinerants.Aquest últim punt ha es-tat una aportació de l’al-calde de Molló, Josep Co-ma (Junts). ■

Ramon Roqué, nou president delconsell d’alcaldes del RipollèsJordi CasasRIPOLL

Ramon Roqué és un dels alcaldes amb més anys al càrrec alRipollès, i té també una àmplia trajectòria en el consell ■ J.C.

SELVA | Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIVENDRES, 11 D’OCTUBRE DEL 2019

170823-1214047L

Noemi Bastias, del grupIndependents Viladrau, ésla nova alcaldessa del mu-nicipi. Tres mesos desprésde la constitució dels ajun-taments, ahir es va fer unple extraordinari en quèes va aprovar una mocióde censura contra la finsllavors alcaldessa, Marga-rida Feliu, de Som Vila-drau-ERC. La moció va te-nir el suport dels quatreregidors independents i del’únic edil de Junts per Ca-talunya, Jaume Tordera,que ja ha avançat que noentrarà al govern. Pertant, els independents go-vernaran en minoria, talcom havien fet fins ara elsrepublicans, que també te-

nen quatre regidors.En la sessió plenària

d’ahir hi va haver un cen-tenar d’assistents, entrealtres els principals diri-gents de les formacions enl’àmbit comarcal i el presi-dent del Consell Comarcald’Osona, Joan Carles Ro-dríguez.

Bastias va justificarl’acceleració de la moció,quan tot just havia fet tresmesos del mandat, per lamanca de diàleg de Feliu ila constant incitació a l’en-frontament. La nova alcal-dessa també va acusar larepublicana de no volercompartir l’alcaldia “perostentar ella sola el càrreci també els supramunici-pals”, ja que Feliu és alhoravicepresidenta tercera delConsell Comarcal d’Oso-

na.L’alcaldessa sortint va

considerar injustificada lamoció de censura, que ar-gumentava que es feiaamb l’únic objectiu de divi-dir el poble, i va exigir “sa-ber el motiu per preferiruna minoria a una altra”.Feliu va retreure que des-prés del mandat passat, enquè ella va entrar a presi-dir l’alcaldia, es va inten-tar fer una llista conjunta“només pensant en Vila-drau”, fet que no va ser ac-ceptat pels independents.

La darrera intervencióva anar a càrrec de Torde-ra, que va justificar el su-port denunciant “les men-tides, les amenaces i la in-capacitat de tirar enda-vant un projecte rigorós”per part d’ERC. ■

Noemi Bastias ja ésla nova alcaldessa de Viladrau

E. RobresVILADRAU

a Margarida Feliu (ERC) és apartada del càrrec per unamoció de censura dels independents i Junts per Viladrau

La nova alcaldessa de Viladrau, Noemi Bastias, durant el ple extraordinari d’ahir ■ ACN

L’Ajuntament de Lloret deMar ha activat un telèfon(972 36 01 15) per als ve-ïns que no puguin fer elstràmits habituals de ma-nera telemàtica i necessi-tin qüestions urgents. Unvirus informàtic ha blo-quejat des de fa quinze

dies els ordinadors del’Ajuntament.

La normalitat costamés de recuperar del queesperaven els empleats.“Tot avança, però a poc apoc”, diu el regidor de No-ves Tecnologies, AlbertRobert (JxCat). El telèfond’urgència funciona de lesvuit del matí a les tres de latarda.

Robert destaca que elscorreus electrònics ja fun-cionen, però que han ha-gut de començar de zero larecuperació dels ordina-dors perquè han compro-vat que la xarxa no funcio-nava del tot bé. El regidorvalora la importància deldepartament d’informàti-ca i la necessitat de dotarde més personal l’àrea. ■

Telèfon d’urgència pelvirus informàtic de LloretJ. FerrerLLORET DE MAR

CLARA JULIÀ/ACNVILADRAU

■Una moció de censura presen-tada per Independents de la Selva(IpS) amb el suport de Junts perCatalunya (JxCat) ha expulsat del’alcaldia de Viladrau EsquerraRepublicana (ERC). La moció vaprosperar amb cinc vots a favor –la suma dels Independents iJxCat– i tres en contra (un regidord’ERC no va poder assistir al ple).

En les eleccions, els republi-cans i els independents van em-patar amb quatre edils, i gràcies alsuport de l’únic regidor de JxCat,Margarida Feliu (ERC) va revali-dar el càrrec d’alcaldessa. El pas-sat de setembre, amb diesde mandat a l’oposició, els Inde-pendents van presentar una mo-ció de censura per treure la varade comandament a la republica-na. La iniciativa es va aprovar de-finitivament ahir en un ple ex-traordinari, gràcies al suport del’edil de JxCat, Jaume Tordera, queha passat de donar suport a ERCa treure’ls de l’alcaldia.

Els Independents, liderats perNoemi Bastías (IpS), han argu-mentat que la moció de censuraera necessària perquè el consisto-ri estava en «una situació d’ines-tabilitat». El grup, en l’escrit de lamoció assegura que «els primersmesos de legislatura han permès

constatar l’extrema dificultat performar acords amb l’equip de go-vern» així com «la falta de rigor iplanificació per gestionar aspec-tes importants». El grup de NoemíBastías va destacar que durant elsmesos que han compartit oposi-ció amb JxCat, s’ha pogut «cons-

truir una relació estable de con-fiança mútua».

La republicana Margarida Fe-liu va començar la seva interven-ció durant el ple destacant queuna moció de censura és un fet«inusual» i més tenint en compteque els ciutadans van votar tot just

fa pocs mesos. «La moció de cen-sura vol dir la reprovació directa auna mala gestió i per nosaltres nohi ha cap motiu greu», va destacarFeliu. L’alcaldessa sortint va acu-sar Noemi Bastías de voler «divi-dir» el poble amb la moció. Enacabar la seva intervenció va de-

sitjar «sort» al nou govern.Finalment, per la seva banda el

regidor de JxCat, Jaume Tordera,va argumentar que «les mentides,les amenaces i la incapacitat de ti-rar endavant un projecte rigoróspel municipi» han fet precipitar lamoció. Tordera va explicar quecontinuarà a l’oposició, «fent unaoposició constructiva», i va afegirque vol mantenir aquesta con-fiança fins al final del mandat.

La clau de la mocióEl municipi de Viladrau, amb pocmés de . habitants, va votarEsquerra Republicana com aprincipal força en les darrereseleccions municipals del demaig –amb tan sols vots de di-ferència davant la segona força,Independents i a dos vots de lamajoria absoluta.

D’aquesta manera, els republi-cans revalidaven govern i amplia-ven la seva presència amb un re-gidor més que en l’anterior man-dat, on van pactar amb JxCat –queva obtenir dos regidors en les elec-cions de . Aquell any l’hemi-cicle el van completar els quatreregidors d’Alternativa per Vila-drau (actualment Ips), que tot ique va guanyar les eleccions vagovernar a l’oposició gràcies al’acord entre ERC i JxCat.

!La maniobra ha estat impulsada pels Independents, que a partir d’ara governaran amb minoria, amb el suport clau de l’edil de Junts per Catalunya, que en l’anterior mandat era tinent d’alcalde amb els republicans i ara formava part de l’oposició

Una moció de censura d’Independentsi JxCat pren l’alcaldia de Viladrau a ERC

ACNMAÇANET DE LA SELVA

■ El Ministeri de Foment ha co-mençat les obres de millora de lacarretera N-II entre Tordera i Ma-çanet de la Selva. Es tracta d’untram de , quilòmetres en quèestan previstes diverses actua-cions destinades a incrementar laseguretat de la via. Una de lesobres que es durà a terme és l’ade-quació i rectificació d’alguns delsrevolts que permetrà circular a km/h. També es remodelaran lesinterseccions actuals, a mésd’adaptar les vies i camins de ser-vei per garantir que es pugui ac-cedir amb seguretat a les pobla-cions de la zona així com en pro-pietats privades.

Les obres començaran amb unreconeixement geotècnic i la pre-

paració del terreny i els serveisafectats. També es construirandos nous viaductes i es faran duesobres de drenatge singulars per ales rieres de Valldemaria i la Tor-derola. El Ministeri de Foment valicitar el contracte d’obres per mi-

llorar el traçat de l’N-II a principisd’any, i es va publicar al ButlletíOficial de l’Estat (BOE) el de ge-ner passat. Es tracta d’una actua-ció que s’emmarca en el Pla N-II,dissenyat per millorar la seguretatvial d’aquesta carretera.

Comencen les obres de millorade l’N-II entre Tordera i Maçanet!Els treballs costaran 21,3milions d’euros i inclouen laremodelació d’alguns revoltsper poder circular a 80 km/h

! Una jove de Blanes, Marta Masvidal Divison, que pateix la malaltia de Crohnha iniciat una campanya de venda de samarretes per recaptar diners.

Samarretes solidàries contra la malaltia de Crohn

DdG

La nova alcaldessa de Viladrau, Noemi Bastías, ahir durant la celebració del ple extraordinari. L. BUSQUETS (ACN)

Diari de GironaDIVENDRES, 11 D’OCTUBRE DE 201922

LA SELVA laselva@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

Imatge d’arxiu del desdoblament de l’N-II entre Maçanet i Sils. DdG

SARRIÀ DE TER ­ Av. de França, 179 ­ T. 972 17 16 26 GIRONA ­ Pol. Ind. Mas Xirgu Pl. de Salt, 9 ­T. 972 23 03 13 // BOTIGA MERCAT LLEÓ ­ T. 972 22 70 54 // C/ Migdia, 28 ­ T. 972 29 90 74 SALT ­C/ Ramon Sambola ­ T. 972 24 26 02 PLATJA D’ARO ­ Av. S’Agaró, 89 ­ T. 972 82 98 25 BADALONA­ C/ Canonge Beranera ­ T. 93 464 67 16 TORDERA ­ C/ Alcalde Vendrell, 2 ­ T. 93 764 03 97 

2 kg BOTIFARRES

9 €

HAMBURGUESES

Compri’n 12 i pagui’n 8

MITJANA DE VEDELLA

9,95 €/kg

BISTEC 1a VEDELLA

GIRONA 7,95 €/kg

MITJANA DE XAI

9,95 €/kg

Cash de carnsDISSABTE

AL MATÍ

OBERT

GIRONA I

SARRIÀ DE TER

qualitat i preu

OFERTES NO APUGEM PREUS

jamargant - 11/10/2019 08:58 - 79.155.44.80

Efemèride El GEiEG celebra el centenari

Comarques Gironines24 | EL PUNT AVUI

DIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DEL 2019

El GEiEG ja té un segle devida, i enguany ho celebra-rà amb multitud d’actessocials i esportius que esfaran al llarg de nou me-sos. A la primavera hi hau-rà la traca final de la cele-bració de l’aniversari ambun gran acte central. Esdiu molt del Barça, peròsense cap mena de dubte,el GEiEG, també, és mésque un club.

El Grup Excursionista iEsportiu Gironí, elGEiEG, va ser fundat a Gi-rona l’any 1919 amb l’ob-jectiu de fomentar l’excur-sionisme i altres fins re-creatius i culturals, talcom deixaven clar els esta-tuts originals. Ara fa centanys que un grup de jovesgironins inquiets varen re-unir-se en unes golfes de laplaça de la Independènciaper donar forma a un pro-jecte que els permetéscompartir estones d’ocicultural i excursions perl’entorn. Ben aviat es vanobrir també a una iniciàti-ca pràctica esportiva. Nai-xia així el GEiEG.

L’entitat va tenir ràpi-dament una gran popula-ritat i difusió a Girona. Elgrup, durant els cent anysde vida, ha passat per dife-rents etapes. Un primercicle és el que va des del1919 —quan es va fun-dar— fins a l’any 1936, enel qual va experimentarun creixement i una con-solidació com a entitat.L’efervescència i empentaque es vivia en els anys de

la República van anar con-figurant la vessant cultu-ral del club, que va anaragafant cada vegada mésimportància. El GEiEG vaintentar mantenir sem-pre una clara catalanitat,tot i que va mostrar-se in-dependent en l’aspecte po-lític i es va limitar a adap-tar-se a les circumstànciesde cada règim. Peròaquests factors positius esvan trencar a causa del’inici de la Guerra Civil. Vahaver-hi un lapsus tempo-ral, fins a l’acabament delconflicte, i a partir de lla-vors, el 1940, es va tornara revifar el GEiEG, peròaleshores sota el nom –per

imperatiu legal– d’Agru-pación Deportiva Gerun-dense. Més tard, el 1942,es va recuperar el nom deGEiEG, però també encastellà, Grupo Excursio-nista y Deportivo Gerun-dense. Durant la dictadu-ra franquista el Movimien-to va controlar el grup i,com que el concebia ambels adjectius separatista icatalanista, típics del dis-curs del moment, va deci-dir modificar-ne els esta-tuts. Va fer desaparèixerdels elements fundacio-nals els objectius socials, ifins i tot els culturals, i vasubstituir-los per fins “re-creatius”. La independèn-cia en el camp polític ha es-

tat una constant en tota lahistòria del GEiEG.

Millora del nivell de vidaUn segon cicle va arribar al’entorn del 1969, data enquè es va complir el 50èaniversari de l’entitat. Lamillora del nivell de vida,amb l’arribada d’electro-domèstics com ara la tele-visió o d’enginys com elSis-cents, va provocar uncanvi que va afectar moltl’associació. Llavors es vainiciar un lent retrocés i acausa de la delicada situa-ció es va fer una crida perimpulsar l’entitat. Va seren aquells moments quanva sorgir un grup de gentjove i va consolidar una no-

va junta, que va invertir enun patrimoni propi i en lacreació d’instal·lacions lú-diques i esportives.Aquest impuls va donarels primers fruits el 1970,amb la construcció de lapiscina a l’aire lliure deSant Ponç, que, al cap dedos anys, es va cobrir i cli-matitzar. Posteriorment,es van inaugurar les pistesde tennis i el refugi de SantMiquel. El 1975 es van co-mençar les obres del poli-esportiu de Sant Narcís.

Cent anys després s’haconvertit en el club espor-tiu de referència en moltesdisciplines esportives i ac-tivitats socials. Dels sismembres fundadors als

més de 13.000 socis que téavui, del nucli inicial a lesvint-i-tres seccions activesactuals, el Grup ha experi-mentat el creixement ex-ponencial que ha marcatdefinitivament la pràcticaesportiva i l’associacionis-me cultural a la ciutat.

Actualment, al GEiEGes pot practicar gairebéqualsevol modalitat espor-tiva i disposa de 265 m²d’àrees esportives en tresinstal·lacions de la ciutat.Per una banda, Sant Ponçamb dues piscines cober-tes de 50 i 25 metres, pis-tes de tennis, pàdel i es-quaix, gimnàs de muscu-lació i cardiovascular, ae-ròbic i de manteniment.

Per l’altra, Palau, amb unestadi d’atletisme, circuitsde fúting, camp de rugbii de futbol de gespa natu-ral, futbol set i futbol cinc,pistes de tennis de terrabatuda. A Sant Narcís hiha pavelló i pistes polies-portives cobertes d’hand-bol, patinatge, bàsquet,hoquei, pistes de tennis ifitnes.

El grup mira el futuramb confiança, centrat enel desplegament de les se-ves múltiples seus esporti-ves, i expressa el reconei-xement a l’esforç de totsaquells que han fet granl’entitat i que es felicitendel seu llegat i de les sevespotencialitats. ■

CENTENARI · El Grup Excursionista iEsportiu Gironí fa cent anys i ho celebraamb una multitud d’actes FESTA · Lesactivitats duraran nou mesos i acabaranamb una gran festa a la primavera

GEiEG: de l’excursionisme alfoment de l’esport a Girona

Òscar PinillaGIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

S’ha convertit enel club esportiude referència enmoltes disciplines

Les Fires de lasentència de l’1-O

L’APUNT referèndum de l’1-O del 2017. L’alcaldessa, Marta Ma-drenas, ja va dir divendres que no podia avançar quinaseria la resposta de la ciutat en un període excepcio-nal. Fa dos anys, quan es va conèixer l’empresonamentde part del govern de la Generalitat, l’Ajuntament vasuspendre el castell de focs artificials, que va tenir llocper Sant Jordi del 2018.Jordi Ferrer

Ja es coneixen els més de 260 actes que hi haurà a Gi-rona amb motiu de les Fires i Festes de Sant Narcís.Començaran el dia 25, amb el pregó de l’arquitecta As-sumpció Puig, i acabaran el diumenge 3 de novembreamb el tradicional castell de focs. Però aquest any lafesta major de la ciutat coincidirà amb els efectes dela sentència del Tribunal Suprem sobre el procés i el

| Comarques Gironines | 25EL PUNT AVUIDIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DEL 2019

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

1942durant la dictadura franquis-ta el Movimiento va controlarel grup, que el concebia “se-paratista” i “catalanista”

1919es funda el Grup Excursionis-ta i Esportiu Gironí. El primerpresident va ser Josep Torre iMercadal

Francesc Cayuela (1959,Girona) va ser proclamatpresident del GEiEG el 3de maig del 2011. Fins lla-vors havia estat vicepresi-dent primer i responsablede l’àrea sociocultural.

Dijous va tenir lloc el pri-mer dels actes de cele-bració del centenari, unaexposició que recull elpassat i present.L’exposició posa l’accenten el que ha estat el GE-iEG fins ara, on hem arri-bat i amb una vocació defutur important. Projec-tem el futur per no que-dar-nos només en el pre-sent. Estem molt il·lusio-nats perquè s’ha treballatmolt bé, i ha hagut unafeina prèvia molt impor-tant. Confiem que serà unèxit segur, ja que tothomde Girona un moment oaltre ha passat pel GEiEG.Dir grupistes també voldir gironí.

Què es pot veure a la Ca-sa de Cultura?La gent veurà imatges im-

portants i textos sobrecom ha estat el GEiEG entots els àmbits, tant es-portius, culturals, de lleu-re, social, i també seccióper secció. L’exposició ésel primer d’una sèrie d’ac-tes. Durant nou mesoss’ha volgut allargar i bus-car la participació de lagent de diverses seccions.Volem que sigui molt par-ticipatiu. Tenim 23 sec-cions entre esportives iculturals, i hi ha una sèried’activitats que van pro-

posar i estan proposant.Això ens obliga, d’una ma-nera molt gustosa, fer du-rar durant pràcticamentnou mesos aquesta cele-bració.

Què més teniu preparatper celebrar el centenari?En paral·lel a la mostra i ales seccions, hi haurà unaserie d’activitats. A bandade tres llibres que presen-tarem en el seu momentoportú, hi haurà un diaespecial amb totes les sec-

cions, presentacions dellibre de gent del món del’esport que vindran ex-pressament a casa nos-tra, hi haurà campionatsde Catalunya i estatals dediferents disciplines es-portives amb motiu delcentenari. A més, hi hau-rà un acte central que fa-rem a la primavera queinclourà una valoracióglobal del que ha estat elGEIEG amb reconeixe-ments i parlaments, i unagran festa amb què clou-rem el centenari.

Les persones seransobretot el centre delprotagonisme?Durant el primer trimes-tre hi ha projectada unaconferència de l’exalcaldede Girona Joaquim Nadalsobre la història del GE-iEG, també un de la histò-ria de l’esport femení lligatal GEiEG, també una taularodona amb gent històricade la casa que explicaranmolts de secrets i interio-ritats confessables de lanostra entitat. També hihaurà visites guiades per ala mainada i també per a lagent gran. ■

Imatgeshistòriques de laFesta del Pedal del1979, la pujada alsÀngels dels anysvuitanta i unaexcursióalpina ■ EPA

Òscar PinillaGIRONA

Francesc Cayuela President del GEiEG

“Projectem el futur per noquedar-nos només en el present”

Francesc Cayuela en una imatge recent ■ JOAN SABATER

1854

85-1

2165

78L

LAURA TEIXIDOR SALT

■ Dilluns l’hospital de Santa Ca-terina de Salt va iniciar una cam-panya de donació de plasma isang que es repetirà cada primerdilluns de mes durant un any. Elprincipal objectiu és augmentarel nombre de donacions de plas-ma sanguini per tal d’aconseguir-ne com a mínim vuit de diàries.«Cal anar incrementant la dona-ció de plasma, perquè Catalunya

sigui cada vegada més autosufi-cient en alguns hemoderivats,medicaments que s’elaboren apartir d’aquest component san-guini», explica la directora delBanc de Sang i Teixits de Girona,la doctora Anna Millan. A més, latransfusió de plasma també es faservir per aturar les hemorràgiesdesprés d’accidents greus o en ca-sos de grans cremades.

Catalunya no és autosuficient

en plasma i n’ha d’importar d’al-tres països com ara els EstatsUnits, majoritàriament. Per ser-ho s’estima que serien necessaris. litres anuals –xifra que esvol assolir al – i l’any passatse’n van aconseguir .. Ladoctora Millan assegura que l’au-tosuficiència és «garantia de se-guretat» per a un país o regió. Toti així, la metgessa assegura que aCatalunya «es va pel bon camí» i

a Girona «encara més», ja que l’ín-dex de donació és alt i «ens podemcomparar amb diversos païsoseuropeus gràcies a la fidelitat demolts donants».

Segons dades del Banc de Sang,a Catalunya des del gener fins alsetembre, s’han obtingut .donacions de plasma, un ,més que al setembre de . I aGirona, s’han obtingut . do-nacions de plasma, un mésque ara fa un any.

Importància de la difusióLa donació de plasma sanguiniestà concentrada sobretot a la seufixa del Banc de Sang a l’hospitalJosep Trueta de Gi-rona, tot i que tambées realitzen moltescampanyes mòbilsarreu de les comar-ques gironines. Undels delegats de l’As-sociació de Donantsde Sang de Girona,Josep Maria Seguí,era present a l’inicide la campanya al’hospital de SantaCaterina, juntamentamb una voluntària,la Maria, que repar-tia informació als curiosos ques’apropaven. «A Salt fem catorzecampanyes anuals i intentemarribar al màxim de població pos-sible», va assegurar Josep Maria.El delegat de l’associació va asse-gurar que «cal facilitar les dona-cions i sobretot augmentar les deplasma entre els més joves, uncol·lectiu que s’hi mostra més re-ticent i sovint és per manca d’in-terès». Finalment, va fer una «cri-da al voluntariat» per col·laboraramb l’associació.

Dels vuit donants de plasmaprevistos que prèviament s’ha-vien inscrit, en va fallar un. De do-nacions de sang, n’hi va haver ca-torze en total. Cal tenir en compteque les donacions de plasma du-ren més que una donació de sang,uns - minuts, i és recomana-ble fer la reserva prèvia.

La infermera Cristina Pena fa

onze anys que treballa al Banc deSang i Teixits i dilluns visitava pos-sibles donants de sang i plasma alvestíbul de Santa Caterina. «Elprotocol de les entrevistes és moltnecessari, ja que hi ha gent que nopot donar sang per diverses cau-ses», explicava la Cristina qui tam-bé remarcava la importància d’as-solir l’autosuficiència per no ha-ver d’importar plasma d’altrespaïsos.

«Qualsevol dia et pot tocar a tu»Entre els donants de plasma hi ha-via Carles Sánchez –de anys–,que venia de Caldes de Malavella.«Vaig donar sang per primera ve-

gada quan vaig ferel servei militar, jaque allà es promo-vien campanyes afavor d’aquestacausa i des de lla-vors sempre m’hihe involucrat», ex-plicava Sánchez,qui va assegurarque es tracta d’ungest «necessari»perquè «qualsevoldia pots necessitarsang o plasma delsaltres».

També hi havia Asia García –de anys–, que venia de Figueres.Tot i ser tan jove, havia donat sangen dues ocasions anteriorment iaquest cop s’estrenava amb elplasma. «Em trobo bé de salut i noem costa res donar-ne però sé quehi ha molts joves que no ho trobengaire interessant i és una llàsti-ma», afirmava García.

Entre els donants de sang hi ha-via David Miranda –de anys–,informàtic del Parc HospitalariMartí i Julià que va sortir de la fei-na per una bona causa. «La cam-panya sobretot va dirigida als tre-balladors i cal que ens hi impli-quem perquè la sang és molt útili necessària».

La iniciativa és una suma de for-ces de l’Institut d’Assistència Sa-nitària (IAS), el Banc de Sang i Tei-xits i l’Associació de Donants deSang de Girona.

Crida per aconseguirl’autosuficiència en plasma sanguiniL’hospital Santa Caterina va iniciar una campanya per assolir vuitdonants diaris L’objectiu a Catalunya és arribar als 60.000 litres anuals

El vestíbul de l’hospital Santa Caterina acull la iniciativa cada primer dilluns de mes durant un any. MARC MARTÍ

LA XIFRA

7%més de donacions

de plasma respecte al 2018

Del gener fins al setem-bre s’han obtingut 1.844donacions de plasma, un

7% més que el 2018

Diari de GironaDIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DE 20198

COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

JOSEP M. SEGUÍDELEGAT DE L’ASSOCIACIÓ DEDONANTS DE SANG DE GIRONA

«Necessitemarribar almàxim nombrede personespossible tot ique fan faltavoluntaris»

CRISTINA PENAINFERMERA DEL BANC DESANG I TEIXITS DE GIRONA

«Hem de serautosuficientsper no haverd’importarplasma d’altrespaïsos com elsEstats Units»

CARLES SÁNCHEZDONANT DE PLASMAVIGILANT DE SEGURETAT

«Donar sang i plasma és ungest necessariperquè maisaps quan enpots necessitardels altres»

ASIA GARCÍADONANT DE PLASMAESTUDIANT

«Molts joves noho troben prouinteressant i ésun error perquèestem bé desalut i cal queens impliquem»

DAVID MIRANDADONANT DE SANGINFORMÀTIC DE L’HOSPITAL

«La campanyasobretot va dirigida alstreballadors delparc sanitari;ens hauríem de solidaritzar»

jamargant - 14/10/2019 10:25 - 79.155.44.80

L’atur registrat a la província deGirona va pujar de . personesdurant el mes de setembre coin-cidint amb el tancament de latemporada alta turística, segonsles dades publicades ahir pel Mi-nisteri de Treball. El mes passat,el sector dels serveis –en què el tu-risme hi té un pes específic– va en-viar . treballadors a l’atur. Percontra, la construcció va reduir ladesocupació de treballadors.A Girona hi ha . personesque busquen feina. Al setembre esvan signar . nous contractes,cosa que suposa un incrementd’un respecte a l’agost, delsquals quatre de cada cinc van sertemporals.

La destrucció d’ocupació delmes pasat va ser un , supe-rior a la de l’agost, cosa que situales comarques gironines com elterritori català on més s’ha incre-mentat la taxa de desocupats. ATarragona i Lleida, aquest dife-rencial se situa en el , i el ,respectivament, i a Barcelona finsi tot ha baixat un ,. De la sevabanda, el sector industrial tambéva generar desocupats (), men-tre que l’agricultura i la construc-ció van crear llocs de treball: sis enel primer cas i en el segon.

Un 2,66% menysLes . persones que busquenfeina representen un ,menys en comparació amb el se-tembre del , quan hi havia aturats més. Si s’analitza l’es-tadística per sexes i trams d’edat,el dels gironins que busquen

feina són dones (.) i gairebéun de cada deu inscrits a les llistesde l’atur són joves menors de anys (.). Per sectors, aquell que concentramés desocupats és el de serveis(. persones). Al terciari el se-gueixen la indústria i la construc-ció, cadascun d’ells amb xifresmolt semblants (. i . per-sones, respectivament). A l’agri-cultura hi ha desocupats i l’es-tadística es completa amb .gironins que, a l’hora d’inscriure’sa les llistes de l’atur, no tenien capocupació anterior.

372.623 desocupats a CatalunyaA Catalunya, l’atur ha pujat en. persones aquest setembrerespecte el mes anterior, situant laxifra total de desocupats en.. En comparació amb l’anyanterior, però, hi ha . aturatsmenys i això representa una re-ducció del ,.

Tornant a Girona, i pel que fa ala contractació, les dades oficialsrevelen que hi ha . contrac-tes laborals vigents, dels quals no-més el , per cent són inde-finits.

ACN/DdG BARCELONA/GIRONA

El final de la temporadaturística a Girona envia1.721 treballadors a l’atur

La desocupació creix un 5,36% al setembre a la província, la pitjor dada de Catalunya Elsector serveis lidera la destrucció de llocs detreball amb claredat, seguit a molta distància de la indústria Quatre de cada cinc nouscontractes signats són temporals

El conseller de Treball,Afers Socials i Famílies,Chakir el Homrani, va valorarpositivament la pujada de1.205 persones registrades a les llistes d’atur al setembre, un mes en el qual el nombre de desocupats augmentatradicionalment perl’impacte del final de l'estiu.El titular de Treball va assegurar que aquest és «el segon millor mes de setembre en 10 anys» i ha considerat que és unindici que l’economiacatalana «cada vegada estàmenys estacionalitzada»,sobretot a Barcelona. Ambtot, el conseller de Treball es va mostrar preocupat perl’alentiment de la reducció de l’atur.

«El millorsetembre en 10 anys»

DdG GIRONA

■ Nacions Unides ha atorgat aCaixaBank, a través de VidaCaixai CaixaBank Asset Management,la màxima qualificació (A+) en in-versió sostenible, va informar,ahir, l’entitat bancària. La institu-ció ha valorat el grau d’implemen-tació dels Principis d’InversióResponsable (PRI, per les seves si-gles en anglès) tant de l’assegura-dora i gestora de fons de pensionscom de la gestora d’actius, i haatorgat a ambdues una A+ per laseva gestió destacada en Estratè-gia i Bon Govern.

Els PRI tenen com a objectiusensibilitzar sobre l’impacte queles qüestions ambientals, socialsi de bon govern tenen en les inver-sions, així com assessorar als sig-

nants sobre com integrar aquestsassumptes en les seves estructu-res d’inversió. Es tracta, en defini-tiva, d’analitzar les inversions po-tencials amb criteris que superinla rendibilitat econòmica i de pro-moure aquestes mateixes qües-tions en les entitats destinatàriesde la inversió.

Els PRI aspiren a construir unsistema econòmicament eficienti financerament sostenible a es-cala global, que beneficiï al mediambient i a la societat en el seuconjunt. el conseller delegat deCaixaBank, Gonzalo Gortázar, su-bratllat que «la inversió sostenibleo responsable permet gestionarmillor els riscos globals i generarrendiments sostenibles a llarg ter-mini».

L’ONU atorga a CaixaBank uncertificat en inversió sostenible

ACN BARCELONA

■ Nou avís del Banc d’Espanyasobre la sostenibilitat de les pen-sions. El director general d’Eco-nomia i Estadística de l’entitat, Ós-car Arce, va assegurar, ahir, quevincular les pensions a l’evolucióde l’IPC augmentarà la despesaen un del PIB el i en mésd’un el . A més, també ad-verteix de l’augment de despesarelacionada amb l’envelliment dela població, especialment per lajubilació dels del baby boom. Així,el Banc d’Espanya diu que l’aug-ment de cost per l’evolució demo-gràfica seria d’entre el i el ,del PIB el i d’entre el , i el, el .

El Banc d’Espanyaveu arriscat lligarl’augment de lespensions a l’IPC

Economia

Diari de Girona DIJOUS, 3 D’OCTUBRE DE 2019 23

ocr40 - www2 15 30 290

ari

asora BL o

omentEl c el 02-10-2019 a les 18

c..r40 - www2 15 30 290

S.A., 4 BANCO, Pàgines elaborades per RENTA

om

h.

om

8:01

eu

SS ÍNDEXALPRINCIPPA

rP arV

asil)a (BrspevoB ,50076301.1 ,9415-2.

C 40AC 077422,.5 8,471-

XAD ,2502511.9 ,5338-

sJonewoD 02147026 8498

s RontingutC

.r

90

86

58

83

eurP

ile)(IGPA ,390.29625

xatibeL ,300856.4

entina)gal (ArvMer 850,718.30

xic)Mexbol (M 9042 381 5

a 4ent

.arV

46,77,8-

0,2061-

27652,

7,5-555

81,391-

45,331-

63,061-

6851,-

,329-8

yAn% .ar

,5029

07,6-

482,

6522,

811,

06,34-

8412,-

08,34-

,350-2

2,51-

,287-2

2,977

37,3

9,501-

-41,11

9,561

0742,

27,15

6632,

022,1

,31-6

96,36

,2219-

4,14

0,161

,126

,2541-

,2518

80,5

76,7-

87,-0

4811,-

5711,

68,7-

42,15-

.% arV

6,10

,330

09,-0

,58-0

7,10-

85,-0

,26-0

sJonewoD 0,21470.26 8,-498

50xxtooxsourE 0,31341.3 ,9041-

00SE 1FT .122,54077. 7,77,-23

SE MIBFT 40,221.298 ,3-629

35xIbe 00.912,28 7,-253

mbia)IGBC (Col 0,2248712. ,2091-

eu

35IBEX

rP

CIONACA 007,95

XCERINOA 661,77,

83

94

87

33

07

02

xic)Mexbol (M 9042.381,5

00Nasdaq 1 ,336.54477.

.Nasdaq Comp ,239577.77.

ei 225Nikk 061,87721.

500S&P 07,58882.

50xxSto 07,5.1183

Mín. Màx. .arV .%arV aV

07,95 65,98 ,150 6,10

61,77, 87,7 ,19-0 46-2,

.TT.ONSS CCA 076,34

AENA ,500661 1

S ITUAMADE 61,940

ALCEL.MITTTAAR 11,988

ADELLAB S.B 278,0

ANKIAB 6881,

ANKINTERB 90,55

AVVABB ,5194

ANKABAIXC 2,301

OMCTELECELLNEX 074,77,3

.TT.OMOUTACIE 4022,2

SAGENA 021,11

0

76,34 70,36 1,52- 0,2-4

,1566 60,961 85-2, 681,-

61,94 40,64 87-2, ,30-4

11,99 7612, 57,-0 78,-5

78,0 98,0 01,-0 1,56-

961, 571, 30,-0 831,-

,585 37,5 ,12-0 0-2,1

,524 71,4 ,18-0 86,3-

2,30 2,38 70,-0 -2,99

,3677,3 ,5038 37,-0 1,91-

21,94 4622, ,30-0 1,33-

0521, 6321, 40,-0 861,-

0,23 ,293 09,-0 65-2,

74,23 ,9423 42,-0 671,-

,2525 0,226 ,98-0 47,3-

,2626 65,26 ,15-0 ,56-0

,309 45,9 ,11-0 71,1-

,2277,2 7,228 88,-0 ,123-

07,7 ,917 ,19-0 40-2,

0611, 11,21 70,-0 63,-0

0,25 ,345 ,12-0 -2,25

422, 452, 04,-0 831,-

6221, 0722, 04,0 ,180

82,5 ,985 ,19-0 3,13-

30,7 ,2177, ,12-0 681,-

6412, 8512, ,23-0 791,-

,5523 ,3842 87,-0 ,213-

00,18 7,518 ,51-0 67-2,

7,931 ,3241 ,34-0 -2,34

,523 96,3 6,1-0 ,29-4

9811, 12,21 ,33-0 66-2,

87,6 00,77, 7,1-0 46-2,

64,40 42,50 641,- 78,3-

eu

sDiviserP

$ 0951,

en 400,77,11

raiL 988,0

Franc 2091,

uecaCorona 818,01

$ Canad 4581,

liaAustr$ 6351,

74

8

ENCE ,2303

ASENDE 074,23

VIALOFERR ,25025

SOLGRIF ,50026 2

OLAIBERDR 0,319

INDITEX ,29077,2

AINDRA 715,7

ONIALOLCINM. 011,12

GRP.AIRL.INTT. ,2185

MAPFRE 6412,

VILSMOMA 64022,

SPESETTMEDIA 826,5

S

Tipus d’interès

TEL HOMELIA 040,77,

.OPP.MERLIN PR 65012,

YGTURNAAT ,55023

ORPCRED ELE. 000,18

OLSREP 07,931

ANDERANTTAS 7,513

ASAMESIEMENS G 90811,

AONICTELEF 577,6

ANOFFACVIS 007,40 4

bor 1 aEur ,33-0

s

olietrP

Brent 21 d 4,77,5

Or

Metalls

98,41.

jamargant - 03/10/2019 07:59 - 81.32.132.142

EVA BATLLE GIRONA

■Els casos de delictes d’odi s’hangairebé triplicat en cinc anys a lescomarques de Girona. Durant el les forces policials que ope-ren a la província van recollir finsa fets. Això suposa multiplicargairebé en tres vegades les denún-cies de l’any ().

Cal destacar que es pot veureuna evolució d’aquest tipus de de-lictes a la província i com l'orien-tació ideològica representa mésde la meitat de les denúncies ()pels delictes d'odi i discriminacióque van tramitar els cossos poli-cials durant l’any passat.

En el cas d’aquesta discrimina-ció, la víctima ho és per la sevaideologia o pertinença a un gruppolític. Aquest tipus de casoss’han donat en fets com ara, quandurant l’estiu passat a Verges ungrup d’encaputxats va anar al po-ble a despenjar estelades i es vaenfrontar amb els veïns del poble.

A banda de la ideologia, hi ha

un altre tipus de delicte dinsd’aquest grup que hi té molt pes:el racisme i la xenofòbia. Durantl’any passat es van denunciar casos. I en l’anterior, .

Per altra banda, la discrimina-ció per raons d’orientació sexualocupa el tercer lloc pel que fa anombre de denúncies a la provín-cia. Durant l’any , dels ca-

sos coneguts, van ser-ho sotaaquest precepte.

Des de l’any es van arribara conèixer casos de delictesd’odi a les comarques de Girona.Dins d’aquest grup hi ha diversesconductes que comportenaquests delictes com són: el racis-me, xenofòbia, l’odi cap als disca-pacitats, l’antisemitisme, discri-minació per religió o creences,discriminació per l’orientació oidentitat sexual, contra la ideolo-gia o l’aporofòbia/exclusió social.

El delicte d’odi més freqüent ésel racisme i la xenofòbia. Mentreque la discriminació per qües-tions ideològiques ha crescut se-gurament per la situació políticaa Catalunya. Ja que en els darrersanys es mantenia en molts menyscasos, per exemple, els nou del o els quatre del .

A tot Espanya, en un sol any hacrescut un , aquest tipus dedelicte que versa sobre la vessantideològica, i s’han quantificat

casos el .Aquests tipus de discrimina-

cions estan penats però indepen-dentment del recollit al codi Penalen matèria de delictes d’odi i dis-criminació, el Parlament de Cata-lunya va aprovar la Llei /per garantir els drets de lesbianes,gais, bisexuals, transgènere i in-tersexuals i per erradicar l’homo-fòbia, la bifòbia i la transfòbia, unallei que incorpora sancions admi-nistratives.

Detinguts i investigatsDurant els darrers cinc anys hi hahagut persones que han acabatdetingudes o investigades per de-lictes d’odi a la província, segonsles dades públiques del Ministeride l’Interior. Mentre que de vícti-mes, la xifra és molt més alta, s’ele-va a les persones. Dels darrersquatre anys, l’any és el mésnegre pel que fa a víctimesd’aquests delictes, amb .

La majoria de les víctimes que

pateixen aquest tipus de delin-qüència, segons l’estudi del Mi-nisteri de l’Interior, són homes(més del ), i amb una edatcompresa entre els i els anysd’edat (,). Els menors d’edatconstitueixen el , del conjuntde les víctimes de delictes d'odi re-gistrats durant l’any passat.

Durant el 2018 les forces de seguretat han tramitat 83 denúncies i la major part són per qüestions d’ideologia amb 68 fetsEl racisme i la xenofòbia i la discriminació per raó d’orientació o identitat sexual ocupen el segon i tercer lloc en casos

Els delictes d’odi gairebé es tripliquenen cinc anys a les comarques de Girona

Comarques

Diari de GironaDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DE 201912

1.598INCIDENTSDETECTATS A ESPANYA EL 2018Durant l’any passat, les forcesi cossos de seguretat de tot Es-panya van registrar 1.598 inci-dents relacionats amb els delic-tes d’odi. La majoria de denún-cies van ser per racisme i xenofò-bia ( 531).

Les forcespolicials reben596 denúnciesel 2018 percasos sobrediscriminacióideològica

jamargant - 03/10/2019 07:59 - 81.32.132.142

L’impost del CO gravarà uns ,milions de vehicles i es cobrarà acotxes i furgonetes per primer copel novembre del , segonsavançava, divendres La Vanguar-dia i van confirmar ahir fonts delDepartament d’Economia. Laconselleria ha elaborat un avant-projecte de llei que incorpora mo-dificacions a la llei del canvi climà-tic per tal de resoldre qüestionsque no quedaven clares de cara ala seva implementació. Per exem-ple, fia una fórmula mitjançant laqual s’han determinat els vehiclesobjecte de pagament perquè l’im-post gravarà en funció de les emis-sions emeses. També introdueixque el període de meritació serà a de desembre de cada any i elpagament entre l’ i el de no-vembre del següent.

La posada en marxa serà per acotxes i furgonetes, que tributaranel , mentre que les motocicle-tes ho faran el . L’impost esta-blirà cinc trams en funció de lesemissions emeses. Els que emetenmenys de grams de CO esta-ran exempts el primer any i el pa-garan amb meritació del , jaque el llindar baixarà als grams.

Des d’Economia van apuntarque a banda de les traves adminis-tratives i burocràtiques per posaren marxa el tribut –com el recursd’inconstitucionalitat contra la lleidel canvi climàtic– també es vantrobar que bona part dels vehiclescontaminants no tenien la infor-

mació sobre les emissions a la fitxatècnica. Per això, s’ha comptatamb el Barcelona Super Compu-ting Centre per tal de desenvolu-par una fórmula que amb parà-metres com el pes o la cilindradaels ha permès calcular-ho.

La Generalitat preveu notificarel proper any els conductors afec-tats sobre l’import que han de pa-gar. Una altra de les novetats de lamodificació és una bonificació del si el tribut es paga telemàtica-

ment. Segons exemples de la ma-teixa conselleria, un vehicle queemet grams de CO per quilò-metre pagarà euros per al i , per al . En el cas que lesemissions siguin de grams deCO per quilòmetre el tribut seràde euros per al i , per al.

Fonts d’Economia apuntenque l’impost és finalista i no té unobjectiu merament recaptatorisinó que els diners obtinguts esdestinaran a dos fons per lluitarcontra el canvi climàtic.

L’objectiu final és reduir la con-taminació provinent del trànsit ro-

dat. D’altra banda, el , delparc de turismes i tot terrenys aCatalunya no tenen distintiu am-biental i a partir de l’ de gener nopodran circular per la Zona deBaixes Emissions de Barcelona,segons les dades publicadesaquesta setmana per la patronalFaconauto, basades en dades de laDGT. Es tracta dels vehicles anticsmés antics i contaminants del parcmòbil: models de gasolina ante-riors al i dièsels del . Amés, un , tenen l’etiqueta B,i són models gasolina matriculatsa partir del i dièsels des del. Gairebé el restant sóncotxes amb etiqueta C, models degasolina matriculats a partir delgener del i dièsels que circu-len des del .

Només el 0,3% Els d’etiqueta Cero emissionselèctrics només són el , delparc mòbil a Catalunya, mentreque els ECO, que inclouen els hí-brids, són un , del total. Se-gons Faconauto, les xifres posende manifest «el greu problema quepateix l’automoció», amb un parcmòbil envellit i amb un fort impac-te mediambiental.

En aquest sentit, ha insistit enrenovar el parc de vehicles. «Lamillor manera d’avançar cap a unamobilitat descarbonitzada i soste-nible és matricular un vehicle nou,independentment de l’etiquetaque tingui», ha assegurat la vice-presidenta de Faconauto, MartaBlázquez.

Segons la patronal de conces-sionaris, «davant de la manca degovern» a Espanya són «les comu-nitats autònomes que poden do-nar resposta a aquesta urgència».

ACN BARCELONA

El nou impost del CO2 gravarà uns 3,6 milions de vehicles a finals del 2020

El Departament d’Economia ha elaborat un avantprojecte de llei del canvi climàtic que té per objectiu reduir la contaminació provocada pel trànsit rodat Cotxes i furgonetes ja tributaran el 2019, mentre que les motocicles seran gravades a partir del 2020, segons el pla del Govern

Cua de cotxes, en un diaassolellat, per accedir a la Costa Brava. ANIOL RESCLOSA/ARXIU

Un vehicle queemet 140 de CO2pagarà 11 euros el 2019 i 34,5 el 2020, segonsels càlculs del Departamentd’Economia

Dos ocupants d’una avionetavan morir dijous al vespre en es-tavellar-se amb l’aparell a Bonas-tre, al Baix Penedès. Segons haninformat els Bombers de la Gene-ralitat, l’aparell havia sortit de l’ae-roport de Sabadell i havia d’aterraral de Reus. L’avió va caure prop delMas Gatell, a uns metres delquilòmetre , de la carretera T-. Era un vol en pràctiques i les

víctimes són l’alumne, de anys,i els seu instructor, de . Segonsva explicar Miquel Tripiana, res-ponsable de la Unitat Tècnica deSeguretat Aèria dels Mossos, l’avíses va produir a les . hores através del centre de control d’Ae-na, que havia perdut la comuni-cació amb el vol. Es van activar lla-vors els Bombers i Salvament Ma-rítim, per si l’aparell havia caigutal mar. Els primers van localitzarl’avioneta a les . al mur peri-metral de la finca. Durant tot elmatí d’ahir, agents d’investigaciódels Mossos d’Esquadra han tre-ballat a la zona on s’ha accidentatl’avioneta per recollir proves i po-der així identificar les causes del’accident. Segons ha explicat Tri-piana, la policia treballa amb di-ferents línies d’investigació.

ACN BONASTRE

Dos tripulants morts en estavellar-se l’avionetaamb què feien pràctiques al Baix Penedès

Les víctimes són l’instructorde vol, de 40 anys, i l’alumne,de 27; l’aeronau havia sortitde l’aeroport de Sabadell

L’avioneta es va estavellar enunes vinyes. ACN

Diari de GironaDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DE 201924

CATALUNYA catalunya@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 14/10/2019 08:28 - 79.155.44.80

EVA BATLLE GIRONA

■ Els lladres «escaladors» han ac-tuat en almenys dues cases deMontjuïc de Girona i ho han fet enun sol vespre. A banda, veïns de lazona també denuncien que la ma-teixa tarda va haver-hi dos intentsmés per entrar en dos altres im-mobles de la zona.

Els Mossos d’Esquadra de la co-missaria de Girona estan investi-gant els robatoris i consideren, enalmenys les cases on es van come-tre les sostraccions, que hi ha aldar rere el mateix grup de lladres.Al carrer d’Àngel Bivern de Mont-juïc van entrar a robar en dues ca-ses aquest dimarts, d’octubre,pels volts de quarts de deu de la nit.

En el primer dels casos, ajudatsd’una escala, els lladres van acon-seguir accedir fins a la segonaplanta de la casa i van entrar enuna de les estances fent palancaen una de les finestres. A dins hovan remenar tot i van robar dinersi joies.

A l’altre habitatge del mateix

car rer, els lladres van utilitzar elmateix modus operandi. Enaquest cas, van aconseguir pujarfins a la segona planta de la casa,també ajudats per una escala, i vanentrar per la cuina a dins de l’ha-bitatge fent palanca. Quan hi vanarribar, els veïns van trobar que elsho havien mogut tot de lloc i tam-bé els van robar objectes de valor.

En paral·lel, aquella mateixatarda i vespre, segons assegurenveïns de la zona, es va haver d’aler-tar la policia per dos intents mésde robatoris en cases. En aquestscasos, però, els lladres no van po-der accedir als habitatges, ja queen un dels casos, almenys, va so-nar l’alarma i això va fer fugir elsdelinqüents. Els Mossos d’Esqua-dra tenen una investigació obertapels fets i s’apunta que el grup delladres estaria format per tres ho-mes. De moment, en tancar l’edi-ció, no se’ls havia detingut.

Al barri de Montjuïc de la ciutatde Girona, veïns de la zona han de-manat en més d’una ocasió al’Ajuntament que col·loqui càme-res de videovigilància. Sense anarmés lluny, aquest mes d’agost pas-sat, veïns del barri van escollir -en-tre els cinc projectes presentats-proposar a l’Ajuntament lainstal·lació de càmeres de segure-tat. Ho van fer a través de la novaconvocatòria municipal de pres-supostos participats.

Lladres «escaladors» roben endues cases de Montjuïc en una nit

Els Mossosd’Esquadraconsideren queels fets podrienser obra delmateix grup de delinqüents

El vehicle abandonat i cremat a l’entrada de les hortes. MARC MARTÍ

T.C.C. GIRONA

■ Un cotxe cremat fa dies que estàabandonat en una de les entradesde les hortes de Santa Eugènia, a to-car dels aiguamolls. L’Associació deVeïns va demanar-ne la retirada perevitar perills ja a meitat del mes desetembre perquè el vehicle està enmolt mal estat però el cotxe segueixallà. Segons ha explicat el regidordel barri, Martí Terés, la Policia Mu-nicipal ja va fer els tràmits perquè

sigui retirat per una empresa exter-na i s’està a l’espera de l’actuació. Des de l’entitat veïnal es lamenta,que les hortes siguin novamentmotiu d’incivisme i reclama con-sens entre totes les parts per posarfil a l’agulla i convertir el paratge enun espai net i tranquil. En aquestcas concret, que es tanqui amb efi-ciència el pas a les hortes des de totsels punts i només hi tinguin accésels qui hi estan autoritzats.

Un cotxe cremat a l’entradade les hortes de Santa Eugènia

Diari de GironaDIJOUS, 3 DE SETEMBRE DE 20194

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

T.C.C. GIRONA

■ Ara mateix hi ha dos hotels enconstrucció a la ciutat de Gironaque, curiosament, estan de cos-tat. Un en un extrem de la plaçaMarquès de Camps a la cruïllaamb el carrer Álvarez de Castro il’altre ja a la carretera Barcelona,també amb l’encreuament ambel carrer Álvarez de Castro. Amb-dós estan en edificis emblemà-tics. Un està a l’antiga seu delBanc d’Espanya i va reiniciarunes obres que va aturar fa quasideu anys per culpa de la crisi i l’al-tre està a l’immoble que en el pas-sat havia estat la seu de la Pegaso.El primer preveu ser de quatre es-trelles i el segon, d’una estrella, itots dos podrien obrir al llarg del’any vinent.

A principis d’any, la construc-tora Arcadi Pla va rependre lesobres a l’antic Banc d’Espanyaque havia adquirit feia anys enuna subhasta. L’objectiu és con-verir-lo en un hotel de habita-cions. Les obres havien començatl’any , però el es vanaturar fins ara. De fet, la llicènciahavia caducat i després d’algunapròrroga que li va concedirl’Ajuntament, el permís va acabarcaducant i es va haver de refertota la tramitació. Fins i tot es va

haver de desmantellar una gruade grans dimensions.

Al seu costat, fa unes setmanesque hi ha obres a l’interior del’edifici que en el passat havia es-tat la seu de la marca Pegaso i on,fins fa uns mesos, hi havia obertala històrica botiga Berdala, quevenia estris per a la llar i que vatancar després de anys de fun-cionament en diferents locals. Lacadena hotelera Bestprice hi pre-veu construir un hotel de ha-bitacions, amb una superfície de. metres quadrats i disposaràd’un solàrium. La inversió previs-ta gira a l’entorn dels dos milions.

La carretera Barcelona, una de

les artèries de trànsit principalsde la ciutat encara podria tenir untercer hotel. Serà així si tira enda-

vant l’estalbiment hoteler que famolts mesos es va anunciar quees podria construir en un terrenyprivat que està situat en un lateralde la plaça d’Espanya.

No obstant això, encara no hiha hagut cap avanç ni tramitació.

Sí que apareix com a possibilitaten els plànols que té l’Ajuntamentde Girona i el Ministeri de Fo-ment i es té en compte en la futu-ra reurbanització de l’espai al’hora d’establir criteris de mobi-litat a la zona.

Dos hotels en construcció, un al costatde l’altre, a la carretera Barcelona A l’antiga seu del Banc d’Espanya de la plaça Marquès de Camps s’hi està treballant per a un establiment de quatre estrelles i 84 habitacions L’antiga seu de la Pegaso s’està reconvertint en un negoci d’una estrella i 52 cambres de la cadena Bestprice

A l’esquerra, l’antiga seu del Bancd’Espanya i a la dreta, l’antigaseu de la Pegaso. MARC MARTÍ

A la plaçad’Espanya s’hiprojecta un tercerestabliment però de momentencara no s’han fet lestramitacions

jamargant - 03/10/2019 07:59 - 81.32.132.142

PAU LLOSA L’ESTARTIT

■Les dades recollides per l’Obser-vatori de l’Estartit alerten d’una re-gressió de la platja a les poblacionsde l’Estartit i Pals equivalent a metres durant el darrer quart desegle. L’estació meteorològica re-cull les dades del nivell del mar idel moviment de la platja des del

. En aquest sentit, l’Observa-tori extreu conclusions «preocu-pants» pel que fa als dos àmbitsd’estudi.

D’una banda, l’últim estudi pu-blicat pel centre determina que laplatja que va de l’Estartit fins a Be-gur ha retrocedit entre i cen-tímetres per any des del fins

al . D’altra banda, les observa-cions que s’han fet del nivell delmar a l’Estartit durant aquest pe-ríode, i posteriors, certifiquen unaugment del nivell de l’aigua equi-valent a centímetres durant elsdarrers anys i que anualmentsignifica una pujada d’entre i mil·límetres.

Tot i certs augments i retroces-sos, en global, les dades recollidesconfirmen la mateixa tendència.«El nivell del mar està pujant i aixòafecta la platja, l’estudi és fins al, però les dades més actualsque tenim confirmen aquesta ma-teixa tendència», assegura l’obser-vador de l’estació meteorològicade l’Estartit, Josep Pasqual.

A la Costa BravaJosep Pasqual fa cinquanta anysque s’encarrega de l’Observatoride l’Estartit i s’ha convertit en undels informadors de referència enmeteorologia. Tot i que és engi nyertècnic agrícola especialitzat en to-pografia de formació, la seva pas-sió per la meteorologia l’ha portata convertir-se en col·laborador perorganitzacions com l’Agència Es-tatal de Meteorologia (Aemet), elServei Meteorològic de Catalunya(Meteocat) i l’Institut de Ciènciesdel Mar de Barcelona (ICM) alsquals aporta dades i amb els qualsparticipa en projectes.

«Mesurar el nivell del mar no éscom mesurar la temperatura del’aire», explica el climatòleg i cate-dràtic en geografia física de la Uni-versitat de Barcelona (UB), JavierMartín-Vide. És per això que en elsestudis fets per l’Observatori del’Estartit es tenen en compte múl-tiples factors a l’hora d’extreure ianalitzar les dades. Així, a bandade la metodologia utilitzada, Pas-qual se serveix d’un mareògraf –que ha estat instal·lat en dos em-plaçaments i que serveix per me-surar i registrar les marees– i d’unteodolit –que serveix per mesurarangles verticals i horitzontals i ambel qual es mesura la posició de lalínia de platja.

Sistema i metodologiaLes dades del primer aparell, elmareògraf, explica Pasqual, es re-cullen de manera regular cadadues hores i són utilitzades tambéper fer els mesuraments amb elteodolit, ja que es busca que el ni-vell del mar en el moment de fer lamesura sigui el més proper possi-ble al zero del mareògraf, per no

produir afectacions. El mesura-ment de la primera línia de platjaamb el teodolit es fa un cop l’anyen punts concrets i tenint-se encompte factors externs com l’onat-ge i la visibilitat.

Pel que fa a les causes de la re-gressió de la platja, els estudis del’Observatori de l’Estartit en con-templen diverses, una d’elles:l’augment del nivell del mar. Noobstant això, les alteracions de lageografia –com la construcció depantans o dics–, la meteorologia,les extraccions de sorra o els canvisen les neteges de les platges –subs-tituint actuacions manuals permecàniques–; són aspectes quetambé s’han de tenir en compte al’hora d’analitzar els canvis que pa-teix la nostra costa. A més, Pasqualexplica que l’evolució del mar an-terior al és difícil de compa-rar, ja que no es disposa de les da-des que tenim avui.

Conseqüències globalsLes xifres de l’Observatori de l’Es-tartit, d’altra banda, són molt simi-lars a les extretes per organismesinternacionals. Així, en l’àmbitmundial, la pujada del nivell delmar és d’entre i mil·límetres se-gons l’últim informe presentat a fi-nals de setembre pel Panell Inter-nacional de Canvi Climàtic (IPPC)de l’Organització de les NacionsUnides (ONU). «Una pujada de i centímetres la dècada i i centímetres en un segle», apuntael climatòleg Martín-Vide, «unaugment que la ciutadania no veucom a problemàtic però que si esmanté en el temps, obligarà a des-plaçar milers de persones i inun-darà illes senceres».

Martín-Vide explica que l’aug-ment del nivell del mar és degut ados factors principalment, per uncostat, el desglaç del gel continen-tal d’aigua que va a parar al mar i,per l’altre, l’augment del volum del’aigua quan s’escalfa. En aquestsentit, confirma, «les dades que te-nim de l’Observatori de l’Estartittambé ens mostren que la tempe-ratura de l’aigua està augmen-tant».

L’Estartit i Pals perden15 metres de platja enl’últim quart de segleL’Observatori de l’Estartit quantifica en uns 10 centímetres l’augment del nivell del mar en aquest període, a un ritme de 3 a 4 mil·límetres l’any

La platja de Griells, a l’Estartit, forma part de l’estudi realitzat per l’Observatori de l’Estartit. DIARI DE GIRONA

Diari de Girona DIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DE 2019 3

TEMA DEL DIAbaixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 14/10/2019 10:25 - 79.155.44.80

Cultura i Societat

Diari de Girona DIJOUS, 3 D’OCTUBRE DE 2019 37

CLASSIFICATS

DdGPer posar el seu anunciHORARI DE RECEPCIÓ DILLUNS A DIVENDRES

9,00 a 15 hores

PER FAX

972 21 25 87PER TELÈFON

972 20 20 66PER EMAIL

economics@ddg.catPersonalment a

Diari de GironaGeneral Mendoza 2, baixos. Girona. DETALLEU EL TEXT I SECCIÓ EN LA QUAL S'HA DE PUBLICAR. NÚMERO DE VISA AMB LA DATA DE CADUCITAT.

NOM, DNI/NIF, TELÈFON I ADREÇA DEL CLIENT EN UN DOCUMENT AMB LA SIGNATURA DEL TITULAR.

SANT GREGORI: Pis de lloguer

sense mobles, 83 m2 de superfície

construïda. Disposa de 3 dormi-

toris, cuina, menjador-sala d’estar,

1 bany i 1 lavabo, finestres de

PVC amb vidre doble, calefacció

individual de gas natural i aire

condicionat. Pàrquing opcional.

CEE: D. Preu: 700 €/mes. Refe-

rència: 26791. Finques Catalunya

- Tel. 972 219 758 - www.finques-

catalunya.cat

SALITJA: Planta baixa de lloguer

amb mobles, 100 m2 de superfície

construïda. Consta de 3 dormi-

toris, 1 bany i 1 lavabo, menjador,

cuina-office, calefacció, terrassa,

jardí. Preu: 950 €/mes CE:E. Re-

ferència: 26788. Finques Cata-

lunya - Tel. 972 219 758 - www.fin-

quescatalunya.cat

GIRONA - Pg. General Mendoza(Pl. Mercat): Ampli pis sense mo-

bles per a famílies, amb vista

panoràmica, 120 m2 de superfície

construïda. Disposa de 4 dormi-

toris (3 armaris encastats), cuina,

menjador-sala d’estar, 2 banys ,

2 terrasses de 8 m2 i 5 m2.

L’aigua, calefacció central i por-

teria estan inclosos en el preu.

Preu: 950 €/mes. Referència:

25648. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

GIRONA - Barri Vell: Pis de llo-guer amb mobles, reformat. Dis-posa d’1 dormitori ampli, cuina-menjador-sala d’estar de 40 m2,bany, amb aire condicionat i te-rrassa de 12 m2, primer pis senseascensor. CEE: F. Preu: 750 €/mes.Referència: 26617. Finques Ca-talunya - Tel. 972 219 758 -www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Barri Vell: Excel·lentpis de lloguer amb mobles, 61m2 de superfície construïda, moltlluminós. Disposa de 2 dormitorisdobles, cuina-menjador-estar,bany, paviments de parquet, fi-nestres d’alumini amb vidre doble,aire condicionat i calefacció degas natural. CEE: C. Preu: 950€/mes. Referència: 26798 . Fin-ques Catalunya - Tel. 972 219 758- www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Zona Migdia: Àtic delloguer, orientat al sud, sensemobles, 130 m2 de superfícieconstruïda. Disposa de 2 dormi-toris grans, ampli menjador-estarde 35 m2, cuina-ofice de 20 m2,terrassa de 30 m2, molt assolellat,calefacció de gas natural i airecondicionat. CEE: en tràmit. Preu:800 €/ mes. Referència: 23534.Finques Catalunya - Tel. 972 219758 - www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Centre (Zona Estació)Pis de lloguer amb mobles, 40m2 de superfície construïda, amb1 habitació gran, bany complet,balcó de 3 m2, assolellat, fusteriaexterior d’alumini amb vidres do-bles, fusteria interior de cedre.Amb calefacció a gas natural iaire condicionat. Preu 650 €/mes.Referència: 23344. Finques Ca-talunya - Tel. 972 219 758 -www.finquescatalunya.cat

GIRONA - Zona Pericot: Ex -

cel·lent pis de lloguer sense mo-

bles, rehabilitat a estrenar, 91,61

m2 de superfície útil. Disposa de

4 dormitoris dobles, àmplia cuina

amb electrodomèstics, menja-

dor-sala d’estar amb sortida te-

rrassa, 2 banys, 2 terrasses, ar-

maris encastats, acabats de qua-

litat, calefacció de gas natural i

climatització. Despeses de co-

munitat incloses. Pàrquing inclòs.

Preu: 1.200 €/mes. Referència:

26472. Finques Catalunya - Tel.

972 219 758 - www.finquescata-

lunya.cat

PRECIOSO DUPLEX en Girona

zona Migdia a la altura de Carre-

four. 150m2. 4 habitaciones (1

tipo suite), altillo de 40m2 útiles

que se podría convertir en 2 de-

pendencias, 3 baños, garaje, tras-

tero. Materiales de primera cali-

dad. Cerca de todos los servicios.

320.000€. ASB INMOBILIARIA.

680.688.937.

OPORTUNITAT UNICA. Es ven

casa a Canet d’Adri (La Mota).

Reformada. 4 habitacions, terreny

+ piscina. Vistes panoràmiques.

637.58.03.83.

¡GRAN OPORTUNIDAD! Fantás-tica casa en s’Agaró a 5min. de laplaya, con jardín y piscina. 3 dor-mitorios dobles, 2 baños, cale-facción, gas natural, aire acon-dicionado con bomba de calor.Terraza-solarium y trastero.265.000€. ASB INMOBILIARIA.680.688.937.

ESPECTACULAR casa en Palaude 1050m2. Construidos: 475m2.Situada en una selecta urbani-zación rodeada de bosques. Ac-ceso a la AP7 muy cerca, asícomo Colegios de élite, zona de-portiva y campo de fútbol. 5 ha-bitaciones. Sala de juegos. 2 par-kings, gran jardín espacioso convariedad de árboles y plantas di-versas. Piscina desbordante deagua salada. ¡Preciosa! Precio aconvenir. ASB INMOBILIARIA.680.688.937.

GIRONA - Químics: Pis en vendade 72 m2 construïts, totalmentreformat, amb 2 hab. dobles, 1bany complet, menjador de 18m2, fusteria ext. d’alumini, ca le -fac ció de gas natural, vídeo porter.CEE: E. Preu: 179.800 €. R.: 26488.F. Catalunya - T. 972 219 758 -www.finquescatalunya.cat

SALT - Sector Massana-Euses:Pis en venda, 92 m2 de sup.cons-truïda. Disposa de 3 dormitoris,cuina, menjador-sala d’estar, 2ba nys, 2 balcons, fusteria ext.d’a lumini amb vidres dobles, cal.individual de gas natural i airecond. Pàrquing inclòs en el preu.CEE: E. Preu: 130.000 €. R.: 26495.Finques Catalunya - T. 972 219758 - www.finquescatalunya.cat

PARTICULAR VEN QUAD Yama-

ha. En perfecte estat. Preu:

1.600€. 631.06.28.12.

CITROEN C3 1.4 HDI. Any 2007.

3.500€. Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

HONDA CRV2.0 VTEC. 4x4. 150cv.

Any 2008. 8.800€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

MINI ONE 1.6. 90cv. Any 2007.

5.990€. Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

NISSAN TERRANO II 2.7 TDI.

Any 1995. 3.600€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

NISSAN TERRANO II 2.7 TDI.

Any 1999. 6.300€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

HDI. 90cv. Any 2014. 7.502€

(171,96 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

MERCEDES CITAN 1.5. 108 CDI.

Any 2016. 9.075€ (208,02

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

NISSAN QASHQAI 1.6 130 CV.

S&S. 4x4. Any 2015. 14.990€

(343,60 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

PEUGEOT 308 SW Sport VTI 120.

Any 2009. 6.000€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

POLARIS RZR-XP 900 Interna-

cional. Any 2013. 9.500€ (217,76

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

CHRYSLER VOYAGER 2.5 CDR 7

Places. Any 2003. 4.000€. Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6

HDI Tonic. Any 2015. 9.400€

(215,47 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

CITROEN NEW BERLINGO 1.6.

HDI Live Edition. Any 2015. Preu:

10.500€ (240,68 €/mes). Autos

Toni. 972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

FIAT PUNTO 1.3 multijet 75CV

Pop. Any 2012. 4.400€ (100,86

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

FORD TRANSIT Custon 2.2 TDCI

Van SWB. Any 2016. 15.367€

(352,24 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

FORD FIESTA 1.5 TDCI Trend 5p.

Any 2014. 7.500€ (171,92 €/mes).

Autos Toni. 972.42.32.65 -

608.43.00.84. Brunyola.

HONDA FRV 2.2 ICTDI. 6 places.

Any 2008. 7.500€. Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

KIA CEED diesel 115cv. Any 2008.

5.700€. Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

PEUGEOT 208 1.4 HDI Business

5p. Any 2015. 8.200€ (187,96

€/mes). Autos Toni. 972.42.32.65

- 608.43.00.84. Brunyola.

RENAULT NEW CLIO 1.5 DCI Bu-

siness ECO2. Any 2016. 7.900€

(181,08 €/mes). Autos Toni.

972.42.32.65 - 608.43.00.84.

Brunyola.

AUXILIAR D’INFERMERIA, titu-

lada en gerontologia cuidaria

persones grans, al matí.

686.88.23.54.

PROFESSORA dóna classes par-

ticulars de primària i ESO.

686.88.23.54.

ABS NETEJA XEMENEIES GIRO-NA. Servei professional diari en

la neteja de llars de foc, calderes

de gasoil i tot tipus de conductes

de fum. 972.17.17.33. Xemeneia

neta, fora perill d’incendi.

ESTÀS SOL/A? DE TOTES EDATS.GENT QUE VOL CONÈIXER GENTNOVA PER AMISTATS, SORTI-DES, DINARS O TROBAR UNAPOSSIBLE PARELLA. TRUCA’M!!637.580.383.

VIDUA66 anys dinàmica, primeta

vol conèixer vidu o divorciat fins

71 anys. 631.06.28.12.

«CLARA» VIDÈNCIA I TAROT ENDIRECTE. RECUPERACIO RÀPI-DA DE LA PARELLA, NETEJAENERGÈTICA DE L’AURA, TRE-BALL... SERIETAT. 635.81.87.41.

VENDES

›ÀTICS

›CASES

MOTOR

›MOTOS

›TURISMES

LLOGUERS

›PISOS OCASIÓ

›PISOS OCASIÓ

TREBALL

›OFERTES

ENSENYAMENT

›CLASSES

DIVERSOS

›ALTRES

SERVEIS

›AMISTAT

›TAROT

EUP/DdG LOS ANGELES

■ El tenor espanyol Plácido Do-mingo va dimitir ahir del seu càrrecde director general de l’Òpera deLos Angeles (LA Opera) i va can-cel·lar totes les actuacions que hitenia previstes, després de les acu-sacions d’assetjament sexual dequè ha estat objecte per part d’unavintena de dones. En un comuni-cat remès ahir mateix a EuropaPress, Domingo admetia que la pu-blicació per part de l’agència Asso-ciated Press de testimonis de do-nes que deien haver estat víctimesd’assetjament sexual per part d’ellhan creat «una atmosfera en la quals’ha compromès» la seva capacitatper servir la companyia.

«Si bé continuaré treballant pernetejar el meu nom, he decidit queel millor per a LA Opera és que re-nunciï com a director general i queem retiri de les meves futures ac-tuacions programades en aquestmoment», apuntava el tenor es-

panyol. En aquest sentit, Domingoafegia que fa un pas enrere amb ungran pesar i amb el desig que l’Òpe-ra continuï «creixent i sobresor-tint». «L’Òpera estarà al meu cor»,reblava el comunicat.

Després de les primeres denún-cies contra Domingo, el mesd’agost, l’Òpera de Los Angeles vaanunciar una investigació sobre lesacusacions, mentre que altres ins-titucions com l’Orquestra de Fila-dèlfia, l’Òpera de San Francisco ol’Òpera de Dallas decidien directa-ment cancel·lar les actuacions.

La decisió del tenor de renun-ciar al seu càrrec a Los Angeles arri-ba després que cancel·lés el passatdimecres la seva actuació al Metro-politan Òpera de Nova York, i queanunciés que no tornaria a actuaren aquell teatre. Tot i això, sí que hacontinuat actuant a Europa (a Salz-burg va rebre una gran ovació) i térecitals programats a Madrid, Ber-lín, Colònia o Cracòvia.

Plácido Domingo plegade director general del’Òpera de Los AngelesLa institució havia obert una investigació sobreles acusacions contra ell per assetjament sexual

DdG GIRONA

■El periodista i escriptor Rafel Na-dal, per la seva destacada trajectòria,i l’exdegana del Col·legi MontserratMinobis, a títol pòstum, seran dis-tingits enguany amb la Mosca delCol·legi de Periodistes de Girona enun acte que tindrà lloc el pròxim di-mecres d’octubre a l’Aula Magnade la Casa de Cultura de Girona. Enaquesta edició dels guardons tambées premiarà el GEiEG amb la Moscade Sant Narcís, en reconeixement alsseus cent anys d’història.

El director de comunicació delGirona FC, David Torras; l’alcalde ila coordinadora de comunicació deLloret de Mar, Jaume Dulsat i AnnaRiera; i el president de la FundacióGala-Salvador Dalí, Jordi Mercader,es disputaran aquest any la MoscaBorda, el premi en negatiu que elCol·legi de Periodistes atorga anual-ment a les entitats o persones públi-ques que no faciliten la informacióals professionals de la comunicació.

Segons un comunicat del Col·legi dePeriodistes, David Torras és finalistaper «impedir l’accés de la premsa alsjugadors i als entrenaments del Gi-rona FC». Dulsat i Riera ho són per«manca d’interès per atendre els pe-riodistes» i Mercader, pels impedi-ments que posa als periodistes quesol·liciten una entrevista.

A l’altra banda, la responsable depremsa de l’Ajuntament de Blanes,Eva Palau, el cap de premsa del’Ajuntament de Palamós, JoanCama, i el gerent de la Unió d’Em-presaris d’Hostaleria i Turisme Cos-ta Brava Centre, Martí Sabrià, opta-ran a la Mosca Grossa, que reconeixla bona atenció als mitjans de comu-nicació. Els periodistes que han vo-tat les nominacions han valorat «laprofessionalitat, diligència i eficièn-cia davant qualsevol sol·licitud» dePalau, la «disponibilitat» per atendrela premsa i que sempre respongui altelèfon de Cama i la bona predispo-sició i la cordialitat de Sabrià.

Rafel Nadal rebrà laMosca del Col·legi dePeriodistes de GironaTambé es distingirà el GEiEG i, a títol pòstum,l’exdegana del Col·legi, Montserrat Minobis

ACN/DdG BARCELONA

■El compositor Carles Guinovart(Barcelona, ) ha mort a laseva ciutat natal, segons ha con-firmat el Conservatori Municipalde Música de Barcelona. Músic,pedagog i promotor musical, laseva producció d’obres a solo, decambra i música simfònica va te-nir un ampli ressò internacional.

També va destacar en l’anàlisi il’ensenyament de la música con-temporània. Guinovart era cate-dràtic d'Harmonia i Contrapunt iprofessor de la Càtedra de Com-posició i Anàlisi Musical al Con-servatori Superior de Música deBarcelona. Una de les seves am-bicions va ser servir a l’estudi dela música a través de la pedagogiai treballar per la projecció de lamúsica contemporània, dels se-gles XX i XXI.

D’altra banda, va ser l’impulsori director (des de l'any ) delreconegut Curs Internacional deMúsica, que es duu a terme cadaestiu a la ciutat de Girona, on aple-ga intèrprets i pedagogs per bene-ficiar l'estudiant qualificat.

Mor als 78 anys el músic, pedagogi compositorbarceloní CarlesGuinovart

jamargant - 03/10/2019 07:59 - 81.32.132.142

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DEL 201954 | Cultura i Espectacles |

Definit al segle XIII perBernat Desclot com “undels bells e nobles delmon”, el castell de Mont-soriu és considerat tambéun dels exemples més re-llevants d’arquitecturamilitar medieval de la Me-diterrània i considerat elmillor castell gòtic de Ca-talunya. Les dades aporta-des per l’última campanyad’excavacions, la vint-i-cinquena, encara refor-cen més aquesta imatgedel gran castell inexpug-nable.

Els resultats obtingutsper les intervencions ar-queològiques realitzades afinals de setembre, orga-nitzada i dirigida pel Mu-seu Etnològic del Montse-ny (Arbúcies), amb el su-port del Museu d’Arqueo-logia de Girona i el Patro-nat del Castell de Montso-riu-Consell Comarcal de laSelva, confirmen l’excep-cionalitat d’aquest con-junt monumental, apor-ten una nova dimensió iplantegen noves línies derecerca per als propersanys.

Des de fa tres anys lesintervencions dirigidespels arqueòlegs del museud’Arbúcies s’han concen-trat en la documentació deles estructures existentsal pla superior a l’exteriordel nucli del castell. Aques-ta darrera campanya, comcomenta Jordi Tura, di-rector del Museu Etnolò-gic del Montseny, la sor-presa ha estat la troballad’un gran fossat perime-tral que pot arribar als 30metres lineals, amb qua-tre metres d’amplada iuna fondària de més detres metres i que protegiales tres cares interiorsd’una gran fortificació finsara desconeguda, situadaa l’espai central del pla delturó. Les restes d’aquestatorre (de 7 per 6 metres)flanquegen la cara est delrecinte emmurallat exte-rior que ocupa tot aquestpla superior. Juntamentamb les restes d’aquestatorre també s’ha docu-mentat un tram de la mu-ralla exterior. L’excavació

parcial del fossat ha per-mès recuperar un conjuntsignificatiu de materialsarqueològics de la primerameitat del segle XIV (mo-nedes, una plaqueta dau-rada, ferradures, puntesde projectil de ballesta,restes ceràmiques de lavaixella de taula...)

Els arqueòlegs creuenque les restes aparegudesformen part del gran cas-tell que a finals del segleXIII ocupava tot el turó deMontsoriu. Una fortalesamolt més gran que l’ac-tual, de prop de 650 me-tres de perímetre emmu-rallat, formada pels dos re-cintes superiors de l’ac-tual construcció, un con-junt de fossats que l’envol-taven, la torre de les Brui-xes i aquest gran recinterectangular emmurallat

que unia el nucli del castelli la torre de les Bruixes i ona la seva part central s’hiubicava la fortificació i fos-sats descoberts aquestany. Aquest castell és elque apareix en el relat delcronista reial Bernat Des-clot quan a finals del segleXIII descriu la invasió delrei de França, Felip l’Ardit,i esmenta Montsoriu comun dels pocs castells que esmanté en peus al servei delrei català i el defineix com,ja s’ha esmentat, un delsmés “bells e nobles”. De fetMontsoriu, amb el castellmedieval d’Hostalric, el deBlanes, Palafolls (tots dinsel vescomtat de Cabrera)formaven la gran anelladefensiva exterior queprotegia el pas entre elMontseny i el Montnegre,clau en la defensa de la ca-

pital, Barcelona.Segons Tura, la recerca

arqueològica aquests pro-pers anys “ha de permetreposar en valor la monu-mentalitat d’aquesta granfortificació exterior i plan-tejar la seva integració enel sistema de visites deMontsoriu”.

Recuperar l’esplendorLes excavacions arqueolò-giques i la restauració ini-ciades a finals del segle XXhan permès la recuperacióde bona part de l’esplen-dor d’un castell amb mésde mil anys d’història.Aquest castell que avui ve-iem és fruit d’unes impor-tants reformes arquitec-tòniques que transforma-ren, a mitjan segle XIV, elvell castell en un gran cas-tell palau cap i casal dels

vescomtes de Girona-Ca-brera. L’impulsor d’aques-tes obres va ser Bernat II,vescomte de Girona-Ca-brera (1298-1364), almi-rall i conseller del rei PereIII i tutor de l’infant Joan.Aquestes grans reformesconvertiran Montsoriu enun poderós castell articu-lat al voltant de tres recin-tes concèntrics: Sobirà,Pati d’Armes i Jussà, de-fensables de forma inde-pendent i protegits per sò-lides muralles i bestorresque li confereixen l’aspec-te de fortalesa inexpugna-ble.

Jornades de patrimoniAhir, més de dues-centespersones van participar ala jornada de portes ober-tes i visites guiades gratu-ïtes en el marc de la cele-

bració de les Jornades Eu-ropees del Patrimoni, queimpulsa l’Agència Catala-na del Patrimoni Cultural.Els visitants van gaudird’alguns dels espais recu-perats en el marc del pro-jecte Producte turístic-cultural Vescomtat de Ca-brera, promocionat pelConsell Comarcal de laSelva, que inclou 13 muni-cipis i que compta amb elcofinançament d’un fonsde la Unió Europea. Comexplica Tura, aquest fonsFeder té com a objectiu“generar una proposta ca-paç de posicionar aquestterritori com un dels cen-tres de turisme culturaldel país, creant tot un se-guit de rutes i altres pro-ductes turístics al voltantdel llegat patrimonial delvescomtat de Cabrera”. ■

Les excavacions descobreixen una important fortificació al poblat exterior i lapresència d’un fossat perimetral al més “bell i noble” castell gòtic de Catalunya

Jordi Camps i LinnellARBÚCIES

Montsoriu inexpugnable

Ahir, unes 240 persones van gaudir amb el dia de portes obertes coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, de les impressionants estructuresdefensives de la fortalesa medieval i d’alguna de les últimes restauracions, com el pati d’armes ■ QUIM MATEU / CESC NOGUERA

48 | Cultura i Espectacles | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 13 D’OCTUBRE DEL 2019

èrit destacable, eldel Calella RockFest, d’apuntar-se

el debut a Catalunya deSouthside Johnny & Asbu-ry Jukes, icones del JerseyShore a qui, certament,

M

després de gairebé cin-quanta anys de trajectòria,ben pocs confiaven ja veu-re cantar mai per aquestescontrades. Conegut, engran mesura, per la sevavella i estreta camaraderiaamb Bruce Springsteen ila E Street Band –hauriaestat justa una visiteta, di-vendres a Calella, d’alme-nys un 0,5% dels feligre-

sos que viuen amb histèriacada concert del Boss aBarcelona–, el septuage-nari cantant de Nova Jer-sey, de veu cada vegadamés aspra, rugosa i gasta-da, però també voluntario-sa i sàvia, va anar conven-cent l’audiència de l’antigaFàbrica Llobet –que,aquest cap de setmana, enla setena edició del festi-

val, haurà gaudit tambéd’actuacions com Dia-mond Dogs i Ñu– a mesu-ra que anava xopant la ca-misa de suor.

Força més curt del quesolen durar les seves ceri-mònies i amb una banda–sense membres, ja, delsAsbury Jukes originals–dominada per la mesura iles bones maneres, el con-

cert de Southside Johnnyva inflamar-se, com erad’esperar, amb peces delsseus sòlids tres primersdiscos, produïts entre el1976 i el 1978, i amb BruceSpringsteen o Steve VanZandt en els crèdits d’au-toria, com Love on thewrong side of town, The fe-ver, Talk to me, Trappedagain o I Don’t want to go

home. Colofó dels seusxous des de temps imme-morials, Havin’ a party, ver-sió, en clau de celebració,de Sam Cooke, va fer-nosmarxar a casa amb unsomriure i la satisfacció,bàsicament, d’haver acon-seguit un cromo força va-luós en la col·lecció d’artis-tes true originals a qui nohavíem vist mai. Tornarà.

Southside Johnny &The Asbury JukesCalella Rock Fest11 d’octubre, Fàbrica Llobet-Guri

‘Havin’ a party’ a Calella

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticamúsica Guillem Vidal

“El nostre còmic és de pro-ximitat”, diu Emilio Ber-nárdez, responsabled’Ediciones La Cúpula,que no es perden cap delsalons que se celebren pertot l’Estat, i encara menysGirocòmic, que se celebraa Fira de Girona fins avui.“Aquestes trobades no te-nen la dimensió d’un salócom el de Barcelona, peròpermeten tenir un contac-te més directe i relaxatamb els lectors, qued’aquesta manera ens re-fermen o no en la línia queseguim.” També un en-amorat d’aquest format ésMiguelanxo Prado, gua-nyador del premi Girocò-mic 2019 reconeixementa la trajectòria-Panini, queahir va rebre el guardó.“Podríem considerar Gi-rocòmic com un saló de di-mensió mitjana comparatamb França.” Sap del queparla; a la primera meitatdels noranta ja va guanyardos premis en el Festivald’Angulema. És un autormolt estimat a França, i amés del gran premi del Sa-ló del Còmic de Barcelona,també té un Eisner, elguardó més important delcòmic americà. A Girocò-mic també va ser premia-da, tot i que no va poderser present a la recollidadel premi, Andrea Torre-jón, premi a l’autor revela-ció Santi Navarro.

Però aquest formatmitjà no ha impedit la pre-sència de grans figures. AGirocòmic ahir signavenDaniel Torres i Fermín So-lís, creador de Buñuel en ellaberinto de las tortugas,novel·la gràfica en què s’habasat la pel·lícula d’anima-ció del mateix nom; AlfonsFont, del qual es mostrenen una exposició pàginesde Tex, western mític aItàlia que han dibuixatgrans autors; Lola Vendet-ta i Iban Coello, un catalàque triomfa als Estats

Units amb la sèrie Venom.Al costat de noms de

grans editorials, Girocò-mic també mostra l’emer-gent món de l’autoedició,que en el cas d’aquesta firaes presenta molt vinculatal país. Carles Román ofe-reix una producció auto-editada: Drac Català; Ri-card Dilmé té una parade-ta amb els seus volums deSerrallonga, el bandoler,del qual fa la seva pròpiainterpretació. No es tractad’una autoedició, perquèl’edita Panini, però també

és un personatge mític delbandolerisme: Capablan-ca, de Joan Mundet, ques’inspira en un bandolerde la zona de Castellar delVallès al qual afegeix tretsd’un altre bandoler de lesmateixes contrades. Qua-tre barres, de Frank Cali-có, explica en forma denovel·la gràfica la gènesifundacional de Catalu-nya. Es tracta d’un projec-te de crowdfunding, enuna edició en què s’incor-poraria la realitat aug-mentada en un projecte

de GKT Studios que es potrecolzar a www.totsu-ma.cat.

A banda de les novetatsde còmic i manga, el salóofereix un bon grapat depropostes com ara confe-rències, sala de videoaudi-cions, marxandatge i ta-llers. Joso, el creador del’Escola Joso, que partici-pa en el Girocòmic, pre-senta una exposició quemostra la seva trajectòriacom a dibuixant d’acuditsen la premsa i com a autorde còmic a Bruguera. ■

Còmic de proximitatJaume VidalGIRONA

Girocòmic consolida el seu paper de saló de còmic, manga i entreteniment detipus mitjà amb autors de primera línia i variada oferta de cultura pop

Imatges de la fira: Miguelanxo Prado, guanyador del premi; un dels estands; una imatge de ‘cosplay’, i una nena, a l’espai infantil ■ V.B.

També hi técabuda elcreixentmoviment depublicacionsautoeditades

HORA LLOC

DISSABTE 19 D’OCTUBRE

Toc de rams 11.30 h Plaça del Vi

Vermut oficial i entrega de mocadors i domassos 12.30 h Plaça del Vi

DIVENDRES 25 D’OCTUBRE

Cercavila amb els gegants i capgrossos de Girona 17.30 h Sortida de diferents punts

Ball de gegants i capgrossos de Girona 19:30 h Plaça del Vi

Pregó de Fires, retrò de coets i anella de foc 20.00 h Plaça del Vi

Pregó de les Fires Populars 21.00 h Carrer de les Ferreries Velles

DISSABTE 26 D’OCTUBRE

Matinades - Amb la Fal·lera Gironina 8.00 h Plaça del Marquès de Camps

Música en família: cançons i jocs de falda 10.00 h Centre Cívic Ter

Gimcana matemàtica - F. Major dels Quatre Rius 10.00 h Ateneu d'Acció Cultural (ADAC)

Tocajoc - Jocs tradicionals i populars catalans 11.30 h Parc de Vista Alegre

Penjada de mosques i animació infantil 11.30 h Plaça de l'Assumpció

Tronada de Festa Major en honor dels Quatre Rius 12.00 h Plaça Catalunya

Castells de vigília - Esperxats de l'Estany i Marrecs 18.00 h Plaça de Sant Feliu

L'apuntador i altres símptomes - Núria Güell 19.00 h Bòlit, C. d'Art Contemporani

Correfoc - Amb els Diables de l'Onyar 23.00 h Plaça del Vi

DIUMENGE 27 D’OCTUBRE

Marxa cicloturiasta Gerunda Road 9.00h carrer Roberto Bolaño

Visita guiada pels espais de la Guerra del Francès 10.00 h Sortida: plaça St. Domènec

Gimcana fotogràfica - Festa Major dels Quatre Rius 10.00 h Centre Cívic de Palau

Inauguració de la 61a exposició filatèlica 11.00 h Biblioteca Casa de Cultura

8è Trofeu de Bèlit de Fires de Girona 11.30 h Parc Central

Diada Castellera 11.30 h Plaça del Vi

Sardanes amb la Bisbal Jove 16.30 h Envelat pl. Miquel de Palol

Concert Girona Banda Band 10.00 h Plaça Sant Feliu

Sardanes amb la cobla jovenívola de Sabadell 18.00 h Envelat pl. Miquel de Palol

Espectacle: «Vintage Brothers» 20.00 h La Copa

DILLUNS 28 D’OCTUBRE

Sopar popular i ball amb l’Orquestra Maravella 21.00 h Envelat pl. Miquel de Palol

Espectacle: «Fosques» 21.30 h La Copa

DIMARTS 29 D’OCTUBRE

Jornada de portes obertes 10.00 h Edificis públics

Campionat de bitlles catalanes - FM Quatre Rius 11.00 h Pista de botxes de la Devesa

Missa pontifical de Sant Narcís 11.00 h Basílica de Sant Feliu

Tarda de màgia itinerant 17.00 h Carrer de les Ballesteries

Lliurament del premi Girona Orgullosa 18.00 h Ajuntament

Conta contes amb la Griselda i xocolatada 19.00 h Carrer de les Ferreries Velles

Havaneres amb Terra Endins 19.15 h Escales de la Catedral

Quan no tocàvem de peus a terra - Circ Pistolet 19.30 h La Copa

DIMECRES 30 D’OCTUBRE

Celebració del Dia de l'Agent Comercial 11.30 h Fira de Girona

Fires en silenci 11.00 h Devesa

Jornada econòmica 2x1 17.00 h Devesa

DIJOUS 31 D’OCTUBRE

Zombie Walk 19.00 h Plaça del Vi

Actuació castellera amb els Xoriguers de la UdG 19.30 h Pont de les Peixateries Velles

6a Caminada nocturna al Castell de Sant Miquel 21.30 h Sortida: Sant Pere Galligants

DIVENDRES 1 DE NOVEMBRE

Fires i Mercats 9 a 20 h Places i carrers del Barri Vell

Tastets de natura - A càrrec de la Sorellona 10.00 h Parc de les ribes del Ter

Torneig d’escacs «Memorial Antoni Medinyà» 10.00 h La Copa

79è Concurs de colles sardanistes de Girona 11.00 h Plaça Calvet i Rubalcaba

La Bleda - Les vacances de Madame Roulotte 12.00 h Plaça de l'U d'Octubre de 2017

Cor Maragall: Concert tradicional de Tots Sants 12.00 h Auditori

Pujada d’un pilar de 4 a les escales de la Catedral 21.00 h Escales de la Catedral

DISSABTE 2 DE NOVEMBRE

Simultànies d'escacs 10.00 h La Copa

Baixada d'andròmines 11.00 h Riu Onyar

Passejada de Fires de la Mula Baba i titelles 12.00 h Plaça del Pallol

Estirada de corda 19.00 h Carrer Nou

Correfoc amb Trons de l'Onyar i Petit Drac Major 20.00 h Plaça Sant Feliu

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE

Trobada de Gegants i Ceracavila 10 a 11.30 h Parc del Migdia

Castell de Focs 20.00 h Parc de les Ribes del Ter

T. CARRERAS GIRONA

■ L’arquitecta gironina M.As-sumpció Puig i Hors serà la pre-gonera de les Fires de Sant Nar-cís. Puig és la degana del Col·legid'Arquitectes de Catalunya(COAC) des de l'any passat. Prè-viament al deganat havia ocupat

diferents càrrecs al col·legi, tanten l’àmbit català com gironí.

Puig va néixer a Girona i es vallicenciar com a arquitecta a l’Es-cola Tècnica Superior d'Arqui-tectura de Barcelona (ETSAB) el. Després d’haver treballatamb Arcadi Pla funda el seu pro-

pi despatx el .També és consellera del ConsellSuperior de Col·legis d’Arquitec-tes d’Espanya, membre del pa-tronat de la Fundació Docomo-mo Ibérico, membre de la comis-sió de Política Territorial i Urba-nisme i del consell per a la Pro-moció de l'Accessibilitat i Supres-sió de Barreres Arquitectòniquesde la Generalitat, entre d’altres.

L’alcaldessa, Marta Madrenas,ha exposat que «quan esculls unapersona perquè faci un pregó estàs donant un missatge tambéi per això aquest any hem escollituna dona que representa l'apoderament de la dona enl'àmbit tecnològic, perquè volemdonar el missatge de la necessitatde la ciutadania d'empoderar-sedavant del món tecnològic i digi-tal; de fomentar les vocacions fe-menines dins de l'àmbit tecnolò-gic i científic, i també volem po-sar en valor el lideratge femení. Amés, és gironina i és una personaque ha portat la gironitat a totarreu».

L'arquitectagironinaAssumpció Puigi Hors serà la pregonera

L’alcaldessa vol que esdevingui un missatgeper reivindicar «el lideratge femení»així com les «vocacions tecnològiques»

FIRES DE SANT NARCÍS

ELS PRINCIPALS ACTESHORA LLOC

5

Tema del dia

DISSABTE, 12 D’OCTUBRE DE 20194

Assumpció Puig i Hors. AJUNTAMENT DE GIRONA

jamargant - 14/10/2019 08:28 - 79.155.44.80

Les passejades pels car-rers de Girona, entre mer-cats artesanals i paradesde castanyes; les celebra-cions i les trobades ambels amics i la família; gau-dir dels concerts, així comde la infinitat d’esdeveni-ments que potencien lacultura tradicional i popu-lar. Són algunes de les vi-vències que acompanyentradicionalment les Firesde Sant Narcís, que tin-dran lloc del 25 d’octubreal 3 de novembre. L’alcal-dessa, Marta Madrenas, iel regidor de Cultura, Car-les Ribas, van donar a co-nèixer ahir el programad’enguany de la que vandefinir com “la festa majorde tardor de Catalunya”.Al llarg de deu dies, hi haprevistos 263 actes, entreels quals destaquen cerca-viles, diades castelleres, el79è Concurs de Colles Sar-danistes, competicions es-portives, actuacions musi-cals, nits temàtiques, lajornada del 2x1 en el preude les atraccions de la De-vesa, franges horàries deportes obertes als museuso el castell de focs.

Dins l’apartat d’actesinstitucionals acostuma aaixecar expectació el nomde la persona encarregadadel pregó. Marta Madre-nas va desvelar que aquestany la pregonera serà As-sumpció Puig, l’actual de-gana del Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya. L’al-caldessa va subratllar quePuig “porta la seva gironi-

tat arreu”, ja que “sempredu la ciutat al cor i tambéal seu discurs”. Amb la se-va elecció, a més, Madre-nas va posar en relleu quees vol transmetre el mis-satge de “la necessitat i dela importància que té el li-deratge i l’apoderamentde les dones en àmbits tèc-nics i tecnològics”. Un pre-gó que donarà el tret desortida a les Fires i que esfarà el divendres 25 d’oc-tubre, a les 20 h, des delbalcó de l’ajuntament.

Valors a mantenirDurant la presentaciód’ahir es va ressaltar queun dels trets caracterís-tics de Girona són “els va-lors d’igualtat d’oportuni-tats i d’integració” i ques’ha de procurar que esti-guin presents també en lesfestivitats. És per aquestmotiu que, com a principalnovetat, aquest any s’in-

trodueixen les denomina-des Fires en silenci, ambatraccions adaptades tantacústicament com lumíni-cament a nens i nenesamb necessitats especials.

Paral·lelament, Ribasva explicar que, per tal queles Fires de Sant Narcís esfacin extensives a tota laciutat, es tornarà a reedi-tar per tercera vegada laFesta Major dels QuatreRius. És una iniciativa im-

pulsada des de l’Ajunta-ment i des de diverses en-titats que té com a objectiufomentar la participaciódels gironins i gironines através d’una competiciófestiva dels veïns i veïnesde tots els barris. Els parti-cipants estaran dividits enquatre grups: el Ter,l’Onyar, el Güell i el Galli-gants. I, com a novetat,s’ha incorporat una gim-cana matemàtica.

Una altra variant estàrelacionada amb les audi-cions de sardanes, ja quees traslladaran de la plaçade l’U d’Octubre del 2017–on s’acostumaven a fer–a l’envelat de la plaça Mi-quel de Palol. D’aquesta

manera s’evitaran possi-bles anul·lacions o canvisde lloc a última hora a cau-sa de les condicions me-teorològiques.

I, com a acte previ a lesFires, hi ha l’activitat deltoc de rams, en què es can-vien els rams de les gegan-tes. Dos dels gegants de laciutat, l’Anna Gironella ien Carlemany, també es-trenaran per tercera vega-da vestits nous, fetsaquest cop pel Taller Sa-randaca. S’aprofitarà el tocde rams per retre home-natge a Anna Breva i NúriaBrengaret, les modistesque van dissenyar i confec-cionar els primers vestitsdels gegants de Girona. ■

DISCURS · El pregó el farà AssumpcióPuig, degana del Col·legi d’Arquitectesde Catalunya INDUMENTÀRIA · Dosgegants de la ciutat, en Carlemany il’Anna Gironella, estrenaran vestits nous

Gisela PladeveyaGIRONA

Més de 260 actes durant lesFires de Sant Narcís de Girona

ACTE PREVI A L’ INICI DE LES FIRES11.30 h Plaça del

ViDissabte 19 d'octubre TOC DE RAMS

Canvi dels rams de les gegantes i recorregut pel centre, amb la Fal·lera Gironina

ACTES POPUL ARS

17.30 h Plaça del Vi

Divendres 25 d'octubre CERCAVILA dels gegants i capgrossos de Girona

8 h Pl. Marquès de Camps

Dissabte 26 d'octubre MATINADES amb la Fal·lera Gironina

23 h Plaça del Vi

Dissabte 26 d'octubre CORREFOC amb els Diables de l'Onyar

11.30 h Plaça del Vi

Diumenge 27 d'octubre DIADA CASTELLERA

21 hEnvelat pl. Miquel de Palol

Dilluns 28 d'octubreSOPAR POPULAR I BALL amb l'Orquestra Maravella

11 hPl. Francesc Calvet i Rubalcaba

Divendres 1 de novembre

79è CONCURS de Colles Sardanistes de Girona

21 h Escales de la catedral

Divendres 1 de novembre

PUJADA D’UN PILAR DE 4, pels Marrecs de Salt

20 h Parc de les Ribes del Ter

Diumenge 3 de novembre CASTELL DE FOCS

10 h Ateneu d'Acció Cultural

Dissabte 26 d'octubre GIMCANA MATEMÀTICA

amb els Marrecs de Salt, els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró

Es faran 4 cercaviles que s'ajuntaran a la plaça Catalunya per anar a la plaça del Vi

INFANTILS I FAMILIARS

d’11 a 13.30 h

Parc de la Devesa

Dimecres 30 d'octubre FIRES EN SILENCI

17 h Parc de la DevesaDimecres 30 d'octubre

JORNADA ECONÒMICA. 2x1 a les atraccions de fires

d’11 a 14 h i

de 17 a 20 h

Al pg. Ramon Berenguer II

Divendres 1 de novembre

LA LLANTERNA MÀGICAEspectacle a càrrec de Jordi Pujades

d’11 a 13.30 h

C. Saragossa i pl. Pere Calders

Dilluns 28 d'octubre ATRACCIONS SOSTENIBLES

ACTES INSTITUCIONALS

20 h Plaça del Vi

Divendres 25 d'octubre PREGÓ DE FIRES

9.45 h Fira de Girona

Dimarts 29 d'octubre 58a FIRA DE MOSTRES

11 h Basílica de Sant Feliu

Dimarts 29 d'octubre MISSA PONTIFICAL DE SANT NARCÍS

d’11 a 18 h

Ajuntament de Girona

Dimarts 29 d'octubre 9a JORNADA DE PORTES OBERTES

Com a prova pilot, aquest anyper les Fires de Sant Narcís hihaurà vigilància als accessosa la Devesa les 24 hores. Undels motius és per evitar l’en-trada a la zona de més vehi-cles motoritzats dels perme-sos. L’Ajuntament continua,així, amb l’aposta d’anar alli-berant el parc de caravanes,remolcs i camions dels firai-res. Segons recorda el consis-tori, cada firaire hi podrà en-trar una caravana. I, en el su-pòsit que en tinguin més, estornarà a adequar l’esplana-da del carrer Bolaño de Do-meny per tal que puguin ins-

tal·lar-hi les altres autocara-vanes i passar-hi la nit. Aixímateix, com l’any passat, elsfiraires que viuen a menys de25 km de Girona no podranacampar al parc de la Devesa,per la possibilitat que tenend’anar a dormir a casa.

El consistori consideraque aquestes mesures donenun resultat positiu, ja que a laDevesa es va passar dels 442vehicles dels firaires que hihavia el 2017 a només 148 el2018. Això va suposar una re-ducció del 66% en nombrede caravanes, remolcs o ca-mions a la zona de fires.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vigilància als accessos a la Devesa— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Festa Majordels Quatre Riusarriba enguany ala tercera edició

Programa de la festa major

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 201920 |

Comarques Gironines

CONCERTS

23 h La CopaDivendres 25 d'octubrePRESIDENT XAI / ILLINOISE / FETUS / BAD MONGOS

20 hPl. de Sant Feliu Dissabte 26 d'octubre

ELS BERROS DE LA CORT / JOAN GARRIGA

23 h La CopaDissabte 2 de novembre

RAMON MIRABET / LILDAMI / BUHOS

23 h La Copa Dissabte 26 d'octubreMARUJA LIMÓN / OQUES GRASSES / ZOO

23 h La CopaDilluns 28 d'octubre

BLACK MUSIC BIG BAND REVISITS RED HOT CHILI PEPPERS / O'FUNK'ILLO

19 h Estació Espai Jove

Dimarts 29 d'octubre JOAN COLOMO

ESPORTS

11.30 h Parc Central

Diumenge 27 d'octubre 8è TROFEU DE BÈLIT de Fires de Girona

10 h La CopaDivendres1 de novembre

21è TORNEIG D'ESCACS de Fires Memorial Antoni Medinyà

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

BAD MONGOS

OQUES GRASSES

LILDAMI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

“Girona és una ciutatmolt caminable. PerFires, fem una crida aintentar no anar ambcotxe arreu”Marta MadrenasALCALDESSA DE GIRONA

“La ciutat bullirà defesta i de moltesactivitats, que volemfer extensives a totsels barris”Carles RibasREGIDOR DE CULTURA DEL’AJUNTAMENT DE GIRONA

25.10.19Tret de sortida de les Firesde Sant Narcís, que tindranlloc fins al diumenge 3 denovembre.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Fires en silenci és el nomd’una iniciativa que es du-rà a terme per primera ve-gada per les festes de SantNarcís. El dimecres 30d’octubre, de les 11 h a les13.30 h, les atraccions delparc de la Devesa reduirano aturaran la música i lallum amb l’objectiud’adaptar-les als nens i ne-nes amb necessitats espe-cials. I és que, amb la vo-luntat que tothom en pu-gui gaudir, l’alcaldessa deGirona, Marta Madrenas,va manifestar que es pre-tén disminuir l’estrès quepoden produir els estímulsacústics i lluminosos eninfants, per exemple, quetenen un trastorn de l’es-pectre autista (TEA). Hiva afegir que des de la ciu-tat també es vol continuaravançant en el propòsitiniciat l’any passat, que ésque cada vegada hi hagi unnombre més gran d’atrac-cions que estiguin adapta-des per a nens o adultsamb mobilitat reduïda.

Punt lilaL’espai de la Copa disposa-rà per segon any consecu-tiu d’un punt lila destinat ainformar, prevenir i, si és

el cas, denunciar possiblesagressions sexistes quetinguin lloc durant les Fi-res. Estarà obert els diesque hi hagi concert a la Co-pa –25, 26, 28 i 31 d’octu-bre, i 1 i 2 de novembre–,de les 23 h a les 5 h.

A banda, en el progra-ma d’actes es fa menciódel foment del català a lazona de les atraccions. Esconcreta que la presènciade la llengua catalana en laretolació de les parades ien la música ambiental éscada vegada “més norma-

litzada” i s’agraeix “la col-laboració del col·lectiu fi-raire que ho fa possible”.

Amb tot, unes Fires quecoincidiran amb unsmoments greus i difícils,tenint en compte que ja esconeixerà el contingut dela sentència del TribunalSuprem del judici contraels presos polítics. I, pertant, davant d’aquesta si-tuació excepcional, MartaMadrenas va assenyalarahir que “no es pot avan-çar per ara quina pot ser lareacció de la ciutat”. ■

G.P.GIRONA

Atraccions en silenci perser el màxim d’inclusives

Marta Madrenas i Carles Ribas van presentar ahir al matíel programa d’actes ■ AJUNTAMENT DE GIRONA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 2019 | Comarques Gironines | 21

Sumant gotes aldesert

L’APUNT i de llum perquè en puguin gaudir els nens amb necessi-tats especials com, per exemple, els afectats per trastornde l’espectre autista (TEA). La iniciativa és un pas méscap a la inclusió i, tot i que calen encara moltes gotes mésper fer desaparèixer el desert, és una bona notícia. Peròno poden ser només dues anècdotes, perquè les necessi-tats d’inclusió són 24 hores al dia i 365 dies a l’any.Anna Puig

El desembre de l’any passat, s’estrenava la primeraatracció de nens adaptada per a cadira de rodes, a laplaça Salvador Espriu de Girona. L’entitat que ho pro-movia, Lluito per Tu, afirmava que era un punt de parti-da i desitjava que no fos una gota al desert. Mesos des-prés, s’hi suma una altra gota i les Fires de Sant Narcísinclouran un matí d’atraccions sense estridències de so

1714

72-1

2141

96L

1090

04-1

2169

87L

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 14 D’OCTUBRE DE 20198

ACN GIRONA

■ El cap dels Bombers a Girona,Jordi Martí, dona per fet que al-guns parcs de la regió hauran detancar «puntualment» fins a l’arri-bada dels nous efectius, previstaper a l’estiu que ve. Martí reconeixque ara mateix calen uns bom-bers nous a les comarques de Gi-rona, però confia que amb les ho-res extres que fan els que actual-ment hi ha no hi hagi grans com-plicacions. El Departament d’In-terior ha enviat una comunicacióinterna als Bombers en la qualpermet sobrepassar el màxim de hores extres que està fixat perllei. Unes hores extres que es con-tinuen fent amb normalitat. Martítambé ha destacat la «forta apos-ta» que està fent el Govern, no no-més en tema de personal, sinótambé amb la inversió prevista enmaterial.

La imatge de parcs de Bombersde les comarques de Girona tan-cats per falta d’efectius és «proba-ble» que es torni a repetir fins aprincipis d’estiu. Aleshores entra-ran els nous efectius de l’escolaque supliran les mancances quehi ha a la regió. Unes mancancesque ara mateix són de bombersper poder cobrir amb garanties lesnecessitats del territori, però queel cap del cos a Girona, Jordi Mar-

tín, espera que es continuïn refor-çant els pròxims anys.

De fet, explica que la seva vo-luntat és que alguns dels parcsque ara tenen un mínim de tresbombers per torn passin a tenir-ne quatre. «La idea és que l’apostaque fa el Departament serveixiper reforçar algunes d’aquestesinstal·lacions», assenyala. I és queMartín reconeix que la distribucióde parcs que es va fer quan es vacrear el cos no és la que es faria actualment, «però abans no hi ha-via les infraestructures que hi haara».

El problema és que, malgratque ja han començat a fer novespromocions de bombers, encaraes noten les mancances de les re-tallades i els anys en què no hi vahaver oposicions.

Tot plegat va dur el cos a fer unavaga d’hores extres a finals del’any passat que va agreujar la si-tuació. Aquest any, de moment noes contempla i els bombers hanrebut l’autorització per sobrepas-sar el màxim d’hores extres quepoden fer, fixat en l’any.

Més vehicles i materialD’altra banda, el cap de Bombersde Girona ha explicat que estàprevista l’entrada de material nou.En concret, vehicles lleugers,

com poden ser cotxes tot terreny,a partir de l’abril, així com ca-mions nous, una de les principalsreclamacions dels sindicats.

La falta de material ha estat unade les principals reivindicacionsque ha fet el col·lectiu en els úl-tims anys, a banda de la falta de

personal que va fer que el s’arribés a parlar de «possiblecol·lapse».

Millorar la gestió forestalMartín també ha parlat de les di-ficultats que suposen les campa -nyes forestals. D’una banda, per

l’elevat risc d’incendi d’aquest darrer estiu i, de l’altra, per la di-ferència de paisatge que té la de-marcació. Per això, el cap delsBombers proposa apostar perenergies com la biomassa, quepermet renovar el bosc i ajuda a laseva gestió responsable.

El cap de Bombers de Girona anuncia quehauran de tancar parcs per falta de personal

Imatge d’arxiu del parc de Bombers de la Pera, tancat per falta de personal. ACN

L’equip cerdà Puigcerdà Mixed es va proclamar ahir campió del Trofeu Internacional de Cúrling Vila de Puigcerdà.L’equip de la Cerdanya va tancar la competició sense haver cedit cap derrota i havent guanyat quatre dels cinc empare-llaments. Aquesta és la primera vegada que un equip local aconsegueix la victòria en el torneig. La catorzena ediciód’aquesta prova, que es va celebrar durant el cap de setmana a la pista de gel del Club Poliesportiu Puigcerdà, va teniruna participació envejable (amb un total de vint equips inscrits de països com Suïssa, França o Escòcia), un nivell espor-tiu força destacable i una important afluència de públic, que va gaudir de la competició. A l’equip guanyador el vanacompanyar al podi els equips suïssos Château i Genève Lully.

Puigcerdà Gran participació en el torneig internacional de cúrling

CURLING PUIGCERDÀ

Plaça Poeta Marquina núm. 10 de Girona

Dimecres 16 d’octubre

És obligatori formalitzar la inscripció a www.tribunadegirona.comLa conferència és gratuïta. Les places són limitades.

A les 19:00h a l’Espai Caixa

Tribuna de Girona el convida a laconferència que se celebrarà

www.tribunadegirona.com

Sr. Quim Salvi Mas

«Què és, què ha deser, la Universitatde Girona»

RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Jordi Martín confia que siguin situacions «puntuals» gràcies a les hores extres que fan els efectius actuals Els tancamentss’allargaran fins a l’arribada a l’estiu de la nova promoció de 50 bombers que es calcula que calen per solucionar el problema

jamargant - 14/10/2019 08:26 - 79.155.44.80

Brussel·les acull l'exposició «Carles

Rahola. Una vida republicana»Por Redacción Girona - 9 octubre, 2019

Aquest vespre, a l’Espai Catalunya Europa de Brussel·les, s’ha inaugurat per primer cop

l’exposició itinerant «Carles Rahola. Una vida republicana», ideada per la Diputació de

Girona en col·laboració amb la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de

Catalunya, amb l’objectiu de donar a conèixer la figura de Carles Rahola i aportar una

visió més acurada i profunda de la seva trajectòria vital i professional.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i la delegada del Govern de la

Generalitat, Meritxell Serret, han estat els encarregats d’inaugurar-la en un acte al qual

han assistit representants institucionals i un gran nombre de catalans residents a

Brussel·les. Amb l’exposició «Carles Rahola. Una vida republicana», comissariada per

Xavier Carmaniu, es vol ressaltar la tasca que Carles Rahola va fer com a periodista,

historiador i activista cultural; situar-lo al lloc que li pertoca a la Catalunya del primer

terç del segle XX, i subratllar el fet que la seva vida continua essent avui en dia un

exemple de lluita democràtica. L’exposició consta de sis àmbits a través dels quals es va

desgranant la vida personal i professional de Carles Rahola: periodista, republicà,

escriptor i servidor públic. La mostra comença amb un àmbit introductori i acaba amb un

altre on se li ret un homenatge recordant tots aquells qui, de diferent manera, li han fet

memòria. Com la resta de propostes que formen part del Programa d’Exposicions

Itinerants de la Diputació de Girona, la mostra s’ha concebut de manera que pugui fer

parada a diferents municipis de les comarques gironines. El president de la Diputació de

Girona, durant el seu discurs d’inauguració a l’Espai Catalunya Europa, ha explicat que

«el fet de ser aquí, a Brussel·les, inaugurant aquesta exposició, no és circumstancial»,

sinó que evidencia el fet que «el llegat de Carles Rahola traspassa les fronteres

gironines i el col·loca entre els prohoms més importants de la Catalunya del primer terç

del segle XX».

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Diari de GironaDILLUNS, 14 D’OCTUBRE DE 201942

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa

Coloma de Farners, Torroella de

Montgrí.

PORQUERES

Club de lectura A les 5 de la

tarda, a la biblioteca Carles

Fontserè, sessió del Club de lec-

tura infantil Endrapallibres amb

l’obra «Catherine» de Patrick

Modiano.

SANTA CRISTINA D’ARO

Internet A les 6 de la tarda, al

Punt d’Igualtat, xerrada «Segu-

retat a Internet i a les xarxes so-

cials. Com actuar des de la famí-

lia?» amb Miquel Correyero.

GIRONA

Torneig de Dramaturgia A

les 8 del vespre a la sala La Pla-

neta, arrenca el IX Torneig de

Dramatúrgia de Temporada

Alta. Preu: 3 €

PALAFRUGELL

Tastet A les 7 de la tarda, a la

sala polivalent de la biblioteca,

tastet de teatre «Lluny de Nuuk»

de Pere Riera. Algunes escenes

de l’obra a càrrec dels actors del

grup Tri-art.

LES PRESES

Reciclatge A les 4, al Parc de

l’1 d’octubre, jocs fets amb ma-

terial recuperat per a nens i ne-

nes de totes les alçades a càrrec

de Guixot de 8 i berenar per a

tots els assistents.

CALONGE I SANT ANTONI

Xacres A les 6 de la tarda, al

Palñau Firal de Sant Antoni, ta-

ller de xacres elevats, a càrrec

de Nuri Puig, naturòpata.

PALAMÓS

Teatre A les 6 de la tarda, al

Punt Jove, taller de teatre per a

joves a càrrec d’Àlex Brull.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició El Museu d’Histò-

ria Medieval de la Cúria-Presó, s.

XIV de Castelló d’Empúries

(MHMCE), l’equipament museís-

tic de referència sobre la histò-

ria local de Castelló d’Empúries,

és des de l’any 2009 una col·lec-

ció museística oberta al públic

que acull els elements més re-

presentatius del passat històric

del municipi, amb especial aten-

ció al període medieval i als ves-

tigis arqueològics de la comuni-

tat jueva local durant l’Edat Mit-

jana, com ara la col·lecció lapi-

dària hebrea procedent de l’an-

tic fossar medieval dels jueus.

- Horaris: Hivern (1/11 – 31/3):

Dilluns tancat. Només visites

concertades. De dimarts a diu-

menge: 10 a 14 h i 16 a 18 h. Pri-

mavera i tardor (1/4 – 30/6) i

(12/9 – 31/10): Dilluns tancat.

Només visites concertades. De

dimarts a diumenge (dies no

festius) i festius: 10 a 14 h i 16 a

19 h. Estiu (1/7 – 10/9): De di-

lluns a diumenge (dies no fes-

tius), horari intensiu: 10 a 20 h

CELRÀ

Exposició L’Espai Cultural Ri-

zoma acull, fins el pròxim 23 denovembre, l’exposició «Dues

molars de Mamut» d'Irene Solà.

El projecte d’Irene Solà (Malla,

1990) és el resultat d’un encà-

rrec específic fruit de la col·labo-

ració amb l’Associació Binari

d’Olot: pensar en una proposta

que es pogués desplegar en for-

mat expositiu.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col·leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-

menges de 10.30 a 13 h. Dimarts

de 16 a 19 h.

Museu Dalí El Teatre-Museu

Dalí, l’objecte surrealista més

gran del món, ocupa l’edifici de

l’antic Teatre Municipal, cons-

trucció del segle XIX, parcial-

ment destruït a la fi de la Guerra

Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí

va decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-

cada al geni del surrealisme. Per

a més informació i horaris visi-

teu www.salvador-dali.org.

GIRONA

Exposició El Centre Cultural

La Mercè acull, fins el pròxim15 de novembre, l’exposició

col·lectiva «Finlàndia crea».

Aquesta mostra presenta el tre-

ball de quinze artistes acurada-

ment seleccionats, diversos pel

que fa a edats, tècniques empra-

des i temes, però que en bona

mesura ens permet una visió po-

lièdrica del treball que s’està

fent en aquests moments en el

panorama de l’art contemporani

finlandès.

Exposició El CaixaForum Gi-

rona acull, fins el 23 de febrer,

l’exposició «Les avantguardes

històriques 1914-1945. Cons-

truint nous mons». La col·lecció

de l’Institut Valencià d’Art Mo-

dern (IVAM) és un referent es-

panyol i internacional en l’art de

les avantguardes del segle XX,

una època poc representada a

les col·leccions del nostre país.

Exposició El Claustre de La

Mercè acull, fins el 18 d’octu-bre, l’exposició «Il·lustració: ma-

leït qui fa gàbies» de Francesc

Pujol. En el marc d’Art propi, un

projecte que pretén mostrar els

treballs més interessants de ex-

alumnes i alumnes de l'escola.

Exposició El Centre Cultural

La Mercè acull, fins el pròxim 1de novembre, l’exposició «Imat-

ges ocultes» de Pere Sicília.

Exposició El Taller Del Barri -

Acadèmia de Còmic acull, fins elpròxim 29 d’octubre, l’exposi-

ció d'originals del còmic «Ferra-

ter Mora. Filòsof» titulada «Vin-

yetes». Entrada lliure.

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins el 3 de no-vembre, l’exposició «Valentí

Fargnoli. L'art en la fotografia».

Fargnoli va ser un fotògraf am-

bulant, circumstància que li va

permetre fixar l’objectiu de la

seva càmera en múltiples esce-

naris i esdeveniments i sempre

des de l’excel·lència va conrear

diversos gèneres fotogràfics.

Exposició La Biblioteca Car-

les Rahola acull, fins el 30 d’oc-tubre, l’exposició «Comadira i la

UdG». La mostra glossa quatre

aspectes rellevants de la vincu-

lació del poeta, pintor, drama-

turg, traductor, periodista i crític

literari de la Universitat de Giro-

na. També compta amb un vídeo

que recull fragments de les múl-

tiples activitats de la Universitat

de Girona en les quals Comadira

ha participat.

Exposició La Fundació Valvi

acull, fins el 9 de novembre,

l’exposició «Rectes i corbes. Pe-

ríode 1990-2010», del pintor

barceloní Artur Aguilar.

Exposició Al Museu d'Història

dels Jueus s’hi pot visitar fins el30 d’abril, l’exposició «Parallel

Traces. Una nova mirada al pa-

trimoni jueu». Una mostra sobre

les empremtes jueves en l’arqui-

tectura i l’urbanisme del passat i

del present, en 5 ciutats euro-

pees: Girona, Belgrad (Sèrbia),

Tblisi (Geòrgia), Breslau (Polò-

nia) i Sighet (Romania), a través

de mirades molt personals i

creatives. Projecte en el marc

del programa Creative Europe

2018-2020 de la Comissió Euro-

pea. Entrada lliure.

Exposició L'Estació Espai

Jove acull fins el 18 d’octubrel’exposició de pintura «Fer par-

lar la natura» de Ferran Puig.

Aquesta exposició forma part de

la 29a edició. Mostra d’art jove

de L’Estació Espai Jove

Exposició La seu de Girona

del Museu d’Arqueologia de Ca-

talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-

mana des de l’aparició de l’ho-

me fins a l’època tardoromana,

a través de materials arqueolò-

gics trobats a les excavacions de

jaciments de les comarques gi-

ronines. Per realitzar la visita al

Museu de manera cronològica,

cal començar pel sobreclaustre.

LA JONQUERA

Exposició La temàtica de

l'exposició permanent del Mu-

seu Memorial de l’Exili (MUME),

que és la més extensa i el re-

clam bàsic del museu, està dedi-

cada a l'exili republicà del 1939,

als seus antecedents i a les se-

ves repercussions més immedia-

tes. Elaborada en funció de pú-

blics molt diversos, aquesta ex-

posició posa a disposició dels vi-

sitants diversos nivells de lectu-

ra que permetin una major o

menor complexitat interpretati-

va sense apartar-se en cap mo-

ment del rigor científic. Natural-

ment, es parteix del principi que

el rigor no ha d'estar renyit amb

l'amenitat. Així, els recursos au-

diovisuals i les diferents formes

d'escenificació s’han fusionat

amb d'altres de més tradicionals

com poden ésser els panells ex-

plicatius o l'exposició de docu-

ments originals de gran interès

històric. Pel que fa als contin-

guts, el projecte museogràfic,

redactat pels historiadors Enric

Pujol i Jaume Santaló i dissenyat

per l’escenògraf Sr. Ignasi Cris-

tià, consta d’una exposició per-

manent dividida en cinc àmbits.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l’Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l’alimentació i en l’imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: de dilluns a dissabte

de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-

menges de 10 a 13 h.

OLOT

Exposició L’Hospital d’Olot i

comarcal de la Garrotxa acull

fins el 6 de novembre, l’exposi-

ció de la 22a edició dels Premis

d’Arquitectura de les Comarques

de Girona. L’exposició recull els

26 projectes seleccionats i pre-

miats d’entre les 65 obres pre-

sentades a la 22 edició, inscrites

en una de les quatre categories:

Arquitectures, Interiors, Paisat-

ges i Efímers. Els guardonats in-

clouen els estudis olotins unpa-

relld’arquitectes i Arnau Estudi,

entre d’altres.

Exposició La Sala 15 del Mu-

seu de la Garrotxa acull, fins el24 de novembre, l’exposició

«Cruïlles» de Mohammed Er-Ra-

behy. L’obra pictòrica d’Er-Ra-

behy s’inspira alhora en el pai-

satge volcànic d’adopció i l’ari-

desa desèrtica del seu lloc d’ori-

gen. Nascut al Marroc fa 28 anys

i ara establert a Olot, és un ar-

tista visual a qui li interessa es-

pecialment reflectir la natura.

Exposició La Sala Oberta 2

del Museu de la Garrotxa acull,

fins el pròxim 17 de novembre,

l’exposició «Del sèire a la isohip-

sa» de Xevi Moliner. Un fons uni-

forme, un contrallum, una pre-

sència. La retícula de la finestra

emmarca els cossos nus en re-

pòs. Cada ànima seu sobre el

seu element, personal i intrans-

ferible –el sèire (seure) occità a

què fa referència el títol. L’objec-

te de material dur i contundent

acull el seu amo volàtil i efímer.

Cossos estàtics, sols, en movi-

ment o en parella.

Exposició L’Escola d’Art i Su-

perior de Disseny d’Olot acull,

fins el pròxim 17 de novembre,

«Sigurd Lewerentz. 44 fotogra-

fies del viatge a Itàlia». Aquesta

exposició recull una selecció de

44 instantànies de l’arxiu perso-

nal de l’arquitecte suec Sigurd

Lewerentz (1885-1975), fetes du-

rant un viatge a Itàlia l’any 1909.

Procedents del DM DigitaltMu-

seum, les imatges són el reflex

d’un treball en soledat i silenci,

característic de Lewerentz.

PALAFRUGELL

Exposició El Museu del Suro

de Palafrugell acull de formapermanent l’exposició divulga-

tiva «Cork in progress». Per a

més informació visiteu el webwww.museudelsuro.cat.

Exposició El Museu Can Ma-

rio (Fundació Vila Casas) de Pa-

lafrugell exposa de forma per-

manent el seu fons. Els dissab-

tes i diumenges, a les 12 del mig-

dia, es fan visites guiades al fons

d’escultura de la Fundació.

Exposició Al Museu Can Ma-

rio-Fundació Vila Casas s’hi pot

visitar fins el 17 de novembre«Babelia & Other Storie02s»,

d'Stella Rahola Matutes.

Exposició La Fundació Josep

Pla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). En

aquesta exhibició s’hi pot veure

un audiovisual de presentació

de l’escriptor i seguidament visi-

tar la casa natal de Josep Pla

(carrer Nou, 49) on hi ha

instal·lada l’exposició perma-

nent que explica les trajectòries

vital, literària i periodística de

l’autor, emmarcades en l’evolu-

ció històrica del s. XX.

PALAMÓS

Exposició Exposició perma-nent al Museu de la Pesca. Mos-

tra la relació bàsica entre l’ésser

humà i la mar. Ho fa d’una ma-

nera oberta, participativa i in-

terpretativa, de forma que els

visitants se sentin còmplices

d’una història que gira entorn

del peix i la pesca, i surtin del

museu amb una mirada nova

d’aquesta activitat econòmica. A

través d’un pròleg audiovisual

inicial i 5 àmbits temàtics, el vi-

sitant descobreix el món de la

pesca marítima al nostre territo-

ri. La clau de l’exposició rau a

trobar els orígens d’un món ac-

tiu i viu, com es pot comprovar

en el moll pesquer del port de

Palamós. Per a més informació:

http://museudelapesca.org.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Alguamolls de l’EmpordàSortida amb guia ornitòleg en

trenet turístic pels Aiguamolls

de l’Empordà. Cada diumenge,

fins al desembre. Sortida a les

12 al centre d’informació El Cor-

talet. Durada: entre dues hores i

dues hores i quart. Per a més in-

formació: 696142713 (Jaume).

OGASSA

Visita a la Conca MineraTots els dissabtes, diumenges i

festius, visites guiades a la Con-

ca Minera d’Ogassa. Primera

sortida: a les 10 del matí, sego-

na sortida: a les 12 del migdia.

PALAMÓS

Castell de Sant Esteve Pala-

mós organitza diverses visites

guiades al Castell de Sant Esteve

de Mar. Situat en un indret privi-

legiat sobre la platja de la Fosca,

amb vistes a la façana marítima

de la vila de Palamós. La visita

guiada ofereix les claus per en-

tendre la història del castell des

dels seus orígens, interpretar la

seva estructura a partir de les

restes consolidades i compren-

dre les diferents funcions que va

complir. La visita és gratuïta

però cal una inscripció prèvia al

Museu de la Pesca. Per a més in-

formació sobre dates de la visita

i reserves prèvies, truqueu al te-

lèfon 972 600 424.

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Fundació Mona Visites a la

Fundació MONA per descobrir

els secrets dels primats. Visita

guiada de dues hores de durada

i per a totes les edats. Visita

Ximpàtica per a famílies amb

mainada entre 4-12 anys, visites

guiades per a adults. Tots els

caps de setmana. Aforament li-

mitat. Més informació i reserves

trucant al telèfon 972 477 618.

Mercats

Lletres

Conferències

Jocs

Tallers

Teatre

Exposicions

Visites

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

Girona

Conferència sobre «La invenciódel metrònom» al CaixaForum A les 7 de la tarda al CaixaForum Girona, conferència La invenciódel metrònom, a càrrec de Pilar Subirà, percussionista i divulgadoramusical. L'aparell que indica les pulsacions regulars exactes queMaelzel va inventar en 1816 va revolucionar la interpretació musicalen occident. Dins el cicle «El poder del ritme».

Girona

«L’envelat. Arquitectura singulari símbol de la festa major» L’Espai Santa Caterina, a la seu de la Generalitat de Catalunya aGirona acull, fins al pròxim 14 de desembre, l’exposició L’envelat.Arquitectura singular i símbol de la festa major. La mostra analitza elfenomen cultural dels envelats de festa major, el tradicional espai deballs, concerts i tota classe d’activitats populars.

Figueres

L’univers de Leopoldo Fregoli alMuseu del Joguet de Catalunya El Museu del Joguet de Catalunya acull, fins al 24 de novembre,l’exposició L'arte è vita, la vita è transformazione. En aquesta exposicióes mostra una selecció dels materials sobre Leopoldo Fregoli (Roma1867-Viareggio 1936) aplegats pel poeta Joan Brossa durant tota laseva vida, junt amb d’altres procedents de diverses col·leccions.

jamargant - 14/10/2019 08:26 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDILLUNS, 14 D’OCTUBRE DEL 201946 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre social. Ball de tar-da amb l’actuació del conjuntSharazan.

PALAFRUGELL� 21.15. Els Ametllers. Line dance2 i 3, ball social i classes.

DansaLLORET DE MAR� 16.00 a 19.00. Plaça Pere Tor-rent. Festival folklòric.

FestesCAMPRODON� Aplec del Remei. 12.00. Missa.

LES PRESES� Gales. 16.00. Parc de l’1 d’octu-bre. Jocs fets amb material recu-perat, a càrrec de la companyiaGuixot de 8.

InfantilsGIRONA� 17.00. Biblioteca Carles Rahola.Contes per a nadons, amb Cargol,a càrrec de Laura Vilar.

PLATJA D’ARO� 17.30. Biblioteca Mercè Rodore-da. Club de lectura Avui no llegim,amb Olga Cercós. Per a nens i ne-nes de 4t, 5è i 6è.

PORQUERES� 17.00. Biblioteca Carles Fontse-rè. Club de lectura infantil Endra-pallibres, amb comentaris del’obra Catherine, de Patrick Mo-diano. Per a nens i nenes de 10 a12 anys.

TeatreGIRONA� 20.00. Sala La Planeta. Lecturesdramatitzades del IX Torneig dedramatúrgia. Eliminatòries: SílviaNavarro vs Alejo Levis.

PALAFRUGELL� 19.00. Sala polivalent de la bi-blioteca. Tastet de teatre, ambLluny de Nuuk, del dramaturg Pe-re Riera. Escenes a càrrec delgrup Tri-art.

PALAMÓS� 18.00. Punt Jove. Teatre jove acàrrec d’Àlex Brull.

ConferènciesBLANES� 16.00. Sala Roberto Bolaño. Xer-rada Parlar i escoltar salva vidas, a

càrrec del Dr. Javier Merino, delServei de Pisquiatria Salut Mentalde la Selva marítima.

GIRONA� 19.00. CaixaForum. ConferènciaLa invenció del metrònom, a càr-rec de Pilar Subirà, divulgadoramusical i percussionista. Dins elcicle De Mozart al jazz, el poderdel ritme.

ROSES� 16.00. Sala Roberto Bolaño de labiblioteca comarcal. Xerrada Par-lar i escoltar salva vides, amb elDr. Javier Merino, del Servei dePsiquiatria Salut Mental de la Sel-va marítima.

SANTA CRISTINA D’ARO� 18.00. Punt d’Igualtat. XerradaSeguretat a Internet i a les xarxessocials. Com actuar des de la fa-mília?, amb Miquel Correyero.

GastronomiaL’ESTARTIT - TORROELLA DEMONTGRÍ� XIV Jornades "La Poma a la Cui-na". Fins al 31 d’octubre.

LLAGOSTERA� Jornades gastronòmiques de laCuina del Bolet. Restaurants par-ticipants: Els Tinars, Ca la Maria,Mas Roure, Can Cassoles, El Car-ril, Ca l'Artau, Cal Degollat, la Ta-verna d'en Pou i Can Bufí. Fins al10 de novembre.

LLORET DE MAR� XVI Jornades gastronòmiquesde la cuina del peix de l’art. Fins al31 d’octubre.

Taules rodonesGIRONA� 19.00. Centre Cultural La Mercè.Taula rodona Vinyoli i Brossa:emergir la mirada. Amb motiu del’Any Joan Brossa.

TertúliesGIRONA� 20.15. Cafè Llibreria Context.Cafè filosòfic moderat per J.M.Carbó, Per a què servirem els hu-mans? Què fem millor que les mà-quines?.

Donació de sangSARRIÀ DE TER� 18.30 a 21.00. Edifici El Coro.

DiversosCAMPLLONG� 18.15. Parc de la Salut. Marxanòrdica.

CAMPRODON� 11.00. Pont. II Jornada de divul-gació de l’aturada cardíaca aCamprodon.

FIGUERES� 09.30. Centre cívic Joaquim Xi-rau. Taller de memòria i d’agilitatmental.� 20.00. Centre Cívic Joaquim Xi-rau. Taller Comunica’t amb gracia!dissenya cartells i presentacionsamb Canva, a càrrec de ClaraMárquez.� 20.15. Centre cívic Joaquim Xi-rau. Zumba, gag i estiraments.

GIRONA� 09.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Castellà per nouvinguts. Dinsel Banc del Temps.� 11.00. El Güell Espai Jove. TallerLa mama busca feina.� 20.00. Biblioteca SalvadorAllende. Club de lectura amb el lli-bre Cazeneuve.

LLAGOSTERA� 17.00 a 19.00. Espai cultural Ca-sa de les Vídues. Halloween. Pre-paració del passatge del terror.

PALAMÓS� 13.00. Parc urbà de salut de laplaça Vincke. Activitat de marxanòrdica.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 16.15. Parc urbà de salut MiquelMurlà. Dinamització del parc.

Cap de setmanaCADAQUÉS� IV Camí de la Llum - Sealight,prova de bicicleta de muntanyaentre Cadaqués i Cotlliure, perdissabte. Més informació awww.sealight.cc.

CALDES DE MALAVELLA� 1a RodaCEC, excursió amb bici-cleta de muntanya no competiti-va, per diumenge. Recorregut fa-miliar de 18 km, i recorregut po-pular de 42. Se sortirà entre08.30 i 09.30 de l’avinguda Cata-lunya, al costat de l’estació deRenfe. Més informació ahttps://cec.cat/rodacec/.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Sortida en trenet pels Aigua-molls de l’Empordà, per diumen-ge. Trobada a les 12.00, al Centred’informació del Cortalet. Més in-formació al telèfon 696 14 27 13.

L’ESCALA� Sortida L’Escala. Contrast depaisatges, per dissabte, 19 d’octu-bre. Sortida a les 09.00. Excursióa peu des del port de l’Escala finsa la cala Ferriol i tornada amb vai-xell amb degustació d’anxoves del’Escala. Més informació a l’Ofici-na de Turisme; 972 770 603 oCreuers Marenostrum 972 773797.

LA JONQUERA� Sortida Records de l’exili: MU-ME, Argelers i la Maternaitat d’El-na, per dissabte. Més informacióal telèfon 972 55 65 33 o a in-fo@museuexili.cat.

LES PRESES� 3a cursa de la Dona, per di-umenge, 20 d’octubre. Sortida delParc 1 d’octubre, a les 10.00. Dosrecorreguts circulars (5 km i 10km). Més informació i inscrip-cions al cursadeladona.lespre-ses.cat.

PALAMÓS� 1a Cursa de la Dona, per di-umenge. Se sortirà a les 09.30 del’Estenedor de Xarxes. A beneficide l’Oncolliga.

SANT GREGORI� OncoBike, cursa solidària BTT,per dissabte. Se sortirà a les07.30 de la zona de la Pineda. Re-correguts de 200 i 113 kms. Mésinformació i inscripcions awww.oncolligagirona.cat.

ExposicionsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. Tot és en els llibres. Tere-sa Pàmies. Es podrà visitar fins al31 d’octubre.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent, l’arcàdia empor-danesa. Restarà oberta fins al 31de desembre.

CELRÀ� Espai Cultural Rizoma. Duesmolars de mamut. Fins al 20 denovembre.

FIGUERES� Casa Empordà-Antic Escorxa-dor. Agita. Beques a la creació(2009-2019). Fins al 3 de novem-bre.� Centre cívic Creu de la Mà. Co-lor infinitum, pintures de Cati Sa-lazar. Fins al 18 d’octubre.� Centre cívic Joaquim Xirau.Nparanpare, fotografies de DanielCasanovas. Fins al 30 d’octubre.� Cercle Sport. Aquí va néixerNarcís Monturiol. Fins al 10 demaig.� Museu de l’Empordà. Eudaldde Juana i la transgressió de laforma. Artistes, cossos, afinitats,dissemblances. Fins al 12 de ge-ner.� Museu del Joguet. Les trans-formacions de Leopold Frègoli.L’arte è vita, la vita è transforma-zione. Es podrà visitar fins al 24de novembre.� Museu del Joguet. Ictíneo. Elgran invent de Narcís Monturiol.Fins al 6 de gener.

GARRIGÀS� Centre cívic 1 d’octubre. Valen-tí Fargnoli. El paisatge revelat. Finsal 30 d’octubre.

GIRONA� Amics del Museu d’Art. Un ar-tista versàtil entre el sacre i el pro-fà, de Guillem Soler i Gatvillaró.Fins al 31 d’octubre.� Biblioteca Carles Rahola. Co-madira i la UdG. Fins al 30 d’octu-bre.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani Girona. Fidel García. Fins al12 de novembre.

� Bòlit_LaRambla, Sala FidelAguilar. Ascensión, Bill Biola. Mi-ralls de l’invisible. Fins al 5 de ge-ner.� CaixaForum. Construint nousmons. Les avantguardes històri-ques a la col·lecció de l’Ivam1914-1945. Fins al 23 de febrer.� Casa de Cultura. La fronterasud, a l’ombra del nord, fotogra-fies de Martí Albesa. Fins al 5 denovembre.� Casa de Cultura. Ser del GEiEG,1919.2019. Una història de futur.Fins al 23 de novembre.� Centre cívic Barri Vell. Els pri-mers anys de Partisano. Fins al 19d’octubre.� Centre cívic de Pedret. Raholafoto 2019. Fotografies presentadesa la desena edició dels PremisCarles Rahola de Comunicació Lo-cal. Fins al 21 d’octubre.� Centre cívic Onyar. La paletade la felicitat. Fins al 31 d’octubre.� Centre cívic Sant Narcís. His-tòria visual del Club de Lectura deSant Narcís. Fins al 15 d’octubre.� Centre cívic Ter. Textures apunt. Fins al 3 de novembre.� Centre cultural La Mercè. Fin-làndia crea. Fins a l’11 de novem-bre.� Centre cultural La Mercè.Imatges ocultes, del fotògraf PereSicília. Fins a l’1 de novembre.� Claustre de la Mercè. Pensa-ments profunds, una peça de lasèrie Rostres, de Tomàs Pons.Fins al 29 de novembre.� Claustre de la Mercè. VieilleForêt. Un al·legat a la protecciódels boscos madurs, fotografies.Fins al 17 d’octubre.� Claustre de la Mercè. Il·lustra-ció: maleït qui fa gàbies, de Fran-cesc Pujol. Fins al 18 d’octubre.� El Taller del barri. Vinyetes, ori-ginals del còmic Ferrater Mora. Fi-lòsof. Fins al 29 d’octubre.� Espai Santa Caterina. L’enve-lat. Arquitectura singular i símbolde la festa major. Fins al 14 de de-sembre.� Fundació Fita. Esquerda deltemps, de Clara Oliveras i RoserBover, Fins al 15 de novembre.� Fundació Valvi. Rectes i corbes(període 1990-2010), pinturesd’Artur Aguilar. Fins al 9 de no-vembre.� Galeria d’art El Claustre. Olis,de Frank Jensen. Fins al 19 d’octu-bre.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre.� Galeria Richard Vanderaa.Joan Claret. Composició, ritme,organització. Fins al 19 d’octubre.� L’Estació Espai Jove. Fer parlarla natura, pintures de Ferran Puig.Fins al 18 d’octubre.� La Cova de la Demarcació deGirona del COAC. Clara Groma-ches. Entropia i paisatge urbà al’Índia. Fins al 15 d’octubre.� Museu d’Art. Dels anys 70 alsanys 90. D’una certa abstracció al’art conceptual. Fons d’Art delDiari Avui. Fins al 3 de novembre.� Museu d’Història - Carbonera.Indicis del romànci, d’AmericaSánchez, i 21 grams, de DkmitriXato, exposicions del col·lectiuMatèria moviment creatiu. Fins al20 d’octubre.� Museu d’Història dels Jueus.Parallel Traces. Una nova mirradaal patrimoni jueu, projecte del pro-grama Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea.Fins al 30 d’abril.� Museu d’Història. Valentí Far-gnoli. L’art en la fotografia. Fins al3 de novembre.

L’agenda

Torna el ring teatral a La Planeta

Laura Aubert, una de les actrius protagonistes ■ X.M.

GIRONA 20.00 TEMPORADA ALTAEl primer combat del IX Torneig de Dramatúrgia Ca-talana enfrontarà a La Planeta els textos de SílviaNavarro i Alejo Levis, interpretats per Laura Aubert,Biel Duran, Pau Roca i Estel Solé.

Trobada de dones de Castellfollit. Elrestaurant del càmping La Fageda vaser l’escenari de la 6a trobada de do-

nes de Castellfollit de la Roca, que vatenir lloc el dissabte 5 d’octubre, ambla participació d’una vintena de dones.

Apunts de societat

Nova gerència a la cafeteria Martin’s, a Figue-res. La cafeteria Martin’s, situada al carrer Nou, 52,de Figueres té nova gerència. Ofereixen entrepansfreds i calents, plats combinats, promocions de cer-vesa i s’hi poden veure tots els partits de futbol enpantalla gegant. També fan festes d’aniversari.

Apunts de societat

| Apunts | 47EL PUNT AVUIDILLUNS, 14 D’OCTUBRE DEL 2019

BescanóMercè Alsina Viñas. Va morir ahira l’edat de 92 anys. Vivia a Bescanó. Ví-dua de Fernando Cuatrecasas i deixauna filla. Exèquies, avui, a 2/4 de 6 de latarda, a la parròquia de l’Assumpta deBescanó.

L’EscalaCarme Florenza Aparicio. Vamorir abans-d’ahir a l’edat de 84 anys.Vivia a l’Escala. Vídua de Jose Turu Ma-naut i deixa dos fills. Les exèquies se ce-lebraran avui, dilluns, a les 12 del mig-dia, a la sala de cerimònies del tanatoride Girona.Salvador Herraiz Segovia. Vamorir ahir a l’edat de 82 anys. Vivia al’Escala. Casat amb Carmen Clemente

Moya i deixa dos fills. La cerimònia ex-equial se celebrarà avui, a les 4 de latarda, a la parròquia de Sant Pere del’Escala.

FigueresLluís Carberol Juez. Va morirabans-d’ahir als 73 anys. Era de Figue-res. Casat amb Mercè Colls Casanovas.Exèquies, avui, a les 10 del matí, a laparròquia de la Immaculada de Figue-res.Sebastià Mallol Núñez. Va morirabans-d’ahir als 86 anys. Era de Figue-res. Casat amb Victoria Gonzalez Gonza-lez i deixa una filla. Exèquies, avui, a les11 del matí, a la sala de cerimònies deFunerària Empordanesa-Àltima de Fi-gueres.

Figueres/La JonqueraOscar González Corsellas. Vamorir abans-d’ahir als 52 anys. Era natu-ral de la Jonquera i vivia a Figueres.Exèquies, avui, a 2/4 de 5 de la tarda, ala parròquia de Santa Maria de la Jon-quera.

GironaPaquita Hernández Requena.Va morir ahir als 70 anys. Vivia a Giro-na. Casada amb Josep Lluís Saiz Bus-quets i deixa dos fills. Exèquies, avui, ales 3 de la tarda, al tanatori de Girona.Conchita Navales Zumeta. Vamorir ahir als 91 anys. Vivia a Girona.Vídua de Mariano Vidal Bartomeu i dei-xa un fill. Exèquies, avui, a les 4 de latarda, al tanatori de Girona.

Maçanet de la SelvaAntonio Arroyo Priego. Va morirabans-d’ahir als 80 anys. Vivia a Maça-net de la Selva. Vidu de Mariana ÚbedaMontes i deixa dos fills. Exèquies, avui, a2/4 d’1 del migdia, a la parròquia deSant Llorenç de Maçanet de la Selva.Genís Roca Francesc. Va morirals 83 anys. Vivia a Sabadell. Vidu de Pi-lar Pagès Llorenç. Exèquies, avui, a 2/4de 12 del matí, a la sala de cerimòniesdel tanatori de Sabadell.

Mata/PorqueresNita Gifreu Felip. Va morir abans-d’ahir als 81 anys. Vivia a Porqueres. Ví-dua de Joan Estany Triola i deixa un fill.Exèquies, avui, a les 12 del migdia, a laparròquia de Sant Andreu de Mata.

PalamósPilar Esparch Rubau. Va morirabans-d’ahir als 77 anys. Vivia a Pala-mós. Casada amb Joan Danés Passarriusi deixa un fill. Exèquies, avui, a 2/4 de 12del matí, a la parròquia de Santa Mariadel Mar de Palamós.Maria Grassot Molinas. Va morirahir als 81 anys. Vivia a Palamós. Casa-da amb Josep Pasqual Nierga i deixatres fills.

SilsConsol Juanhuix Juanhuix. Vamorir ahir a l’edat de 79 anys. Vivia aSanta Coloma de Farners. Vídua de LluísMassó Ventura. Exèquies, demà, di-marts, a 2/4 d’11 del matí, a la parròquiade Sils.

Les necrològiques

Bandera feta pel Jordi

el dia 11 de setembre del 1978.

41è aniversari

(23/04/1957 – 14/10/1978)

Jordi Martínez de Foix i LlorençVíctima de la Transició Espanyola

Su esposo, Josep Lluís Saiz; hijos, Imma, Iñaki; nieta, Carla;

hermanos, cuñados y toda la familia participan

a sus amistades tan sensible pérdida.

La ceremonia religiosa se celebrará hoy, lunes, día 14,

a las 3 de la tarde, en la sala de ceremonias del Tanatori de Girona.

Sala velatorio: Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36.

Falleció cristianamente el día 13 de octubre del 2019,

a la edad de 70 años.

Rogad a Dios por

E.P.D.

Paquita Hernández Requena

✝

Girona, 14 d’octubre del 2019

� Sala Rafael Masó de la Demar-cació de Girona del Col·legid'Arquitectes de Catalunya. Ex-posició permanent La Pia Almoinade Girona.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Castell Palau. Adaptació al can-vi climàtic. Fins al 16 d’octubre.� Terracotta Museu. Rajoles demitgeria, col·lecció de Carles Alsi-us. Fins al 31 de desembre.� Terracotta Museu. Ceràmica vi-va Empordà, de l’Associació deCeramistes de la Bisbal. Fins al 31de maig del 2020.

LA JONQUERA� MUME. Testimoni de l’exili in-fantil a Mèxic durant la Guerra Ci-vil, amb la història de la famíliaBarroso Camarena, dins la seccióBiografies d’exiliats. Fins a finald’any.� MUME. Genocide Project. Es-pais d’excepció, d’Eduardo GómezBallesteros. Fins al 3 de novem-bre.

LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Les teixedes de Ca-talunya. Fins al 31 d’octubre.

LES PLANES D’HOSTOLES� Bar la Llar. Records de 100anys. Fins al 16 de desembre.

LLANÇÀ� Casa de Cultura. Natural light,eletric light, Land Art, a càrrec deCarles Bros. Fins al 20 d’octubre.� Museu de l’Aquarel·la. Aqua-rel·la a dues visions, de Dolors Bo-laños i Rosa Maria Grau. Fins al 3de novembre.

LLORET DE MAR� Can Saragossa. Lloret pintat.Pintors del món. Fins al 31 demaig.

OLOT� Escola d’Art i Superior de Dis-seny d’Olot. Sigurd Lewerentz. 44fotografies del viatge a Itàlia. Res-tarà oberta fins al 17 de novem-bre.� Sala 15 del Museu de la Gar-rotxa. Cruïlles, pintures de Mo-hammed Er Rabehy. Fins al 24 denovembre.� Sala Oberta 2 del Museu de laGarrotxa. Xevi Moliner. Fins al 17de novembre.� Sala Oberta del Museu de laGarrotxa. Jo l’exposo!, Fins al 6de gener.

PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. El primerartista que vaig conèixer, de JoanB. Coromina i Josep Pla. Fins al 3de maig.� Museu Can Mario-Fundació Vi-la Casas. Babelia & Other Stories,d’Stella Rahola Matutes. Restaràoberta al públic fins al 17 de no-vembre.� Museu del Suro. Súber, foto-grafies de Manutrillo. Fins al 31 dedesembre.

PALOL DE REVARDIT� Castell. Cer(à)mics, pintura del’artista Xicu Ballell. Fins al 3 denovembre.

PLATJA D’ARO� Parc dels Estanys. Obres degran format de Marzo-Mart. Finsal 2 de febrer.

PORQUERES� Centre cívic. Plantes silvestres.La flora local oblidada. Fins al 20de desembre.

PUIGCERDÀ� Museu Cerdà. Exposició perma-nent La Casa Cerdana.

RIBES DE FRESER� Casa de Cultura. Pep Iglésias.Anacronismes, 1989-2009, foto-grafies. Es podrà visitar fins al 20d’octubre.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. Alfa-bets, pintures de Pau Elias. Fins al31 d’octubre.� Església de Sant Pere. Expe-riències matemàtiques. Fins al 10de novembre.� Museu Etnogràfic. Sentimentsen vitrines, amb fons propi delmuseu, com a commemoraciódels seus 90 anys. Fins al 30 denovembre.� Sala Abat Senjust. Col·lectiva20è aniversari del taller arts. Finsal 20 d’octubre.

SALT� Biblioteca Iu Bohigas. Àlbumsil·lustrats. Rstarà oberta fins al 4de novembre.� Les Bernardes. Catre 3.0, de Ni-co Nubiola. Fins al 31 d’octubre.� Les Bernardes. Estat d’ànima.Ser, estar, semblar, de Frederic Le-bail. Fins al 31 d’octubre.� Les Bernardes. Stanze: l’imma-gine e il fantasma, de Josep Tor-nero. Fins al 31 d’octubre.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Casa Irla. Les arcs-en-ciel dunoir, d’Anna Comellas. Fins al 3 denovembre.� Museu d’Història. Pere Caimó,un revolucionari del XIX. Fins al 20d’octubre.

SANT GREGORI� Biblioteca Miquel Martí i Pol.Dibuixos i pintures de Pere MuñozPérez. Es podrà visitar fins al 30d’octubre.

SANT HILARI SACALM� Oficina de Turisme. Ocells deles Guilleries, de Miquel Colom.Fins al 20 d’octubre.� Sala Roders. Paisatges de lesGuilleries, de Joan Mir. Fins al 21d’octubre.

SANT JOAN DE LESABADESSES� Palau de l’Abadia. Rosa Serra,òpera prima: pintures. Fins al 31d’octubre.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Arxiu Comarcal de la Selva.Fang, del fotoperiodista barceloníJordi Oliver. Fins al 9 de novem-bre.� Casa de la Paraula. Joan Jordà,llavors. Una antològica de JoanJordà. Fins al 2 de novembre.� Casa de la Paraula. Silencis, deM. Rosa S. Castells. Fins al 16 denovembre.� Casa de la Paraula. Històriesdel tren, mostra de dibuixos dePep Serola. Oberta fins al 9 de no-vembre.

SARRIÀ DE TER� Sala d’exposicions Dolors Xa-bé. Dopamina, de Joan Vilajoana.Fins al 31 d’octubre.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Capella de Sant Antoni. 20anys dels Amics de la Fotografia.Fins al 14 d’octubre.� Claustre de l’Hospital. Colorsde la Mediterrània. Fins al 31 d’oc-tubre.� Museu de la Mediterrània.Montgrí, una història de gegants.Fins al 13 d’abril.� Museu de la Mediterrània. Di-nàmiques fluïdes, del col·lectiuMaap. Fins al 28 d’octubre.

� Palau Solterra. Mostra Una mi-rada, de Maria Espeus. Fins al 17de novembre.

TOSSA DE MAR� Casa de Cultura. Pinturesd’Ady Schlosser. Fins al 14 d’octu-bre.

VILABLAREIX� Can Gruart. Leonardo Da Vinci.La seva influència. Fins al 31 d’oc-tubre.

Cursets i tallersCUINA� Figueres. Taller de cuina ambbolets al centre cívic Joaquim Xi-rau, els dijous 17 i 24 d’octubre, de19.00 a 21.00. Més informació, altelèfon 972 67 86 22.� Figueres. Taller de cuina de cu-llera al centre cívic Joaquim Xirau,els dilluns 21 i 28 d’octubre i 4 i 11de novembre, de 19.30 a 21.00.Més informació, al telèfon 972 6786 22.

DIVERSOS� Bonmatí. Curs Teoria del coloraplicat a l’artesania artística, acàrrec d’Enric Rubió Serra. Cadadimecres i divendres, de 16.00 a18.00, al local de l’Associació Es-cola d’Art. Inici el 6 de novembre.Inscripcions al tel. 972 423 227 oinfo@stjuliabonmati.com.� Girona. Curs Dissenya presenta-cions creatives amb Powerpoint,amb Marta Aguiló. Dimecres, 20, idijous, 21 de novembre, de les09.30 a les 13.30, al Col·legi dePeriodistes de Catalunya Demar-cació de Girona, c/ Nou del Tea-tre, 1, 2n 1a.. Més informació al972 20 91 62 o c/e secretariagiro-na@periodistes.cat o www.perio-disme.cat/home/girona.

� Girona. Curs La rebuda del nadó,del Montessori Plau Girona, quetindrà lloc els dimarts 19 i 26 denovembre, de 18.00 a 20.00, alMimus Family First. Podeu dema-nar més informació, al telèfon 97241 76 76 o a www.montessori-pa-lau.net.� Girona. Taller Et recordo, el di-marts 15 d’octubre, a l’Espai deSuport Mémora Girona, de 17.00 a19.00. I el 19 de novembre, tallerT’estimo. Dins el 2n cicle de ta-llers Et miro, et recordo, t’estimo.Cal inscripció per telèfon al 65428 33 00 (matins) i 607 36 53 55(tardes).� Girona. Taller de perfecciona-ment de locució de productes au-diovisuals, a càrrec de Xavier Ser-rano. Dilluns, 11 de novembre, de10.00 a 14.00, al Col·legi de Perio-distes de Catalunya Demarcacióde Girona, c/ Nou del Teatre, 1, 2n1a.. Més informació al telèfon 97220 91 62 o c/e secretariagiro-na@periodistes.cat o www.perio-disme.cat/home/girona.� Girona. Taller Introducció al pro-tocol per a comunicadors, amb Gi-sela Enseñat. Dimarts, 5 i 12 denovembre, de les 09.30 a 13.30, alCol·legi de Periodistes de Catalu-nya Demarcació de Girona, c/Nou del Teatre, 1, 2n 1a.. Més in-formació al telèfon 972 20 91 62 oc/e secretariagirona@periodis-tes.cat o www.periodisme.cat/ho-me/girona.� Palafrugell. Taller L'art d'explicarcontes. Com, quan i per què expli-quem contes?, a càrrec de MeriYanes. Els dissabtes, d'11.00 a14.00, a l'Aula de Lletres de Pala-frugell. Més informació al c/e fun-daciojosepla.cat/auladelletrespa-lafrugell.

L’agenda