Diari En lluita núm. 19 Desembre/Gener 2012

7/30/2019 Diari En lluita nm. 19 Desembre/Gener 2012

1/12

desembre/gener 2012 | nm. 19 |1,20Preu dajut 2www.enlluita.org

anticapitalisme i revoluci

en lluita

Desprs del

14N: msvagues perderrotarlausteritatPgina 5

Palestina,

la lluita perlalliberament iles revolucionsal mn rabPgina 6 i 7

Telefnica:

sacaba lavaga de fam,continuen lesmobilitzacionsPgina 10

Ahir com avui, ni un

pas enrere contra elsexisme i lopresside les donesPgines 2 i 7

a crisi capita ista i espoltiques dausteri-tat del Govern estanportant labisme acada vegada ms

gent. Malgrat la propagandadoptimisme que ha difs elgovern durant el passat cicleelectoral, les previsions de lamajoria dorganismes interna-

ciona s s n mo t pessimistes.Per exemple, lOrganitzaci pera la Cooperaci i el Desenvo-lupament Econmic (OCDE)rebat les previsions del governdel PP duna caiguda del PIBdel 0,5% el 2013 elevant-lo finsa l1,4%.

Aquestes xifres es traduiranen un increment trgic de la

mis ria que pateix una granpart de la gent treballadora.Latur, que afecta ara un 25%de la poblaci, es disparar, se-gons els pronstics de lOCDE,fins al 27%. La situaci dedatur per a moltes personesfreqentment s lavantsala dela prdua de lhabitatge. Els

banquers de lEstat espanyol,

am a compicitat e s i e-rents governs, han executat iperms una mitjana de msde 500 desnonaments diaris,xifra que no fa ms que pujar amesura que la crisi empitjorai les retallades augmenten alnovembre es va batre el rcordanual, en deixar al carrer 532famlies cada dia.

En ront aquesta ram -tica situaci, gran part de la

oblaci ha optat, en lloc dela resignaci i el desnim,

er la mobilitzaci, com es vaemostrar en la passada vagaeneral del 14 de novembre.er, cap a on hem dorientar

les lluites?Segue x a a p g na 3

ENSPORTENALAMISERIASALVEMPERSONES,NOBANCS

I


2/12

desembre/novembre 2012 | en lluita2

Angie Gago@IndiegnadaLa reforma laboral aprovada perdecret el febrer passat ha deixatun balan catastrfic en els seusnou mesos de vida. A laugmentde latur se li sumen la no reno-

vaci de molts convenis i un aug-ment salarial raqutic.

La introducci de mesurescom la possibilitat daplicarEROs per causes econmiquesha donat lloc a un augmentdaquests dun 105,8%. El Go-

vern es vanaglria que el nombredexpedients dextinci han dis-minut, per aix ha estat a costadun gran increment dels EROsde suspensi o reducci de jorna-da que no garanteixen el retorn ala situaci anterior quan hi hagi

una recuperaci.La falta de garanties s una

altra de les conseqncies de lareforma, que es tradueix en unagreu falta de democrcia. Provadaix s la no renovaci de msde 4.000 convenis collectius acausa de lobstaculitzaci de la

patronal, molts dells des de 2010i que estan en perill de caure de-finitivament, perqu la reformaimposa un mxim de dos anysper a la negociaci.

La reforma laboral no nomsha deixat a ms persones en situ-aci de desocupaci i precarietat,

sin que ha erosionat els proces-sos democrtics de defensa delsdrets laborals.

A ms, dabril a setembre esvan perdre 30.000 llocs de tre-ball indefinits ms que lany an-terior, i de febrer a octubre laconflictivitat laboral, el nombredexpedients tramitats pels ser-

veis de mediaci, ha estat superi-or a tot el 2011.

Redacci@enlluita

Quan Franois Hollande va gua-nyar les eleccions el mar de 2012,totes les previsions apuntaven queFrana estava prop de sortir delestancament econmic i que al2013 la seva economia creixeriaun 1%. No obstant aix, en pocsmesos la situaci del pas gal shadeteriorat sense que el presidentfes res.

Ara, les previsions de la Comis-si Europea apunten que la segonaeconomia de la zona euro noms

creixer un 0,2%, s a dir, queprcticament quedar estancada.Una de les primeres repercussionsdaquest estancament s que laturcreixer. Segons linstitut desta-dstica francs (Insee, en les sevessigles franceses), latur selevarlany proper del 10% actual al 12%.

A aix cal sumar-li lofensiva dela patronal galla que, en un mani-fest difs mpliament, exigeix bai-xar ms els salaris, facilitar els aco-miadaments, augmentar el tempsde treball i disminuir les crreguessocials per augmentar la competi-tivitat. s a dir, ms atur i menysdrets laborals per aconseguir msbeneficis. Si no aconsegueixen elseu pacte de competitivitat, al-gunes grans empreses, com lau-tomobilstica Renault, amenacen

amb traslladar les seves factories aaltres pasos.

La victria dHollande sobreSarkozy havia despertats unes lleusesperances que el nou presidentplantaria cara lausteritat imposa-da per lantic Merkozy. No obstant

aix, les esperances amb prou fei-nes van aconseguir aixecar el vol.

Primer, el Partit Socialista(PS), va aprovar juntament ambla dreta francesa (UMP), el Trac-tat de Lisboa, pedra angular de laUE neoliberal i de les poltiquesdausteritat. Desprs, Hollande esva comprometre de ple amb la l-nia germana del 3% de dficit i vaanunciar al setembre que retallariaal 2013 30.000 milions deuros dedespesa pblica. Ni tan sols la dre-ta shavia atrevit a tant.

Les lluites contra les retalla-des ja estan comenant a Frana.

Al setembre i octubre va haver-hidues manifestacions, convocadespels sindicats majoritaris, de dese-nes de milers. Al novembre, tambmilers de persones van protestarals carrers en la jornada interna-cional del 14N contra lausteritat ala UE.

Lany 2013 ser un any conflic-

tiu per a Hollande. Es preveu queal sector industrial pugui haver-hifins a 600.000 acomiadaments,la qual cosa encendr la metxa demobilitzacions ms radicals, inclo-ent vagues massives.

A Frana, de nou, la socialde-

mocracia ha demostrat que no tcap programa alternatiu al neoli-beralisme. La seva gesti duna cri-si cada vegada ms aguda afeblirrpidament al PS, igual que passaamb els seus homlegs grecs, por-tuguesos i de lEstat espanyol.

En aquest context, veuremquin paper juga lesquerra que

rebutja lausteritat, tant el FrontdEsquerres, com el Nou PartitAnticapitalista. Lescenari convidaa la unitat de lesquerra antineoli-beral per impulsar les lluites i al-ternatives crebles que facin pagarla crisi als rics.

Reforma laboral

Ms llenya a laturi a la precarietat

CIE

Diferentnom, mateix

racismeAlbert Portillo

Els Centres dInternamentdEstragers (CIE) sn uns cen-tres pensats per internar im-migrants en situaci irregular,com a mesura prvia a la depor-taci. s a dir sn centres peni-tenciaris on tenen lloc sovinttortures, maltractes policials,cstigs collectius, etc. A msa ms, els CIEs no tenen unescondicions sanitries mnimes.Sn presons atapedes de gentempresonada noms per no te-nir el perms de residncia, onet poden retenir fins a 60 dies.

Recentment sha aprovat un

nou reglament dels CIEs quecanvia el nom pel ms eufe-mstic Centres dEstncia Con-trolada dEstrangers (CECE) ique suposa una degradaci delsdrets de les persones internes.Les faltes que els imputin elscarcellers no estan reguladesenlloc, noms tindran dueshores de pati, es restringeix la

visita a les persones internes ados dies per setmana, la cualcosa provoca danys psicolgicsper lallament i el confinamentsense res per a fer.

Avui en dia hi ha oficialmenta lEstat espanyol nou CIEs.Noms el 2010 van ser depor-tades 30.000 persones, de lesquals 20.000 van passar pelsCIEs.

Gnere i opressi

El masclismedel PP mata

Redacci

El passat dia 25 de novembrees va celebrar el dia internacio-nal contra la violncia de gne-re, amb el funest balan de 43dones assassinades a lEstat es-panyol des que comencs 2012.Les agressions a les dones snquelcom quotidi. Cada dia esdenuncien 360 casos de violn-cia de gnere, la punta dun ice-

berg molt ms gran.Els maltractaments a lesdones estan directament rela-cionats amb el sexisme de lasocietat capitalista. El mercatlaboral relega a les dones a unsegon pla, a les tasques de cu-res i reproducci necessriesperqu hi hagi treballadors itreballadores preparades cadadia per produir guanys per auna minoria. Aquestes tasques,que sn essencials, sn moltpoc valorades i, per tant, tambla figura de les dones.

Per no noms el sexisme in-trnsec del capitalisme impulsala violncia de gnere, tamblacci poltica dels governs.Per exemple, la reforma de lestaxes judicials del PP far que

les dones que vulguin sepa-rar-se de la seva parella hagi depagar fins a 800 euros, la refor-ma laboral dificulta encara msla conciliaci familiar i laboral,a ms de lenduriment del dreta lavortament que potencia elrol de mare i cuidadora.

Primera Lnia

Franois Hollande en un Renault, marca que amenaa amb deslocalitzar, durant una fira.

RedacciLes escopetes de pilotes de gomasn considerades pels protocolsinterns dels Mossos dEsquadracom a armes less letal (poc le-tals). Aix es contradiu totalmentamb levidncia emprica. Lespilotes de goma, disparades ams de 50 metres aconsegueixenuna energia cintica superior a laduna bala de 9mm.

Lefecte daquestes pilotes so-bre el cos hum s devastador. Enalgunes zones del cos provoquenhemorrgies internes i danys enrgans vitals. Lany passat, un

jove a Barcelona va estar una set-mana a la UCI amb danys cardio-pulmonars molt greus a causa delimpacte duna pilota de goma.

A altres zones del cos ms vul-

nerables poden causar prdues defunci completa i fins i tot la mort.

A lEstat espanyol, des de 1990 jasn 23 les persones que han per-dut la visi dun ull per aquestesarmes. La prova ms dramticade com de letals sn les bales degoma s la mort dIigo Cabacas,

aficionat de lAthletic de Bilbao, acausa del tret dun ertzaina (policiaautonmica basca). A causa daix,el ministeri dInterior basc ha deci-dit retirar aquestes armes que es-tan prohibides a Itlia, Alemanya iGrcia a partir de 2013.

La campanya Stop bales de

goma, que compta amb el suportde diverses figures molt conegu-des, reclama labolici daquestesarmes com a mesura bsica pergarantir el dret a manifestar-sepacficament sense tmer perla prpia vida. Ms informaci a

www.stopbalesdegoma.org.

El neoliberalisme dHollande

aguditzar la crisi a Frana el 2013Lesquerra radical ha dimpulsar un front ampli contra les retallades

Stop bales de goma

Campanya contraunes armes molt letals

Dabril a setembre esvan perdre 30.000 llocsde treball indefinitsms que lany anterior

@VaryHeavy 1 any de govern #PP: + atur, + explotaci, + injustcia social, + corrupci, + repressi,- drets, - lliberts.


3/12

desembre/novembre 2012 | en lluita 3

Debilitar elGovern

Ve de la portadaPrimer de tot cal assenyalar que elfet que els bancs puguin desnonarimpunement, que les grans empresescom Telefnica acomiadin mentreguanyen milers de milions o que esprivatitzin hospitals, es deu en ltimainstncia a les decisions poltiquesque han pres els diferents governs,especialment PP i CiU.

Encara que alguns analistes desta-quin que el PP ha sortit poc danyat delltim cicle electoral, la veritat s queel seu govern s frgil, i ho ser ms amesura que les lluites continun aug-mentant. Les poltiques dausteritat

van ser tan massivament rebut jadesen la vaga general del 14N que el PPva have r de demanar que el comissaridassumptes Econmics, Olli Rehn,dons suport al Govern dient que nohaur de fer ms retallades.

bviament, era una cortina defum. Els governs de lausteritat, comel de PP i CiU, sn febles perqu re-presenten els interessos de les gransempreses i bancs que demanen msretallades socials. Per tamb neces-siten laprovaci duna poblaci quemajoritriament rebutja lausteritatde forma taxativa. Una mostra daix,

van ser les elecc ions de Catalunya,on a ms de la victria sobiranista, elque es va veure va ser sobretot una

vict ria electora l cont ra les retalla-des.

Per ms enll del vot, el veritable

martell contra els governs de laus-teritat sn les vagues. Cada vaga,com la del personal dels hospitals deMadrid, desgasta una mica ms elGovern. Des que al juliol el PP encen-gus la piconadora de les retalladesen el sector pblic, les vagues shandisparat. Els transports, leducaci ila sanitat han protagonitzat nombro-ses jornades de vaga.

Aquesta s la direcci correctaperqu el poder dels treballadors itreballadores resideix en la capacitatdaturar el sistema. No obstant aix,necessitem avanar cap a un conflu-ncia de les lluites laborals. Potser elGovern pugui aguantar uns dies de

vaga en led ucaci, per li seria moltms difcil si durant uns dies cadasetmana es paralitzs el transport,

leducaci i la sanitat de, per exem-ple, Madrid. No diguem ja si aquestmoviment vagustic sestengus aaltres ciutats.

Per a les lluites que sestan donanti les que vindran seria tamb molt po-sitiu un front desquerres ampli, perintransigent, contra les retalladessocials. Duna banda, seria un suportimportant que ajudaria a impulsari donar confiana als treballadors itreballadores en lluita. Per una altra,aquest front seria un obstacle msper a les retallades en cada institucii empresa pblica.

Finalment, i no menys important,els revolucionaris i revolucionriesnecessitem construir al ms aviatpossible un front anticapitalista, quesigui capa de relacionar-se amb leslluites per portar-les a les causes

reals de les retallades. Si no volemausteritat, hem dapuntar al no paga-ment del deute, a la sortida de leuro ide la UE neoliberal.

Qu pensaEn lluita

Laltra opiniGrcia: Lluites massives contra el govern i els nazisPer Giorgos Pittas*

En lluita | [email protected] | www.enlluita.orgTel. 93 176 68 56 | 646 788 180Imprs a Lerigra, Alcoletge (Lleida)Diposit legal B121732011

En la nit de passat dimecres 7 de

novembre 153 diputats del Pasok ide Nova Democrcia (ND) van votaral parlament grec a avor dun nou i

enorme programa dausteritat el ms amargde tots, mentre una maniestaci de 200.000persones senrontava als atacs de la policiadurant la vaga general de 48 hores. Lalianadel Pasok, ND i Dimar ja ha perdut 10 dels 179diputats originals en noms 4 mesos.

Desprs de la reuni de lEurogrup ormatpels ministres deconomia dels pasos de lazona euro del 20 de novembre, el ministredEconomia grec i ex banquer, Yannis Stour-naras, va dir que no hi havia cap problemaamb el tram de 44.000 milions del rescat,que lEurogrup aconseguir els diners perdescomptat 29.000 milions del prstecaniran a fnanar els bancs, no a la gent. Lareuni va acabar sense cap conclusi sobreGrcia i obrint una crisi dins de lEurogrup.La directora del FMI, Christine Lagarde, va dir

que shauria de er una nova quita del deutegrec, al que Merkel i el seu ministre dEcono-mia, Wolgang Schauble, van respondre queAlemanya no pagar el cost de la rebaixa.

Mentre ocorria aix, desenes de milers depersones es mobilitzaven als carrers dAtenesi altres ciutats gregues per commemorar lani-

versari de la rebelli estudiantil de 1973 en el

Politcnic atens. Els eslgans de les marxeseren contra lausteritat, la troica, el govern,Alba Daurada i latac dIsrael contra Gaza. AAtenes, la policia va intentar bloquejar el camcap a lambaixada dIsrael. Milers destudiantsi el bloc dAntarsya coalici anticapitalistavan ser renats enmig duna gran tensi. Des-prs duna estona, va arribar el bloc del KKEel Partit Comunista de Grcia, i la policia,que senrontava ara a una gran multitud, esva veure obligat a obrir el cam i la marxa vaacabar exitosament en lambaixada dIsrael.

El ms important de tot aix s que la gentno ha acceptat les poltiques del Govern i quela lluita continua en marxa. El Govern, perimplementar lausteritat el ms rpid possible,va anunciar que acomiadaran a milers detreballadors i treballadores del sector pblic.Aix va provocar una nova onada de lluites.Desenes de milers de treballadors i treballa-dores municipals han ocupat ajuntaments en

tota Grcia. Hi ha ocupacions en universitats iinstituts amb el suport destudiants i personaldocent. Alguns ministeris tamb han estatocupats o estan en vaga. En el sector privat,treballadors i treballadores de mitjans decomunicaci, dIkea i daltres empreses estanen vaga contra les retallades i els acomiada-

ments massius. Totes aquestes lluites estan

intentant coordinar-se des de de la base. AAtenes i altres rees han et marxes i activitatsconjuntes. Moltes accions sestan duent aterme contra el partit nazi Alba Daurada. Perexemple, el passat dissabte 24 de novembreva haver-hi tres grans maniestacions anti-nazis a Atenes, dues delles van aconseguiraturar marxes nazis.

Desprs de la vaga de 48 hores la gent havist quant rgil s el nou govern. En les lti-mes enquestes electorals, Syriza s la primerai tots els partits desquerres estan creixent. ElSEK Partit Socialista dels Treballadors i Tre-balladores i Antarsya estan lluitant per orga-nitzar totes aquestes lluites des de la base perdetenir la implantaci de totes aquestes no-ves retallades i tirar a terra el Govern tan aviatcom sigui possible. No podem esperar a quees podreixi, hem dimpulsar la cancellaci deldeute, trencar amb la zona euro i la UE, nacio-nalitzar la banca i posar sota control obrer les

empreses en allida. Tamb estem organitzantun gran estival antieixista pel 19 de gener,amb maniestacions i concerts, en els qualsparticiparan molts artistes populars.

*Periodista i membre del SEK, organitzacigermana dEn lluita a Grcia.

Luis Zhu@irene_grau

Si hi ha alguna cosa que uneix als par-tits institucionals s el rebuig pblic ala corrupci. Per, paradoxalment, enel que tambi coincideixen s que gaire-

b tots han tingut corr uptes en les sevesfles. Lltim cas ms sonat s el de Ma-nuel Bust0s (PSC), alcalde de Sabadell ipresident de la Federaci de Municipisde Catalunya, que ha estat imputat percorrupci urbanstica, juntament ambempresaris del sector i un ex regidor delPP. Els conservadors espanyols tambsn clebres per la seva pedrera de cor-ruptes, amb els valencians Carlos Fabrai Francisco Camps al capdavant.

Alguns analistes assenyalen que lacorrupci no s compatible amb la de-mocrcia parlamentria, com el capi-talisme amb la dictadura. I all tenim aXina: dictadura dun sol partit, capita-

lisme salvatge i molta corrupci. Per,que tenen en com els corruptes deXina i els de aqu?

Antonio Baylos, catedr tic de Dretdel Treball a la Universitat de Caste-lla-la Manxa, assenyalava en la revistaGrund Magazine que en la corrupcidestaca la utilitzaci en proft propi delpoder pblic, o lincompliment en be-nefci privat de les regles que discipli-nen lexercici correcte de les prerrogati-

ves en lexer cici del poder.La corrupci s una qesti de poder,

de qui t el poder i qui ho controla. Tanta Xina com a lEstat espanyol, una mi-noria t el poder, tant privat com pblic.

En el gegant capitalista asitic, ambuna falta total de democrcia, el poderpblic i el privat es confon i simbriquensovint, encara que de vegades entren enconicte, com en el sonat cas de Bo Xi-lai, aoren els draps bruts i originen elconseqent rebuig popular.

Aqu, amb una democrcia limitadai uns mecanisme de control del poderpblic molt defcients, les portes gira-tries entre dirigents de les instituci-

ons estatals i les empreses privades sn

evidents. Des dels ministres que passensense pudor de la Moncloa als de spatxosde lIBEX-35 Elena Salgado, exminis-tra deconomia s el cas ms recent, i

viceversa com el ministre dEconomi a,Luis de Guindos, ExLehman Brothers,fns a les concesions de llicncies a copde comissi, com el 3% de CiU.

La corrupci s intrnseca als estatscapitalistes, sigui dun partit o de di-

versos. La falta de democrcia plena ales institucions, partits i empreses estradueix en una falta de control popu-lar per evitar que una minoria sapropiidels recursos pblics. Lacci popularpot despullar a molts corruptes, peren aquest sistema s difcil castigar-los,com indica el cas de la corrupci sani-tria destapada pels periodistes de larevista Caf amb llet.

A lEstat espanyol, un 80% de la po -

blaci percep que els partits, les insti-tucions i les empreses sn corruptes.

Aquesta percepci, que tamb s re-buig, s una mostra dels anhels de lamajoria de la gent per una societat msdemocrtica.

Corrupci

Control popular per

castigar als lladres

LGTB

Victria delmoviment pelmatrimoni gai a EUA

Redacci

Les persones gais i lesbianes dEUA noms

podien casar-se en sis estats fns al passat 6de novembre, quan es va conixer que shaviaguanyat els referndums celebrats a Maine,Washington i Maryland, estats en els quals vatriomfar Barack Obama en les presidencials.

La declaraci dObama en aquestes elecci-ons a favor dels matrimonis homosexuals vaser important per guanyar els referndums.No obstant aix, cal recordar que al 2008,Obama va dir que ell personalment estava encontra. Va ser la fora del moviment LGTB,que va organitzar una onada de protestes pertot el pas contra la prohibici del matrimonihomosexual a Califrnia, la que va forar elcanvi del president.

Per aix, la clau del moviment per la igual-tat dels drets LGTB a EUA continuar alscarrers.

EgipteEntre el podermilitar i el poder delcarrer

Redacci

Mohammed Mursi, president dEgipte, haaproftat el prestigi internacional que vaaconseguir en la mediaci de la treva a Gazaper blindar-se davant qualsevol instituci.Les seves decisions seran supremes. En res-posta, els carrers egipcis han esclatat en ma-nifestacions i vagues.

Duna banda, s cert que sectors de la CortMilitar intenten derribar constantment alpresident electe i les seves institucions pertornar a lanterior rgim. No obstant aix, nos menys cert que Mursi necessitar aquest

autoritarisme per prendre decisions molt im-populars desprs que el FMI li presti 4.800milions de dolares.

Aquestes poltiques han originat ja, segonsinforma la periodista Olga Rodrguez, diver-ses escissions dins els Germans Musulmans.


4/12

desembre/gener 2012 | en lluita4

En poques paraules #Miguel Sanz

El PSOE es troba en la seva pitjor crisi des de larriba-

da de la democrcia parlamentria a lEstat espanyol.A les ltimes eleccions generals del 2011 va obtenirel percentatge de vot ms baix en tota la seva histriamoderna. El lideratge s feble i qestionat, per esmanca de persones en primera lnia no vinculades alsfracassos electorals recents i a linjuriat expresidentZapatero. Existeixen moltes tensions i inquietudsinternes entorn del futur proper del PSOE.

Des de la dcada dels 80 i 90 els partits socialde-mcrates doccident sn cada vegada menys desquer-res. El PSOE i els seus equivalents en altres pasos hananat defensant cada vegada ms obertament un modelde gesti del capitalisme on ja no caben reformes afavor de la gent treballadora. El PSOE va patir aquest

viratge cap a la dreta en la segona meitat de la dcadadels 80, durant el seu primer perode en el poder.

En aquesta etapa, en la qual lEstat espanyol va en-trar en lOTAN i a la Comunitat Econmica Europea,

el PSOE va forjar una direcci poltica i un aparell adiferents nivells compromesos amb els interessos delgran capital espanyol i europeu, al mateix temps que

va conservar alguns elements socials progressistesheredats en la seva poltica. En aquesta poca tamb

va arribar la corrupci i un fort conservadorisme enaltres qestions com el problema nacional, fins alpunt de ser el principal impulsor del terrorisme des-tat contra ETA a travs dels GAL.

PasokitzaciLa gesti antisocial de la crisi que el PSOE ha realitzatdurant la seva ltima etapa de govern, amb Zapateroal capdavant, no s ms que una prolongaci daques-ta trajectria histrica, per amb un viratge neoliberalacusat a partir de maig de 2010. Que el gir a la dretadel PSOE durant la crisi econmica lha portat aaquesta situaci de desastre electoral s un fet que totel partit certifica internament. Enfront daix, caben

dues opcions: o el gir cap a lesquerra per redrear latrajectria, o lanomenada oposici responsable, queimplica la cerca del consens amb el PP i lacceptacidel nucli dur de les poltiques de la Troica: rescat,reducci del dficit i retallades tant estant en lopo-sici com al govern.

El primer cam seria deixar-se portar i sumar-sea lonada de reactivaci que estan vivint els sindicatsmajoritaris com a oposici real al Govern i anar alcarrer a remolc del 15M i els seus espais derivats.

Aquesta s la posici que defensen corrents dopiniinterna com Izquierda Socialista, que aposten perun congrs de renovaci i la celebraci de primries.Per tret que es produeixi algun tipus de rebelli queorigini un nou lideratge, lafeblida democrcia internadel partit fa bastant poc probable aquest cam.

El PSOE va, per tant, cap al cam contrari, que s elmateix pel qual ha anat transitant fins ara. Lincrebles que es vulgui seguir, sabent que es dirigeixen al

precipici, com li ha passat ja al partit socialista grec,el PASOK. Aquest partit, igual que el PSOE, ha dirigitel pas durant les ltimes dcades i, tamb, igual queel PSOE, ha passat de tenir una percentatge histricde vots entorn del 40% a caure estrepitosament amblarribada de la crisi econmica.

Lexemple del PASOK mostra que la participaciplena en les poltiques neoliberals de xoc, defensadesper la Troica, implica el cost de perdre tot el suportde la classe treballadora, a favor de forces poltiquesa lesquerra de la socialdemocrcia oficial (Syriza enel cas grec, per podria ser IU a lEstat espanyol, comho ha estat AGE a Galiza). El PASOK va obtenir un13% de vots a les eleccions de maig de 2012 (enfrontdel 44% que va obtenir al 2009) i les ltimes enques-tes lacaben de rematar amb un 6-7% dintenci de

vot. El PSOE conserva un percentatge dintenci devot del 24%, per b podria veure redut encara ms

aquest suport si confirma la seva actual lnia polticade comproms amb les poltiques neoliberals, exercidaper Zapatero i confirmada per Rubalcaba durant elseu primer any en loposici. De tornar al Govern alspropers anys, la pasokitzaci estaria garantida.

Segueix a @msa980

Internet i les xarxes socials hantingut, i tindran, un gran impactesobre la societat. La rapidesa amb

la que pot viatjar la informaci atravs de la xarxa s insuperableper part de qualsevol mitj fsic.No s gens estrany llavors que eldiari en paper pugui semblar unacosa del passat, amb poca o capmena de rellevncia avui en dia.Per, s cert aix? Mirem algunesxifres.

Segons el Barmetre dHbits deLectura de 2011, a lEstat espanyol,el 77,6% de la poblaci llegeix dia-ris, un 78,1% a Catalunya. Mentreque s cert que, respecte al 2010, laxifra ha baixat un 0,5% i un 0,3%respectivament, es mant un claraugment respecte al 2009. Peraltra banda, a lEstat tan sols un34,9% ho fa en suport digital, men-tre que a Catalunya s del 34,3%.

Vol dir aix que no hi ha resde cert en laugment de la lecturadigital? Ni molt menys. A lEstatespanyol la lectura en suport digi-tal ha pujat 4,9 punts entre 2010 i2011, arribant al 52,7% i al 52,9%a Catalunya. Alhora cal tenir encompte el fort augment durant elsdarrers anys de la lectura de webs,

blogs i frums que arriba al 42,7%a nivell estatal i al 43,5% a Cata-lunya.

Totes aquestes xifres ens aju-den a situar-nos millor en el debatsobre la premsa en paper a leradel 2.0. Per, sobretot, ens ajudaa tombar alguns mites molt este-sos, i poder afirmar que no nomsla lectura de diaris no s gens bai-xa, sin que, a ms, es fa, majori-triament, sobre paper. Tot aix,

com tamb indiquen les dades, novol dir que les xarxes socials i elssuports digitals no tinguin impor-tncia avui en dia, ja que els lec-tors digitals augmenten any rereany, per s que indica que, com amnim, el paper t una importn-cia gens menyspreable.

Quina mena de premsa?Per la seva banda, i ms enll delsuport en paper o digital, les xar-

xes socials i els mitjans de comu-nicaci alternatius (entesos comuna alternativa als grans mitjans)estan creant molts problemes a laresta dempreses de comunicacique, fins ara, havien mantingut elmonopoli de la informaci. Expo-sar informaci que els mitjans notreuen per interessos, com, perexemple, la vaga de fam de Telef-nica, o parlar de temes dels qualsno es parla mai, com ara la cor-rupci poltica a la sanitat catala-na, s quelcom no noms neces-sari, sin, a ms, imprescindibleper mantenir realment informa-da la poblaci. Per, s suficientper construir un moviment capadacabar amb el capitalisme?

A diferncia de la premsa alter-

nativa o de contra informaci, lapremsa revolucionria, no nomspretn informar, sin que pretnalhora crear organitzaci, connec-tar activistes i tractar dinfluir en les

lluites. El diari revolucionari serveixper interactuar amb les personesque el compren i organitzar-les al

voltant de certes idees. Quan algcompra un diari com aquest, no no-ms rep informaci del que passa,sin que tamb rep una srie dideesde com fer avanar les lluites i compoder arribar a organitzar la resis-tncia als barris o als llocs de treball.

Les xarxes socials, blogs o webstenen una gran capacitat per trans-metre informaci i idees de formamolt rpida, alhora que creen xar-

xa. Per, al mateix temps, tenenla limitaci fsica de no poder in-tervenir in situ de forma efectiva

en certs llocs i moments claus quetot procs de transformaci soci-al sens dubte viur. Lagitaci alscarrers i mobilitzacions, contactaramb la gent ms disposada a llui-tar als llocs de treball o confrontarels feixistes als barris, estableixenuna srie de relacions poltiques idebats sobre com podem canviarel mn amb els possibles lectors,que les xarxes socials, blogs o websno poden, almenys actualment,dur a terme.

A diferncia daltres momentsen la histria, on la premsa revo-lucionria, com LOrdine NuovodAntonio Gramsci, La Batalla delPOUM, o el Black Panther del Par-tit dels Panteres Negres, tenia unaforta influncia en els moviments,

actualment, aquesta premsa no sni la ms influent ni la que t mscirculaci. Malgrat tot, aix potcanviar en qualsevol moment.

Les situacions de gran inestabili-tat poltica com lactual es caracterit-zen per grans pujades i baixades enla lluita. s en aquests moments quees fa necessria una premsa que nonoms parli de les lluites, sin queformi part delles i tingui una certainfluncia en els debats, impulsantles idees socialistes i revolucionries.En aquells moments estar implan-tats a les xarxes socials i tenir una

bona audincia digital ser fona-mental, per ser igual dimportanto ms, tenir-la tamb al carrer, a lesmanifestacions i als llocs de treball.

No podem saber si ser sufici-ent tenir aquesta premsa ben ar-

relada a les lluites, per el que ssegur s que, com sha demostraten altres moments histrics, serclau per aconseguir construir unmoviment capa de suposar unaamenaa real al sistema.

Segueix a @manelrosalvador

Debat

La premsa revolucionriaa lera 2.0

Internet sembla que ha deixat en segon terme a la premsa en paper. ManelRos analitza la realitat darrera aquesta afirmaci i el paper de la premsarevolucionria i les xarxes socials.

PSOE: crisi en la crisi

@JesusBaiget El PSOE es com la crisi: penses que ha tocat fons idesprs es veu que no era aix. #25N #PSC #catalunya25N

La premsa revolucionriapretn crear organitzaci,connectar activistes itracta dinfluir enles lluites

Mireia Chavarria


5/12

desembre/gener 2012 | en lluita 5@ferrer_marc A Madrid, ms de 70 mil metges, un 90% del total, fanvaga i protesten contra el model privatitzador del PP de la sanitat.

Malgrat la propagan-da contra la vagai la immensa taxadatur i precarietatque situa en con-

dicions molt desfavorables ala gent treballadora que vollluitar mitjanant la vaga, el14N ha tornat a ser una gran

victria. Els debats previs iposteriors han estat, almenysaparentment, molt similars alsdel 29M. Ambdues vagues ge-nerals shan percebut com a ac-

tes de lluita allats i els debatsdel 14N comenaven gairebdes de zero: si serveix dalgunacosa una vaga general dun soldia, si els sindicats majoritarissegueixen sent una eina til, sis possible guanyar certes de-mandes, etc. No obstant aix,el massiu seguiment dambdu-es vagues indica que, per sobrede tot, la gent sent la necessitatde lluitar, i sent la vaga com unarma efica.

Encara que no hi ha hagutun pla de lluita general i conti-nuat, els conflictes com el delsminers dels ltims mesos hanmantingut i revifat la flama dela resistncia enfront de lesretallades. Si abans del 29M,el pes de la mobilitzaci social

lhavia portat el moviment delsindignats, als darrers mesosles lluites de sectors laborals,des del personal del sector p-

blic fins als miners i mineres,han creat un context en el qualconflueixen sovint ambdueslluites. I aquest s un pas im-portant, perqu un moviment

vagusitc potent i organitzats pot tenir la fora necessriaper enderrocar un govern, comha ocorregut a Grcia, o fins itot revocar els plans dauste-ritat. Per encara queda moltcam per recrrer.

Cicle de lluitesEnmig duna crisi com lactual,en la qual els capitalistes tenen

enormes dificultats per mante-nir les seves taxes de beneficis,la classe poltica que els serveix

est arraconada i s ms dif-

cil forar mesures populars iprogressistes. s evident que,a diferncia daltres moments,com la vaga contra el decreta-zo dAznar, avui una vaga ge-neral dun dia no canviar capllei. Per s imprescindible en-tendre que s necessria com apart dun cicle de lluites que hadanar ms enll de convoca-tries puntuals, amb un pla delluites sostingut i radical.

Indubtablement, les cpu-les de CCOO i UGT no estanper aix, per els sindicats snmolt ms que els seus dirigents;decantar la balana cap a msmobilitzaci i ms radical spossible.

En aquestes ltimes set-

manes, han esclatat conflicteslaborals amb bastant reper-cussi: la vaga de fam de cinc

treballadors de Movistar perla readmissi dun company,que va durar 23 dies, les vaguescontra els EREs presentats peldiari El Pas i Telemadrid, les

vagues en els transports pblicsde Madrid i Barcelona, les va-gues i ocupacions del personalsanitari a Andalusia i Madrid, ila vaga victoriosa de la neteja aJerez.

Aquests conflictes mostrensobretot la disposici a lluitardes dels llocs de treball en am-plis sectors laborals que sestan

veient afectats per les poltiquesdel govern. El 14 de novembreha servit dembranzida, en part,per a aquestes lluites. Igual-ment, les vagues sectorials hande ser ms contundents i gua-

nyar batalles, com ha ocorreguta Jerez, per tamb confluir elmxim possible entre elles, em-

penyent a les burocrcies delsgrans sindicats a convocar unaaltra vaga general que doni con-tinutat a aquest cicle de lluites.

Aquesta confluncia s in-dispensable perqu les retalla-des imposades per la troica i elgovern sn un paquet complet,i no ser possible parar-los par-cialment. La privatitzaci de lasanitat o leducaci avanaran

de la m de ms EROs, msprecarietat i menys salaris, i noes podran parar fins a detenir

totes les poltiques dausteritatque estan aplicant els governsde la UE. La resposta social hade tendir a ser conjunta i el msmplia i poltica possible.

Les organitzacions desquer-res tenen un paper importanta lhora de difondre un discursque uneixi les lluites sindicalsamb una crtica profunda alausteritat i larrel de la crisicapitalista. Aix ha ocorregut aGrcia, on organitzacions com

Antarsya o Syriza han posat so-

bre la taula la necessitat de nopagar el deute, qestionant lapermanncia en la UE. s peraix que la confluncia a nivelleuropeu s ms necessria quemai; el component poltic estmolt vinculat a la crtica a laUE com a cervell de les mesu-res dausteritat i com a enemigade lestat de benestar i els dretsde la classe treballadora. Me-sures necessries per sortir dela crisi com no pagar el deute,augmentar el salari mnim, ola nacionalitzaci de la bancaguanyaran ms fora enfrontdel xantatge de la UE i el BCEnoms si es plantegen des dediversos estats.

En aquest sentit lascensdopcions com IU, Bildu, AGE oles CUP ha de servir per refor-ar aquestes idees, alhora quesaugmenta la pressi al carreri en els centres de treball, aixcom dins dels sindicats, per con-tinuar amb mobilitzacions i do-nar-los un carcter ms comba-tiu. No noms vagues generalsde 24 hores, sin avanar cap aun moviment vagustic duradori massiu, que es combini ambaltres formes de protesta con-tundents, com bloquejos o ocu-pacions de centres de treball. Lalluita contra la crisi i lausteritats un cam llarg, per el 14N hademostrat que s possible, queexisteix la predisposici en elstreballadors i treballadores, ique la troica t motius per pre-

ocupar-se.Segueix a @daniatg

Desprs del 14N: ms vaguesper derrotar lausteritatLa vaga general del 14 de novembre i les lluites sectorials mostren que la classe treballadora est en peu deguerra contra lausteritat. Dani Bravo explica les perspectives que sobren en el combat contra les retallades.

Malgrat lxit del 14N s necessari anar ms enll dun sol dia de vaga general.

Segons els mitjans de ladreta la vaga general haestat un fracs. Entre lesmentides del govern i delsmitjans moltes personestreballadores poden sen-tir-se confoses sobre quvam aconseguir, perqu nopodem vincular-ho a unavictria material immediata.

La realitat s que el 14Nva ser un xit i va ser unajornada histrica. Va ser

la primera vegada que escelebrava dues vaguesgenerals en un mateix any.Desprs de la del 29M, lavaga del 14N va comptaramb la particularitat de sera nivell europeu en la quala ms van participar els

pobles dItlia, Portugal,Grcia, Xipre i Malta. Que esdons una resposta con-junta que comenci a teixirels llaos de solidaritat declasse internacional potconsiderar-se una petitavictria que assenyala elcam al que han dapuntarles properes respostes quedonem als atacs de la UE delcapital.

La prova ms evident de

lxit de la vaga general vaser la prpia debilitat delgovern del PP. La massivamobilitzaci i el nivell deradicalitat va fer que elprotagonisme de la jorna-da se centrs en el rebuiga lausteritat. En sentir-se

majoritriament deslegiti-mat, el PP es va apressar aacudir a la UE i va demanarque el comissari dAssump-tes Econmics, Olli Rehn,recolzs al govern dientque ja no hauria de fer msretallades.

Un altre aspecte que caldestacar s que lorganitza-ci de la classe treballadorasurt ms reforada. Ambvagues generals i sectorials

ms freqents, hi haur encada vegada a ms llocs detreball ms assemblees, quepoden servir per fer pressiperqu hi hagi vagues quanels treballadors decideixini no quan es pacti des delsdespatxos. De la mateixa

manera veiem aparixer no-ves seccions sindicals, co-mits dempreses i assem-blees de treballadors aixcom lenfortiment dalgunesde les ja existents.

A ms la vaga ha irrom-put en la campanya electo-ral catalana retornant leixsocial al primer pla.

La visibilitzaci de laprdua absoluta de legiti-mitat social dels governs

de la dreta i lenfortimenti radicalitzaci del msculsocial mobilitzador s resul-tat, en bona part, del treballrealitzat en la construccide la vaga.

Aligi Molina@elindignado

Hem avanat amb la vaga general?

Les vaguessectorials han de serms contundents,per tamb confluirentre elles

Sarai Rua

S.R


6/12


Palestina

@MarcLlao Boicot, Desinversions i Sancions, instrument legtim nascutde la societat civil per construir una #PalestinaLliure

S

empre es debat qui sel responsable dunaguerra, per s un fet

que el passat 14 denovembre, Israel va

destrossar amb un mssil el cotxedel cap militar de Hamas, Ahmadal-Jabari.

Amb aquest acte que enqualsevol altre context es diriaterrorista Israel va trencar latreva existent. Hamas va respon-dre amb coets ms potents quemai, que van arribar fins a Tel

Aviv. Tot i aix, i com sempre,les armes occidentals dIsrael vanser ms sofisticades i ms mort-feres; el recompte final de baixes

va reproduir la desproporci desempre entre israelians i rabs.

Durant uns dies, lexrcitisraeli es va amuntegar a lafrontera de Gaza, i va semblar que

sanava a reproduir la invasi de2009, quan uns 1.400 palestinsvan morir. Per no va ser aix.El nou govern egipci, dels Ger-mans Musulmans, va realitzaruna visita oficial a Gaza i mstard va perseguir la fi dels atacs.Ms sorprenent va ser Obama:sense abandonar el tradicionalsuport nord-americ a Israel, vademanar contenci a Tel Aviv inegociacions. Per entendre el queha passat, necessitem una visitant histrica com internacional.

Israel: aliat etern delimperialismeEl moviment sionista, que vasorgir a finals del segle XIXamb lobjectiu de crear un estatpurament jueu, sempre ha cer-

cat amics imperialistes. Durantmolt de temps, va mirar cap aGran Bretanya. Quan es va crearIsrael el 1948, els sionistes vanrebre armes del bloc sovitic perdur a terme la neteja tnica de lapoblaci palestina.

La guerra de 1967, en quIsrael va humiliar en sis dies elsexrcits dels corruptes rgims

rabs, va convncer EUA de lavlua dIsrael com aliat. Aix es vainiciar la forta relaci, basada eninteressos compartits, no en unahipottica gran influncia jueva aEUA, que perviu fins ara.

Els segents anys van veurelauge de la lluita guerrillera pa-lestina, amb segrestos davions,entre altres accions. Es tractavamoltes vegades de gent heroica,per amb una estratgia incapade guanyar; uns individus amb

bombes i Kalashnikovs no podi-en derrotar a lestat ms fort dela regi.

El problema va ser sobretotpoltic. LOrganitzaci per a lAlli-

berament de Palestina (OAP) nova ser capa de mobilitzar la po-

blaci palestina, i encara menysels milions de persones treballa-dores de la regi. LOAP va buscaraliar-se amb els dictadors rabs,no amb la gent treballadora a laqual aquests oprimien.

La situaci va comenar acanviar el 1987, amb la primeraIntifada, en qu la prpia poblacipalestina de Gaza i Cisjordnia es

va aixecar contra locupaci. Ladirecci de lOAP a lestranger vatenir una escassa influncia sobrela Intifada, per va utilitzar-la perimpulsar negociacions amb lEs-tat israeli. El 1991 es va obrir elprocs de pau que ha continuatde manera intermitent des dellavors, sense produir cap avanqualitatiu per al poble palest.La frustraci davant labsncia

de millores va contribuir a de-sencadenar lany 2000 la segonaIntifada.

La lluita internacional

Aqu ell any va por tar alt rescanvis importants a la regi.

El maig de 2000, Israel va serexpulsat del sud del Lban per laresistncia popular, impulsadaprincipalment per Hezbollah.La fi de locupaci, que duravades de 1982, va fer miques laimatge dinvencibilitat de lexr-cit israeli; passaria el mateixamb el seu nou intent dinvasilany 2006.

Aix mateix, les invasions delAfganistan el 2001 i de lIraq el2003 van ser preses per alguns

com una mostra que EUA eratot poders. En realitat, la sevaincapacitat per controlar aquestspasos, davant la resistncia de-sencadenada per locupaci, es

va convertir en una altra mostradels lmits del poder occidental.

Mentrestant, Egipte, col-laborador imprescindible enlopressi del poble palest, haviapres el cam que portaria a Tahrir.

Les indites protestes al carrer ensolidaritat amb la segona Intifa-da, i desprs contra la guerra delIraq, van donar confiana a laclasse treballadora; lany 2006es va iniciar lonada de lluitesobreres que va contribuir a larevoluci de 2011 i que continuafins ara.

La caiguda de Mubarak, elfebrer de 2011, i el procs derevolucions rabs en generalhan canviat la situaci. El queprovoca confusi s que aquestcanvi s contradictori i desigual.El nou govern egipci, dels Ger-mans Musulmans, segueix sentun govern neoliberal de dretes,com Mubarak. La diferncia sque en arribar al poder grcies a larevoluci, la gent li exigeix canvis.

Una invasi terrestre de Gazaper part dIsrael hauria provocatuna explosi a Egipte, fins i totles seves prpies bases haurienexigit al president islamista,Mohammad Mursi, mesures desolidaritat amb el poble palest,

sense excloure ls de les armes.Mursi diu que dna suport alspalestins, per no t cap desigde trencar amb EUA. El mateixsaplica al rei de Jordnia; finsara ha sobreviscut a lonada derevolucions, per la rbia po-pular contra una nova matanaisraeliana podria provocar la sevacaiguda.

Els dirigents nord-americans

no sn ximples, entenen la situ-aci. La pressi des del Caire i

Washington a favor duna trevapot semblar una maniobra alspassadissos del poder. En realitat,el motor de canvi s la lluita socialals pasos rabs.

Solidaritat amb Palestina

A Europa, ens toca mobilitzar lasolidaritat amb el poble palest,sobretot impulsant la creixentcampanya de boicot, desinversii sancions a lEstat israeli (veurelentrevista a Omar Barghouti,membre fundador del movimentBDS, a lEn lluita de novembre2012).

Per la clau per a lalliberamentde Palestina seran les revolucions

rabs: a Egipte, a Jordnia, quanesclati, i en altres pasos, incloentSria. Sequivoquen les personesque prefereixen la dictadura dels

Assad, que porten ms de 40 anysgarantint lestabilitat a la fronteranord-oest de lEstat israeli, a lalluita popular del poble siri.

La clau en aquesta lluita, comen totes, no s lacci dunes po-ques persones dirigents, sin lamobilitzaci de masses.

Segueix a @davidkarvala

Llegeix el fulletdEn lluitaIslam,imperialisme

i resistncia

Demanal a

[email protected]

Lltim atac israeli contra Gaza va deixar ms de 150 persones mortes, gaireb to-tes palestines i la majoria delles civils. David Karvala analitza els motius de lagres-si i de la frgil treva, aix com la sortida del conflicte.

LA LLUITA PERLALLIBERAMENT

La caiguda deMubarak i el procs

de revolucionsrabs hancanviat la situaci ala regi

La revoluci a Egipte ha portat esperana a molta gent.


7/12

desembre/gener 2012 | en lluita 7

Gnere i classe

Amb la proclamaci de la IIRepblica, moltes dones vancomenar a participar en la vidapoltica i es van afiliar a partits isindicats. Encara que les donessorganitzaven tamb en les filesdel comunisme o el socialisme,en aquest perode va ser enlanarquisme on es va donar undesenvolupament teric msavanat en relaci a la qestifemenina. A diferncia dels pri-mers, els anarquistes entenienque la lluita per lalliberamentde la dona no era una qestimenor, que es resoldria desprsde la revoluci. No obstant aix,encara que en el plnol ideolgic

reconeixien la importncia delluitar per lemancipaci de ladona, en la prctica es centravenmolt en la qesti econmicaproductiva, ignorant les qesti-ons especficament femenines.Tampoc tenien en compte lesdificultats que les dones estrobaven a lhora dorganitzar-sepolticament, com el fet dhaverdaguantar comportaments se-xistes per part dels seus com-panys.

Estructura organitzativaEn aquest context, algunesdones anarquistes van veure lanecessitat de crear una orga-nitzaci que estigus formadaexclusivament per dones. Alsetembre de 1936, quatre mesos

desprs de la publicaci de larevista que va constituir el puntde partida, es crea lorganitza-ci Mujeres libres a Madrid.Encara que estava vinculadaideolgicament a lanarquismei a la CNT, Mujeres libres eraun collectiu autnom, fet queels va suposar el rebuig per partdaltres organitzacions llibert-ries. El 1938 van sollicitar serreconegudes com una secci au-tnoma del moviment llibertari,petici que va ser denegadapels portaveus. Argumentavenque el fet que fos una organit-zaci exclusivament de donesera un element de desuni peral moviment. Malgrat aix, lesintegrants de Mujeres libres

no entenien la seva autonomiacom una forma de trencar launitat. Com plantegen elles ma-teixes en diversos articles, no estractava duna lluita contra elshomes, sin de buscar la millorestructura organitzativa peraconseguir que les dones parti-cipessin en la lluita per la trans-formaci social en igualtat decondicions que els homes. Desde la seva perspectiva, lnicaforma daconseguir lallibera-ment de la dona era per mitjduna organitzaci que tingusen compte les experinciesparticulars de les dones.

Lobjectiu de Mujeres libresera lemancipaci de la classetreballadora en el seu conjunti de les dones treballadores en

particular, les quals entenienque senfrontaven a una dobleopressi: de classe i de gnere.

Van ser autntiques trencadoresi pioneres en moltes reivindica-cions que encara avui segueixen

vigents. Feien especial mfasien lautonomia econmica per ales dones, la qual cosa implicavael dret al treball (i no noms pera casos demergncia), la igual-tat de salari i laccs a leducacisuperior. Perqu aix pogusser possible, entenien que eraimprescindible un repartimentequitatiu de les tasques doms-tiques, aix com la creaci deguarderies, menjadors socialsi colnies per a la cura de nensi nenes. Van ser les primeres adefensar el dret a lavortamenti la llibertat sexual, a ms depromoure leducaci sexual iqestionar el model de famlia

tradicional. Tamb lluitavenperqu es reconegus la volun-tat de les dones i es respects elseu dret a decidir.

El 18 de juliol de 1936 esva produir el cop destat i vacomenar la Guerra Civil. La re-sistncia a laixecament feixista

va suposar una oportunitat percrixer i convertint-se en lor-ganitzaci de dones llibertriesms important de la histria.

Va arribar a comptar amb alvoltant de 20.000 afiliades i 153agrupacions.

Durant la guerra, van defen-sar el dret de les dones a lluitaral front, encara que van haverdabandonar-lo quan lexrcit

republic va militaritzar les mi-lcies i va ordenar a les donesanar-sen a la rereguarda. Tam-

b van obrir el debat sobre laprostituci. Interpellaven alsseus companys perqu deixes-sin de promoure la prostitucial front i, fins i tot, van arri-

bar a crear un programa perfacilitar a les prostitutes quepoguessin deixar el seu ofici siaix ho desitjaven.

Lexperincia de Mujereslibres constitueix un antece-dent clau per a la lluita de lesdones. La seva atenci als pro-

blemes espec fics de les donestreballadores, relacionats amblmbit privat i la seva batallapoltica per la incorporaci deles qestions de gnere a la

lluita general per la transfor-maci social, les converteix enun precedent extraordinari peral desenvolupament posteriordun feminisme de classe icombatiu.

Ana Villaverde

El judaisme s una religi, unasrie de creences monoteistes,i es practica per tot el mn pergent de totes les llenges, pa-sos i cultures. s la ms antigade les tres religions monote-istes ms difoses (juntamentamb el cristianisme i lislam), ila menys nombrosa delles en

nombre de fidels. Del judaismees van desglossar, histrica-ment, les altres dues religions.

No obstant aix, al mateixtemps, histricament, el poblejueu ha estat perseguit i discri-minat; moltes vegades tenint elrol de boc expiatori en tempsde crisi, per ser una minoriai per tant una diana fcil. Enla histria moderna, aquestadiscriminaci sha manifestat,primer, en la Rssia del Tsaral segle XIX, amb els pogromsdels jueus i lantisemitisme dela societat russa.

Va haver-hi diverses res-postes a aquest antisemitisme.Duna banda, moltes personesjueves van emigrar a altrespasos dEuropa i dels EUA a la

recerca duna vida ms segurai tranquilla. Altres, que notenien els recursos o les ganesdanar-sen, es van quedara lluitar dins els movimentsobrers per aconseguir un altretipus de societat sense racis-me i antisemitisme. Per unaminoria de persones jueves,bsicament de classe mitjana,pensava que lantisemitismeera una cosa inherent a lesserhum i no es podia lluitar encontra. La seva nica soluciera fundar un estat exclusi-vament jueu, separat daltres

creences; un lloc segur on lespersones jueves de tot el mnpoguessin viure.

Va ser daqu don van sorgirles idees del sionisme poltic.Una idea simple per poc prc-tica. El sionisme, en la sevaprimera poca, no tenia claron establir aquest estat jueu.Sria, Argentina o Tanzniavan ser algunes de les opci-ons, per al final van optar perPalestina. Per qu? La intenciera convncer a ms personesjueves a unir-se al seu projecteper les connexions emocionalsi religioses que tenia la terrapromesa. Moviment que, percert, va ser minoritari fins alpropi holocaust.

El sionisme t dos proble-mes bsics. Primer, mai vaconsiderar lexistncia de lapoblaci que vivia a Palestina,els palestins i palestines; elque va propiciar que des delseu inici hagi estat una ideo-logia racista, discriminatria iexclusiva. Segon, que per rea-litzar el seu projecte, sempreha hagut de dependre dunafora imperial que li dons su-port, comenant amb limperiotom, passant per Alemanya,limperi britnic i, desprs de laSegona Guerra Mundial, EUA.

A canvi shavia derigir com elguardi dels interessos geoes-tratgics a la zona, la qual cosaen temps moderns, sha traduten el control sobre el petroli.

Lantisemitisme no s msque una altra forma de racis-me: discriminar a un grup degent per les seves creences ola seva cultura. Per aix, lespersones que es considerensocialistes i revolucionrieshan de lluitar contra lantise-mitisme amb la mateixa foraque lluiten contra la islamof-bia o qualsevol altre tipus deracisme.

Per hem de tenir clar queser antisionista no s el ma-teix que ser antisemita. Lanti-

sionisme significa oposar-se aun estat colonial i racista desdels seus orgens, i tot el queha comportat durant 65 anysdocupaci illegal. s lluitarcontra lopressor i identi-ficar-se amb les personesoprimides. s lluitar contra unnacionalisme de dretes nefasti mesqu. I s ser, per sobrede tot, internacionalistes, cre-ient, a diferncia dels primerssinonistes, que s possiblelluitar contra el racisme perun mn millor per a totes lespersones.

Un o dos estats?

Steve Cedar, jueu,antisionista i mem-bre dUnitat Contrael Feixisme i el Ra-cisme a Vic, explicadon ve el sionisme iles seves principalscaracterstiques.

Poques setmanes abans de ll-tima agressi de lEstat dIsraela la Franja de Gaza, MahmudAbbas, president de lAutoritatNacional Palestina (ANP), vademanar a les Nacions Unides(ONU) que Palestina passsde estat no membre a estatobservador. Daltra banda,Hamas, que governa a la Franjade Gaza, encara que segueixdeclarant que no reconeix la so-luci dels dos estats, ha deixatcaure en els ltims temps queacceptaria una declaraci des-tat palest als actuals territorisde lANP. Lesquerra palestinaque histricament va rebutjar lasoluci dels dos estats, es troba

molt afeblida.Quins sn els problemes de

la soluci actual preconitzadaper les institucions i classe diri-gent palestina, aix com Israel iels seus aliats? Un estat palestamb els actuals territoris esta-

ria completament allat entresi mateix i controlat per Israelper anar duna part a laltredel territori. Daltra banda, elscentenars de milers de pales-tins expulsats durant dcadespels sionistes de la Palestinahistrica, no podrien tornar ala seva llar, ocupada per lestatracista dIsrael. Finalment, lac-tual poblaci palestina a lEstatdIsrael, un 20 % del total,podria veure intensificat lestatdapartheid al que s sotmesa.En cap cas milloraria la sevaactual situaci amb la naturale-sa de lEstat israeli.

Lnica soluci viable per alpoble palest no passa pel re-

coneixement per part de lONUdun estat desgavellat i depen-dent de lestat sionista. Tampocpassa per un alliberament desde dalt per part dels mrtirsdHamas o altres organitza-cions armades en nom de tot

el poble. Com tampoc val unreconeixement com a estat perpart dIran, o qualsevol dictadu-ra del mn rab. La sortida peral poble palest i la consecuciduna pau definitiva, passa perla consecuci dun sol estat ala Palestina histrica; un estatlaic, democrtic i popular.Una soluci que acabaria amblactual estat racista i antide-mocrtic que s Israel.

Tamb semblaven quime-res les revolucions rabs, lesmateixes que han enderrocatdictadors i continuen en larecerca de la justcia social.Noms amb lenfortiment ilextensi daquestes revoluci-

ons, safebliria lEstat dIsrael, iamb el suport de tots els poblesrabs ja alliberats, la llibertati la justcia social a Palestinaestaria ms a prop.

Santi Amador@SantiagoJosAmad

Antisionisme no s antisemitismeMujeres libres:un precedent defeminisme combatiu


8/12


Durant els anys 70,gran part de la po-

blaci dAndalu-sia va anar prenentconscincia de la

qesti nacional andalusa.Als primers anys daquesta

dcada, aquest inters per allandals tenia un carcter gai-reb acadmic i teric, posantms mfasi a les qestions cul-turals que a les dndole econ-mica o social, i es circumscrivia

quasi exclusivament a una partde la burgesia industrial de lesciutats.

Al llarg de la dcada, la pres-si social contra el rgim aug-menta i les lluites obreres esdisparen, les reivindicacions dela majoria dandalusos i anda-luses (treball, reforma agrria,retorn dels emigrants, etc.),es canalitzen a travs de la de-manda de ms autogovern per

Andalusia.

El 4 de desembre del 77Durant lany 1977, augmentenles accions reclamant el carcterdAndalusia com a nacionalitat implies reformes econmiquesque acabin amb el seu subde-senvolupament. En aquest con-

text, es convoca la manifestacidel 4 de desembre.

Aquest dia van ser ms dedos milions dandalusos i an-daluses els que van prendre elscarrers de les capitals de pro-

vncia i de molts pobles. Fins itot a Barcelona es va convocaruna manifestaci amb 25.000emigrants dAndalusia que, desdall, es van unir a la massivamobilitzaci. Les provocacionsdels hereus del rgim i de gru-puscles feixistes no van faltar ia diversos llocs hi va haver dis-turbis. A Mlaga va ser assassi-nat el jove afiliat a CCOO JosManuel Caparrs, mentre puja-

va a una faana per treure unabandera espanyola i collocar

landalusa.Aquesta gran mobilitzaci vasuposar un seris advertimental govern dUCD, que es va

veure obligat a obrir un procsque acabaria desembocant enun Estatut dAutonomia per a

Andalusia.La lluita va continuar, per

sempre des duna visi no rup-turista, i amb accions que noentroncaven amb les lluitesobreres. Al discurs i lanlisi,landalusisme va saber capita-litzar les principals reivindi-cacions socials andaluses: re-forma agrria, treball, serveispblics, retorn dels emigrants,etc. No obstant aix, no va con-fluir amb el moviment obrer, demanera que no es van convocar

vagues, ocupacions, ni altresaccions de carcter ms ruptu-rista. Una excepci a aix va serla creaci del SOC, precursor delactual SAT, el 1976.

Aquesta manca dun discursrupturista va fer que el PSOE,que en aquell moment es venia

sota la marca PSOE-A i que feiaservir en tot moment la bande-ra andalusa, capitalitzs la rei-

vindicaci de ms autogovern,centrant-lo en un estatut dau-tonomia, que va utilitzar comarma per desgastar el governdUCD.

Els governs del PSOEEl 28 de febrer de 1980 es vaconvocar un referndum peraprovar que sacceds a lauto-nomia a travs de larticle 151de la Constituci, el que equipa-rava a Andalusia en competn-

cies a les nacions histriques:Catalunya, Euskadi i Galiza. Alreferndum va guanyar per ma-

joria absoluta el s, tot i tenir encontra al govern de Surez.

A partir daqu la resta ja laconeixem. El PSOE es va con-

vertir en el partit hegemnic aAndalusia, governant ininter-rompudament a la Junta. Lesreclamacions socials, insepa-rables de landalusisme, vancaure en loblit. Alguns aspec-tes essencials, que la majoriadandalusos pensaven que sesolucionarien a travs de lau-tonomia que tant esfor va cos-tar aconseguir, van ser tratspel PSOE.

Al calaix van quedar una re-forma agrria de veritat, uns

serveis pblics universals i dequalitat, leliminaci del caci-quisme, etc. Els grans terrati-nents no van veure atacats elsseus privilegis en cap moment.

A poc a poc el PSOE va tractardacabar amb el moviment i elssentiments andalusistes, des

de les reclamacions ms socialsfins als aspectes ms culturals.

Landalusisme avuiDesprs daquest procs, lan-dalusisme ha anat reduint laseva capacitat dinfluncia alllarg dels anys.

El Partido Andalucista ha fetgala dun andalusisme inter-classista. El seu discurs ha anatmutant en funci de laritmti-ca electoral i, per tant, no handubtat a pactar amb el PP enmultitud dajuntaments. Aixha limitat la seva capacitat din-

fluncia, que actualment es cir-cumscriu gaireb exclusivamenta alguns ajuntaments on tenengran tradici. Daltra banda, elnacionalisme andals rupturis-ta i desquerres sestructura atravs dorganitzacions petitesque no han aconseguit aglutinarles forces de temps passats.

Tot i aix, no podem obviarque encara segueix existint unasituaci especfica de subdesen-

volupament econmic i sociala Andalusia. Aquest subdesen-

volupament es caracteritza, almbit rural, per la propietatde la terra organitzada en lati-fundis i, a lmbit urb, per unaimportant manca de sector in-dustrial.

Aquest procs, iniciat al se-gle XIX i intensificat durant elfranquisme i la monarquia, sfruit dun pacte implcit entrela burgesia de la resta de l Estatespanyol i els grans terratinentsandalusos. Aix sha convertit

Andalusia en una simple gene-radora de matria primera que

es manufactura i comercialitzafora de la nostra terra, la qualcosa ha provocat, entre altresfenomens, lemigraci de mili-ons de persones. A aix safe-geix la manipulaci de la nostracultura i, en el pla lingstic,lopressi del dialecte andals.

Arriben temps de lluitaNo obstant aix, majoritria-ment encara queda un senti-ment andalusista i la identifi-

caci clara del subdesenvolu-pament al camp i a les ciutats.Tanmateix, aquest sentimentandalusista no sempre es con-traposa al fet de sentir-se espa-nyols tamb.

En aquests moments s evi-dent que no hi ha una reclama-ci majoritria de ms autogo-

vern per a Andalusia. No obs-tant aix, s el SAT, un sindicatnacionalista andals, el queest canalitzant lobertura dunespai a lesquerra de les institu-cions i amb una vocaci clara-ment rupturista.

s per aix que hem de tenirclar que els principals errors deles mobilitzacions andalusistesdels 70 i 80 van ser no llanaruna reivindicaci que trenqusamb el rgim hereu del fran-quisme i no unir les reclamaci-ons nacionals amb les reclama-cions purament econmiques isocials.

Landalusisme no t capsentit sense les reclamacionsde reforma agrria, sobiraniaalimentria o serveis pblics ide qualitat, entre daltres, i snaquestes reivindicacions lesque han de ser el motor i leixdels moviments andalusistes.Defensar un andalusisme ba-sant-se en qestions puramentculturals o histriques seria unerror estratgic, ja que sallu-nyaria de les reivindicacionsdels treballadors i treballado-res.

Per aix, en aquest moment,es fan imprescindibles mobi-litzacions contra les retallades,que tinguin com a objectiu atu-rar els plans dausteritat vin-guin don vinguin, desemmas-carant al govern autonmic delPSOE i IU com el govern neoli-

beral que s. Sens dubte, moltsmilitants dIU es veuran atretsper aquest front.

Avui en dia, a la nostra terracastigada per latur, el caciquis-me i lemigraci, les reclama-cions del 4 de desembre snms actuals que mai. CarlosCano, cantautor andals, deia aLa murga de los currelantes el1977: Se acabe el paro y haigatrabajo/ escuela gratis, medi-cina y hospital/ pan y alegra

nunca nos falte/ que vuelvanpronto los emigrantes/ haigacultura y prosperi. Justa-ment el que demanem avui, 35anys desprs daquell 4 de de-sembre.

Segueix a @WinstonSmith87

@SAT_nacional Dem 27NOV # MarchaSAT de dones per la dignitat, contra elrequisit de les peonades, contra els # desnonaments. Sortida: El Coronil, 10:00 h

El SOC (Sindicato de Obreros delCampo) va neixer el 1976 de lesComisiones de Jornaleros.

Aquest desembre marca el 35 aniversari duna massiva mobilitzaci a favor de lavan nacional i social aAndalusia. Jose Ignacio Garca, militant dEn lucha i activista del SAT analitza les llions que sen poden extreureper a la continuitat de la lluita avui.

LA NOSTRA HISTRIA

EL LLEGAT DE

LANDALUCISME OBRER

Les caracterstiques del

subdesenvolupamentandals sn lapropietat latifundistade la terra i lamanca dindstria


9/12


Sha explicat a les columnesanteriors que la causa fona-mental de la crisi sistmicaactual s la caiguda de lataxa de beneficis.

Aix es deu a un factorintrnsec al capitalisme.La font dels beneficis s eltreball hum, per el creixe-ment de leconomia impul-sat per la necessitat de cadacapitalista daugmentar laseva competitivitat i ingres-sos fa que la produccirequereixi cada vegada msinversi. Aix augmentala proporci de capital en

relaci a la m dobra, ques, recordem, lorigen delsbeneficis. Per aquest motiula taxa de beneficis cau.

Aqu parlem de la crisisistmica. Les crisis ccliquesde sobreproducci i mancade demanda potser puguinresoldres temporalmentmitjanant mesures keyne-sianes: ms inversi pblica,ms regulaci, etc. La crisiactual no, per la senzilla raque la causa daquesta no snerrors puntuals excessivaespeculaci, mala gesti perpart dels banquers, manca deprevisi per part dels pol-tics, etc.encara que aquestsfactors per descomptat exis-teixen. La crisi s producte

del sistema i per superar-lacaldr superar el capitalisme.

No cal dir que els capita-listes no ho veuen aix, i ellss cerquen solucions dins delsistema; totes elles ms omenys nocives per a la genttreballadora.

La competncia internaci-onal entre capitals comportalamenaa de guerra, i laguerra s bona per a lecono-mia. En termes keynesians,augmenta la demanda. Entermes de lanlisi marxista,en destrossar grans quan-titats de capital, la guerraajuda a restaurar la taxa debeneficis. La guerra tambpermet augmentar lexplota-

ci laboral.Aquesta ltima s, de fet,la resposta preferida de laburgesia davant la crisi. Tdiverses maneres de fer-ho.

La menys dolorosa provdel fet que a laugmentar laproductivitat, les mercade-ries es fabriquen en menystemps. Aix que all necessariper reproduir la fora de tre-ball dun dia menjar, roba,etc. potser abans costavaquatre hores, deixant quatrehores de la tpica jornadalaboral com plusvlua. Si espoden produir les mateixesnecessitats vitals en tres ho-res, llavors fins i tot mante-nint el nivell de vida del tre-ballador o la treballadora, el

capitalista pot extreure cinchores de plusvlua. Per aixpassa ms o menys sense quees noti; quan esclata la crisi,aquesta via ja sha esgotat.

Les altres mesures im-pliquen atacs directes a la

classe treballadora; passenper reduir els salaris, i/oaugmentar la jornada labo-ral, en ambds casos amblobjectiu daugmentar lataxa dexplotaci.

El salari es basa en elvalor de canvi de la fora detreball: quant costa repro-duir-la. El valor dun televi-sor s una qesti tcnica;reflecteix el temps neces-sari per produir les peces iajuntar-les. Per el valor dela fora de treball s un temapoltic. Forosament incloumenjar i allotjament, senseels quals la m dobra nosobreviu. Per, per exemple,inclou vacances pagadescada any? Inclou noms pro-

tecci bsica contra els ele-ments, o un habitatge digne,cmode i estable? I un llargetctera. Davant la crisi, elscaps intenten reduir el valorde la fora de treball tant elsalari immediat com el salarisocial, s a dir, la pensi, lesbaixes per malaltia, etc.perqu sacosti cada vegadams a la mera supervivncia.

Intenten augmentar lajornada laboral de diversesmaneres. La ms explcita sexigint que es treballi mstemps al final del dia. Demanera una mica ms subtil,eliminen o redueixen elsperodes de descans; treuendies festius o de lliure dispo-

sici, redueixen les vacan-ces, etc. I a part destendre eldia laboral, intenten estendrela vida laboral, posposant(fins i tot eliminant) ledatde jubilaci; aix el sistemaextreu ms plusvlua i alhoraestalvia en pensions.

Totes aquestes mesuresno sorgeixen perqu els capssiguin egoistes i mancats decor encara que solen ser-ho sin que sn fruit de lamateixa lgica del sistema.

No es pot superar aquestalgica mitjanant reformes,encara que aquestes po-den ser benvingudes. No estracta de crear empreses mshumanes, perqu aquestesseguiran immerses en un sis-

tema inhum per naturalesa.Al capdavall, lnica solu-

ci a la crisi s acabar ambel propi sistema capitalista.Aquesta s la lli clau de lateoria econmica marxista

David Al Yasari

Els ltims trgics esdeveni-ments al voltant dels desnona-ments, aix com les posteriors iinsuficients mesures adoptades

pel PP, ens ofereixen una bonamostra de la situaci crtica perla qual travessa lEstat espa-nyol. Per una banda, els efectesde la crisi que sacarnissen ambla majoria social que, a poc apoc, es rebella contra les polti-ques neoliberals que imposa latroica. Per altra, un poder esta-tal que s incapa de donar so-lucions als seus ciutadans i quecomena a perdre el control dela situaci.

La Plataforma dAfectats perla Hipoteca (PAH), que ve de-nunciant des de comenamentsde la crisi el drama social detantssimes famlies a lEstat es-panyol, ha respost al decret-llei27/2012 del govern, assenya-

lant al seu comunicat que lapatronal de la banca va dictarel decret la setmana passada iel Govern va redactar ara el queli mana el seu amo. En efecte,lescenificaci tant del PP comdel PSOE per cercar una solu-ci ha acabat en un altre simu-lacre que segueix sense abordarles causes reals del problema delhabitatge.

A la seva ltima assemblea,la PAH de Catalunya, que reu-neix les 33 plataformes locals,va denunciar que noms noufamlies reunirien els requi-sits que exigeix el govern. Desdel comenament de la crisija van ms de 400 mil desno-naments, una mitjana de 526desnonaments diaris. Davant

aquesta farsa noms cal seguirlluitant, ning ho t ms clarque la PAH. La pressi socialque ha fet que el bipartidismehagi sortit corrent per fer al-guna cosa s ms forta quemai i segurament creixer ambel temps.

La PAH, que es constitueixa principis de lany 2009, sun collectiu que no neix delno res, sin que sorgeix com

un pas ms enll dels movi-ments socials, com lV de Vi-venda de Barcelona, entorn a2006. La combinaci dexpe-rincia i fora dels seus mem-bres va servir perqu la PAHes transforms en un espaivital de trobada, perqu foscapa de respondre a les ne-cessitats entorn de laccs alhabitatge desprs de lesclatde la bombolla immobiliria.

Com a collectiu reivindica-tiu i plural est conformat perpersones solidries, moltesdelles afectades pels deutes,que no dubten a invertir horesen assessorar a famlies en pro-cs dexecuci hipotecria o enposar-se davant de la policia, si

cal, per evitar el desnonamentdalguna famlia. La iniciativaStop Desnonaments no nomsha estat capa de construir unteixit associatiu entre el venat,sense distinci de sexe, raa onacionalitat, sin que ha acon-seguit installar en lopini p-blica un optimisme esperana-dor que tomba el mite del nohi ha res a fer.

El s es pot! que sescol-ta quan satura algun desno-nament, s un crit impregnatde dignitat i dorgull per de-fensar all nostre, all com.Amb ms de 50 assemblees a

lEstat espanyol, la PAH haestat capa de construir unaxarxa de suport mutu que hatrencat el cercle activista tra-

dicional al voltant del dret alhabitatge. A les seves assem-blees no veurem noms a jo-ves activistes, tamb ens tro-barem amb famlies senceres ,gent jubilada o obrera, perso-nes autnomes, estudiants,etc., socialitzant cada cas,cada problema, cada emoci,ja que sentn que lnica for-ma de trobar una soluci s lapraxi collectiva.

Quantes persones han tro-bat dins la PAH la recuperaciduna dignitat robada? Quantespersones han vist la llum al fi-nal del tnel grcies al suportde la PAH? Al contrari delsbancs, quantes vides ha salvatla PAH? Segurament desenes,

milers, impossible de calcularcom la solidaritat de tanta gentannima que ha passat per lesseves assemblees.

Fa poc, el president de lAs-sociaci de la Banca Espanyolaanunciava que la recepta peracabar amb lexclusi socialera construir ms cases i do-nar ms crdits hipotecaris.El desvergonyiment de loligar-quia ja no s una excepci, sinla regla.

En temps dagressions tanbrutals com les davui, la de-sobedincia civil es converteix,com va dir Manuel Caada ex-coordinador dIU a Extrema-dura, en el dret de dem. LaPAH ha demostrat que la frasetan antiga de la uni fa la for-

a no s ni molt menys un clixi segueix sent de rabiosa actu-alitat, perqu la desobedinciacivil, ms enll de la seva con-sideraci jurdica i poltica, nos noms un dret ms, s tambuna tica collectiva de la classetreballadora.

Idees en acci

Sha construt unteixit venal, sensedistinci de sexeni raa, i installatloptimisme enlopini pblica

@PAH_BCN Moratria d desnonaments de les vivendes habituals i lloguer social delspisos buits en mans dels bancs ya! #stopGenocidioFinanciero

Algunes respostesa la crisi

Franco Casanga,militant dEn lluita i membre de la Plataforma dAfectatsper la Hipoteca de LHospitalet, explica el progrs daquest moviment icom ha aconseguit incidir en la societat.

PAH

Lautoorganizaci de

la solidaritat

Leconomista Maynard Keynes.

La quarta i ltima columna de la srie dedicada a lanlisi deleconomia des duna perspectiva marxista.

Sarai Rua


10/12


Telefnica

@HiginiaRoig Bon dia amb el cap, el cor i el puny als treballadors @HHTelefonica.20 dia #vagadefam. Si no tenen justcia, q Telefnica no tingui pau.

La mobilitzaci ha comptat amb flashmobs espectaculars com aquest

Sacaba la vaga de fam,

continua la mobilitzaciManel Ros explica com la vaga de fam de cinc treballadors de la companyia de telfonsha despertat la solidaritat de milers de persones que shan unit per donar-los suport.

Histria dunaprivatitzaciTelefnica naixia el1924 com una com-panyia filial dITT. Apartir dels anys 50 elcapitalisme franquistanecessitat duna millorade les telecomunica-cions i entra en acci.Lempresa, encara deredudes dimensions,no estava disposada ainvertir el necessari perdesenvolupar la xarxatelefnica.

LEstat, actuant uncop ms de capitalis-ta collectiu, va posarels recursos pblics alservei de les classes do-

minants. Lempresa vaanar creixent a mesuraque ho feien les neces-sitats socials i pro-ductives. Es van crearempreses com Siste-mes dInstallacions deTelecomunicacions, SAel 1975, coneguda comSintel, encarregada delmuntatge de sistemesde telefonia. Aquestaera una empresa ambfilials a Amrica Llati-na, Sud-frica i el norddfrica, que va arribara comptar amb 4.000treballadors i 62.000milions de pessetes defacturaci. Telefnicacom a matriu va arribar

a tenir gaireb 80.000persones treballant-hiel 1996, just en els inicisdel boom de les teleco-municacions.

DesmantellamentDurant els governsdel PSOE, lEstat es vaanar desprenent de lesaccions de Telefni-ca. Tanmateix, fins el1996 es va conservarel 20,9%. De la matei-xa manera que moltesaltres empreses comSEAT o la Maquinistanecessitaven tcnicsqualificats, aquestescomptaven amb escoles

prpies de formaci.Per ms tard, ambel desenvolupament deles universitats i de laformaci professional,apareixen al mercatlaboral joves amb laformaci necessria.Daquesta manera, jun-tament amb les succes-sives reformes laborals,Telefnica ja podiatrobar m dobra msbarata, i en el procsde formaci no entravaen contacte amb unade les plantilles mscombatives de lEstat.Estaven donades lescondicions per a la tem-pesta perfecta de priva-

titzaci i precaritzacique esclataria ambtota la seva virulnciaa partir de 1997, quanel govern dAznar vaprivatitzar sense passarpel Congrs el 20,9% enmans pbliques.

El govern del PP vaposar al comandamentde la Telefnica priva-da a un company depupitre i conegut espe-culador borsari: JuanVillalonga. Poc abans, el1996, havia estat FelipeGonzlez el que va ven-dre Sintel a la famliamafiosa Mas Canosaper una bagatella.

SintelEl cas de Sintel seriaparadigmtic del que haanat succeint a tota Te-lefnica. El que era unservei pblic rendible,

per amb sous dignes,es va descapitalitzarper acomiadar i sub-contractar molts msempleats amb salarisde misria i condicionsde precarietat absoluta.

Aix a travs de suc-cessius EROs la plantillasha vist reduda de80.000 a poc ms de20.000 persones. Aix s,les ms de 100 subscon-tractes de Telefnicaempren prop de 100.000persones. En ple boomdinternet, la telefoniambil i el telemrque-ting, els successiusgoverns es van posar alservei duna multinaci-

onal, no noms accep-tant acomiadaments enempreses amb benefi-cis, sin aportant fonspblics per als EROs

i prejubilacions. AvuiTelefnica aprofitala penltima reformalaboral per acomiadartreballadors amb baixa

mdica justificada.Per desgrcia les di-reccions de CCOO, UGTi STC han seguit el jocde lempresa, venentllocs de treballs dignesa canvi de participar enla gesti del pla de pen-sions laboral ms grande lEstat. Alhora, hanacceptat que les empre-ses subcontractades es-tiguin catalogades coma sector del metall. Aixla plantilla de lempresamatriu no pot participari collaborar en organit-zar assemblees.

La realitat s queles privatitzacions nohan servit per abara-

tir el servei, sin perprecaritzar locupaci,disminuir els ingres-sos pblics i omplir lesbutxaques duns pocsexecutius.

Oscar Simn@simongorjeos

23 dies, 552 hores, 33.120minuts i 1.987.200 se-gons. Aquest s el tempsque en Marcos, en Josep,en Laurentino, en Carles

i lAlberto han estat en vaga defam. La ra de la vaga? La bata-lla per la dignitat que aquest sis-tema tracta que perdem una micacada dia. Els cinc treballadors,als quals shi va sumar durantuns dies un altre company basc,exigien la readmissi de Marcos

Andr s Armenteros, trebal ladorde Telefnica durant ni ms nimenys que 24 anys, i que va seracomiadat per agafar la baixa m-dica, malgrat que el primer judi-ci es va declarar lacomiadamentcom a nul.

Evidentment la ra real no vaser aquesta, sin el treball sin-dical que Marcos desenvolupavadins lempresa al sindicat co.bas.

Aquest acomiadament no s resms que una de les conseqnci-es de la reforma laboral, aprova-da pel PSOE, y desprs reforadaa cop de decret pel PP. Una einaque com queda demostrat en elcas den Marcos utilitzen moltesempreses per acabar amb qual-sevol organitzaci per part de lespersones treballadores en els seus

llocs de treball.Durant aquests 23 dies de vaga,

que va ser convocada per la Pla-taforma Marcos Readmissi, laPlataforma S Soc Rentable i elssindicats co.bas i En construc-ci, i malgrat el silenci meditic,els cinc treballadors i el grup desuport que sha mobilitzat al seu

vol tan t, ha n estat c apaos d e tras-passar els murs de ledifici on hanpassat aquest dies i estendre lasolidaritat arreu.

Les concentracions, manifesta-cions i ocupacions de botigues deMovistar shan multiplicat, mos-trant que es possible lluitar con-tra una empresa com Telefnica.Entre elles quatre flashmobs, laprimera dun conflicte laboral a

lEstat espanyol a la primavera de2011, i varies vagues en suport aMarcos. El mateix dia que es vaanunciar que deixaven la vaga,uns treballadors i treballadores deMadrid entraven al Districte C deMadrid, al campus empresarial deTelefnica amb tot el menjar queels cinc treballadora no havien in-gerit en aquest dies, mostrant una

vega da ms com aquest conf lic tei lacci decidida daquests treba-lladors ha escampat una onada desolidaritat com no es veia des defeia molt de temps en un conflictelaboral.

Solidaritat i unitatAlh ora ha est at una vag a queno sha quedat dins les quatreparets de lempresa, o de la seu

del comit dempresa on estaventancats, sin que ha traspassataquets murs per arribar a totala societat. Davant de la situacieconmica, per tamb social,on no nhi ha prou en pensar anivell sindical, sin que sha depensar tamb en termes de llui-

ta poltica, aquesta vaga a sabuttransformar una lluita laboral enun conflicte social.

s en aquest sentit que s ne-cessari que tota aquesta solida-ritat que sha desplegat des desindicats, comits dempresa,collectius, assemblees de barri,organitzacions poltiques o pla-taformes com la PAH, no saturiamb la vaga de fam, sin que si-gui el comenament duna mobi-litzaci unitria i sostinguda enel temps a travs daltres mto-des.

El mateix dia que anunciavenque deixaven la vaga de fam espresentava un manifest unitari enaquest sentit signat per un cen-tenar de collectius, organitzaci-ons poltiques, sindicats, etc. DesdERC, IC-V, EUiA, fins a la CUP-

AE, CCO O, UGT o CGT.

Posar les persones al centreEl propi Marcos assenyalava lanecessitat de posar les perso-nes al centre de la societat i nocom, segons ell es fa ara, ja queavui tenim lleis que exclouen ales persones, que per exemple, esposen malaltes. En Marcos ha

volg ut envi ar un missat ge tamb

a les persones que per baixes m-diques i situacions injustes estanpassant pel mateix que ell: estemtractant de fer visible les injus-tcies que pateixen les personesque defensem els nostres drets.En Marcos ha explicat com, entreanar-sen a casa amb la indem-nitzaci o lluitar, va triar lluitarperqu entenia que no havia onanar, i que si marxes amb el capcot a casa en algun altre momentel tornars a baixar.

En Marcos t molt clar que sihan aconseguit arribar fins aqu i

aixecar tota aquesta solidaritat haestat perqu tinc uns companysque han fet un gest que hauria dim-pulsar a molta gent ha adonar-nosque noms quan estem junts podemlluitar i aconseguir coses, i s quenoms grcies a la solidaritat detothom aix ha estat possible. Perla seva banda Laurentino Gonzlez

va acusar a les cpules de les gransempreses de corrupci: la gana i lamisria no es causa dun hurac,sin que s responsabilitat de la in-humanitat dels de dalt i dels salarisque cobren.

Els treballadors han recordat aMovistar que saben perfectamentque un acomiadament a la sevaempresa, i a qualsevol altre, els hicostar car, ja que sha obert unaporta a lesperana. I s que la idea

amb que es queden daquest diesde vaga s la solidaritat i el s quees pot. La vaga de fam ha estatnoms un esgla duna lluita quecontinuar pujant en els prximsmesos.

Seguei x a @manelrosalvador

El PP va posar alcomandamentde la Telefnicaprivada aun conegutespeculador borsari

Marcos: Hemdadonar-nos quenoms quan estemjunts podem lluitar iaconseguir coses


11/12


Albert Portillo

Lesclat de la crisi del ca-pitalisme ha tingut foraress en el mn del ci-nema i des de dues pers-pectives diferents; duna

banda shan fet nombro-sos documentals analit-zant-la, i de laltra banda,se nhan fet pellculesrepresentant el xoc socialde la crisi des de perspec-tives cmiques, dramti-ques, de critica social,etc.

Dentre els documen-tals, el ms primerenci fams s Lets make

Money del 2008 del di-rector alemany ErwinWagenhofer. s un do-cumental fora crtic iexhaustiu sobre el neo-liberalisme, la seva ac-tuaci perniciosa a nivellglobal i sobre els orgensreals de la crisi del 2008,a travs dexemples clarsi testimonis nics. Forainteressant la cita de la

bombolla immobiliriade lEstat espanyol.

El 2009 Michael Moo-re estrena el seu docu-mental Capitalism: Alove story. Aquest do-cumental analitza la cri-si en els seus orgens alsEstats Units, explica les

privatitzacions del sec-tor productiu estadouni-denc, lestafa hipotecriadels bancs, els desnona-ments, etc. A ms, vinculalenriquiment de la classeempresarial dEUA amb

la plutocratitzaci de lademocrcia estadouni-denca, sumat al joc im-perial agressiu de la sevaclasse dirigent.

C o n s i d e r a b l e m e n tmenys crtic que els docu-mentals anteriors, el 2010surt Inside job, de Char-les Ferguson. Tot i queexplica detalladamentlespeculaci financeraque va dur a la bancarrotade Goldman Sachs, el do-cumental no es qestio-

na el sistema capitalista,noms es limita a criticarla desregulaci financeraimperant. De fet el docu-mental aprecia la gestidurant la crisi de Chris-tine Lagarde, la directora

del Fons Monetari Inter-nacional (FMI).

El 2011, provinent delpas europeu ms atacatper la Troica, sestrenaDebtocracy, o Deudo-cracia, dAris Chatziste-fanou i Katerina Kitidi.

Aquest documental ana-litza exhaustivament iamb perspectiva histricael problema del deute i lespreguntes relacionades:Don surt? Qui el paga?Qui sen beneficia?

Relacionant-ho amb lahistria de Grcia, mostracom els imperis reaccio-naven a la descolonitza-ci amb el control econ-mic i financer dels nouspasos. A continuaci

ens parla de la imposicidel deute i de les refor-mes de lausteritat, amblactuaci de lFMI i elBanc Mundial, mostrantels casos de lArgentina,Xile i lEquador. El docu-mental tamb s valusper les entrevistes a des-tacats pensadors marxis-tes com David Harvey,Costas Lapavitzas, AlainBadieux i daltres. Laconclusi final acaba sentla de no pagar el deuteodis, ja que aquest sillegtim.

I de les mateixes di-rectores veu la llum Catastroika (2012), undocumental de contingutanticapitalista altament

APUNTS ICOMENTARIS

Contracrtica

@DEBAT99 Torna el #debat99 Independncia dins o fora de la UE? Seguintlestela dels nostres germans i germanes de @La_Tuerka #25N

Els mitjans de comuni-caci juguen un paperclau en la definici demarcs dinterpretaciframes de la vidasocial i poltica. En unprocs de dialcticaentre opressors i opri-mits, donen significatals esdevenimentssocials a travs dunrelat.

Aquesta llu itaideolgica seviden-cia en lesfor de leselits europees enpresentar la crisi comuna catstrofe senseculpables i laus-

teritat com lnicaalternativa, a lestil delTINA de Thatcher i elsplans dajust de lFMIa Llatinoamrica. Ams, els grans mitjansde comunicaci estan

vinculats al podereconmic, a l1%. Enocasions a travs desocietats opaques ipropietats creuades.

Els mitjans decomunicaci juguenun paper clau en ladefinici de marcsdinterpretaci de lavida social i poltica

El diari catal amb

ms circulaci, LaVanguardia, fundatper una famlia de la

burgesia txtil, pertanyal Grup God, nomde la famlia, igualque rdios com Rac1o canals de TDT com8tv. Lactual presidentdel Grup God i de La

Vanguardia, JavierGod, s membre delconsell executiu de LaCaixa i va ser membredel dadministraci deCriteriaCaixaCoorp.

En aquest holdingparticipaven empresescom Telefnica, Repsol

YPF, Gas Natural ,

Abertis, Grup Agbar,asseguradores, unaimmobiliria, em-preses dedicades alsserveis financers i

bancs internacional scom el GF Inbursa me-xic posseeixen part depressa Radio.

El diari capdavanteren lEstat espanyol, ElPas i una importantradio Cadena Ser,pertanyen a Prisa.Fins a fa uns anys, elprincipal accionistaera Jess de Polanco,cinquena fortuna delestat espanyol segonsForbes. Per el grupPrisa es troba ofegat

per deutes, fins al puntque lactual president,Juan Luis Cebrin, haimposat un ERE en ElPas.

La major part delendeutament prov

doperacions especula-tives a Llatinoamrica.

El control del debati la producci din-formacions estan enmans duna minoria

El Grupo Planeta,presidit per Jos Ma-nuel Lara, que edita LaRazn i s propietari

Antena 3, La Sexta itots els canals de TDTassociats t participa-ci del Banc Sabadelli el Corte Ingls, entreuns altres. Laltregran conglomerat de

televisions privades:Telecinco, Cuatro iassociades, pertany aMediaset Espanya. Elpropietari del grup slex primer ministreitali Berlusconi, pri-mera fortuna dItlia.Pressa tamb posseeixpart daquest grup Vo-cento, grup que edita

lABC i molts altresdiaris, t entre els seusaccionistes a Emilio

Ybarra, expresidentdel BBVA i membre dela Comissi Trilateral,Santiago Bergareche,de Ferrovial i VictorUrruta, vicepresidentdIberdrola.

Per tant, el controldel debat i la produc-ci dinformacionsestan en mans dunaminoria. No es pot

construir una alter-nativa poltica i socialobviant-ho. Guanyarla batalla de les ideesrequereix projectesindependents on elsprofessionals exer-ceixin el seu oficilliure de la lgica del

benefici i del controldel poder econmic.

Aquests projecteshan de sostenir-se enlautogesti dels treba-lladors i el compromsdels lectors. El cas delEleftherotypia i altresmitjans grecs en pro-cs de collectivitzacis un pas endavant.Es tracta de construir

mitjans que arribin amajories socials sensefinanament ni auspicidel capital.

Oscar Blanco

Un recorregut visual per

la crisi econmica

Cartes

La teranyina meditica

Comentaris, crtques, opini? Envia la teva: [email protected] | C/Ventall, 28 08025 Barcelona

Debat99%Des de la ciutat de LHos-pitalet de Llobregat hemengegat una iniciativaper crear un gora en qusexpres

Documents

Diari En lluita núm. 19 Desembre/Gener 2012